Les dades avalen la fama d’emprenedors que tenim els catalans i situen a Catalunya com el principal ‘hub’ de start-ups del sud d’Europa. 1.902 start-ups hi havia actives a finals de l’any passat, un 26 % més que abans de la pandèmia, i la Generalitat pretén que en 2030 siguin més de 4.000.

Catalunya comptava a finals de 2021 amb 1.902 start-ups, un 11 % més que al 2020 i un 26 % més que a l’inici de la pandèmia. Aquestes empreses, la facturació de les quals ascendeix a 1.710 milions d’euros, ocupen 19.307 persones, segons un estudi d’Acció, l’agència per a la competitivitat de la Generalitat. 

Si analitzem l’evolució de l’ecosistema català de start-ups des del 2016, primer any del qual consten dades, el número d’aquest tipus d’empreses ha crescut un 75 %. Aquesta progressió situa a Catalunya, i especialment a Barcelona, com el principal ‘hub’ de start-ups del sud d’Europa.

Nombre de start-ups a Catalunya

Les start-ups catalanes van captar tan sols l’any passat 1.479 milions d’euros d’inversió, un 246% més que al 2020. Amb això, Barcelona es va situar com la sisena ciutat de la Unió Europea amb major capacitat per a atreure inversió, segons Dealroom.com, i la quarta amb més rondes d’inversió, només per darrere de París, Berlín i Amsterdam.

Perfil de les start-ups catalanes

L’informe d’Acció revela que gairebé la meitat d’aquestes empreses es mouen en l’àmbit ‘deep tech’, és a dir, que es basen en descobriments científics o innovacions en enginyeria. En aquest sentit, destaca que el 36 % d’elles utilitzen la intel·ligència artificial i el ‘big data’ com un element fonamental del seu model de negoci.

Quant als sectors d’activitat, les més nombroses són les vinculades amb la salut (16 %) i els serveis empresarials (13 %). Els segueixen a molta distància les TIC (7 %), turisme i oci (6 %), finances (5 %), alimentació (5 %) i energia (5 %).

La majoria d’aquestes start-ups han abordat la internacionalització, ja que tres de cada quatre tenen clients fora del país, i els models de negoci més estesos són el comerç electrònic i els marketplaces (20 %), el programari com a servei (17 %) i la subscripció (13 %).

L’informe també posa en evidència que les start-ups catalanes han anat guanyant grandària per plantilla i facturació en els últims anys. De fet, actualment a Catalunya ja hi ha sis unicorns, que són start-ups valorades en més de mil milions de dòlars. Es tracta d’Adevinta, eDreams Odigeo, Letgo, TravelPerk, Wallbox i Glovo, tot i que la plataforma de repartiment de menjar a domicili alemany Delivery Hero s’ha convertit en la principal accionista d’aquesta última, amb més del 80% del capital social.

Una posició privilegiada 

És innegable que avui dia Catalunya té més start-ups que mai, amb una facturació, volum d’ocupació i captació d’inversió en màxims històrics. Des de la Conselleria d’Empresa i Treball, consideren que aquesta bona situació és fruit de l’esforç de molts actors, amb un paper destacat de la col·laboració públic-privada.

En opinió de Mathieu Carenzo, professor del departament d’Iniciativa emprenedora a l’IESE Business School, l’èxit de Barcelona es basa sobretot en tres elements. D’una banda, “el seu poder d’atracció de talent internacional, principalment d’Europa”, una cosa fonamental perquè “els ecosistemes emprenedors solen créixer com a ‘hubs’ urbans”. A més, la ciutat compta amb “una xarxa d’universitats, escoles de negocis i entitats de formació que aporten el coneixement adequat per a generar innovació”. I, finalment, l’existència de “casos d’èxit”, com evidencien els sis unicorns, que faciliten la retroalimentació del sistema.

Objectius ambiciosos

La Generalitat s’ha marcat com a objectiu superar les 4.000 start-ups i arribar als 15 unicorns al 2030. De fet, Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball, estimava fa unes setmanes que cinc o sis start-ups podrien aconseguir “els 1.000 milions de facturació al llarg de 2022”. Una de les prioritats per a aconseguir aquests objectius és potenciar les empreses emergents ‘deep *tech’, com són Factorial, UserZoom o Red Points. 

Acció té previstes actuacions d’acompanyament en l’anàlisi financera de les start-ups per a ajudar a captar inversors internacionals, així com unes altres d’assessorament per a accedir als fons de l’European Innovation Council Accelerator. A més, la línia Startup Capital d’Acció ha evolucionat per a centrar-se en l’àmbit ‘deep *tech’, amb ajudes directes de fins a 75.000 euros a fons perdut per a impulsar les fases inicials d’aquest tipus d’empreses.

Tres grans reptes 

Els principals desafiaments als quals s’enfronta Barcelona com ‘hub’ emprenedor per a aconseguir els objectius marcats, segons Mathieu Carenzo, tenen a veure amb la retenció de talent, la transferència tecnològica i les relacions entre l’ecosistema emprenedor local i l’estranger.

Així com Barcelona té una gran capacitat d’atracció, en opinió de Carenzo, la de retenció “no és tan forta perquè els salaris no són del tot competitius en comparació amb ecosistemes com els de Londres, París o Berlín”. A més, aquest especialista en emprenedoria adverteix que és necessari “trobar un ‘modus operandi’ de transferència tecnològica més eficaç per a transformar l’increïble potencial innovador, científic i tecnològic de les nostres universitats i instituts de recerca en empreses d’èxit”. Un tercer desafiament és una “certa desconnexió entre l’ecosistema ‘guiri’ i l’ecosistema local, que s’han d’integrar amb més profunditat per a créixer encara més”.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!