Si ets artista català, t’interessen els NFT

L’interès mundial pels certificats d’autenticitat de les obres digitals s’ha disparat i ha creat un mercat on artistes, youtubers i col·leccionistes intercanvien NFT per xifres milionàries. T’expliquem com unir-te a la revolució i com treure’n profit.

NFT és l’acrònim en anglès de ‘non fungible token’ [token no fungible], una unitat de referència virtual inimitable i creada mitjançant tecnologia de ‘blockchain’ [cadena de blocs], que també fan servir les criptomonedes. Però a diferència d’aquestes, els ‘tokens’ o criptovalors no fungibles tenen una unitat de referència única, irreemplaçable i que acredita l’autor i el propietari de l’obra. El concepte fungible es refereix als béns que són mútuament intercanviables.

Certificar, valorar, taxar i vendre art digital en el món virtual es feia difícil sense una eina que proporcionés una prova d’autenticitat i propietat, que aturés el plagi, la reproducció massiva i distribució no autoritzada per internet. Els NFT emmagatzemen, de forma segura, tot l’historial del contingut digital (que pot ser una foto, vídeo, àudio, tuit, GIF, ebook, meme…) de manera que podem traçar les transaccions de canvi de propietari, que queden registrades, i sobre les quals l’autor pot cobrar un percentatge o ‘royalties’.

Evidentment, qualsevol actiu digital pot ser copiat i redistribuït, exceptuant drets d’autor, el qual sovint viralitza la seva popularitat, però amb la compra d’un NFT adquirim l’obra original, signada per l’autor i els drets de propietat.

El procés de compra i venda

Els NFT existeixen des del 2017, i una de les primeres aplicacions que els va popularitzar va ser CryptoKitties, un joc de ‘blockchain’ de la plataforma de criptomoneda Ethereum, on els jugadors podien comprar, vendre, i criar gats virtuals. Altres jocs, com el Fortnite, que van sorgir posteriorment, van normalitzar la compra digital d’animacions, ‘skins’, entre altres. 

Avui dia crear, vendre i comprar un NFT està a l’abast de qualsevol usuari, i és tan senzill com pujar una foto a les xarxes socials. Només cal registrar-se a una plataforma ‘marketplace’ com OpenSea, Rarible, o Markersplace, pujar el contingut que vulguem convertir a NFT i enllaçar la nostra cripto-cartera [‘wallet’].

Una tendència que mou milions

Pagar diners per peces d’art digital úniques que no podem tocar, però que sí que podem copiar i baixar al nostre ordinador gratuïtament, pot semblar, a priori, un despropòsit. Però qualsevol dubte que tinguem sobre la viabilitat d’aquest tipus de comerç queda esvaït en veure les xifres que mou el mercat dels NFT.

Els titulars anunciant vendes de peces o artistes amb cotitzacions estratosfèriques es van repetint any rere any. Fa uns mesos, Christie’s, una de les més famoses cases de subhastes, va vendre una peça d’art digital d’un artista conegut com a Beeple per 69,3 milions de dòlars. Un nou rècord de diners pagats per un NFT, en el mateix any en què el primer tuit de la història s’ha venut per 2,9 milions de dòlars. 

A Barcelona, hi tenim afincat l’argentí Andrés Reisinger, un artista famós pels seus sofàs virtuals, que es venen per milers d’euros. L’especulació s’ha apoderat d’una tendència que sembla fora de control, com les millors bombolles financeres, però les noves aplicacions dels NFT denoten un mercat que encara està en la seva infantesa i que presenta oportunitats de negoci altament lucratives pels qui les saben aprofitar.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Ja ha arribat el temps hivernal, i amb ell donem la benvinguda al calendari d’advent. Amb el calendari d’advent fem el compte enrere dels dies que queden per arribar a Nadal, de l’1 al 24 de desembre. L’agent Jennifer Roca ens explica l’origen d’aquest símbol imprescindible de les festes nadalenques.

Tot i que antigament encetàvem el calendari el diumenge següent al 26 de novembre, avui dia els trobem a grans superfícies, supermercats i botigues de dolços molt abans de l’1 de desembre. A cada finestra per cada dia s’hi amaguen xocolatines i, els darrers anys, altres gormanderies i regals. 

Els primers calendaris amb xocolatines daten de l’any 1920, però el primer calendari d’advent va ser pintat a mà el 1851. Els orígens del calendari d’advent es remunten, doncs, al segle XIX, en concret, a l’Alemanya protestant. Aleshores, però, els infants encenien una espelma cada dia. Descobreix altres curiositats al vídeo de sota!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

LaFou Celler, DO Terra Alta, es troba al nucli urbà de Batea, en una casa senyorial, la Casa Figueras, del segle XVIII. Les seves 15 hectàrees de vinya estan situades al nord del municipi, tocant a l’Aragó. La garnatxa i la Terra Alta els han robat el cor, els tenen enamorats.

LaFou Celler neix arran de dos enamoraments. Ramon Roqueta, enòleg i propietari del celler, ve d’una llarga tradició vitivinícola. La seva família té un celler al Pla de Bages, d’on són originaris, i tenen relació amb el món de la vinya i el vi des del segle XII. La història de LaFou va començar quan Roqueta, després d’estudiar enginyeria agrònoma, va anar a França a estudiar enologia.

Mentre feia pràctiques a la zona de Castèunòu dau Papa, a la Provença, va descobrir una manera diferent de treballar la garnatxa. “Les pràctiques quant a garnatxes en aquesta zona, que és una de les més prestigioses de França, fins i tot del món, em van descobrir un estil de vi de garnatxes, blanc i negre, molt elegant i molt fresc. Vaig tornar enamorat d’aquesta varietat”, explica. És allà on va tenir el primer enamorament que el va empènyer a emprendre un projecte que tenia al cap.

Un cop va tenir clar el projecte que volia emprendre, Roqueta va buscar la terra on fer-lo. Aquí va néixer el segon enamorament: “La Terra Alta em va robar el cor: el seu paisatge i  les característiques que ofereix el territori, com la seva orografia, la climatologia i el tipus de terra —explica Roqueta—. La Terra Alta és terra de garnatxa”. Assessorat per enòlegs de la zona va buscar un lloc on pogués excel·lir la viticultura. “Buscàvem una vinya en una zona alta, molt ben ventilada, orientada de nord a sud, perquè afavoreix la circulació de l’aire i tenint en compte que el cerç bufa aquí constantment”, narra. 

Les fous, vinyes entre murs

Roqueta comenta que va batejar el celler amb el nom de Lafou per fer un homenatge a la terra que els acull. “La Terra Alta —explica— fa milions d’anys havia estat banyada pel mar. Amb el pas del temps, s’han anat formant aquestes valls estretes, fous, on l’home hi ha fet terrasses per retenir l’aigua i per plantar-hi vinya. Les fous identifiquen la zona i ens va agradar el nom pel celler perquè explica on som”.

Les vinyes de Lafou Celler estan ubicades en terrasses, i tenen murs de pedra seca, construcció característica de la zona, dels quals el celler se’n proclama fanàtic. La seva funció és clau per mantenir la terrassa, que reté l’aigua, tan vital en un terreny de secà. “A més, identifiquen el nostre paisatge i el paisatge agrícola que hi ha a Europa, el qual no trobes al nou món, on el paisatge destaca per la seva vegetació. El paisatge agrícola és un paisatge forjat per l’home durant segles”, observa Roqueta.

Morenillo, el caràcter de la Terra Alta

En les 15 hectàrees que té LaFou Celler s’hi treballa vinya de garnatxa blanca, garnatxa negra, garnatxa peluda, syrah, carinyena i morenillo. Justament, la varietat morenillo és pròpia de la Terra Alta. Ramon Roqueta es mostra orgullós d’haver ajudat a recuperar-la. “Quedaven pocs ceps en alguns racons de la comarca. Hem tingut feina per fer que la varietat, consumida fa temps, tornés a ser reconeguda. L’hem hagut de tornar a registrar, perquè havia sortit dels catàlegs varietals que gestiona l’administració”.

La garnatxa, però, segueix sent la varietat estrella de la casa. “Tots els vins que fem tenen —diu Ramon Roqueta—, com a mínim, un 80% de garnatxa”. De fet, el celler, ha guanyat aquest any el premi Vinari Gran Or 2021 en l’apartat de vins blancs joves amb el vi LaFou Els Amelers 2020, que és 100% garnatxa blanca. El guardó el va rebre de mans de Natàlia Cugueró, CEO d’11Onze, empresa patrocinadora del certamen.

Agricultura regenerativa, tota una filosofia

Tot i que els seus productes no tenen segell d’agricultura ecològica, el celler practica la filosofia de l’agricultura regenerativa. “El sector del vi vivim del paisatge i treballem perquè aquest sigui sostenible. L’estudi de l’esgotament de la terra és clau, perquè és el que determinarà la vida de la planta d’aquí a 30 anys. L’objectiu del nostre treball ha de ser més que el d’obtenir un segell. El tracte que fem a la terra, on hi ha les arrels de la planta, és el que determinarà el futur, perquè és on hi ha la flora microbiana, el sòl esponjat, ric, viu i fèrtil”, argumenta.

Lafou Celler exporta un 25% del seu producte. La resta, explica Roqueta, el venen al país. “El client local és el més important per nosaltres. És qui ens ha ajudat a créixer”, diu. Fer vins de primer nivell és l’objectiu del celler i la Terra Alta els ho facilita. “Batea ens ha acollit molt bé. Estem contents d’haver contribuït a refrescar l’estil de vi que es feia aquí i de donar a conèixer el patrimoni vitivinícola de la zona. Ara, la comarca té un sentiment d’orgull i de més amor cap a la varietat insigne de la contrada i cap a la terra que l’acull”, assevera Roqueta.

El celler també expressa l’enamorament que sent cap a la comarca i Batea amb les activitats enoturístiques, amb les quals, a més de fer conèixer de primera mà la feina que fan al celler i a les vinyes, convida els visitants a recórrer els carrers del poble. Des del 2007 LaFou Celler, enamorat de la garnatxa i de la Terra Alta, treballa per assolir un producte que excel·leixi per la seva qualitat.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El celler de Capçanes, DO Montsant, està situat al poble de Capçanes. Té dues característiques que el diferencien d’altres cellers: fa vins ‘kosher’ i té una política de responsabilitat social envers el territori i la seva gent.

Fa gairebé 100 anys, concretament l’any 1933, un grup de famílies del poble, davant la necessitat de guanyar-se la vida dignament, va decidir ajuntar-se i constituir la cooperativa de Capçanes. Joan Maria Sabaté, gerent del celler, explica amb orgull el naixement de la cooperativa. Però encara explica amb més entusiasme el canvi de paradigma que van emprendre. En els primers temps la cooperativa venia el vi a doll, però els socis es van adonar que qui en treia benefici era qui embotellava, així que van decidir embotellar-lo també.

Tanmateix, això no va impedir que patissin uns anys molt durs, amb una competència ferotge. Fins que van trobar una sortida. “L’any 1995 es va produir un punt d’inflexió —diu—. El celler va participar en una fira a París. Un representant de la comunitat jueva va tastar els nostres vins i va dir que, si aquell vi fos un vi ‘kosher’, seria un gran vi”. I aquí és on va néixer una història que els ha lligat amb la cultura jueva i que els ha portat al que són avui.

Els vins ‘kosher’ són un producte apte per ser consumit per la comunitat jueva, és a dir, que en el seu procés d’elaboració, un cop entra el raïm al celler, segueix un seguit de regles i procediments seguint la tradició jueva, tal com marca l’Antic Testament.

Una decisió “valenta i arriscada”

Tot i que el vi ‘kosher’ representa un 7% del milió d’ampolles que produeix la cooperativa, el celler de Capçanes considera que és un dels elements que els diferencia d’altres cellers, “juntament amb la qualitat del producte”. Sabaté defineix la decisió que van prendre els socis en aquell moment com a “molt valenta i arriscada”. “Quan vam tornar de París, el primer que vam fer va ser mirar què eren els vins ‘kosher’. Després, vam considerar que fer aquest tipus de vi era una gran oportunitat per al celler. Ens vam posar en contacte amb la comunitat jueva, que va visitar el territori i va trobar que el celler era adequat fer aquest vi”, explica. 

El primer any van fer 2.000 litres i va sortir un dels millors vins ‘kosher’ del món. Aquest fet va ser una gran oportunitat per a la cooperativa, que es va plantejar ser un celler apte per fer vi ‘kosher’. Però això representava fer unes grans inversions. “La comunitat jueva de Catalunya va dir que no podia invertir-hi. Però els socis de la cooperativa no es van aturar i van anar a la banca a buscar diners, però els van dir que no. Així i tot, la gent de Capçanes no es va fer enrere i va avalar tots els seus béns per a un préstec”. Actualment, no tot el celler és apte per fer vi ‘kosher’, però a dins les instal·lacions de la cooperativa hi ha un petit celler dedicat a fer-ne.

Fer possible el relleu generacional

La feina al camp és dura i costa trobar relleu generacional un cop el pagès es jubila. El celler de Capçanes ha trobat una manera per evitar que les terres del soci que es jubila quedin abandonades. Josep Maria Sabaté explica que la cooperativa fa una feina que té tres repercussions directes sobre el territori i la seva gent: “Primera, mantenim la marca; segona, fem una feina de responsabilitat social sobre el territori, ja que les terres no es perden; i tercera, millorem la qualitat de vida del soci, perquè, un cop jubilat, cobra la pensió corresponent, que complementa amb els ingressos que rep per part de la cooperativa que l’hi ha arrendat les terres”.

La cooperativa, davant la dificultat de trobar relleu generacional i el risc que representa perdre producció, va determinar arrendar les terres dels socis jubilats. Aquestes terres continuen en mans del soci, però són treballades per la cooperativa. “Nosaltres tenim un equip de treballadors —explica Sabaté—, dirigits per un enginyer agrícola, que fan tot el procés del treball de la terra del soci que s’ha jubilat. L’objectiu de la cooperativa no és obtenir beneficis, sinó millorar la qualitat de vida dels seus socis. Tenim sempre present que l’altre objectiu és obtenir un producte de molta qualitat, tant en el que fa al 93% de vi per al públic general, com el 7% de vi ‘kosher’”.

La cooperativa té 90 socis productors. La seva producció, tot i que no és el 100% ecològica, cada vegada té més terra que és tractada amb aquest sistema. Exporta el 50% dels seus vins en més de 25 països. Sabaté defineix els vins del celler com a “vins amables, fàcils de beure”. “A cada ampolla s’hi pot trobar l’expressió d’un poble. La DO Montsant és una denominació jove que s’està fent un lloc al mercat per la qualitat dels seus vins”, remarca.

El Celler Capçanes sempre ha tingut les portes obertes per les persones que el volen visitar. La pandèmia ha fet que no organitzessin visites, però, un cop es recuperi la normalitat sanitària, té intenció de tornar a atendre al turisme enològic, tal com ha fet des dels seus inicis.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Ho ha advertit fins i tot Google. El 2021, el primer any comercial després de la pandèmia, ve marcat per tres tendències: l’entusiasme consumista, els retards en les entregues i el suport als comerços de proximitat. Analitzem per què els experts creuen que hem d’avançar les compres de Nadal.

Google publica sovint informació d’interès per als seus clients, empreses que es volen publicitar a través de la seva plataforma de cerques, i enguany ja els ha advertit que la temporada de Nadal s’ha avançat. Després del 2020, que va ser l’any que va batre rècords de despesa digital, aquest 2021, amb l’aixecament de les restriccions, el mercat espera un entusiasme consumista.

D’aquesta manera, Google adverteix que el 21% dels consumidors ha començat les seves compres nadalenques al juny i el 37% creu que començarà a organitzar els regals abans que l’any passat. Precisament el mateix percentatge (37%) creu que la pandèmia encara afectarà d’alguna manera les seves compres nadalenques. Això, és clar, ha fet augmentar la competència entre les empreses. 

Els problemes de subministraments

Un dels motius pels quals els consumidors avançaran les compres de Nadal és que s’estan produint, a causa de la crisi energètica i l’augment del preu de la gasolina, problemes en la cadena de subministraments. Això, al seu torn, pot provocar retards en les entregues i falta de estoc.

Per aquest motiu, la majoria d’usuaris confien en les compres en línia, perquè poden comparar millor el producte, triar entre diverses botigues i conèixer la disponibilitat del estoc. Amb aquesta previsió sobre la taula, els comerços, de fet, ja han omplert els seus magatzems, sobretot dels articles més populars d’aquest any.

La confiança en la proximitat

Alhora que augmenten les compres virtuals, també ho fa la confiança en les botigues de proximitat. Les petites empreses ho han tingut difícil durant la pandèmia i, ara, segons Google, el 56% dels consumidors assegura que donarà suport al petit comerç durant aquestes festes nadalenques.

I, malgrat tot, els experts alerten que, tot i que han augmentat els estalvis per la pandèmia, perquè la ciutadania ha gastat menys, la incertesa per la represa dels negocis fa que una gran majoria (46%) esperin a comprar regals fins que estiguin d’oferta.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El celler Mas Vicenç està situat a la part més alta de la DO Tarragona, al nord de la comarca de l’Alt Camp. És un celler petit, familiar, que es va construint dia a dia, amb pas segur i aprofitant les oportunitats de ser la cinquena generació d’agricultors.

Fa uns anys, explica Xavier Ferré Morató, el fill petit i copropietari del Celler Mas Vicenç, el seu germà gran, el Vicenç, va estudiar enologia a Falset (El Priorat) i a França. El món del vi li va agradar tant que se’n va anar a treballar a un celler de la comarca. A casa seva, mentrestant, continuaven fent el que era tradició familiar: treballar les terres on tenen plantades vinyes, oliveres i fruits secs (avellana i ametlla) i vendre els fruits a la cooperativa de Vila-rodona.

“Som la primera generació que hem elaborat vi a casa”, diu orgullós Xavier Ferré, que s’encarrega de la part comercial, de comunicació i d’enoturisme de l’empresa. “De fet, qui inicia el projecte és el meu germà gran, que converteix en realitat el somni de fer vins de qualitat fruit de les millors finques familiars. Arran de la seva experiència i amb els pares, l’any 2004 decidim fer el pas i llavors reconvertim unes naus que teníem a la masia familiar, on encara vivim, i les adaptem com a celler”. 

35 hectàrees de vinya

Mas Vicenç cultiva 35 hectàrees de vinya. Ferré explica que no s’haguessin llençat mai a fer vi sense tenir vinyes de la família. “Cultivem varietats diferents, en un terreny formidable, molt ben situat per la ventilació que rep, i per les menes de sòls diferents que tenim. Avui dia, continuem venent fruita a la cooperativa, ja que només fem servir el 50% de la collita. Això ens permet fer els nostres vins amb la selecció de la millor fruita de les millors vinyes familiars”, explica. 

El celler ha anat creixent a poc a poc, “amb els peus a terra i prioritzant la qualitat a la quantitat”. “Primer era una dedicació de caps de setmana. Però el món del vi és un món que t’abraça, t’apassiona, que et dona noves oportunitats, que et permet conèixer nova gent, nous clients, noves maneres de fer. Tot això va fer que l’any 2009 el meu germà decidís dedicar-se al 100% a l’empresa familiar”, segueix Ferré. L’any 2011 ell mateix s’incorpora a l’empresa, després d’haver estudiat Empresarials i Negoci Internacional. “Hem anat creixent de manera molt natural. Ara estem per sobre les 70.000 ampolles de producció”, assevera.

Xavier Ferré explica amb entusiasme que darrerament han tret un nou vi que els fa “molta il·lusió”. “Feia molts anys que hi anàvem al darrere. Hem fet un vi de finca que prové només d’un tros de terra. Més enllà d’això, hi cultivem la varietat que més identifica la DO Tarragona: és 100% macabeu”, explica. La vinya va ser plantada pel besavi del Xavier, l’any 1912. “És una vinya amb molta història, és el tresor de casa. El Castell Tallat és un vi voluminós, macabeu de vinya centenària, embellit en àmfora”, s’enfila amb orgull. La família Ferré, amb aquest vi, vol retre homenatge al passat vinícola romà del camp de Tarragona.

El tipus de cultiu que practiquen a Mas Vicenç és 100% ecològic, tot i que a l’etiqueta hi manca el segell certificador. “La dificultat d’aconseguir aquest segell per la gestió de reconversió de convencional a ecològic, de 35 hectàrees en mercats diferents, fa que de moment no l’haguem demanat”, argumenta Ferré. També explica que el celler Mas Vicenç mai ha estat partidari de l’ús de pesticides i herbicides. “I menys quan la vinya no ho demana. La filosofia de Mas Vicenç no és demanar el màxim rendiment de les vinyes. Ara es busca un sobreesforç, un patiment del cep, una competència més elevada entre els ceps per obtenir una millor qualitat. Se sap que darrere d’una ampolla de vi hi ha un treball a la vinya”, explica amb paciència. 

Proximitat, un producte més sincer

El mercat prioritari del celler és el local, de proximitat: “Sobretot venem a les comarques tarragonines i, després, a la resta de Catalunya”, explica Ferré, que afegeix que l’exportació representa entre un 5% i 10% del total de les vendes. “És més fruit d’una relació d’amistat que d’una relació comercial. El nostre gran objectiu és vendre al mercat del país. Si el vi agrada al client proper, farà que nosaltres fem un producte molt sincer”, remarca.

Per Ferré, l’èxit d’aquest mercat local és, en gran part, gràcies a l’enoturisme. “L’enoturisme és la gran aposta del celler de fa molts anys i ens aporta molta venda directa i, fins i tot, fidelització. La gent ve a casa, passa una bona estona, i ho explica. Aquest  boca-orella al final és magnífic, ja que comporta un bon nivell de venda directa al celler, tant a la botiga física, com a la botiga en línia”, diu.

Aquest celler jove, tal com diu Xavier Ferré, avança a poc a poc i tocant de peus a terra. Es planteja el futur amb optimisme, tot i que els preocupen els efectes del canvi climàtic, que volen combatre amb la plantació de varietats autòctones, com la macabeu, insígnia de la DO Tarragona.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Els experts calculen que el 2050 serem 9.500 milions de persones a la Terra. Si a això hi sumem els efectes climàtics de la ramaderia extensiva i les desigualtats nord-sud, ja cal que ens plantegem com ens alimentarem en un futur no massa llunyà. Serem tots vegans? Haurem de menjar insectes? És així com la carn sintètica, feta al laboratori, és ja una alternativa factible.

La població humana és com una plaga per a la Terra: té una altíssima capacitat per a destruir l’ecosistema i, entre l’escalfament del planeta i la pobresa que s’acarnissa sobre més 800 milions de persones al món, és evident que en patim les conseqüències cada dia. Com els nostres avantpassats de fa 10.000 milions d’anys, i malgrat tot el coneixement i la tecnologia adquirits, l’instint de supervivència ens ha dut a buscar alternatives d’alimentació a escala mundial. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ho apunta molt clarament en un informe del 2018.

Malgrat que costi de creure, és carn

Fa segles que els insectes són una font real de proteïnes per a algunes cultures i, gràcies a les seves propietats, es valoren com una alternativa de futur. Però hi ha un aliment que destaca per sobre de la resta: la carn sintètica. Perquè és el més sorprenent, i perquè és possiblement el més innovador. Així és com les empreses dedicades a les carns d’origen vegetal han augmentat exponencialment les vendes. L’americana Beyond Meats, per exemple, ha vist créixer les seves accions un 859% en només dos anys.

Productors i defensors li atorguen a la carn sintètica totes les propietats de la carn de sempre i asseguren que, ni sota la lupa d’un microscopi, no es pot diferenciar de la carn convencional. El motiu és que, al capdavall, és carn del mateix animal que triem, però feta créixer de manera diferent. A partir d’una mostra ben seleccionada de cèl·lules d’un animal, sotmeses a un tractament de nutrició controlada en un laboratori, s’obté el producte sense necessitat de sacrificar cap animal. Asseguren que, amb una sola mostra cel·lular de la mida d’una llavor de sèsam, poden arribar a produir fins a 80.000 hamburgueses.

Bill Gates, un dels apòstols del nou aliment

Tot i que els detractors consideren que al darrere s’hi amaguen interessos poc ètics, el fundador de Microsoft, Bill Gates, un dels quatre homes més rics i influents del món, ha publicat recentment el llibre ‘Com evitar un desastre climàtic’ (Edicions 62, 2021), en què defensa que tots els països rics haurien de consumir vedella sintètica al 100% per tal de reduir radicalment l’emissió de metà, un gas que es considera 84 vegades més perjudicial que el diòxid de carboni pel seu efecte hivernacle.

Gates també considera que, en un futur pròxim, la carn sintètica tindrà fins i tot millor gust que l’actual carn de vedella. Mentrestant, inverteix en empreses i laboratoris destinats a la producció de la nova carn, com ara l’Upside Foods de San Francisco, en la qual també hi ha invertit el milionari Richard Branson. Aquesta empresa, creada fa sis anys i que el 2016 va produir les primeres mandonguilles de vedella, afirma que a finals del 2021 comercialitzarà els seus primers productes dins el mercat nord-americà.

Però, de fet, l’empresa pionera al món va ser l’holandesa Mosa Meat, apadrinada per l’actor Leonardo Di Caprio. El 2013, Mosa Meat, tres anys abans de constituir-se com a tal, es va donar a conèixer amb un fort impacte quan va presentar la primera hamburguesa de vedella sintètica mai feta abans, amb un cost de producció de 250.000 euros, finançats íntegrament per un dels fundadors de Google. La previsió de l’empresa és que aquest 2021 aconseguirà abaixar per sota dels nou euros el cost per hamburguesa.

Es regula com qualsevol altre aliment?

La implicació del món de la tecnologia i la ciència és evident. Ja hi ha empreses constituïdes a tot el món: algunes especialitzades en carn de peix, o en salmó específicament; altres, en carn de pollastre o en greixos animals. Cap d’aquests empreses ha matat mai cap animal. Totes les lideren equips científics i el treball al laboratori és la clau de volta.

De moment, cap d’elles comercialitza encara de forma oberta els seus productes, tot i que tenen previst fer-ho en els pròxims anys. En aquest temps d’espera els investigadors pretenen reduir els costos de producció. Per això, encara no està clar com serà la regulació d’aquest nou mercat, que té l’oposició frontal dels sectors primaris, com ara la pesca i la ramaderia. Amb tot, sembla que el mercat de carn sintètica ja no té aturador.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Purgatori 2017 de la DO Costers del Segre és proclamat Millor Vi Català de l’any en una gala dels Premis Vinari on el sector alerta dels efectes del canvi climàtic.

Anit es va celebrar a Vilafranca del Penedès la Gala de Tardor dels Premis Vinari 2021, patrocinats per 11Onze i destinats a conèixer els millors vins catalans de l’any. Al tast que es va fer al setembre al Celler de Rubí hi van arribar 200 finalistes i ara tocava conèixer-ne el resultat en una gala presentada per l’escriptor Màrius Serra i amenitzada pel Mag Lari.

Les escrupoloses mesures Covid amagaven els somriures rere la mascareta, però es podien percebre. El sector del vi tenia ganes de celebrar i, a més, si el teu celler estava convidat tot i les restriccions d’aforament, era perquè t’havien premiat. Qui no guanyés el premi Gran Or de cada categoria tenia garantida la medalla d’or o plata, per tant, ningú marxaria amb el sarró buit.

La gala va encimbellar Purgatori 2017 de la Família Torres com el Millor Vi Català de l’any. Es tracta d’un vi amb cupatge de carinyena, garnatxa negra i syrah, fet amb raïm de la finca del Mas de l’Aranyó. Aquesta parcel·la és coneguda com la “finca dels Desterrats” perquè hi enviaven monjos de l’abadia de Montserrat a fer penitència amb la finalitat de treballar la terra i produir aliments. Va ser el segon premi de la nit per Purgatori, que evidentment també s’havia endut el premi com a millor vi de la seva categoria (Gran Or Vins Negres de Guarda).

El Millor Escumós Català de 2021 és el Carles Andreu Brut Nature 2017 del Celler Carles Andreu (DO Cava), amb raïm macabeu i parellada de la Conca de Barberà i una criança de quaranta-vuit mesos. Natàlia Cugueró, en representació d’11Onze, va entregar el Vinari Gran Or d’escumosos d’entre 30 i 60 mesos de criança a Carles Andreu Brut Nature 2017 i Indomable 2014 del Celler Mas Candí.

Els avisos del canvi climàtic

Però la gala també va servir per recordar moments més amargs com el viscut a la Conca de Barberà l’any 2019 amb el desbordament del riu Francolí. La riuada va arrasar el Celler René Masdéu, que es va refer gràcies a la solidaritat de veïns i clients. Un dels fets que més va sorprendre va ser l’èxit de vendes dels vins recuperats de la riuada, que van anomenar “vins de fang”. La Mariona Rendé explicava que “el vi de fang ho va ser tot. També per nosaltres, pel nostre cap. Es va acabar de seguida, perquè tothom en volia una ampolla”. Una altra història de destrucció i renaixement es va viure al darrer mes de gener al Priorat. Una nevada va enfonsar el sostre del Celler Vall-Llach de Porrera. L’Albert Costa de Vall-Llach recordava el pic de comandes en línia que hi va haver després del desastre. “Mai ho havíem vist i crec que mai ho tornarem a veure. I ens va fer molt feliços a en Lluís (Llach) i a mi, en el sentit d’ostres, la gent la veritat és que ens estima i vol que seguim aquí”, explicava Costa.

A ningú se li escapa que aquests fenòmens són avisos molt seriosos del canvi climàtic. Ho va deixar clar en el seu discurs una eminència del sector del vi. Miquel A. Torres Riera va rebre un premi que reconeixia la seva trajectòria. Explicava que estava molt feliç amb el premi, molt feliç d’ajudar al seu país i al món del vi, però assegurava que: “no estic feliç amb el que passa amb el clima. Si us plau, això no són accidents. Això és un problema gravíssim que tenim i tothom ha d’actuar. Hem de lluitar contra el canvi climàtic, hem de reduir les emissions. Cadascú. Prenguem-nos aquest tema seriosament. És el futur de les vinyes”.

El missatge del senyor Torres va arrencar aplaudiments i algun bravo. La gala va continuar amb l’humor i la màgia del Mag Lari i amb aquesta idea al cap. Que el millor vi de l’any es diu Purgatori, però que el futur de les vinyes depèn més que mai del que porti el cel.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’entrega de guardons, que enguany arriben a la novena edició, tindrà lloc a l’Auditori de Vilafranca del Penedès i es podrà seguir en directe a través del Canal 33.

Els Premis Vinari celebren en ben poques hores la gala de tardor per reconèixer els millors vins catalans del 2021. 11Onze, que n’és patrocinador oficial, gaudirà en primera fila d’un acte molt especial, després d’haver seguit amb entusiasme els premis als vins joves i d’enoturisme a l’estiu i el tast final aquest setembre. A partir de les 22:10 h de la nit, Televisió de Catalunya, a través del Canal 33, retransmetrà l’esdeveniment.

L’acte estarà conduït per l’escriptor Màrius Serra i amenitzat pel Mag Lari, un altre dels protagonistes, que compartirà els seus trucs de màgia durant l’esdeveniment. El portal digital Vadevi.cat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van signar aquest estiu un acord de col·laboració per a donar veu al sector del vi català. Aquest vespre és un bon moment per a celebrar el patrimoni vitivinícola del país.

Però abans, la comunitat de La Plaça pot veure en primícia els spots que 11Onze ha elaborat especialment per als Premis Vinari, i que s’emetran a la gala i per televisió:

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

L’Auditori de Vilafranca del Penedès acollirà aquest divendres 8 d’octubre la festa final als millors vins catalans.

Només falten unes hores perquè se celebri la gala de lliurament dels Premis Vinari als millors vins catalans del 2021. L’entrega de guardons, que enguany arriben a la novena edició, tindrà lloc a l’Auditori de Vilafranca del Penedès a partir de les 22:10 h de la nit, i es podrà seguir en directe a través del Canal 33, en un acte conduït per l’escriptor Màrius Serra. La celebració comptarà, entre d’altres, amb la participació del Mag Lari, que amenitzarà la jornada amb un espectacle de màgia.

D’aquesta manera, a la gala de tardor es donaran a conèixer els resultats de vuit categories de vins i també els premis especials. Convé recordar que aquest juliol ja es van premiar els millors vins joves (categories de blanc, negre, escumós jove i rosat), així com els premis d’enoturisme, i que aquest setembre es va celebrar el tast final dels vins que ara arriben a la gala. Així doncs, aquest divendres es faran públics els premis de les categories que falten, reconeguts amb les medalles de gran or, or i plata, i els premis especials de l’edició.

Els premis a vins de la gala:

• Blancs amb Criança
• Negres de Criança
• Negres de Guarda
• Escumosos Rosats 
• Escumosos d’entre 18 i 30 mesos de criança
• Escumosos d’entre 30 i 60 mesos de criança
• Escumosos de més de 60 mesos de criança 
• Vins dolços, rancis o de postres 
• Millor vi escumós
• Millor vi català

Els premis especials:

• Premi Vinari AGBAR al millor Projecte Ecològic 
• Premi Vinari Ara Lleida-Diputació de Lleida al/a millor Tastador/a
• Premi Vinari Turisme de Barcelona a la millor Iniciativa Enoturística
• Premi Vinari Vins i Licors Grau a la Trajectòria Professional en el Món del Vi 
• Premi Vinari Varias Impressors a la Millor Etiqueta
• Premi Vinari Euroselecció Riedel al Millor Celler.

Un acord per promoure el patrimoni

El portal digital Vadevi.cat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van signar aquest estiu un nou acord de col·laboració per a donar veu, també aquest 2021, al sector del vi català. L’acord s’emmarca en la missió de promoció i difusió que té la CCMA, i en el seu compromís per garantir la cobertura dels grans esdeveniments culturals i, en aquest cas, també del patrimoni gastronòmic del vi del país.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram