Denuncien les males pràctiques de les grans distribuïdores del sector alimentari, que ajusten els preus de la matèria primera fins al punt que, als mateixos productors, ja no els surt a compte produir.

El clam d’Unió de Pagesos és clar: preus justos per als productors. Una problemàtica que en els últims mesos ha afectat especialment al negoci boví de llet, però que s’estén a molts altres sectors de l’agricultura i la ramaderia. A l’arrel del problema situen les males pràctiques de les grans distribuïdores, i a partir d’aquí sorgeixen noves problemàtiques que descriuen la crítica situació d’aquest sector al nostre país.

L’agricultura aporta 2.307 milions d’euros al PIB de Catalunya (2020), sent el sector econòmic amb menys impacte al PIB, i molt lluny dels 153.039 milions que genera el sector dels serveis. Tot i això, no deixa de ser un sector estratègic pel conjunt de la societat, i només pel fet d’oferir la matèria primera dels principals aliments, es converteix en un dels principals que cal mantenir i desenvolupar. La qüestió, però, és quin preu estem disposats a pagar per a mantenir-ho, o més ben dit, quin seria el preu just que caldria pagar.

El sector primari decau en els últims anys

El sector de l’alimentació ha vist, en els últims anys, un canvi irreversible en el model de negoci: les cadenes multinacionals omplen de grans superfícies els pobles i ciutats de Catalunya, amb uns preus tan baixos que deixen fora del mercat centenars de petits i mitjans negocis. Una situació que ha empitjorat de forma directa i significativa l’estat de salut del sector agricultor, que tal com denuncien sindicats, patronals i ajuntaments, viu una situació crítica històrica. L’any 2020, Catalunya registrava un total de 454 explotacions de boví de llet. Per fer-nos una idea, l’any 2010 aquestes xifres se situaven en 813 explotacions i, encara més enrere, el 1991 se’n trobaven 4.329.

Actualment, la mitjana que es paga és de 33,28 cèntims d’euro el litre. Aquesta és la quantitat que arriba al productor, una xifra allunyada del llindar de rendibilitat que se situa a uns 37,31 cèntims d’euro el litre, i en alguns casos fins i tot més. No es cobreixen, per tant, les despeses mínimes de producció, i això situa als productors en una situació econòmica crítica que explicaria la disminució d’explotacions.

En risc la sobirania alimentària de Catalunya

S’entén com a sobirania alimentària el dret dels pobles i països a crear polítiques que els permetin produir aliments segons les seves característiques i necessitats. Inclou, per tant, no només el dret a l’alimentació, sinó el dret a produir aliments i que aquesta producció serveixi per a mantenir el conjunt de la comunitat. Així ho recull la Declaració política del Fòrum d’ONG/OSC per a la Sobirania Alimentària.

Catalunya podria veure afectada la seva sobirania alimentària en cas que no millori la situació econòmica de la pagesia. Si no poden competir amb els preus de les distribuïdores, i tal com alerta la Unió de pagesos, no poden guanyar-se la vida, molts d’ells finalitzaran la seva activitat, que en els últims anys ha disminuït de forma progressiva però substancial. L’afectació a la societat s’acabaria palpant en gairebé tots els àmbits.

Una problemàtica on cada acció conta 

Una pèrdua d’activitat en el sector primari conduiria a una demanda d’importacions molt més elevada, cosa que podria afectar tant a la qualitat com al preu dels productes bàsics. Per altra banda, una falta de producció conduiria els consumidors a renunciar als productes de kilòmetre zero i de proximitat, que en disminuir l’oferta podrien, també, veure encarits els seus preus. 

Per tal que la situació es pugui arribar a controlar, i abans d’arribar a un punt de difícil retorn, la principal problemàtica que cal abordar passa per pagar un preu just als productors. Així doncs, el suport de l’administració serà clau en aquest procés, i la gestió de les distribuïdores serà clau per determinar el futur del sector primari. Més enllà, el consumidor final també té a les seves mans el poder de contribuir al canvi, en el seu cas escollint. El repte serà que, conscients de la situació, aquesta tria es faci d’acord amb criteris sostenibles i que avalin un preu just per a tota la cadena de producció.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram