La gestió del territori i els incendis forestals

Sempre que hi ha incendis forestals s’enceta el debat sobre com es poden evitar aquestes catàstrofes i, una vegada més, ens adonem que és una situació complicada que necessita un plantejament seriós i contundent. Un replantejament de model de país.

 

Els incendis forestals són malauradament notícia cada estiu. Aquest 2021 ja han cremat més de 2.000 hectàrees i el risc d’incendis continua ben vigent, atès que l’abandó dels conreus, la deficitària gestió dels boscos i el canvi climàtic compliquen la conservació del paisatge que tenim.

Catalunya té un clima mediterrani, i això vol dir estius calorosos i secs, situació que avui dia amb els efectes del canvi climàtic s’agreuja. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) el clima de mitjans de segle podria tenir gairebé trenta dies més d’estiu i la temperatura, al nostre país, podria arribar a pujar tres graus de mitjana. 

 

Economia i paisatge

Marc Garfella, enginyer tècnic forestal, de Bosquerols, cooperativa que es dedica a la gestió i planificació de boscos, ens explica que la situació actual és deguda, en part, a l’abandó dels camps de cultiu (als anys cinquanta del segle passat, els boscos ocupaven un 35 % de Catalunya, i avui dia n’ocupen un 70 %), el canvi climàtic, i que el sector primari no es pot guanyar bé la vida. 

Segons Garfella, el sector primari té un paper molt important en la gestió del paisatge i en el manteniment d’aquest i, per tant, en la prevenció d’incendis forestals: «Però fa anys que la gestió del bosc no és rendible». Sap de què parla perquè la cooperativa, a més de treballar per a l’administració, treballa per a clients que són propietaris de boscos: «Els nostres clients propietaris rurals saben que la fusta en aquests moments val molt poc i que no és el moment de fer grans tallades. Ara es fan tallades que permeten que el bosc tingui una estructura més diversa, més resistent al canvi climàtic i més resistent als incendis». Afegeix que la no rendibilitat dels boscos és un problema general que té el sector primari: «avui, qui es dedica a la gestió forestal, a l’agricultura i a la ramaderia, sense ajuts no pot viure». I l’abandó de conreus és un element que contribueix al fet que la massa forestal vagi creixent sense gestió, ni control. I que l’explotació del bosc no sigui rendible fa que els propietaris no inverteixin, ni en la seva planificació ni gestió.

Estem davant un canvi de paradigma, diu Marc Garfella: «El camp s’ha anat abandonant i el canvi climàtic s’ha anat accentuant. I aquest fet no és exclusiu del nostre país. Arreu del món hi ha incendis (Argentina, EUA, Bolívia, Austràlia, Canadà…). El canvi climàtic està canviant el paisatge i un incendi te’l pot modificar en poques hores. Cal una reflexió profunda sobre la gestió del territori».

Davant d’aquest canvi de paradigma, Garfella fa una pregunta a la societat en general i ens demana quin país volem: «La ciutadania és la que ha de dir quin model de país vol i això ho ha de fer d’una manera no només teòrica, sinó també activa, és a dir, sent conscient que les accions que fa cada dia tenen a veure en la definició de país, perquè l’economia és la que acaba definint el paisatge».

 

Producte amb impacte

El 80 % de la dieta humana és vegetal i l’agricultura representa un recurs econòmic i un mitjà de desenvolupament important per als pobles. Tots som conscients que els boscos acullen milions d’espècies, són font important d’aire net i d’aigua, i també són fonamentals per a combatre el canvi climàtic. 

I què podem fer entre tots plegats per a mantenir el paisatge? Doncs, per a Marc Garfella, cal ser una persona conscient dels productes que consumim: «Al final, quan es compra producte del país, ja sigui vi, oli, carn de xai, fusta, fruita, també acabes pagant pel manteniment del paisatge. Si el pagès, el ramader i el bosquerol poden guanyar-se la vida de manera digna, no abandonaran les terres i mantindran el paisatge. Quan consumim producte de proximitat estem consumint producte amb impacte». 

La pagesia, els bosquerols i els ramaders, a banda d’abastir-nos d’aliments i d’energia, també fan de gestors i planificadors del territori. A les nostres mans queda que puguin continuar la seva feina de preservació del paisatge. 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Ecologia i economia, objectiu sostenible

4min lectura

Cada cop es va establint un consens més general en la

Comunitat

Catalunya frena el despoblament rural

5min lectura

Des de l’any 2019 les dades demogràfiques demostren que

Comunitat

Les compres de proximitat, una aposta per l’economia sostenible i saludable

4min lectura



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Josep ItxartJosep Itxart says:
    Josep

    Em temo que mentre estiguem repensant el país, aniria de primera una bona flota d’hidroavions d’alt tonatge -per algo ha de servir la UE- a disposició de tots els països mediterranis (properament serà pitjor amb la massa forestal del centre d’Europa). Aeroports buits com el de Lleida a la península en trobaríem de lliures…

    • PolPol says:
      Pol

      Des del 2019 la UE està implementant noves mesures en aquest àmbit Josep, així que no vas pas gens mal encaminat!

      Fa 2 mesos
  2. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    Tot és qüestió de les prioritats d’un país….fem que que la pagesia i els nostres territoris rurals ho siguin

  3. Rosa Maria SoléRosa Maria Solé says:
    Rosa Maria

    Molt interesant, entre tots hem de cuidar el país.

    • Jordi CollJordi Coll Planas says:
      Jordi

      Hola, Rosa Maria! Celebrem que t’agradi. Oi tant que si, és molt important anar amb compte i vigilar, en fer-ho podem evitar molts incendis…

      Fa 2 mesos
  4. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Es complicat. El país es gestiona en unes oficines de Barcelona.
    S´ha de començar per fer conèixer a 6 000.000 de persones com viuen el milió i mig restant. Es evident que al poder l´interessa tenir la gent aglomerada en poc espai perquè és més fàcil de controlar.
    Es difícil que s´implantin polítiques de serveis que facin del país més desprotegit un lloc del qual no te n´hagis d´anar si per exemple tens un atac de cor i l´ambulància triga gairebé una hora en arribar .

    • David LópezDavid López says:
      David

      Tota la raó Mercè! 😊
      Però a poc a poc, entre tots junts ho aconseguirem.

      Fa 2 mesos
  5. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
    Joan

    Gracies pel artícle

  6. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    El plantejament cal saber quin tipus de país volem, es més que adient.
    Gràcies

Deixa una resposta