Quan l’Església prohibia els interessos bancaris

Deixar diners a un cristià per a benefici propi era considerat usura, de manera que només es podien fer préstecs als enemics en temps de guerra. Els préstecs condemnaven els banquers a l’infern perquè implicaven un doble pecat: robar diners a un germà i robar temps perquè et torni el préstec. I el temps, només pertany a Déu.

Els interessos que els banquers cobren pels diners que presten estan al centre del negoci bancari i sempre han sigut polèmics. Actualment, ho són perquè els diners es creen del no-res utilitzant el préstec com a actiu, tal com explicàvem al primer capítol de la sèrie El Diner. Però segles enrere la discussió era moral: l’Església considerava que era usura. L’Antic Testament, a l’Èxode era diàfan quan deia: “Si prestes diners a alguna persona pobra del meu poble que visqui amb tu, no et portis amb ella com un prestador, ni li cobris interessos” (Èxode 22: 24). La idea essencial era clara, no estava bé enriquir-se amb la necessitat de l’altre. Aquest precepte ataca directament, per tant, la línia de flotació del negoci bancari.

Cap al segle XII va començar a florir el negoci bancari, però l’Església continuava condemnant a l’infern als banquers. Segons l’opinió dels eclesiàstics de l’època la usura era un pecat doble, perquè estaves usurpant diners a un cristià, però també li estaves robant el temps que hauria d’invertir per guanyar aquells diners que t’hauria de tornar. I aquí hi havia un dels problemes grossos: el temps només li pertanyia a Déu. Per tant, amb els interessos dels préstecs, els banquers estaven robant a un igual i a Déu.

L’oportunitat jueva

L’Església, en conseqüència, prohibia els préstecs amb interessos entre cristians. Es podien fer a enemics, amb la idea de debilitar-los. Els cristians tampoc podien fer préstecs a jueus, perquè l’Església els considerava germans. D’aquesta manera, per dir-ho d’alguna manera, el mercat de potencials clients per als banquers cristians es reduïa notablement. I van ser, precisament, els jueus, els que van aprofitar aquest nínxol de mercat. Va ser aleshores quan van disparar la seva fama com a prestadors, col·locant-se des d’aleshores al centre del negoci financer. No tenien tantes recances: prestaven diners a qui ho demanés a canvi d’un interès. Tot plegat, va acabar obligant l’Església a rectificar. I ho va fer d’una manera molt enginyosa: creant el Purgatori.

El Purgatori dels banquers

Era evident que l’Església havia perdut una oportunitat de negoci per a la cristiandat. Però els potencials banquers no tenien ganes d’anar a l’infern. En aquella època els préstecs eren vistos com una manera d’aprofitar-se del dèbil i no com una manera de permetre a algú tirar endavant una idea. És a dir, evidentment, no existia el concepte de préstec productiu o a emprenedors. En qualsevol cas, l’Església va rectificar creant el Purgatori. Els banquers ja no serien condemnats a l’Infern etern, sinó a un lloc on estarien temporalment fins que poguessin purgar els seus pecats i entrar al Cel. La mesura es basava en el Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii del clergue irlandès H. de Saltrey, que explicava el periple d’un cavaller per purgar els seus pecats.

Així va ser com l’Església va buscar un encaix a la usura i als préstecs dins de la Fe. La idea es va estendre entre el clergat durant el segle XIII: els banquers ja es podien salvar i l’Església començava a construir una relació molt més propera amb el poder dels diners.

Per què el dòlar es diu dòlar? D’on va sortir la moneda més emprada del món? La història de la moneda d’Estats Units té una connexió directa amb l’imperi hispànic del segle XVI.

Carles V era l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, rei de la Corona Catalano-aragonesa (perquè era net de Ferran el Catòlic) i rei de les Índies, que havia descobert Cristòfor Colom. I en un racó d’aquest vastíssim imperi hi va néixer la moneda que acabaria evolucionant fins a convertir-se en el dòlar americà. Com va passar això?

A Bohèmia, actual República Txeca, hi havia unes mines de plata que es van començar a utilitzar per fer monedes. Pel nom de la zona, aquelles monedes es van anomenar Joachimstaler, però, a poc a poc, el nom es va reduir a Taler. Aquests Talers es van escampar a l’altra banda de l’Atlàntic i, a força de comerciar amb neerdanlesos i britànics, van començar a referir-s’hi com a Daler. D’aquí va passar a Spanish Daaler i després a Spanish Dollar. Ja només va caldre que es constituís Estats Units l’any 1789, que va convertir el dòlar en la moneda del país.

I el símbol del dòlar?

Doncs tot indica que té a veure amb la simbologia que apareixia als Reales hispànics. Allà s’hi veien les dues columnes d’Hèrcules i el lema plus ultra, significant que els hispans havien anat més enllà de les columnes d’Hèrcules. Per què? Perquè antigament se suposava que les columnes d’Hèrcules eren als penya-segats de l’Estret de Gibraltar, tancant l’accés del Mediterrani a l’Atlàntic. Per tant, anar més enllà d’aquelles columnes era anar cap al desconegut, per això el lema hispànic representava l’atreviment d’haver travessat l’oceà per arribar a les Amèriques. El símbol del dòlar, doncs, serien les columnes d’Hèrcules embolcallades.

Per conèixer en detall la història del dòlar podeu veure el següent vídeo del Canal Arte.

El 50% de les criatures refugiades no poden fer primària i el 22% dels joves no poden fer secundària, segons dades d’ACNUR. Es vulnera, per tant un dels drets més importants de la infància, el de l’educació. 11Onze s’Arremanga col·labora amb Better Shelter per construir Escoles Refugi per als nens i nenes del nord de Síria afectats pels terratrèmols del darrer mes de febrer.

Síria porta més de dotze anys de crisi, encadenant una guerra amb uns terratrèmols devastadors. Tot plegat ha provocat que hi hagi uns 7 milions de persones desplaçades internament. Un dels col·lectius més vulnerables són els nens i nenes que, no només han perdut la casa o la família sinó també la possibilitat de continuar sent criatures i formar-se.

El paper de l’educació

Un informe de la UNESCO posar en relleu el paper clau de l’educació per crear un futur millor per a tothom. I és que, quan hi ha baixos nivells d’accés a l’educació i alts nivells de desigualtat en l’educació, augmenten el risc de violència i conflicte. Tot plegat és un peix que es mossega la cua. Observades durant vint-i-un anys, les zones amb taxes d’educació molt baixes tenien un 50% més de probabilitats d’experimentar conflictes.

Quins alumnes hi ha les aules

ACNUR calcula que, quan hi ha una catàstrofe, els alumnes refugiats acaben perdent una mitjana d’entre 3 i 4 cursos lectius. A més, evidentment, no són classes normals. S’hi poden trobar nens que han perdut la família, que han patit abusos, que han perdut les seves cases i que poden patir discapacitats. 

Tot i les dificultats, aquestes aules poden transformar als infants. Poden aprendre a llegir, a escriure i matemàtiques. Si els va bé, seguiran amb matèries específiques com ciències, geografia i història. Però, a més, també aprendran atenció mèdica bàsica i higiene. Estudiaran els drets humans i com i de qui obtenir ajuda. Se’ls prepara, per tant, per a un món dur que, de ben petits, ja els ha donat fortes garrotades.

Però la funció dels mestres no és només educar els infants, sinó tenir-los en un espai segur. Això és el que són, també, les Escoles Refugi que 11Onze s’Arremanga impulsa amb Better Shelter: llocs on no et pot passar res dolent.

Com són les Escoles Refugi de Better Shelter?

11Onze s’Arremanga

Des d’11Onze hem decidit arremangar-nos i volem construir 50 Escoles Refugi per a les criatures del nord de Síria. Així podrem ajudar a 1.750 nens i nenes. Per tal de fer-ho possible, calen 100.000 euros que 11Onze s’Arremanga farà arribar a Better Shelter perquè dugui a terme l’acció sobre el terreny. Comptem amb tu?

El Consell Mundial de l’Or produeix un documental on l’actor Idris Elba recorre algun dels escenaris clau del món de l’or. Sud-àfrica, Califòrnia, Ghana, el Congo, Londres, Canadà i Nova Zelanda són alguns dels escenaris de l’increïble viatge de l’or pel planeta i per la història.

Quin paper tenia Nelson Mandela en la indústria minera sud-africana? Com va contribuir l’or a posar fi a l’apartheid? Quants lingots es guarden al Banc d’Anglaterra i per què? Quant de temps triga l’ascensor de la mina de La Ronde, al Canadà, a baixar els més de 3 quilòmetres que ha de caure fins a les galeries d’extracció d’or?

En aquest extraordinari documental, Idris Elba (conegut per sèries com The Wire o Luther) es posa al servei del World Gold Council per descobrir la història de l’or i la relació que hi tenim els humans. Se n’analitzen múltiples aspectes: des de la importància de l’or per al poder fins a l’ús en la bellesa o en la tecnologia actual. L’or és omnipresent en la història de la humanitat, li atribuïm valor i el fem servir per a un munt de coses en el nostre dia a dia.

Gold: a journey, es pot veure en obert i amb subtítols al canal de Youtube del World Gold Council. Hi trobarem una excel·lent fotografia i moments emocionants com quan Elba, d’origen ghanès, és rebut pel rei de Ghana enmig d’una recepció on l’or és l’absolut protagonista.

La importància de l’or

Al documental també s’aprofundeix en les aplicacions de l’or en el progrés de la humanitat. Les nanopartícules d’or són presents als tests reactius per detectar moltes malalties, entre elles la Covid. Però també són clau per als circuits de tots els aparells tecnològics que fem servir i seran essencials per als ordinadors quàntics. L’or ha estat, és i serà, doncs, un material imprescindible per a la indústria.

Però també té efectes col·laterals en el desenvolupament econòmic de la població. Levi-Strauss deu tot el seu negoci a la febre de l’or a Califòrnia que, a més, va provocar el naixement de San Francisco. I el mateix va succeir a Johannesburg, la capital de Sud-àfrica, sorgida gràcies a la mineria d’or. Actualment, en altres zones d’Àfrica, és clau per combatre la malària i per generar energia.

Gold: a journey és una molt bona manera d’obrir la mirada al voltant del metall rei. Tenir or físic no és només una manera d’enriquir-se o de protegir els estalvis com fem des de Preciosos 11Onze. És formar part d’una història que uneix tota la humanitat a través dels temps, i això no passa gaire sovint. Poques coses aconsegueixen un consens tan absolut. No hi ha cap dubte sobre el valor de l’or. No parlem només del valor financer, sinó del valor emocional, històric i industrial d’aquest metall que va venir de l’espai per canviar la vida a la Terra.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La pandèmia ha fet néixer nous lectors. Catalunya ha destacat a l’Estat com la regió on l’increment ha estat més pronunciat. Sense anar més lluny, durant el confinament, el 57% de lectors de llibres va llegir almenys una vegada per setmana. Potser per això han aflorat els ‘booktubers’, crítics literaris digitals que acumulen cada cop més seguidors. A 11Onze recopilem 14 perfils que val la pena seguir.

Els ‘booktubers’ catalans amb més èxit abracen un nínxol al voltant dels 2.000 seguidors per perfil. Però no ens podem oblidar dels que tenen un canal més modest, com Marta Cava, Els bookhunters, Traduint des de Calella, Lluctuber, Meyonbook, Laura Rubio o Llibres de Gont. Tots ells s’han convertit, en poc temps, en els grans prescriptors del món editorial en català, que els darrers anys ha reviscolat gràcies a l’obertura de noves llibreries i al naixement d’editorials especialitzades, sobretot en el llibre fantàstic, els clàssics catalans i estrangers i l’assaig. Tot seguit, trobareu alguns dels perfils més populars:

1. Recomanacions de Llibres, de Marta Botet. A la Marta Botet, filla de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’apassionen els llibres gairebé tant com a la seva mare. Al voltant del món de llibre, fa recopilatoris i explica com funciona la indústria editorial. També fa ressenyes dels clàssics de la literatura catalana.
2. Bookdragon Di, una fantasia juvenil. Amb més de 2.000 seguidors al seu compte de YouTube, el canal fa crítiques de llibres de fantasia i lectures juvenils. Hi trobem desenes de llibres, entre els quals clàssics de gènere, com ‘Dune’, i d’autors reputats com Stephen King i Jo Nesbo.
3. La prestatgeria, la llibreria a casa. Llibres i desamor, interseccionalitat i feminismes, lectures i música, les dones dels escriptors famosos, lectures de batxillerat que sí que valen la pena… En lloc de llegir llibres, la Marta els devora, i ho fa amb passió, humor i mirada crítica. 
4. La Mar de Llibres, navegar l’oceà literari. Quan va entrar a la vintena, aquesta altra Marta va decidir crear el seu canal propi, on aboca totes les seves dèries lectores. El món del llibre li ocupa hores de vídeos: sobre traduccions, reedicions, llibres que li han agradat, llibres que ha detestat, llistes de lectures per regalar… 
5. Paraula de Mixa, l’entusiasme editorial. Amb vídeos molt ben editats, Paraula de Mixa no només ressenya llibres, sinó que al voltant del seu canal ha muntat tot d’activitats sobre el món editorial: des d’entrevistes amb autors, fins a clubs de lectura o tallers per ser una ‘booktuber’.
6. Entrelletres, l’aposta pels lectors catalans. Aquest jove andorrà, Jan Arimany, ja és conegut entre els ‘booktubers’ per la seva editorial i el seu canal Trotalibros, on ressenya llibres en castellà i acumula una bossa de més de 25.000 seguidors. Des de fa un parell d’anys, coincidint amb la pandèmia, s’ha animat també a fer seguiment dels llibres publicats en català, i hi parla tant de clàssics com de novetats.
7. Llig-me, traspassant la pantalla. La Irene Rodrigo va tenir un programa de llibres a la televisió pública valenciana i l’èxit l’ha portat a obrir el seu canal propi. Darrerament, ha engegat un club de lectura virtual per la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya, però també fa ressenyes de clàssics i llibres que són novetat.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Cada vegada més persones viuen soles i renuncien a una parella. Moltes empreses han vist en aquest col·lectiu una oportunitat de negoci, amb tota mena de productes i serveis destinats a cobrir les necessitats dels ‘singles’.

Ser ‘single’ està de moda. Els solters cada vegada suposen un percentatge més elevat de la població. A Catalunya, una de cada tres persones majors de quinze anys ho és, amb un augment considerable en l’últim mig segle, segons dades d’Idescat. Per això no sorprèn que l’any 2019 s’arribés a crear l’Associació Catalana de Singles i Oci Familiar.

No es tracta d’una tendència local. En un terç de les llars de la Unió Europea viuen solters sense fills. De fet, el 50% de les llars de capitals europees com París, Berlín i Oslo ja estan ocupades per residents solters, segons Eurostat, que també assenyala que més de la meitat de les llars sueques són unipersonals. Als Estats Units, els individus sense parella entre 25 i 54 anys ja suposen el 38% de la població i en el 28% de les llars només viu una persona.

Tot i que en els últims anys s’ha popularitzat l’11 de novembre com el Dia del Solter per la influència xinesa, la tradició d’alguns països anglosaxons el situa en el 13 de febrer, com a contraposició a Sant Valentí. Es tracta d’un dia de reivindicació per als ‘singles’, un anglicisme que ha adoptat un significat que va més enllà de la solteria: es tracta de persones que viuen soles i no tenen parella, sigui com sigui el seu estat civil. El que abans es veia socialment com un fracàs avui s’associa al concepte de llibertat.

Una oportunitat de negoci

En un món consumista i oportunista, moltes empreses han vist en aquest col·lectiu una oportunitat de negoci, amb tota mena de productes i serveis destinats a ells. En l’actualitat podem trobar en el mercat un nombre creixent d’habitatges unipersonals, electrodomèstics de menor capacitat, envasos més petits i activitats i viatges concebuts per a ‘singles’.

Les empreses han situat als ‘singles’ al punt de mira no sols per tractar-se d’un col·lectiu creixent, sinó perquè la seva capacitat adquisitiva també és superior a la mitjana. De fet, aquesta bonança econòmica és gairebé una condició per a ser ‘single’, ja que la vida els resulta més cara. Per començar, el sistema tributari els penalitza respecte a les famílies. I si pensem en un dispendi tan important com l’habitatge, és clar que no tothom es pot permetre ser ‘single’. De fet, aquest grup tendeix a posseir menys habitatge en propietat i recorre més al lloguer que les parelles.

Respecte als seus hàbits de consum, els ‘singles’ solen comprar menys quantitat i amb més freqüència per evitar que els productes se’ls facin malbé, la qual cosa ha portat als fabricants a oferir envasos de menor grandària, fins i tot monodosi. L’objectiu és adaptar-se a les seves necessitats i treure profit de la seva major capacitat adquisitiva. A més, els estudis de consum indiquen que aquest col·lectiu va menys als hipermercats i recorre més als supermercats de barri i les botigues d’especialitzades.

Un filó per a la indústria de l’oci

El fet de no tenir càrregues familiars fa que els ‘singles’ puguin destinar a oci una major part del pressupost que altres col·lectius i permetre’s més “capricis”.

Per això en els últims anys han proliferat pàgines web que organitzen tota mena d’esdeveniments per a ‘singles’, com a Singles Barcelona o Friendsteam. Es tracta de clubs especialitzats en aquest segment de la població que ofereixen activitats per socialitzar, des de sopars o festes a excursions o viatges.

A vegades són els mateixos locals d’oci els que planifiquen esdeveniments dirigits a aquest col·lectiu. Fins i tot una cadena de gimnasos com el DIR ha vist l’oportunitat de negoci que suposen els solters i ofereix el servei DIR Singles & Friends, amb activitats socials i esportives per a que els seus membres es coneguin millor.

Un esment especial mereixen els creuers dedicats a les persones sense parella, que han tingut un creixement espectacular. Durant aquests viatges, els ‘singles’ poden aprofitar per conèixer a gent nova mentre naveguen pel Mediterrani, la mar Bàltica o els fiords noruecs. Els destins cada vegada són més variats.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El català és un idioma tan bo com qualsevol altre per fer divulgació a les xarxes socials. Hi podem trobar continguts de tota mena, des de ciència i cultura fins a gastronomia. Ho demostren aquests 11 perfils de TikTok que s’han guanyat la confiança de milers de seguidors.

TikTok, l’aplicació nascuda a la Xina fa sis anys, s’ha fet gran de mica en mica. Ja no és només una plataforma per a adolescents interessats a mostrar les seves coreografies i excentricitats. A poc a poc, hi van tenint cabuda continguts de tota mena. Des d’11Onze, volem donar a conèixer 11 perfils que fan divulgació de temes molt diversos en català. Aquí els tens per ordre alfabètic:

• ametller_origen: receptes i molts consells sobre cuina, nutrició i conservació dels aliments que en un any ja s’han guanyat més de 2.000 seguidors i 10.000 m’agrada.
• culinaryjep: un compte sobre gastronomia i cuina catalana que en un any acumula prop de 1.500 seguidors i 18.000 m’agrada. Gràcies a ell descobriràs, per exemple, que la tradició dels canelons de Sant Esteve s’ha popularitzat en l’últim segle i que abans el plat típic d’aquesta festivitat era l’arròs del cardenal.
• desfake: aquest grup de joves fa dos anys que ens ensenya com detectar dades manipulades i denuncia mentides i notícies falses que circulen per les xarxes. Els seus vídeos ja han aplegat més de 3.300 seguidors i han rebut 31.000 m’agrada.
• el_radical_lliure: un perfil que s’apropa a la química de forma entenedora i divertida. Els seus responsables són el Dr. Oriol Marimon en la presentació, la Dra. Helena González en els guions i l’Adrián García en la producció. En poc més de quatre mesos han acumulat més de 1.300 seguidors.
• expli.cat: aquest grup de joves científics divulguen temes de ciència en vídeos de menys d’un minut. Trobaràs des de què determina el factor de protecció de les cremes solars fins a les bases de la fusió nuclear. En poc més de mig any ja tenen 1.700 seguidors i 10.000 m’agrada.
• filologa_de_guardia: els vídeos de l’Aida, una estudiant de filologia catalana, són modernes classes de català a la xarxa. El seu perfil de TikTok ja té 15.000 seguidors i més de 160.000 m’agrada.
• informatik.cat: consells i tutorials des de Girona per resoldre problemes i dubtes d’informàtica. Ja els segueixen més de 1.000 persones.
• juju_mamaplant: la Júlia, també coneguda com a Mama Plant, ens parla de les propietats de les plantes i ens ofereix remeis naturals des de fa poc més d’un any. Ja compta amb més de 5.400 seguidors i 100.000 m’agrada.
• paisatges_de_catalunya: un compte per descobrir racons de Catalunya que ja té més de 5.000 seguidors i 94.000 m’agrada.
• parlemdescriure_catala: un canal que examina errors típics quan parlem i escrivim en català. Ja té 7.500 seguidors i 15.000 m’agrada.
• 11onzecat: l’onzè perfil recomanat no podia ser un altre. Educació financera a l’abast de tothom des del nostre compte de TikTok. Tot i que som una comunitat petita, ja acumulem més de 2.000 m’agrada.

Tots aquests comptes de TikTok s’han guanyat la popularitat mostrant-se al món en català.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

D’on ve la tradició de celebrar Sant Esteve i per què és una festa tan arrelada a casa nostra? Sílvia Garriga, agent 11Onze, ens explica l’origen d’aquesta festivitat, tant en l’àmbit vacacional com en el gastronòmic.

Per Nadal cada ovella al seu corral i per Sant Esteve cadascú a casa seva. Aquesta dita popular situa la celebració de la festa de Sant Esteve immediatament després de la festivitat cristiana que celebra el naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre. Una tradició singular del calendari català que ens lliga amb el nostre passat carolingi dels segles VIII i IX.

A diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, que es regia pels gots i tenia per referència el bisbat de Toledo, durant el segle IX Catalunya estava sota la protecció de l’imperi carolingi, fundat per Carlemany, i depenia del bisbat de Narbona.

Com explica Sílvia Garriga, “La concepció familiar dels carolingis era molt extensa, entenien la família com un clan, i això feia que, per Nadal i altres festivitats importants, tota la família s’havia de trobar a la casa pairal d’origen”. És a dir, sempre que hi havia alguna festivitat important, calia desplaçar-se a la casa pairal, per lluny que estigués.

A l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs

Originàriament, el dia de Sant Esteve no era ben bé una festivitat, sinó un dia en què no es treballava perquè es feia servir per desplaçar-se. La precarietat logística i de mitjans, característica de l’edat mitjana, allargava els desplaçaments i, per tant, el temps que la gent necessitava per tornar a casa.

“Sovint era necessari tot un dia per tornar a casa. I aquesta tradició ha perdurat fins al dia d’avui, tot i que, evidentment, ha agafat un altre caire”, apunta Garriga. Una tradició també arrelada a altres països europeus que comparteixen un passat carolingi.

Per altra banda, la tradició de farcir els canelons del dia de Sant Esteve amb les restes de l’escudella i carn d’olla del dia de Nadal va arribar a Barcelona dels cuiners italians de la burgesia catalana o d’altres cuiners forans que treballaven a les fondes de la ciutat durant del segle IX. Tot i que sembla ser, que això d’aprofitar el menjar sobrant del dia anterior, és un costum eminentment català.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El compromís amb la llengua ha d’expandir-se per tots els canals possibles. I a YouTube en tenim una bona mostra. De ‘youtubers’ catalans en trobem que parlen d’humor, de llengua, de joves, de filosofia, de cinema, de noves tecnologies o d’empresa. A 11Onze recollim set perfils que has de conèixer. 

Precisament, una de les maneres per combatre la desinformació és seguir perfils a les xarxes socials que siguin de confiança. Més de 80 organitzacions de verificació han denunciat aquesta setmana que YouTube permet la difusió sense control de ‘fake news’ i teories de la conspiració i que el canal és un gran difusor de continguts tòxics. Us assegurem que aquests de sota són tot el contrari.

1. Pol Gise, humor en català. En Pol Gise té més de 26.000 seguidors al seu canal de YouTube en català, on penja vídeos d’humor, on reinterpreta els contes clàssics catalans, on ha anat publicant una sèrie sobre en Rafel i en Jaume i on encara té temps per trencar alguns tabús sobre la llengua, la cultura o els joves. Amb en Pol Gise vam conversar a 11Onze fa tan sols uns mesos per un fil de tuits que es va fer viral, en què reivindicava poder guanyar-se la vida com a ‘youtuber’ en català tan bé com ho fa en castellà.  
2. Miss Tagless, fent la Gen Z. Si vols seguir els maldecaps d’una noia de la Gen Z, la Miss Tagles t’agradarà. Retransmet les seves aventures en videojocs, desestigmatiza els trastorns de salut mental, parla de precarietat i joventut, repassa els seus viatges i, fins i tot, de vegades s’aventura a fer receptes. T’hi entretindràs estona, en aquest canal!
3. Filosofia d’estar per casa, una bombolla de pensament. Aquesta colla de Filosofia d’estar per casa tant t’explica les teories polítiques de Maquiavel o les de Hannah Arendt, com repassa les autores del ciberfeminisme com Judit Butler, com enfronta filòsofs com Vattimo i Ronti. Si vols aprendre filosofia i passar-t’ho bé, aquest canal t’encantarà! I si tens algun fill que no sap com fer-s’ho amb els clàssics grecs, els vídeos que tenen penjats poden ser un bon recurs pedagògic.
4. Albert Lloreta, una finestra al metavers. El periodista Albert Lloreta és un expert en noves tecnologies i com les travessen les polítiques capitalistes. Al seu canal parla dels blogs per on campa l’extrema dreta i els negacionistes, de censura a internet, dels discursos de l’odi a les xarxes socials… Els temes no se li acaben.
5. La filòloga de guàrdia, per difondre el català. Si tens dubtes lingüístics, si alguna vegada t’han grinyolat les traduccions en català d’alguns llibres o d’algunes pel·lícules, si sents un compromís amb la llengua i vols saber-ne més, aquest és el teu canal. De forma didàctica i divertida, la filòloga de guàrdia ensenya, i molt bé! 
6. Criticutres i el cinema fantàstic. Si ets un apassionat de les pel·lícules de ciència-ficció i fantasia, en aquest canal podràs trobar crítiques a mansalva. Hi ha novetats en cartellera, però també clàssics per descobrir a les plataformes de continguts. Bons consells per entretenir-se sense límits.
7. Pau Font Sancho, el futur del treball. Si busques recursos sobre empresa, sobre treball en equip, sobre com preparar-te per a una entrevista laboral, sobre economia bàsica o sobre formació professional, aquest és el teu canal. Hi ha consells per donar i per vendre i, a més, els vídeos estan molt ben treballats!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Abans de sortir de viatge molts ens preguntem si és hem de portar diners en efectiu o fer servir les targetes. I si viatgem a un país que no té l’euro com a moneda oficial, ens sorgeix el dubte de quina és l’opció més adient per obtenir el millor tipus de canvi. Sara Casals, cap de producte júnior d’11Onze, respon a aquestes preguntes.

El costum i la facilitat de pagar amb targeta o directament des del mòbil formen part del nostre dia a dia gràcies a la revolució digital dels últims anys. Tanmateix, no tots els països segueixen el mateix ritme de desenvolupament que el nostre sistema financer, i ens podem trobar que el país al que viatgem no tingui una xarxa estesa de caixers automàtics, o les mateixes facilitats per pagar amb targeta a tots els establiments comercials.

Com apunta Sara Casals, “cal tenir en compte que en molts països, el pagament amb targeta no està tan estès, i no trobarem un caixer a cada cantonada”. Per altra banda, també hi ha un tema de seguretat, “la pràctica del robatori de dades de targetes bancàries està molt estès segons el país”, afirma Casals.

Abans de fer un canvi de moneda, has de tenir en compte que no és el mateix fer el canvi traient diners del teu banc que en un caixer en el país de destinació, o canviar divises en l’aeroport. Com explica Casals, “el tipus de canvi que ens ofereixen els nostres bancs és extremadament abusiu, i el mateix passa si canviem a les cases de canvi de l’aeroport de sortida”.

Per tant, el més recomanable és canviar els diners al país de destí. Però, on els canvio? La cap de producte recomana “evitar les cases de canvi de l’aeroport” i buscar establiments que ofereixin un tipus de canvi més favorable i amb menys comissions. Tanmateix, ens avisa que algunes cases de canvi anuncien que no tenen comissions, però després ens ofereixen un tipus de canvi menys favorable.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!