Es pot canviar el sistema agroalimentari actual?

La producció d’aliments genera un terç de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle, tanmateix, és insuficient per a milions de persones que pateixen inseguretat alimentària i nutricional. Alguns estudis proposen un canvi d’enfocament cap a un sistema més sostenible, centrant-se tant en el benestar humà com en el mediambiental.

Un informe elaborat per la comunitat de les Noves Fronteres de la Nutrició del Fòrum Econòmic Mundial, en col·laboració amb Accenture, advoca per un canvi significatiu en l’estratègia de transformació del sistema alimentari mundial que estigui basat en la salut humana i planetària. Una via cap a un sistema alimentari sostenible que permetria a les persones portar una vida més feliç, saludable i productiva.

Es tracta d’una iniciativa que integra els sectors públics, privats i comunitaris, centrant-se a augmentar la disponibilitat, l’accés i l’adopció d’opcions alimentàries nutritives, sense deixar de banda els objectius de sostenibilitat. Subratlla la necessitat d’una col·laboració intersectorial per a transformar els sistemes i les polítiques alimentàries amb l’objectiu final d’aconseguir un panorama alimentari més equitatiu i sostenible amb millors resultats per a la salut mundial.

La iniciativa detalla els passos a seguir per a assolir dietes més sanes, posant l’accent en els aliments rics en nutrients, mínimament processats i predominantment vegetals. Entre els principals suggeriments figuren incentivar la producció d’aliments orgànics que siguin assequibles i accessibles, mentre es reforça el vincle entre alimentació i salut en la consciència dels consumidors. 

Així mateix, proposa facilitar un entorn de venda al detall que faci de les opcions nutritives l’opció per defecte. Perquè, tot i que la majoria dels indicadors que fan referència a les dietes inadequades que afecten els sectors de la societat més vulnerables se centren en la desnutrició, la malnutrició també es defineix per la falta de vitamines, minerals, fibra i altres micronutrients clau.

Una oportunitat econòmica en la transformació dels sistemes alimentaris

Les conclusions del Fòrum Econòmic Mundial coincideixen amb un altre informe mundial elaborat per destacats economistes i científics de la Food System Economics Commission (FSEC), que constata que els sistemes alimentaris existents destrueixen més valor del que creen, especialment a causa dels costos mediambientals i sanitaris. 

I és que la mala alimentació també està relacionada amb un major risc de patir malalties mentals comunes. Només la depressió, té un cost d’un bilió de dòlars a l’any per a l’economia mundial en pèrdues de productivitat laboral.

De fet, un estudi de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que els costos mediambientals, socials i sanitaris ocults dels sistemes agroalimentaris actuals van ascendir a més d’11 bilions d’euros el 2020.

En aquest sentit, el canvi cap a un sistema alimentari mundial més sostenible podria generar fins a 7,9 bilions d’euros de beneficis l’any, a banda de millorar la nostra salut i alleujar la crisi climàtica. Per tant, el cost de la transformació seria molt menor que els potencials dividends, proporcionant una vida millor a centenars de milions de persones.

L’estudi proposa desviar les subvencions i els incentius fiscals dels monocultius a gran escala que són destructius i que depenen dels fertilitzants, els pesticides i la tala de boscos, als petits i mitjans productors. Si més no com a una alternativa al sistema actual que empeny als agricultors a gestionar grans explotacions intensivament industrialitzades. 

Això no obstant, el principal repte d’una transició cap a aquest nou model agroalimentari és l’augment dels costos dels aliments. Un canvi de paradigma que requereix no només una conscienciació del consumidor, sinó tenir en compte la situació econòmica actual, tret que vulguem passar de les protestes dels pagesos a una revolta popular globalitzada.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si no acabes d’entendre per què, tot i viure en una suposada meritocràcia, el teu esforç no es veu recompensat, no pateixis, un model informàtic sobre la creació de riquesa tomba la noció que l’èxit econòmic està lligat al talent i a l’esforç individual, arribant a la conclusió que la sort hi juga un paper molt més important.

La loteria de les oportunitats es reparteix des del nostre naixement, però tenim poques possibilitats que ens toqui. Això sembla ser la conclusió de la tesi que defensen un grup de científics dirigits per Alessandro Pluchino, professor de física teòrica, mètodes i models matemàtics de la Universitat de Catània. 

Pluchino i el seu equip van desenvolupar un model informàtic que a través de simulacions analitza la distribució de la riquesa i l’èxit en una població hipotètica, amb l’objectiu de comprovar fins a quin punt intervenen factors com el talent humà i la sort.

Es tractava disseccionar fins a quin punt el paper de l’atzar influeix en el paradigma meritocràtic àmpliament dominant en les cultures occidentals, que es basa en la noció que l’èxit es deu principalment, si no exclusivament, a qualitats personals com el talent, la intel·ligència, les habilitats, l’esforç o l’assumpció de riscos.

Com funciona el model informàtic?

L’equip va introduir al simulador les dades d’una població hipotètica de persones dotades de la distribució mitjana de talent i intel·ligència. A continuació, el model informàtic va generar una simulació equivalent a una vida laboral de quaranta anys, introduint esdeveniments afortunats i desafortunats al llarg del temps, que equivalen a oportunitats per augmentar o disminuir la riquesa.

Seguint aquest mètode, els investigadors van descobrir que, la major part de les vegades, la riquesa està més vinculada a la sort que al mateix talent: “El nostre model mostra que si bé és cert que es necessita cert grau de talent per tenir èxit en la vida, gairebé mai les persones més talentoses assoleixen els cims més alts, sent superades per individus mitjanament talentosos, però sensiblement més afortunats.”

Al final, l’equip va comprovar si la distribució de la riquesa resultant coincidia amb la del món real, on el 80% de la població posseeix el 20% de la riquesa. I així va ser, una vegada i una altra. Dit d’altra manera, els resultats van confirmar que, malgrat les diferències en talent i esforç, l’atzar juga un paper crucial en determinar qui arriba a ser extremadament ric. Això significa que moltes persones amb talent i treballadores no esdevenen riques simplement perquè no han tingut la mateixa sort que altres.

Per altra banda, les simulacions també van demostrar que les oportunitats són distribuïdes de manera desigual. La gent que ja té certs avantatges, com un bon nivell educatiu o una bona xarxa de contactes, té més probabilitats de trobar-se amb oportunitats que poden portar a grans guanys econòmics, mentre que aquells que comencen des d’una posició menys privilegiada sovint ho tenen més difícil per accedir a les mateixes oportunitats.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

La tornada a la rutina després d’unes vacances sempre ha estat una mica feixuga. Però en els darrers anys, el fenomen conegut com a “síndrome postvacacional” s’ha convertit en una realitat força comuna per a moltes persones. 

Malgrat que no es tracta d’una malaltia reconeguda, ni tampoc d’un trastorn clínic com la depressió, els seus efectes poden ser prou intensos per alterar el benestar emocional i la capacitat de concentració durant els primers dies —o setmanes— de retorn a la feina.

Aquest malestar s’expressa de formes molt diverses: 

• Algunes persones senten una sensació difusa de desgana. 
• Altres noten cansament físic sense causa aparent, dificultat per dormir, poca motivació o una irritabilitat persistent. 
• Hi ha qui se sorprèn de no reconèixer-se, de no tenir ganes de reprendre la feina ni les activitats habituals, ni tan sols les que normalment li agraden. 

En el fons, el cos i la ment estan fent un esforç d’adaptació a un canvi brusc de ritme. I aquest procés, lluny de ser immediat, pot trigar dies a resoldre’s.

Per què ens passa?

Les vacances suposen una alteració substancial de les nostres rutines. El rellotge s’atura, els horaris s’alliberen, la ment es desconnecta del soroll constant del dia a dia i recuperem una mica de control sobre el nostre temps. Aquesta sensació de llibertat, de respir, és precisament el que s’esvaeix quan arriba l’hora de tornar. I no tothom ho encara igual.

La situació actual tampoc hi ajuda. Vivim en un context marcat per la incertesa econòmica, la precarietat laboral i una exigència constant que sovint ens manté en estat d’alerta. Si a tot això hi sumem una tornada abrupta al món laboral —de vegades amb agendes plenes des del primer dia—, no és estrany que el cos i la ment protestin.

Prevenir el xoc de tornada

Aquest malestar, però, no és inevitable. De fet, es pot prevenir o, com a mínim, alleugerir si es fa una tornada intel·ligent i progressiva. El primer consell que molts especialistes comparteixen és evitar tornar de vacances el dia abans de reincorporar-se a la feina. Reservar-se dos o tres dies de transició ajuda a posar ordre, descansar, preparar la logística familiar i planificar amb calma la setmana. És un marge que ens permet reconnectar a poc a poc amb la realitat quotidiana.

També és útil reprendre les rutines de descans uns dies abans. Recuperar uns horaris de son més regulars —anar a dormir i llevar-se a la mateixa hora cada dia— permet que el cos es vagi reajustant. Sovint oblidem que el nostre sistema nerviós necessita pautes estables per funcionar bé, i un dels factors clau és el descans reparador.

Trobar espais de benestar dins la rutina

Un altre element fonamental per fer més suportable la tornada és mantenir alguna activitat gratificant fora de la feina. Les vacances no haurien de ser l’únic espai de plaer de l’any. Fer esport, caminar, ballar, cuinar, veure amics… qualsevol d’aquestes activitats pot ajudar a contrarestar l’estrès i estimular la producció d’endorfines, les hormones naturals del benestar. En definitiva, es tracta de no passar d’un extrem a l’altre, sinó de conservar espais de qualitat dins de la rutina.

També pot ser molt útil fixar-se petits objectius motivadors a curt termini. No cal que siguin grans fites: una excursió el cap de setmana, un concert, començar un nou curs, reprendre una afició oblidada… Qualsevol estímul positiu ens pot ajudar a veure que la vida quotidiana no és només feina i responsabilitats. I, de retruc, ens ajuda a reconstruir una certa il·lusió de cara al futur immediat.

I si el malestar no desapareix?

Ara bé, cal estar alerta si els símptomes persisteixen més enllà de les dues o tres primeres setmanes. En aquest cas, potser no estem davant d’una simple síndrome postvacacional, sinó d’una insatisfacció més profunda amb la feina, d’un desgast emocional acumulat o, fins i tot, d’un trastorn de salut mental que requereix atenció. No podem normalitzar un malestar crònic ni resignar-nos a viure amb l’ànim per terra. Si cal, convé consultar amb un professional que pugui orientar-nos.

En el fons, la síndrome postvacacional ens fa una pregunta incòmoda: vivim al ritme adequat? Si la resposta és que no, potser és hora de revisar les nostres prioritats i d’explorar formes de viure més sostenibles, més humanes. Potser la tornada a la feina no hauria de ser un xoc, sinó una oportunitat per fer les coses una mica millor.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Bioconstrucció o arquitectura sostenible són etiquetes que acompanyen a l’arquitectura convencional per a revolucionar-la, des dels fonaments, amb una premissa clau: a dins les cases hi han de viure éssers humans. Una idea tant evident com desafiant. En parlem amb l’arquitecta experta en bioconstrucció Sonia Hernández-Montaño

T’has plantejat mai amb quins materials s’ha construït la teva llar? Quina il·luminació preval o com la distribució dels espais està afectant el teu estat d’ànim? Arquitectura sana és el nom del projecte, i també la filosofia, que l’equip de la Sonia va portar a Catalunya l’any 2009 amb l’objectiu de fer més habitables les nostres llars des del punt de vista humà i de salut. 

La major part del nostre temps el passem dins d’espais tancats, però en termes generals no som conscients de fins a quin punt aquests espais poden incidir directament en la nostra salut física i mental. En un nou episodi de Persones, Hernández-Montaño remarca tots els elements i pràctiques que hem de tenir en compte per millorar la nostra vida.

La salut que no es veu

La construcció evoluciona constantment, i en les darreres dècades ha incorporat elements tecnològics i nous materials. Hernández-Montaño assenyala, però, que “en aquest camí ens hem oblidat que hi ha persones a dins els edificis, que els edificis no només han de consumir menys energia i minimitzar els recursos utilitzats sinó que també hem de sostenir la vida a l’interior”. Defensa que tots som arquitectes i tots podem utilitzar aquesta eina de salut per propiciar el benestar de les persones.

Entre els aspectes més destacats, trobem algunes accions clau per mantenir la qualitat de vida dins els espais, començant per la ventilació, un punt clau si es du a terme de la forma adequada i que fins i tot pot reduir la contaminació que pugui venir de l’exterior. El segon punt clau és la il·luminació, la “directora d’orquestra del nostre rellotge biològic” que ha d’anar canviant segons el moment del dia per acompanyar el nostre ritme circadiari.

També és imprescindible tenir en compte i reduir la presència de contaminants dins els espais interiors, un objectiu que rau en la tria de materials, tant de construcció, com en mobles o productes de neteja. Escolta la conversa sencera per a descobrir la resta de consells que faran de casa teva un espai de salut.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones al món. Els mòbils han canviat la manera de viure, de treballar, de comunicar-nos i fins i tot la nostra qualitat de vida, el benestar i la salut.

Una aplicació és un programari autònom fet per complir una tasca determinada i que s’optimitza per fer-lo servir en telèfons intel·ligents, tauletes o rellotges intel·ligents en funció de les característiques disponibles. Quan és una aplicació de salut se la sol anomenar mobile Health (mHealth) i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la “prestació de serveis i informació sanitària mitjançant tecnologies mòbils”. 

Què és una aplicació de salut?

S’integra dins el camp de l’eSalut, entès com l’ús de tecnologies de la comunicació i informació per als serveis de salut (ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors d’instrumental mèdic connectat, robots mèdics, etc.). No deixen de ser programes informàtics que s’utilitzen en plataformes mòbils i que sovint estan connectats a dispositius mèdics que ens indiquen com millorar la nostra salut o prevenir-ne riscos. A més a més també n’hi ha de diagnosi, per tractar pacients o comunicar-nos amb el nostre sistema de salut.

La Comissió Europea avala que la pràctica mèdica i de salut pública és compatible amb telèfons mòbils, dispositius de monitoratge de pacients, assistents digitals personals i altres dispositius sense fils. A més, inclou en aquesta categoria aplicacions relacionades amb la informació sanitària a la població, recordatoris de medicaments proporcionats per SMS, telemedicina, sistemes de formació i orientació i fins i tot aplicacions d’estil de vida i benestar creades amb l’objectiu de mantenir o millorar els comportaments saludables de la població mitjançant la pràctica de l’esport i del “wellness”.

Com es controlen i quins criteris de qualitat s’utilitzen?

Al Principat de Catalunya ja fa temps que es fa servir un mètode d’avaluació de les aplicacions mòbils de salut, mitjançant variables objectives, anomenat iSYScore.

Els criteris que utilitza iSYScore per seleccionar les apps mòbils de salut més adequades a les necessitats s’elabora a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la sanitat, i es basen en tres criteris:  la popularitat, la confiança i la utilitat.

Quins problemes tenen aquestes aplicacions?

Bàsicament, la poca fidelització. Hi ha poques aplicacions que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. Un estudi confirma que el 70% de malalts crònics que les han utilitzat les deixen de fer servir al cap de sis mesos. I el 80% de les aplicacions s’abandonen en tan sols dues setmanes. Per millorar aquestes xifres, seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils. Cada persona és única i aquestes aplicacions actuen de forma genèrica.

Un altre problema al qual s’han d’afrontar és quant a la propietat i protecció de dades, sumat al desprestigi que pot tenir el producte si el primer usuari que la prova no li funciona.

Consells per escollir una aplicació fiable

1. Informar-nos: Buscar i comparar aplicacions a cercadors com Google. 
2. Ressenyes: Buscar en fòrums l’opinió que en tenen els usuaris. 
3. Llistat d’opcions: Fer una tria de 4 o 5 aplicacions.
4. Fiabilitat: Assegurar-nos que tinguin una evidència científica, i un bon lloc per fer-ho és buscar-ne les referències a PubMed (National Center for Biotechnology Information).
5. Testejar: Seria aconsellable testejar (provar) l’aplicació amb algun amic. Si per exemple pateixes d’insomni, és important que el teu amic no en tingui i així podeu posar en comú com ha anat.
6. Qui hi ha darrere? Per ser una aplicació de qualitat (fiable), és important que en el seu procés hi hagin participat tecnòlegs, professionals de la salut (que seran diferents en funció de l’objectiu del producte) i experts en legislació i maneig de dades. 
7. Obsolescència: Els estudis clínics requereixen temps i en el món de les noves tecnologies és quelcom que passa molt ràpidament i que, per tant, cal tenir en compte.

Seguir aquests simples passos t’assegurarà que les aplicacions que utilitzis siguin del tot fiables.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a parts iguals. Els avantatges d’un món digitalitzat xoquen amb l’anhel de no perdre pràctiques tradicionals. La por, principalment, és perdre la part humana, però i si la tecnologia ens ajudés a potenciar-la? 

En els darrers anys, la investigació en àmbits científics s’ha vist esperonada gràcies a la incorporació de la IA, la intel·ligència artificial. Universitats, empreses i projectes uneixen esforços per avançar i millorar tant en diagnòstic de malalties com en tractament, posant especial èmfasi en millorar la qualitat de vida dels pacients, tan física com psicològicament.

La intel·ligència artificial arriba a l’àmbit de la salut mental i se situa en aquesta encreuada, entre terapeutes i pacients, per agilitzar el procés de diagnòstic, facilitar el seu reconeixement i millorar la precisió de cada tractament.

Algoritmes per a prevenir malalties

En tot el que afecta la salut mental, el factor de la prevenció és clau. Per això entitats, empreses i organitzacions uneixen esforços —cada vegada més sofisticats— per posar a l’abast de la població eines que facilitin el procés de demanar ajuda. D’aquest primer pas en dependrà el diagnòstic, el tractament i la recuperació.

Països com els Estats Units han posat fil a l’agulla i cada vegada més centres de recerca s’orienten cap a la IA. Hi trobem projectes com The Trevor Project, que a través d’IA ha creat un espai segur per al col·lectiu LGBTIQ+, especialment com a suport per als més joves. La raó és tan senzilla com preocupant: calculen que només als Estats Units, 1,8 milions de joves es plantegen el suïcidi cada any, i almenys un jove intenta suïcidar-se cada 45 segons. Si ampliem aquestes xifres, calculades només en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, entre el total de la població, les xifres augmenten considerablement.

A Catalunya també s’han desenvolupat projectes de recerca i empreses orientats a IA per a la salut mental. Per exemple, el Projecte STOP, liderat des de la Universitat Pompeu Fabra, està orientat a detectar la depressió i prevenir el suïcidi i els desordres alimentaris. Ho fan gràcies a un algoritme que actua enfocat a les xarxes socials, un espai on els usuaris són especialment vulnerables. Gràcies a les últimes campanyes dutes a terme, el projecte ha aconseguit augmentar un 60% les trucades al Telèfon de l’Esperança, una fundació que acompanya a totes aquelles persones que se senten soles o poden necessitar ajuda.

Les paraules adequades poden salvar vides

La IA ha permès fer un pas endavant, i empreses de diferents àmbits estan creant algoritmes per a contribuir-hi. El primer avantatge que suposen les eines digitals és l’accessibilitat, que permet tenir a mà recursos terapèutics des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Un avantatge clau, tot i que pot minimitzar el seu efecte en perfils de persones poc tecnològiques o sense recursos.

La sofisticació dels sistemes d’IA és tal que són capaços d’analitzar el comportament del pacient, les expressions facials, el to de veu o el llenguatge que utilitza. Amb totes aquestes dades, la radiografia d’un pacient pot ser molt més realista, i el diagnòstic més acurat. Dos factors claus en salut mental, i més si tenim en compte que la meitat dels pacients rep diagnòstics erronis, segons ha calculat Aimentia, una empresa catalana que desenvolupa eines digitals per als professionals de l’àmbit de la salut mental.

Altres algoritmes van més enllà i analitzen les converses entre pacients i terapeutes amb l’objectiu de proporcionar als professionals un enfocament més precís a l’hora de comunicar-se amb el pacient. La meta de tots aquests projectes és clara: aconseguir que els problemes de salut mental, que segons l’OMS afecten una de cada quatre persones, arribin a tractar-se i curar-se.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

L’app MyRealFood va néixer fa dos anys i ja ha superat els dos milions d’usuaris. Escaneja tot el que mengem per saber si és saludable, i recomana receptes senzilles per cuinar amb més consciència. Amb una sola aplicació, es defensen els drets dels consumidors i, alhora, s’impulsen nous hàbits alimentaris. Ens ho explica Sofia Belenguer, cofundadora del projecte, en un nou episodi de Persones.

Més enllà d’escanejar tots de productes que es troben als supermercats i a les grans superfícies, Belenguer detalla que MyRealFood aplega més de 130.000 receptes, moltes d’elles creades pels mateixos usuaris, que conformen una comunitat activa on s’intercanvien àpats preferits, es recomanen productes i, fins i tot, es poden inscriure en plans nutricionals per subscripció. “L’app treballa per a la comunitat i perquè puguis dur una vida més saludable”, resumeix la CEO.

El projecte va néixer per les inquietuds alimentàries d’un grup de joves de diferents àmbits: la mateixa Sofia Belenguer, el nutricionista Carlos Ríos, l’actual CTO David Vicente i Toni Mancha. Belenguer, que és advocada de formació, es va començar a preguntar per què com a consumidora era incapaç de saber, amb les etiquetes del producte, si el que comprava era prou sa. I es va adonar que als seus companys i amics els passava el mateix.

“Em vaig adonar que em faltava molta formació nutricional i que m’havia de formar”, recorda. I així és com el projecte va anar agafant volada. Belenguer argumenta que, per una banda, no hi ha prou educació nutricional; i, per altra, la publicitat alimentària tampoc hi ajuda. La combinació entre una cosa i l’altra genera un caldo de cultiu que ens impedeix conèixer què mengem i com millorar la nostra dieta.

La taula nutricional, però sobretot els ingredients

I què és important analitzar quan comprem un producte? “És crucial mirar quins ingredients porta el producte, i en quines quantitats, una informació que trobem a la taula nutricional”, respon Belenguer. En aquest punt és on l’app ens és de molta ajuda: “Mitjançant un algoritme propi, que marca del 0 al 100, de menys a més saludable, podem saber si un producte és saludable o no”, resumeix la CEO. 

Vols saber com MyRealFood s’ha convertit en una app de referència per als consumidors, però també per a les empreses alimentàries? Vols aprendre a tenir uns hàbits més saludables? Escolta tota la conversa!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Tots els ciutadans del nostre país tenen dret a accedir a la sanitat pública, que tot i les mancances, és considerada com una de les més eficients del món. Així i tot,  el col·lapse en l’atenció primària ha provocat que el nombre d’usuaris de serveis de salut privats augmenti any rere any. Iu Alemany, director de ‘Back Office’ i atenció al client d’11Onze, ens planteja alguns conceptes per continuar un debat recurrent.

Segons un estudi realitzat el 2022 per la fundació IDIS, el sector sanitari privat suposa el 29,4% de la despesa sanitària total de l’Estat. Una dada que ha anat augmentant fins a arribar als 33.398 milions d’euros, la qual cosa representa el 2,7% del PIB, que sumada a la col·laboració pública-privada suma un total del 3,36 del PIB.

Un major poder adquisitiu de la població i les llargues llistes d’espera han posat de manifest els avantatges de la sanitat privada. Tot i això, el col·lapse de la sanitat pública i la gran quantitat de persones que es fan assegurances de sanitat privada de baix preu, només per tenir accés a proves diagnòstiques, o per a especialitats com la dermatologia, ginecologia o pneumologia, també està posant pressió al sector privat. Com explica Alemany, “a la sanitat privada tens accés directe a l’especialista, però les cites ja són menys immediates, cada cop té més llistes d’espera”.

La sanitat privada com a complement de la pública

Encara que les retallades pressupostàries i la manca d’inversió han posat de manifest les limitacions de la sanitat pública, la pandèmia ha accentuat la importància d’aquesta. Com apunta Alemany, “què hagués passat si l’hagués gestionat única i exclusivament la sanitat privada? A mi em fa por pensar-ho”.

La qualitat de l’atenció sanitària i la major inversió en equipament mèdic del sector públic, fa que disposi de millors mitjans i especialistes per a tractar les malalties més greus. Això comporta que, en cas de complicacions, fins i tot de les assegurances privades derivin als seus pacients a la pública.

Per altra banda, el model de negoci de la sanitat privada es basa en el benefici i la rendibilitat econòmica, deixant de banda els principis de solidaritat de la sanitat pública. No obstant això, en el context actual és evident que la col·laboració entre els dos models és necessària per garantir la viabilitat del sistema sanitari, almenys fins que la sanitat pública tingui el finançament que es mereix.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La relació entre el que mengem i la nostra salut està més que establerta, però sabem com afecta la nostra dieta al planeta? Marifé Fariñas, Customer Care Lead d’11Onze, ens parla de com, moltes vegades, no som conscients de fins a quin punt la nostra alimentació repercuteix en l’entorn natural.  

El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ha esperonat la compra de proximitat i del comerç de barri. Conscienciar-nos de la importància que els nostres hàbits alimentaris tenen en molts àmbits socials i la natura, també repercuteix indirectament en la nostra salut.

Com explica Fariñas, “Menjar el que tenim a prop nostre, ajudarà a mantenir els conreus i a evitar que desapareguin. És necessari que, com a consumidors, prenguem consciència de la importància de la sostenibilitat alimentaria, i dels petits gestos amb els quals podem contribuir en el nostre dia a dia”.

L’excés del consum de carn i productes d’origen animal, fins ara una característica de la dieta de països occidentals, està previst que es dupliqui gràcies a la incorporació al mercat de la carn d’una gran part de la població de països com la Xina i l’Índia. El desenvolupament econòmic comporta un major poder adquisitiu de la població, que sovint es tradueix en una dieta més rica en productes d’origen animal.

“El creixement exponencial de la població mundial, i els canvis en els nostres patrons alimentaris, estan augmentant l’efecte hivernacle i la desforestació de la Terra.” I afegeix: “L’augment de CO₂ en l’aire afecta la qualitat dels cultius. La concentració de minerals i proteïnes és més baixa, i els aliments són més vulnerables en condicions climàtiques extremes”.

El model actual no és sostenible, i la repercussió de les decisions individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris van molt més enllà de la nostra salut. Per saber-ne més, mireu el vídeo que hi ha a continuació.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Xocolatines, patates fregides, refrescos ensucrats… El ventall gastronòmic que han ofert durant anys les màquines expenedores ha saciat tots els nostres vicis, però no ha estat precisament un exemple de dieta saludable. Tanmateix, d’ençà que hem pres consciència de la importància de dur una vida més sostenible, el ‘vending’ ha començat a canviar d’hàbits.

Sigui per ecologia o per salut, el cert és que el consum de productes saludables compta cada vegada amb més adeptes. A Catalunya, el 60% de la població ha consumit alguna vegada aliments ecològics certificats, el 47% ho fa almenys un cop al mes i un 33% amb freqüència setmanal, segons el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 que elabora cada any la Generalitat. A més, aquestes xifres no han deixat d’augmentar.

De fet, l’Estat espanyol és el productor més gran d’Europa d’aliments ecològics i Catalunya és la tercera regió, només per sota d’Andalusia i Castella la Manxa, en superfície ecològica. I això, és clar, es tradueix en més supermercats ecològics, més botigues de proximitat i un interès creixent pel ‘vending’ saludable als centres educatius, als espais públics, als centres sanitaris i a les empreses.

Des del 2018 Catalunya compta amb un segell de qualitat, promogut per l’Agència Catalana del Consum i l’Associació Catalana de Vending, que s’atorga als operadors que compleixen amb el codi de conducta de les empreses de venda per mitjà de màquines expenedores. L’acord el van signar més de 70 professionals del sector, que es van comprometre a millorar la informació i els serveis que donen als consumidors, com ara detallar quins productes contenen al·lèrgens.

Els aliments que ens cuiden

La normativa que regula el que han de contenir les màquines expenedores és clara. La Llei 1/2010, d’ordenació del comerç minorista, ho detalla en els articles 49 a 52. Alhora, quan les màquines expenedores ofereixen menjar, també han d’estar inscrites al Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i d’Aliments. A més, totes les empreses dedicades al ‘vending’ han d’operar sota la Directiva europea 2006/123/CE i les alimentàries han de complir fil per randa el Reglament 852/2004 del Parlament Europeu i el Consell.

Així, es recomana que les màquines de ‘vending’ prioritzin begudes sense sucres i additius, com l’aigua, la llet, els sucs 100% naturals, el cafè, el te i les infusions. Pel que fa als aliments, les expenedores haurien de contenir fruita fresca, fruita seca que no sigui ni salada ni fregida, fruita dessecada, coquetes d’arròs o blat de moro, bastonets de pa, amanides envasades i entrepans, preferentment de pa integral.

Això no obstant, més enllà de les recomanacions, hi ha algunes empreses que han volgut fer un pas més enllà, i apostar per un ‘vending’ alimentari encara més responsable. Així és com l’ONG Copade, que es dedica al comerç just, es va aliar amb Easy Vending per oferir màquines expenedores de comerç just i ecològic. Són pioners a l’Estat i l’única diferència amb les màquines convencionals es troba a l’interior.

També és pionera en ‘vending’ 100% ecològic i saludable l’empresa Verd Vending, que treballa en centres sanitaris com l’Hospital Sant Joan de Déu o en universitats com Esade. Treballen amb productes de Veritas i procuren que tots els aliments que ofereixen no hagin estat modificats genèticament, ni continguin pesticides ni fertilitzants, no portin sucres afegits o oli de palma i estiguin certificats com a aliment ecològic per la Unió Europea.

Al final, la preocupació pels aliments acaba promovent altres debats. A les empreses de ‘vending’ també el preocupa, per exemple, l’impacte mediambiental que generen les màquines expenedores. Per això, miren de minimitzar l’emissió de gasos, tal com demostren els debats que organitza l’Associació Catalana de Vending. Perquè la mirada ecològica és sempre una mirada integral que afecta la vida en el seu conjunt. Segur que, a partir d’ara, et fixaràs molt més en els aliments que contenen les màquines expenedores.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!