Entrenar fort i breu: el propòsit d’any nou

Amb l’entrada d’any, tots ens proposem assolir algunes fites personals. I, possiblement, el propòsit que suma més adeptes és el de fer exercici. Ara, un estudi de la Universitat de Boston demostra que l’entrenament intens i breu pot millorar la forma física molt més que els exercicis suaus, com caminar 10.000 passes al dia. T’ho expliquem!

Ens passem el dia davant de la pantalla, a l’oficina o teletreballant, i sovint és un miracle si aconseguim arrencar-li al dia una mitja horeta per fer esport. Aquests 30 minuts, però, poden ser la clau per compensar les vuit hores de treball. Els investigadors de la facultat de Medicina de la Universitat de Boston, liderats pel doctor Matthew Nayor, han analitzat l’esforç de més de 2.000 persones i han conclòs que l’exercici és saludable sempre, és clar, però si s’entrena fort i breu s’obté un resultat millor.

“Hem constatat que, en la millora del cos, l’activitat intensa, però amb menys temps d’esforç, és més eficient que caminar”. El doctor Nayor, que també exerceix com a cardiòleg al Centre Mèdic de Boston, el principal hospital universitari de la ciutat, assegura en un article al World Economic Forum, que “l’efecte negatiu que té el sedentarisme en la forma física pot compensar-se amb nivells molt alts d’activitat”.

A partir de l’estudi, publicat al ‘European Heart Journal’, els investigadors també van descobrir que, curiosament, els valors alts d’activitat i els valors baixos, ambdós realitzats amb vuit anys de diferència, tenen nivells equivalents en l’aptitud física. “Això fa pensar que pot haver-hi un efecte memòria”, afirma Nayor. Sense dissuadir les persones de complir amb les 10.000 passes diàries, els científics demostren que l’esforç intens és tres vegades més eficient que només caminar.

La fita: 75 minuts setmanals d’exercici intens

Així, en una taula d’exercicis, els investigadors consideren que un exercici de nivell baix com caminar és fer entre 60 i 99 passes per minut, un nivell moderat és fer entre 100 i 129 passos per minut i un nivell intens és fer més de 130 passes per minut.

Amb aquesta classificació, els investigadors recomanen o bé dedicar entre 150 i 300 minuts setmanals a fer un exercici moderat o bé invertir entre 75 i 150 minuts a la setmana a fer exercici intens, és a dir, exercitar-nos entre 25 i 50 minuts tres dies a la setmana. Amb qualsevol de les dues rutines, obtindrem els mateixos resultats físics. Així que, endavant amb els propòsits d’any nou!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Nadal ens encanta… fins que ens passa per sobre. Menjars que no s’acaben, agendes impossibles, compres obligades i una pressió ambiental que no perdona. Cada any prometem viure’l “amb calma”, però acabem atrapats en la mateixa roda. La pregunta és simple: com podem gaudir de les festes sense acabar exhausts, arruïnats o emocionalment aclaparats?

Nadal arriba cada any embolicat en una postal de perfecció amb taules impecables, famílies idíl·liques i una felicitat que sembla obligatòria. Però la realitat va per una altra banda. Les festes concentren pressions familiars, socials i econòmiques en pocs dies, i tothom intenta estar a l’altura mentre el ritme s’accelera. Ens movem d’un dinar a un altre, d’una visita a una trobada, sovint sense temps ni per respirar. Cal dir que no es percep com una falta, i això ens porta a encadenar obligacions que ens deixen exhausts.

Aquestes exigències xoquen amb el miratge permanent de les xarxes socials, on tot sembla lluminós, perfecte i amable. Però si la teva família és complicada, si hi ha tensions, o simplement arrossegues cansament emocional, aquest aparador pot fer-te sentir que la teva experiència de Nadal “no és prou bona”. Les expectatives es multipliquen i la realitat, sovint imperfecta, pesa. Quan els dies passen entre presses, agendes impossibles i converses que preferiríem evitar, el desgast emocional és inevitable.

La saturació sol arribar en silenci. Es manifesta en forma d’insomni, irritabilitat, problemes digestius o la sensació de funcionar en pilot automàtic. Són avisos clars que no s’han d’ignorar, perquè el cos demana una pausa. I és aquí on cal recordar la idea essencial que Nadal no s’ha de sobreviure, s’ha de poder viure. Posar límits, ajustar expectatives i acceptar que no hi ha Nadal perfectes és el que realment ens permet gaudir d’aquestes festes d’una manera més sana i humana.

Consells alimentaris amb seny

Menjar bé durant les festes no vol dir renunciar a res, sinó saber compensar. El problema no és el dinar de Nadal en si mateix, sinó convertir cada trobada, cada sobretaula i cada aperitiu en un banquet absolut. Per això, servir-se racions petites i repetir només si realment hi ha gana és una estratègia senzilla que estalvia centenars de calories sense renunciar al plaer. Menjar amb consciència i no per compromís és la primera clau d’un Nadal més lleuger.

Un altre pilar fonamental és cuidar el que solem oblidar sovint, com és la hidratació i el descans. L’alcohol deshidrata, altera el son i intensifica el cansament acumulat, de manera que alternar cada copa amb un got d’aigua marca una diferència real l’endemà. Dormir entre set i vuit hores és un protector infal·lible el qual regula la digestió, millora l’estat d’ànim i evita que els excessos es converteixin en malestar prolongat. Quan el cos descansa, la ment també ho fa.

Finalment, petits gestos quotidians poden transformar la manera com vivim les festes. Una caminada després d’un àpat pesant accelera la digestió i activa el cos; evitar el sucre ocult de salses preparades, refrescos i pastisseria industrial redueix l’excés calòric sense que ho notem; i equilibrar un dia molt carregat amb verdures, sopes o fruita ajuda a recuperar el ritme natural. El cos també celebra Nadal, però no necessita un festival gastronòmic permanent per fer-ho.

Benestar emocional per sobreviure les festes

Nadal és, paradoxalment, un moment en què la salut mental queda sovint en segon pla. Tothom vol que les festes surtin bé, que hi hagi harmonia, que les tensions no apareguin i que la il·lusió no s’esquerdi. Però aquesta pressió pot passar per sobre del que realment sentim. Les emocions incòmodes —tristesa, cansament, estrès— es guarden sota la catifa perquè “no toquen”, i això només intensifica el malestar.

Per això és essencial reivindicar el dret de dir “no”. No cal donar explicacions llargues ni justificacions elaborades, atès que amb un “necessito descansar” o “aquest any prefereixo un Nadal més tranquil” ha de ser suficient. Posar límits és una forma de cura personal i, a la vegada, una manera de prevenir conflictes en trobades familiars complicades. Ajustar horaris, optar per espais neutres o pactar temes prohibits—com la política o qüestions personals—pot transformar un dinar tens en una trobada suportable.

També hi ha qui viu Nadal amb solitud, un sentiment que les postals, la publicitat i les xarxes acostumen a amplificar. Desactivar aquesta idea del “Nadal perfecte” és profundament alliberador, perquè no cal estar radiant ni tenir plans carregats d’esdeveniments. Activitats senzilles com fer voluntariat, anar al cinema, dedicar temps a la lectura o quedar amb algú que comparteixi la mateixa calma poden convertir les festes en un espai amable. Nadal no és una competició d’alegria, és una oportunitat per sostenir-nos, per cuidar-nos i per donar-nos permís per ser humans.

Consum responsable: la clau d’un Nadal més sa (també mentalment)

El consum nadalenc no només afecta la butxaca, sinó que també modela la nostra autoestima i la manera com interpretem les festes. La pressió per encertar els regals, per comprar més del necessari o per estar a l’altura d’un ideal publicitari pot convertir un acte afectuós en una font de tensió. Reduir el nombre de regals o pactar límits clars és una manera d’alliberar temps, diners i, sobretot, la sensació de no arribar mai a tot.

Tallant la roda del consum impulsiu, Nadal es torna més respirable. Comprar “perquè toca”, “perquè l’altre ho espera” o “per no quedar malament” genera ansietat i culpa, i sovint ens deixa amb un sentiment de buit quan les festes ja han passat. Decidir amb antelació què volem regalar i quin pressupost tenim és una eina potent per evitar compres precipitades. D’aquesta manera, el regal recupera el seu sentit original: un detall, no una obligació. El consum torna a estar al servei de les persones, i no a l’inrevés.

Les alternatives són moltes i, sovint, més significatives. Un dinar compartit, una excursió o una activitat fan més memòria que un objecte. Oferir temps—cuidar infants, ajudar en una mudança, preparar un àpat—és un regal emocionalment potent. I les manualitats o detalls personalitzats donen sentit sense necessitat de gastar desmesuradament. Un consum moderat és també un consum més conscient, i aquesta consciència és la base d’un Nadal més sa, més simple i molt més amable.

Per aquest motiu, gaudir de Nadal no depèn del que compres, sinó del que vius. El descans, els límits, l’alimentació equilibrada i el consum responsable no són concessions, sinó que són formes de preservar la salut física, emocional i financera en un dels moments més intensos de l’any. Quan cuides el teu ritme, Nadal deixa d’empènyer-te i comença a acompanyar-te. És aleshores quan el pots celebrar de debò.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La precarietat no és un accident del sistema, és la seva nova estructura. Ens connecta a tots a través de la incertesa, la dependència i el deute. I només entenent-ho podrem trencar el cercle i recuperar la sobirania sobre les nostres vides.

El sociòleg polonès Zygmunt Bauman va captar com pocs l’essència del nostre temps. Allò que ell anomenava modernitat líquida és avui una realitat palpable: tot el que abans era sòlid —la feina, les relacions, la seguretat econòmica— s’ha tornat fràgil i efímer. El treballador que podia planificar una vida, fer una hipoteca o criar fills amb certa tranquil·litat, ha estat substituït per un individu que encadena feines temporals, subsidis i deutes. Aquesta inestabilitat no és només econòmica: és emocional, psicològica i cívica. Un ciutadà que viu amb por és més fàcil de governar, però també molt menys lliure.

La inseguretat com a instrument de control

Les crisis —financera, sanitària, energètica, climàtica— s’han convertit en una constant. La incertesa ja no és una excepció, sinó una condició estructural. Cada nova onada de dificultats justifica un nou paquet de mesures “temporals” que, amb el temps, es tornen permanents. Mentrestant, la població s’acostuma a viure amb l’aigua al coll: salaris que no arriben a cobrir el cost de la vida, inflació que erosiona l’estalvi, lloguers que devoren sous i una fiscalitat creixent que ofega les classes mitjanes.

Aquesta precarietat generalitzada crea dependència. Els governs la gestionen amb subsidis i ajudes puntuals, mentre la banca i les grans corporacions ofereixen crèdit fàcil per mantenir el consum. És un cercle viciós que transforma els drets socials en favors i el treballador en deutor perpetu. La por de perdre l’ingrés o la casa esdevé una poderosa eina de submissió.

El resultat és una societat que viu pendent del pròxim rebrot econòmic o del pròxim índex de l’IPC, i que acaba confonent la supervivència amb el progrés. Com advertia Bauman, “la llibertat sense seguretat és una condemna, però la seguretat sense llibertat és una presó invisible”.

Del treball estable al treball fràgil

En pocs anys, el concepte de feina s’ha transformat radicalment. La flexibilitat —paraula aparentment positiva— s’ha convertit en sinònim de temporalitat, subcontractació i inseguretat. Els contractes curts i la feina parcial s’han normalitzat fins al punt que ja no sorprenen. En canvi, un contracte indefinit o una jornada de quaranta hores sembla gairebé un privilegi.

Segons l’INE, més del 25% dels treballadors joves a l’Estat espanyol tenen contractes temporals. A Catalunya, el salari mitjà real ha perdut més d’un 7% de poder adquisitiu en els últims cinc anys, mentre el cost de l’habitatge ha augmentat un 30%. La desigualtat entre sous i preus és ja estructural: treballar no garanteix viure dignament.

Aquest model laboral fragmentat genera una població permanentment disponible i fàcil de substituir. El treballador no pot projectar futur ni acumular patrimoni. Quan la feina deixa de ser una font d’estabilitat i passa a ser una lluita diària per la subsistència, el contracte social es trenca.

La precarietat laboral també és precarietat cívica. Un ciutadà sense horitzó no participa, no protesta, no exigeix. Simplement, sobreviu. I aquesta és, potser, la nova victòria del sistema: transformar el treballador en consumidor obedient i esgotat.

La pèrdua de llibertat i la necessitat de sobirania econòmica

La inseguretat econòmica erosiona silenciosament la llibertat. Quan tot depèn del salari del mes o del crèdit concedit, l’autonomia personal es difumina. Vivim en societats aparentment lliures, però sotmeses a mecanismes de control subtils: deute, dependència tecnològica i desinformació constant.

El repte és tornar a construir sobirania. En l’àmbit col·lectiu, això vol dir recuperar el control sobre els recursos bàsics —energia, habitatge, finances— i fomentar economies locals resilients. En l’àmbit individual, vol dir reaprendre hàbits d’autogestió: estalviar, invertir amb criteri, fugir del deute innecessari i apostar per la formació financera com a eina d’alliberament.

L’educació econòmica és la clau per transformar la por en poder. Quan entenem com funciona el sistema, ja no ens hi sotmetem cegament. A 11Onze fa temps que ho defensem: l’estalvi és sobirania, la informació és llibertat i la comunitat és força. 

El camí cap a una societat menys precària no depèn d’esperar solucions externes, sinó per construir seguretat des de baix, des de la cooperació i la consciència. Potser Bauman tenia raó: la precarietat és el nou vincle social. Però encara hi som a temps de convertir aquest vincle en una xarxa de solidaritat, no de submissió.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La tornada a la rutina després d’unes vacances sempre ha estat una mica feixuga. Però en els darrers anys, el fenomen conegut com a “síndrome postvacacional” s’ha convertit en una realitat força comuna per a moltes persones. 

Malgrat que no es tracta d’una malaltia reconeguda, ni tampoc d’un trastorn clínic com la depressió, els seus efectes poden ser prou intensos per alterar el benestar emocional i la capacitat de concentració durant els primers dies —o setmanes— de retorn a la feina.

Aquest malestar s’expressa de formes molt diverses: 

• Algunes persones senten una sensació difusa de desgana. 
• Altres noten cansament físic sense causa aparent, dificultat per dormir, poca motivació o una irritabilitat persistent. 
• Hi ha qui se sorprèn de no reconèixer-se, de no tenir ganes de reprendre la feina ni les activitats habituals, ni tan sols les que normalment li agraden. 

En el fons, el cos i la ment estan fent un esforç d’adaptació a un canvi brusc de ritme. I aquest procés, lluny de ser immediat, pot trigar dies a resoldre’s.

Per què ens passa?

Les vacances suposen una alteració substancial de les nostres rutines. El rellotge s’atura, els horaris s’alliberen, la ment es desconnecta del soroll constant del dia a dia i recuperem una mica de control sobre el nostre temps. Aquesta sensació de llibertat, de respir, és precisament el que s’esvaeix quan arriba l’hora de tornar. I no tothom ho encara igual.

La situació actual tampoc hi ajuda. Vivim en un context marcat per la incertesa econòmica, la precarietat laboral i una exigència constant que sovint ens manté en estat d’alerta. Si a tot això hi sumem una tornada abrupta al món laboral —de vegades amb agendes plenes des del primer dia—, no és estrany que el cos i la ment protestin.

Prevenir el xoc de tornada

Aquest malestar, però, no és inevitable. De fet, es pot prevenir o, com a mínim, alleugerir si es fa una tornada intel·ligent i progressiva. El primer consell que molts especialistes comparteixen és evitar tornar de vacances el dia abans de reincorporar-se a la feina. Reservar-se dos o tres dies de transició ajuda a posar ordre, descansar, preparar la logística familiar i planificar amb calma la setmana. És un marge que ens permet reconnectar a poc a poc amb la realitat quotidiana.

També és útil reprendre les rutines de descans uns dies abans. Recuperar uns horaris de son més regulars —anar a dormir i llevar-se a la mateixa hora cada dia— permet que el cos es vagi reajustant. Sovint oblidem que el nostre sistema nerviós necessita pautes estables per funcionar bé, i un dels factors clau és el descans reparador.

Trobar espais de benestar dins la rutina

Un altre element fonamental per fer més suportable la tornada és mantenir alguna activitat gratificant fora de la feina. Les vacances no haurien de ser l’únic espai de plaer de l’any. Fer esport, caminar, ballar, cuinar, veure amics… qualsevol d’aquestes activitats pot ajudar a contrarestar l’estrès i estimular la producció d’endorfines, les hormones naturals del benestar. En definitiva, es tracta de no passar d’un extrem a l’altre, sinó de conservar espais de qualitat dins de la rutina.

També pot ser molt útil fixar-se petits objectius motivadors a curt termini. No cal que siguin grans fites: una excursió el cap de setmana, un concert, començar un nou curs, reprendre una afició oblidada… Qualsevol estímul positiu ens pot ajudar a veure que la vida quotidiana no és només feina i responsabilitats. I, de retruc, ens ajuda a reconstruir una certa il·lusió de cara al futur immediat.

I si el malestar no desapareix?

Ara bé, cal estar alerta si els símptomes persisteixen més enllà de les dues o tres primeres setmanes. En aquest cas, potser no estem davant d’una simple síndrome postvacacional, sinó d’una insatisfacció més profunda amb la feina, d’un desgast emocional acumulat o, fins i tot, d’un trastorn de salut mental que requereix atenció. No podem normalitzar un malestar crònic ni resignar-nos a viure amb l’ànim per terra. Si cal, convé consultar amb un professional que pugui orientar-nos.

En el fons, la síndrome postvacacional ens fa una pregunta incòmoda: vivim al ritme adequat? Si la resposta és que no, potser és hora de revisar les nostres prioritats i d’explorar formes de viure més sostenibles, més humanes. Potser la tornada a la feina no hauria de ser un xoc, sinó una oportunitat per fer les coses una mica millor.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Bioconstrucció o arquitectura sostenible són etiquetes que acompanyen a l’arquitectura convencional per a revolucionar-la, des dels fonaments, amb una premissa clau: a dins les cases hi han de viure éssers humans. Una idea tant evident com desafiant. En parlem amb l’arquitecta experta en bioconstrucció Sonia Hernández-Montaño

T’has plantejat mai amb quins materials s’ha construït la teva llar? Quina il·luminació preval o com la distribució dels espais està afectant el teu estat d’ànim? Arquitectura sana és el nom del projecte, i també la filosofia, que l’equip de la Sonia va portar a Catalunya l’any 2009 amb l’objectiu de fer més habitables les nostres llars des del punt de vista humà i de salut. 

La major part del nostre temps el passem dins d’espais tancats, però en termes generals no som conscients de fins a quin punt aquests espais poden incidir directament en la nostra salut física i mental. En un nou episodi de Persones, Hernández-Montaño remarca tots els elements i pràctiques que hem de tenir en compte per millorar la nostra vida.

La salut que no es veu

La construcció evoluciona constantment, i en les darreres dècades ha incorporat elements tecnològics i nous materials. Hernández-Montaño assenyala, però, que “en aquest camí ens hem oblidat que hi ha persones a dins els edificis, que els edificis no només han de consumir menys energia i minimitzar els recursos utilitzats sinó que també hem de sostenir la vida a l’interior”. Defensa que tots som arquitectes i tots podem utilitzar aquesta eina de salut per propiciar el benestar de les persones.

Entre els aspectes més destacats, trobem algunes accions clau per mantenir la qualitat de vida dins els espais, començant per la ventilació, un punt clau si es du a terme de la forma adequada i que fins i tot pot reduir la contaminació que pugui venir de l’exterior. El segon punt clau és la il·luminació, la “directora d’orquestra del nostre rellotge biològic” que ha d’anar canviant segons el moment del dia per acompanyar el nostre ritme circadiari.

També és imprescindible tenir en compte i reduir la presència de contaminants dins els espais interiors, un objectiu que rau en la tria de materials, tant de construcció, com en mobles o productes de neteja. Escolta la conversa sencera per a descobrir la resta de consells que faran de casa teva un espai de salut.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

L’app MyRealFood va néixer fa dos anys i ja ha superat els dos milions d’usuaris. Escaneja tot el que mengem per saber si és saludable, i recomana receptes senzilles per cuinar amb més consciència. Amb una sola aplicació, es defensen els drets dels consumidors i, alhora, s’impulsen nous hàbits alimentaris. Ens ho explica Sofia Belenguer, cofundadora del projecte, en un nou episodi de Persones.

Més enllà d’escanejar tots de productes que es troben als supermercats i a les grans superfícies, Belenguer detalla que MyRealFood aplega més de 130.000 receptes, moltes d’elles creades pels mateixos usuaris, que conformen una comunitat activa on s’intercanvien àpats preferits, es recomanen productes i, fins i tot, es poden inscriure en plans nutricionals per subscripció. “L’app treballa per a la comunitat i perquè puguis dur una vida més saludable”, resumeix la CEO.

El projecte va néixer per les inquietuds alimentàries d’un grup de joves de diferents àmbits: la mateixa Sofia Belenguer, el nutricionista Carlos Ríos, l’actual CTO David Vicente i Toni Mancha. Belenguer, que és advocada de formació, es va començar a preguntar per què com a consumidora era incapaç de saber, amb les etiquetes del producte, si el que comprava era prou sa. I es va adonar que als seus companys i amics els passava el mateix.

“Em vaig adonar que em faltava molta formació nutricional i que m’havia de formar”, recorda. I així és com el projecte va anar agafant volada. Belenguer argumenta que, per una banda, no hi ha prou educació nutricional; i, per altra, la publicitat alimentària tampoc hi ajuda. La combinació entre una cosa i l’altra genera un caldo de cultiu que ens impedeix conèixer què mengem i com millorar la nostra dieta.

La taula nutricional, però sobretot els ingredients

I què és important analitzar quan comprem un producte? “És crucial mirar quins ingredients porta el producte, i en quines quantitats, una informació que trobem a la taula nutricional”, respon Belenguer. En aquest punt és on l’app ens és de molta ajuda: “Mitjançant un algoritme propi, que marca del 0 al 100, de menys a més saludable, podem saber si un producte és saludable o no”, resumeix la CEO. 

Vols saber com MyRealFood s’ha convertit en una app de referència per als consumidors, però també per a les empreses alimentàries? Vols aprendre a tenir uns hàbits més saludables? Escolta tota la conversa!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Tots els ciutadans del nostre país tenen dret a accedir a la sanitat pública, que tot i les mancances, és considerada com una de les més eficients del món. Així i tot,  el col·lapse en l’atenció primària ha provocat que el nombre d’usuaris de serveis de salut privats augmenti any rere any. Iu Alemany, director de ‘Back Office’ i atenció al client d’11Onze, ens planteja alguns conceptes per continuar un debat recurrent.

Segons un estudi realitzat el 2022 per la fundació IDIS, el sector sanitari privat suposa el 29,4% de la despesa sanitària total de l’Estat. Una dada que ha anat augmentant fins a arribar als 33.398 milions d’euros, la qual cosa representa el 2,7% del PIB, que sumada a la col·laboració pública-privada suma un total del 3,36 del PIB.

Un major poder adquisitiu de la població i les llargues llistes d’espera han posat de manifest els avantatges de la sanitat privada. Tot i això, el col·lapse de la sanitat pública i la gran quantitat de persones que es fan assegurances de sanitat privada de baix preu, només per tenir accés a proves diagnòstiques, o per a especialitats com la dermatologia, ginecologia o pneumologia, també està posant pressió al sector privat. Com explica Alemany, “a la sanitat privada tens accés directe a l’especialista, però les cites ja són menys immediates, cada cop té més llistes d’espera”.

La sanitat privada com a complement de la pública

Encara que les retallades pressupostàries i la manca d’inversió han posat de manifest les limitacions de la sanitat pública, la pandèmia ha accentuat la importància d’aquesta. Com apunta Alemany, “què hagués passat si l’hagués gestionat única i exclusivament la sanitat privada? A mi em fa por pensar-ho”.

La qualitat de l’atenció sanitària i la major inversió en equipament mèdic del sector públic, fa que disposi de millors mitjans i especialistes per a tractar les malalties més greus. Això comporta que, en cas de complicacions, fins i tot de les assegurances privades derivin als seus pacients a la pública.

Per altra banda, el model de negoci de la sanitat privada es basa en el benefici i la rendibilitat econòmica, deixant de banda els principis de solidaritat de la sanitat pública. No obstant això, en el context actual és evident que la col·laboració entre els dos models és necessària per garantir la viabilitat del sistema sanitari, almenys fins que la sanitat pública tingui el finançament que es mereix.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La relació entre el que mengem i la nostra salut està més que establerta, però sabem com afecta la nostra dieta al planeta? Marifé Fariñas, Customer Care Lead d’11Onze, ens parla de com, moltes vegades, no som conscients de fins a quin punt la nostra alimentació repercuteix en l’entorn natural.  

El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ha esperonat la compra de proximitat i del comerç de barri. Conscienciar-nos de la importància que els nostres hàbits alimentaris tenen en molts àmbits socials i la natura, també repercuteix indirectament en la nostra salut.

Com explica Fariñas, “Menjar el que tenim a prop nostre, ajudarà a mantenir els conreus i a evitar que desapareguin. És necessari que, com a consumidors, prenguem consciència de la importància de la sostenibilitat alimentaria, i dels petits gestos amb els quals podem contribuir en el nostre dia a dia”.

L’excés del consum de carn i productes d’origen animal, fins ara una característica de la dieta de països occidentals, està previst que es dupliqui gràcies a la incorporació al mercat de la carn d’una gran part de la població de països com la Xina i l’Índia. El desenvolupament econòmic comporta un major poder adquisitiu de la població, que sovint es tradueix en una dieta més rica en productes d’origen animal.

“El creixement exponencial de la població mundial, i els canvis en els nostres patrons alimentaris, estan augmentant l’efecte hivernacle i la desforestació de la Terra.” I afegeix: “L’augment de CO₂ en l’aire afecta la qualitat dels cultius. La concentració de minerals i proteïnes és més baixa, i els aliments són més vulnerables en condicions climàtiques extremes”.

El model actual no és sostenible, i la repercussió de les decisions individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris van molt més enllà de la nostra salut. Per saber-ne més, mireu el vídeo que hi ha a continuació.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Xocolatines, patates fregides, refrescos ensucrats… El ventall gastronòmic que han ofert durant anys les màquines expenedores ha saciat tots els nostres vicis, però no ha estat precisament un exemple de dieta saludable. Tanmateix, d’ençà que hem pres consciència de la importància de dur una vida més sostenible, el ‘vending’ ha començat a canviar d’hàbits.

Sigui per ecologia o per salut, el cert és que el consum de productes saludables compta cada vegada amb més adeptes. A Catalunya, el 60% de la població ha consumit alguna vegada aliments ecològics certificats, el 47% ho fa almenys un cop al mes i un 33% amb freqüència setmanal, segons el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 que elabora cada any la Generalitat. A més, aquestes xifres no han deixat d’augmentar.

De fet, l’Estat espanyol és el productor més gran d’Europa d’aliments ecològics i Catalunya és la tercera regió, només per sota d’Andalusia i Castella la Manxa, en superfície ecològica. I això, és clar, es tradueix en més supermercats ecològics, més botigues de proximitat i un interès creixent pel ‘vending’ saludable als centres educatius, als espais públics, als centres sanitaris i a les empreses.

Des del 2018 Catalunya compta amb un segell de qualitat, promogut per l’Agència Catalana del Consum i l’Associació Catalana de Vending, que s’atorga als operadors que compleixen amb el codi de conducta de les empreses de venda per mitjà de màquines expenedores. L’acord el van signar més de 70 professionals del sector, que es van comprometre a millorar la informació i els serveis que donen als consumidors, com ara detallar quins productes contenen al·lèrgens.

Els aliments que ens cuiden

La normativa que regula el que han de contenir les màquines expenedores és clara. La Llei 1/2010, d’ordenació del comerç minorista, ho detalla en els articles 49 a 52. Alhora, quan les màquines expenedores ofereixen menjar, també han d’estar inscrites al Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i d’Aliments. A més, totes les empreses dedicades al ‘vending’ han d’operar sota la Directiva europea 2006/123/CE i les alimentàries han de complir fil per randa el Reglament 852/2004 del Parlament Europeu i el Consell.

Així, es recomana que les màquines de ‘vending’ prioritzin begudes sense sucres i additius, com l’aigua, la llet, els sucs 100% naturals, el cafè, el te i les infusions. Pel que fa als aliments, les expenedores haurien de contenir fruita fresca, fruita seca que no sigui ni salada ni fregida, fruita dessecada, coquetes d’arròs o blat de moro, bastonets de pa, amanides envasades i entrepans, preferentment de pa integral.

Això no obstant, més enllà de les recomanacions, hi ha algunes empreses que han volgut fer un pas més enllà, i apostar per un ‘vending’ alimentari encara més responsable. Així és com l’ONG Copade, que es dedica al comerç just, es va aliar amb Easy Vending per oferir màquines expenedores de comerç just i ecològic. Són pioners a l’Estat i l’única diferència amb les màquines convencionals es troba a l’interior.

També és pionera en ‘vending’ 100% ecològic i saludable l’empresa Verd Vending, que treballa en centres sanitaris com l’Hospital Sant Joan de Déu o en universitats com Esade. Treballen amb productes de Veritas i procuren que tots els aliments que ofereixen no hagin estat modificats genèticament, ni continguin pesticides ni fertilitzants, no portin sucres afegits o oli de palma i estiguin certificats com a aliment ecològic per la Unió Europea.

Al final, la preocupació pels aliments acaba promovent altres debats. A les empreses de ‘vending’ també el preocupa, per exemple, l’impacte mediambiental que generen les màquines expenedores. Per això, miren de minimitzar l’emissió de gasos, tal com demostren els debats que organitza l’Associació Catalana de Vending. Perquè la mirada ecològica és sempre una mirada integral que afecta la vida en el seu conjunt. Segur que, a partir d’ara, et fixaràs molt més en els aliments que contenen les màquines expenedores.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Qui ha dit que fer-se gran impliqui renunciar a viure intensament? Cada vegada hi ha més iniciatives per a combatre la soledat de la gent gran, sí, però també per a gaudir d’una vida activa, ajudar la comunitat amb saviesa i mantenir la ment desperta.

La població europea cada vegada viu més anys. Envellir és un procés sa, natural i progressiu. Per això, el benestar de les persones grans ha passat a ser una prioritat. El terme que millor defineix aquesta vitalitat que s’espera en la darrera etapa de la vida és el de vellesa activa. I viure activament vol dir mantenir un equilibri emocional, donar valor a les conviccions pròpies, escoltar i aprendre dels altres i, sobretot, compartir. Perquè una vida socialment activa és un dels millors estímuls per a millorar l’estat d’ànim. 

Per a gaudir d’aquesta vellesa activa, doncs, cal triar els camins que millor s’adiuen als nostres interessos. Per això, tal com recorda la Diputació de Barcelona en la seva guia de salut per a la gent gran, si ets bon caminador, camina; si ets bon cuiner, cuina; si ets una persona solidària, implica’t en algun voluntariat. Pensa en les capacitats que tens, i potencia-les. A 11Onze et donem vuit idees.

1. Conversa, estima. Fa força anys que l’entitat Amics de la Gent Gran treballa per a deixar enrere la soledat no volguda dels avis i les àvies. Tal com recorden a la seva web, segons dades de l’IDESCAT, a Catalunya hi ha 780.500 persones que viuen soles, un 42,5% de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta a més de 175.000 persones grans, i ha arribat a xifres històriques a Barcelona, on un quart de la gent gran viu sola. Per això, l’entitat té un programa de voluntariat molt potent. Pots acompanyar emocionalment una persona durant unes hores a la setmana, fer un acompanyament telefònic, participar en activitats festives i ajudar en les feines de l’organització. 
2. Sigues un radar. Precisament per a combatre aquesta soledat no volguda, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el projecte Radars, que és més que un voluntariat i que implica tota la comunitat veïnal. Es tracta d’una iniciativa comunitària que posa en relació veïns i veïnes, comerços, farmàcies, voluntaris, entitats i equipaments. L’objectiu és que les persones grans se sentin més segures dins la seva comunitat. Per a participar-hi només cal estar atent, amb una mirada sensible i respectuosa. Si detectes algun canvi en la gent gran que viu al teu voltant, et pots posar en contacte amb el projecte i, si t’engresca, pots col·laborar en les taules de debat, en els acompanyaments i acollides voluntaris o en la plataforma de seguiment telefònic.
3. Cultiva en comunitat. Una de les activitats que està teixint molts vincles comunitaris en els municipis són els horts urbans. N’hi ha a gairebé cada municipi de Catalunya. Els horts urbans tenen una finalitat lúdica, però alhora permeten recuperar els vincles amb la terra, en un context en què els productes de proximitat són cada vegada més valorats per la comunitat. Si amb el creixement urbanístic de les ciutats, els horts tradicionals van desaparèixer, ara se’n tornen a recuperar i se’n creen de nous. Els horts urbans són espais de convivència entre el veïnat i són una forma d’educació ambiental i nutricional. 
4. Segueix aprenent. Cada vegada hi ha també més persones que, quan arriben a l’edat de jubilació, troben el moment d’estudiar aquell grau universitari que sempre els va agradar, després de tants anys de feina i esforç. Totes les universitats catalanes disposen d’aules d’extensió universitària per a gent gran. De programes no n’hi falten. L’objectiu d’aquests estudis, que estan regulats per llei, és acollir persones de més de 50 anys que tenen interès a obtenir nous coneixements i que senten la necessitat de seguir aportant el seu granet de sorra a la societat. 
5. Acompanya. Per a sentir-se més actiu, també va bé fer-se acompanyar per gent més jove. Per això, moltes persones grans decideixen acollir estudiants universitaris, que alhora les ajuden en el dia a dia. Hi ha moltes entitats, com la Fundació Roure, que treballen per a trobar el binomi perfecte com qui busca una parella de ball. A més, a la Generalitat també han impulsat amb èxit un programa de mentoria, per a ajudar les persones nouvingudes en la societat d’acollida. Els mentors acompanyen les persones migrades, sovint en situacions d’asil o refugi, a fer gestions, buscar un habitatge digne i compartir activitats d’esbarjo. 
6. Sigues un puntal per als més menuts. Així mateix, hi ha moltes llars d’infants i centres residencials per a gent gran que estan començant a teixir vincles entre les generacions més grans i els més menuts de la casa. Hi trobem el cas de l’Ajuntament del Vendrell, per exemple, que organitza activitats intergeneracionals a través del Patronat Municipal Hospital Asil Sant Salvador. Els experts consideren que aquestes activitats ajuden a millorar la seva salut i a reforçar la seva autoestima. També s’observa una millora cognitiva i de l’estat d’ànim. 
7. Deixa’t cuidar. Si no en tens prou amb la companyia dels veïns, dels joves o de la mainada, sempre et pots deixar cuidar per una mascota. Moltes entitats d’acompanyament a la gent gran han incorporat programes amb gossos o cavalls, perquè està demostrat que les intervencions assistides amb animals aporten millores físiques, socials, emocionals i cognitives a les persones grans.
8. Passa a l’acció. I si et sents actiu i prou emprenyat amb el context que ens ha tocat viure, també pots passar a l’acció i implicar-te en moviments socials. Hi ha les associacions de veïns, la Marea Pensionista, la Marea Blanca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el Sindicat de Llogateres, la Plataforma per la Llengua, Òmnium, el Consorci per a la Normalització Lingüística i moltes altres entitats que necessiten el teu suport per a fer valdre les seves lluites compartides.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.