Com afecta la gestió ramadera el medi ambient? Dues associacions ramaderes del Segrià (Lleida) han convertit el problema dels purins en una solució. Han creat una planta de compostatge pionera a l’Estat. N’hem parlat en un nou episodi de Persones, amb Miquel Serra, un dels impulsors del projecte.

Amb no més de 10.000 habitants, Alcarràs és el municipi d’Europa amb més densitat de granges per quilòmetre quadrat. En total, aplega 45.000 caps de vedell, 35.000 mares de porcí i unes 250.000 places d’engreix. Per això, per als veïns, la gestió del nitrogen que provoquen els purins era importantíssima per complir amb els estàndards europeus. Així és com va néixer el projecte de la planta de compostatge, impulsada per les dues grans entitats ramaderes del municipi, per convertir els purins en adob. 

I ho van fer de manera col·lectiva, tal com recorda Serra. El projecte els ha costat 1,5 milions d’euros. “Els fems del boví són de millor gestió. I a les granges de porcí, on tenim separadors de fems sòlids i líquids, ens interessava poder gestionar els fems sòlids. La planta de compostatge ens havia de permetre fer una gestió separada entre ambdós fems, perquè el producte de boví està catalogat com a producció ecològica; i el de porcí, no, tot i que sí que es pot fer servir per a agricultura convencional”, detalla Serra, que és membre de l’entitat impulsora a Alcarràs Bioproductors.

Un cas excepcional

I per què no hi ha més plantes de compostatge com la d’Alcarràs arreu del territori? “Fins ara, totes les plantes de compostatge les ha muntat gent que volia fer negoci. I una manera era fer gestió d’altres subproductes que són de difícil tractament i per la qual les empreses pagaven a les plantes de compostatge. Això és el que les feia viables”, explica Serra.

Per contra, a Alcarràs volien una planta de compostatge de fems i purins, sense buscar primer la rendibilitat, sinó el benefici mediambiental i la continuïtat de les seves granges, i això la converteix en un cas únic a l’Estat. “Cal pensar que el nostre negoci és el de produir carn”, argumenta l’impulsor, que explica que, això no obstant, ja hi ha tres multinacionals que s’han interessat per comprar el compostatge que produiran. “Al final estem convençuts que l’aconseguirem fer viable”, reconeix.

Sobre el finançament, encara no s’han plantejat l’ajuda dels fons europeus, perquè la iniciativa va néixer abans, però Serra explica que se senten molt acompanyats pel Departament d’Agricultura i la Diputació de Lleida. “A través del projecte BioHub Km 0, pensat per reactivar l’economia de la zona, hem pogut gestionar una petita subvenció que ens permet ser més ambiciosos”, explica Serra. De fet, la planta de compostatge és només el primer pas per a un projecte més gran d’economia circular i sostenible. Es tracta de generar una alternativa que permeti conservar i valorar el talent del territori. Convertir purins en adob pot ser la solució sostenible definitiva, però segueixen investigant més usos. Per exemple, dels fems se’n pot extreure cel·lulosa que es podria utilitzar per fer teixits. Potser el futur de la moda sostenible serà dur roba feta amb teixits de purins.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!