Treballar menys gràcies al progrés tecnològic

L’automatització, la intel·ligència artificial i la robòtica estan transformant la manera en què vivim i treballem. Aquests avenços tecnològics milloren la productivitat, però també plantegen reptes i preguntes sobre com afectaran els treballadors i a l’economia en general.

L’evolució de la durada de la jornada laboral ha mantingut una tendència decreixent en les últimes quatre dècades. Segons un informe publicat en el Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, la jornada laboral mitjana a l’Estat entre 1987 i 2019, s’ha reduït de 37 a 31,8 hores setmanals.

Aquest estudi analitza el conjunt de canvis estructurals de l’economia que han contribuït a la reducció de la jornada laboral i les perspectives que es mantingui aquesta tendència en un futur. Assenyala l’augment del pes del sector serveis, l’impuls a la parcialitat laboral i el progrés de la tecnologia com a principals factors contribuents al descens de la jornada laboral mitjana.

Els avanços tecnològics en automatització, robòtica i digitalització de la informació i la comunicació, han modificat la naturalesa de moltes tasques laborals i possibilitat una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat. Una reducció de la jornada laboral que facilita la conciliació entre la vida laboral i personal, redueix l’estrès i millora de la salut i el benestar dels treballadors.

Tanmateix, tot i que és cert que la tecnologia comporta beneficis personals i contribueix a augmentar la productivitat i l’eficiència a les empreses, també pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.

Invertir en educació i formació

L’informe assenyala que la inversió en capital humà i la innovació són factors clau en la millora de la productivitat. És a dir, les regions que inverteixen en educació i formació tenen una força laboral més preparada per l’adopció de noves tecnologies i per aprofitar les oportunitats d’aquesta revolució ocupacional.

Segons l’estudi de Randstad, ‘Flexibility at work: abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Així i tot, cal tenir en compte que quan parlem de pèrdua de llocs de treball, són les tasques que requereixen menys competències, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant. 

En un context de crisi econòmica i davant de la incapacitat de moltes empreses per augmentar els salaris significativament, la reducció d’hores de feina, tot mantenint els salaris i la productivitat, pot ser un factor determinant a l’hora de captar talent. En tot cas, el procés d’adaptació per part de la societat a aquesta nova realitat laboral requerirà la col·laboració del teixit empresarial i l’administració pública perquè ningú es quedi enrere.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La producció d’aliments genera un terç de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle, tanmateix, és insuficient per a milions de persones que pateixen inseguretat alimentària i nutricional. Alguns estudis proposen un canvi d’enfocament cap a un sistema més sostenible, centrant-se tant en el benestar humà com en el mediambiental.

Un informe elaborat per la comunitat de les Noves Fronteres de la Nutrició del Fòrum Econòmic Mundial, en col·laboració amb Accenture, advoca per un canvi significatiu en l’estratègia de transformació del sistema alimentari mundial que estigui basat en la salut humana i planetària. Una via cap a un sistema alimentari sostenible que permetria a les persones portar una vida més feliç, saludable i productiva.

Es tracta d’una iniciativa que integra els sectors públics, privats i comunitaris, centrant-se a augmentar la disponibilitat, l’accés i l’adopció d’opcions alimentàries nutritives, sense deixar de banda els objectius de sostenibilitat. Subratlla la necessitat d’una col·laboració intersectorial per a transformar els sistemes i les polítiques alimentàries amb l’objectiu final d’aconseguir un panorama alimentari més equitatiu i sostenible amb millors resultats per a la salut mundial.

La iniciativa detalla els passos a seguir per a assolir dietes més sanes, posant l’accent en els aliments rics en nutrients, mínimament processats i predominantment vegetals. Entre els principals suggeriments figuren incentivar la producció d’aliments orgànics que siguin assequibles i accessibles, mentre es reforça el vincle entre alimentació i salut en la consciència dels consumidors. 

Així mateix, proposa facilitar un entorn de venda al detall que faci de les opcions nutritives l’opció per defecte. Perquè, tot i que la majoria dels indicadors que fan referència a les dietes inadequades que afecten els sectors de la societat més vulnerables se centren en la desnutrició, la malnutrició també es defineix per la falta de vitamines, minerals, fibra i altres micronutrients clau.

Una oportunitat econòmica en la transformació dels sistemes alimentaris

Les conclusions del Fòrum Econòmic Mundial coincideixen amb un altre informe mundial elaborat per destacats economistes i científics de la Food System Economics Commission (FSEC), que constata que els sistemes alimentaris existents destrueixen més valor del que creen, especialment a causa dels costos mediambientals i sanitaris. 

I és que la mala alimentació també està relacionada amb un major risc de patir malalties mentals comunes. Només la depressió, té un cost d’un bilió de dòlars a l’any per a l’economia mundial en pèrdues de productivitat laboral.

De fet, un estudi de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que els costos mediambientals, socials i sanitaris ocults dels sistemes agroalimentaris actuals van ascendir a més d’11 bilions d’euros el 2020.

En aquest sentit, el canvi cap a un sistema alimentari mundial més sostenible podria generar fins a 7,9 bilions d’euros de beneficis l’any, a banda de millorar la nostra salut i alleujar la crisi climàtica. Per tant, el cost de la transformació seria molt menor que els potencials dividends, proporcionant una vida millor a centenars de milions de persones.

L’estudi proposa desviar les subvencions i els incentius fiscals dels monocultius a gran escala que són destructius i que depenen dels fertilitzants, els pesticides i la tala de boscos, als petits i mitjans productors. Si més no com a una alternativa al sistema actual que empeny als agricultors a gestionar grans explotacions intensivament industrialitzades. 

Això no obstant, el principal repte d’una transició cap a aquest nou model agroalimentari és l’augment dels costos dels aliments. Un canvi de paradigma que requereix no només una conscienciació del consumidor, sinó tenir en compte la situació econòmica actual, tret que vulguem passar de les protestes dels pagesos a una revolta popular globalitzada.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar. 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Tot i que l’educació financera és una competència necessària essencial en el dia a dia de la ciutadania, només un de cada tres ciutadans adults europeus té coneixements financers mínims. T’expliquem els passos a seguir per a optimitzar les teves finances.

Tenir les finances sota control, és a dir, el benestar financer, és essencial per a la nostra tranquil·litat i un pilar bàsic per assolir els nostres objectius personals. Conèixer els conceptes bàsics de l’economia familiar i les finances personals t’ajudarà a optimitzar els diners i a ser més eficient amb les teves despeses.

Establir objectius financers

Defineix clarament els teus objectius financers a curt, mitjà i llarg termini, establint metes realistes i assolibles. Tant si vols estalviar per a una emergència, comprar una casa o pagar l’educació dels teus fills, dividir els teus objectius financers en passos més petits i al teu abast et permetrà celebrar els assoliments a mesura que avances.

Crear un pressupost

Apunta quants diners ingresses cada mes i quants en gastes en un full d’Excel, una agenda o en una aplicació de finances personals per crear un pressupost ajustat a la teva situació personal. Aquest pressupost ha d’incloure ingressos com nòmines, inversions, ajudes estatals i despeses fixes com el lloguer/hipoteca, crèdits, alimentació i altres despeses no essencials com menjar fora, vacances i estalvis. 

Paga les factures puntualment

Assegura’t que estàs al dia en el pagament de factures fent una domiciliació dels pagaments, és a dir, autoritzant el teu banc perquè carregui automàticament una certa quantitat al teu compte corrent de manera periòdica i recurrent dels serveis que utilitzes: aigua, llum, gas, telèfon mòbil, etc. També pots utilitzar aplicacions de pagament de factures i establir recordatoris de pagament per correu electrònic o SMS.

Prioritza el pagament de deutes

Menys deutes significa més fons disponibles per al teu coixí de seguretat i més benestar emocional. Prioritza el pagament dels deutes amb taxes d’interès més altes i considera una possible consolidació del deute per reduir els interessos.

Estalviar regularment

Estableix una rutina d’estalvi automàtic amb una estratègia de pressupost invers, que consisteix a triar un objectiu d’estalvi, com pagar uns estudis, decidir quant vols aportar cada mes i reservar aquesta quantitat abans de repartir la resta de les teves despeses. Evidentment, no cal establir un objectiu, però tenir un propòsit sempre ens pot motivar a fer l’esforç per si més no, un fons d’emergència.

11Onze sempre al teu costat

Empoderar a la ciutadania a través de l’educació financera ha estat al cor d’11Onze des dels seus inicis. Ampliar els coneixements sobre economia i finances de la nostra comunitat, posant al seu abast totes les eines necessàries, és un dels pilars fundacionals de la primera fintech comunitària de Catalunya.

Des del llançament d’11Onze Escola, un projecte que ofereix sessions formatives sobre el món de les fintech perquè centres educatius, empreses i col·legis professionals de tot el país puguin formar els seus alumnes en matèria econòmica i financera, disposem d’una plataforma única que permet complementar el currículum escolar educant als joves en qüestions monetàries i que posa al seu abast eines per a la creació de riquesa. 

Amb el mateix propòsit de formar a la nostra comunitat, s’impulsen les lliçons de la secció Aprendre, que ofereix continguts com la sèrie El Diner, les Formacions 11Onze fetes pels mateixos treballadors o els nostres Cursos curts. A més, a l’apartat Descobreix d’11Onze TV també trobareu peces dels nostres agents sobre temes d’interès per al nostre dia a dia. Perquè des d’un bon principi teníem clar que sense una bona formació financera difícilment serem una societat lliure que pugui decidir el seu futur.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Tots els ciutadans del nostre país tenen dret a accedir a la sanitat pública, que tot i les mancances, és considerada com una de les més eficients del món. Així i tot,  el col·lapse en l’atenció primària ha provocat que el nombre d’usuaris de serveis de salut privats augmenti any rere any. Iu Alemany, director de ‘Back Office’ i atenció al client d’11Onze, ens planteja alguns conceptes per continuar un debat recurrent.

Segons un estudi realitzat el 2022 per la fundació IDIS, el sector sanitari privat suposa el 29,4% de la despesa sanitària total de l’Estat. Una dada que ha anat augmentant fins a arribar als 33.398 milions d’euros, la qual cosa representa el 2,7% del PIB, que sumada a la col·laboració pública-privada suma un total del 3,36 del PIB.

Un major poder adquisitiu de la població i les llargues llistes d’espera han posat de manifest els avantatges de la sanitat privada. Tot i això, el col·lapse de la sanitat pública i la gran quantitat de persones que es fan assegurances de sanitat privada de baix preu, només per tenir accés a proves diagnòstiques, o per a especialitats com la dermatologia, ginecologia o pneumologia, també està posant pressió al sector privat. Com explica Alemany, “a la sanitat privada tens accés directe a l’especialista, però les cites ja són menys immediates, cada cop té més llistes d’espera”.

La sanitat privada com a complement de la pública

Encara que les retallades pressupostàries i la manca d’inversió han posat de manifest les limitacions de la sanitat pública, la pandèmia ha accentuat la importància d’aquesta. Com apunta Alemany, “què hagués passat si l’hagués gestionat única i exclusivament la sanitat privada? A mi em fa por pensar-ho”.

La qualitat de l’atenció sanitària i la major inversió en equipament mèdic del sector públic, fa que disposi de millors mitjans i especialistes per a tractar les malalties més greus. Això comporta que, en cas de complicacions, fins i tot de les assegurances privades derivin als seus pacients a la pública.

Per altra banda, el model de negoci de la sanitat privada es basa en el benefici i la rendibilitat econòmica, deixant de banda els principis de solidaritat de la sanitat pública. No obstant això, en el context actual és evident que la col·laboració entre els dos models és necessària per garantir la viabilitat del sistema sanitari, almenys fins que la sanitat pública tingui el finançament que es mereix.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Amb l’entrada d’any, tots ens proposem assolir algunes fites personals. I, possiblement, el propòsit que suma més adeptes és el de fer exercici. Ara, un estudi de la Universitat de Boston demostra que l’entrenament intens i breu pot millorar la forma física molt més que els exercicis suaus, com caminar 10.000 passes al dia. T’ho expliquem!

Ens passem el dia davant de la pantalla, a l’oficina o teletreballant, i sovint és un miracle si aconseguim arrencar-li al dia una mitja horeta per fer esport. Aquests 30 minuts, però, poden ser la clau per compensar les vuit hores de treball. Els investigadors de la facultat de Medicina de la Universitat de Boston, liderats pel doctor Matthew Nayor, han analitzat l’esforç de més de 2.000 persones i han conclòs que l’exercici és saludable sempre, és clar, però si s’entrena fort i breu s’obté un resultat millor.

“Hem constatat que, en la millora del cos, l’activitat intensa, però amb menys temps d’esforç, és més eficient que caminar”. El doctor Nayor, que també exerceix com a cardiòleg al Centre Mèdic de Boston, el principal hospital universitari de la ciutat, assegura en un article al World Economic Forum, que “l’efecte negatiu que té el sedentarisme en la forma física pot compensar-se amb nivells molt alts d’activitat”.

A partir de l’estudi, publicat al ‘European Heart Journal’, els investigadors també van descobrir que, curiosament, els valors alts d’activitat i els valors baixos, ambdós realitzats amb vuit anys de diferència, tenen nivells equivalents en l’aptitud física. “Això fa pensar que pot haver-hi un efecte memòria”, afirma Nayor. Sense dissuadir les persones de complir amb les 10.000 passes diàries, els científics demostren que l’esforç intens és tres vegades més eficient que només caminar.

La fita: 75 minuts setmanals d’exercici intens

Així, en una taula d’exercicis, els investigadors consideren que un exercici de nivell baix com caminar és fer entre 60 i 99 passes per minut, un nivell moderat és fer entre 100 i 129 passos per minut i un nivell intens és fer més de 130 passes per minut.

Amb aquesta classificació, els investigadors recomanen o bé dedicar entre 150 i 300 minuts setmanals a fer un exercici moderat o bé invertir entre 75 i 150 minuts a la setmana a fer exercici intens, és a dir, exercitar-nos entre 25 i 50 minuts tres dies a la setmana. Amb qualsevol de les dues rutines, obtindrem els mateixos resultats físics. Així que, endavant amb els propòsits d’any nou!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a parts iguals. Els avantatges d’un món digitalitzat xoquen amb l’anhel de no perdre pràctiques tradicionals. La por, principalment, és perdre la part humana, però i si la tecnologia ens ajudés a potenciar-la? 

En els darrers anys, la investigació en àmbits científics s’ha vist esperonada gràcies a la incorporació de la IA, la intel·ligència artificial. Universitats, empreses i projectes uneixen esforços per avançar i millorar tant en diagnòstic de malalties com en tractament, posant especial èmfasi en millorar la qualitat de vida dels pacients, tan física com psicològicament.

La intel·ligència artificial arriba a l’àmbit de la salut mental i se situa en aquesta encreuada, entre terapeutes i pacients, per agilitzar el procés de diagnòstic, facilitar el seu reconeixement i millorar la precisió de cada tractament.

Algoritmes per a prevenir malalties

En tot el que afecta la salut mental, el factor de la prevenció és clau. Per això entitats, empreses i organitzacions uneixen esforços —cada vegada més sofisticats— per posar a l’abast de la població eines que facilitin el procés de demanar ajuda. D’aquest primer pas en dependrà el diagnòstic, el tractament i la recuperació.

Països com els Estats Units han posat fil a l’agulla i cada vegada més centres de recerca s’orienten cap a la IA. Hi trobem projectes com The Trevor Project, que a través d’IA ha creat un espai segur per al col·lectiu LGBTIQ+, especialment com a suport per als més joves. La raó és tan senzilla com preocupant: calculen que només als Estats Units, 1,8 milions de joves es plantegen el suïcidi cada any, i almenys un jove intenta suïcidar-se cada 45 segons. Si ampliem aquestes xifres, calculades només en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, entre el total de la població, les xifres augmenten considerablement.

A Catalunya també s’han desenvolupat projectes de recerca i empreses orientats a IA per a la salut mental. Per exemple, el Projecte STOP, liderat des de la Universitat Pompeu Fabra, està orientat a detectar la depressió i prevenir el suïcidi i els desordres alimentaris. Ho fan gràcies a un algoritme que actua enfocat a les xarxes socials, un espai on els usuaris són especialment vulnerables. Gràcies a les últimes campanyes dutes a terme, el projecte ha aconseguit augmentar un 60% les trucades al Telèfon de l’Esperança, una fundació que acompanya a totes aquelles persones que se senten soles o poden necessitar ajuda.

Les paraules adequades poden salvar vides

La IA ha permès fer un pas endavant, i empreses de diferents àmbits estan creant algoritmes per a contribuir-hi. El primer avantatge que suposen les eines digitals és l’accessibilitat, que permet tenir a mà recursos terapèutics des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Un avantatge clau, tot i que pot minimitzar el seu efecte en perfils de persones poc tecnològiques o sense recursos.

La sofisticació dels sistemes d’IA és tal que són capaços d’analitzar el comportament del pacient, les expressions facials, el to de veu o el llenguatge que utilitza. Amb totes aquestes dades, la radiografia d’un pacient pot ser molt més realista, i el diagnòstic més acurat. Dos factors claus en salut mental, i més si tenim en compte que la meitat dels pacients rep diagnòstics erronis, segons ha calculat Aimentia, una empresa catalana que desenvolupa eines digitals per als professionals de l’àmbit de la salut mental.

Altres algoritmes van més enllà i analitzen les converses entre pacients i terapeutes amb l’objectiu de proporcionar als professionals un enfocament més precís a l’hora de comunicar-se amb el pacient. La meta de tots aquests projectes és clara: aconseguir que els problemes de salut mental, que segons l’OMS afecten una de cada quatre persones, arribin a tractar-se i curar-se.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Tornar a recuperar el ritme de vida habitual després del període de vacances pot ser complicat i generar un intens malestar. Miriam Frias, assistenta financera d’11Onze, ens dona uns consells per afrontar la tornada a la normalitat laboral amb més facilitat.

Desmotivació, irritabilitat, falta de concentració i cansament generalitzat són alguns dels símptomes de les alteracions físiques i emocionals que experimenten moltes persones després del període vacacional. La situació econòmica actual, la incertesa i la poca satisfacció i motivació laboral que pateix molta gent, no fan més que dificultar una transició a la normalitat que requereix una adaptació psicològica.

Tot i que la ‘síndrome postvacacional’ no és una patologia ni una malaltia com la depressió, sí que és un trastorn adaptatiu amb una simptomatologia similar a l’estrès, que pot afectar negativament la qualitat de vida i el rendiment de qui la pateix. Encara que no acostuma a durar més de dues o tres setmanes, podem evitar la seva aparició o alleugerar els seus efectes aplicant certes tècniques i conductes.

Val més prevenir que guarir

El millor que podem fer per combatre el trastorn postvacances és evitar la seva aparició. Planificar la transició a la normalitat, evitant tornar de vacances just l’últim dia per retornar a l’activitat laboral l’endemà ens permetrà preparar-nos físicament i mentalment pel canvi d’activitat. Com explica Frias, “seria convenient que hi hagués almenys dos o tres dies per poder-te incorporar amb tranquil·litat”.

Prendre’s amb calma la volta a la rutina també implica gaudir del lleure i fer activitats que ens facin sentir millor. “L’esport, el ball, o qualsevol activitat amb la qual gaudeixis et farà sentir millor, ja que segregaràs endorfines, i això farà que siguis més optimista”, apunta Frias. Regular les hores de descans i pensar en nous projectes són alguns dels altres consells que et proposa Frias al vídeo de més amunt.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La relació entre el que mengem i la nostra salut està més que establerta, però sabem com afecta la nostra dieta al planeta? Marifé Fariñas, Customer Care Lead d’11Onze, ens parla de com, moltes vegades, no som conscients de fins a quin punt la nostra alimentació repercuteix en l’entorn natural.  

El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ha esperonat la compra de proximitat i del comerç de barri. Conscienciar-nos de la importància que els nostres hàbits alimentaris tenen en molts àmbits socials i la natura, també repercuteix indirectament en la nostra salut.

Com explica Fariñas, “Menjar el que tenim a prop nostre, ajudarà a mantenir els conreus i a evitar que desapareguin. És necessari que, com a consumidors, prenguem consciència de la importància de la sostenibilitat alimentaria, i dels petits gestos amb els quals podem contribuir en el nostre dia a dia”.

L’excés del consum de carn i productes d’origen animal, fins ara una característica de la dieta de països occidentals, està previst que es dupliqui gràcies a la incorporació al mercat de la carn d’una gran part de la població de països com la Xina i l’Índia. El desenvolupament econòmic comporta un major poder adquisitiu de la població, que sovint es tradueix en una dieta més rica en productes d’origen animal.

“El creixement exponencial de la població mundial, i els canvis en els nostres patrons alimentaris, estan augmentant l’efecte hivernacle i la desforestació de la Terra.” I afegeix: “L’augment de CO₂ en l’aire afecta la qualitat dels cultius. La concentració de minerals i proteïnes és més baixa, i els aliments són més vulnerables en condicions climàtiques extremes”.

El model actual no és sostenible, i la repercussió de les decisions individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris van molt més enllà de la nostra salut. Per saber-ne més, mireu el vídeo que hi ha a continuació.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Xocolatines, patates fregides, refrescos ensucrats… El ventall gastronòmic que han ofert durant anys les màquines expenedores ha saciat tots els nostres vicis, però no ha estat precisament un exemple de dieta saludable. Tanmateix, d’ençà que hem pres consciència de la importància de dur una vida més sostenible, el ‘vending’ ha començat a canviar d’hàbits.

Sigui per ecologia o per salut, el cert és que el consum de productes saludables compta cada vegada amb més adeptes. A Catalunya, el 60% de la població ha consumit alguna vegada aliments ecològics certificats, el 47% ho fa almenys un cop al mes i un 33% amb freqüència setmanal, segons el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 que elabora cada any la Generalitat. A més, aquestes xifres no han deixat d’augmentar.

De fet, l’Estat espanyol és el productor més gran d’Europa d’aliments ecològics i Catalunya és la tercera regió, només per sota d’Andalusia i Castella la Manxa, en superfície ecològica. I això, és clar, es tradueix en més supermercats ecològics, més botigues de proximitat i un interès creixent pel ‘vending’ saludable als centres educatius, als espais públics, als centres sanitaris i a les empreses.

Des del 2018 Catalunya compta amb un segell de qualitat, promogut per l’Agència Catalana del Consum i l’Associació Catalana de Vending, que s’atorga als operadors que compleixen amb el codi de conducta de les empreses de venda per mitjà de màquines expenedores. L’acord el van signar més de 70 professionals del sector, que es van comprometre a millorar la informació i els serveis que donen als consumidors, com ara detallar quins productes contenen al·lèrgens.

Els aliments que ens cuiden

La normativa que regula el que han de contenir les màquines expenedores és clara. La Llei 1/2010, d’ordenació del comerç minorista, ho detalla en els articles 49 a 52. Alhora, quan les màquines expenedores ofereixen menjar, també han d’estar inscrites al Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i d’Aliments. A més, totes les empreses dedicades al ‘vending’ han d’operar sota la Directiva europea 2006/123/CE i les alimentàries han de complir fil per randa el Reglament 852/2004 del Parlament Europeu i el Consell.

Així, es recomana que les màquines de ‘vending’ prioritzin begudes sense sucres i additius, com l’aigua, la llet, els sucs 100% naturals, el cafè, el te i les infusions. Pel que fa als aliments, les expenedores haurien de contenir fruita fresca, fruita seca que no sigui ni salada ni fregida, fruita dessecada, coquetes d’arròs o blat de moro, bastonets de pa, amanides envasades i entrepans, preferentment de pa integral.

Això no obstant, més enllà de les recomanacions, hi ha algunes empreses que han volgut fer un pas més enllà, i apostar per un ‘vending’ alimentari encara més responsable. Així és com l’ONG Copade, que es dedica al comerç just, es va aliar amb Easy Vending per oferir màquines expenedores de comerç just i ecològic. Són pioners a l’Estat i l’única diferència amb les màquines convencionals es troba a l’interior.

També és pionera en ‘vending’ 100% ecològic i saludable l’empresa Verd Vending, que treballa en centres sanitaris com l’Hospital Sant Joan de Déu o en universitats com Esade. Treballen amb productes de Veritas i procuren que tots els aliments que ofereixen no hagin estat modificats genèticament, ni continguin pesticides ni fertilitzants, no portin sucres afegits o oli de palma i estiguin certificats com a aliment ecològic per la Unió Europea.

Al final, la preocupació pels aliments acaba promovent altres debats. A les empreses de ‘vending’ també el preocupa, per exemple, l’impacte mediambiental que generen les màquines expenedores. Per això, miren de minimitzar l’emissió de gasos, tal com demostren els debats que organitza l’Associació Catalana de Vending. Perquè la mirada ecològica és sempre una mirada integral que afecta la vida en el seu conjunt. Segur que, a partir d’ara, et fixaràs molt més en els aliments que contenen les màquines expenedores.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!