L’arquitectura que sana

Bioconstrucció o arquitectura sostenible són etiquetes que acompanyen a l’arquitectura convencional per a revolucionar-la, des dels fonaments, amb una premissa clau: a dins les cases hi han de viure éssers humans. Una idea tant evident com desafiant. En parlem amb l’arquitecta experta en bioconstrucció Sonia Hernández-Montaño

 

T’has plantejat mai amb quins materials s’ha construït la teva llar? Quina il·luminació preval o com la distribució dels espais està afectant el teu estat d’ànim? Arquitectura sana és el nom del projecte, i també la filosofia, que l’equip de la Sonia va portar a Catalunya l’any 2009 amb l’objectiu de fer més habitables les nostres llars des del punt de vista humà i de salut. 

La major part del nostre temps el passem dins d’espais tancats, però en termes generals no som conscients de fins a quin punt aquests espais poden incidir directament en la nostra salut física i mental. En un nou episodi de Persones, Hernández-Montaño remarca tots els elements i pràctiques que hem de tenir en compte per millorar la nostra vida.

La salut que no es veu

La construcció evoluciona constantment, i en les darreres dècades ha incorporat elements tecnològics i nous materials. Hernández-Montaño assenyala, però, que “en aquest camí ens hem oblidat que hi ha persones a dins els edificis, que els edificis no només han de consumir menys energia i minimitzar els recursos utilitzats sinó que també hem de sostenir la vida a l’interior”. Defensa que tots som arquitectes i tots podem utilitzar aquesta eina de salut per propiciar el benestar de les persones.

Entre els aspectes més destacats, trobem algunes accions clau per mantenir la qualitat de vida dins els espais, començant per la ventilació, un punt clau si es du a terme de la forma adequada i que fins i tot pot reduir la contaminació que pugui venir de l’exterior. El segon punt clau és la il·luminació, la “directora d’orquestra del nostre rellotge biològic” que ha d’anar canviant segons el moment del dia per acompanyar el nostre ritme circadiari.

També és imprescindible tenir en compte i reduir la presència de contaminants dins els espais interiors, un objectiu que rau en la tria de materials, tant de construcció, com en mobles o productes de neteja. Escolta la conversa sencera per a descobrir la resta de consells que faran de casa teva un espai de salut.

 

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Disseny d’interior per a pisos petits i sostenibles

5min lectura

Sigui per la situació laboral o per voler viure a prop de les

Sostenibilitat

Canviar el món gràcies a un tap de suro

4min lectura

Les propietats del suro, un producte 100% natural, el

Sostenibilitat

La natura, la gran protagonista

5min lectura

Ja fa uns anys que l’arquitectura sostenible ha



La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a parts iguals. Els avantatges d’un món digitalitzat xoquen amb l’anhel de no perdre pràctiques tradicionals. La por, principalment, és perdre la part humana, però i si la tecnologia ens ajudés a potenciar-la? 

 

En els darrers anys, la investigació en àmbits científics s’ha vist esperonada gràcies a la incorporació de la IA, la intel·ligència artificial. Universitats, empreses i projectes uneixen esforços per avançar i millorar tant en diagnòstic de malalties com en tractament, posant especial èmfasi en millorar la qualitat de vida dels pacients, tan física com psicològicament.

La intel·ligència artificial arriba a l’àmbit de la salut mental i se situa en aquesta encreuada, entre terapeutes i pacients, per agilitzar el procés de diagnòstic, facilitar el seu reconeixement i millorar la precisió de cada tractament.

 

Algoritmes per a prevenir malalties

En tot el que afecta la salut mental, el factor de la prevenció és clau. Per això entitats, empreses i organitzacions uneixen esforços -cada vegada més sofisticats- per posar a l’abast de la població eines que facilitin el procés de demanar ajuda. D’aquest primer pas en dependrà el diagnòstic, el tractament i la recuperació.

Països com els Estats Units han posat fil a l’agulla i cada vegada més centres de recerca s’orienten cap a la IA. Hi trobem projectes com The Trevor Project, que a través d’IA ha creat un espai segur per al col·lectiu LGBTIQ+, especialment com a suport per als més joves. La raó és tan senzilla com preocupant: calculen que només als Estats Units, 1,8 milions de joves es plantegen el suïcidi cada any, i almenys un jove intenta suïcidar-se cada 45 segons. Si ampliem aquestes xifres, calculades només en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, entre el total de la població, les xifres augmenten considerablement.

A Catalunya també s’han desenvolupat projectes de recerca i empreses orientats a IA per a la salut mental. Per exemple, el Projecte STOP, liderat des de la Universitat Pompeu Fabra, està orientat a detectar la depressió i prevenir el suïcidi i els desordres alimentaris. Ho fan gràcies a un algoritme que actua enfocat a les xarxes socials, un espai on els usuaris són especialment vulnerables. Gràcies a les últimes campanyes dutes a terme, el projecte ha aconseguit augmentar un 60% les trucades al Telèfon de l’Esperança, una fundació que acompanya a totes aquelles persones que se senten soles o poden necessitar ajuda.

 

Les paraules adequades poden salvar vides

La IA ha permès fer un pas endavant, i empreses de diferents àmbits estan creant algoritmes per a contribuir-hi. El primer avantatge que suposen les eines digitals és l’accessibilitat, que permet tenir a mà recursos terapèutics des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Un avantatge clau, tot i que pot minimitzar el seu efecte en perfils de persones poc tecnològiques o sense recursos.

La sofisticació dels sistemes d’IA és tal que són capaços d’analitzar el comportament del pacient, les expressions facials, el to de veu o el llenguatge que utilitza. Amb totes aquestes dades, la radiografia d’un pacient pot ser molt més realista, i el diagnòstic més acurat. Dos factors claus en salut mental, i més si tenim en compte que la meitat dels pacients rep diagnòstics erronis, segons ha calculat Aimentia, una empresa catalana que desenvolupa eines digitals per als professionals de l’àmbit de la salut mental.

Altres algoritmes van més enllà i analitzen les converses entre pacients i terapeutes amb l’objectiu de proporcionar als professionals un enfocament més precís a l’hora de comunicar-se amb el pacient. La meta de tots aquests projectes és clara: aconseguir que els problemes de salut mental, que segons l’OMS afecten una de cada quatre persones, arribin a tractar-se i curar-se.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Els algoritmes fan d’economistes

3min lectura

L’automatització del treball està creant una metamorfosi

Sostenibilitat

Desenvolupament sostenible

6min lectura

La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels

Benestar

Teràpia financera

2min lectura

Igual que anem al psicòleg quan no sabem explicar què ens passa, podem demanar el



La relació entre el que mengem i la nostra salut està més que establerta, però sabem com afecta la nostra dieta al planeta? Marifé Fariñas, Customer Care Lead d’11Onze, ens parla de com, moltes vegades, no som conscients de fins a quin punt la nostra alimentació repercuteix en l’entorn natural.  

 

El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ha esperonat la compra de proximitat i del comerç de barri. Conscienciar-nos de la importància que els nostres hàbits alimentaris tenen en molts àmbits socials i la natura, també repercuteix indirectament en la nostra salut.

Com explica Fariñas, “Menjar el que tenim a prop nostre, ajudarà a mantenir els conreus i a evitar que desapareguin. És necessari que, com a consumidors, prenguem consciència de la importància de la sostenibilitat alimentaria, i dels petits gestos amb els quals podem contribuir en el nostre dia a dia”.

L’excés del consum de carn i productes d’origen animal, fins ara una característica de la dieta de països occidentals, està previst que es dupliqui gràcies a la incorporació al mercat de la carn d’una gran part de la població de països com la Xina i l’Índia. El desenvolupament econòmic comporta un major poder adquisitiu de la població, que sovint es tradueix en una dieta més rica en productes d’origen animal.

“El creixement exponencial de la població mundial, i els canvis en els nostres patrons alimentaris, estan augmentant l’efecte hivernacle i la desforestació de la Terra.” I afegeix: “L’augment de CO₂ en l’aire afecta la qualitat dels cultius. La concentració de minerals i proteïnes és més baixa, i els aliments són més vulnerables en condicions climàtiques extremes”.

El model actual no és sostenible, i la repercussió de les decisions individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris van molt més enllà de la nostra salut. Per saber-ne més, mireu el vídeo que hi ha a continuació.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Ens calen desastres per canviar?

4min lectura

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu

Sostenibilitat

Civisme a la natura, civisme de fons

5min lectura

És a l’estiu quan més persones ens apropem al mar i a la

Comunitat

Les compres de proximitat

4min lectura

Petits comerços obren botigues virtuals de productes de



L’app MyRealFood va néixer fa dos anys i ja ha superat els dos milions d’usuaris. Escaneja tot el que mengem per saber si és saludable, i recomana receptes senzilles per cuinar amb més consciència. Amb una sola aplicació, es defensen els drets dels consumidors i, alhora, s’impulsen nous hàbits alimentaris. Ens ho explica Sofia Belenguer, cofundadora del projecte, en un nou episodi de Persones.

 

Més enllà d’escanejar tots de productes que es troben als supermercats i a les grans superfícies, Belenguer detalla que MyRealFood aplega més de 130.000 receptes, moltes d’elles creades pels mateixos usuaris, que conformen una comunitat activa on s’intercanvien àpats preferits, es recomanen productes i, fins i tot, es poden inscriure en plans nutricionals per subscripció. “L’app treballa per a la comunitat i perquè puguis dur una vida més saludable”, resumeix la CEO.

El projecte va néixer per les inquietuds alimentàries d’un grup de joves de diferents àmbits: la mateixa Sofia Belenguer, el nutricionista Carlos Ríos, l’actual CTO David Vicente i Toni Mancha. Belenguer, que és advocada de formació, es va començar a preguntar per què com a consumidora era incapaç de saber, amb les etiquetes del producte, si el que comprava era prou sa. I es va adonar que als seus companys i amics els passava el mateix.

“Em vaig adonar que em faltava molta formació nutricional i que m’havia de formar”, recorda. I així és com el projecte va anar agafant volada. Belenguer argumenta que, per una banda, no hi ha prou educació nutricional; i, per altra, la publicitat alimentària tampoc hi ajuda. La combinació entre una cosa i l’altra genera un caldo de cultiu que ens impedeix conèixer què mengem i com millorar la nostra dieta.

 

La taula nutricional, però sobretot els ingredients

I què és important analitzar quan comprem un producte? “És crucial mirar quins ingredients porta el producte, i en quines quantitats, una informació que trobem a la taula nutricional”, respon Belenguer. En aquest punt és on l’app ens és de molta ajuda: “Mitjançant un algoritme propi, que marca del 0 al 100, de menys a més saludable, podem saber si un producte és saludable o no”, resumeix la CEO. 

Vols saber com MyRealFood s’ha convertit en una app de referència per als consumidors, però també per a les empreses alimentàries? Vols aprendre a tenir uns hàbits més saludables? Escolta tota la conversa!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Benestar

El ‘vending’ sostenible

4min lectura

Xocolatines, patates fregides, refrescos ensucrats… El ventall gastronòmic que han ofert

Benestar

Teràpia financera

2min lectura

Igual que anem al psicòleg quan no sabem explicar què ens passa, podem demanar el

Management

La resiliència

2min lectura

T’has plantejat uns propòsits d’any nou que no creus que puguis assolir?



Xocolatines, patates fregides, refrescos ensucrats… El ventall gastronòmic que han ofert durant anys les màquines expenedores ha saciat tots els nostres vicis, però no ha estat precisament un exemple de dieta saludable. Tanmateix, d’ençà que hem pres consciència de la importància de dur una vida més sostenible, el ‘vending’ ha començat a canviar d’hàbits.

 

Sigui per ecologia o per salut, el cert és que el consum de productes saludables compta cada vegada amb més adeptes. A Catalunya, el 60% de la població ha consumit alguna vegada aliments ecològics certificats, el 47% ho fa almenys un cop al mes i un 33% amb freqüència setmanal, segons el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 que elabora cada any la Generalitat. A més, aquestes xifres no han deixat d’augmentar.

De fet, l’Estat espanyol és el productor més gran d’Europa d’aliments ecològics i Catalunya és la tercera regió, només per sota d’Andalusia i Castella la Manxa, en superfície ecològica. I això, és clar, es tradueix en més supermercats ecològics, més botigues de proximitat i un interès creixent pel ‘vending’ saludable als centres educatius, als espais públics, als centres sanitaris i a les empreses.

Des del 2018 Catalunya compta amb un segell de qualitat, promogut per l’Agència Catalana del Consum i l’Associació Catalana de Vending, que s’atorga als operadors que compleixen amb el codi de conducta de les empreses de venda per mitjà de màquines expenedores. L’acord el van signar més de 70 professionals del sector, que es van comprometre a millorar la informació i els serveis que donen als consumidors, com ara detallar quins productes contenen al·lèrgens.

 

Els aliments que ens cuiden

La normativa que regula el que han de contenir les màquines expenedores és clara. La Llei 1/2010, d’ordenació del comerç minorista, ho detalla en els articles 49 a 52. Alhora, quan les màquines expenedores ofereixen menjar, també han d’estar inscrites al Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i d’Aliments. A més, totes les empreses dedicades al ‘vending’ han d’operar sota la Directiva europea 2006/123/CE i les alimentàries han de complir fil per randa el Reglament 852/2004 del Parlament Europeu i el Consell.

Així, es recomana que les màquines de ‘vending’ prioritzin begudes sense sucres i additius, com l’aigua, la llet, els sucs 100% naturals, el cafè, el te i les infusions. Pel que fa als aliments, les expenedores haurien de contenir fruita fresca, fruita seca que no sigui ni salada ni fregida, fruita dessecada, coquetes d’arròs o blat de moro, bastonets de pa, amanides envasades i entrepans, preferentment de pa integral.

Això no obstant, més enllà de les recomanacions, hi ha algunes empreses que han volgut fer un pas més enllà, i apostar per un ‘vending’ alimentari encara més responsable. Així és com l’ONG Copade, que es dedica al comerç just, es va aliar amb Easy Vending per oferir màquines expenedores de comerç just i ecològic. Són pioners a l’Estat i l’única diferència amb les màquines convencionals es troba a l’interior.

També és pionera en ‘vending’ 100% ecològic i saludable l’empresa Verd Vending, que treballa en centres sanitaris com l’Hospital Sant Joan de Déu o en universitats com Esade. Treballen amb productes de Veritas i procuren que tots els aliments que ofereixen no hagin estat modificats genèticament, ni continguin pesticides ni fertilitzants, no portin sucres afegits o oli de palma i estiguin certificats com a aliment ecològic per la Unió Europea.

Al final, la preocupació pels aliments acaba promovent altres debats. A les empreses de ‘vending’ també el preocupa, per exemple, l’impacte mediambiental que generen les màquines expenedores. Per això, miren de minimitzar l’emissió de gasos, tal com demostren els debats que organitza l’Associació Catalana de Vending. Perquè la mirada ecològica és sempre una mirada integral que afecta la vida en el seu conjunt. Segur que, a partir d’ara, et fixaràs molt més en els aliments que contenen les màquines expenedores.

 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

La resiliència

2min lectura

T’has plantejat uns propòsits d’any nou que no creus que puguis assolir?

Benestar

Les empreses felices són més rendibles

5min lectura

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i

Cultura

Cocoro

3min lectura

L’empresa Cocoro ha col·locat Catalunya entre les regions pioneres al món en salut



Igual que anem al psicòleg quan no sabem explicar què ens passa, podem demanar el consell d’un terapeuta financer perquè ens digui què hem de fer amb els nostres diners. La teràpia financera és una especialitat a l’alça i, tenint en compte la crisi que ve aquest 2022, pot ser una bona idea per relacionar-nos amb els diners de forma més sana. Ens en parla la cap d’agents d’11Onze, Lara de Castro.

 

No va ser fins al 2010 que es va crear la Finantial Therapy Association, que té com a finalitat establir uns estàndards regulats pel sector pel que fa a la teràpia financera i que compta amb més de 200 membres repartits per tot el món. En concret, la teràpia financera se centra a ajudar les persones sobre com se senten, com pensen i com interactuen amb els diners. Aquest servei l’ha de proporcionar sempre un expert en salut mental i financera.

Però com saber si necessitem l’ajuda d’un terapeuta financer? “Si creiem que necessitem una reeducació en la nostra relació amb els diners, necessitarem un terapeuta financer”, explica De Castro. Si ho pensem és perquè, de vegades, hi hem establert una relació poc saludable, per exemple, quan les compres impulsives comencen a ser compulsives. Planificació financera i suport emocional serà el tàndem que ens permetrà abandonar l’angoixa i l’estrès. Per saber més sobre teràpia financera, mira el vídeo de sota!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

‘El cercle daurat’, el perquè de l’èxit

2min lectura

El motivador anglès Simon Sinek ha desenvolupat tota una teoria

Management

La resiliència: quin lloc vull ocupar al món?

2min lectura

T’has plantejat uns propòsits d’any nou que no creus que

Cultura

La borsa estigmatitza la salut mental

5min lectura

“Psicosi a la borsa”. “Wall Street embogeix”. “El mercat entra en



Amb l’entrada d’any, tots ens proposem assolir algunes fites personals. I, possiblement, el propòsit que suma més adeptes és el de fer exercici. Ara, un estudi de la Universitat de Boston demostra que l’entrenament intens i breu pot millorar la forma física molt més que els exercicis suaus, com caminar 10.000 passes al dia. T’ho expliquem!

 

Ens passem el dia davant de la pantalla, a l’oficina o teletreballant, i sovint és un miracle si aconseguim arrencar-li al dia una mitja horeta per fer esport. Aquests 30 minuts, però, poden ser la clau per compensar les vuit hores de treball. Els investigadors de la facultat de Medicina de la Universitat de Boston, liderats pel doctor Matthew Nayor, han analitzat l’esforç de més de 2.000 persones i han conclòs que l’exercici és saludable sempre, és clar, però si s’entrena fort i breu s’obté un resultat millor.

“Hem constatat que, en la millora del cos, l’activitat intensa, però amb menys temps d’esforç, és més eficient que caminar”. El doctor Nayor, que també exerceix com a cardiòleg al Centre Mèdic de Boston, el principal hospital universitari de la ciutat, assegura en un article al World Economic Forum, que “l’efecte negatiu que té el sedentarisme en la forma física pot compensar-se amb nivells molt alts d’activitat”.

A partir de l’estudi, publicat al ‘European Heart Journal’, els investigadors també van descobrir que, curiosament, els valors alts d’activitat i els valors baixos, ambdós realitzats amb vuit anys de diferència, tenen nivells equivalents en l’aptitud física. “Això fa pensar que pot haver-hi un efecte memòria”, afirma Nayor. Sense dissuadir les persones de complir amb les 10.000 passes diàries, els científics demostren que l’esforç intens és tres vegades més eficient que només caminar.

 

La fita: 75 minuts setmanals d’exercici intens

Així, en una taula d’exercicis, els investigadors consideren que un exercici de nivell baix com caminar és fer entre 60 i 99 passes per minut, un nivell moderat és fer entre 100 i 129 passos per minut i un nivell intens és fer més de 130 passes per minut.

Amb aquesta classificació, els investigadors recomanen o bé dedicar entre 150 i 300 minuts setmanals a fer un exercici moderat o bé invertir entre 75 i 150 minuts a la setmana a fer exercici intens, és a dir, exercitar-nos entre 25 i 50 minuts tres dies a la setmana. Amb qualsevol de les dues rutines, obtindrem els mateixos resultats físics. Així que, endavant amb els propòsits d’any nou!

 

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

L’auge del gimnàs virtual

7min lectura

La Covid-19 ha aconseguit portar l’esport a casa.

Benestar

Aplicacions de salut: són segures?

4min lectura

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones

Tècniques de salut per afrontar el teletreball

1min lectura

La realitat del teletreball ha estat molt sobtada i no hi ha



S’anomena fitoteràpia a l’ús de plantes o substàncies vegetals per a prevenir o curar malalties. Una pràctica mil·lenària que la medicina va desbancar a partir del segle XIX, però que segueix viva en l’imaginari col·lectiu arreu del món.

 

El concepte de fitoteràpia prové del grec i significa, literalment, “phytos” (planta) i “therapeia” (teràpia). I en això consisteix, a fer servir productes d’origen vegetal per alleugerir molèsties, dolors, símptomes o contribuir a la curació d’una malaltia. No es considera substituta de la medicina tradicional, altament orientada a la indústria farmacèutica, però sí que n’és la base. Tot i que actualment l’ús de plantes s’ha restringit a guarir dolors lleus, prevenir malalties o millorar el nostre estat de salut, Catalunya té una llarga història en l’ús de plantes medicinals que segueix present en moltes llars.

Parlem amb Marc Talavera, doctor en biologia i president del col·lectiu Eixarcolant, per descobrir què cal tenir en compte a l’hora de fer servir plantes remeieres. Eixarcolant el conformen un grup de persones que inclou voluntaris, socis, membres de la junta i simpatitzants que des d’arreu del territori treballen per un model agroalimentari orientat a aconseguir un desenvolupament socioeconòmic amb un impacte positiu. Tot això des de la coherència, la cohesió i posant la natura i tot el que ens pot oferir com a centre del projecte.

 

Realment poden curar?

La resposta d’en Marc és clara: “Evidentment, les plantes ens poden curar, però cal tenir consciència i tenir en compte, si pel nostre dolor o malaltia, n’hi ha prou a prendre una infusió, tisanes, fer un ungüent o bafs; o cal recórrer al metge de capçalera perquè ens recepti el fàrmac que consideri oportú”.

Els fàrmacs han de ser perfectament complementaris als productes naturals, i ens adverteix Talavera que, encara que estiguem parlant de plantes, no deixem de parlar de química, ja que “en una planta el que ens pot guarir són els seus principis actius, que són molècules químiques”. El principi actiu, per tant, actuarà per restituir el nostre benestar i millorar el nostre estat de salut independentment de si prové d’un comprimit o directament de la planta. 

Ara bé, el coneixement és clau, i de la mateixa manera que som conscients que no ens podem automedicar, perquè podríem posar en risc la nostra salut, també cal anar amb precaució amb les plantes. En Marc ens posa l’exemple de les malalties cardiovasculars, en què “es fan servir components extrets directament de plantes, però d’una forma molt regulada i precisa”. És per això, conclou, que sovint no podem administrar-nos directament la planta, sinó que cal que sigui via fàrmacs.

La indústria farmacèutica, guiada per la natura

Actualment, multitud de fàrmacs es fabriquen a partir de productes vegetals, tal com assenyala Talavera: “La immensa majoria, més del 80%, dels principis actius que actualment conformen els fàrmacs convencionals, han estat sintetitzats i obtinguts a partir de plantes. Sense les plantes no tindríem una gran majoria de fàrmacs, per malalties quotidianes fins a patologies de cor, quimioteràpia…”. La medicina tradicional i les teràpies alternatives es confronten en molts aspectes, com ara la metodologia, els productes o els tractaments. Però, tot i les notables diferències, l’essència és la mateixa: curar. I en aquest sentit, la natura sempre ha marcat el camí.

Els avenços científics i la popularització dels fàrmacs, especialment cap al segle XIX, van deixar en un segon pla els remeis naturals. I tot i que segueixen sent la base per elaborar molts medicaments, la creixent demanda del mercat, que vol abastir a tota la població, fa impossible la seva elaboració a partir de productes 100% naturals. En comptes de collir una planta per extreure’n propietats, es fabrica industrialment.

Tal com ens explicava Talavera, els principis actius són molècules químiques, i, per tant, l’únic que ha fet la indústria és identificar aquestes molècules i sintetitzar-les artificialment. Es fa servir la natura com a mirall, però és la indústria qui marca el ritme i els estàndards de producció. Conclou Talavera que “quan critiquem la indústria farmacèutica, el que cal criticar no és la medicina, sinó l’ètica que hi ha al darrere de grans corporacions farmacèutiques”.

Les trementinaires, la tradició a Catalunya

Tenint en compte els beneficis que les plantes poden aportar a la nostra salut, a Catalunya i també a molts altres llocs del món, creix l’afany de recuperar les plantes remeieres i tornar-les a incorporar en el nostre dia a dia, sempre amb coneixement. Persones, entitats i associacions treballen per preservar i difondre aquest coneixement que s’ha transmès de generació en generació a través del boca-orella.

És el cas de l’Eixarcolant o de les Àvies remeieres, una agrupació de dones que es troben cada mes per a fer tallers i jornades on recuperar i difondre aquests coneixements populars. Per evitar que aquest coneixement es perdi, i aconseguir que arribi a les noves generacions, ja han publicat un parell de llibres.

Al llarg dels anys, l’aparició d’oficis com les trementinaires ha sigut clau per mantenir viva la difusió d’aquest coneixement. Eren dones, principalment de la vall de la Vansa i Tuixent, que es desplaçaven a peu per tota Catalunya venent herbes i olis elaborats de forma natural i artesanal. Tot i que l’ofici com a tal s’ha perdut en les darreres dècades, a Catalunya segueix la tradició de fer servir plantes per guarir, sigui en l’ús particular o en l’àmbit professional. Cal remarcar una vegada més que el coneixement és clau, des de la collita fins a les quantitats que s’empren, i és que segons l’estació, la zona i, fins i tot, el dia i l’hora en què collim una planta, les propietats poden variar. 

 

Les plantes remeieres més comunes

En el nostre entorn trobem moltíssimes espècies que poden tenir propietats curatives, però aquestes són les plantes remeieres més comunes per usos casolans: la farigola, per les seves propietats antisèptiques; la flor de saüc per afeccions del sistema respiratori; l’hipèric que es pot macerar en oli com a antiinflamatori extern; l’àrnica que també es fa servir com a antiinflamatori; l’arrel de malva per als refredats; plantatge, que es pot glopejar per cicatritzar ferides bucals; o la menta i la Marialluïsa com a plantes digestives. 

Tal com assenyala Talavera, “d’espècies n’hi ha moltes, i cal conèixer-les, conèixer els usos i administrar-les de forma coherent i sempre tenint en compte amb quins altres fàrmacs o plantes poden interactuar”.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Plantes que ens ajuden amb el calor

4min lectura

A qui no li agrada l’estiu? Els dies tenen moltes hores de llum

Cultura

Vins El Cep, una història de vinyes i amistat

6min lectura

Fa quaranta anys, quatre famílies vitivinícoles es van

Benestar

Aplicacions de salut: són segures?

4min lectura

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones



Qui ha dit que fer-se gran impliqui renunciar a viure intensament? Cada vegada hi ha més iniciatives per a combatre la soledat de la gent gran, sí, però també per a gaudir d’una vida activa, ajudar la comunitat amb saviesa i mantenir la ment desperta.

 

La població europea cada vegada viu més anys. Envellir és un procés sa, natural i progressiu. Per això, el benestar de les persones grans ha passat a ser una prioritat. El terme que millor defineix aquesta vitalitat que s’espera en la darrera etapa de la vida és el de vellesa activa. I viure activament vol dir mantenir un equilibri emocional, donar valor a les conviccions pròpies, escoltar i aprendre dels altres i, sobretot, compartir. Perquè una vida socialment activa és un dels millors estímuls per a millorar l’estat d’ànim. 

Per a gaudir d’aquesta vellesa activa, doncs, cal triar els camins que millor s’adiuen als nostres interessos. Per això, tal com recorda la Diputació de Barcelona en la seva guia de salut per a la gent gran, si ets bon caminador, camina; si ets bon cuiner, cuina; si ets una persona solidària, implica’t en algun voluntariat. Pensa en les capacitats que tens, i potencia-les. A 11Onze et donem vuit idees.

  1. Conversa, estima. Fa força anys que l’entitat Amics de la Gent Gran treballa per a deixar enrere la soledat no volguda dels avis i les àvies. Tal com recorden a la seva web, segons dades de l’IDESCAT, a Catalunya hi ha 780.500 persones que viuen soles, un 42,5% de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta a més de 175.000 persones grans, i ha arribat a xifres històriques a Barcelona, on un quart de la gent gran viu sola. Per això, l’entitat té un programa de voluntariat molt potent. Pots acompanyar emocionalment una persona durant unes hores a la setmana, fer un acompanyament telefònic, participar en activitats festives i ajudar en les feines de l’organització. 
  2. Sigues un radar. Precisament per a combatre aquesta soledat no volguda, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el projecte Radars, que és més que un voluntariat i que implica tota la comunitat veïnal. Es tracta d’una iniciativa comunitària que posa en relació veïns i veïnes, comerços, farmàcies, voluntaris, entitats i equipaments. L’objectiu és que les persones grans se sentin més segures dins la seva comunitat. Per a participar-hi només cal estar atent, amb una mirada sensible i respectuosa. Si detectes algun canvi en la gent gran que viu al teu voltant, et pots posar en contacte amb el projecte i, si t’engresca, pots col·laborar en les taules de debat, en els acompanyaments i acollides voluntaris o en la plataforma de seguiment telefònic.
  3. Cultiva en comunitat. Una de les activitats que està teixint molts vincles comunitaris en els municipis són els horts urbans. N’hi ha a gairebé cada municipi de Catalunya. Els horts urbans tenen una finalitat lúdica, però alhora permeten recuperar els vincles amb la terra, en un context en què els productes de proximitat són cada vegada més valorats per la comunitat. Si amb el creixement urbanístic de les ciutats, els horts tradicionals van desaparèixer, ara se’n tornen a recuperar i se’n creen de nous. Els horts urbans són espais de convivència entre el veïnat i són una forma d’educació ambiental i nutricional. 
  4. Segueix aprenent. Cada vegada hi ha també més persones que, quan arriben a l’edat de jubilació, troben el moment d’estudiar aquell grau universitari que sempre els va agradar, després de tants anys de feina i esforç. Totes les universitats catalanes disposen d’aules d’extensió universitària per a gent gran. De programes no n’hi falten. L’objectiu d’aquests estudis, que estan regulats per llei, és acollir persones de més de 50 anys que tenen interès a obtenir nous coneixements i que senten la necessitat de seguir aportant el seu granet de sorra a la societat. 
  5. Acompanya. Per a sentir-se més actiu, també va bé fer-se acompanyar per gent més jove. Per això, moltes persones grans decideixen acollir estudiants universitaris, que alhora les ajuden en el dia a dia. Hi ha moltes entitats, com la Fundació Roure, que treballen per a trobar el binomi perfecte com qui busca una parella de ball. A més, a la Generalitat també han impulsat amb èxit un programa de mentoria, per a ajudar les persones nouvingudes en la societat d’acollida. Els mentors acompanyen les persones migrades, sovint en situacions d’asil o refugi, a fer gestions, buscar un habitatge digne i compartir activitats d’esbarjo. 
  6. Sigues un puntal per als més menuts. Així mateix, hi ha moltes llars d’infants i centres residencials per a gent gran que estan començant a teixir vincles entre les generacions més grans i els més menuts de la casa. Hi trobem el cas de l’Ajuntament del Vendrell, per exemple, que organitza activitats intergeneracionals a través del Patronat Municipal Hospital Asil Sant Salvador. Els experts consideren que aquestes activitats ajuden a millorar la seva salut i a reforçar la seva autoestima. També s’observa una millora cognitiva i de l’estat d’ànim. 
  7. Deixa’t cuidar. Si no en tens prou amb la companyia dels veïns, dels joves o de la mainada, sempre et pots deixar cuidar per una mascota. Moltes entitats d’acompanyament a la gent gran han incorporat programes amb gossos o cavalls, perquè està demostrat que les intervencions assistides amb animals aporten millores físiques, socials, emocionals i cognitives a les persones grans.
  8. Passa a l’acció. I si et sents actiu i prou emprenyat amb el context que ens ha tocat viure, també pots passar a l’acció i implicar-te en moviments socials. Hi ha les associacions de veïns, la Marea Pensionista, la Marea Blanca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el Sindicat de Llogateres, la Plataforma per la Llengua, Òmnium, el Consorci per a la Normalització Lingüística i moltes altres entitats que necessiten el teu suport per a fer valdre les seves lluites compartides.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Una vellesa digna després de la jubilació

3min lectura

En un país on les pensions pengen d’un fil i les crisis

Cultura

Edatisme: l’estereotip que ens tanca portes

4min lectura

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’edatisme, la

Economia

Com t’afecta la reforma de les pensions

3min lectura

El Govern ha aprovat amb data 24 d’agost de 2021 una primera



El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

 

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

 

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar

 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

 

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L'elogi sincer a les empreses

5min lectura

Quan som petits, reforçar allò que fem bé, es considera bàsic

Management

Noves feines post-Covid: Director de benestar

3min lectura

La pandèmia ha fet repensar el model de treball de moltes

Management

Lideratge femení, reinventem el futur

5min lectura

Les dones ocupen tan sols un 34% dels càrrecs directius a



App Store Google Play