L’arquitectura que sana

Bioconstrucció o arquitectura sostenible són etiquetes que acompanyen a l’arquitectura convencional per a revolucionar-la, des dels fonaments, amb una premissa clau: a dins les cases hi han de viure éssers humans. Una idea tant evident com desafiant. En parlem amb l’arquitecta experta en bioconstrucció Sonia Hernández-Montaño

T’has plantejat mai amb quins materials s’ha construït la teva llar? Quina il·luminació preval o com la distribució dels espais està afectant el teu estat d’ànim? Arquitectura sana és el nom del projecte, i també la filosofia, que l’equip de la Sonia va portar a Catalunya l’any 2009 amb l’objectiu de fer més habitables les nostres llars des del punt de vista humà i de salut. 

La major part del nostre temps el passem dins d’espais tancats, però en termes generals no som conscients de fins a quin punt aquests espais poden incidir directament en la nostra salut física i mental. En un nou episodi de Persones, Hernández-Montaño remarca tots els elements i pràctiques que hem de tenir en compte per millorar la nostra vida.

La salut que no es veu

La construcció evoluciona constantment, i en les darreres dècades ha incorporat elements tecnològics i nous materials. Hernández-Montaño assenyala, però, que “en aquest camí ens hem oblidat que hi ha persones a dins els edificis, que els edificis no només han de consumir menys energia i minimitzar els recursos utilitzats sinó que també hem de sostenir la vida a l’interior”. Defensa que tots som arquitectes i tots podem utilitzar aquesta eina de salut per propiciar el benestar de les persones.

Entre els aspectes més destacats, trobem algunes accions clau per mantenir la qualitat de vida dins els espais, començant per la ventilació, un punt clau si es du a terme de la forma adequada i que fins i tot pot reduir la contaminació que pugui venir de l’exterior. El segon punt clau és la il·luminació, la “directora d’orquestra del nostre rellotge biològic” que ha d’anar canviant segons el moment del dia per acompanyar el nostre ritme circadiari.

També és imprescindible tenir en compte i reduir la presència de contaminants dins els espais interiors, un objectiu que rau en la tria de materials, tant de construcció, com en mobles o productes de neteja. Escolta la conversa sencera per a descobrir la resta de consells que faran de casa teva un espai de salut.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Amb l’entrada d’any, tots ens proposem assolir algunes fites personals. I, possiblement, el propòsit que suma més adeptes és el de fer exercici. Ara, un estudi de la Universitat de Boston demostra que l’entrenament intens i breu pot millorar la forma física molt més que els exercicis suaus, com caminar 10.000 passes al dia. T’ho expliquem!

Ens passem el dia davant de la pantalla, a l’oficina o teletreballant, i sovint és un miracle si aconseguim arrencar-li al dia una mitja horeta per fer esport. Aquests 30 minuts, però, poden ser la clau per compensar les vuit hores de treball. Els investigadors de la facultat de Medicina de la Universitat de Boston, liderats pel doctor Matthew Nayor, han analitzat l’esforç de més de 2.000 persones i han conclòs que l’exercici és saludable sempre, és clar, però si s’entrena fort i breu s’obté un resultat millor.

“Hem constatat que, en la millora del cos, l’activitat intensa, però amb menys temps d’esforç, és més eficient que caminar”. El doctor Nayor, que també exerceix com a cardiòleg al Centre Mèdic de Boston, el principal hospital universitari de la ciutat, assegura en un article al World Economic Forum, que “l’efecte negatiu que té el sedentarisme en la forma física pot compensar-se amb nivells molt alts d’activitat”.

A partir de l’estudi, publicat al ‘European Heart Journal’, els investigadors també van descobrir que, curiosament, els valors alts d’activitat i els valors baixos, ambdós realitzats amb vuit anys de diferència, tenen nivells equivalents en l’aptitud física. “Això fa pensar que pot haver-hi un efecte memòria”, afirma Nayor. Sense dissuadir les persones de complir amb les 10.000 passes diàries, els científics demostren que l’esforç intens és tres vegades més eficient que només caminar.

La fita: 75 minuts setmanals d’exercici intens

Així, en una taula d’exercicis, els investigadors consideren que un exercici de nivell baix com caminar és fer entre 60 i 99 passes per minut, un nivell moderat és fer entre 100 i 129 passos per minut i un nivell intens és fer més de 130 passes per minut.

Amb aquesta classificació, els investigadors recomanen o bé dedicar entre 150 i 300 minuts setmanals a fer un exercici moderat o bé invertir entre 75 i 150 minuts a la setmana a fer exercici intens, és a dir, exercitar-nos entre 25 i 50 minuts tres dies a la setmana. Amb qualsevol de les dues rutines, obtindrem els mateixos resultats físics. Així que, endavant amb els propòsits d’any nou!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones al món. Els mòbils han canviat la manera de viure, de treballar, de comunicar-nos i fins i tot la nostra qualitat de vida, el benestar i la salut.

Una aplicació és un programari autònom fet per complir una tasca determinada i que s’optimitza per fer-lo servir en telèfons intel·ligents, tauletes o rellotges intel·ligents en funció de les característiques disponibles. Quan és una aplicació de salut se la sol anomenar mobile Health (mHealth) i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la “prestació de serveis i informació sanitària mitjançant tecnologies mòbils”. 

Què és una aplicació de salut?

S’integra dins el camp de l’eSalut, entès com l’ús de tecnologies de la comunicació i informació per als serveis de salut (ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors d’instrumental mèdic connectat, robots mèdics, etc.). No deixen de ser programes informàtics que s’utilitzen en plataformes mòbils i que sovint estan connectats a dispositius mèdics que ens indiquen com millorar la nostra salut o prevenir-ne riscos. A més a més també n’hi ha de diagnosi, per tractar pacients o comunicar-nos amb el nostre sistema de salut.

La Comissió Europea avala que la pràctica mèdica i de salut pública és compatible amb telèfons mòbils, dispositius de monitoratge de pacients, assistents digitals personals i altres dispositius sense fils. A més, inclou en aquesta categoria aplicacions relacionades amb la informació sanitària a la població, recordatoris de medicaments proporcionats per SMS, telemedicina, sistemes de formació i orientació i fins i tot aplicacions d’estil de vida i benestar creades amb l’objectiu de mantenir o millorar els comportaments saludables de la població mitjançant la pràctica de l’esport i del “wellness”.

Com es controlen i quins criteris de qualitat s’utilitzen?

Al Principat de Catalunya ja fa temps que es fa servir un mètode d’avaluació de les aplicacions mòbils de salut, mitjançant variables objectives, anomenat iSYScore.

Els criteris que utilitza iSYScore per seleccionar les apps mòbils de salut més adequades a les necessitats s’elabora a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la sanitat, i es basen en tres criteris:  la popularitat, la confiança i la utilitat.

Quins problemes tenen aquestes aplicacions?

Bàsicament, la poca fidelització. Hi ha poques aplicacions que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. Un estudi confirma que el 70% de malalts crònics que les han utilitzat les deixen de fer servir al cap de sis mesos. I el 80% de les aplicacions s’abandonen en tan sols dues setmanes. Per millorar aquestes xifres, seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils. Cada persona és única i aquestes aplicacions actuen de forma genèrica.

Un altre problema al qual s’han d’afrontar és quant a la propietat i protecció de dades, sumat al desprestigi que pot tenir el producte si el primer usuari que la prova no li funciona.

Consells per escollir una aplicació fiable

1. Informar-nos: Buscar i comparar aplicacions a cercadors com Google. 
2. Ressenyes: Buscar en fòrums l’opinió que en tenen els usuaris. 
3. Llistat d’opcions: Fer una tria de 4 o 5 aplicacions.
4. Fiabilitat: Assegurar-nos que tinguin una evidència científica, i un bon lloc per fer-ho és buscar-ne les referències a PubMed (National Center for Biotechnology Information).
5. Testejar: Seria aconsellable testejar (provar) l’aplicació amb algun amic. Si per exemple pateixes d’insomni, és important que el teu amic no en tingui i així podeu posar en comú com ha anat.
6. Qui hi ha darrere? Per ser una aplicació de qualitat (fiable), és important que en el seu procés hi hagin participat tecnòlegs, professionals de la salut (que seran diferents en funció de l’objectiu del producte) i experts en legislació i maneig de dades. 
7. Obsolescència: Els estudis clínics requereixen temps i en el món de les noves tecnologies és quelcom que passa molt ràpidament i que, per tant, cal tenir en compte.

Seguir aquests simples passos t’assegurarà que les aplicacions que utilitzis siguin del tot fiables.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si no acabes d’entendre per què, tot i viure en una suposada meritocràcia, el teu esforç no es veu recompensat, no pateixis, un model informàtic sobre la creació de riquesa tomba la noció que l’èxit econòmic està lligat al talent i a l’esforç individual, arribant a la conclusió que la sort hi juga un paper molt més important.

La loteria de les oportunitats es reparteix des del nostre naixement, però tenim poques possibilitats que ens toqui. Això sembla ser la conclusió de la tesi que defensen un grup de científics dirigits per Alessandro Pluchino, professor de física teòrica, mètodes i models matemàtics de la Universitat de Catània. 

Pluchino i el seu equip van desenvolupar un model informàtic que a través de simulacions analitza la distribució de la riquesa i l’èxit en una població hipotètica, amb l’objectiu de comprovar fins a quin punt intervenen factors com el talent humà i la sort.

Es tractava disseccionar fins a quin punt el paper de l’atzar influeix en el paradigma meritocràtic àmpliament dominant en les cultures occidentals, que es basa en la noció que l’èxit es deu principalment, si no exclusivament, a qualitats personals com el talent, la intel·ligència, les habilitats, l’esforç o l’assumpció de riscos.

Com funciona el model informàtic?

L’equip va introduir al simulador les dades d’una població hipotètica de persones dotades de la distribució mitjana de talent i intel·ligència. A continuació, el model informàtic va generar una simulació equivalent a una vida laboral de quaranta anys, introduint esdeveniments afortunats i desafortunats al llarg del temps, que equivalen a oportunitats per augmentar o disminuir la riquesa.

Seguint aquest mètode, els investigadors van descobrir que, la major part de les vegades, la riquesa està més vinculada a la sort que al mateix talent: “El nostre model mostra que si bé és cert que es necessita cert grau de talent per tenir èxit en la vida, gairebé mai les persones més talentoses assoleixen els cims més alts, sent superades per individus mitjanament talentosos, però sensiblement més afortunats.”

Al final, l’equip va comprovar si la distribució de la riquesa resultant coincidia amb la del món real, on el 80% de la població posseeix el 20% de la riquesa. I així va ser, una vegada i una altra. Dit d’altra manera, els resultats van confirmar que, malgrat les diferències en talent i esforç, l’atzar juga un paper crucial en determinar qui arriba a ser extremadament ric. Això significa que moltes persones amb talent i treballadores no esdevenen riques simplement perquè no han tingut la mateixa sort que altres.

Per altra banda, les simulacions també van demostrar que les oportunitats són distribuïdes de manera desigual. La gent que ja té certs avantatges, com un bon nivell educatiu o una bona xarxa de contactes, té més probabilitats de trobar-se amb oportunitats que poden portar a grans guanys econòmics, mentre que aquells que comencen des d’una posició menys privilegiada sovint ho tenen més difícil per accedir a les mateixes oportunitats.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a parts iguals. Els avantatges d’un món digitalitzat xoquen amb l’anhel de no perdre pràctiques tradicionals. La por, principalment, és perdre la part humana, però i si la tecnologia ens ajudés a potenciar-la? 

En els darrers anys, la investigació en àmbits científics s’ha vist esperonada gràcies a la incorporació de la IA, la intel·ligència artificial. Universitats, empreses i projectes uneixen esforços per avançar i millorar tant en diagnòstic de malalties com en tractament, posant especial èmfasi en millorar la qualitat de vida dels pacients, tan física com psicològicament.

La intel·ligència artificial arriba a l’àmbit de la salut mental i se situa en aquesta encreuada, entre terapeutes i pacients, per agilitzar el procés de diagnòstic, facilitar el seu reconeixement i millorar la precisió de cada tractament.

Algoritmes per a prevenir malalties

En tot el que afecta la salut mental, el factor de la prevenció és clau. Per això entitats, empreses i organitzacions uneixen esforços —cada vegada més sofisticats— per posar a l’abast de la població eines que facilitin el procés de demanar ajuda. D’aquest primer pas en dependrà el diagnòstic, el tractament i la recuperació.

Països com els Estats Units han posat fil a l’agulla i cada vegada més centres de recerca s’orienten cap a la IA. Hi trobem projectes com The Trevor Project, que a través d’IA ha creat un espai segur per al col·lectiu LGBTIQ+, especialment com a suport per als més joves. La raó és tan senzilla com preocupant: calculen que només als Estats Units, 1,8 milions de joves es plantegen el suïcidi cada any, i almenys un jove intenta suïcidar-se cada 45 segons. Si ampliem aquestes xifres, calculades només en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, entre el total de la població, les xifres augmenten considerablement.

A Catalunya també s’han desenvolupat projectes de recerca i empreses orientats a IA per a la salut mental. Per exemple, el Projecte STOP, liderat des de la Universitat Pompeu Fabra, està orientat a detectar la depressió i prevenir el suïcidi i els desordres alimentaris. Ho fan gràcies a un algoritme que actua enfocat a les xarxes socials, un espai on els usuaris són especialment vulnerables. Gràcies a les últimes campanyes dutes a terme, el projecte ha aconseguit augmentar un 60% les trucades al Telèfon de l’Esperança, una fundació que acompanya a totes aquelles persones que se senten soles o poden necessitar ajuda.

Les paraules adequades poden salvar vides

La IA ha permès fer un pas endavant, i empreses de diferents àmbits estan creant algoritmes per a contribuir-hi. El primer avantatge que suposen les eines digitals és l’accessibilitat, que permet tenir a mà recursos terapèutics des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Un avantatge clau, tot i que pot minimitzar el seu efecte en perfils de persones poc tecnològiques o sense recursos.

La sofisticació dels sistemes d’IA és tal que són capaços d’analitzar el comportament del pacient, les expressions facials, el to de veu o el llenguatge que utilitza. Amb totes aquestes dades, la radiografia d’un pacient pot ser molt més realista, i el diagnòstic més acurat. Dos factors claus en salut mental, i més si tenim en compte que la meitat dels pacients rep diagnòstics erronis, segons ha calculat Aimentia, una empresa catalana que desenvolupa eines digitals per als professionals de l’àmbit de la salut mental.

Altres algoritmes van més enllà i analitzen les converses entre pacients i terapeutes amb l’objectiu de proporcionar als professionals un enfocament més precís a l’hora de comunicar-se amb el pacient. La meta de tots aquests projectes és clara: aconseguir que els problemes de salut mental, que segons l’OMS afecten una de cada quatre persones, arribin a tractar-se i curar-se.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

L’app MyRealFood va néixer fa dos anys i ja ha superat els dos milions d’usuaris. Escaneja tot el que mengem per saber si és saludable, i recomana receptes senzilles per cuinar amb més consciència. Amb una sola aplicació, es defensen els drets dels consumidors i, alhora, s’impulsen nous hàbits alimentaris. Ens ho explica Sofia Belenguer, cofundadora del projecte, en un nou episodi de Persones.

Més enllà d’escanejar tots de productes que es troben als supermercats i a les grans superfícies, Belenguer detalla que MyRealFood aplega més de 130.000 receptes, moltes d’elles creades pels mateixos usuaris, que conformen una comunitat activa on s’intercanvien àpats preferits, es recomanen productes i, fins i tot, es poden inscriure en plans nutricionals per subscripció. “L’app treballa per a la comunitat i perquè puguis dur una vida més saludable”, resumeix la CEO.

El projecte va néixer per les inquietuds alimentàries d’un grup de joves de diferents àmbits: la mateixa Sofia Belenguer, el nutricionista Carlos Ríos, l’actual CTO David Vicente i Toni Mancha. Belenguer, que és advocada de formació, es va començar a preguntar per què com a consumidora era incapaç de saber, amb les etiquetes del producte, si el que comprava era prou sa. I es va adonar que als seus companys i amics els passava el mateix.

“Em vaig adonar que em faltava molta formació nutricional i que m’havia de formar”, recorda. I així és com el projecte va anar agafant volada. Belenguer argumenta que, per una banda, no hi ha prou educació nutricional; i, per altra, la publicitat alimentària tampoc hi ajuda. La combinació entre una cosa i l’altra genera un caldo de cultiu que ens impedeix conèixer què mengem i com millorar la nostra dieta.

La taula nutricional, però sobretot els ingredients

I què és important analitzar quan comprem un producte? “És crucial mirar quins ingredients porta el producte, i en quines quantitats, una informació que trobem a la taula nutricional”, respon Belenguer. En aquest punt és on l’app ens és de molta ajuda: “Mitjançant un algoritme propi, que marca del 0 al 100, de menys a més saludable, podem saber si un producte és saludable o no”, resumeix la CEO. 

Vols saber com MyRealFood s’ha convertit en una app de referència per als consumidors, però també per a les empreses alimentàries? Vols aprendre a tenir uns hàbits més saludables? Escolta tota la conversa!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

L’automatització, la intel·ligència artificial i la robòtica estan transformant la manera en què vivim i treballem. Aquests avenços tecnològics milloren la productivitat, però també plantegen reptes i preguntes sobre com afectaran els treballadors i a l’economia en general.

L’evolució de la durada de la jornada laboral ha mantingut una tendència decreixent en les últimes quatre dècades. Segons un informe publicat en el Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, la jornada laboral mitjana a l’Estat entre 1987 i 2019, s’ha reduït de 37 a 31,8 hores setmanals.

Aquest estudi analitza el conjunt de canvis estructurals de l’economia que han contribuït a la reducció de la jornada laboral i les perspectives que es mantingui aquesta tendència en un futur. Assenyala l’augment del pes del sector serveis, l’impuls a la parcialitat laboral i el progrés de la tecnologia com a principals factors contribuents al descens de la jornada laboral mitjana.

Els avanços tecnològics en automatització, robòtica i digitalització de la informació i la comunicació, han modificat la naturalesa de moltes tasques laborals i possibilitat una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat. Una reducció de la jornada laboral que facilita la conciliació entre la vida laboral i personal, redueix l’estrès i millora de la salut i el benestar dels treballadors.

Tanmateix, tot i que és cert que la tecnologia comporta beneficis personals i contribueix a augmentar la productivitat i l’eficiència a les empreses, també pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.

Invertir en educació i formació

L’informe assenyala que la inversió en capital humà i la innovació són factors clau en la millora de la productivitat. És a dir, les regions que inverteixen en educació i formació tenen una força laboral més preparada per l’adopció de noves tecnologies i per aprofitar les oportunitats d’aquesta revolució ocupacional.

Segons l’estudi de Randstad, ‘Flexibility at work: abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Així i tot, cal tenir en compte que quan parlem de pèrdua de llocs de treball, són les tasques que requereixen menys competències, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant. 

En un context de crisi econòmica i davant de la incapacitat de moltes empreses per augmentar els salaris significativament, la reducció d’hores de feina, tot mantenint els salaris i la productivitat, pot ser un factor determinant a l’hora de captar talent. En tot cas, el procés d’adaptació per part de la societat a aquesta nova realitat laboral requerirà la col·laboració del teixit empresarial i l’administració pública perquè ningú es quedi enrere.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La producció d’aliments genera un terç de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle, tanmateix, és insuficient per a milions de persones que pateixen inseguretat alimentària i nutricional. Alguns estudis proposen un canvi d’enfocament cap a un sistema més sostenible, centrant-se tant en el benestar humà com en el mediambiental.

Un informe elaborat per la comunitat de les Noves Fronteres de la Nutrició del Fòrum Econòmic Mundial, en col·laboració amb Accenture, advoca per un canvi significatiu en l’estratègia de transformació del sistema alimentari mundial que estigui basat en la salut humana i planetària. Una via cap a un sistema alimentari sostenible que permetria a les persones portar una vida més feliç, saludable i productiva.

Es tracta d’una iniciativa que integra els sectors públics, privats i comunitaris, centrant-se a augmentar la disponibilitat, l’accés i l’adopció d’opcions alimentàries nutritives, sense deixar de banda els objectius de sostenibilitat. Subratlla la necessitat d’una col·laboració intersectorial per a transformar els sistemes i les polítiques alimentàries amb l’objectiu final d’aconseguir un panorama alimentari més equitatiu i sostenible amb millors resultats per a la salut mundial.

La iniciativa detalla els passos a seguir per a assolir dietes més sanes, posant l’accent en els aliments rics en nutrients, mínimament processats i predominantment vegetals. Entre els principals suggeriments figuren incentivar la producció d’aliments orgànics que siguin assequibles i accessibles, mentre es reforça el vincle entre alimentació i salut en la consciència dels consumidors. 

Així mateix, proposa facilitar un entorn de venda al detall que faci de les opcions nutritives l’opció per defecte. Perquè, tot i que la majoria dels indicadors que fan referència a les dietes inadequades que afecten els sectors de la societat més vulnerables se centren en la desnutrició, la malnutrició també es defineix per la falta de vitamines, minerals, fibra i altres micronutrients clau.

Una oportunitat econòmica en la transformació dels sistemes alimentaris

Les conclusions del Fòrum Econòmic Mundial coincideixen amb un altre informe mundial elaborat per destacats economistes i científics de la Food System Economics Commission (FSEC), que constata que els sistemes alimentaris existents destrueixen més valor del que creen, especialment a causa dels costos mediambientals i sanitaris. 

I és que la mala alimentació també està relacionada amb un major risc de patir malalties mentals comunes. Només la depressió, té un cost d’un bilió de dòlars a l’any per a l’economia mundial en pèrdues de productivitat laboral.

De fet, un estudi de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que els costos mediambientals, socials i sanitaris ocults dels sistemes agroalimentaris actuals van ascendir a més d’11 bilions d’euros el 2020.

En aquest sentit, el canvi cap a un sistema alimentari mundial més sostenible podria generar fins a 7,9 bilions d’euros de beneficis l’any, a banda de millorar la nostra salut i alleujar la crisi climàtica. Per tant, el cost de la transformació seria molt menor que els potencials dividends, proporcionant una vida millor a centenars de milions de persones.

L’estudi proposa desviar les subvencions i els incentius fiscals dels monocultius a gran escala que són destructius i que depenen dels fertilitzants, els pesticides i la tala de boscos, als petits i mitjans productors. Si més no com a una alternativa al sistema actual que empeny als agricultors a gestionar grans explotacions intensivament industrialitzades. 

Això no obstant, el principal repte d’una transició cap a aquest nou model agroalimentari és l’augment dels costos dels aliments. Un canvi de paradigma que requereix no només una conscienciació del consumidor, sinó tenir en compte la situació econòmica actual, tret que vulguem passar de les protestes dels pagesos a una revolta popular globalitzada.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar. 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la revolució industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Tot i que l’educació financera és una competència necessària essencial en el dia a dia de la ciutadania, només un de cada tres ciutadans adults europeus té coneixements financers mínims. T’expliquem els passos a seguir per a optimitzar les teves finances.

Tenir les finances sota control, és a dir, el benestar financer, és essencial per a la nostra tranquil·litat i un pilar bàsic per assolir els nostres objectius personals. Conèixer els conceptes bàsics de l’economia familiar i les finances personals t’ajudarà a optimitzar els diners i a ser més eficient amb les teves despeses.

Establir objectius financers

Defineix clarament els teus objectius financers a curt, mitjà i llarg termini, establint metes realistes i assolibles. Tant si vols estalviar per a una emergència, comprar una casa o pagar l’educació dels teus fills, dividir els teus objectius financers en passos més petits i al teu abast et permetrà celebrar els assoliments a mesura que avances.

Crear un pressupost

Apunta quants diners ingresses cada mes i quants en gastes en un full d’Excel, una agenda o en una aplicació de finances personals per crear un pressupost ajustat a la teva situació personal. Aquest pressupost ha d’incloure ingressos com nòmines, inversions, ajudes estatals i despeses fixes com el lloguer/hipoteca, crèdits, alimentació i altres despeses no essencials com menjar fora, vacances i estalvis. 

Paga les factures puntualment

Assegura’t que estàs al dia en el pagament de factures fent una domiciliació dels pagaments, és a dir, autoritzant el teu banc perquè carregui automàticament una certa quantitat al teu compte corrent de manera periòdica i recurrent dels serveis que utilitzes: aigua, llum, gas, telèfon mòbil, etc. També pots utilitzar aplicacions de pagament de factures i establir recordatoris de pagament per correu electrònic o SMS.

Prioritza el pagament de deutes

Menys deutes significa més fons disponibles per al teu coixí de seguretat i més benestar emocional. Prioritza el pagament dels deutes amb taxes d’interès més altes i considera una possible consolidació del deute per reduir els interessos.

Estalviar regularment

Estableix una rutina d’estalvi automàtic amb una estratègia de pressupost invers, que consisteix a triar un objectiu d’estalvi, com pagar uns estudis, decidir quant vols aportar cada mes i reservar aquesta quantitat abans de repartir la resta de les teves despeses. Evidentment, no cal establir un objectiu, però tenir un propòsit sempre ens pot motivar a fer l’esforç per si més no, un fons d’emergència.

11Onze sempre al teu costat

Empoderar a la ciutadania a través de l’educació financera ha estat al cor d’11Onze des dels seus inicis. Ampliar els coneixements sobre economia i finances de la nostra comunitat, posant al seu abast totes les eines necessàries, és un dels pilars fundacionals de la primera fintech comunitària de Catalunya.

Des del llançament d’11Onze Escola, un projecte que ofereix sessions formatives sobre el món de les fintech perquè centres educatius, empreses i col·legis professionals de tot el país puguin formar els seus alumnes en matèria econòmica i financera, disposem d’una plataforma única que permet complementar el currículum escolar educant als joves en qüestions monetàries i que posa al seu abast eines per a la creació de riquesa. 

Amb el mateix propòsit de formar a la nostra comunitat, s’impulsen les lliçons de la secció Aprendre, que ofereix continguts com la sèrie El Diner, les Formacions 11Onze fetes pels mateixos treballadors o els nostres Cursos curts. A més, a l’apartat Descobreix d’11Onze TV també trobareu peces dels nostres agents sobre temes d’interès per al nostre dia a dia. Perquè des d’un bon principi teníem clar que sense una bona formació financera difícilment serem una societat lliure que pugui decidir el seu futur.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.