Les empreses felices són més rendibles

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

 

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

 

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar

 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

 

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L'elogi sincer a les empreses

5min lectura

Quan som petits, reforçar allò que fem bé, es considera bàsic

Management

Noves feines post-Covid: Director de benestar

3min lectura

La pandèmia ha fet repensar el model de treball de moltes

Management

Lideratge femení, reinventem el futur

5min lectura

Les dones ocupen tan sols un 34% dels càrrecs directius a



De teràpies amb animals n’hi ha moltes. Persones amb Alzheimer fan tractaments amb gossos —àdhuc a l’interior de les residències de gent gran—. També s’usen gossos en pediatria, geriatria i fisioteràpia. Persones amb trastorns psíquics fan feines terapèutiques amb cavalls (equinoteràpia), amb vaques, amb ovelles i, fins i tot, amb gallines. El cas de la delfinoteràpia és potser el més fascinant, perquè involucra el mamífer més intel·ligent i un medi aquàtic, impropi de l’ésser humà.

 

Els efectes beneficiosos del contacte amb animals han estat a bastament estudiats i contrastats

  • Fisiològicament, acariciar un animal redueix la pressió arterial molt més que no pas llegir en veu alta o descansar.
  • La presència d’animals de companyia en pacients ancians o operats de malaltia coronària ha augmentat l’esperança de vida d’aquests pacients en un 3 %.
  • Molts ergoterapeutes (terapeutes especialitzats en el tractament de malalties psíquiques mitjançant l’activitat física) utilitzen animals —sobretot, cavalls— en la rehabilitació funcional, on els exercicis són sovint difícilment admesos o acceptats pels pacients.

Teràpia amb animals o zooteràpia

La zooteràpia és un mètode terapèutic basat en la interacció del pacient amb animals i destinat al tractament de determinades afeccions físiques o psíquiques. Hi ha dos enfocaments diferents:

  • Teràpia facilitada per animals (AFT). Consisteix a utilitzar les relacions privilegiades que determinades persones (nens, adults, persones grans, discapacitades, etc.) mantenen amb els animals per tal d’ajudar al procés terapèutic (psicològic, físic o social). Pensem, per exemple, en la relació d’una persona amb el seu animal de companyia.
  • Teràpies assistides per animals (AAT). Utilitzen animals per a millorar la qualitat de vida humana (per exemple, per a trencar l’aïllament social, per a retornar a la gent un sentiment de «poder sobre la seva pròpia vida», per a crear espais de debat que reforcin la comunicació, etc.). La presència de l’animal milloraria el sentit de l’autoestima, la motivació i la participació en activitats educatives i recreatives.

Amb tot, aquesta s’ha de considerar una teràpia alternativa a les teràpies tradicionals, que pot ajudar, complementar o millorar-ne el progrés i els resultats, però que no les substitueix de cap manera. 

 

El mite del dofí

Des de l’antigor, els dofins han fascinat els éssers humans. I, tot i que no sempre ni en totes les cultures els hem tractat com un ésser viu es mereix, la seva intel·ligència, bellesa, velocitat i acrobàcia sempre ens han deixat bocabadats.

A la cultura occidental és conegut el mite de Posidó, el deu dels oceans, a qui un dofí va ajudar a conquerir el cor de la nimfa Amfitrite. Posidó, agraït pel valuós servei que li va fer el dofí, va crear la constel·lació del Dofí, composta per divuit estels i visible a l’hemisferi sud, en honor seu.  

En podem trobar també llegendes i creences en els aborígens australians, que creuen que els humans descendim dels dofins, o en la cultura dels maoris de Nova Zelanda, que creuen que els dofins són reencarnacions d’humans difunts.

Els dofins també tenen la reputació de salvar persones de morir ofegades. N’hi ha llegendes i testimonis des de l’època clàssica (Plutarc i Plini el Vell en conten històries) fins a l’actualitat. D’aquesta mena de salvaments, actuals i ben documentats, n’hi ha un fotimer.

Ara bé, els casos de col·laboració espontània entre humans i dofins no són tan coneguts.

A la costa de Mauritània, pescadors i dofins cooperen per fer més eficient la pesca. Els dofins empaiten els peixos cap a les xarxes, i així, atrapats entre dos depredadors, són capturats més fàcilment; un benefici tant per als dofins com per als pescadors.

Delfinoteràpia

La delfinoteràpia és un mètode terapèutic basat en la interacció del pacient amb dofins, destinat al tractament de determinades malalties i trastorns. 

El terme comprèn programes de teràpia on s’utilitzen majoritàriament dofins captius, tot i que hi ha també d’altres programes que es desenvolupen amb dofins salvatges. 

La teràpia que utilitza dofins en captivitat correspon a l’enfocament AFT (teràpia facilitada per animals) i és la més utilitzada, mentre que l’ús del dofí salvatge és més proper a l’enfocament AAT (teràpia assistida per animals).

A més de la seva naturalesa alegre, tranquil·la i compassiva, els terapeutes també valoren els efectes beneficiosos que tenen els ultrasons emesos pels dofins, gràcies a la influència que tenen sobre les nostres emocions, comparable a la de la musicoteràpia. Els dofins semblen tenir, doncs, el poder «extraordinari» de desencadenar el procés de curació en els humans.

El doctor Horace Dobbs, un investigador britànic, a mitjans de la dècada dels setanta del segle XX, va comprovar com un mecànic de llanxes de salvament, afectat d’una depressió profunda, després de nedar una bona estona amb un dofí salvatge amistós, va experimentar una miraculosa curació. A partir d’aquest fet i d’altres semblants, ell i altres investigadors han anat contribuint progressivament a la delfinoteràpia amb els seus treballs.

S’usa en un gran nombre de malalties: retard mental, autisme, síndrome de Rett, depressió, anorèxia, trastorns emocionals i d’autoestima, trastorns de concentració, problemes cognitius, fòbies, estrès posttraumàtic, síndrome de Down (trisomia), dislèxia, TDAH, càncer, fibrosi quística, ceguesa, sordesa, discapacitats físiques, danys a la medul·la espinal i al cervell (paràlisi cerebral)… 

Una sessió de delfinoteràpia pot durar entre 15 i 40 minuts, en funció del centre i del tipus de teràpia. De grans centres n’hi ha una desena repartits per Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Europa.

 

I als dofins, els beneficia o els perjudica?

Com tot en la ciència, aquí hi ha també controvèrsia. Més enllà dels resultats —que també critiquen alguns científics—, en la majoria de casos s’utilitzen dofins captius. Aquest fet els provoca el que anomenem impacte indirecte, que és el que pateixen els animals salvatges per la condició de captivitat. 

En el cas dels dofins, a més de l’impacte de la captura i transport de l’animal, té afectacions d’alteració de la seva estructura social. A més, el canvi d’alimentació i l’estrès alteren les seves condicions reproductives i els fan vulnerables a malalties exclusives de la captivitat. Aquestes i d’altres conseqüències de la captivitat estan força estudiades i la legislació, sobretot a Europa i els EUA, va evolucionant cada cop cap a una major protecció del benestar del dofí.

Quant a l’impacte directe que té sobre el dofí la seva feina de «terapeuta», malauradament no es disposa de prou informació encara per a avaluar l’afectació que pot tenir en el seu benestar. Ho haurem d’anar seguint.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

L’economia depèn de la biodiversitat

7min lectura

Un estudi demostra que els beneficis de la biodiversitat

Sostenibilitat

Per què hi ha tantes meduses?

4min lectura

Any rere any sentim notícies sobre la gran quantitat de

Sostenibilitat

Natura, la gran protagonista

5min lectura

Ja fa uns anys que l’arquitectura sostenible ha



Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones al món. Els mòbils han canviat la manera de viure, de treballar, de comunicar-nos i fins i tot la nostra qualitat de vida, el benestar i la salut.

 

Una aplicació és un programari autònom fet per complir una tasca determinada i que s’optimitza per fer-lo servir en telèfons intel·ligents, tauletes o rellotges intel·ligents en funció de les característiques disponibles. Quan és una aplicació de salut se la sol anomenar mobile Health (mHealth) i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la “prestació de serveis i informació sanitària mitjançant tecnologies mòbils”.

 

Què és una aplicació de salut?

S’integra dins el camp de l’eSalut, entès com l’ús de tecnologies de la comunicació i informació per als serveis de salut (ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors d’instrumental mèdic connectat, robots mèdics, etc.). No deixen de ser programes informàtics que s’utilitzen en plataformes mòbils i que sovint estan connectats a dispositius mèdics que ens indiquen com millorar la nostra salut o prevenir-ne riscos. A més a més també n’hi ha de diagnosi, per tractar pacients o comunicar-nos amb el nostre sistema de salut.

La Comissió Europea avala que la pràctica mèdica i de salut pública és compatible amb telèfons mòbils, dispositius de monitoratge de pacients, assistents digitals personals i altres dispositius sense fils. A més, inclou en aquesta categoria aplicacions relacionades amb la informació sanitària a la població, recordatoris de medicaments proporcionats per SMS, telemedicina, sistemes de formació i orientació i fins i tot aplicacions d’estil de vida i benestar creades amb l’objectiu de mantenir o millorar els comportaments saludables de la població mitjançant la pràctica de l’esport i del “welness”.

 

Com es controlen i quins criteris de qualitat s’utilitzen?

Al Principat de Catalunya ja fa temps que es fa servir un mètode d’avaluació de les aplicacions mòbils de salut, mitjançant variables objectives, anomenat iSYScore.

Els criteris que utilitza iSYScore per seleccionar les apps mòbils de salut més adequades a les necessitats s’elabora a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la sanitat, i es basen en tres criteris:  la popularitat, la confiança i la utilitat.

 

Quins problemes tenen aquestes aplicacions?

Bàsicament, la poca fidelització. Hi ha poques aplicacions que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. Un estudi confirma que el 70% de malalts crònics que les han utilitzat les deixen de fer servir al cap de sis mesos. I el 80% de les aplicacions s’abandonen en tan sols dues setmanes. Per millorar aquestes xifres, seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils. Cada persona és única i aquestes aplicacions actuen de forma genèrica.

Un altre problema al qual s’han d’afrontar és quant a la propietat i protecció de dades, sumat al desprestigi que pot tenir el producte si el primer usuari que la prova no li funciona.

 

Consells per escollir una aplicació fiable

  1. Informar-nos: Buscar i comparar aplicacions a cercadors com Google. 
  2. Ressenyes: Buscar en fòrums l’opinió que en tenen els usuaris. 
  3. Llistat d’opcions: Fer una tria de 4 o 5 aplicacions.
  4. Fiabilitat: Assegurar-nos que tinguin una evidència científica, i un bon lloc per fer-ho és buscar-ne les referències a PubMed (National Center for Biotechnology Information).
  5. Testejar: Seria aconsellable testejar (provar) l’aplicació amb algun amic. Si per exemple pateixes d’insomni, és important que el teu amic no en tingui i així podeu posar en comú com ha anat.
  6. Qui hi ha darrere? Per ser una aplicació de qualitat (fiable), és important que en el seu procés hi hagin participat tecnòlegs, professionals de la salut (que seran diferents en funció de l’objectiu del producte) i experts en legislació i maneig de dades. 
  7. Obsolescència: Els estudis clínics requereixen temps i en el món de les noves tecnologies és quelcom que passa molt ràpidament i que, per tant, cal tenir en compte.

Seguir aquests simples passos t’assegurarà que les aplicacions que utilitzis siguin del tot fiables.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Estalvis

Gestiona les teves subscripcions i estalvia

5min lectura

Si avui dia estàs subscrit a més de 5 plataformes per a veure

Economia

Marketplace, el centre comercial a casa teva

3min lectura

Igual que un centre comercial, un marketplace descriu la

Tecnologia

El final de les cookies

6min lectura

Si mai has estat cercant un producte en una pàgina web i, en navegar després per una