Treballar menys gràcies al progrés tecnològic

L’automatització, la intel·ligència artificial i la robòtica estan transformant la manera en què vivim i treballem. Aquests avenços tecnològics milloren la productivitat, però també plantegen reptes i preguntes sobre com afectaran els treballadors i a l’economia en general.

L’evolució de la durada de la jornada laboral ha mantingut una tendència decreixent en les últimes quatre dècades. Segons un informe publicat en el Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, la jornada laboral mitjana a l’Estat entre 1987 i 2019, s’ha reduït de 37 a 31,8 hores setmanals.

Aquest estudi analitza el conjunt de canvis estructurals de l’economia que han contribuït a la reducció de la jornada laboral i les perspectives que es mantingui aquesta tendència en un futur. Assenyala l’augment del pes del sector serveis, l’impuls a la parcialitat laboral i el progrés de la tecnologia com a principals factors contribuents al descens de la jornada laboral mitjana.

Els avanços tecnològics en automatització, robòtica i digitalització de la informació i la comunicació, han modificat la naturalesa de moltes tasques laborals i possibilitat una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat. Una reducció de la jornada laboral que facilita la conciliació entre la vida laboral i personal, redueix l’estrès i millora de la salut i el benestar dels treballadors.

Tanmateix, tot i que és cert que la tecnologia comporta beneficis personals i contribueix a augmentar la productivitat i l’eficiència a les empreses, també pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.

Invertir en educació i formació

L’informe assenyala que la inversió en capital humà i la innovació són factors clau en la millora de la productivitat. És a dir, les regions que inverteixen en educació i formació tenen una força laboral més preparada per l’adopció de noves tecnologies i per aprofitar les oportunitats d’aquesta revolució ocupacional.

Segons l’estudi de Randstad, ‘Flexibility at work: abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Així i tot, cal tenir en compte que quan parlem de pèrdua de llocs de treball, són les tasques que requereixen menys competències, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant. 

En un context de crisi econòmica i davant de la incapacitat de moltes empreses per augmentar els salaris significativament, la reducció d’hores de feina, tot mantenint els salaris i la productivitat, pot ser un factor determinant a l’hora de captar talent. En tot cas, el procés d’adaptació per part de la societat a aquesta nova realitat laboral requerirà la col·laboració del teixit empresarial i l’administració pública perquè ningú es quedi enrere.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones al món. Els mòbils han canviat la manera de viure, de treballar, de comunicar-nos i fins i tot la nostra qualitat de vida, el benestar i la salut.

Una aplicació és un programari autònom fet per complir una tasca determinada i que s’optimitza per fer-lo servir en telèfons intel·ligents, tauletes o rellotges intel·ligents en funció de les característiques disponibles. Quan és una aplicació de salut se la sol anomenar mobile Health (mHealth) i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la “prestació de serveis i informació sanitària mitjançant tecnologies mòbils”. 

Què és una aplicació de salut?

S’integra dins el camp de l’eSalut, entès com l’ús de tecnologies de la comunicació i informació per als serveis de salut (ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors d’instrumental mèdic connectat, robots mèdics, etc.). No deixen de ser programes informàtics que s’utilitzen en plataformes mòbils i que sovint estan connectats a dispositius mèdics que ens indiquen com millorar la nostra salut o prevenir-ne riscos. A més a més també n’hi ha de diagnosi, per tractar pacients o comunicar-nos amb el nostre sistema de salut.

La Comissió Europea avala que la pràctica mèdica i de salut pública és compatible amb telèfons mòbils, dispositius de monitoratge de pacients, assistents digitals personals i altres dispositius sense fils. A més, inclou en aquesta categoria aplicacions relacionades amb la informació sanitària a la població, recordatoris de medicaments proporcionats per SMS, telemedicina, sistemes de formació i orientació i fins i tot aplicacions d’estil de vida i benestar creades amb l’objectiu de mantenir o millorar els comportaments saludables de la població mitjançant la pràctica de l’esport i del “wellness”.

Com es controlen i quins criteris de qualitat s’utilitzen?

Al Principat de Catalunya ja fa temps que es fa servir un mètode d’avaluació de les aplicacions mòbils de salut, mitjançant variables objectives, anomenat iSYScore.

Els criteris que utilitza iSYScore per seleccionar les apps mòbils de salut més adequades a les necessitats s’elabora a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la sanitat, i es basen en tres criteris:  la popularitat, la confiança i la utilitat.

Quins problemes tenen aquestes aplicacions?

Bàsicament, la poca fidelització. Hi ha poques aplicacions que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. Un estudi confirma que el 70% de malalts crònics que les han utilitzat les deixen de fer servir al cap de sis mesos. I el 80% de les aplicacions s’abandonen en tan sols dues setmanes. Per millorar aquestes xifres, seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils. Cada persona és única i aquestes aplicacions actuen de forma genèrica.

Un altre problema al qual s’han d’afrontar és quant a la propietat i protecció de dades, sumat al desprestigi que pot tenir el producte si el primer usuari que la prova no li funciona.

Consells per escollir una aplicació fiable

1. Informar-nos: Buscar i comparar aplicacions a cercadors com Google. 
2. Ressenyes: Buscar en fòrums l’opinió que en tenen els usuaris. 
3. Llistat d’opcions: Fer una tria de 4 o 5 aplicacions.
4. Fiabilitat: Assegurar-nos que tinguin una evidència científica, i un bon lloc per fer-ho és buscar-ne les referències a PubMed (National Center for Biotechnology Information).
5. Testejar: Seria aconsellable testejar (provar) l’aplicació amb algun amic. Si per exemple pateixes d’insomni, és important que el teu amic no en tingui i així podeu posar en comú com ha anat.
6. Qui hi ha darrere? Per ser una aplicació de qualitat (fiable), és important que en el seu procés hi hagin participat tecnòlegs, professionals de la salut (que seran diferents en funció de l’objectiu del producte) i experts en legislació i maneig de dades. 
7. Obsolescència: Els estudis clínics requereixen temps i en el món de les noves tecnologies és quelcom que passa molt ràpidament i que, per tant, cal tenir en compte.

Seguir aquests simples passos t’assegurarà que les aplicacions que utilitzis siguin del tot fiables.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Emporarom, Aromes de l’Empordà, és una empresa productora de plantes aromàtiques i medicinals, conreades en diferents terrenys situats a l’Empordà. En un nou pòdcast de Persones, Pere Coll, un dels socis fundadors, ens parla del projecte i dels diferents productes que elaboren amb aquestes plantes.

De la unió dels mots Empordà i Aromàtiques neix el nom Emporarom, uns productors empordanesos de plantes aromàtiques, culinàries i medicinals que s’associen per desenvolupar i comercialitzar diversos productes, recuperant el coneixement popular sobre les plantes del seu entorn natural.

Aromes de l’Empordà cultiva moltes de les plantes que trobem en estat silvestre o al jardí de casa: romaní, farigola, alfàbrega, orenga, menta, fonoll, Maria Lluïsa… Totes elles conreades de manera ecològica en petits terrenys arran de mar, on tot el procés de producció es fa de forma artesanal, respectant els recursos naturals i preservant el medi ambient.

Una experiència sensorial

Les infusions són la punta de llança de la feina que fan per poder oferir nous productes que sorprenguin el consumidor. Cinc varietats amb caràcter propi que es basen en la mitologia grega, “les hem dedicat a deus i deesses gregues, amb barreges de plantes que s’ajustin a les seves característiques”, apunta Coll.

Així mateix, una extensa oferta de condiments culinaris es complementen amb visites sensorials on s’elaboren begudes aromatitzades i es fan tallers culinaris amb plantes i flors autòctones. Com explica Coll, “fem tallers on la gent pot identificar, olorar i tocar plantes, mentre pren un vermut, gintònic o una ratafia”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Tots els ciutadans del nostre país tenen dret a accedir a la sanitat pública, que tot i les mancances, és considerada com una de les més eficients del món. Així i tot,  el col·lapse en l’atenció primària ha provocat que el nombre d’usuaris de serveis de salut privats augmenti any rere any. Iu Alemany, director de ‘Back Office’ i atenció al client d’11Onze, ens planteja alguns conceptes per continuar un debat recurrent.

Segons un estudi realitzat el 2022 per la fundació IDIS, el sector sanitari privat suposa el 29,4% de la despesa sanitària total de l’Estat. Una dada que ha anat augmentant fins a arribar als 33.398 milions d’euros, la qual cosa representa el 2,7% del PIB, que sumada a la col·laboració pública-privada suma un total del 3,36 del PIB.

Un major poder adquisitiu de la població i les llargues llistes d’espera han posat de manifest els avantatges de la sanitat privada. Tot i això, el col·lapse de la sanitat pública i la gran quantitat de persones que es fan assegurances de sanitat privada de baix preu, només per tenir accés a proves diagnòstiques, o per a especialitats com la dermatologia, ginecologia o pneumologia, també està posant pressió al sector privat. Com explica Alemany, “a la sanitat privada tens accés directe a l’especialista, però les cites ja són menys immediates, cada cop té més llistes d’espera”.

La sanitat privada com a complement de la pública

Encara que les retallades pressupostàries i la manca d’inversió han posat de manifest les limitacions de la sanitat pública, la pandèmia ha accentuat la importància d’aquesta. Com apunta Alemany, “què hagués passat si l’hagués gestionat única i exclusivament la sanitat privada? A mi em fa por pensar-ho”.

La qualitat de l’atenció sanitària i la major inversió en equipament mèdic del sector públic, fa que disposi de millors mitjans i especialistes per a tractar les malalties més greus. Això comporta que, en cas de complicacions, fins i tot de les assegurances privades derivin als seus pacients a la pública.

Per altra banda, el model de negoci de la sanitat privada es basa en el benefici i la rendibilitat econòmica, deixant de banda els principis de solidaritat de la sanitat pública. No obstant això, en el context actual és evident que la col·laboració entre els dos models és necessària per garantir la viabilitat del sistema sanitari, almenys fins que la sanitat pública tingui el finançament que es mereix.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Amb l’entrada d’any, tots ens proposem assolir algunes fites personals. I, possiblement, el propòsit que suma més adeptes és el de fer exercici. Ara, un estudi de la Universitat de Boston demostra que l’entrenament intens i breu pot millorar la forma física molt més que els exercicis suaus, com caminar 10.000 passes al dia. T’ho expliquem!

Ens passem el dia davant de la pantalla, a l’oficina o teletreballant, i sovint és un miracle si aconseguim arrencar-li al dia una mitja horeta per fer esport. Aquests 30 minuts, però, poden ser la clau per compensar les vuit hores de treball. Els investigadors de la facultat de Medicina de la Universitat de Boston, liderats pel doctor Matthew Nayor, han analitzat l’esforç de més de 2.000 persones i han conclòs que l’exercici és saludable sempre, és clar, però si s’entrena fort i breu s’obté un resultat millor.

“Hem constatat que, en la millora del cos, l’activitat intensa, però amb menys temps d’esforç, és més eficient que caminar”. El doctor Nayor, que també exerceix com a cardiòleg al Centre Mèdic de Boston, el principal hospital universitari de la ciutat, assegura en un article al World Economic Forum, que “l’efecte negatiu que té el sedentarisme en la forma física pot compensar-se amb nivells molt alts d’activitat”.

A partir de l’estudi, publicat al ‘European Heart Journal’, els investigadors també van descobrir que, curiosament, els valors alts d’activitat i els valors baixos, ambdós realitzats amb vuit anys de diferència, tenen nivells equivalents en l’aptitud física. “Això fa pensar que pot haver-hi un efecte memòria”, afirma Nayor. Sense dissuadir les persones de complir amb les 10.000 passes diàries, els científics demostren que l’esforç intens és tres vegades més eficient que només caminar.

La fita: 75 minuts setmanals d’exercici intens

Així, en una taula d’exercicis, els investigadors consideren que un exercici de nivell baix com caminar és fer entre 60 i 99 passes per minut, un nivell moderat és fer entre 100 i 129 passos per minut i un nivell intens és fer més de 130 passes per minut.

Amb aquesta classificació, els investigadors recomanen o bé dedicar entre 150 i 300 minuts setmanals a fer un exercici moderat o bé invertir entre 75 i 150 minuts a la setmana a fer exercici intens, és a dir, exercitar-nos entre 25 i 50 minuts tres dies a la setmana. Amb qualsevol de les dues rutines, obtindrem els mateixos resultats físics. Així que, endavant amb els propòsits d’any nou!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Twinapp és una xarxa social que facilita les interaccions entre persones interessades a practicar esport fent rutes per la natura del nostre territori, sense deixar de banda el compromís amb la conservació del medi ambient. Parlem sobre el projecte amb, Teresa Ferrés, sòcia fundadora.

Sensibilitzar a la societat dels problemes mediambientals i fer que la gent s’involucri en la conservació de l’entorn natural no sempre és fàcil. Teresa Ferrés va fundar el projecte de Twinapp pensant en aquesta premissa. Per què no combinar l’esport amb la consciència ambiental?

L’aplicació et permet contactar amb persones aficionades a fer rutes per la natura, organitzant i dinamitzant sortides al voltant del nostre territori. És una eina que genera comunitat a través de grups de gent interessada a córrer o caminar per la muntanya. Com explica Ferrés, “a vegades et costa de trobar algú per sortir a fer esport, i d’aquesta manera estàs en una comunitat a la que s’hi pot sumar tothom”.

Incentivant el ‘plogging’

El ‘plogging’, fusió dels termes ‘plocka upp’, recollir en suec, i ‘jogging’, de l’anglès per córrer, es va originar a Suècia. És una pràctica esportiva que combina l’activitat de fer ruta amb la recollida de brossa que ens trobem pel camí. Des de l’aplicació programen sortides periòdiques relacionades amb aquesta pràctica, fins i tot “impulsant una campanya que es diu ‘Mou-te pel mar’, i que durant el 2019 va fer quatre sortides per la Costa Brava”, apunta Ferrés.

Tenint en compte que un 70% dels residus que es llencen al litoral acaben al fons del mar, l’èxit d’aquestes sortides, que combinen la pràctica de l’esport amb la recollida de deixalles, són un exemple perfecte de com l’esperit emprenedor i comunitari representa des de Twinapp, aprofita les possibilitats de cooperació que ofereixen les xarxes socials i les noves tecnologies.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar. 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Tornar a recuperar el ritme de vida habitual després del període de vacances pot ser complicat i generar un intens malestar. Miriam Frias, assistenta financera d’11Onze, ens dona uns consells per afrontar la tornada a la normalitat laboral amb més facilitat.

Desmotivació, irritabilitat, falta de concentració i cansament generalitzat són alguns dels símptomes de les alteracions físiques i emocionals que experimenten moltes persones després del període vacacional. La situació econòmica actual, la incertesa i la poca satisfacció i motivació laboral que pateix molta gent, no fan més que dificultar una transició a la normalitat que requereix una adaptació psicològica.

Tot i que la ‘síndrome postvacacional’ no és una patologia ni una malaltia com la depressió, sí que és un trastorn adaptatiu amb una simptomatologia similar a l’estrès, que pot afectar negativament la qualitat de vida i el rendiment de qui la pateix. Encara que no acostuma a durar més de dues o tres setmanes, podem evitar la seva aparició o alleugerar els seus efectes aplicant certes tècniques i conductes.

Val més prevenir que guarir

El millor que podem fer per combatre el trastorn postvacances és evitar la seva aparició. Planificar la transició a la normalitat, evitant tornar de vacances just l’últim dia per retornar a l’activitat laboral l’endemà ens permetrà preparar-nos físicament i mentalment pel canvi d’activitat. Com explica Frias, “seria convenient que hi hagués almenys dos o tres dies per poder-te incorporar amb tranquil·litat”.

Prendre’s amb calma la volta a la rutina també implica gaudir del lleure i fer activitats que ens facin sentir millor. “L’esport, el ball, o qualsevol activitat amb la qual gaudeixis et farà sentir millor, ja que segregaràs endorfines, i això farà que siguis més optimista”, apunta Frias. Regular les hores de descans i pensar en nous projectes són alguns dels altres consells que et proposa Frias al vídeo de més amunt.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Bioconstrucció o arquitectura sostenible són etiquetes que acompanyen a l’arquitectura convencional per a revolucionar-la, des dels fonaments, amb una premissa clau: a dins les cases hi han de viure éssers humans. Una idea tant evident com desafiant. En parlem amb l’arquitecta experta en bioconstrucció Sonia Hernández-Montaño

T’has plantejat mai amb quins materials s’ha construït la teva llar? Quina il·luminació preval o com la distribució dels espais està afectant el teu estat d’ànim? Arquitectura sana és el nom del projecte, i també la filosofia, que l’equip de la Sonia va portar a Catalunya l’any 2009 amb l’objectiu de fer més habitables les nostres llars des del punt de vista humà i de salut. 

La major part del nostre temps el passem dins d’espais tancats, però en termes generals no som conscients de fins a quin punt aquests espais poden incidir directament en la nostra salut física i mental. En un nou episodi de Persones, Hernández-Montaño remarca tots els elements i pràctiques que hem de tenir en compte per millorar la nostra vida.

La salut que no es veu

La construcció evoluciona constantment, i en les darreres dècades ha incorporat elements tecnològics i nous materials. Hernández-Montaño assenyala, però, que “en aquest camí ens hem oblidat que hi ha persones a dins els edificis, que els edificis no només han de consumir menys energia i minimitzar els recursos utilitzats sinó que també hem de sostenir la vida a l’interior”. Defensa que tots som arquitectes i tots podem utilitzar aquesta eina de salut per propiciar el benestar de les persones.

Entre els aspectes més destacats, trobem algunes accions clau per mantenir la qualitat de vida dins els espais, començant per la ventilació, un punt clau si es du a terme de la forma adequada i que fins i tot pot reduir la contaminació que pugui venir de l’exterior. El segon punt clau és la il·luminació, la “directora d’orquestra del nostre rellotge biològic” que ha d’anar canviant segons el moment del dia per acompanyar el nostre ritme circadiari.

També és imprescindible tenir en compte i reduir la presència de contaminants dins els espais interiors, un objectiu que rau en la tria de materials, tant de construcció, com en mobles o productes de neteja. Escolta la conversa sencera per a descobrir la resta de consells que faran de casa teva un espai de salut.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a parts iguals. Els avantatges d’un món digitalitzat xoquen amb l’anhel de no perdre pràctiques tradicionals. La por, principalment, és perdre la part humana, però i si la tecnologia ens ajudés a potenciar-la? 

En els darrers anys, la investigació en àmbits científics s’ha vist esperonada gràcies a la incorporació de la IA, la intel·ligència artificial. Universitats, empreses i projectes uneixen esforços per avançar i millorar tant en diagnòstic de malalties com en tractament, posant especial èmfasi en millorar la qualitat de vida dels pacients, tan física com psicològicament.

La intel·ligència artificial arriba a l’àmbit de la salut mental i se situa en aquesta encreuada, entre terapeutes i pacients, per agilitzar el procés de diagnòstic, facilitar el seu reconeixement i millorar la precisió de cada tractament.

Algoritmes per a prevenir malalties

En tot el que afecta la salut mental, el factor de la prevenció és clau. Per això entitats, empreses i organitzacions uneixen esforços -cada vegada més sofisticats- per posar a l’abast de la població eines que facilitin el procés de demanar ajuda. D’aquest primer pas en dependrà el diagnòstic, el tractament i la recuperació.

Països com els Estats Units han posat fil a l’agulla i cada vegada més centres de recerca s’orienten cap a la IA. Hi trobem projectes com The Trevor Project, que a través d’IA ha creat un espai segur per al col·lectiu LGBTIQ+, especialment com a suport per als més joves. La raó és tan senzilla com preocupant: calculen que només als Estats Units, 1,8 milions de joves es plantegen el suïcidi cada any, i almenys un jove intenta suïcidar-se cada 45 segons. Si ampliem aquestes xifres, calculades només en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, entre el total de la població, les xifres augmenten considerablement.

A Catalunya també s’han desenvolupat projectes de recerca i empreses orientats a IA per a la salut mental. Per exemple, el Projecte STOP, liderat des de la Universitat Pompeu Fabra, està orientat a detectar la depressió i prevenir el suïcidi i els desordres alimentaris. Ho fan gràcies a un algoritme que actua enfocat a les xarxes socials, un espai on els usuaris són especialment vulnerables. Gràcies a les últimes campanyes dutes a terme, el projecte ha aconseguit augmentar un 60% les trucades al Telèfon de l’Esperança, una fundació que acompanya a totes aquelles persones que se senten soles o poden necessitar ajuda.

Les paraules adequades poden salvar vides

La IA ha permès fer un pas endavant, i empreses de diferents àmbits estan creant algoritmes per a contribuir-hi. El primer avantatge que suposen les eines digitals és l’accessibilitat, que permet tenir a mà recursos terapèutics des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Un avantatge clau, tot i que pot minimitzar el seu efecte en perfils de persones poc tecnològiques o sense recursos.

La sofisticació dels sistemes d’IA és tal que són capaços d’analitzar el comportament del pacient, les expressions facials, el to de veu o el llenguatge que utilitza. Amb totes aquestes dades, la radiografia d’un pacient pot ser molt més realista, i el diagnòstic més acurat. Dos factors claus en salut mental, i més si tenim en compte que la meitat dels pacients rep diagnòstics erronis, segons ha calculat Aimentia, una empresa catalana que desenvolupa eines digitals per als professionals de l’àmbit de la salut mental.

Altres algoritmes van més enllà i analitzen les converses entre pacients i terapeutes amb l’objectiu de proporcionar als professionals un enfocament més precís a l’hora de comunicar-se amb el pacient. La meta de tots aquests projectes és clara: aconseguir que els problemes de salut mental, que segons l’OMS afecten una de cada quatre persones, arribin a tractar-se i curar-se.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!