Com evitar la síndrome postvacacional

Tornar a recuperar el ritme de vida habitual després del període de vacances pot ser complicat i generar un intens malestar. Miriam Frias, assistenta financera d’11Onze, ens dona uns consells per afrontar la tornada a la normalitat laboral amb més facilitat.

Desmotivació, irritabilitat, falta de concentració i cansament generalitzat són alguns dels símptomes de les alteracions físiques i emocionals que experimenten moltes persones després del període vacacional. La situació econòmica actual, la incertesa i la poca satisfacció i motivació laboral que pateix molta gent, no fan més que dificultar una transició a la normalitat que requereix una adaptació psicològica.

Tot i que la ‘síndrome postvacacional’ no és una patologia ni una malaltia com la depressió, sí que és un trastorn adaptatiu amb una simptomatologia similar a l’estrès, que pot afectar negativament la qualitat de vida i el rendiment de qui la pateix. Encara que no acostuma a durar més de dues o tres setmanes, podem evitar la seva aparició o alleugerar els seus efectes aplicant certes tècniques i conductes.

Val més prevenir que guarir

El millor que podem fer per combatre el trastorn postvacances és evitar la seva aparició. Planificar la transició a la normalitat, evitant tornar de vacances just l’últim dia per retornar a l’activitat laboral l’endemà ens permetrà preparar-nos físicament i mentalment pel canvi d’activitat. Com explica Frias, “seria convenient que hi hagués almenys dos o tres dies per poder-te incorporar amb tranquil·litat”.

Prendre’s amb calma la volta a la rutina també implica gaudir del lleure i fer activitats que ens facin sentir millor. “L’esport, el ball, o qualsevol activitat amb la qual gaudeixis et farà sentir millor, ja que segregaràs endorfines, i això farà que siguis més optimista”, apunta Frias. Regular les hores de descans i pensar en nous projectes són alguns dels altres consells que et proposa Frias al vídeo de més amunt.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La relació entre el que mengem i la nostra salut està més que establerta, però sabem com afecta la nostra dieta al planeta? Marifé Fariñas, Customer Care Lead d’11Onze, ens parla de com, moltes vegades, no som conscients de fins a quin punt la nostra alimentació repercuteix en l’entorn natural.  

El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ha esperonat la compra de proximitat i del comerç de barri. Conscienciar-nos de la importància que els nostres hàbits alimentaris tenen en molts àmbits socials i la natura, també repercuteix indirectament en la nostra salut.

Com explica Fariñas, “Menjar el que tenim a prop nostre, ajudarà a mantenir els conreus i a evitar que desapareguin. És necessari que, com a consumidors, prenguem consciència de la importància de la sostenibilitat alimentaria, i dels petits gestos amb els quals podem contribuir en el nostre dia a dia”.

L’excés del consum de carn i productes d’origen animal, fins ara una característica de la dieta de països occidentals, està previst que es dupliqui gràcies a la incorporació al mercat de la carn d’una gran part de la població de països com la Xina i l’Índia. El desenvolupament econòmic comporta un major poder adquisitiu de la població, que sovint es tradueix en una dieta més rica en productes d’origen animal.

“El creixement exponencial de la població mundial, i els canvis en els nostres patrons alimentaris, estan augmentant l’efecte hivernacle i la desforestació de la Terra.” I afegeix: “L’augment de CO₂ en l’aire afecta la qualitat dels cultius. La concentració de minerals i proteïnes és més baixa, i els aliments són més vulnerables en condicions climàtiques extremes”.

El model actual no és sostenible, i la repercussió de les decisions individuals per canviar els nostres hàbits alimentaris van molt més enllà de la nostra salut. Per saber-ne més, mireu el vídeo que hi ha a continuació.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Xocolatines, patates fregides, refrescos ensucrats… El ventall gastronòmic que han ofert durant anys les màquines expenedores ha saciat tots els nostres vicis, però no ha estat precisament un exemple de dieta saludable. Tanmateix, d’ençà que hem pres consciència de la importància de dur una vida més sostenible, el ‘vending’ ha començat a canviar d’hàbits.

Sigui per ecologia o per salut, el cert és que el consum de productes saludables compta cada vegada amb més adeptes. A Catalunya, el 60% de la població ha consumit alguna vegada aliments ecològics certificats, el 47% ho fa almenys un cop al mes i un 33% amb freqüència setmanal, segons el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2020 que elabora cada any la Generalitat. A més, aquestes xifres no han deixat d’augmentar.

De fet, l’Estat espanyol és el productor més gran d’Europa d’aliments ecològics i Catalunya és la tercera regió, només per sota d’Andalusia i Castella la Manxa, en superfície ecològica. I això, és clar, es tradueix en més supermercats ecològics, més botigues de proximitat i un interès creixent pel ‘vending’ saludable als centres educatius, als espais públics, als centres sanitaris i a les empreses.

Des del 2018 Catalunya compta amb un segell de qualitat, promogut per l’Agència Catalana del Consum i l’Associació Catalana de Vending, que s’atorga als operadors que compleixen amb el codi de conducta de les empreses de venda per mitjà de màquines expenedores. L’acord el van signar més de 70 professionals del sector, que es van comprometre a millorar la informació i els serveis que donen als consumidors, com ara detallar quins productes contenen al·lèrgens.

Els aliments que ens cuiden

La normativa que regula el que han de contenir les màquines expenedores és clara. La Llei 1/2010, d’ordenació del comerç minorista, ho detalla en els articles 49 a 52. Alhora, quan les màquines expenedores ofereixen menjar, també han d’estar inscrites al Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i d’Aliments. A més, totes les empreses dedicades al ‘vending’ han d’operar sota la Directiva europea 2006/123/CE i les alimentàries han de complir fil per randa el Reglament 852/2004 del Parlament Europeu i el Consell.

Així, es recomana que les màquines de ‘vending’ prioritzin begudes sense sucres i additius, com l’aigua, la llet, els sucs 100% naturals, el cafè, el te i les infusions. Pel que fa als aliments, les expenedores haurien de contenir fruita fresca, fruita seca que no sigui ni salada ni fregida, fruita dessecada, coquetes d’arròs o blat de moro, bastonets de pa, amanides envasades i entrepans, preferentment de pa integral.

Això no obstant, més enllà de les recomanacions, hi ha algunes empreses que han volgut fer un pas més enllà, i apostar per un ‘vending’ alimentari encara més responsable. Així és com l’ONG Copade, que es dedica al comerç just, es va aliar amb Easy Vending per oferir màquines expenedores de comerç just i ecològic. Són pioners a l’Estat i l’única diferència amb les màquines convencionals es troba a l’interior.

També és pionera en ‘vending’ 100% ecològic i saludable l’empresa Verd Vending, que treballa en centres sanitaris com l’Hospital Sant Joan de Déu o en universitats com Esade. Treballen amb productes de Veritas i procuren que tots els aliments que ofereixen no hagin estat modificats genèticament, ni continguin pesticides ni fertilitzants, no portin sucres afegits o oli de palma i estiguin certificats com a aliment ecològic per la Unió Europea.

Al final, la preocupació pels aliments acaba promovent altres debats. A les empreses de ‘vending’ també el preocupa, per exemple, l’impacte mediambiental que generen les màquines expenedores. Per això, miren de minimitzar l’emissió de gasos, tal com demostren els debats que organitza l’Associació Catalana de Vending. Perquè la mirada ecològica és sempre una mirada integral que afecta la vida en el seu conjunt. Segur que, a partir d’ara, et fixaràs molt més en els aliments que contenen les màquines expenedores.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Qui ha dit que fer-se gran impliqui renunciar a viure intensament? Cada vegada hi ha més iniciatives per a combatre la soledat de la gent gran, sí, però també per a gaudir d’una vida activa, ajudar la comunitat amb saviesa i mantenir la ment desperta.

La població europea cada vegada viu més anys. Envellir és un procés sa, natural i progressiu. Per això, el benestar de les persones grans ha passat a ser una prioritat. El terme que millor defineix aquesta vitalitat que s’espera en la darrera etapa de la vida és el de vellesa activa. I viure activament vol dir mantenir un equilibri emocional, donar valor a les conviccions pròpies, escoltar i aprendre dels altres i, sobretot, compartir. Perquè una vida socialment activa és un dels millors estímuls per a millorar l’estat d’ànim. 

Per a gaudir d’aquesta vellesa activa, doncs, cal triar els camins que millor s’adiuen als nostres interessos. Per això, tal com recorda la Diputació de Barcelona en la seva guia de salut per a la gent gran, si ets bon caminador, camina; si ets bon cuiner, cuina; si ets una persona solidària, implica’t en algun voluntariat. Pensa en les capacitats que tens, i potencia-les. A 11Onze et donem vuit idees.

1. Conversa, estima. Fa força anys que l’entitat Amics de la Gent Gran treballa per a deixar enrere la soledat no volguda dels avis i les àvies. Tal com recorden a la seva web, segons dades de l’IDESCAT, a Catalunya hi ha 780.500 persones que viuen soles, un 42,5% de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta a més de 175.000 persones grans, i ha arribat a xifres històriques a Barcelona, on un quart de la gent gran viu sola. Per això, l’entitat té un programa de voluntariat molt potent. Pots acompanyar emocionalment una persona durant unes hores a la setmana, fer un acompanyament telefònic, participar en activitats festives i ajudar en les feines de l’organització. 
2. Sigues un radar. Precisament per a combatre aquesta soledat no volguda, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat el projecte Radars, que és més que un voluntariat i que implica tota la comunitat veïnal. Es tracta d’una iniciativa comunitària que posa en relació veïns i veïnes, comerços, farmàcies, voluntaris, entitats i equipaments. L’objectiu és que les persones grans se sentin més segures dins la seva comunitat. Per a participar-hi només cal estar atent, amb una mirada sensible i respectuosa. Si detectes algun canvi en la gent gran que viu al teu voltant, et pots posar en contacte amb el projecte i, si t’engresca, pots col·laborar en les taules de debat, en els acompanyaments i acollides voluntaris o en la plataforma de seguiment telefònic.
3. Cultiva en comunitat. Una de les activitats que està teixint molts vincles comunitaris en els municipis són els horts urbans. N’hi ha a gairebé cada municipi de Catalunya. Els horts urbans tenen una finalitat lúdica, però alhora permeten recuperar els vincles amb la terra, en un context en què els productes de proximitat són cada vegada més valorats per la comunitat. Si amb el creixement urbanístic de les ciutats, els horts tradicionals van desaparèixer, ara se’n tornen a recuperar i se’n creen de nous. Els horts urbans són espais de convivència entre el veïnat i són una forma d’educació ambiental i nutricional. 
4. Segueix aprenent. Cada vegada hi ha també més persones que, quan arriben a l’edat de jubilació, troben el moment d’estudiar aquell grau universitari que sempre els va agradar, després de tants anys de feina i esforç. Totes les universitats catalanes disposen d’aules d’extensió universitària per a gent gran. De programes no n’hi falten. L’objectiu d’aquests estudis, que estan regulats per llei, és acollir persones de més de 50 anys que tenen interès a obtenir nous coneixements i que senten la necessitat de seguir aportant el seu granet de sorra a la societat. 
5. Acompanya. Per a sentir-se més actiu, també va bé fer-se acompanyar per gent més jove. Per això, moltes persones grans decideixen acollir estudiants universitaris, que alhora les ajuden en el dia a dia. Hi ha moltes entitats, com la Fundació Roure, que treballen per a trobar el binomi perfecte com qui busca una parella de ball. A més, a la Generalitat també han impulsat amb èxit un programa de mentoria, per a ajudar les persones nouvingudes en la societat d’acollida. Els mentors acompanyen les persones migrades, sovint en situacions d’asil o refugi, a fer gestions, buscar un habitatge digne i compartir activitats d’esbarjo. 
6. Sigues un puntal per als més menuts. Així mateix, hi ha moltes llars d’infants i centres residencials per a gent gran que estan començant a teixir vincles entre les generacions més grans i els més menuts de la casa. Hi trobem el cas de l’Ajuntament del Vendrell, per exemple, que organitza activitats intergeneracionals a través del Patronat Municipal Hospital Asil Sant Salvador. Els experts consideren que aquestes activitats ajuden a millorar la seva salut i a reforçar la seva autoestima. També s’observa una millora cognitiva i de l’estat d’ànim. 
7. Deixa’t cuidar. Si no en tens prou amb la companyia dels veïns, dels joves o de la mainada, sempre et pots deixar cuidar per una mascota. Moltes entitats d’acompanyament a la gent gran han incorporat programes amb gossos o cavalls, perquè està demostrat que les intervencions assistides amb animals aporten millores físiques, socials, emocionals i cognitives a les persones grans.
8. Passa a l’acció. I si et sents actiu i prou emprenyat amb el context que ens ha tocat viure, també pots passar a l’acció i implicar-te en moviments socials. Hi ha les associacions de veïns, la Marea Pensionista, la Marea Blanca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el Sindicat de Llogateres, la Plataforma per la Llengua, Òmnium, el Consorci per a la Normalització Lingüística i moltes altres entitats que necessiten el teu suport per a fer valdre les seves lluites compartides.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

L’app MyRealFood va néixer fa dos anys i ja ha superat els dos milions d’usuaris. Escaneja tot el que mengem per saber si és saludable, i recomana receptes senzilles per cuinar amb més consciència. Amb una sola aplicació, es defensen els drets dels consumidors i, alhora, s’impulsen nous hàbits alimentaris. Ens ho explica Sofia Belenguer, cofundadora del projecte, en un nou episodi de Persones.

Més enllà d’escanejar tots de productes que es troben als supermercats i a les grans superfícies, Belenguer detalla que MyRealFood aplega més de 130.000 receptes, moltes d’elles creades pels mateixos usuaris, que conformen una comunitat activa on s’intercanvien àpats preferits, es recomanen productes i, fins i tot, es poden inscriure en plans nutricionals per subscripció. “L’app treballa per a la comunitat i perquè puguis dur una vida més saludable”, resumeix la CEO.

El projecte va néixer per les inquietuds alimentàries d’un grup de joves de diferents àmbits: la mateixa Sofia Belenguer, el nutricionista Carlos Ríos, l’actual CTO David Vicente i Toni Mancha. Belenguer, que és advocada de formació, es va començar a preguntar per què com a consumidora era incapaç de saber, amb les etiquetes del producte, si el que comprava era prou sa. I es va adonar que als seus companys i amics els passava el mateix.

“Em vaig adonar que em faltava molta formació nutricional i que m’havia de formar”, recorda. I així és com el projecte va anar agafant volada. Belenguer argumenta que, per una banda, no hi ha prou educació nutricional; i, per altra, la publicitat alimentària tampoc hi ajuda. La combinació entre una cosa i l’altra genera un caldo de cultiu que ens impedeix conèixer què mengem i com millorar la nostra dieta.

La taula nutricional, però sobretot els ingredients

I què és important analitzar quan comprem un producte? “És crucial mirar quins ingredients porta el producte, i en quines quantitats, una informació que trobem a la taula nutricional”, respon Belenguer. En aquest punt és on l’app ens és de molta ajuda: “Mitjançant un algoritme propi, que marca del 0 al 100, de menys a més saludable, podem saber si un producte és saludable o no”, resumeix la CEO. 

Vols saber com MyRealFood s’ha convertit en una app de referència per als consumidors, però també per a les empreses alimentàries? Vols aprendre a tenir uns hàbits més saludables? Escolta tota la conversa!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

El raonament és senzill i potent alhora: l’actiu més important i rendible de qualsevol empresa són els seus treballadors i treballadores. Aleshores, què pot ser millor que mantenir l’actiu més important de l’organització en el seu estat natural, que és on es manifesta tot el seu potencial?

Aquest raonament, però, no és d’aplicació exclusiva a l’àmbit laboral. Les seves connotacions són primordials, ja que totes les persones som treballadores, si més no en potència, sigui en l’àmbit laboral actiu, postlaboral, en l’àmbit acadèmic, o en qualsevol altra situació. És evident, doncs, que la felicitat transcendeix qualsevol d’aquests raonaments, per a anar a raure en el comú denominador: l’ésser humà.

La recerca científica de la felicitat

Parlar de la felicitat no és cap novetat, Aristòtil ja en feia profundes dissertacions al segle IV aC. Però, en els últims anys, ha pres força el concepte de psicologia positiva, que és un corrent de la psicologia que estudia les bases del benestar psicològic i de la felicitat, així com de les fortaleses i virtuts humanes. La diferència respecte a altres corrents propers de la psicologia i amb els seus precedents històrics és que aquest es basa en el mètode científic. El psicòleg Martin Seligman en va establir les bases a la fi dels anys 1990, i d’altres autors, com Mihály Csíkszentmihályi, l’han fet créixer amb les seves contribucions. 

A primer cop d’ull, el propòsit de la psicologia positiva pot sonar massa arrogant: «ara la ciència pretén explicar-nos què és la felicitat?». Però són moltes les veus dissidents que consideren que la felicitat va molt més enllà del processament d’un simple conjunt de valors mesurables en l’àmbit de la psicologia.

Debats a banda, totes les persones sabem, sense que ens hagi calgut aprendre-ho, quan ens sentim bé, i, sobretot, quan ens sentim malament. És quelcom innat. I és que el nostre organisme va com una seda amb el benestar, mentre que comença a donar senyals d’alerta quan experimentem malestar. 

Què en diuen els experts

Atès que les empreses són sobretot conjunts de persones, pot semblar que sigui bàsic garantir el benestar i la satisfacció dels treballadors a la feina. Tanmateix, en la lògica empresarial lligada a la Revolució Industrial (encara molt present arreu), el paradigma general ha estat tot el contrari: fer-los treballar al màxim per a obtenir majors beneficis. Una visió on el seu benestar personal queda lluny de la incumbència de l’empresa.

Els estudis sobre aquest tema arriben a la conclusió que l’experiència dels treballadors que se senten a gust a la seva organització és molt més preuada que, fins i tot, els béns materials que poden rebre com a gratificació. I això és perquè aquesta experiència no té caducitat; sempre pot ser evocada i gaudida de nou.

La felicitat dels treballadors com a baròmetre de la salut empresarial

Així doncs, ara ja no es tracta de centrar-se només en la famosa experiència de client (CX), sinó que l’experiència del treballador també juga un paper cabdal en l’èxit de l’organització. Tant des del punt de vista de l’empresa, perquè un empleat feliç, creatiu o empàtic és sinònim d’un treballador més productiu, com des del punt de vista del treballador, perquè passem gairebé un terç de la nostra vida a la feina. 

És bona mostra de la consolidació d’aquesta tendència el sorgiment de diversos índexs, com ara l’Índex Global de Felicitat en el Lloc de Treball, que mesuren la felicitat al lloc de treball. Així mateix, es consolida la figura coneguda com a Chief Happiness Officer o director de benestar en aquelles organitzacions que aposten pel valor de les persones i la rendibilitat d’un empleat feliç.

La difusió aconsegueix conscienciació i implicació

Persones i empreses són una estranya barreja. Les persones som éssers tangibles que actuem moguts per la gratificació; posem els nostres esforços en allò que ens gratifica, sigui en la forma que sigui. Tanmateix, les empreses són en si intangibles, tot i que alhora estan formades per persones, i tenen com a propòsit o bé el benefici propi, el benefici social (sense afany de lucre) o bé una combinació de les dues, que aporti benefici però de forma sostenible per a la societat.  

Estranya barreja i, alhora, quina sinergia tan fructífera quan el focus de l’organització es posa en les persones!

A 11Onze s’ha cregut des de bon principi en aquest valor fonamental, que és compartit per totes les persones que formen la nostra comunitat. I funciona! 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

L’automatització, la intel·ligència artificial i la robòtica estan transformant la manera en què vivim i treballem. Aquests avenços tecnològics milloren la productivitat, però també plantegen reptes i preguntes sobre com afectaran els treballadors i a l’economia en general.

L’evolució de la durada de la jornada laboral ha mantingut una tendència decreixent en les últimes quatre dècades. Segons un informe publicat en el Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, la jornada laboral mitjana a l’Estat entre 1987 i 2019, s’ha reduït de 37 a 31,8 hores setmanals.

Aquest estudi analitza el conjunt de canvis estructurals de l’economia que han contribuït a la reducció de la jornada laboral i les perspectives que es mantingui aquesta tendència en un futur. Assenyala l’augment del pes del sector serveis, l’impuls a la parcialitat laboral i el progrés de la tecnologia com a principals factors contribuents al descens de la jornada laboral mitjana.

Els avanços tecnològics en automatització, robòtica i digitalització de la informació i la comunicació, han modificat la naturalesa de moltes tasques laborals i possibilitat una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat. Una reducció de la jornada laboral que facilita la conciliació entre la vida laboral i personal, redueix l’estrès i millora de la salut i el benestar dels treballadors.

Tanmateix, tot i que és cert que la tecnologia comporta beneficis personals i contribueix a augmentar la productivitat i l’eficiència a les empreses, també pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.

Invertir en educació i formació

L’informe assenyala que la inversió en capital humà i la innovació són factors clau en la millora de la productivitat. És a dir, les regions que inverteixen en educació i formació tenen una força laboral més preparada per l’adopció de noves tecnologies i per aprofitar les oportunitats d’aquesta revolució ocupacional.

Segons l’estudi de Randstad, ‘Flexibility at work: abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Així i tot, cal tenir en compte que quan parlem de pèrdua de llocs de treball, són les tasques que requereixen menys competències, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant. 

En un context de crisi econòmica i davant de la incapacitat de moltes empreses per augmentar els salaris significativament, la reducció d’hores de feina, tot mantenint els salaris i la productivitat, pot ser un factor determinant a l’hora de captar talent. En tot cas, el procés d’adaptació per part de la societat a aquesta nova realitat laboral requerirà la col·laboració del teixit empresarial i l’administració pública perquè ningú es quedi enrere.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones al món. Els mòbils han canviat la manera de viure, de treballar, de comunicar-nos i fins i tot la nostra qualitat de vida, el benestar i la salut.

Una aplicació és un programari autònom fet per complir una tasca determinada i que s’optimitza per fer-lo servir en telèfons intel·ligents, tauletes o rellotges intel·ligents en funció de les característiques disponibles. Quan és una aplicació de salut se la sol anomenar mobile Health (mHealth) i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la “prestació de serveis i informació sanitària mitjançant tecnologies mòbils”. 

Què és una aplicació de salut?

S’integra dins el camp de l’eSalut, entès com l’ús de tecnologies de la comunicació i informació per als serveis de salut (ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors d’instrumental mèdic connectat, robots mèdics, etc.). No deixen de ser programes informàtics que s’utilitzen en plataformes mòbils i que sovint estan connectats a dispositius mèdics que ens indiquen com millorar la nostra salut o prevenir-ne riscos. A més a més també n’hi ha de diagnosi, per tractar pacients o comunicar-nos amb el nostre sistema de salut.

La Comissió Europea avala que la pràctica mèdica i de salut pública és compatible amb telèfons mòbils, dispositius de monitoratge de pacients, assistents digitals personals i altres dispositius sense fils. A més, inclou en aquesta categoria aplicacions relacionades amb la informació sanitària a la població, recordatoris de medicaments proporcionats per SMS, telemedicina, sistemes de formació i orientació i fins i tot aplicacions d’estil de vida i benestar creades amb l’objectiu de mantenir o millorar els comportaments saludables de la població mitjançant la pràctica de l’esport i del “wellness”.

Com es controlen i quins criteris de qualitat s’utilitzen?

Al Principat de Catalunya ja fa temps que es fa servir un mètode d’avaluació de les aplicacions mòbils de salut, mitjançant variables objectives, anomenat iSYScore.

Els criteris que utilitza iSYScore per seleccionar les apps mòbils de salut més adequades a les necessitats s’elabora a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la sanitat, i es basen en tres criteris:  la popularitat, la confiança i la utilitat.

Quins problemes tenen aquestes aplicacions?

Bàsicament, la poca fidelització. Hi ha poques aplicacions que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. Un estudi confirma que el 70% de malalts crònics que les han utilitzat les deixen de fer servir al cap de sis mesos. I el 80% de les aplicacions s’abandonen en tan sols dues setmanes. Per millorar aquestes xifres, seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils. Cada persona és única i aquestes aplicacions actuen de forma genèrica.

Un altre problema al qual s’han d’afrontar és quant a la propietat i protecció de dades, sumat al desprestigi que pot tenir el producte si el primer usuari que la prova no li funciona.

Consells per escollir una aplicació fiable

1. Informar-nos: Buscar i comparar aplicacions a cercadors com Google. 
2. Ressenyes: Buscar en fòrums l’opinió que en tenen els usuaris. 
3. Llistat d’opcions: Fer una tria de 4 o 5 aplicacions.
4. Fiabilitat: Assegurar-nos que tinguin una evidència científica, i un bon lloc per fer-ho és buscar-ne les referències a PubMed (National Center for Biotechnology Information).
5. Testejar: Seria aconsellable testejar (provar) l’aplicació amb algun amic. Si per exemple pateixes d’insomni, és important que el teu amic no en tingui i així podeu posar en comú com ha anat.
6. Qui hi ha darrere? Per ser una aplicació de qualitat (fiable), és important que en el seu procés hi hagin participat tecnòlegs, professionals de la salut (que seran diferents en funció de l’objectiu del producte) i experts en legislació i maneig de dades. 
7. Obsolescència: Els estudis clínics requereixen temps i en el món de les noves tecnologies és quelcom que passa molt ràpidament i que, per tant, cal tenir en compte.

Seguir aquests simples passos t’assegurarà que les aplicacions que utilitzis siguin del tot fiables.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Emporarom, Aromes de l’Empordà, és una empresa productora de plantes aromàtiques i medicinals, conreades en diferents terrenys situats a l’Empordà. En un nou pòdcast de Persones, Pere Coll, un dels socis fundadors, ens parla del projecte i dels diferents productes que elaboren amb aquestes plantes.

De la unió dels mots Empordà i Aromàtiques neix el nom Emporarom, uns productors empordanesos de plantes aromàtiques, culinàries i medicinals que s’associen per desenvolupar i comercialitzar diversos productes, recuperant el coneixement popular sobre les plantes del seu entorn natural.

Aromes de l’Empordà cultiva moltes de les plantes que trobem en estat silvestre o al jardí de casa: romaní, farigola, alfàbrega, orenga, menta, fonoll, Maria Lluïsa… Totes elles conreades de manera ecològica en petits terrenys arran de mar, on tot el procés de producció es fa de forma artesanal, respectant els recursos naturals i preservant el medi ambient.

Una experiència sensorial

Les infusions són la punta de llança de la feina que fan per poder oferir nous productes que sorprenguin el consumidor. Cinc varietats amb caràcter propi que es basen en la mitologia grega, “les hem dedicat a deus i deesses gregues, amb barreges de plantes que s’ajustin a les seves característiques”, apunta Coll.

Així mateix, una extensa oferta de condiments culinaris es complementen amb visites sensorials on s’elaboren begudes aromatitzades i es fan tallers culinaris amb plantes i flors autòctones. Com explica Coll, “fem tallers on la gent pot identificar, olorar i tocar plantes, mentre pren un vermut, gintònic o una ratafia”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Tots els ciutadans del nostre país tenen dret a accedir a la sanitat pública, que tot i les mancances, és considerada com una de les més eficients del món. Així i tot,  el col·lapse en l’atenció primària ha provocat que el nombre d’usuaris de serveis de salut privats augmenti any rere any. Iu Alemany, director de ‘Back Office’ i atenció al client d’11Onze, ens planteja alguns conceptes per continuar un debat recurrent.

Segons un estudi realitzat el 2022 per la fundació IDIS, el sector sanitari privat suposa el 29,4% de la despesa sanitària total de l’Estat. Una dada que ha anat augmentant fins a arribar als 33.398 milions d’euros, la qual cosa representa el 2,7% del PIB, que sumada a la col·laboració pública-privada suma un total del 3,36 del PIB.

Un major poder adquisitiu de la població i les llargues llistes d’espera han posat de manifest els avantatges de la sanitat privada. Tot i això, el col·lapse de la sanitat pública i la gran quantitat de persones que es fan assegurances de sanitat privada de baix preu, només per tenir accés a proves diagnòstiques, o per a especialitats com la dermatologia, ginecologia o pneumologia, també està posant pressió al sector privat. Com explica Alemany, “a la sanitat privada tens accés directe a l’especialista, però les cites ja són menys immediates, cada cop té més llistes d’espera”.

La sanitat privada com a complement de la pública

Encara que les retallades pressupostàries i la manca d’inversió han posat de manifest les limitacions de la sanitat pública, la pandèmia ha accentuat la importància d’aquesta. Com apunta Alemany, “què hagués passat si l’hagués gestionat única i exclusivament la sanitat privada? A mi em fa por pensar-ho”.

La qualitat de l’atenció sanitària i la major inversió en equipament mèdic del sector públic, fa que disposi de millors mitjans i especialistes per a tractar les malalties més greus. Això comporta que, en cas de complicacions, fins i tot de les assegurances privades derivin als seus pacients a la pública.

Per altra banda, el model de negoci de la sanitat privada es basa en el benefici i la rendibilitat econòmica, deixant de banda els principis de solidaritat de la sanitat pública. No obstant això, en el context actual és evident que la col·laboració entre els dos models és necessària per garantir la viabilitat del sistema sanitari, almenys fins que la sanitat pública tingui el finançament que es mereix.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!