Entrenar fort i breu: el propòsit d’any nou

Amb l’entrada d’any, tots ens proposem assolir algunes fites personals. I, possiblement, el propòsit que suma més adeptes és el de fer exercici. Ara, un estudi de la Universitat de Boston demostra que l’entrenament intens i breu pot millorar la forma física molt més que els exercicis suaus, com caminar 10.000 passes al dia. T’ho expliquem!

Ens passem el dia davant de la pantalla, a l’oficina o teletreballant, i sovint és un miracle si aconseguim arrencar-li al dia una mitja horeta per fer esport. Aquests 30 minuts, però, poden ser la clau per compensar les vuit hores de treball. Els investigadors de la facultat de Medicina de la Universitat de Boston, liderats pel doctor Matthew Nayor, han analitzat l’esforç de més de 2.000 persones i han conclòs que l’exercici és saludable sempre, és clar, però si s’entrena fort i breu s’obté un resultat millor.

“Hem constatat que, en la millora del cos, l’activitat intensa, però amb menys temps d’esforç, és més eficient que caminar”. El doctor Nayor, que també exerceix com a cardiòleg al Centre Mèdic de Boston, el principal hospital universitari de la ciutat, assegura en un article al World Economic Forum, que “l’efecte negatiu que té el sedentarisme en la forma física pot compensar-se amb nivells molt alts d’activitat”.

A partir de l’estudi, publicat al ‘European Heart Journal’, els investigadors també van descobrir que, curiosament, els valors alts d’activitat i els valors baixos, ambdós realitzats amb vuit anys de diferència, tenen nivells equivalents en l’aptitud física. “Això fa pensar que pot haver-hi un efecte memòria”, afirma Nayor. Sense dissuadir les persones de complir amb les 10.000 passes diàries, els científics demostren que l’esforç intens és tres vegades més eficient que només caminar.

La fita: 75 minuts setmanals d’exercici intens

Així, en una taula d’exercicis, els investigadors consideren que un exercici de nivell baix com caminar és fer entre 60 i 99 passes per minut, un nivell moderat és fer entre 100 i 129 passos per minut i un nivell intens és fer més de 130 passes per minut.

Amb aquesta classificació, els investigadors recomanen o bé dedicar entre 150 i 300 minuts setmanals a fer un exercici moderat o bé invertir entre 75 i 150 minuts a la setmana a fer exercici intens, és a dir, exercitar-nos entre 25 i 50 minuts tres dies a la setmana. Amb qualsevol de les dues rutines, obtindrem els mateixos resultats físics. Així que, endavant amb els propòsits d’any nou!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Nadal ens encanta… fins que ens passa per sobre. Menjars que no s’acaben, agendes impossibles, compres obligades i una pressió ambiental que no perdona. Cada any prometem viure’l “amb calma”, però acabem atrapats en la mateixa roda. La pregunta és simple: com podem gaudir de les festes sense acabar exhausts, arruïnats o emocionalment aclaparats?

Nadal arriba cada any embolicat en una postal de perfecció amb taules impecables, famílies idíl·liques i una felicitat que sembla obligatòria. Però la realitat va per una altra banda. Les festes concentren pressions familiars, socials i econòmiques en pocs dies, i tothom intenta estar a l’altura mentre el ritme s’accelera. Ens movem d’un dinar a un altre, d’una visita a una trobada, sovint sense temps ni per respirar. Cal dir que no es percep com una falta, i això ens porta a encadenar obligacions que ens deixen exhausts.

Aquestes exigències xoquen amb el miratge permanent de les xarxes socials, on tot sembla lluminós, perfecte i amable. Però si la teva família és complicada, si hi ha tensions, o simplement arrossegues cansament emocional, aquest aparador pot fer-te sentir que la teva experiència de Nadal “no és prou bona”. Les expectatives es multipliquen i la realitat, sovint imperfecta, pesa. Quan els dies passen entre presses, agendes impossibles i converses que preferiríem evitar, el desgast emocional és inevitable.

La saturació sol arribar en silenci. Es manifesta en forma d’insomni, irritabilitat, problemes digestius o la sensació de funcionar en pilot automàtic. Són avisos clars que no s’han d’ignorar, perquè el cos demana una pausa. I és aquí on cal recordar la idea essencial que Nadal no s’ha de sobreviure, s’ha de poder viure. Posar límits, ajustar expectatives i acceptar que no hi ha Nadal perfectes és el que realment ens permet gaudir d’aquestes festes d’una manera més sana i humana.

Consells alimentaris amb seny

Menjar bé durant les festes no vol dir renunciar a res, sinó saber compensar. El problema no és el dinar de Nadal en si mateix, sinó convertir cada trobada, cada sobretaula i cada aperitiu en un banquet absolut. Per això, servir-se racions petites i repetir només si realment hi ha gana és una estratègia senzilla que estalvia centenars de calories sense renunciar al plaer. Menjar amb consciència i no per compromís és la primera clau d’un Nadal més lleuger.

Un altre pilar fonamental és cuidar el que solem oblidar sovint, com és la hidratació i el descans. L’alcohol deshidrata, altera el son i intensifica el cansament acumulat, de manera que alternar cada copa amb un got d’aigua marca una diferència real l’endemà. Dormir entre set i vuit hores és un protector infal·lible el qual regula la digestió, millora l’estat d’ànim i evita que els excessos es converteixin en malestar prolongat. Quan el cos descansa, la ment també ho fa.

Finalment, petits gestos quotidians poden transformar la manera com vivim les festes. Una caminada després d’un àpat pesant accelera la digestió i activa el cos; evitar el sucre ocult de salses preparades, refrescos i pastisseria industrial redueix l’excés calòric sense que ho notem; i equilibrar un dia molt carregat amb verdures, sopes o fruita ajuda a recuperar el ritme natural. El cos també celebra Nadal, però no necessita un festival gastronòmic permanent per fer-ho.

Benestar emocional per sobreviure les festes

Nadal és, paradoxalment, un moment en què la salut mental queda sovint en segon pla. Tothom vol que les festes surtin bé, que hi hagi harmonia, que les tensions no apareguin i que la il·lusió no s’esquerdi. Però aquesta pressió pot passar per sobre del que realment sentim. Les emocions incòmodes —tristesa, cansament, estrès— es guarden sota la catifa perquè “no toquen”, i això només intensifica el malestar.

Per això és essencial reivindicar el dret de dir “no”. No cal donar explicacions llargues ni justificacions elaborades, atès que amb un “necessito descansar” o “aquest any prefereixo un Nadal més tranquil” ha de ser suficient. Posar límits és una forma de cura personal i, a la vegada, una manera de prevenir conflictes en trobades familiars complicades. Ajustar horaris, optar per espais neutres o pactar temes prohibits—com la política o qüestions personals—pot transformar un dinar tens en una trobada suportable.

També hi ha qui viu Nadal amb solitud, un sentiment que les postals, la publicitat i les xarxes acostumen a amplificar. Desactivar aquesta idea del “Nadal perfecte” és profundament alliberador, perquè no cal estar radiant ni tenir plans carregats d’esdeveniments. Activitats senzilles com fer voluntariat, anar al cinema, dedicar temps a la lectura o quedar amb algú que comparteixi la mateixa calma poden convertir les festes en un espai amable. Nadal no és una competició d’alegria, és una oportunitat per sostenir-nos, per cuidar-nos i per donar-nos permís per ser humans.

Consum responsable: la clau d’un Nadal més sa (també mentalment)

El consum nadalenc no només afecta la butxaca, sinó que també modela la nostra autoestima i la manera com interpretem les festes. La pressió per encertar els regals, per comprar més del necessari o per estar a l’altura d’un ideal publicitari pot convertir un acte afectuós en una font de tensió. Reduir el nombre de regals o pactar límits clars és una manera d’alliberar temps, diners i, sobretot, la sensació de no arribar mai a tot.

Tallant la roda del consum impulsiu, Nadal es torna més respirable. Comprar “perquè toca”, “perquè l’altre ho espera” o “per no quedar malament” genera ansietat i culpa, i sovint ens deixa amb un sentiment de buit quan les festes ja han passat. Decidir amb antelació què volem regalar i quin pressupost tenim és una eina potent per evitar compres precipitades. D’aquesta manera, el regal recupera el seu sentit original: un detall, no una obligació. El consum torna a estar al servei de les persones, i no a l’inrevés.

Les alternatives són moltes i, sovint, més significatives. Un dinar compartit, una excursió o una activitat fan més memòria que un objecte. Oferir temps—cuidar infants, ajudar en una mudança, preparar un àpat—és un regal emocionalment potent. I les manualitats o detalls personalitzats donen sentit sense necessitat de gastar desmesuradament. Un consum moderat és també un consum més conscient, i aquesta consciència és la base d’un Nadal més sa, més simple i molt més amable.

Per aquest motiu, gaudir de Nadal no depèn del que compres, sinó del que vius. El descans, els límits, l’alimentació equilibrada i el consum responsable no són concessions, sinó que són formes de preservar la salut física, emocional i financera en un dels moments més intensos de l’any. Quan cuides el teu ritme, Nadal deixa d’empènyer-te i comença a acompanyar-te. És aleshores quan el pots celebrar de debò.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La precarietat no és un accident del sistema, és la seva nova estructura. Ens connecta a tots a través de la incertesa, la dependència i el deute. I només entenent-ho podrem trencar el cercle i recuperar la sobirania sobre les nostres vides.

El sociòleg polonès Zygmunt Bauman va captar com pocs l’essència del nostre temps. Allò que ell anomenava modernitat líquida és avui una realitat palpable: tot el que abans era sòlid —la feina, les relacions, la seguretat econòmica— s’ha tornat fràgil i efímer. El treballador que podia planificar una vida, fer una hipoteca o criar fills amb certa tranquil·litat, ha estat substituït per un individu que encadena feines temporals, subsidis i deutes. Aquesta inestabilitat no és només econòmica: és emocional, psicològica i cívica. Un ciutadà que viu amb por és més fàcil de governar, però també molt menys lliure.

La inseguretat com a instrument de control

Les crisis —financera, sanitària, energètica, climàtica— s’han convertit en una constant. La incertesa ja no és una excepció, sinó una condició estructural. Cada nova onada de dificultats justifica un nou paquet de mesures “temporals” que, amb el temps, es tornen permanents. Mentrestant, la població s’acostuma a viure amb l’aigua al coll: salaris que no arriben a cobrir el cost de la vida, inflació que erosiona l’estalvi, lloguers que devoren sous i una fiscalitat creixent que ofega les classes mitjanes.

Aquesta precarietat generalitzada crea dependència. Els governs la gestionen amb subsidis i ajudes puntuals, mentre la banca i les grans corporacions ofereixen crèdit fàcil per mantenir el consum. És un cercle viciós que transforma els drets socials en favors i el treballador en deutor perpetu. La por de perdre l’ingrés o la casa esdevé una poderosa eina de submissió.

El resultat és una societat que viu pendent del pròxim rebrot econòmic o del pròxim índex de l’IPC, i que acaba confonent la supervivència amb el progrés. Com advertia Bauman, “la llibertat sense seguretat és una condemna, però la seguretat sense llibertat és una presó invisible”.

Del treball estable al treball fràgil

En pocs anys, el concepte de feina s’ha transformat radicalment. La flexibilitat —paraula aparentment positiva— s’ha convertit en sinònim de temporalitat, subcontractació i inseguretat. Els contractes curts i la feina parcial s’han normalitzat fins al punt que ja no sorprenen. En canvi, un contracte indefinit o una jornada de quaranta hores sembla gairebé un privilegi.

Segons l’INE, més del 25% dels treballadors joves a l’Estat espanyol tenen contractes temporals. A Catalunya, el salari mitjà real ha perdut més d’un 7% de poder adquisitiu en els últims cinc anys, mentre el cost de l’habitatge ha augmentat un 30%. La desigualtat entre sous i preus és ja estructural: treballar no garanteix viure dignament.

Aquest model laboral fragmentat genera una població permanentment disponible i fàcil de substituir. El treballador no pot projectar futur ni acumular patrimoni. Quan la feina deixa de ser una font d’estabilitat i passa a ser una lluita diària per la subsistència, el contracte social es trenca.

La precarietat laboral també és precarietat cívica. Un ciutadà sense horitzó no participa, no protesta, no exigeix. Simplement, sobreviu. I aquesta és, potser, la nova victòria del sistema: transformar el treballador en consumidor obedient i esgotat.

La pèrdua de llibertat i la necessitat de sobirania econòmica

La inseguretat econòmica erosiona silenciosament la llibertat. Quan tot depèn del salari del mes o del crèdit concedit, l’autonomia personal es difumina. Vivim en societats aparentment lliures, però sotmeses a mecanismes de control subtils: deute, dependència tecnològica i desinformació constant.

El repte és tornar a construir sobirania. En l’àmbit col·lectiu, això vol dir recuperar el control sobre els recursos bàsics —energia, habitatge, finances— i fomentar economies locals resilients. En l’àmbit individual, vol dir reaprendre hàbits d’autogestió: estalviar, invertir amb criteri, fugir del deute innecessari i apostar per la formació financera com a eina d’alliberament.

L’educació econòmica és la clau per transformar la por en poder. Quan entenem com funciona el sistema, ja no ens hi sotmetem cegament. A 11Onze fa temps que ho defensem: l’estalvi és sobirania, la informació és llibertat i la comunitat és força. 

El camí cap a una societat menys precària no depèn d’esperar solucions externes, sinó per construir seguretat des de baix, des de la cooperació i la consciència. Potser Bauman tenia raó: la precarietat és el nou vincle social. Però encara hi som a temps de convertir aquest vincle en una xarxa de solidaritat, no de submissió.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La producció d’aliments genera un terç de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle, tanmateix, és insuficient per a milions de persones que pateixen inseguretat alimentària i nutricional. Alguns estudis proposen un canvi d’enfocament cap a un sistema més sostenible, centrant-se tant en el benestar humà com en el mediambiental.

Un informe elaborat per la comunitat de les Noves Fronteres de la Nutrició del Fòrum Econòmic Mundial, en col·laboració amb Accenture, advoca per un canvi significatiu en l’estratègia de transformació del sistema alimentari mundial que estigui basat en la salut humana i planetària. Una via cap a un sistema alimentari sostenible que permetria a les persones portar una vida més feliç, saludable i productiva.

Es tracta d’una iniciativa que integra els sectors públics, privats i comunitaris, centrant-se a augmentar la disponibilitat, l’accés i l’adopció d’opcions alimentàries nutritives, sense deixar de banda els objectius de sostenibilitat. Subratlla la necessitat d’una col·laboració intersectorial per a transformar els sistemes i les polítiques alimentàries amb l’objectiu final d’aconseguir un panorama alimentari més equitatiu i sostenible amb millors resultats per a la salut mundial.

La iniciativa detalla els passos a seguir per a assolir dietes més sanes, posant l’accent en els aliments rics en nutrients, mínimament processats i predominantment vegetals. Entre els principals suggeriments figuren incentivar la producció d’aliments orgànics que siguin assequibles i accessibles, mentre es reforça el vincle entre alimentació i salut en la consciència dels consumidors. 

Així mateix, proposa facilitar un entorn de venda al detall que faci de les opcions nutritives l’opció per defecte. Perquè, tot i que la majoria dels indicadors que fan referència a les dietes inadequades que afecten els sectors de la societat més vulnerables se centren en la desnutrició, la malnutrició també es defineix per la falta de vitamines, minerals, fibra i altres micronutrients clau.

Una oportunitat econòmica en la transformació dels sistemes alimentaris

Les conclusions del Fòrum Econòmic Mundial coincideixen amb un altre informe mundial elaborat per destacats economistes i científics de la Food System Economics Commission (FSEC), que constata que els sistemes alimentaris existents destrueixen més valor del que creen, especialment a causa dels costos mediambientals i sanitaris. 

I és que la mala alimentació també està relacionada amb un major risc de patir malalties mentals comunes. Només la depressió, té un cost d’un bilió de dòlars a l’any per a l’economia mundial en pèrdues de productivitat laboral.

De fet, un estudi de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) calcula que els costos mediambientals, socials i sanitaris ocults dels sistemes agroalimentaris actuals van ascendir a més d’11 bilions d’euros el 2020.

En aquest sentit, el canvi cap a un sistema alimentari mundial més sostenible podria generar fins a 7,9 bilions d’euros de beneficis l’any, a banda de millorar la nostra salut i alleujar la crisi climàtica. Per tant, el cost de la transformació seria molt menor que els potencials dividends, proporcionant una vida millor a centenars de milions de persones.

L’estudi proposa desviar les subvencions i els incentius fiscals dels monocultius a gran escala que són destructius i que depenen dels fertilitzants, els pesticides i la tala de boscos, als petits i mitjans productors. Si més no com a una alternativa al sistema actual que empeny als agricultors a gestionar grans explotacions intensivament industrialitzades. 

Això no obstant, el principal repte d’una transició cap a aquest nou model agroalimentari és l’augment dels costos dels aliments. Un canvi de paradigma que requereix no només una conscienciació del consumidor, sinó tenir en compte la situació econòmica actual, tret que vulguem passar de les protestes dels pagesos a una revolta popular globalitzada.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si no acabes d’entendre per què, tot i viure en una suposada meritocràcia, el teu esforç no es veu recompensat, no pateixis, un model informàtic sobre la creació de riquesa tomba la noció que l’èxit econòmic està lligat al talent i a l’esforç individual, arribant a la conclusió que la sort hi juga un paper molt més important.

La loteria de les oportunitats es reparteix des del nostre naixement, però tenim poques possibilitats que ens toqui. Això sembla ser la conclusió de la tesi que defensen un grup de científics dirigits per Alessandro Pluchino, professor de física teòrica, mètodes i models matemàtics de la Universitat de Catània. 

Pluchino i el seu equip van desenvolupar un model informàtic que a través de simulacions analitza la distribució de la riquesa i l’èxit en una població hipotètica, amb l’objectiu de comprovar fins a quin punt intervenen factors com el talent humà i la sort.

Es tractava disseccionar fins a quin punt el paper de l’atzar influeix en el paradigma meritocràtic àmpliament dominant en les cultures occidentals, que es basa en la noció que l’èxit es deu principalment, si no exclusivament, a qualitats personals com el talent, la intel·ligència, les habilitats, l’esforç o l’assumpció de riscos.

Com funciona el model informàtic?

L’equip va introduir al simulador les dades d’una població hipotètica de persones dotades de la distribució mitjana de talent i intel·ligència. A continuació, el model informàtic va generar una simulació equivalent a una vida laboral de quaranta anys, introduint esdeveniments afortunats i desafortunats al llarg del temps, que equivalen a oportunitats per augmentar o disminuir la riquesa.

Seguint aquest mètode, els investigadors van descobrir que, la major part de les vegades, la riquesa està més vinculada a la sort que al mateix talent: “El nostre model mostra que si bé és cert que es necessita cert grau de talent per tenir èxit en la vida, gairebé mai les persones més talentoses assoleixen els cims més alts, sent superades per individus mitjanament talentosos, però sensiblement més afortunats.”

Al final, l’equip va comprovar si la distribució de la riquesa resultant coincidia amb la del món real, on el 80% de la població posseeix el 20% de la riquesa. I així va ser, una vegada i una altra. Dit d’altra manera, els resultats van confirmar que, malgrat les diferències en talent i esforç, l’atzar juga un paper crucial en determinar qui arriba a ser extremadament ric. Això significa que moltes persones amb talent i treballadores no esdevenen riques simplement perquè no han tingut la mateixa sort que altres.

Per altra banda, les simulacions també van demostrar que les oportunitats són distribuïdes de manera desigual. La gent que ja té certs avantatges, com un bon nivell educatiu o una bona xarxa de contactes, té més probabilitats de trobar-se amb oportunitats que poden portar a grans guanys econòmics, mentre que aquells que comencen des d’una posició menys privilegiada sovint ho tenen més difícil per accedir a les mateixes oportunitats.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

La tornada a la rutina després d’unes vacances sempre ha estat una mica feixuga. Però en els darrers anys, el fenomen conegut com a “síndrome postvacacional” s’ha convertit en una realitat força comuna per a moltes persones. 

Malgrat que no es tracta d’una malaltia reconeguda, ni tampoc d’un trastorn clínic com la depressió, els seus efectes poden ser prou intensos per alterar el benestar emocional i la capacitat de concentració durant els primers dies —o setmanes— de retorn a la feina.

Aquest malestar s’expressa de formes molt diverses: 

• Algunes persones senten una sensació difusa de desgana. 
• Altres noten cansament físic sense causa aparent, dificultat per dormir, poca motivació o una irritabilitat persistent. 
• Hi ha qui se sorprèn de no reconèixer-se, de no tenir ganes de reprendre la feina ni les activitats habituals, ni tan sols les que normalment li agraden. 

En el fons, el cos i la ment estan fent un esforç d’adaptació a un canvi brusc de ritme. I aquest procés, lluny de ser immediat, pot trigar dies a resoldre’s.

Per què ens passa?

Les vacances suposen una alteració substancial de les nostres rutines. El rellotge s’atura, els horaris s’alliberen, la ment es desconnecta del soroll constant del dia a dia i recuperem una mica de control sobre el nostre temps. Aquesta sensació de llibertat, de respir, és precisament el que s’esvaeix quan arriba l’hora de tornar. I no tothom ho encara igual.

La situació actual tampoc hi ajuda. Vivim en un context marcat per la incertesa econòmica, la precarietat laboral i una exigència constant que sovint ens manté en estat d’alerta. Si a tot això hi sumem una tornada abrupta al món laboral —de vegades amb agendes plenes des del primer dia—, no és estrany que el cos i la ment protestin.

Prevenir el xoc de tornada

Aquest malestar, però, no és inevitable. De fet, es pot prevenir o, com a mínim, alleugerir si es fa una tornada intel·ligent i progressiva. El primer consell que molts especialistes comparteixen és evitar tornar de vacances el dia abans de reincorporar-se a la feina. Reservar-se dos o tres dies de transició ajuda a posar ordre, descansar, preparar la logística familiar i planificar amb calma la setmana. És un marge que ens permet reconnectar a poc a poc amb la realitat quotidiana.

També és útil reprendre les rutines de descans uns dies abans. Recuperar uns horaris de son més regulars —anar a dormir i llevar-se a la mateixa hora cada dia— permet que el cos es vagi reajustant. Sovint oblidem que el nostre sistema nerviós necessita pautes estables per funcionar bé, i un dels factors clau és el descans reparador.

Trobar espais de benestar dins la rutina

Un altre element fonamental per fer més suportable la tornada és mantenir alguna activitat gratificant fora de la feina. Les vacances no haurien de ser l’únic espai de plaer de l’any. Fer esport, caminar, ballar, cuinar, veure amics… qualsevol d’aquestes activitats pot ajudar a contrarestar l’estrès i estimular la producció d’endorfines, les hormones naturals del benestar. En definitiva, es tracta de no passar d’un extrem a l’altre, sinó de conservar espais de qualitat dins de la rutina.

També pot ser molt útil fixar-se petits objectius motivadors a curt termini. No cal que siguin grans fites: una excursió el cap de setmana, un concert, començar un nou curs, reprendre una afició oblidada… Qualsevol estímul positiu ens pot ajudar a veure que la vida quotidiana no és només feina i responsabilitats. I, de retruc, ens ajuda a reconstruir una certa il·lusió de cara al futur immediat.

I si el malestar no desapareix?

Ara bé, cal estar alerta si els símptomes persisteixen més enllà de les dues o tres primeres setmanes. En aquest cas, potser no estem davant d’una simple síndrome postvacacional, sinó d’una insatisfacció més profunda amb la feina, d’un desgast emocional acumulat o, fins i tot, d’un trastorn de salut mental que requereix atenció. No podem normalitzar un malestar crònic ni resignar-nos a viure amb l’ànim per terra. Si cal, convé consultar amb un professional que pugui orientar-nos.

En el fons, la síndrome postvacacional ens fa una pregunta incòmoda: vivim al ritme adequat? Si la resposta és que no, potser és hora de revisar les nostres prioritats i d’explorar formes de viure més sostenibles, més humanes. Potser la tornada a la feina no hauria de ser un xoc, sinó una oportunitat per fer les coses una mica millor.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Bioconstrucció o arquitectura sostenible són etiquetes que acompanyen a l’arquitectura convencional per a revolucionar-la, des dels fonaments, amb una premissa clau: a dins les cases hi han de viure éssers humans. Una idea tant evident com desafiant. En parlem amb l’arquitecta experta en bioconstrucció Sonia Hernández-Montaño

T’has plantejat mai amb quins materials s’ha construït la teva llar? Quina il·luminació preval o com la distribució dels espais està afectant el teu estat d’ànim? Arquitectura sana és el nom del projecte, i també la filosofia, que l’equip de la Sonia va portar a Catalunya l’any 2009 amb l’objectiu de fer més habitables les nostres llars des del punt de vista humà i de salut. 

La major part del nostre temps el passem dins d’espais tancats, però en termes generals no som conscients de fins a quin punt aquests espais poden incidir directament en la nostra salut física i mental. En un nou episodi de Persones, Hernández-Montaño remarca tots els elements i pràctiques que hem de tenir en compte per millorar la nostra vida.

La salut que no es veu

La construcció evoluciona constantment, i en les darreres dècades ha incorporat elements tecnològics i nous materials. Hernández-Montaño assenyala, però, que “en aquest camí ens hem oblidat que hi ha persones a dins els edificis, que els edificis no només han de consumir menys energia i minimitzar els recursos utilitzats sinó que també hem de sostenir la vida a l’interior”. Defensa que tots som arquitectes i tots podem utilitzar aquesta eina de salut per propiciar el benestar de les persones.

Entre els aspectes més destacats, trobem algunes accions clau per mantenir la qualitat de vida dins els espais, començant per la ventilació, un punt clau si es du a terme de la forma adequada i que fins i tot pot reduir la contaminació que pugui venir de l’exterior. El segon punt clau és la il·luminació, la “directora d’orquestra del nostre rellotge biològic” que ha d’anar canviant segons el moment del dia per acompanyar el nostre ritme circadiari.

També és imprescindible tenir en compte i reduir la presència de contaminants dins els espais interiors, un objectiu que rau en la tria de materials, tant de construcció, com en mobles o productes de neteja. Escolta la conversa sencera per a descobrir la resta de consells que faran de casa teva un espai de salut.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones al món. Els mòbils han canviat la manera de viure, de treballar, de comunicar-nos i fins i tot la nostra qualitat de vida, el benestar i la salut.

Una aplicació és un programari autònom fet per complir una tasca determinada i que s’optimitza per fer-lo servir en telèfons intel·ligents, tauletes o rellotges intel·ligents en funció de les característiques disponibles. Quan és una aplicació de salut se la sol anomenar mobile Health (mHealth) i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la “prestació de serveis i informació sanitària mitjançant tecnologies mòbils”. 

Què és una aplicació de salut?

S’integra dins el camp de l’eSalut, entès com l’ús de tecnologies de la comunicació i informació per als serveis de salut (ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors d’instrumental mèdic connectat, robots mèdics, etc.). No deixen de ser programes informàtics que s’utilitzen en plataformes mòbils i que sovint estan connectats a dispositius mèdics que ens indiquen com millorar la nostra salut o prevenir-ne riscos. A més a més també n’hi ha de diagnosi, per tractar pacients o comunicar-nos amb el nostre sistema de salut.

La Comissió Europea avala que la pràctica mèdica i de salut pública és compatible amb telèfons mòbils, dispositius de monitoratge de pacients, assistents digitals personals i altres dispositius sense fils. A més, inclou en aquesta categoria aplicacions relacionades amb la informació sanitària a la població, recordatoris de medicaments proporcionats per SMS, telemedicina, sistemes de formació i orientació i fins i tot aplicacions d’estil de vida i benestar creades amb l’objectiu de mantenir o millorar els comportaments saludables de la població mitjançant la pràctica de l’esport i del “wellness”.

Com es controlen i quins criteris de qualitat s’utilitzen?

Al Principat de Catalunya ja fa temps que es fa servir un mètode d’avaluació de les aplicacions mòbils de salut, mitjançant variables objectives, anomenat iSYScore.

Els criteris que utilitza iSYScore per seleccionar les apps mòbils de salut més adequades a les necessitats s’elabora a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la sanitat, i es basen en tres criteris:  la popularitat, la confiança i la utilitat.

Quins problemes tenen aquestes aplicacions?

Bàsicament, la poca fidelització. Hi ha poques aplicacions que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. Un estudi confirma que el 70% de malalts crònics que les han utilitzat les deixen de fer servir al cap de sis mesos. I el 80% de les aplicacions s’abandonen en tan sols dues setmanes. Per millorar aquestes xifres, seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils. Cada persona és única i aquestes aplicacions actuen de forma genèrica.

Un altre problema al qual s’han d’afrontar és quant a la propietat i protecció de dades, sumat al desprestigi que pot tenir el producte si el primer usuari que la prova no li funciona.

Consells per escollir una aplicació fiable

1. Informar-nos: Buscar i comparar aplicacions a cercadors com Google. 
2. Ressenyes: Buscar en fòrums l’opinió que en tenen els usuaris. 
3. Llistat d’opcions: Fer una tria de 4 o 5 aplicacions.
4. Fiabilitat: Assegurar-nos que tinguin una evidència científica, i un bon lloc per fer-ho és buscar-ne les referències a PubMed (National Center for Biotechnology Information).
5. Testejar: Seria aconsellable testejar (provar) l’aplicació amb algun amic. Si per exemple pateixes d’insomni, és important que el teu amic no en tingui i així podeu posar en comú com ha anat.
6. Qui hi ha darrere? Per ser una aplicació de qualitat (fiable), és important que en el seu procés hi hagin participat tecnòlegs, professionals de la salut (que seran diferents en funció de l’objectiu del producte) i experts en legislació i maneig de dades. 
7. Obsolescència: Els estudis clínics requereixen temps i en el món de les noves tecnologies és quelcom que passa molt ràpidament i que, per tant, cal tenir en compte.

Seguir aquests simples passos t’assegurarà que les aplicacions que utilitzis siguin del tot fiables.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a parts iguals. Els avantatges d’un món digitalitzat xoquen amb l’anhel de no perdre pràctiques tradicionals. La por, principalment, és perdre la part humana, però i si la tecnologia ens ajudés a potenciar-la? 

En els darrers anys, la investigació en àmbits científics s’ha vist esperonada gràcies a la incorporació de la IA, la intel·ligència artificial. Universitats, empreses i projectes uneixen esforços per avançar i millorar tant en diagnòstic de malalties com en tractament, posant especial èmfasi en millorar la qualitat de vida dels pacients, tan física com psicològicament.

La intel·ligència artificial arriba a l’àmbit de la salut mental i se situa en aquesta encreuada, entre terapeutes i pacients, per agilitzar el procés de diagnòstic, facilitar el seu reconeixement i millorar la precisió de cada tractament.

Algoritmes per a prevenir malalties

En tot el que afecta la salut mental, el factor de la prevenció és clau. Per això entitats, empreses i organitzacions uneixen esforços —cada vegada més sofisticats— per posar a l’abast de la població eines que facilitin el procés de demanar ajuda. D’aquest primer pas en dependrà el diagnòstic, el tractament i la recuperació.

Països com els Estats Units han posat fil a l’agulla i cada vegada més centres de recerca s’orienten cap a la IA. Hi trobem projectes com The Trevor Project, que a través d’IA ha creat un espai segur per al col·lectiu LGBTIQ+, especialment com a suport per als més joves. La raó és tan senzilla com preocupant: calculen que només als Estats Units, 1,8 milions de joves es plantegen el suïcidi cada any, i almenys un jove intenta suïcidar-se cada 45 segons. Si ampliem aquestes xifres, calculades només en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, entre el total de la població, les xifres augmenten considerablement.

A Catalunya també s’han desenvolupat projectes de recerca i empreses orientats a IA per a la salut mental. Per exemple, el Projecte STOP, liderat des de la Universitat Pompeu Fabra, està orientat a detectar la depressió i prevenir el suïcidi i els desordres alimentaris. Ho fan gràcies a un algoritme que actua enfocat a les xarxes socials, un espai on els usuaris són especialment vulnerables. Gràcies a les últimes campanyes dutes a terme, el projecte ha aconseguit augmentar un 60% les trucades al Telèfon de l’Esperança, una fundació que acompanya a totes aquelles persones que se senten soles o poden necessitar ajuda.

Les paraules adequades poden salvar vides

La IA ha permès fer un pas endavant, i empreses de diferents àmbits estan creant algoritmes per a contribuir-hi. El primer avantatge que suposen les eines digitals és l’accessibilitat, que permet tenir a mà recursos terapèutics des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Un avantatge clau, tot i que pot minimitzar el seu efecte en perfils de persones poc tecnològiques o sense recursos.

La sofisticació dels sistemes d’IA és tal que són capaços d’analitzar el comportament del pacient, les expressions facials, el to de veu o el llenguatge que utilitza. Amb totes aquestes dades, la radiografia d’un pacient pot ser molt més realista, i el diagnòstic més acurat. Dos factors claus en salut mental, i més si tenim en compte que la meitat dels pacients rep diagnòstics erronis, segons ha calculat Aimentia, una empresa catalana que desenvolupa eines digitals per als professionals de l’àmbit de la salut mental.

Altres algoritmes van més enllà i analitzen les converses entre pacients i terapeutes amb l’objectiu de proporcionar als professionals un enfocament més precís a l’hora de comunicar-se amb el pacient. La meta de tots aquests projectes és clara: aconseguir que els problemes de salut mental, que segons l’OMS afecten una de cada quatre persones, arribin a tractar-se i curar-se.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

L’app MyRealFood va néixer fa dos anys i ja ha superat els dos milions d’usuaris. Escaneja tot el que mengem per saber si és saludable, i recomana receptes senzilles per cuinar amb més consciència. Amb una sola aplicació, es defensen els drets dels consumidors i, alhora, s’impulsen nous hàbits alimentaris. Ens ho explica Sofia Belenguer, cofundadora del projecte, en un nou episodi de Persones.

Més enllà d’escanejar tots de productes que es troben als supermercats i a les grans superfícies, Belenguer detalla que MyRealFood aplega més de 130.000 receptes, moltes d’elles creades pels mateixos usuaris, que conformen una comunitat activa on s’intercanvien àpats preferits, es recomanen productes i, fins i tot, es poden inscriure en plans nutricionals per subscripció. “L’app treballa per a la comunitat i perquè puguis dur una vida més saludable”, resumeix la CEO.

El projecte va néixer per les inquietuds alimentàries d’un grup de joves de diferents àmbits: la mateixa Sofia Belenguer, el nutricionista Carlos Ríos, l’actual CTO David Vicente i Toni Mancha. Belenguer, que és advocada de formació, es va començar a preguntar per què com a consumidora era incapaç de saber, amb les etiquetes del producte, si el que comprava era prou sa. I es va adonar que als seus companys i amics els passava el mateix.

“Em vaig adonar que em faltava molta formació nutricional i que m’havia de formar”, recorda. I així és com el projecte va anar agafant volada. Belenguer argumenta que, per una banda, no hi ha prou educació nutricional; i, per altra, la publicitat alimentària tampoc hi ajuda. La combinació entre una cosa i l’altra genera un caldo de cultiu que ens impedeix conèixer què mengem i com millorar la nostra dieta.

La taula nutricional, però sobretot els ingredients

I què és important analitzar quan comprem un producte? “És crucial mirar quins ingredients porta el producte, i en quines quantitats, una informació que trobem a la taula nutricional”, respon Belenguer. En aquest punt és on l’app ens és de molta ajuda: “Mitjançant un algoritme propi, que marca del 0 al 100, de menys a més saludable, podem saber si un producte és saludable o no”, resumeix la CEO. 

Vols saber com MyRealFood s’ha convertit en una app de referència per als consumidors, però també per a les empreses alimentàries? Vols aprendre a tenir uns hàbits més saludables? Escolta tota la conversa!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!