L’auge del gimnàs virtual: l’esport es reinventa

La Covid-19 ha aconseguit portar l’esport a casa. Des de la quarantena, gimnasos i centres esportius s’han hagut d’adaptar a una situació excepcional que no els ha deixat més alternativa que reinventar-se.

 

L’activitat física ha sigut el gran aliat dels catalans arran de la pandèmia. Alguns per necessitat i altres per sorpresa, però en més o menys mesura tothom s’ha apuntat al que, més enllà d’una moda, en aquell moment era una necessitat vital. El gimnàs virtual ha apropat l’esport a milers de persones, i ho il·lustra un estudi d’Asics en què el 36% dels enquestats declara practicar més esport ara que abans de la pandèmia. El perquè d’aquestes xifres també es recull a l’estudi: al 80% estar actius, encara que sigui des de casa, els suposa una millora física i mental considerable que els ajuda a controlar les emocions i mantenir la ment ocupada. La pràctica esportiva en línia segueix sent una tendència a l’alça que els gimnasos han sabut aprofitar.

 

Els abonaments als gimnasos virtuals creixen fins a un 400%

 

La quarantena obria les portes de casa a tot un seguit d’aplicacions i influencers que es van popularitzar a través de les xarxes socials. Els gimnasos virtuals arribaven per a quedar-se. Els avantatges són múltiples: flexibilitat en el lloc i l’hora de fer exercici, evitar desplaçaments, disminuir el cost o evitar la sensació d’inseguretat, vergonya o falta d’iniciativa que pot generar anar a un gimnàs. Així ho descriu Sergio Recio, fundador i director d’Ictiva, un dels pocs gimnasos virtuals creats a Catalunya.

Per a ells, la quarantena va ser un punt d’inflexió en el seu creixement, que l’any 2020 es va disparar fins a un 400% en el nombre d’abonats. Buscaven incentivar l’esport com a mecanisme directe per a millorar la nostra salut mental, i per a no deixar enrere a ningú, van rebaixar tots els preus al 50%. Vuit anys d’experiència, més de mil classes i 21 disciplines avalen que la fórmula virtual d’Ictiva funciona, però l’empresa no s’equipara amb els múltiples projectes d’entrenament virtual que han sorgit arran de la pandèmia i que, lluny de ser un format de gimnàs virtual, han sigut una adaptació del gimnàs presencial o una activitat de distracció més en temps de pandèmia. Des del seu punt de vista, els gimnasos presencials tenen un públic específic, però que no afectarà en l’augment dels gimnasos virtuals en els pròxims anys: “igual que el teletreball ha arribat per quedar-se, entrenar online és un hàbit que se suma a les nostres vides”.

Adaptar-se o morir: els gimnasos presencials es digitalitzen

 

A Catalunya, els gimnasos virtuals encara són minoria, i de fet no se’n troba cap que sigui exclusivament en català. Aquí el pes fort segueixen sent els centres físics i la tendència, per a pràcticament tots, ha sigut reinventar-se i adoptar el format en línia per a arribar als seus usuaris. 

En el cas dels usuaris habituals, la resposta va ser majoritàriament positiva, influenciada pel vincle que molts ja tenen amb els seus entrenadors, i pel pes que té l’esport en les seves vides. Toni Marin, tècnic d’activitats dirigides d’Ekke Lleida, destaca aquesta part social que va més enllà del que és purament esportiu: per a ells connectar en aquell moment “va ser una forma d’adaptar-nos a les necessitats dels socis i mantenir el contacte amb ells, no volíem que se sentissin sols en un moment que va ser molt dur per a tots”. En la mateixa línia van viure-ho usuaris com la Maria (30), per a qui mantenir la rutina del gimnàs incloïa mantenir part de la seva vida social, i precisament fer els entrenaments virtuals conjuntament és el que va ajudar-la a passar la quarantena sola a casa però sentint-se acompanyada.

Per als que no havien trepitjat un gimnàs, l’inici va ser progressiu i amb una gran tasca de recerca a darrere. El ventall d’activitats i entrenadors per a escollir és molt ampli, i aconseguir crear una rutina d’exercici requereix força de voluntat. En aquest sentit, la Pilar (24), usuària de gimnàs des de fa quatre anys, destaca l’auge dels falsos entrenadors que circulen a les xarxes i que realitzen rutines que no sempre són adients des d’un punt de vista esportiu. O si més no, no ho són per a tothom. Fer exercici sense pagar i sense supervisió professional està a l’abast de qualsevol, però pot comportar un risc físic important que cal conèixer.

 

El món virtual arriba a tots els públics?

 

Un any després de la quarantena podem extreure les primeres conclusions del que ha suposat la digitalització de l’esport, i la resposta és unànime: el format virtual ha arribat per quedar-se, però sempre com a part complementaria, com a reforç del gimnàs presencial. L’esport es viu plenament quan es comparteix, o com a mínim així es viu des de dins, tal com ens explica la Susanna Segura, cap d’activitats dirigides de Ca n’Arimon, a Mollet del Vallès, qui destaca que “el fet de tenir un professor a qui poder explicar-li què et passa, que et sàpiga corregir i animar, el format online mai ho podrà substituir”. Per ells, que formen part d’un grup que opera a tot Espanya, el format en línia ha arribat a menys gent de la que normalment tenen com a usuaris, “però sí que ens ha servit per a tenir-los connectats amb nosaltres i a partir d’aquí aconseguir que no es desvinculessin del món de l’esport”.

Per al públic de més edat, o els que estaven poc habituats amb la tecnologia, això va suposar un repte, i la Susanna reconeix que la resposta d’aquest col·lectiu va ser majoritàriament negativa. Tot i adaptar rutines d’exercici a casa, amb materials domèstics i amb el principal objectiu d’activar el cos, no es va aconseguir arribar a tothom. De mica en mica, però, tothom qui volia fer activitat física va trobar el seu espai.

A alguns, la digitalització els ha obert les portes a l’expansió, tal com explica la Mònica, professora i coordinadora d’El Taller de Ioga de Premià de Mar: “tenim alumnes d’altres poblacions o d’altres països als quals els agrada la nostra manera d’entendre el ioga i aquesta és la manera que el puguin practicar amb nosaltres”.

En el cas del gimnàs virtual Ictiva també s’ha posat èmfasi a arribar al públic des de la part més personal, amb la creació de classes en directe i xats des d’on comencen a construir una comunitat on els professors traspassen la pantalla per a oferir un tracte personalitzat als usuaris.

 

“Davant les adversitats, busquem una solució i ens hi llancem”

 

La capacitat de reinventar-se, tant per als gimnasos com per als usuaris, ha sigut màxima, i la lectura que se’n deriva és àmpliament positiva. Una barreja de superació per haver fet quelcom innovador, d’aprenentatge d’eines de comunicació fins ara inexplorades, d’autoconeixement que es deriva de mesos i mesos entrenant, patint i superant-te sol, des de casa, i la reafirmació que l’esport és salut, sigui com a vàlvula d’escapament, per a socialitzar o per a créixer personalment. Sergio Recio descriu l’esport com un “antidepressiu natural” que incideix directament en la nostra vida, i, sigui de forma presencial o virtual, el sector ha demostrat al llarg d’aquest any que, tal com descriu Toni Marin, “davant les adversitats ens adaptem, busquem una solució i ens hi llancem”.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem..

Cultura

Operació Biquini? No, gràcies!

2min lectura

L'agent Núria Rambla ens parla de bellesa natural

Cultura

Patrocini esportiu a càrrec d'una banca

8min lectura

Una relació win-win, on tohtom guanya

Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manel LopezManel Lopez says:
  2. Oriol Garcia FarréOriol Garcia Farré says:
    Oriol

    Gràcies, Joan! Ens veiem per La Plaça!

  3. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  4. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    “En el cas del gimnàs virtual Ictiva també s’ha posat èmfasi a arribar al públic des de la part més personal, amb la creació de classes en directe i xats des d’on comencen a construir una comunitat on els professors traspassen la pantalla per a oferir un tracte personalitzat als usuaris”m’agrada aquest concepte digitalsi però amb contacte personal i personalitzat

    • Joan VallsJoan Valls says:
      Joan

      En els entorns digitals, és el coneixement mutu el que dona vàlua afegida a l’experiència.
      Per exemple, tothom pot fer una classe de ioga en línia o la pot seguir, però jo sé que ningú al món ningú no me la farà amb l’acompanyament i la complicitat que m’inspira la nostra companya Laura, perquè em coneix.
      I d’això es tracta. Sortosament, el client ho percep, ho valora i ho demana.
      🙂

      Fa 4 mesos
  5. Jordi FerréJordi Ferré says:
    Jordi

    Això del gimnàs per internet, em sembla molt fred.

    • Amadeu VilaginésAmadeu Vilaginés says:
      Amadeu

      Hola Jordi, encantats de tenir-te per aquí. Bé, suposo que ha sigut una bona alternativa veient les circumstàncies en les quals ens hem trobat aquest any, però sí que és cert que depèn dels gustos de cadascú. Gràcies pel comentari!

      Fa 4 mesos

Deixa una resposta