Llibres per a viatjar sense sortir de casa

La pandèmia ens ha pres la llibertat de viatjar físicament, però existeixen moltes altres maneres d’endinsar-nos a nous mons. Us recollim els millors llibres de viatges de la literatura catalana per a viatjar sense sortir de casa.

 

Molta gent espera amb ganes la fi de la pandèmia per a poder viatjar a tots els racons del planeta, llocs pendents per visitar. T’agradi o no viatjar, ben segur que tens un indret d’aquest planeta que voldries poder tocar amb les mans. Però mentre no recuperem la normalitat i viatjar no torni a ser segur novament, et proposem un conjunt de llibres de viatges de la literatura catalana, amb els quals gaudiràs de diferents històries sobre viatges sense anar gaire lluny. Perquè les millors històries sempre queden plasmades als millors llibres. Que tinguis bon viatge.

 

Viatge a Rússia, Josep Pla

Viatge a Rússia el 1925 – Josep Pla | Grup62

Fou publicat l’any 1925, arran del viatge que el jove Josep Pla va fer a Rússia uns anys després de la Revolució, a fi de conèixer un país misteriós i en construcció. Una travessa duta a terme per un dels millors prosistes catalans del segle XX, en aquella època enviat com a corresponsal d’un diari a l’encara força desconeguda Rússia. Hi va anar tan sols un any després de la mort del líder soviètic Vladímir Lenin, i allà conegué i fou acollit pel polític i traductor Andreu Nin, qui moriria assassinat durant la Guerra Civil. Una autèntica joia periodística d’un dels millors cronistes catalans.

 

L’últim traginer, Josep Maria Espinàs

L’últim traginer (penguinllibres.com)

Si sou més de viure aventures tot caminant, us agradarà l’últim llibre de l’Espinàs, publicat aquest mateix 2021. La novel·la et porta de travessa per la Vall d’Aran i el Pallars. A través d’un viatge en el temps, et retorna a la Vall de l’any 1956, sense estacions d’esquí, dins d’un món rural històric on els guàrdies civils van amb bicicleta. En aquest món ple de nostàlgia i aventures, la travessa està assegurada. 

 

El gran llibre dels exploradors catalans, Joan de Déu Prats

El gran llibre dels exploradors catalans (comanegra.com)

Aquí tenim una altra joia literària d’aquest 2021, il·lustrat per Maria Padilla, un important valor afegit. Hi trobareu diferents històries, com la d’un ambaixador a la cort del Gran Kan de Pèrsia o la d’un mariner fill d’un militar mallorquí, entre altres personatges amb vides plenes d’aventures que desperten curiositat. En conjunt,  un llibre amb una acurada feina de documentació al darrere que et transporta amb els ulls tancats fins al més petit racó de les seves històries. Un llibre per a gaudir de la lectura al mateix temps que de les meravelloses il·lustracions que hi trobareu.

 

El Marroc sensual i fanàtic, Aurora Bertrana

Pàgina Rata Individual – Grup Enciclopèdia (grupenciclopedia.cat)

Aquest llibre, de l’autora i violoncel·lista gironina Aurora Bertrana, va ser publicat per primera vegada l’any 1936. El llibre és una crònica del viatge al Marroc que va fer l’escriptora l’any 1935, amb motiu d’un estudi per a analitzar les relacions dels homes i les dones en la cultura musulmana. Sens dubte, una encisadora lectura per a posar-nos en la pell d’un gran viatge dut a terme per una dona independent i avançada a la seva època.

 

Històries del Japó, Xavier Moret

Històries del Japó – Xavier Moret | Grup62

Una altra gran publicació d’aquest 2021. Llegir-lo serà com viatjar pel Japó. El llibre és una porta oberta a la cultura d’aquest país d’orient a través dels viatges viscuts per l’escriptor al país dels contrastos, i gràcies al seu pas per Tòquio, Kyoto, Osaka, i les tres illes: Honshu, Kyushu i Shikoku. No us el perdeu.

 

L’ocell de foc, Emili Teixidor

L’OCELL DE FOC (laie.es)

Encara que sembli una novel·la per a nens, aquest llibre és apte per a tothom que vulgui endinsar-se en el món feudal. Publicada per primera vegada l’any 1972, l’aventura ens situa a principis del segle XIII, on un aprenent de trobador anomenat l’Ocell de foc, tot fent camí, es creua amb la història del jove rei Jaume I, i s’endinsa en la vida dels monestirs al mateix temps que es qüestiona la seva identitat. Tot, mentre sobreviu a mil aventures per a trobar el seu autèntic destí. Època medieval, càtars, joglars, la Provença… Sens dubte, pàgines plenes d’aventura rere aventura. 

Acabarem recordant que els llibres són autèntics companys de viatge, tot citant a  Joana Raspall: «Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.»

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Llibres imprescindibles per a aquest estiu

3min lectura

Planejar les vacances, fer la maleta i agafar un llibre. L’estiu

Cultura

Viatjar amb el menjar

5min lectura

El menjar és una part essencial de qualsevol viatge, tant pel que descobreixes al lloc d'arribada

Cultura

Sèries que no et pots perdre aquest estiu

4min lectura

Us proposem sis títols que us acompanyaran aquest estiu i us



Nit d’estiu, bona companyia, una beguda freda, crispetes i una bona pel·lícula: un pla ideal, tant per a la quitxalla com per als adults. Requereix una mica d’inversió i esforç, i, tanmateix, vosaltres i la vostra colla n’obtindreu els beneficis durant tota la sessió… o durant tot l’estiu. 

 

Hi ha empreses que s’hi dediquen professionalment, com ara MEDIRFLASH SL, o Mestras Videocinema, amb seixanta-cinc anys d’experiència i un catàleg de més de cinquanta pel·lícules (la meitat d’elles, en català), i que poden muntar-nos un cinema a la fresca en un tres i no res. Aquestes empreses ofereixen l’avantatge d’un servei integral, amb el qual ens podem desentendre de muntatges i gestions. Això sí, hem d’adaptar-nos a l’oferta existent, sense gaire marge per a la creativitat i la imaginació. Tot el contrari del que us proposem aquí.

 

Requisits per a usar l’espai

Per a espectadors i espectadores, la principal dèria en començar una d’aquestes sessions és trobar el millor lloc possible, ben centrat, i… a gaudir de la pel·lícula! 

Per a qui ho organitza, però, l’esdeveniment demana una certa dedicació i preparació.

Si tenim prou espai en l’àmbit privat, aquesta hauria de ser la nostra opció predilecta; ens serà molt més còmode de condicionar i, ens estalviarem el pagament dels drets legals d’exhibició de pel·lícules en espais públics. Enguany, a més, amb la pandèmia de Covid-19, haurem d’aplicar totes les recomanacions de prevenció de contagis i això també esdevindrà més senzill en el nostre espai privat.

Si forçosament hem d’usar un espai públic, el primer requisit serà aconseguir-ne l’autorització de l’Ajuntament o de la institució que en tingui la titularitat. També hem de saber que la projecció d’una pel·lícula en un espai no privat requereix drets d’exhibició pública i drets d’autor, tal com explicarem més endavant.

 

La infraestructura tècnica

La infraestructura tècnica imprescindible consta dels tres elements bàsics de tots els cinemes: pantalla, projector i so.

  • Pantalla

La paret en blanc del jardí o de la terrassa, o el mur blanc d’un espai públic de la nostra vila, pot ser la pantalla de projecció d’una encisadora nit de cinema a la fresca. Aquesta és l’opció sense cost. Amb tot, pel que fa a qualitat d’imatge, el contrast, la saturació del color i la nitidesa seran de nivell justet. 

Si no tenim accés a una paret blanca, la següent alternativa de baix cost és un llençol, com més blanc millor, que haurem d’aguantar i elevar amb algun tipus de suport que en mantingui ben tensa i plana la superfície. Compte, però, amb el vent!

Si la nostra intenció és projectar diverses sessions, o fer-ho amb una certa freqüència, val la pena comprar una pantalla. Podem comprar una pantalla transportable, de marc plegable, des de 200 €, o una pantalla ultraportàtil, des de 140 €, tant en format 16:9 (format per l’alta definició) com 4:3 (format estàndard de la televisió convencional). L’última moda són les pantalles inflables, que fins i tot es poden ficar a l’aigua, a partir d’uns 315 €.

  • Projector

Arribats a aquest punt, hem de saber que l’element més important és el projector. Els projectors domèstics —els que s’utilitzen més habitualment— se centren més en el contrast que en la brillantor, que és més potenciada en un projector professional. Els domèstics els podem utilitzar en una nit d’estiu, però requereixen estar com més a les fosques millor. 

A l’hora de triar el projector, els lúmens són essencials: com més lúmens, millor resultat de projecció amb llum ambient. A més dels lúmens, cal parar esment al tipus de làmpada interior: els tradicionals en duen una d’incandescent, mentre que els més nous porten led i tenen una làmpada que dura cinc vegades més. A més, els filaments de les làmpades incandescents són més sensibles als moviments i es poden trencar quan estan calents.

Si volem veure pel·lícules en la màxima qualitat, haurem d’escollir un projector Full HD. D’aquests, n’hi ha de bona relació qualitat-preu a partir de 400 €. Alguns models permeten connectar-hi Google Chromecast, Amazon Fire TV o Apple TV i enviar-hi els continguts directament des del mòbil o la tauleta

  • So

Quant al so, val a dir que la majoria dels projectors tenen altaveus, però de qualitat i potència limitades. Així i tot, si la sessió és en petit comitè, en podríem tenir prou. Altrament, tenim diverses opcions alternatives aquí. Una opció que té força acceptació avui dia són les barres de so, que normalment necessiten connectar-se al corrent i al projector, on és possible fer-ho tant per cable, com per Bluetooth, que incorporen els projectors actuals.

 

Escollir la pel·lícula i pagar-la

En l’àmbit privat, podem escollir una pel·lícula d’alguna plataforma de pagament i llençar-la directament al projector. En el cas que fem una projecció en públic, cal abonar els drets d’exhibició, que poden oscil·lar entre els 150 € i els 320 €, segons el film. Quan haurem pagat aquest import, l’empresa distribuïdora ens enviarà la còpia de la pel·lícula per a poder-la projectar, en el format adient al nostre dispositiu de reproducció.

A aquest import caldrà afegir el de drets d’autor, que —segons informa la Societat General d’Autors i Editors (SGAE)— es generen quan es realitza l’exhibició de la pel·lícula degudament autoritzada. Aquest import és de 10,48 € més IVA per sessió. Convé aclarir que, per a la SGAE, una sessió pot constar de fins a dues pel·lícules projectades consecutivament i també que, d’aquests drets d’autor, en podrem deduir fins a un 5 %, si la sessió de cinema la fem sota l’empara d’alguna entitat cultural sense ànim de lucre.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Sèries que no et pots perdre aquest estiu

4min lectura

Us proposem sis títols que us acompanyaran aquest estiu i us

Cultura

Les millors sèries sobre el món financer

7min lectura

En aquest article ens hem interessat per les que estan

Invertir

Converteix el balcó en una terrassa cuqui

5min lectura

El 84% de la població de l’estat resideix en pisos enfront del



Aquesta setmana ha mort a Portugal Saraiva de Carvalho, el militar que va liderar el cop que va fer caure la dictadura de Salazar. Però la seva història hauria estat molt diferent si no hagués estat per una treballadora d’una cafeteria que amb el seu gest va canviar la història del seu país. Ella és Celeste Caeiro.

 

El 25 d’abril de 1974 semblava un dia com qualsevol altre a Portugal, un país que no celebrava eleccions des de 1925. Però el règim dictatorial de Salazar, succeït per Marcello Caetano, estava a punt d’esfondrar-se gràcies als clavells de Celeste Caeiro, humil treballadora d’una cafeteria de Lisboa.

En arribar al seu lloc de treball, va descobrir que aquell dia era de tot menys normal: durant la nit anterior, s’havia produït un aixecament militar contra el règim dictatorial portuguès; els soldats havien ocupat els punts estratègics del país, com ports i aeroports, i havien demanat a la població que es quedés a casa. L’operació la liderava el capità Otelo Saraiva de Carvalho.

Veient que la situació podia esdevenir crítica, el gerent del local va enviar cap a casa tots els seus treballadors amb una petició: ja que la situació feia impossible celebrar l’aniversari del local que tenien planejat, demanava als seus empleats que s’enduguessin els clavells que havien adquirit per a la celebració als seus domicilis. 

Caeiro, però, no va fer cas de l’advertència del seu cap i de les seves amigues, i, en lloc de dirigir-se cap a casa seva, va decidir en canvi agafar el metro en direcció al centre de Lisboa, a la coneguda Plaça de Rossío, per a poder observar com anaven evolucionant els esdeveniments. 

 

El dia que les flors van substituir les armes

Plena de curiositat, va aproximar-se a un soldat a preguntar-li pel que estava passant, i aquest li va demanar un cigarret. Malauradament, ella no en tenia cap, així que va pensar a comprar-li alguna cosa per a menjar, però, a causa del cop d’estat, totes les botigues i restaurants pròxims estaven tancats. Així doncs, va donar-li l’única cosa de la qual disposava en aquell moment: un clavell.

El militar no va dubtar en col·locar el clavell al forat del fusell que portava, simbolitzant la nul·la voluntat de disparar la seva arma. Tot seguit, la resta de soldats de l’escamot van seguir l’exemple del primer soldat, i, a mesura que Caeiro els repartia els clavells de què disposava, ells se’ls anaven col·locant de la mateixa manera.

Irònicament, aquest gest va córrer com la pólvora per la plaça i per tota la ciutat, fent visible la intenció dels revolucionaris de no disparar les seves armes. Un cop el govern del règim es va rendir, els clavells van acabar convertint-se en el símbol de la revolució i el perquè del seu nom.

 

L’absència de reconeixement per a Celeste Caeiro

Molts cops tendim a fixar-nos en les parts més boniques i positives de les històries, però val la pena també reconèixer les negatives. En aquest cas, l’absència de reconeixements que ha patit Caeiro al llarg de la seva vida.

Tot i haver donat nom a la revolució que va canviar el rumb del seu país, Caeiro és encara desconeguda per molts dels seus compatriotes, i, en lloc de rebre homenatges, sobreviu encara ara amb la pensió mínima de 370 euros, la qual destina en gran part a pagar el lloguer del seu apartament, una situació que ens hauria de fer reflexionar sobre el tracte que de vegades donem a qui ho dona tot sense demanar res a canvi.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

Lideratge femení

5min lectura

Espanya estableix, per llei, que en els càrrecs directius privats les persones del mateix sexe

Cultura

Dones economistes

4min lectura

Al llarg de la nostra educació hem après grans referents que han marcat la història per les

Comunitat

Extraordinaria

4min lectura

La xarxa d’emprenedoria femenina Extraordinaria ha esdevingut un espai de



Després d’un any de pandèmia, el festival torna a Barcelona amb més força i seguretat que mai. Una cita obligada per als amants del disseny, la innovació i l’artesania.

 

Què és Palo Alto Market Fest?

L’antiga fàbrica Gal i Puigsech, al bell mig del barri industrial del Poblenou, s’ha convertit en un espai de referència creativa gràcies a la Fundació Palo Alto, que ha fet d’aquest recinte un clúster d’empreses de creació artística i cultural. A més, des de fa uns anys el recinte acull l’anomenat Palo Market Fest, que tradicionalment té lloc el primer cap de setmana de mes i que, seguint la dinàmica de l’espai, acull un esdeveniment molt especial on no falten marques de tota mena, propostes culinàries d’arreu del món i música en directe per amenitzar la jornada.

 

El bressol de les tendències

Set anys després de la seva creació, s’ha consolidat com un mercat de referència, tant per a locals com per a visitants, i actualment compta amb més de 30 expositors de disseny per a tots els gustos: joies, art, roba de segona mà, vintage, sostenible o accessoris, en una selecció de propostes per a tots els sexes i edats. L’ampli ventall de marques artesanes ofereix productes originals i exclusius que fan del Market una experiència única.

Catorze empreses premium tanquen el cartell amb les propostes més innovadores del mercat, on el talent emergent, el disseny i la funcionalitat es troben per a crear productes sostenibles, de qualitat i on menys sempre és més.

 

Les 3M del Palo Alto: menjar, música i moda

La música en directe omple cada racó del recinte amb la “Street music experience”, que amenitza la jornada des de diferents escenaris.

I també en termes de menjar, el Market també ha esdevingut l’espai de referència en el sector food truck a la ciutat. Aconsegueixen reunir propostes culinàries de tota mena i multiculturals, sense faltar-hi menjar saludable i vegetarià.

 

Aforament limitat i prevenda d’entrades

Aquest cap de setmana té lloc l’última edició d’estiu del festival, que per qüestions sanitàries es divideix en dos torns: de 13:00 h a 18:00 h i de 18:30 h a 23:00 h, amb un aforament màxim de 950 persones. L’entrada té un cost de 5 € i es farà de forma exclusiva a través de l’aplicació de VERSE. Els menors de dotze anys i les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat i els seus acompanyants podran accedir-hi de forma gratuïta.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Brava Fabrics

4min lectura

Una empresa de proximitat que van iniciar el seu recorregut empresarial el 2015 a Barcelona.

Cultura

Tecnologia i art

6min lectura

L’art digital és capaç de qualsevol cosa.

Cultura

Viatjar amb el menjar

5min lectura

Una part essencial de qualsevol viatge.



Quan sents parlar de cançó de l’estiu què et ve al cap? Georgie Dann, The refrescos, King Africa, Don Patricio? Depèn de la generació a la qual pertanyis. Però, i en català, quines són les cançons de l’estiu?

 

La globalització i la popularitat de marques catalanes, especialment les de cervesa, aconsegueixen que les cançons que ells utilitzen arribin a més gent, però podem considerar que el naixement de la cançó de l’estiu en català es produeix l’any 1990, quan TV3 encarrega al popular grup La Trinca que compongui una cançó per a utilitzar-la en l’anunci de la programació d’estiu de la cadena, la qual es farà servir durant tres estius, versionada per diferents intèrprets.

L’any 1993 la cançó de l’estiu en català va ser Munta-t’ho bé d’Els Pets. És a partir d’aquest any que els grups o cantants escollits per a posar banda sonora a l’anunci d’estiu de TV3 opten per adaptar cançons pròpies, en comptes de compondre’n una exclusivament per la televisió. En molts casos això els ha atorgat una popularitat que fins al moment no tenien. En els darrers anys, les emissores de ràdio també s’hi han apuntat i encarreguen versions per la campanya d’estiu. Un nou canal de visibilització per les cançons en català.

 

Crea la teva llista d’estiu

Més enllà del món publicitari, recollim les 20 cançons en català que no poden faltar a la teva llista d’estiu:

 

Com ha de ser la cançó de l’estiu?

El fenomen anomenat cançó de l’estiu té el seu origen en el festival de música italià “Un disco per l’estate (1964), orientat a descobrir nous talents i imitar l’èxit del Festival de San Remo.

La idea italiana va travessar el Mediterrani, i l’any 1966 l’etiqueta de cançó de l’estiu es va popularitzar amb la creació del programa “Los 40 principales” a Radio Madrid, tot i que altres emissores com Radio Miramar o Radio Juventud també escollien ja les seves cançons de l’estiu.

La cançó de l’estiu, per definició, és “aquella que causa més impacte mediàtic durant els mesos d’estiu, ha de comptar amb tornades enganxoses i fàcils de memoritzar, i ser molt ballable”. En aquest àmbit es van popularitzar, especialment, gràcies a artistes llatins, però també d’altres nacionalitats, que traduïen les seves obres al castellà per triomfar en aquest gran mercat, com feia Georgie Dann, de nacionalitat francesa.

Actualment, la ràdio i la televisió de Catalunya també incorporen cançons en llengua catalana, marcades per la seva energia o per la seva tornada. El repte, però, és aconseguir que travessin fronteres. I tu, quina cançó afegeixes a la playlist de l’estiu?

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Llibres per a aquest estiu

3min lectura

L’estiu és sinònim de desconnexió.

Comunitat

Els 11 millors tiktokers catalans

4min lectura

Aquests joves s'han fet populars fent vídeos en llengua catalana.

Comunitat

Les vacances d’estiu dels catalans

3min lectura

Els catalans preparen l’estiu amb optimisme.



En aquests temps tan convulsos i difícils per al sector turístic, sembla que hi ha un àmbit que resisteix i manté un alt nivell d’activitat: l’enoturisme, o les visites a entorns vinícoles. Quines oportunitats ofereix aquest tipus de turisme a un sector avui sota mínims per la pandèmia?

 

El turisme que s’adapta a la nova normalitat

Ja ha passat més d’un any des del fatídic març del 2020, però les xifres del turisme a Catalunya segueixen molt per sota del que solia ser habitual. Aquests efectes nocius no es deuen només a les restriccions imposades pels governs, sinó que també molta gent, sigui local o estrangera, ha canviat els seus hàbits i prefereix evitar visitar llocs amb aglomeracions de gent o amb poc espai. 

Òbviament, aquest punt ha perjudicat establiments de molts punts de la geografia catalana que s’havien especialitzat en aquest tipus de turisme més massificat, però al mateix temps i contra tot pronòstic, sembla que està potenciant les visites als cellers de viticultors del nostre país.

Es tracta d’una activitat allunyada del turisme de masses i amb moltes facilitats per al visitant, que pot passar una estona de tranquil·litat, lluny de l’estrès de la ciutat, i gaudir de les meravelles gastronòmiques que s’hi ofereixen. Això afavoreix el manteniment de la distància social, que, juntament amb l’absència de massificació, proporciona una major sensació de seguretat als visitants.

 

Quin interès té per als turistes?

Des del punt de vista del client, l’enoturisme ofereix molts avantatges respecte a altres tipus de turisme. Per començar, Catalunya és un país molt ric en explotacions vinícoles i cellers: hi ha moltes denominacions d’origen (Penedès, Priorat, Empordà…), totes elles ben repartides arreu del territori, així que qualsevol català té múltiples cellers prop de casa seva que pot visitar, sigui en una breu escapada o durant uns dies de festa.

L’altra característica clau és la seva versatilitat: l’enoturisme no és només visitar els cellers, sinó que també permet viure altres experiències com fer un tast dels vins, visitar els museus locals, gaudir de la gastronomia o simplement aprofitar per a visitar les localitats de la zona, en un ambient molt més distés que a les grans ciutats.

Tot això ha permès que el turisme vinícola creixi notablement, i les estadístiques confirmen que cada cop hi ha més gent jove i de mitjana edat interessada a visitar els cellers de la seva zona. Avui quasi el 20 % dels visitants tenen menys de trenta-cinc anys, i més del 32 % tenen entre 35 i 45 anys, una tendència que va augmentant any rere any. 

 

I què suposa per als cellers?

Pel que fa als cellers, el fet de promocionar-se com a proposta enoturística els proporciona bastants beneficis, començant pels ingressos. Durant els primers mesos de la pandèmia, el consum de vi va caure quasi un 15 %, cosa que va provocar grans problemes financers per a moltes petites empreses vinícoles, moltes familiars, que no podien afrontar amb garanties el pagament dels deutes.

L’auge del turisme rural, i per extensió de l’enoturisme, ha suposat una gran ajuda per al sector, i ha obert una nova línia d’ingressos gràcies als visitants, que en termes generals acostumen a tenir un poder adquisitiu més alt que en altres activitats turístiques.

Aquesta allau de visitants també ajuda indirectament al sector de l’alimentació, ja que molts d’aquests turistes enològics aprofiten per a viure experiències gastronòmiques centrades en productes locals.

 

Perspectives de futur i recomanacions

Tot i els avantatges i sinergies que proporciona, hi hem de veure també un punt negatiu: de moment no s’està aprofitant tot el potencial de l’enoturisme. Tenim encara pocs visitants als nostres cellers, en relació amb els altres països del nostre entorn amb tradició vinícola com França o Itàlia. Mentre que aquests països tenen entre 15 i 10 milions de turistes enològics cada any, les últimes estimacions diuen que a Catalunya no superem el milió. En l’estat espanyol hi ha una situació similar: amb prou feines se superen els 3 milions de visitants.

Els avantatges de l’enoturisme, tal com s’ha descrit, suposen un potencial important per a les nostres empreses vinícoles i, per tant, el futur del sector ha de contemplar aquesta activitat i contribuir a la seva promoció i popularització. Aquest tipus de turisme, amb molta menys estacionalitat (el seu pic acostuma a ser a la tardor i primavera), pot contribuir també a regular el turisme de casa nostra, majoritàriament de sol i platja i concentrat en el període d’estiu.

La recomanació per a aquest estiu és visitar algun celler vinícola del nostre territori, en una experiència original i enriquidora on gaudir de la naturalesa i l’entorn que ens envolta. Catalunya compta amb una àmplia oferta de cellers, però, si no sabeu quin escollir, us recomanem algun dels guanyadors dels Premis Vinari d’aquest any, com per exemple, anar a passar uns dies l’Hotel BUIL&gINÉ (DOQ Priorat) guardonat com el millor allotjament enoturístic; passar unes hores al Celler Llopart (Corpinnat-Penedès) guardonat per la millor proposta per «Viu la verema de 1887»; o fer un maridatge al Jardí Restaurant El Cellaret del celler Família Torres (DO Penedès).

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Coneix els guanyadors

3min lectura

Dels Premis Vinari d’estiu

Comunitat

Empreses de proximitat que inspiren

6min lectura

Cooperativa de Vins CEVIPE

Economia

Ecologia i economia

4min lectura

Objectiu sostenible



Tot i que ens agrada molt anar a passar el dia a la platja, banyar-nos i gaudir d’una bona estona prop del mar, mai està de més recordar uns quants consells per tal de no patir més del compte sota el fort i calorós sol de l’estiu.

 

El sol no és dolent per a la nostra pell, al contrari: la radiació solar és fonamental perquè el nostre cos pugui sintetitzar la vitamina D, una vitamina essencial que ajuda a absorbir el calci i a enfortir el nostre sistema immunitari.

De fet, hi ha països que, durant l’hivern o algunes èpoques de l’any, quasi no poden gaudir de la llum del sol (com ara diversos indrets del cercle polar àrtic), i es recomana a qui hi viatgi durant aquestes èpoques i s’hi hagi de quedar durant un temps relativament llarg que prengui vitamina D en càpsules, per tal de no patir efectes nocius per al cos. 

 

El sol, entre poc i massa

Ara bé, es calcula que, tenint en compte la potència del sol a l’estiu, no caldrien més de 10 o 15 minuts d’exposició diària al sol per a rebre la quantitat de vitamina D necessària al dia. A partir d’aquí, doncs, una exposició continuada i sense protecció pot ocasionar efectes molt perjudicials per a la nostra pell. 

És per això què és molt important no subestimar els efectes de passar-nos massa hores a la platja, i prendre suficients mesures de protecció per a poder gaudir d’unes bones vacances sense haver-ne de patir després les conseqüències negatives que implica un excés d’exposició solar.

Evitem el migdia

Per a començar, molt important: l’horari. Tots veiem que al matí, quan està sortint el sol, fa menys calor. Passa igual al final del dia, durant la posta de sol. Això es deu al fet que, a causa de la rotació de la Terra, hi ha moments del dia en què els rajos del sol arriben més directament cap a nosaltres: és el que es coneix popularment com «el sol pica més».

Aquestes hores de màxima potència solar són normalment al voltant del migdia, de les 12 a les 16 hores, i són els moments a evitar l’exposició solar indiscriminada: ens posarem a l’ombra, anirem a fer un beure, o tornarem a casa a dinar. 

 

La crema solar, tot l’any!

Però, tot i que evitem les hores de més perill, l’astre rei segueix estant allà dalt, així que hem de protegir-nos igualment la pell. Això passa, sobretot, per utilitzar una bona crema solar que ens ajudi a suportar els efectes nocius de l’excés de rajos ultraviolats.

El més recomanable és utilitzar una crema amb factor de protecció +50 en les zones exposades del cos, i tornar-nos-la a posar almenys cada dues hores. També s’ha de tenir en compte que si anem a l’aigua a refrescar-nos, molt possiblement l’efecte protector de la crema durarà menys i ens n’haurem de tornar a posar abans.

És important no oblidar segons quines parts del cos, com les orelles o els peus, que molts cops no recordem que també estan exposades, per tal de no llevar-nos l’endemà amb una desagradable sorpresa en forma de cremada.

 

El barret com a complement

La crema solar té un problema, però, i és que hi ha zones a les quals no resulta del tot accessible. Es tracta, evidentment, dels cabells. Tot i pensar que aquests ja protegeixen la nostra zona capil·lar, el cert és que una exposició continuada pot ocasionar-nos problemes futurs.

Aleshores, com podem evitar-ho? Tot i que últimament s’estan tornant més populars els protectors solars amb esprai per a posar-se als cabells, la solució més lògica i també més tradicional és molt fàcil: utilitzar una gorra o un barret. D’aquesta manera podem protegir-nos la zona capil·lar sense cap problema.

Si seguim tots aquests consells i a més ens hidratem bé i cada poques hores, res ens impedirà gaudir d’un gran estiu a la platja, a la muntanya, o al lloc que nosaltres preferim!

Bones vacances!

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Tendències estiu 2021

4min lectura

Ja estem de ple a l’estiu i, com en cada canvi de temporada , allò que portarem o veurem a

Comunitat

Les vacances dels catalans

3min lectura

La temporada d’estiu 2021 ve marcada per menys restriccions

Sostenibilitat

Plantes refrescants

4min lectura

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha predit que el clima de mitjans de segle



Qui decideix els colors de l’estiu? Coneixes el Pantone Color Institute? T’expliquem per què trobes el que trobes al carrer i a les xarxes.

 

Ja estem de ple a l’estiu i, com en cada canvi de temporada, allò que portarem o veurem a peu de carrer o a la platja ha estat estudiat meticulosament per experts que analitzen les tendències. Avui, us volem posar al dia de les tendències d’aquest estiu 2021, i ho farem en tres petites pinzellades: ens endinsarem en els colors actuals, revisarem les prediccions de tendències, i ens informarem de com és la moda a la xarxa.

El corall, el lila, el groc o el fúcsia, els colors de moda de l’estiu

Qui decideix els colors de moda que veiem a les revistes, els que porten les presentadores de televisió, les influencers o els que veurem portar a la gent durant la temporada d’estiu? Això és feina de Pantone Color Institute, el centre de prediccions de tendències i consultoria dels colors de Pantone. Ells són, en gran part, qui marquen els colors que es portaran. Cada temporada fan un informe suggerint els deu colors principals i els cinc colors clàssics neutres a portar. 

Per a aquest estiu, Pantone aposta per la vitalitat a través de colors vius, com el groc ataronjat, el blau cel, el blau fosc, el marró terra, el verd fluix, el verd mentolat, el corall, el lila, el groc i el fúcsia. Pel que fa als clàssics de la temporada, proposen el blau ennegrit, el gris, el crema, el color terra i el verd salze. Segons diu Leatrice Eiseman, directora executiva de Pantone Color Institute, els colors d’aquest estiu combinen l’energia, la relaxació i el confort a fi de millorar el nostre estat d’ànim, allò que possiblement més necessitem ara mateix.

Tendències per a tots els gustos

Igual que en els colors, les tendències de moda també s’analitzen i es preparen amb antelació. Hi ha empreses que es dediquen a fer informes del que es portarà, anticipant dos anys abans la moda que trobarem a peu de carrer. Segons l’analista i experta en predicció de tendències Rosalina Villanueva, de WGSN -una empresa que es dedica exclusivament a pronosticar tendències-, aquest estiu és tendència la comoditat, l’estil futurista, el retro, el pop, l’estil mariner, els looks safari, els materials vaporitzats, els florejats, el minimalisme i els materials respectuosos amb el medi ambient. 

Xarxes socials, el nou incubador de tendències 

Però la moda no només la trobem en els colors que decideixen Pantone o els analistes més experts. La moda la trobem també a la xarxa. Tot navegant i amb una mica d’atenció tothom pot observar les tendències més top d’aquest estiu: Els barrets de pescador (bucket hat), les peces de vestir i els complements de ganxet, la bijuteria de colors, les espardenyes, les camises XXL, les sandàlies de flip flop, les bosses de xarxa, les peces asimètriques, les bermudes, els quadres vichy, el “tie-dye” o els vestits i la roba d’estil eivissenc, són només algunes tendències de moda que podrem trobar-nos aquest estiu, d’acord amb la moda que se segueix a les xarxes socials.

Recordem finalment que aquest estiu la moda ve carregada de felicitat;  no es tracta de ser el més modern ni el que vesteix amb les tendències més actuals, sinó de treure de cadascú la personalitat i l’energia més autèntica interpretada per mitjà de les peces que portem. I per últim, que ningú es deixi aquests bàsics de temporada: El somriure i el bon humor; que són la tendència més a l’alça que sempre trobarem, temporada rere temporada. 

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Operació Biquini?

2min lectura

No, gràcies!

Comunitat

Brava Fabrics

4min lectura

De Barcelona al món

Sostenibilitat

Disseny d’interiors

5min lectura

Per a pisos petits i sostenibles



Us proposem sis títols que us acompanyaran aquest estiu i us permetran conèixer i viure noves realitats sense moure-us del sofà. Sis històries que ens transporten, ens fan somiar, ens incomoden i ens fan ser crítics amb la societat, sempre sense perdre l’esperança.

 

  • Wild Wild Country (Netflix)
    A principis dels anys 80, el gurú indi Bhagwan Shree Rajneesh (Osho) arribava a la petita localitat de Wasco County, a Estats Units, per a construir la comunitat de Rajneeshpuram. Centenars de persones seguien els seus passos. Una història verídica, amb imatges i testimonis reals, que il·lustra l’ascens i la decadència d’aquesta salvatge secta basada en l’amor lliure i la meditació que va capgirar la vida d’aquest poble.

 

  • Small axe (Prime video / Movistar+)
    “Si vosaltres sou l’arbre alt, nosaltres som la petita destral, a punt per tallar-te”. Amb aquesta cançó de Bob Marley, el cineasta Steve McQueen posa nom a aquesta història sobre la violència racial de la comunitat afro caribenya al Regne Unit dels anys 60. Coratge i lluita contra l’opressió social i institucional relatats a través de cinc capítols amb cinc històries diferents que no us deixaran indiferents.

 

  • It’s a sin (HBO)
    Els anys 80 i 90 van ser l’època negra de la crisi del VIH. La sèrie s’emmarca en aquest context per descriure com es vivia la situació a través dels ulls d’un grup de joves. Vitalitat, llibertat i ingenuïtat. Els anys 80 s’intuïen com l’era dels canvis, del neocapitalisme, de l’entrada de nova música, de noves llibertats, però la societat va avançar al mateix ritme? La irrupció de la malaltia i la sacsejada mundial que va provocar també va fer créixer l’homofòbia. Una mirada que no deixa de ser actual, en un món on encara no s’ha erradicat ni la malaltia ni l’estigma.

  • The Underground Railroad (Prime Video)
    La petita pantalla acull l’adaptació de la novel·la de Colson Whitehead en aquest drama històric de lluita contra l’esclavitud. Al segle XIX, es crea un ferrocarril que ajuda als esclaus a escapar i els condueix cap a la llibertat tot portant-los a llocs segurs. Una història dura però amb un relat fascinant.

 

  • When they see us
    Cinc joves condemnats per una violació que no van cometre. Una història real que va commoure l’opinió pública nord-americana i que ara s’explica al món sencer a través d’aquesta sèrie dura però necessària. Muntatges policials, pressió social, mentides i la necessitat de resoldre el cas immediatament, independentment de les proves. Des de la seva estrena el 2019 s’ha posicionat com una de les joies de Netflix que la crítica ha ovacionat.

 

  • Years and years (HBO / Movistar+)
    Descriu una nova realitat al Regne Unit, pràcticament anticipant escenaris futurs. Un món inestablement subjecte a canvis polítics, socials i tecnològics que faran evolucionar les vides dels protagonistes cap a posicions ben diverses. Sis capítols narren la vida de la família Lyons al llarg de quinze anys en què l’espectador se sentirà identificat i observarà, incòmode, possibles escenaris que a tots ens pot tocar viure, al pur estil Black Mirror.

 

I per a tu, quina és la sèrie de l’estiu?

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Les millors sèries sobre el món financer

7min lectura

Tracten temes com economia, empresa i finances

Cultura

Llibres imprescindibles

3min lectura

Per a aquest estiu

El menjar és una part essencial de qualsevol viatge, tant pel que descobreixes al lloc d’arribada, com pel que t’emportes de casa. Repassem els bàsics per a viatjar amb menjar.

 

La importància del menjar, sigui per la base cultural o per la necessitat energètica, fa que quan viatgem ens enfrontem a diversos dilemes, com per exemple: on menjar? Què menjar? Menjar en un restaurant o dur el menjar en una carmanyola, fet de casa? Menjar abans de sortir de casa o fer-ho quan arribem a la destinació?

El que cal saber és que, triem l’opció que triem, el millor que podem fer és viatjar sense gana. És necessari que, abans d’iniciar un viatge, sortim de casa amb l’estómac ple, ja que això ens farà estar optimistes i ens farà encarar qualsevol problema que pugui sorgir amb més energia i positivitat.

Em vull emportar el menjar. Com ho he de fer?

Un cop he decidit que em vull emportar el menjar, cal que sàpiga que, en funció del mitjà de transport que faci servir, l’hauré de transportar de diferent manera. Per exemple, si vaig amb avió des d’un país de la Unió Europea cap a un altre, no solen existir restriccions a l’hora de portar aliments a l’avió. Podem viatjar amb productes d’origen animal, ja que se suposa que els estats membres compleixen les normes veterinàries comunitàries. Si el viatge és fora de la Unió Europea, caldrà consultar la normativa de cada país per a saber si ens deixaran introduir-hi o no el nostre menjar i com fer-ho. 

En canvi, si viatgem en cotxe, el que ens ha de preocupar més és quins aliments posar a la carmanyola perquè un cop cuinats o elaborats mantinguin les seves propietats, tant de conservació com de gust. Així doncs, cal mantenir la carmanyola a la temperatura adequada, sent aquesta d’un màxim de 5° per als aliments freds i del voltant de 65° per als aliments calents. En cas que no es pugui mantenir la calor, és millor refrigerar els aliments i escalfar-los abans de consumir-los. També cal tenir en compte recomanacions com la conveniència d’utilitzar preferentment aliments higienitzats, curats en cas dels lactis, i evitar preparacions que continguin ou cru.

Som el que mengem

Tal com conclou el document de la Fundació Alícia, La dieta Mediterrània un estil de vida actual, «la necessitat de recuperar la dieta mediterrània s’ha convertit des de fa dècades en una reivindicació constant. Les diferents investigacions realitzades sobre les pautes alimentàries que caracteritzen les societats desenvolupades del nostre temps porten a conclusions sorprenents: no ens alimentem bé, tenim accés il·limitat a certs productes alimentaris, i en la nostra societat es detecten cada vegada més estats de malnutrició importants. Patologies pròpies del nostre entorn —sobrepès i obesitat, anèmia, descalcificació i osteoporosi, càries, malalties cardiovasculars, diabetis, retinopaties i degeneració macular, restrenyiment i trastorns digestius i malalties degeneratives com Alzheimer o càncer— guarden, en molts casos, relació amb l’alimentació que el pacient ha seguit al llarg de la seva vida. I la dieta pot ser, si no la causa, sí el detonant que desencadena el mal funcionament de l’organisme […]».

La cultura mediterrània

Els panellets, les castanyes i els moniatos que es consumeixen per les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts; els torrons de Nadal; les truites i altres preparacions pròpies del Dijous Gras; els bunyols de Quaresma; els tortells de Reis; la crema de Sant Josep; les coques de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere; les mones de Pasqua…

La història de la nostra terra va estretament lligada a la cultura Mediterrània. Els mediterranis compartim característiques semblants, una de les quals és el fet de gaudir de la vida social al voltant d’una taula tot fruint dels plats i guisats que hi són presentats per ser degustats, tot garlant i fent xerinola.

La nostra cultura culinària té els seus orígens en l’època medieval. A Catalunya tenim un dels primers receptaris i manuals de gastronomia i vins d’Europa, el Llibre de Sent Soví, del segle XIII, que és un receptari medieval d’autor anònim. També, en paraules de Josep Pla, tenim el primer best-seller del món culinari: és el Llibre del coch del segle XVI, del mestre Robert de Nola, cuiner del rei Ferran de Nàpols. Avui dia la cuina catalana és coneguda i reconeguda internacionalment.

Quin és el valor energètic d’un aliment?

El valor energètic d’un aliment és proporcional a l’energia que s’allibera quan aquest aliment es crema, en presència d’oxigen. Aquesta energia alliberada es mesura en calories.

Una caloria és la quantitat de calor necessària per elevar un grau centígrad la temperatura d’un gram d’aigua. És una unitat molt petita i, per aquesta raó, per als aliments s’acostuma a fer servir un múltiple, la quilocaloria (1 kcal = 1.000 calories).

El cos humà, quan es troba en un estat de repòs absolut i manté la temperatura corporal constant, consumeix una determinada quantitat d’energia. Aquesta quantitat d’energia s’anomena taxa de metabolisme basal (TMB), i és la necessària per a mantenir les constants vitals. Per a calcular la taxa diària de metabolisme basal s’utilitzen les següents fórmules:

  • Dones: TMB = 655 + 9,6 · P + 1,8 · T – 4,7 · E 
  • Homes: TMB = 66 + 13,7 · P + 5 · T –  6,8 · E 

En aquestes fórmules, P és el pes en quilograms, T és la talla mesurada en centímetres i E és l’edat en anys.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Comunitat

Les compres de proximitat

4min lectura

Una aposta per l’economia sostenible i saludable

Cultura

Turisme sostenible

7min lectura

L’aposta que pot marcar el futur mundial