Josep Foraster: el celler del raïm trepat

El celler Josep Foraster, DO Conca de Barberà, està situat al Mas Foraster, als afores de Montblanc. Fa cent cinquanta anys que la família de Ricard Sebastià produeix raïm per a consum familiar i per vendre’l a la cooperativa. Però, l’any 1998, l’empenta de Josep Foraster va fer que el celler tragués els dos primers vins de collita pròpia. 

 

La història del celler Josep Foraster no té un inici planer. La idea de construir un celler i fer vi propi va néixer l’any 1995, quan Josep Foraster, ajudat pel seu pare, decideix fer un celler per produir vi amb els raïms de les terres familiars. L’any 1998, el celler ja està fet i veuen la llum els dos primers vins: Josep Foraster Collita i Josep Foraster Criança. L’any següent, després de cinc anys de lluita, Josep Foraster mor a causa d’un càncer.

Aquest cop del destí fa que la família hagi de decidir el futur del celler que tot just acaben d’obrir. Ricard Sebastià, que en aquella època tenia disset anys, explica, admirat i orgullós, que la seva mare, Julieta Foraster, va determinar posar-se al capdavant del negoci: “La mare treballava en el sector del turisme, i a més, no bevia vi. Però quan l’avi va proposar de continuar endavant, només si alguna de les seves dues filles volien fer-ho, ja que ell ja no se’n veia en cor —tenia més de setanta anys—, la mare va dir que ho volia intentar”.  

I llavors va ser quan Ricard Sebastià es va començar a implicar en el món del vi: “En aquell moment estudiava Dret, però cada cap de setmana anava a casa i ajudava en tot el que podia. També vaig fer un màster en enologia i em vaig treure el títol de sommelier. De fet, Dret no l’he acabada mai, perquè em vaig implicar plenament en el negoci familiar. No sabria dir el dia exacte, però el món de la viticultura i la vinificació em va anar enganxant”. Confessa que els primers deu anys del negoci van ser molt durs, però que ara les coses s’han encarrilat.

 

Ecològics i biodinàmics

Actualment, Josep Foraster produeix 170.000 ampolles, té vuit treballadors i exporta un 40% de la producció. La resta d’ampolles es venen a Catalunya i només un 5% a l’Estat espanyol. Tota la producció es fa amb el raïm de les vinyes pròpies, més el d’algunes vinyes que tenen llogades a pagesos de la contrada. 

La producció és 100% ecològica i, des de fa uns anys, una part és biodinàmica. El respecte a la terra i a les plantes per a en Sebastià és important i des de sempre, el treball que s’hi fa, tant en la viticultura com en la vinificació, busca reduir al màxim la presència de productes químics a la vinya i ser mínimament intervencionista. Sempre es deixa aconsellar i observa atentament quines són les tendències del mercat.

Davant el repte que representa el canvi climàtic, Ricard Sebastià reconeix que és una realitat que el preocupa: “Tot i que a la Conca de Barberà tenim un avantatge, que és que com a DO tenim la vinya de més alçada, amb les temperatures més fredes. Nosaltres estem plantant a força alçada, a uns 600 metres sobre el nivell del mar. Davant la irregularitat del clima, som previsors i tenim com a projecte construir un pou per poder regar les vinyes. La idea és construir el pou i que l’aigua s’extregui amb l’energia de plaques solars. A més, posar cisternes per recollir l’aigua de la pluja”.

Varietats autòctones

Un altre tret que caracteritza el tarannà del celler és que treballa en la recuperació de varietats autòctones:  “Des de fa anys —explica Ricard Sebastià—, el celler s’ha marcat com a filosofia de treball la recuperació de varietats autòctones: el trepat, el macabeu, la garnatxa. Per a nosaltres, el trepat és la varietat insígnia de raïm, ja que de les 1.100 hectàrees que hi ha al món, 1.000 es troben a la Conca de Barberà. I nosaltres busquem diferenciar el nostre producte, des de la terra, des de la varietat, perquè al món es fan molt bons vins i aconseguir donar-los un caràcter propi és el que fa que el teu sigui diferent”. El celler produeix dues classes de vins monovarietals: quatre vins 100% trepat; i dos, 100% macabeu.

 

Productes de la terra

Una de les branques importants del negoci és l’enoturisme. Ricard Sebastià explica que, gairebé des que van obrir, el celler ha rebut visites de turistes enològics. Les visites que organitzen consisteixen a ensenyar el paisatge vitivinícola (el celler es troba als afores de Montblanc, envoltat de vinyes); ofereixen esmorzars basats en productes locals i de la Conca de Barberà; fan tast de vins, etc. Els visitants poden, a més, gaudir d’un petit museu on la família té exposades eines que es feien servir a la vinya i al celler.

El Celler Josep Foraster va ser el guanyador, l’any 2012, del Vinari d’Or pel seu vi jove negre Josep Foraster Collita.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Tast final dels Premis Vinari 2021

2min lectura

El Celler Rubí acull un any més els guardons, que enguany

Cultura

Celler MontRubí

5min lectura

El celler MontRubí es troba a l’Avellà, un petit barri del municipi de Font-rubí, a la part

Cultura

L’enoturisme resisteix a la pandèmia

5min lectura

En aquests temps tan convulsos i difícils per al sector turístic



Últims dies per visitar la primera edició de la Biennal d’artesania catalana, una proposta impulsada per la Generalitat per visibilitzar i transportar el talent artesà de Catalunya arreu del món. Fins al 19 de setembre al Centre d’Artesania de Catalunya.

 

És un projecte impulsat per l’àrea d’artesania del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) de la Generalitat, i compta amb el suport de l’Associació de Galeries d’Art de Catalunya (GAC). Jordi Torrades, director general del CCAM, destacava a la presentació del projecte la intenció d’internacionalitzar l’art i l’artesania catalana i procurar-li prestigi i reconeixement.

 

Internacionalitzar l’art a través de Visions of Catalonia

L’eix central de l’esdeveniment és l’exposició Visions of Catalonia. Crafting Art, un format que es repetirà cada dos anys amb l’objectiu de ser l’aparador del talent local. Enguany se centra en la creació artística i artesana contemporània i compta amb l’obra de 31 artistes catalans. Es podrà visitar fins al 19 de setembre al Centre d’Artesania de Catalunya, al carrer dels Banys Nous número 11 de Barcelona. De cara a l’any vinent es preveu portar l’exposició a noves sales internacionals.

Amb la direcció de David Places i el comissariat de Mònica Ramon i Rubèn Torres, es pretén que aquest espai serveixi d’altaveu per a difondre les noves expressions d’art contemporani de casa nostra, creant la plataforma des de la qual els artistes locals puguin mostrar i difondre les seves obres, però també el que hi ha darrere. Tan important és el resultat final com el procés per arribar-hi, i per això l’exposició posa èmfasi en la tècnica, el concepte, els materials i l’ofici de l’artesania amb tot el que engloba. S’hi podran trobar tècniques com el paper al metall, la ceràmica, la fusta o el tèxtil.

Podeu descobrir els artistes d’aquesta primera edició de Visions of Catalonia aquí.

Visibilitat i reconeixement per impulsar l’artesania

La visibilitat i internacionalització de l’art català és un punt clau en el desenvolupament cultural d’un país, però cal anar més enllà. Els artistes i artesans busquen viure del seu ofici, en un moment social en què la tecnologia ha desbancat gran part de tècniques artesanes, deshumanitzant els processos de creació. En aquesta línia, la CCAM va iniciar una campanya per a potenciar el consum de productes artesans. Sota el hashtag #ConsumeixArtesania, s’ha creat un cercador que recull tots els punts on es poden comprar aquests productes arreu de Catalunya.

Tan important és reconèixer la tasca d’artesania com evitar que es comercialitzin productes sota l’etiqueta d’artesania que veritablement no ho són. Per evitar-ho, a Catalunya existeixen els carnets d’artesania, que donen al consumidor final la certesa que el producte ha estat realitzat amb matèria primera natural o reciclada, i que no se n’ha fet una producció industrial per comercialitzar-ho. 

L’àmplia oferta de productors artesans de Catalunya mostra el bon estat de salut d’aquest sector, que a més a més de l’impuls  de visibilització internacional, necessita el reconeixement local i l’aposta dels consumidors per seguir creixent i fent-se un lloc en plena era del consum industrial.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Tecnologia i art

6min lectura

L’art digital és capaç de qualsevol cosa: ha batut el rècord en vendre’s una obra

11Onze

11Onze a Palo Market

4min lectura

11Onze, la primera fintech dels Països Catalans, va fer el seu primer acte públic al Palo

Cultura

Mas Blanch i Jové

6min lectura

L’amor i el respecte a la terra, juntament amb l’art, fan del Celler Blanch i Jové, de la DO



Descobrim com s’organitza el tast final dels guardons al Celler de Rubí, en una cerimònia ritual per seleccionar els millors vins de Catalunya.

 

Una bodega antiga, amb les parets gruixudes sostingudes per unes tines grosses, ha acollit durant hores els millors vins de Catalunya. A la sala on eren aquests vins influencers només hi podia entrar l’organització. Secretisme total. Allà, els vins esperaven a ser tastats, un rere l’altre, separats per categories i amb una funda que impedia veure’n l’etiqueta. A fora, una vintena de sommeliers, enòlegs i crítics del món vitivinícola s’asseien a taula i rebien instruccions. Així és com el Celler de Rubí ha celebrat aquest dilluns el tast final dels Premis Vinari 2021.

“Aquest espai és per a nosaltres una joia, la nostra catedral, un viatge al passat per mirar el futur amb il·lusió. De vosaltres avui depèn conèixer els millors vins que es fan a Catalunya. És un honor per a la ciutat”, ha començat a celebrar l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez. L’equipament ha estat testimoni d’aquest tast des del naixement dels premis, que enguany arriben a la novena edició. El cert és que els vins que aquest dilluns s’han tastat al Celler de Rubí eren tots excel·lents: són els finalistes que van destacar en la primera fase dels prop de 200 vins que s’hi van presentar. L’equip d’11Onze, que és patrocinador oficial, n’ha estat espectador de luxe. 

Amb les instruccions precises de la directora dels premis, Ester Bachs, els tastadors han començat el seu ritual. “Els vins estan aquí per treure nota”, ha assenyalat. Bachs ha dirigit l’acte amb un respecte escrupolós i ha recordat que els Premis Vinari segueixen sumant edicions i fan costat al sector, que està patint els efectes de la pandèmia, però també de la meteorologia, perquè enguany hi ha zones del país que han patit sequera. Seguidament, ha començat a explicar com usar les tauletes per puntuar els vins, després ha passat a detallar el barem de puntuació, que està entre l’1 i el 100, però que en aquest cas no s’espera que baixi de 80, i al final s’ha dedicat a fer aclariments.

Valorar com un orfebre, degustar com un fan

Els tastadors s’impacienten. Paren taula i es remouen a la cadira. L’organització els ha distribuït de quatre en quatre, en taules grans i parades amb estovalles de fil bo. Les copes al voltant, la tablet a un costat i paper i llapis a l’altra banda. Comença la cerimònia: primer se serveixen els blancs; després, els negres; i, al final, els escumosos i dolços. Els tastadors celebren amb cada vi una festa que comença amb la vista, segueix amb el nas i acaba amb la degustació.

Jordi Martínez, enòleg, sommelier i propietari d’una botiga de vins selectes a Guissona, la Selecte Wine Store, ens explica que ell ha participat en els premis des de gairebé el principi i que la passió pels vins li ve de família, perquè tot i ser de les comarques lleidatanes, que produeixen poc vi comparat amb altres zones de Catalunya, havien tingut producció pròpia.

Sota la mirada distreta dels companys, Martínez ens explica que cada vi es valora per separat i que dels que tastaran no n’hi ha cap que sigui dolent. De vegades, admet, el tastador té un vincle especial amb algun dels vins que tasta, perquè té un toc estrany que només un fan veritable sap percebre, però que, al capdavall, han de seleccionar aquells vins que seran valorats en un mercat ampli. Tot i que el tast és a cegues, l’enòleg també reconeix que, si hi paren prou atenció, els tastadors que tenen més experiència saben, fins i tot, de quina zona prové el vi i amb quin raïm està fet. En el tast final, però, no se’ls demana que facin cap anàlisi més que la del paladar. Malgrat que la puntuació és individual, els tastadors de cada taula poden compartir impressions.

 

—No us diré quina olor em ve al cap…

—Per què? Digues, digues…

—Em ve olor de drap humit…

—Sí, sí, no t’equivoques… Jo sento olor com de marihuana, si us he de ser sincera…

—Oi que sí? És com de tomaquera!

—Per a mi això és un 84!

 

Els vins millor puntuats durant el tast final es donaran a conèixer a la Gala de Tardor que tindrà lloc divendres 8 d’octubre a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, en una jornada plena de sorpreses que es podrà seguir en directe per Televisió de Catalunya. A l’acte dels Premis també es reconeixeran la millor trajectòria professional del món del vi, la millor etiqueta, el millor celler, el millor tastador i el millor projecte ecològic, així com la millor iniciativa innovadora i de dinamització enoturística.

Els Premis Vinari dels vins catalans, organitzats pel diari digital VADEVI.cat, van néixer el 2013 amb l’objectiu de donar a conèixer l’excel·lència dels vins que s’elaboren al país i d’orientar el consumidor final sobre la diversitat i qualitat dels projectes vitivinícoles de proximitat. Al celler, sota l’atenta mirada de les tines, nosaltres els deixem deliberant.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Arriba el tast final dels Premis Vinari 2021

2min lectura

El Celler Rubí acull un any més els guardons, que enguany

11Onze

Guanyadors dels Premis Vinari d’estiu

3min lectura

El certamen patrocinat per 11Onze lliura els premis als

Premsa

11Onze i els Vinari

2min lectura

“La start-up catalana de tecnologia financera 11Onze, defensora dels projectes



El Celler Rubí acull un any més els guardons, que enguany celebren la novena edició i dels quals 11Onze és el principal patrocinador

 

Ha arribat el mes del tast final. Els Premis Vinari 2021 seleccionaran aquest dilluns 13 de setembre els vins finalistes dels prop de 200 que han superat la primera fase en les categories de blancs, negres i escumosos amb criances, així com els vins fortificats, rancis o dolços. Si a l’estiu es van escollir els millors vins joves, aquesta tardor encara queden unes quantes categories per resoldre. 

Així, una vintena de professionals participaran en una jornada de tast al Celler de Rubí, en la novena edició d’uns guardons en els quals 11Onze és el principal patrocinador. Sommeliers, enòlegs, membres del panell de tast de l’INCAVI i prescriptors del sector vitivinícola català posaran nota als vins que han superat la primera fase i que, ara, competeixen per ser les millors referències catalanes de l’any.

La traca final serà la gala de tardor

La traca final dels Premis Vinari se celebrarà a principis d’octubre a l’Auditori de Vilafranca del Penedès, en una gala que es podrà seguir en directe per Televisió de Catalunya. Els Premis Vinari atorguen medalles a cinc categories: Vinari Gran Or, Vinari d’Or, Vinari de Plata i Millor Vi Català de l’Any. Alhora, en l’esdeveniment es donaran a conèixer els vins tastats a cegues que han obtingut la millor puntuació. 

En l’acte de lliurament dels Premis, també es reconeixerà els cellers catalans amb premis especials, com la trajectòria professional del món del vi, la millor etiqueta, el millor projecte ecològic, així com el millor celler, el millor tastador i la millor iniciativa d’innovació i dinamització turística de Catalunya.

Els Premis Vinari que organitza el portal VADEVI.cat, i que recullen fins a tretze denominacions d’origen del país, promocionen els vins del país i estimulen un consum responsable i el comerç de proximitat. A més, són un aparador per als cellers catalans, que hi troben un espai de projecció internacional. Els guardons, en definitiva, divulguen entre els consumidors la cultura, el territori i la qualitat dels vins catalans.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t’ha agradat aquest article també et pot interessar…

11Onze

Els guanyadors dels Premis Vinari

3min lectura

El certamen patrocinat per 11Onze lliura els premis als

Premsa

11Onze i els Vinari

2min lectura

“La start-up catalana de tecnologia financera 11Onze, defensora dels projectes

11Onze

La Gala d’Estiu dels Premis Vinari

3min lectura

Aquest divendres 9 de juliol els Premis Vinari reconeixeran els



El celler MontRubí es troba a l’Avellà, un petit barri del municipi de Font-rubí, a la part més alta de l’Alt Penedès. Aquest estiu han obert un hotel com a complement a l’elaboració dels vins i del restaurant, que tenen en marxa des de fa un any.

 

El celler es va fundar l’any 1984. L’àvia i el pare d’Alejo Peris, actual propietari i gerent de MontRubí, eren farmacèutics a qui sempre els havia agradat el món de la vinificació. Les ganes de fer un bon vi els va determinar a obrir un celler. Que aquest celler estigui ubicat a l’Avellà es deu al fet que l’àvia tenia una estreta amistat amb la Paquita Miró Feixes, propietària de diverses finques d’aquesta zona. L’àvia i el pare van anar adquirint terres de la família Miró, i també diversos edificis de la zona, on van ubicar el celler. Amb l’ajut de l’enòleg Josep Queralt van iniciar el projecte ara fa trenta-cinc anys.

Pioners a escala mundial

MontRubí, actualment, cultiva 50 hectàrees de vinya. Quan va començar a elaborar producte ho va fer a través del cava. Alejo Peris ens explica que amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992, el sector del cava va viure una explosió, però, anys més tard, la gran competència i els bons productes que hi havia al mercat, més la devaluació del preu, va fer que moltes empreses petites haguessin de tancar les portes o s’haguessin de reinventar: “Nosaltres ens vam reinventar i vam començar a apostar per la recuperació de varietats autòctones”, explica Alejo Peris.  

A partir de l’any 1998, van començar a investigar la varietat autòctona del sumoll i dos anys més tard van treure el primer sumoll 100% del món. “És el nostre producte insígnia i es diu Gaitus” diu Peris, que explica que el sumoll “no és un raïm fàcil de treballar, ni fàcil de vendre”. Però quan van decidir recuperar el sumoll i fer el primer monovarietal d’aquest raïm autòcton “va ser el moment que va néixer la nostra filosofia com a celler”.

Compromesos amb el medi ambient

En aquests moments, MontRubí té al mercat una línia de sumolls, amb cinc vins diferents, i un amb un cupatge amb garnatxa i samsó. La idea de treballar monovarietals autòctones continua marcant la seva feina i ara estan vinificant malvasia, tot i que és una varietat que es planta més arran de costa i és característica del Garraf: “Nosaltres l’hem plantat en una finca a més 500 metres d’altitud amb un clima més continental que mediterrani. De fet, la nostra intenció és continuar fent vins monovarietals amb raïms autòctons. En negre: sumoll, garnatxa i Samsó, i en blancs: xarel·lo, parellada i macabeu”. 

Des de fa quatre anys, totes les terres de MontRubí estan certificades com agricultura ecològica, “intentem treballar a la vinya i al celler amb la mínima intervenció mecànica, reduint el màxim la petjada de carboni. Es treballa de manera que es respecti al màxim l’entorn i el medi ambient, i com a element diferenciador d’altres cellers, en el nou celler que es va reformar l’any 2016 es treballa mitjançant diferents alçades i, a banda de fer un tracte més tranquil al procés de vinificació, estalviem l’ús de bombes, fet que ens permet estalviar en la despesa energètica”.

 

Enoturisme gastronòmic

Els principis del celler s’han centrat en tres parts: el treball a la finca, amb el màxim respecte a la terra, amb micro parcel·les i fent agricultura ecològica; la segona branca, fer vins de qualitat, ecològics i vegans; i la tercera, fer un enoturisme de qualitat del màxim nivell.

Quant a l’enoturisme, des de fa un any, han apostat per fer un enoturisme gastronòmic en què “els visitants s’asseguin al voltant de la taula, gaudeixin d’uns excel·lents plats i degustin els nostres vins de qualitat, mentre gaudeixen de les vistes de les nostres vinyes que estan ben cuidades i formen un bonic jardí”, diu Alejo Peris. Explica que el projecte enoturístic s’ha vist eixamplat amb la posada en marxa, aquest mes de setembre, d’un hotel de deu habitacions i d’altres activitats que amplien l’oferta destinada al turista enològic.

 

Creixement

Alejo Peris està al capdavant del projecte des del 2017. Explica content que des que es dedica al 100% al projecte, aquest ha crescut des de tots els punts de vista, i que la pandèmia no els ha afectat plenament: “L’any 2020 vam tancar amb millors números que el 2019 i l’any 2021, tancarem amb millors números que el 2020. I això és un èxit de tot l’equip amb qui treballo, des del pagès, passant per l’enòleg, el cellerer, el xef i els cambrers, tots els quals hem sabut reinventar-nos i adaptar-nos a la realitat actual”.

Aquest any, el Celler MontRubí ha estat guanyador de 2 premis Vinari: Vinari d’or, en la categoria vins negres joves, amb el vi Black 2020, 100% garnatxa, i Vinari de Plata, en la categoria de vins blancs joves, amb White 2020, 100% xarel·lo.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

L’enoturisme resisteix a la pandèmia

5min lectura

En aquests temps tan convulsos i difícils per al sector turístic

Cultura

Vins profundament empordanesos

5min lectura

Anna Espelt, directora i enòloga del celler, es planteja la

Cultura

Celler Bouquet d’Alella

5min lectura

Bouquet d’Alella, es troba a la DO Alella. És un celler ubicat en una de les dues masies que



Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’edatisme, la discriminació per motiu d’edat, és la tercera causa de desigualtat al món, després del racisme i el masclisme. L’OMS el defineix com “els estereotips, els prejudicis i la discriminació per raó d’edat”.

 

Persones que s’han quedat sense feina a partir dels 50, persones que han de viure en residències de gent gran, o persones discriminades per motius d’edat en assegurances de salut, sol·licitud de crèdits o de tasques de voluntariat, ho saben molt bé. No obstant això, l’edatisme és un terme tan poc conegut que ni tan sols queda recollit al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans o a la RAE.

Montse Celdrán Castro, psicogerontòloga de la Universitat de Barcelona, descriu l’edatisme a partir de tres elements: els estereotips ⎼ per exemple, dir que la gent gran no domina prou les tecnologies ⎼, els sentiments ⎼ com la por a envellir ⎼ i les conductes discriminatòries ⎼ tractar de manera diferent pel fet de semblar d’una determinada edat ⎼.

 

Una societat estereotipada

L’edatisme afecta més les dones que els homes, principalment perquè les dones viuen més anys que els homes. A més, tot i que la tendència ha canviat, durant generacions la figura femenina s’associava a feines de la llar, o fins i tot en altres llars, però sense cotitzar, de manera que se’ls tancava l’accés a altres tipus de feines millor remunerades, i perdien també l’opció de la jubilació. A part de tenir conseqüències directes pel que fa a recursos econòmics, que aquest fet es produís de forma generalitzada també tenia conseqüències socials.

Amb tot, l’edatisme no se circumscriu solament a les persones de més edat. La gent jove també pateix prejudicis i explotació laboral, entre altres discriminacions possibles. Ser “massa” jove pot implicar que no es tinguin en compte les teves opinions, que els sous siguin més baixos o, fins i tot, que s’abusi de la figura del becari o becària i es perpetuï la precarietat laboral. Podríem dir, doncs, que l’edatisme tant pot ser per excés (ser massa gran), com per defecte (ser massa jove).

Tant la imatge de persona gran amb gorra i bastó asseguda en un banc, xerrant i donant menjar als coloms, com la imatge de joves fent botellades en aquest mateix banc, són mers estereotips que no es corresponen amb la realitat, molt més complexa i diversa. 

 

Com reacciona la societat a l’edatisme

Com succeeix amb altres causes de desigualtat, ja sigui per manca de conscienciació, perquè són comportaments arrelats a la nostra societat, o fins i tot, perquè se’n fa poca difusió, l’edatisme és un tema que, tot i la gravetat que suposa, sovint passa desapercebut: virtualment invisible, però profundament arrelat a la nostra societat.

També juga un rol essencial, i no sempre amb connotació positiva, la publicitat i la indústria audiovisual. En les imatges, la tendència és destacar la gent jove, i s’arracona les persones grans. Una pràctica que s’incrementa en els entorns digitals, que potencien la immediatesa i l’acceleració dels processos. 

A l’edat, s’hi associa negativament la idea d’ineptitud, i es generalitza el fet que puguin necessitar més dependència o que augmenti el risc de patir certes malalties. Però darrere d’aquesta idea, la realitat demostra que l’edat és sinònim d’experiència, i això és sens dubte un punt per emmirallar-se, i no per deixar de banda. 

 

Iniciatives contra l’edatisme

La societat comença a prendre consciència en aquest àmbit, tot i que queda molt camí per recórrer. Entitats científiques, sanitàries i socials de 43 països han impulsat una campanya mundial contra l’edatisme sota el lema #OldLivesMatter

Des de l’1 d’octubre de 2021 (Dia Internacional de les Persones Grans), fins al 20 de novembre de 2021 (Dia Mundial de la Infància), l’Organització Mundial de la Salut llença una ambiciosa campanya mundial amb el lema Combatting Ageism (combatent l’edatisme), que inclourà contingut centrat inicialment en l’edatisme contra la gent gran, però que s’anirà desplaçant gradualment per acabar centrant-se en l’edatisme contra la gent més jove.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

La reforma de les pensions

3min lectura

El Govern ha aprovat amb data 24 d’agost de 2021 una primera

Management

Trobant feina més enllà dels cinquanta

3min lectura

Segons l’Idescat, aquest mes de juny de 2021 hi havia 445.862

Finances

Perillen els nostres béns i llibertats?

4min lectura

L’avantprojecte per la reforma de llei de seguretat nacional



11Onze, la primera fintech dels Països Catalans, va fer el seu primer acte públic al Palo Market Fest, convertint-se en la primera empresa de serveis en participar dins d’aquest conegut festival d’artesania, disseny i gastronomia. En aquesta crònica, us expliquem com va anar aquest cap de setmana tan especial.

 

  • Toni Mata

El d’11Onze és l’últim estand abans de sortir de la Concept Gallery de Palo Alto. Al costat hi ha la parada de Reliqium, una start-up que et permet guardar records en un penjoll. Enfront hi ha un orfebre i, una mica més enllà, una dissenyadora que ven unes ulleres de sol dignes de Mad Max, amb punxes metàl·liques com de jupa punk. A fora, un DJ punxa bosanova mentre alguns joves prenen còctels amb tòniques de sabors. La música arriba esmorteïda i dins de la Gallery es barreja amb el so de les converses.

Enmig d’aquest ambient festiu i bohemi, la riuada de gent arriba passejant fins a l’estand d’11Onze. Allà, el Joan i la Mireia dissabte, i en Pol i la Sara diumenge, els esperen amb una tauleta per ensenyar 11Onze a tots aquells que no ens coneguin. Un senyor amb camisa de colors assenyala el cartell d’11Onze a la seva dona i li diu alguna cosa. Agafa una targeta i se l’endú.

L’equip de màrqueting té clar a què ha vingut 11Onze al Palo Market Fest: “Venim a fer nous amics”, explica la CMO Gemma Vallet. I això ha fet l’empresa durant tot el cap de setmana. Presentar-se a gent que potser encara no ens coneixia, establir llaços amb la Gen Z que omple el festival, i descobrir les històries dels emprenedors que estan posant en marxa la seva empresa.

Aquest últim punt ha estat clau: com s’aixeca una empresa? Quan t’adones que la idea t’apassiona? Què cal fer perquè vagi bé? A l’estand d’11Onze vam estar parlant d’això amb els emprenedors que hi havia al Palo Market. Per conèixer les seves experiències i compartir-les pròximament en vídeos a La Plaça. Per donar difusió a aquests emprenedors que intenten aixecar una idea. D’això tracta el projecte Stories d’Amor, una sèrie de converses on descobrirem com pensa aquesta gent capaç de tenir una idea i dur-la a terme, encara que en algun moment pugui semblar una bogeria.

Per l’estand d’11Onze hi han passat persones que ja coneixien 11Onze i demanaven detalls sobre en quin punt està el test de l’aplicació, hem vist impulsors com Carles Juanico i molts treballadors d’11Onze (en Xevi, la Sandra, la Miriam, la Pilar… i tants altres), il·lusionats per la recta final de llançament de l’empresa. 

I la gent que no coneixia 11Onze i que ens descobria al festival, què deien? Que ja era hora. Que cal una fintech. Que fa falta agilitat. Que quan estarà disponible. I a cada persona que tenia pressa per operar amb nosaltres els explicàvem el que ens va dir en Ramon dissabte a la tarda. En Ramon és un usuari de La Plaça, jubilat, veí de Barcelona. En saber que 11Onze feia el seu primer acte presencial va venir a veure què fèiem. A saludar-nos. A explicar que espera que 11Onze obri per dur-hi els seus estalvis. Però que no tinguem pressa: “que els roures creixen més a poc a poc que els pins, però són més forts”. Quan va dir això li vaig dir que ens havíem de fer una foto. “Però no la pengis a internet”, va dir. Ens la vam fer i em va demanar que li passés per WhatsApp. Quan va tenir la foto es va guardar el meu número i va dir: “Jo ja tinc un contacte. Ja he fet prou”. Ens va donar les gràcies i va marxar.

La música seguia i la gent continuava gaudint del festival. La Mireia i en Joan seguien parlant amb clients, més gent amb roba acolorida passava per la Concept Gallery. I jo encara pensava en el Ramon, que ja devia haver tornat a casa feia estona i que em trucarà quan vegi que ja es poden obrir comptes.

La GenZ amb 11Onze al Palo Market Fest

El festival és el lloc de trobada de referència de la GenZ a Barcelona. Diumenge l’estand d’11Onze ho va reflectir amb l’entrevista que l’expert en youth culture Jordi Chicletol, va fer a la cantant Keyne. Durant l’entrevista la cantant va explicar que la seva generació mai ha pensat en la banca com un recolzament financer que pot ajudar a emprenedors, marques, empreses, o artistes. Per això vol donar veu a 11Onze, que pot recolzar projectes de gent de la seva generació.

També vam parlar a l’estand d’11Onze amb el dissenyador de moda emergent Ugo Boulard, els dissenys del qual són tendència entre celebritats barcelonines de la Gen Z.

L’event va tenir repercussió LE COOL magazine Barcelona, una guia clau per descobrir iniciatives innovadores a la ciutat de Barcelona, una revista de culte de la cultura emergent.

11Onze es caracteritza com a marca pel seu disseny actual, minimalista i al mateix temps amb una gran personalitat, gràcies a la seva paleta de colors i la seva aposta pel groc. Els agents, en línia amb la marca, a l’estand del Palo Alto Market Fest van vestir un estil sporty chic, amb marques com COLE HAAN,  i Nautica, del Grup BASI. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

El Secret d’11Onze

1min lectura

Tenim una notícia que volem compartir amb tots els membres de La Plaça.

11Onze

Arribem als primers usuaris

4min lectura

Usuaris seleccionats de La Plaça, acompanyats per agents

11Onze

11Onze arriba a Palo Market Fest

2min lectura

11Onze esdevé pionera en ser la primera empresa financera que



11Onze esdevé pionera en ser la primera empresa financera que desembarca al recinte de Palo Alto, aquest 4 i 5 de setembre.

 

El festival d’artesania i disseny de Barcelona celebra aquest cap de setmana la seva edició mensual, en la qual 11Onze tindrà presència. El festival, focalitzat en emprenedoria, innovació, oci i cultura, obre les portes a la primera comunitat fintech de Catalunya, en la recta final del seu llançament.

Per l’empresa, que actualment es troba en fase de test de l’aplicació financera, aquest serà el primer contacte i punt de trobada amb els membres de la comunitat, creada des de La Plaça. Alhora, es donarà visibilitat per a tots aquells que encara no coneixen el projecte i en vulguin formar part. 

Durant el Palo Alto Market Fest, 11Onze convida a creadors, emprenedors i empresaris a relatar les seves  Stories d’amor. “Stories d’amor… senzilles i curtes” són micro entrevistes en vídeo que es realitzaran en l’estand d’11Onze a les persones que desitgin explicar el seu projecte. El vídeo es publicarà a La Plaça, i en altres mitjans per ajudar a tenir més visibilitat. Si ets creatiu, emprenedor, empresari sabràs que muntar una empresa o un projecte és com una gran història d’amor, d’aquests amors que mai s’obliden. 11Onze et convida a fer-los més memorables si cap.

En aquesta edició, Palo Market Fest comptarà amb més de quaranta marques de diferents sectors, especialment disseny i artesania, i també oferirà una àmplia oferta gastronòmica i música en directe per amenitzar el cap de setmana. 

Compra la teva entrada

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

L'altaveu dels emprenedors

4min lectura

El festival es consolida com a punt de referència del talent

Cultura

Exemple de turisme responsable i segur

3min lectura

La crisi sanitària de la Covid-19 ha afectat, sobretot, el sector

Comunitat

Disseny i artesania a Palo Alto Market

3min lectura

Després d’un any de pandèmia, el festival torna a Barcelona



L’amor i el respecte a la terra, juntament amb l’art, fan del Celler Blanch i Jové, de la DO Costers del Segre, un espai únic per degustar bons vins i passejar entre natura i art.

 

A la comarca de les Garrigues, a més de 700 metres d’altura, trobem el Celler Mas Blanch i Jové. És un celler jove, nascut fa 15 anys, fruit de la iniciativa dels pares de la Sara Jové, actual gerent, que es van enamorar de la comarca i van comprar un tros de terra on es cultivava vinya, ametllers i oliveres. Sara Jové ens explica que l’amor a la terra els ve de molt lluny: “Els padrins i rebesavis ja treballaven la terra, i aquests orígens van fer que els pares decidissin iniciar aquest projecte a les Garrigues, tot i que els seus orígens són de La Segarra i de l’Urgell”.

 

La sostenibilitat com a tret distintiu

Els vins Mas Blanch i Jové són de la denominació d’origen Costers del Segre, subzona de les Garrigues. La finca es troba 700 metres d’altura, té un sòl pedregós, és pobre en matèria orgànica i dona produccions baixes. La Sara defineix el projecte com ecològic i sostenible: “Tot el que fem és ecològic. En tots els productes que produïm: el vi, l’oli i l’ametlla, no s’hi tira cap mena de pesticida, ni herbicida” i afegeix orgullosa: “El celler funciona el 100% amb energia que prové de plaques solars, 110 plaques amb 48 bateries, i tenim un sistema de depuració de l’aigua”. També remarca la feina que fan de recuperació dels murs de pedra, que les consideren no tan sols un patrimoni cultural de la zona, sinó que les valoren per la feina que fan en evitar l’erosió del terreny i l’obertura d’escorrancs. 

“Nosaltres treballem per ser part de la solució del problema mediambiental. Vivim el canvi climàtic amb preocupació, però treballem per combatre’l. La sequera s’ha tornat crònica i, sense aigua, no hi ha vida. Tenim reg de suport als ceps, amb el sistema gota a gota. És l’única manera de fer viure la vinya. I hem de treballar d’una manera que no esgoti els recursos de la terra. Ha de ser una manera de treballar sostenible, que la terra es vagi regenerant, sense estressar-la”. Diu que la seva filosofia queda resumida en el respecte cap a la natura i l’entorn, fet que els fa ser conscients d’on es troben: en una zona seca, molt mediterrània, amb una fauna i una flora molt característica de la zona, que intenten cuidar i protegir, posant, fins i tot, abeuradors pels animals.

Una obra familiar

La Sara Jové defineix els vins de Mas Blanch i Jové com uns vins amb caràcter i personalitat, fidels al paisatge que els ha vist créixer: “Són potents, frescos, amb concentració i estructura, que és el que ens dona la nostra terra pedregosa. Treballem amb varietats autòctones com macabeu, garnatxa blanca, negra, peluda i estem en un projecte experimental de recuperació del raïm trobat. Sempre busquem fer el millor vi i experimentem, com una mena de diversió, de joc, per assolir-lo”. 

El pare de la Sara és ferrer, el germà enginyer industrial i el cosí enginyer agrònom. Tots van intervenir en la construcció del celler que es troba integrat dins d’un turó “el que vam fer va ser treure la muntanya, construir el celler i tornar a col·locar la muntanya. El celler és fruit d’un projecte totalment integrat al paisatge i pensat perquè funcioni amb el màxim de respecte a l’entorn” explica. El celler va néixer amb la col·laboració de Josep Guinovart, pintor i amic de la família. Ell els va fer valorar la importància d’integrar art i vi i és qui va dissenyar diferents espais del celler i va llençar la idea de la vinya dels artistes, que és una sala d’exposicions a l’aire lliure on, entre ceps i oliveres, hi conviuen escultures i instal·lacions artístiques. 

De fet, en un itinerari entre les vinyes, de dos quilòmetres, el visitant hi pot trobar escultures o instal·lacions artístiques que durant aquests darrers deu anys han anat distribuint. El celler ha creat una aplicació a través de la qual el visitant pot saber on es troba cada peça, quin és el seu nom, qui l’ha fet i quan es va instal·lar. Aquesta idea de relacionar el vi l’art va sorgir de manera espontània, en una trobada, i en Guinovart va suggerir de fer aquesta instal·lació a un camp que llavors no era ni de la família. “En morir el nostre amic de manera precipitada -explica Sara Jové- vam decidir comprar aquell camp d’ametllers, hi vam plantar vinya i a l’any següent ja es va fer la primera instal·lació d’art. Va ser un homenatge a ell i una manera de fer el procés de dol. Amb el temps, aquest s’ha tornat com un element identificador del celler”. 

 

Enoturisme

Les activitats relacionades amb l’art no s’aturen. I, malgrat la pandèmia, el Celler no ha deixat de programar-ne. Tot i que la idea no és fer una instal·lació cada any, si és cert que des que es va inaugurar la vinya de l’Art no han parat de fer instal·lacions. L’art és un element identificador del celler i el complementa. Les activitats enoturístiques serveixen per donar a conèixer els seus productes, que fan amb cura i promocionen amb passió. Els seus clients són bàsicament d’àmbit nacional, a la restauració, i exporten un 30%. 

La sinergia entre l’art, l’enologia i la natura han convertit Mas Blanch i Jové en un celler únic als Costers del Segre.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Celler Bouquet d’Alella

5min lectura

Bouquet d’Alella, es troba a la DO Alella. És un celler ubicat en una de les dues masies que

Cultura

Vins profundament empordanesos

5min lectura

Anna Espelt, directora i enòloga del celler, es planteja la

11Onze

Coneix els guanyadors dels Premis Vinari

3min lectura

El certamen patrocinat per 11Onze lliura els premis als



El celler Oller del Mas, DO Pla de Bages, es troba a tres quilòmetres de Manresa, entre Montserrat i el Cardené, i comparteix la passió de fer vins amb el turisme del vi i del benestar. La nissaga familiar té una llarga història de relació amb la terra i, de manera intermitent, amb l’elaboració del vi. Es té constància que la família de Frank Margenat, actual gerent i propietari, hi és present des de l’any 964. Ell és la 36a generació. 

  • Enoturisme

Per Frank Margenat l’enoturisme és el core del negoci i el vinculen en el benestar personal. 

“La llarga història familiar, la feina que es fa cada dia a la terra, al celler, li donem valor amb l’enoturisme. El visitant pot viure directament la feina que fem, qui som i d’on venim. Per nosaltres és molt important escoltar les persones, veure la seva reacció en el moment de tastar el nostre vi. És com tancar el cercle de tot el que fem, amb una experiència completa”.

Considera que falta molt camí per recórrer en el camp de l’enoturisme, malgrat que “s’estan fent coses molt ben fetes”. Diu que el país hi ha un problema general, “no li donem valor a tot el que tenim a tocar. És per això que tenim uns vins amb uns preus baixíssims comparats amb els quals s’ofereixen en altres parts del món”. Per a ell, la millor manera de donar-li valor, és obrint les portes del celler i ensenyar el que fan, des del treball a la vinya, fins a la feina del celler. “També és una manera de posar-nos pressió a nosaltres mateixos perquè si ensenyes el que fas al client directament i veus la seva reacció, saps que és el que li agrada i el que no, i et pressiona perquè ho milloris”.

  • Celler del benestar

Assolir el benestar personal és la guia de tots els serveis que es poden trobar al Celler Oller del Mas. Tot gira al voltant d’assolir el benestar del visitant, ja sigui a través del servei d’allotjament (té 20 cabanes), de restauració, del Club Innat, del wellness (salut i bellesa), etc. “Nosaltres volem ser el celler del benestar, no només d’aquí, sinó de tot el planeta – explica Frank Margenat- tenim molts departaments i molts serveis, des d’hípica, lloguer de bicicletes, anàlisis de salut, etc. l’objectiu dels quals, és assolir el benestar total. Oferim serveis que van des de la nutrició a la cirurgia estètica no invasiva. Guiats sempre per la filosofia de respecte a l’entorn, tots els tractaments i productes són basats en productes naturals i alguns d’ells basats en productes del raïm”. 

El mercat al qual es dirigeix Oller del Mas és el català, tot i que l’any 2019 van rebre més de 65.000 visites de turistes internacionals, bàsicament asiàtics i nord-americans. El seu  producte va dirigit al client de proximitat. “Un bon vi el podem trobar a qualsevol lloc del món. Però el que tenim nosaltres, només ho podem viure aquí, al cor de Catalunya. Les característiques dels nostres vins són el reflex de la terra on els cultivem”. A Oller del Mas són conscients d’on es troben i planten les varietats de raïm que millor s’adapten al terrer que treballen. Amb la feina dels últims anys han pogut comprovar que les varietats ancestrals són les que millor s’adapten i donen excel·lents resultats. Han recuperat varietats com el picapoll i la malvasia manresana i han tret al mercat un vi 100% monovarietal:  “Hem posat molta voluntat en recuperar aquestes varietats que ens donen més identitat, més expressivitat, més autenticitat, perquè expressen la climatologia i el paisatge que tenim al nostre voltant”. La seva filosofia de respecte a l’entorn fa que totes les feines a les vinyes es facin amb tractaments ecològics i, els darrers anys, també, amb tècniques basades en la biodinàmica.

  • Som responsables del que fem

Frank Margenat es mira el futur amb optimisme i alhora amb prudència. Considera que les persones són responsables del que fan i diu que les que treballen al camp, amb l’agricultura i el paisatge, han de tenir una cura especial. 

Explica que si Oller del Mas ha arribat a la trenta-sisena generació, és perquè s’ha tingut aquesta visió global: “Tenint en compte que venim de tantes generacions, quan prenc decisions, penso en quin efecte tindrà aquella acció d’aquí a uns 10, 30, 50, 100 anys. Quan enfoques les coses des d’aquest prisma global, de més llarg termini, costa més equivocar-te, i la repercussió per la família i l’entorn és més baix”.

Com a exemple d’aquesta filosofia, a Oller del Mas hi trobem que el servei d’allotjament és en 20 cabanes, les quals són construïdes amb materials naturals, totalment integrades al paisatge, que funcionen amb energies renovables (solar, geotèrmia i aerotèrmia) i estan perfectament aïllades. 

Margenat explica que l’any que ve volen assolir la petjada de carboni negativa en tot el procés d’elaboració del vi.

Oller del Mas treballa per oferir el millor producte i contribuir al benestar de les persones que gaudeixen dels seus vins i serveis. Aquesta feina s’ha vist premiada diverses vegades i enguany ha rebut el Premi Vinari a la Millor Activitat Enoturística Premium de l’Any per la visita al Celler amb tast i dinar menú degustació maridat amb l’enòleg i el propietari del  celler. També ha tingut un reconeixement com a una de les millors vinyes del paisatge vitivinícola.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Celler Bouquet d’Alella

5min lectura

Des de fa 5 segles que la família Boquet està al capdavant de les terres situades al Maresme i

Tecnologia

Coneix el MORA: Mercat Online de Raïm

2min lectura

Com a consumidors estem avesats a què les noves

Cultura

Vins profundament empordanesos

5min lectura

Anna Espelt, directora i enòloga del celler, es planteja la