Els secrets que amaga la Fira de Santa Llúcia

Ens hem de remuntar al 1736 per tenir constància per primer cop de l’existència de la Fira de Santa Llúcia. Ni una calamitat com la terrible epidèmia de febre groga que va patir Barcelona el 1860 ha esguerrat mai l’esdeveniment.

 

De detalls curiosos, n’hi ha una pila. Antigament, per exemple, a la Fira de Santa Llúcia se la coneixia com “la fira de les noies”, perquè hi anaven moltes fadrines i es creia que era un bon lloc per concertar un matrimoni. Les noies de la rodalia, acompanyades de les mares, hi anaven ben vestides i enjoiades a fer-se veure i aconseguir pretendents.

Tal com recorda l’historiador Joan Amades, al segle XIX el mercat s’organitzava en sols tres dies i en espais diferents del nucli històric de la ciutat: per la Puríssima i per Santa Llúcia, a la plaça de la Catedral; i per Sant Tomàs, a la plaça del Pi, a la plaça de Sant Josep Oriol i a la plaça del Born. En aquestes fires es venien figures, casetes i altres construccions pel pessebre, com fonts, pous o molins. En canvi, els elements naturals, com la molsa o el suro, es venien a l’anomenada Fira del verd, que estava situada a les escales de la Seu. La passió pel pessebre va fer que ambdues creixessin tant que s’acabessin fusionant.

La Fira de Santa Llúcia, que se celebra entre el 25 de novembre i el 23 de desembre, ha canviat molt la seva fesomia i avui dia aplega prop de 270 parades. A causa de la pandèmia, però, el nombre s’ha hagut de reduir a la meitat. Abans, les parades s’instal·laven sobre una tarima de fusta amb dues prestatgeries i un petit envelat. Ara, són totes construccions de fusta molt més equipades. Sens dubte, la Fira de Santa Llúcia és una de les tradicions més arrelades a la ciutat.

La gran afició dels pessebres a Catalunya ha donat un bon nombre d’artesans de renom, algunes obres dels quals es mostren al Museu d’Història de Barcelona i al Museu d’Olot. Altres figures les trobem en col·leccions privades o han desaparegut amb el pas del temps i de les guerres. En aquesta mena de fires, és habitual que les famílies hi comprin una figura o un element natural o de paisatge cada any i, de mica en mica, van completant el seu pessebre particular.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

L’origen protestant del calendari d’advent

2min lectura

Ja ha arribat el temps hivernal, i amb ell donem la benvinguda al

Cultura

A la recerca del tió

3min lectura

Tothom a Catalunya coneix el famós personatge de Nadal del nostre país, i no parlem pas del

Cultura

Avançar les compres nadalenques

3min lectura

El 2021, el primer any comercial després de la pandèmia, ve



En un tancar i obrir d’ulls, ens hem plantat a Nadal. Si t’agrada passejar pels carrers guarnits de pobles i ciutats, l’agent Càrol Rafales fa un resum de les principals fires de Nadal que es poden gaudir a Catalunya.

 

N’hem escollit les més emblemàtiques: la Fira de l’avet d’Espinelves, la de Santa Llúcia, la de Caldes de Montbui, el Mercat medieval de Vic i la Fira del Pessebre d’Olot. Però arreu del territori se’n celebren moltes més. Cerca-les i gaudeix-ne en família!

  1. Fira de l’avet d’Espinelves. És una de les més singulars que hi ha a Catalunya i ja fa 35 anys que se celebra. En aquest petit poble del massís del Montseny, i durant més d’una setmana, entre el 3 i l’11 de desembre, podràs comprar l’avet natural o el tió que decorarà la teva llar aquestes festes. A més, Espinelves té l’encant del poble petit, amb els seus carrers empedrats.
  2. Fira de Santa Llúcia. El més conegut de tota Catalunya, se celebra a la plaça de la Catedral de Barcelona i s’allarga prop d’un mes. Hi podem trobar tota mena d’objectes nadalencs, però sobretot pessebres, avets i articles artesanals. Compta amb 233 anys d’història des que se’n té constància i enguany se celebra entre el 25 de novembre i el 23 de desembre.
  3. Fira de Nadal i Mercat d’artesans de Caldes de Montbui. Aquesta fira celebra més de 30 anys d’història. Cada any, el municipi rep milers de visitants i prepara el seu tradicional brou de Nadal en l’olla més gran de tota Catalunya, d’un metre i mig de diàmetre i amb una capacitat de 1.600 litres de brou. També s’hi organitzen altres activitats i espectacles nadalenques al nucli històric.
  4. Mercat medieval de Vic. Durant el primer cap de setmana de desembre, entre el 8 i l’11 de desembre, el centre històric del municipi torna a l’edat mitjana. També hi ha un munt de parades amb decoracions de Nadal, menjar típic i beguda artesanal. I se celebren un munt d’espectacles.
  5. Fira del Pessebre d’Olot. Entre el 3 i el 6 de desembre, Olot organitza la seva fira particular, on un munt de casetes de fusta homenatgen aquestes festes nadalenques i recreen escenes del pessebre. També s’hi celebra el mercat d’artesania i s’hi poden trobar moltes parades amb decoració de Nadal.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

A la recerca del tió

3min lectura

Tothom a Catalunya coneix el famós personatge de Nadal del nostre país, i no parlem pas del

Cultura

Avançar les compres nadalenques

3min lectura

El 2021, el primer any comercial després de la pandèmia, ve

Economia

Com evitar les compres impulsives?

3min lectura

Ara que ve el Black Friday i el Nadal, més val que ens



Des de fa temps, la història ens retorna a un vell debat encara no resolt: què és ben bé Espanya? Una pregunta difícil que han hagut d’afrontar un grapat de generacions. Pel camí hi ha hagut tota meva de debats, promeses, triomfs i derrotes. I, malgrat tot, encara estem lluny de trobar una resposta. Ho analitzem amb l’historiador i agent 11Onze Oriol Garcia.

 

Després de la llarga nit franquista, a Espanya se li van plantejar nous reptes a partir de 1975. L’Estat havia de trobar l’equilibri entre la reforma que proposava el govern franquista i la ruptura que demanava part de l’oposició. La solució pactada va ser la de transitar plegats cap a un nou règim fonamentat en una nova Carta Magna. La Constitució Espanyola de 1978 es va dividir en deu títols i 169 articles. Al text, el terme “nació” apareix tan sols en dues ocasions, mentre que el terme “Estat” conté 90 entrades.

La primera i més important menció a la “nació” és la que obre el Preàmbul. “La nació espanyola, desitjant establir la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de tots els que la integren, fent ús de la seva sobirania…”, comença el text fundacional, tal com si la mateixa nació redactés el que s’hi llegirà. Més endavant, aquesta “nació” autoproclamada expressa la voluntat de “constituir-se en un Estat social i democràtic de dret”, el qual desplegarà tots els seus òrgans i funcions. 

 

La “nació”, objecte de litigi

Segons sembla, l’al·lusió a “els que la integren” es refereix als individus. En efecte, l’article 2 fonamenta la Constitució en “la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, la qual “reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles”. Justament aquest article és objecte de continu litigi. 

Aquest famós article 2, en realitat, sembla que ens està dient que no són els individus els qui decideixen o desitgen una cosa, sinó que és la nació. Perquè la nació és qui ostenta la sobirania, no el poble. I qui anuncia aquesta proclamació de la sobirania tampoc és el poble, sinó que està personificada en la figura del Rei d’Espanya. Per tant, tot allò que integra la nació resulta confús.

El regne de les “nacionalitats”

Certament, l’al·lusió a les nacionalitats i a les regions apunta a la vella idea de la divisió territorial del regne. Aquesta paraula —“regne”— no s’esmenta enlloc a la Constitució. Cosa estranya, atès que Espanya es configura, en la seva forma, com a regne. Regne d’Espanya, en singular. Però aleshores, què són les nacionalitats? Què amaga el terme per referir-se a aquestes entitats orgàniques etnoculturals?

Sembla evident que es tracta d’un expedient púdic per al·ludir, sense anomenar-los, als antics regnes d’Hispània, a part de Castella, formats per: Catalunya, València, Mallorca, Aragó, Navarra, Galícia, el País Basc, Andalusia (i Portugal). Per tant, quin és el sentit i quina és la funció de les nacionalitats i de les regions? Impossible saber-ho, ja que aquests conceptes no tornen a aparèixer en tot el redactat de la Constitució.

 

Tot gira entorn de la “reconquesta”

Contra el discurs repetit com un mantra dins del sistema escolar franquista, l’aprenentatge d’Espanya es va articular en funció del concepte de “reconquesta”. Es tracta d’un terme historiogràfic —emprat encara en els currículums de secundària de Castella— que descriu el procés de recuperació del món feudal per sobre del món musulmà i jueu, perquè s’entén que els musulmans no eren els legítims propietaris de la geografia hispànica…

Aquest procés va arrencar poc després de l’arribada dels àrabs a la península Ibèrica al segle VIII i va finalitzar amb els Reis Catòlics al segle XV, els quals acabarien unificant “Espanya” com un Estat integral. Aquesta Reconquesta acabaria forjant “l’esperit espanyol”. O sigui, arguments històrics per justificar el nacionalcatolicisme imposat després de la Guerra Civil.

Tanmateix, no sembla que hagi existit mai ‘de facto’ una “nació espanyola”, és a dir, integradora de nacionalitats i regions, com ens vol fer creure la Constitució actual. Ni tan sols és segur que s’hagi consolidat mai com a Estat-nació, en el sentit modern. Ho veiem a continuació!

“No sembla que hagi existit mai ‘de facto’ una ‘nació espanyola’, és a dir, integradora de nacionalitats i regions, com ens vol fer creure la Constitució actual”

De la confederació a l’absolutisme

L’Estat dinàstic, iniciat pels Reis Catòlics, com hem dit, va acabar esdevenint un Estat absolutista. Abans de ser-ho, havia hagut de restringir el poder de la noblesa, forçar l’adscripció a la religió catòlica i cohesionar tot el poder en una devoció lleial al Rei. En contra del que pensen alguns, la llengua va restar al marge d’aquest esquema de poder. Per tant, no va ser mai un element unificador fins a principis del XVIII, encara que el franquisme intentés falsejar la història una vegada més.

El poder es va anar organitzant al voltant de cinc Consells d’Estat: Castella, Aragó, Itàlia, els Països Baixos, Portugal (1580-1640) i les Índies Occidentals. Per tant, els diferents territoris que configuraven la geografia de la Corona d’Hispaniae —plural d’Hispània— mantenien l’administració, la moneda i les lleis pròpies. En aquest sentit, es tractaria d’una mena confederació de nacionalitats, les quals conservaven les seves peculiaritats, furs i tradicions.

El predomini de Castella (que aglutinava Galícia, Astúries i Lleó) sobre els altres regnes existents de la península Ibèrica cada vegada va ser més evident, per extensió i població i, sobretot, després d’incorporar les Índies Occidentals al regne castellà, que ho va fer a títol de “descobriment”, amb tot el que va significar. D’aquesta manera, la progressiva translació de l’economia del mediterrani cap a l’atlàntic va comportar un canvi de paradigma en les relacions entre els diferents territoris que configuraven la Corona Hispànica.

Aquesta pluralitat, no sense sobresalts, va anar derivant cap a una major centralització del poder. Però el salt definitiu va ser després de la guerra de Successió i la subsegüent entronització de la dinastia borbònica al tron castellà. Entre 1707 i 1716, el nou rei Felip V va anar promulgant els coneguts Decrets de Nova Planta pels diferents territoris de la corona d’Aragó com a càstig per la seva rebel·lió i com a dret de conquesta. En canvi, aquesta pèrdua d’autonomia no va afectar mai ni Navarra ni les Províncies Basques, atès que aquests territoris havien estat fidels a la causa borbònica.

Va ser llavors quan Castella es va transformar en l’Espanya borbònica: una monarquia absoluta i fortament centralitzada. Prova d’aquest procés, Felip V escrivia el 1717: “He jutjat per convenient […] reduir tots els meus Regnes d’Espanya a la uniformitat d’unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se tots igualment per les lleis de Castella”. Així, com a resultat d’una repressió i per dret de conquesta, una Espanya castellanitzada per força es comença a configurar com un modern Estat (d’importació francesa) nacional (d’exportació castellana). Naturalment, la il·lusió va durar ben poc.

“De les nou constitucions espanyoles contemporànies, totes tenen en comú una mateixa afirmació: són una constitució de la monarquia i de confessió catòlica”

La il·lusió fallida de la “república federativa”

L’il·lustrat i escriptor José Marchena (1769-1821), exiliat a Baiona per escapar de la Inquisició, va escriure el 1792 un revelador informe per Jacques Pierre Brissot, un girondí i ministre d’assumptes exteriors de la República Francesa, sobre les dificultats d’implantar a Espanya una constitució semblant a la francesa del 1791. Les seves paraules són força reveladores: “França ha adoptat ara una constitució que fa d’aquesta vasta nació una república unida i indivisible. Però a Espanya, les diverses províncies de les quals tenen costums i usos molt diferents i a la qual s’hi ha d’unir Portugal, només hauria de poder-se formar una república federativa”.

En un sentit similar, el 1808, a Cadis, el cèlebre polític gironí, Antoni de Campmany va escriure, tot just començada la Guerra del Francès, en la famosa publicació ‘El Sentinella’: “… A França, doncs, no hi ha províncies ni nacions; no hi ha Provença ni provençals; ni Normandia ni normands. Tots s’esborraren del mapa dels seus territoris i fins i tot els seus noms […]. Tots es diuen francesos”. I més endavant detalla: “Llavors, què seria ja dels espanyols si no hi hagués hagut Aragonesos, Valencians, Murcians, Andalusos, Asturians, Gallecs, Extremenys, Catalans, Castellans? Cadascun d’aquests noms inflama l’orgull d’aquestes petites nacions, les quals configuren la gran nació”.

Dècada rere dècada, de les nou constitucions espanyoles redactades durant l’edat contemporània (1812-1978), totes tenen en comú —amb petits matisos—, una mateixa afirmació: són una constitució de la monarquia i de confessió catòlica, la religió del Rei i de la nació. Per tant, la unitat de la nació és la unitat de la monarquia.

Existeix, doncs, una nació de nacions?

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Desencontres històrics Catalunya-Espanya

10min lectura

L’economia ha estat una de les grans protagonistes de la

Cultura

La industrialització que vam fer en un segle

3min lectura

Dins la nostra memòria perdura intensament el 1714. Poc o molt

Cultura

La millor publicitat de la nostra història

6min lectura

Catalunya és un país amb una sòlida tradició publicitària.



Les monedes d’inversió, també conegudes com a monedes bullion, estan encunyades en metalls preciosos, generalment or i plata. Hi ha diverses monedes d’or d’inversió disponibles en el mercat, però les Britannia i Krugerrand són de les més populars i cobdiciades del món. T’expliquem la seva història i què les fa especials.

 

Krugerrand

La Krugerrand es va encunyar per primera vegada el 3 de juliol del 1967 per a comercialitzar al llarg del món la gran quantitat d’or produït a Sud-àfrica. La Krugerrand va ser pionera en establir el nou concepte de la mida de moneda d’una unça bullion, un estàndard que ara és reconegut mundialment. A més, va ser la primera moneda d’or, de curs legal, emesa després de la Segona Guerra Mundial, en bona part, assentant les bases per la creació de les monedes d’or que posteriorment van emetre altres països.

A l’anvers de la moneda hi trobem el bust de Paul Kruger, president de la República de Sud-àfrica des del 9 de maig del 1883 fins al 31 de maig del 1902. El seu cognom, Kruger, i “rand”, la unitat monetària sud-africana, es combinen per donar nom a la moneda. Una gasela, l’animal nacional de Sud-àfrica, està gravada al revers, sota la qual hi ha trobem la llegenda: “una unça d’or fi”, en anglès i afrikaans, una llengua derivada del neerlandès parlada, sobretot, a Sud-àfrica.

Tot i que les monedes Krugerrand són d’or de 22 quirats, és a dir, tenen una puresa de 91,67%, diferint de la major part de les monedes d’una unça emeses per altres països, que solen ser d’or pur en un 99,99%, 24 quirats, les Krugerrand compensen aquesta menor llei amb més pes (1,09 unces).

Es tracta d’una moneda extremadament popular que atreu una gran quantitat d’inversors d’or. Gràcies a això, la Krugerrand sol tenir una prima menor sobre el preu de l’or que altres monedes d’1 unça o, de fet, qualsevol producte d’or de similar grandària.

 

Britannia

La Britannia d’or va néixer a Europa el 1987, i va ser la primera moneda d’or d’inversió que es va encunyar en els quatre tipus de pes (1, ½, ¼, 1/10 d’unça d’or). Rep el seu nom del llatí, quan en el segle II una figura femenina, brandant una llança en una mà i un escut en l’altra, va aparèixer en les monedes encunyades al sud de la Gran Bretanya durant l’ocupació de l’Imperi Romà.

Aquest disseny es va mantenir igual fins al 2000, amb l’anvers de la moneda mostrant la imatge de la reina Isabel II i el valor nominal en lliures esterlines, un disseny comú a totes les monedes d’or de la Commonwealth. Posteriorment, “The British Royal Mint” va introduir un nou disseny de la figura femenina per als anys senars, mantenint l’anterior per als anys parells. Més variacions amb la imatge acompanyada d’un lleó, o la Britannia asseguda, van ser encunyades en posteriors edicions.

La comercialització d’aquesta moneda d’or de 24 quirats és tan popular al Regne Unit com a la resta del món. Gran part de les edicions de les monedes Britannia són fàcils d’aconseguir, però la compra d’una Britannia d’un any específic pot tenir un preu bastant elevat a causa de la seva escassetat. Per tant, comprar una edició actual esperant veure com augmenta el valor més enllà de la possible fluctuació a l’alça de l’or, és un factor gens descartable.

 

Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or. A partir d’ara, també oferim l’opció de comprar monedes d’or Krugerrand i Britannia. Pel dia de demà, regala or.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

11Onze

Un regal pel dia de demà

3min lectura

11Onze posa en marxa la venda de monedes d’or per regalar.

Estalvis

El valor de l’or davant la incertesa econòmica

5min lectura

Tot i que els grans organismes econòmics internacionals

Invertir

Hauries d’invertir en or?

2min lectura

La incertesa econòmica persistent i una inflació que no afluixa han creat un escenari on



La conscienciació de la societat en la importància de cuidar el medi ambient està canviant les nostres prioritats en molts aspectes, també a la indústria del turisme, que s’està transformant per oferir experiències de viatge més sostenibles. Detallem alguns dels millors llocs per fer ecoturisme a Europa, més enllà de les nostres fronteres.

 

Països Baixos

Amb 11 “punts verds” als Països Baixos, aquest país és una excel·lent destinació per als viatgers amb consciència ecològica. Amsterdam va ser votada com la cinquena ciutat més respectuosa amb el medi ambient d’Europa pel European Green City Index. La millor manera de moure’s per aquesta capital holandesa és amb bicicleta, i pots trobar lloguer de bicicletes per tot el país.

Amb més de 15.000 km de carrils bici, Holanda és un paradís per als amants de la bicicleta. A més, moltes ciutats holandeses també són fàcils de recórrer a peu, com Utrecht, Delft i Rotterdam. I si vols recórrer distàncies més llargues, el sistema ferroviari holandès està lliure de CO₂. Tant si decideixes caminar, muntar amb bicicleta o prendre el tren, pots desplaçar-te de manera sostenible pels Països Baixos. A més, assegura’t de gaudir de les nombroses atraccions d’aquest país, com els seus molins de vent, o d’un passeig pels idíl·lics canals de moltes de les seves boniques vies, o d’explorar les seves pintoresques platges.

Hotels amb certificació ecològica recomanats: Dutch Design Hotel – Amsterdam, Bilderberg Parkhotel – Rotterdam.

 

Suècia

Suècia ha facilitat gaudir dels viatges sostenibles amb la seva etiqueta “Nature’s Best” per a operadors turístics. La primera etiqueta ecològica d’Europa garanteix la qualitat de centenars de viatges realitzats per operadors turístics amb certificació ecològica en tot el país. El turisme sostenible suec ofereix una gran varietat d’excursions sostenibles, com una experiència de safari en el ‘Outback’ d’Estocolm, la construcció d’una bassa de troncs per a una aventura de rafting en Varmland, i la festa en el Festival Cultural de Göteborg, un dels majors festivals sostenibles de Suècia. Göteborg ha estat nomenat el destí més sostenible del món durant els últims quatre anys en l’Índex Global de Destins Sostenibles.

Hotels amb certificació ecològica recomanats: Hotel Freys – Estocolm, Hotel Birger Jarl – Estocolm

 

Dinamarca

Dinamarca és una nació marítima d’illes, ponts i transbordadors. Les energies renovables i la vida sostenible ocupen un lloc destacat en l’agenda pública, la qual cosa converteix a Dinamarca en una gran opció per a unes vacances sostenibles. Dinamarca és líder en energia eòlica, ja que al voltant de la meitat de l’energia del país procedeix de turbines eòliques.

El país és un lloc de vacances ideal per als amants de la mar i els ciclistes. Les ciutats daneses estan repletes d’una innovadora arquitectura sostenible que es pot gaudir amb bicicleta o fent un tranquil passeig. Copenhaguen és la ciutat verda més gran del món, que planeja ser completament neutra en carboni per a 2025. Aventura’t fora de la Dinamarca urbana i trobaràs una xarxa ben elaborada de rutes amb bicicleta, tren i ferri que condueixen a un interior esquitxat de restes vikingues, casetes medievals, magnífics castells, granges ecològiques i platges meravellosament salvatges.

Hotels amb certificació ecològica recomanats: Adina Apartment Hotel – Copenhaguen, Hotel Christian IV – Copenhaguen

 

Finlàndia

Més del 70% de Finlàndia són zones boscoses, la majoria de les quals estan protegides per a evitar la desforestació i l’alteració de la vida silvestre. Alberga 40 parcs nacionals, té una població de gairebé 200.000 rens, més de 1.000 espècies de plantes amb flor, i està classificat com el país més boscós d’Europa. La ciutat de la badia d’Oulu és la porta d’entrada a la campanya verge i a les petites illes.

Lapònia és també un país de meravelles hivernals on es poden veure aurores boreals i practicar l’esquí de fons. Allotgi’s a Hèlsinki, que és un exemple d’innovació sostenible. Explora la capital finlandesa amb bicicleta o a peu, o puja a l’excel·lent sistema de transport públic que inclou vaixells a les illes i trens a altres destinacions de Finlàndia.

Hotel recomanat amb certificació ecològica: Hotel Helka – Hèlsinki

 

Portugal

Portugal compta amb una incomparable varietat de paisatges i espais naturals protegits, una gran quantitat d’activitats d’oci i un aclaparador patrimoni cultural en el qual es barregen el tradicional i el modern. La seva gastronomia, els seus bons vins i la seva gent hospitalària ho converteixen en un gran destí per al viatger responsable.

El 2019, Portugal va guanyar el Premi potser d’Europa en turisme sostenible en la ITB de Berlín, la principal fira de turisme del món. Nou destins de Portugal estan compromesos amb el turisme sostenible. Participen en els programes de Destins Verds i Costa de Qualitat. Són Águeda, Alt Minho, Açores, Cascais, Lagos, Serras do Socors e Archeira, Sintra, Torres Vedras i la Regió Oest.

Hotels amb certificació ecològica recomanats: Sé Boutique Hotel, Hotel Meira

 

Suïssa

Suïssa és un dels principals destins per als viatgers amb consciència ecològica, amb impressionants vistes de llacs enclavats als Alps, pintorescos pobles alpins i ciutats curulles d’art i cultura. Amb les seves interminables rutes de ciclisme i senderisme, tant a la ciutat com a la muntanya, la millor manera de conèixer aquest bell país és amb bicicleta o a peu.

Per als menys actius, però respectuosos amb el medi ambient, pots optar per viatjar amb tren. La xarxa ferroviària està pràcticament electrificada íntegrament, amb un nivell d’emissions gairebé nul que arriba als millors llocs d’interès del país. Suïssa també ha posat en marxa una ruta per a vehicles elèctrics, amb 300 estacions de recàrrega que recorren 1.970 km a través d’alguns dels paisatges més impactants d’Europa.

Hotel recomanat amb certificació ecològica: Tschuggen Grand Hotel

 

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

5 escapades de cap de setmana al Regne Unit

5min lectura

Els apassionats dels viatges no solen passar més d’uns mesos

Cultura

Els millors mercats de Nadal arreu d’Europa

5min lectura

Les festes s’acosten, i amb Nadal tan a la vora, és el

Cultura

4 destins europeus per als amants de l’esquí

2min lectura

Els aficionats a aquest esport de muntanya coneixem de sobres



Les dues grans potències mundials, la Xina i els Estats Units, saben que hauran d’afrontar una imminent crisi global de deute, però cadascuna ha decidit prendre camins oposats. Mentre que Pequín necessita continuar estimulant l’economia dels països emergents, Washington considera que cal apujar els tipus d’interès per controlar la inflació. Al darrere d’aquestes dues estratègies divergents, hi ha motius geopolítics de pes. A 11Onze en fem una radiografia.

 

Entre les bambolines de l’economia s’hi amaguen sempre motius polítics que sovint desconeixem. Si Xi Jinping i Joe Biden volen que les condicions econòmiques s’estabilitzin és, no només per salvaguardar l’economia dels seus països respectius, sinó perquè tots dos hauran d’encarar a la tardor del 2022 revàlides al seu lideratge polític. Per aconseguir-ho, saben que s’han de prendre decisions importants pel que fa als tipus d’interès. Tanmateix, cadascun afronta aquest repte des de perspectives i estratègies ben diferents.

Mentre que els Estats Units (EUA) —com també li passa a Anglaterra i la Unió Europea— està preocupat per una economia pressionada per l’alta inflació i les limitacions en els subministraments, que ha disparat els preus i ha fet caure en picat el poder adquisitiu de la ciutadania; a la Xina l’inquieta que una pujada dels tipus d’interès perjudiqui el deute sobirà de les economies emergents amb qui té tractes comercials —i no són poques, com veurem—, fet que podria desencadenar una crisi mundial sense precedents. Quina de les dues economies hegemòniques sortirà vencedora d’aquest pols? 

 

Els Estats Units: controlar la inflació per aguantar l’embat

Així és com, en una banda del planeta, el president dels Estats Units, Joe Biden, haurà d’afrontar al novembre les eleccions per renovar el Congrés. Si aquesta contesa no afavoreix als demòcrates, perdrà capacitat per gestionar la crisi inflacionista, en un context en què la seva popularitat no deixa de caure. Per això, Biden està convençut que cal acontentar l’opinió pública atacant l’increment desmesurat dels preus dels productes bàsics de consum per culpa de la inflació.

En aquest sentit, i fent cas als moviments clàssics de l’economia, considera una estratègia imprescindible pujar els tipus d’interès. I aquesta tasca, és clar, recau en la Reserva Federal dels Estats Units. De fet, els principals analistes econòmics donen per segur que la Reserva Federal vol començar a pujar els tipus d’interès al març.

A més, EUA no està sol a l’hora d’abordar aquest increment desmesurat de la inflació. La decisió està en sintonia amb el que vol fer el Banc d’Anglaterra. I, així mateix, està per veure quina decisió prendrà finalment el Banc Central Europeu, que ha decidit, de moment, deixar els tipus d’interès al 0%. Malgrat això, cada vegada està més pressionat perquè els augmenti almenys al 0,5% per demostrar que l’eurozona també té prou determinació.

Però els equilibris de l’economia són precaris: si s’actua per baixar la inflació en un moment en què la majoria de països, sobretot dels mercats emergents, tenen un deute sobirà fora de límit, això pot provocar una crisi de deute de dimensions bíbliques. Tal com hem explicat a 11Onze, analistes com Bill Dudley a ‘Bloomberg’ alerten que, a mesura que la Reserva Federal comenci a endurir la seva política monetària, “els costos de finançament augmentaran i hi haurà menys crèdit disponible”. Això és així perquè els tipus d’interès redueixen l’incentiu dels inversors a l’hora de buscar la mena de rendibilitat que ofereixen aquests països emergents.

I tot plegat ha de succeir al mateix temps que s’acaba la moratòria del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial pactada amb els països del G-20 durant la pandèmia. Dudley proposa que l’FMI deixi l’aixeta oberta de les ajudes, perquè els països emergents puguin assumir el seu deute sobirà i no continuïn subjugats als prestadors privats i als grans prestadors com la Xina.

La Xina: els riscos de colonitzar el mercat emergent

A l’altra banda del món, Xi Jinping necessita que la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu continuïn la seva política monetària tova, que ha estimulat l’economia mundial durant tota la pandèmia. I ho necessita, primer, perquè vol arribar a l’Assemblea Popular Nacional de la tardor per la porta gran, ja que és l’esdeveniment polític que ha de refrendar el seu lideratge per a un tercer mandat de cinc anys. I, segon, perquè l’economia colonitzadora del gegant asiàtica trontolla.

“Si les principals economies frenen la seva trajectòria o donen un gir de 180 graus a les seves polítiques monetàries, es produiran greus repercussions negatives i suposaran un repte per a l’estabilitat econòmica i financera mundial. Els països emergents s’enduran la pitjor part”, assegurava el líder xinès a la passada conferència de Davos.

De fet, si el PIB de la Xina ha mostrat símptomes de recuperació després de la pandèmia, ha estat només gràcies a les exportacions, que han augmentat un 30% durant tot el 2021. En canvi, les vendes majoristes i minoristes dins el mateix país no superen l’1,7% i el 3,9% respectivament, en relació amb el 2020, any en què es va aturar de cop el creixement del líder asiàtic pels efectes de la Covid-19.

Així les coses, a la Xina li interessa molt més continuar exportant sense problemes que controlar la inflació. I té raons de pes per voler-ho. Segons un informe elaborat per la Universitat William & Mary, la Xina ha colonitzat literalment el mercat emergent els darrers anys. Tal com mostra la gràfica de dalt, prop de 70 països en vies de desenvolupament han contret deutes amb la Xina que superen el 5% del seu PIB.

Si una acció combinada de la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central Europeu i el Banc d’Anglaterra incrementa els tipus d’interès, això amenaça la solidesa d’aquestes economies emergents, que es veuran amb seriosos problemes per retornar el deute sobirà, tal com explica Dudley. En aquest context, qui en sortirà perdent és principalment la Xina, que ha concedit molts d’aquests deutes.

 

Una crisi en cadena de dimensions desconegudes

Els experts avisen que els primers efectes d’aquesta crisi de deute en cadena arrossegaran tot el sector immobiliari xinès, que ja ha donat bones mostres de tensió els darrers mesos amb la fallida del segon gran grup immobiliari del país, Evergrande, per unes polítiques financeres dubtoses que han donat ales al deute sobirà —i, ara, el posen en risc.

Segons vaticina el Banc Mundial, “els riscos i costos potencials d’un contagi pel fort descalabrament de les grans empreses, especialment en el sector immobiliari —amb passius dins i fora de les fronteres que ascendeixen a gairebé el 30% del PIB i amb forts vincles amb diverses parts de l’economia mundial—, superen amb escreix qualsevol dany potencial derivat de la fallida d’una gran empresa industrial típica”.

Sigui com sigui, i sempre que es confirmin les decisions de política monetària de l’Occident capitalista, venen mesos complicats, tant per a les economies emergents com per al gegant asiàtic —i, en conseqüència, per a tot el planeta—. Si les prediccions més pessimistes es compleixen, haurem de començar a prendre mesures per afrontar aquesta crisi de deute que ja sembla inevitable.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Les claus de la inevitable crisi de deute

6min lectura

Tots els índex de previsió econòmica indiquen que ens

Economia

2022: l’any de la gran crisi

6min lectura

L’escenari amb què ens trobarem el 2022 pot fer por.

Economia

El mapa del poder

5min lectura

L’economia mundial està valorada en 94 bilions de dòlars. Al comú dels mortals la xifra



Els aficionats a aquest esport de muntanya coneixem de sobres les pistes catalanes i andorranes, però potser no estem tan familiaritzats amb l’oferta d’estacions d’esquí que ens ofereix Europa. Fem un breu recull dels destins més coneguts i d’altres no tan típics.

Suïssa

Coneguda per tenir les millors estacions d’esquí del món, les impressionants vistes són suficients per a calmar els nervis d’un principiant. Per als que no són amants de l’esquí, també hi ha molt a fer: explorar el Matterhorn, fer ràfting o recórrer les muntanyes amb tren.

Polònia

Les muntanyes poloneses, frontereres amb Eslovàquia, Txèquia i Alemanya, són famoses per les seves pistes d’esquí. Relaxa’t en el còmode sofà del vestíbul del teu xalet amb una tassa del famós vi calent de la regió, conegut com a grzaniec Galicyjski, i uns saborosos pierogi. Per als curiosos, no tot són pistes: hi ha molts banys termals, excursions en quad i excursions úniques.

Itàlia

Les pistes d’esquí italianes estan entre les millors del món, especialment si es tracta de satisfer els amants de les vacances al sol i als esquiadors aventurers. Diuen que a la part alta de les muntanyes d’Itàlia, el sol sempre brilla. És clar que pot fer fred, però per a això estan els jacuzzis dels balnearis.

França

Els Alps són la serralada muntanyenca més alta i extensa que es troba plenament a Europa. Si ets aficionat al cinema, reconeixeràs alguns llocs per les pel·lícules de James Bond. Al peu d’alguns dels pics més alts trobaràs alguns tresors inesperats, com la delicada comuna de la Vall de Chamonix o la ciutat balneari Aix-els-Bains.

 

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Els millors mercats de Nadal arreu d’Europa

5min lectura

Les festes s’acosten, i amb Nadal tan a la vora, és el

Cultura

5 escapades de cap de setmana al Regne Unit

5min lectura

Els apassionats dels viatges no solen passar més d’uns mesos

Cultura

Les millors escapades de tardor per França

5min lectura

La tardor és l’estació ideal per a gaudir dels tresors de França.



El món de la gastronomia va celebrar, ahir dimarts 22 novembre, l’esperada gala de la Guia Michelin 2023 a la ciutat de Toledo. Detallem els guanyadors i el llistat complet dels restaurants de Catalunya que poden presumir d’estrelles Michelin.

 

Pluja d’estrelles Michelin a Catalunya, que esdevé la Comunitat amb més nous restaurants guardonats, tots ells concentrats a Barcelona. Destaquen els germans Torres, Sergio i Javier, que aconsegueixen la seva tercera estrella, i que juntament amb l’ABaC, de Jordi Cruz, i Lasarte, de Martín Berasategui i Paolo Casagrande, converteixen a la capital catalana en la ciutat amb més restaurants tri-estrellats de l’Estat. 

La ciutat comtal també triomfa amb 5 restaurants que obtenen la seva primera estrella: Aleia, de Rafa de Bedoya i Paulo Airaudo; COME, de Paco Méndez; Enigma, d’Albert Adrià; Mont Bar, de Fran Agudo; i l’establiment  Slow & Low, de Nicolás de la Vega i Francesc Beltri, han estat guardonats amb una estrella Michelin.

Sense arribar a ser una estrella, els restaurants barcelonesos BaLó i Nairod, així com La Xarxa de Tarragona, han rebut el prestigiós premi Bib Gourmand, anomenat d’aquesta manera en honor a la mascota oficial del fabricant de neumàtics. Un guardó en reconeixement als establiments de restauració que serveixen cuina de qualitat a preus continguts. 

Finalment, Michelin també premia la sostenibilitat de dos restaurants catalans: Les Moles, d’Ulldecona, i Casa Nova, de Sant Martí Sarroca, obtenen una estrella verda en reconeixement a la seva gastronomia sostenible.

 

Restaurants de Catalunya amb estrelles Michelin

⭐⭐⭐ 

  • ABaC (Barcelona)
  • El Celler de Can Roca (Girona)
  • Lasarte (Barcelona)

Nova entrada

  • Cocina Hermanos Torres (Barcelona) 

⭐⭐ 

  • Angle (Barcelona)
  • Bo.TiC (Corçà, Girona)
  • Cinc Sentits (Barcelona)
  • Disfrutar (Barcelona)
  • Enoteca (Barcelona)
  • Moments (Barcelona)
  • Miramar (Llançà, Girona)
  • Les Cols (Olot, Girona)

⭐ 

  • Atempo (Sant Julià de Ramis, Girona)
  • Alkimia (Barcelona)
  • Aürt (Barcelona)
  • Caelis (Barcelona)
  • Can Jubany (Calldetenes, Barcelona)
  • Ca l’Enric (La Vall de Bianya, Girona)
  • Can Bosch (Cambrils, Tarragona)
  • Castell Peralada (Peralada)
  • Deliranto (Salou)
  • Dos Palillos (Barcelona)
  • Els Casals (Sagàs, Barcelona)
  • Els Tinars (Llagostera, Girona)
  • Emporium (Castelló d’Empúries, Girona)
  • Fogony (Sort, Lleida)
  • Hisop (Barcelona)
  • Hofmann (Barcelona)
  • Koy Shunka (Barcelona)
  • L’Aliança 1919 d’Anglès (Anglès, Girona)
  • L’Antic Molí (Ulldecona)
  • La Boscana (Bellvís)
  • La Cuina de Can Simón (Tossa de Mar, Girona)
  • La Fonda Xesc (Gombrèn, Girona)
  • Les Magnòlies (Arbúcies, Girona)
  • Les Moles (Tarragona)
  • L’Ó (Sant Fruitós de Bages, Barcelona)
  • Lluerna (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona)
  • Malena (Lleida)
  • Massana (Girona)
  • Oria (Barcelona)
  • Quatre Molins (Cornudella de Montsant, Tarragona)
  • Rincón de Diego (Cambrils, Tarragona)
  • Sala (Olost, Barcelona)
  • Tresmacarrons (El Masnou, Barcelona)
  • Villa Retiro (Xerta, Tarragona)
  • Via Veneto (Barcelona)
  • Xerta (Barcelona)

Noves entrades

  • Aleia (Barcelona)
  • COME, de Paco Méndez (Barcelona)
  • Enigma (Barcelona)
  • Mont Bar (Barcelona)
  • Slow & Low (Barcelona)

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

Productes catalans que es mengen el món

4min lectura

La nostra hiperconnexió va molt més enllà del terreny digital.

Cultura

Buil & Giné: fer conèixer el que tenim

5min lectura

El va impulsar el fet de voler compartir un estil de vida

Cultura

Viatjar amb el menjar

5min lectura

El menjar és una part essencial de qualsevol viatge.



El turisme és una de les indústries que mou més capital arreu del món. Segons l’informe de l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO), l’any 2019 es van registrar 1.400 milions de turistes internacionals i es comptabilitzen entre 100 i 120 milions de llocs de treball vinculats.

 

És un sector, per tant, amb un pes innegable en l’economia mundial i, més particularment, amb una afectació directa a pràcticament tots els habitants del planeta, ja sigui de forma activa com a viatgers o passiva com a locals. 

 

El sector turístic demana regulació i responsabilitat

Donada la seva importància, des de fa anys són cada vegada més els organismes, empreses i col·lectius que demanen un sistema de turisme sostenible que sigui capaç de mantenir-se en el temps i nodrir a la població. Tot apunta al fet que la indústria seguirà creixent els pròxims anys i, per tant, si no canvia el model, augmentarà al mateix ritme l’impacte negatiu que genera. Actualment tots estem familiaritzats amb el concepte de sostenibilitat i fins i tot hem adoptat certes conductes diàries que contribueixen a respectar el medi ambient. Una actitud que canvia en major o menor mesura quan viatgem: deixar llums encesos, reciclar, cuidar l’espai públic, utilitzar mètodes de transport més ecològics, gastar l’aigua necessària, utilitzar menys plàstic… accions que ens poden passar per alt quan estem de vacances i que, per si soles, no generen impacte, però que poden suposar una gran problemàtica quan les multipliques per 1.400 milions de persones.

En aquest context, i amb la urgència de canviar el model turístic cap a una perspectiva més responsable, apareix el concepte de turisme sostenible, entès com aquell que “satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats”, tal com es descriu a l’informe Brundtland. Es tractarà, doncs, de minimitzar l’impacte negatiu que genera el sector actualment i maximitzar-ne els beneficis, principalment des de tres grans pilars: mediambiental, sociocultural i econòmic. 

 

Reduir l’impacte mediambiental per preservar el futur 

El turisme depèn de la qualitat del medi ambient per sobreviure i evolucionar, però paradoxalment, és una de les principals activitats que el perjudica. Construcció d’infraestructures com aeroports i carreteres, sistemes de transport altament contaminants per terra, mar i aire, creació d’equipaments i complexos turístics com restaurants, botigues, camps de golf o zones esportives són exemple de l’impacte negatiu que suposa per qualsevol regió. Tot això també posa en perill la fauna i flora de la zona, fet que en els últims anys ha agreujat la situació de centenars d’espècies, especialment marines, que no han suportat els canvis que la contaminació humana ha provocat en el seu hàbitat natural. 

Paral·lelament, ha sigut gràcies al turisme que algunes zones naturals han esdevingut espais protegits o bé se’n té una cura especial orientada a la preservació de l’espai de cara al futur. Aquest és l’impacte positiu pel qual ha d’apostar el turisme sostenible, aconseguir el manteniment i cura dels espais, tant naturals com urbans, per part dels organismes governants i afavorir així tant als ciutadans locals com als futurs visitants.

 

Controlar l’impacte sociocultural i apostar per la riquesa de la diversitat

La voluntat de viatjar sovint ve motivada per la inquietud de conèixer altres països, amb tot el que això implica: cultura, llengua, menjar i costums. Es busca la diversitat dins de la globalitat, i això impulsa el respecte, la tolerància i el coneixement per ambdues parts, però especialment des del punt de vista visitant. Pel turisme sostenible és indispensable aquesta preservació cultural, però sobretot ho és el respecte per aquesta. Garantir una experiència de valor, per tant, ha de suposar garantir la riquesa sociocultural.

Un turisme no planificat, més enllà de ser una molèstia pels habitants locals, pot provocar conseqüències nefastes en la seva vida i qualitat de vida, un fet que algunes zones de Catalunya ja han viscut de primera mà en termes de gentrificació, és a dir, un augment desmesurat dels preus dels habitatges i terrenys que obliguen als, fins ara habitants, a buscar alternatives més econòmiques, deixant pas a aquells que poden invertir-hi, un fet que en algunes ocasions pot no tenir relació directa amb el turisme, però que, sens dubte, ha suposat un agreujant. 

L’augment dels preus dels productes en zones turístiques és una altra de les causes que desestabilitza als locals, obligant-los a assumir uns preus molt per sobre dels estàndards que podrien trobar en qualsevol altre carrer de la ciutat no transitat per turistes. En el cas de Barcelona, la crisi del coronavirus va obligar a molts restaurants de zones turístiques a rebaixar als preus fins a equiparar-los als de la resta de la ciutat, mostrant així la guerra de preus que suposa la indústria del turisme. Evitar això a través de polítiques reguladores no només protegiria als ciutadans locals sinó que també asseguraria als turistes que s’està pagant el preu just pel producte.

 

Impacte econòmic positiu: invertir en les persones

Des d’un punt de vista econòmic, és lògic que, com a indústria, el turisme ha de proporcionar beneficis a la zona en qüestió, però el repte és fer-ho de forma equitativa i sostenible. De res servirà millorar la facturació si això no crea un impacte positiu en la zona d’acollida. És a dir, perquè tingui un benefici real, ha de suposar un avantatge per a totes les parts implicades, i si es gestiona de forma eficient i controlada, el turisme pot tenir el gran poder d’enriquir a la població a través de la creació i manteniment de llocs de treball, siguin directes o indirectes. 

Per contra, algunes multinacionals, lluny d’aplicar un sistema de turisme sostenible opten per fer tot el contrari, l’anomenada “fugida”. Són models de negoci on els diners generats no es queden al país d’acolliment ni suposen un benefici per aquest, per exemple en el cas d’hotels amb un règim de tot inclòs, en què els clients no es mouen del recinte i, per tant, no generen impacte positiu en l’economia de la zona. Sí que en generen, però, de caràcter negatiu pel que fa a impostos, ja que les infraestructures necessàries per acollir el turisme sovint es financen a través d’aquesta via. Caldrà, doncs, posar a la balança l’impacte que genera el turisme a la zona i el cost que suposa per la població. Si no existeix aquest equilibri, segurament ens trobem davant d’un sistema poc sostenible i que, per tant, caldrà remodelar.

El turisme, al cap i a la fi, és responsabilitat de tots, ja que tots en algun moment hi hem estat implicats. Hi ha accions, per tant, que depenen únicament de la responsabilitat i el compromís individual d’apostar per un model de vida sostenible, també quan viatgem. L’altra part de la gestió, i la de més impacte, correspondrà a les organitzacions privades i organismes públics que hauran de planificar el turisme de cara als pròxims anys amb una premissa clara: una aposta per la sostenibilitat serà una aposta pel futur.

 

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Pagaries més per un turisme sostenible?

4min lectura

El turisme sostenible o ecoturisme és el sector turístic

Cultura

L’enoturisme resisteix a la pandèmia

5min lectura

En aquests temps tan convulsos i difícils per al sector turístic

Turisme espacial

1min lectura

Turisme espacial… ecològic?, criteris científics?, investigació?



Les festes s’acosten, i amb Nadal tan a la vora, és el moment de l’any en què tots hem de començar a pensar en un regal per als nostres éssers estimats. Per què no fer que enguany sigui molt especial i portar a la teva família, a un dels increïbles mercats nadalencs que hi ha a Europa?

 

N’hi ha molts per triar. Podràs passejar-te per mercats on et guiarà l’esperit nadalenc. Podràs escollir entre regals locals i artesanals, o podràs gaudir de deliciosos plats i delícies nadalenques.

Siguin quines siguin les teves preferències, sol o acompanyat, segur que gaudiràs de l’ambient. Et presentem alguns dels mercats nadalencs més antics i bonics.

Estrasburg – França

A Estrasburg, a l’est de França, es troba un dels mercats nadalencs més antics d’Europa. La primera edició d’aquest famós mercat va tenir lloc el 1570 i encara avui segueix en peu. Després de 448 anys, pots estar segur que saben el que fan. Amb 10 ubicacions i 300 parades, es tracta d’un mercat nadalenc que requereix més d’un dia per a ser explorat.

Si vols donar-te un capritx i xalar de veritat, et suggerim una escapada de cap de setmana llarg. D’aquesta manera, podràs aprofitar les festivitats, comprar nous adorns per a l’arbre i tastar el vi alsacià local.

Les estrelles d’aquest mercat són el “mercat rural de convidats” i el colós arbre de Nadal que deixa en evidència al Rockefeller Centre de Nova York. El mercat nadalenc obre el 21 de novembre i acaba el 23 de desembre d’enguany. Hotels recomanats: Maison Rouge Strasbourg Hotel & Spa, Voco Strasbourg Centre – The Garden, Holiday Inn Express.

Mercat nadalenc vienès – Viena – Àustria

Des del primer mercat que va aparèixer el 1928, Viena ha perfeccionat tots els elements màgics que componen el mercat nadalenc ideal. Si és la primera vegada que viatges per visitar un mercat nadalenc, et recomanem que no et perdis el mercat de Nadal de Viena.

Situat enfront de l’ajuntament, el mercat vienès consta de més de 150 parades, amb tota mena de productes, des de ponxos nadalencs fins a salsitxes austríaques, el mercat també compta amb una pista de gel, passejos en ren per als nens (i adults aventurers) i, per descomptat, el clàssic pessebre. I si ets esportista, potser pots provar el ‘cúrling’. Aquest any, l’esdeveniment se celebra del 19 al 26 de desembre. Hotels recomanats: Spiess & Spiess, Bassena Wien Meser Prater, K + K Hotel Maria Theresia.

Plaça de la Ciutat Medieval – Cracòvia – Polònia

El mercat nadalenc de Cracòvia té fama de ser un dels millors. La plaça principal (Rynek Główny) de Cracòvia és la plaça medieval més gran d’Europa. Rica en història, ofereix l’escenari perfecte per al mercat nadalenc.

Aquí s’alineen les tradicionals cabanyes de fusta, que ofereixen multitud de regals artesanals i adorns per a l’arbre o la casa. El menjar és abundant, trobaràs els tradicionals Pierogi (mandonguilles) poloneses, un plat nacional, una fantàstica salsitxa polonesa rostida a la graella i, sens dubte, un vi calent o una cervesa calenta per a acompanyar-ho tot. Enguany, l’esdeveniment se celebra del 25 de novembre al 26 de desembre. Hotels recomanats: Puro Hotel, Hotel Indigo, Qubus Hotel.

Plaça de la Ciutat Vella – Praga – República Txeca

A Praga hi ha dos mercats. Hi ha el mercat principal, a la plaça de la Ciutat Vella, i un altre, a només cinc minuts a peu, a la plaça de Wenceslao. Els pots explorar fàcilment tots dos en una excursió d’un dia.

Cadascun dels mercats compta amb les tradicionals casetes de fusta del mercat de Cracòvia i d’altres similars a Europa, però el que fa que el mercat txec destaqui són les llaminadures. Pots provar una klobása (salsitxa txeca) i regar-la amb una Pilsner Urquell. Cada any, tots dos mercats obren des del començament de la temporada festiva, de finals de novembre, fins al 6 de gener, incloent-hi el dia de Nadal. Hotels recomanats: The Grand Mark, Cosmopolitan, Michelangelo Grand Hotel.

Meravelles d’hivern – Brussel·les – Bèlgica

Es coneix com el mercat de Nadal o el festival de Nadal. Crec que això últim seria una millor descripció. Hi ha més de 200 parades en les quals se serveix tot el que et puguis imaginar, incloent-hi glühwein, cerveses belgues i gofres.

El festival abasta una zona enorme. A través de la Bourse, la Place de la Monnaie, la Grand Place, la Place Sainte Catherine i la Marxi aux Poissons. Hi ha patinatge sobre gel, una sínia, nombrosos espectacles de llums i, com és d’esperar, un enorme arbre de Nadal. Cada any obre del 25 de novembre a l’1 de gener. Hotels recomanats: Ramada by Wyndham Brussels Woluwe, Hotel Le Plaza, Vintage Hotel.

 

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Cultura

5 escapades de cap de setmana al Regne Unit

5min lectura

Els apassionats dels viatges no solen passar més d’uns mesos

Cultura

Les millors escapades de tardor per França

5min lectura

La tardor és l’estació ideal per a gaudir dels tresors de França

Cultura

Els millors destins aquesta tardor

3min lectura

Amb la tardor els dies es fan més curts i les nits més llargues



App Store Google Play