Marketplace, el centre comercial a casa teva

Igual que un centre comercial, un marketplace descriu la plataforma, en aquest cas digital, on empreses i consumidors intercanvien productes i diners. Un vell concepte que pren nous aires gràcies a les noves tecnologies.

Pràcticament tots els consumidors s’han familiaritzat amb la compra en línia, especialment arran de la pandèmia. I la majoria ho fan a través de plataformes marketplace on l’oferta de productes és més àmplia i, per tant, poden filtrar per preu, millor relació qualitat-preu, o fins i tot poden guiar-se per l’opinió dels usuaris.

El concepte marketplace va més enllà dels centres comercials: les marques es multipliquen, la competència de preus és més ferotge i els productes de mala qualitat tenen els dies comptats, ja que els consumidors són la principal veu de la plataforma.

Què ofereix el marketplace?

El creixement i la consolidació d’aquestes plataformes ha trobat el seu punt àlgid durant la pandèmia. Els usuaris valoren, especialment, la possibilitat de comprar des de casa, poder-ho fer a qualsevol hora, sense desplaçament i evitant aglomeracions, un punt clau en el moment actual. 

Però més enllà de les causes de la pandèmia, per què el sistema de compra a través de marketplace ha augmentat tan significativament? Quins avantatges aporta pel client i per a les empreses? En coneixem els riscos?

L’auge del marketplace en xifres

L’agència Elogia, especialista en comerç digital, va concloure en el seu estudi anual que el marketplace va ser el mitjà de compra més utilitzat del 2020, i la tendència segueix a l’alça:

• El 72% dels internautes entre 16 i 70 anys compren en línia, especialment en la franja entre 35 i 44 anys.
• El 70% de consumidors en línia s’informen i comparen productes a través de marketplaces.
• 8 de cada 10 usuaris acaban comprant a la plataforma.
• Compren una mitjana de 3,5 vegades al mes.
• La despesa és de 68€ de mitjana, tot i que durant la pandèmia va augmentar un 51%.
• L’ordinador (83%) i els mòbils (55%) són els principals dispositius de compra.
• Dispositius mòbils, electrodomèstics i tecnologia són els productes més venuts.

Tot i que algunes d’aquestes plataformes són criticades per qüestions ètiques o de condicions laborals, el seu volum de facturació segueix creixent, a l’espera de les xifres que recullin quina ha sigut la tendència de compres d’aquest any.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El pròxim 17 de febrer la Unió Europea començarà a aplicar la Llei de Serveis Digitals (DSA), mentre que a principis de març s’aplicarà la Llei de Mercats Digitals (DMA). Com afectaran aquestes noves reglamentacions a les grans tecnològiques i a la competitivitat del mercat europeu?

L’octubre de l’any passat, la Comissió Europea presentava una primera llista de les multinacionals –Alphabet (Google), Amazon, Apple, ByteDance (TikTok), Meta (Facebook, Instagram, WhatsApp) i Microsoft— que en un termini màxim de sis mesos havien de complir amb les noves lleis de mercats i serveis digitals que s’adoptaran a tota la Unió Europea.

Algunes d’aquestes plataformes ocupen una posició dominant en el mercat i compten amb un avantatge desproporcionat sobre els seus competidors. És per això que Brussel·les vol acotar, encara més, el paper que juguen les grans tecnològiques multinacionals, evitant els monopolis i les pràctiques anticompetitives que caracteritzen alguns d’aquests gegants tecnològics. 

A més, moltes de les sancions multimilionàries imposades fins ara a aquestes empreses arran dels processos administratius iniciats per la UE durant els últims anys han acabat sent recorregudes en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, accentuant la necessitat d’afinar el marc regulador dels mercats i serveis digitals.

El nou reglament s’aplicarà a les principals empreses tecnològiques que presten els denominats “guardians d’accés” o serveis de plataforma central, més propenses a les pràctiques de competència deslleial. Es tracta de serveis com els motors de recerca, els sistemes operatius, la computació al núvol, la publicitat en línia, les xarxes socials i les plataformes per a compartir vídeos.

Per altra banda, la UE també pretén defensar el sector digital europeu enfront dels gegants estatunidencs i protegir els drets fonamentals dels consumidors. “La UE defensa una competència basada en els mèrits, però no volem que les grans empreses es facin cada vegada més grans sense millorar i a costa dels consumidors i l’economia europea”, declarava Andreas Schwab, eurodiputat alemany a càrrec de la Llei de Mercats Digitals al Parlament Europeu.

Llei de Mercats Digitals (DMA)

Un dels principals objectius de la Llei de Mercats Digitals és evitar les possibles distorsions del mercat, igualant les condicions comercials, de manera que les empreses tecnològiques de menor grandària puguin competir amb els titans que actuen com a “guardians d’accés”.

Aquests gegants tecnològics ja no podran classificar més favorablement els seus serveis i productes que altres similars oferts per tercers en la mateixa pàgina web. Tampoc podran impedir que els usuaris desinstal·lin aplicacions preinstal·lades si així ho desitgen, i han de facilitar als usuaris el trasllat de les seves dades de les seves plataformes a altres serveis.

Addicionalment, han d’obtenir el consentiment dels usuaris abans de recopilar o utilitzar les seves dades i poden imposar aquest requisit a tercers que utilitzin les seves plataformes. En cas de no ser així, les empreses que cometin infraccions en contra de DMA i DSA podran ser sancionades amb multes d’entre el 6% i el 10% de la seva facturació global.

Llei de Serveis Digitals (DSA)

La DSA és una llei que també té com a objectiu proporcionar igualtat de condicions per a les empreses que operen en la indústria del mercat digital europeu, però se centrarà en la protecció dels drets dels consumidors, les polítiques de transparència, la contenció de la desinformació i discursos d’odi, a fi de protegir els usuaris dels continguts il·lícits i passant la responsabilitat de controlar el contingut a les plataformes.

La definició de què constitueix desinformació és un punt contenciós que ha rebut crítiques d’organitzacions de la societat civil i experts en la llibertat d’expressió. La normativa concedeix a les autoritats europees un gran poder gairebé discrecional per a imposar unilateralment a tercers països una interpretació específica de les normes internacionals sobre llibertat d’expressió. 

En virtut de la Llei de Serveis Digitals, les plataformes en línia i els motors de cerca estaran obligats a avaluar i mitigar els “riscos sistèmics per al discurs cívic”, com els esforços “estrangers” de desinformació. O dit d’altra manera, algú podria pensar que la desinformació i la propaganda no són un problema sempre que provinguin dels euròcrates i dels seus socis a Washington. 

La guerra a Ucraïna i el genocidi a Gaza han posat en evidència la facilitat amb què la UE i els governs dels seus estats membres estan disposats a vetar mitjans d’informació i prohibir protestes que no segueixen el relat oficial. Les autoritats europees semblen disposades a seguir en la mateixa línia.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Telegram és molt més que una aplicació de missatgeria instantània, i té eines que permeten obrir grups i canals de comunicació públics que tothom qui vulgui pot seguir. Us expliquem el seu funcionament i us fem un breu tutorial de com utilitzar l’aplicació.

Què és Telegram?

És una aplicació de missatgeria instantània, gratuïta i de codi obert, que pot ser utilitzada a múltiples plataformes sincronitzades mitjançant el núvol de Telegram, i que permet fer trucades de veu, videotrucades, enviar i rebre missatges a través d’internet, així com crear grups de fins a 200.000 membres i canals per fer difusions a audiències il·limitades.

Focalitzada en la seguretat

A diferència d’altres aplicacions de missatgeria, Telegram, des del seu naixement, ha estat enfocada en la seguretat i privadesa dels seus usuaris. Ens ofereix la possibilitat d’iniciar “xats secrets” xifrats d’extrem a extrem, esborrar missatges sense límit de temps, protecció biomètrica i per PIN dels nostres xats, teclat en mode incògnit, i l’alternativa d’entrar a un xat sense l’obligació de tenir un compte enllaçat a un número de telèfon.

Canals de Telegram

Una de les funcionalitats més potents que ens ofereix Telegram és la possibilitat de crear canals Telegram públics o privats. Mentre que els grups de missatgeria tenen un nombre limitat de membres, i tothom pot participar en la conversa, els canals són principalment unidireccionals i sense límit de membres. En trobem de dos tipus:

• Canals privats: Són comunitats tancades a les quals només podem accedir per invitació del propietari i administrador del canal, a través d’un enllaç.
• Canals públics: Tots tenen un nom d’usuari i qualsevol els pot trobar fent una cerca a Telegram i unir-s’hi.

Aquests canals públics faciliten la creació de comunitats d’usuaris basades en la comunicació i el contingut d’interès comú. Un complement fet a mida per a la comunitat 11Onze establerta des de La Plaça.

Com trobar i unir-te a un canal de Telegram?

• Un cop baixada l’aplicació, i per trobar o comprovar si existeix un canal amb el contingut que t’interessa, simplement has d’introduir allò que busques al cercador integrat de Telegram, la icona amb la lupa, i et sortirà un llistat amb tots els resultats perquè puguis triar el més adient. Sabràs que és un canal perquè davall apareixerà el nombre de subscriptors.
• Clica a qualsevol dels resultats de la cerca i entraràs al canal. A la part inferior hi ha un botó on diu: “Afegeix-m’hi”. Si hi cliques, ja formaràs part del canal.
• Per rebre notificacions cada cop que es publica al canal, has d’anar a Configuració, la rodeta de la part dreta inferior de la pantalla. A “sons i notificacions”, assegura’t que tens activada l’opció “Notificacions de canals”.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

En tenim més de les que podem recordar i, gràcies a la biometria, les contrasenyes sembla que van pel camí de l’extinció. Però realment estem preparats per un món sense contrasenyes? 

Crear i recordar multitud de contrasenyes que compleixin requisits cada cop més específics per millorar-ne la seguretat s’ha convertit en un maldecap que tots ens voldríem estalviar. Això ha provocat que molta gent sempre utilitzi les mateixes contrasenyes i les creï senzilles de recordar. Per tant, menys segures.

Moltes empreses ja requereixen que els seus empleats actualitzin les seves contrasenyes regularment, i que continguin caràcters especials per fer-les més complexes i així intentar pal·liar els problemes de seguretat. Tanmateix, és impossible eliminar tots els riscos relacionats amb el factor humà i la tendència a escollir l’opció menys incòmoda, encara que pugui comprometre la seguretat.

La doble autenticació i la biometria arriben per substituir un sistema de contrasenyes que s’ha quedat obsolet a l’hora de garantir la seguretat a la xarxa. L’agent 11Onze Xavi Viñolas ens en fa cinc cèntims.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Des que Mark Zuckerberg va canviar el nom de Facebook per Meta, la idea del metavers no ha deixat de créixer. Però la llavor ja hi era. Els gurús tecnològics fa anys que treballen per construir el metavers, un univers digital il·limitat on asseguren que farem la majoria de transaccions vitals. Davant l’oportunitat de negoci, les entitats financeres ja han iniciat la conquesta d’aquest nou món verge.

Tot això del metavers ens sona a ciència-ficció, perquè neix, de fet, de la ciència-ficció que tant agrada a programadors, ‘hackers’ i magnats tecnològics. El primer cop que vam llegir la paraula “metavers” —un univers fora de l’univers— va ser a la novel·la de culte ‘Snow Crush’ (2010) de Neal Stephenson, que s’ha desmarcat públicament de com s’està fent ús del seu terme.

En aquesta distopia apocalíptica, l’autor imagina un món a internet que és una sola carretera infinita, propietat d’una companyia anomenada Global Multimedia Protocol Group. En aquest Estat virtual, els usuaris aixequen edificis amb la forma i la mida que volen, transaccionen sense mesura i ells mateixos s’encarnen en avatars impossibles. L’únic límit és la imaginació. 

El naixement d’un nou món

Avui dia, les xarxes socials i les plataformes no deixen de ser experiments incipients que ens condueixen irremeiablement cap a aquest metavers. Però què li cal per ser de debò? Segons els experts, cal que compleixi quatre característiques. La primera, la persistència, és a dir, que el nou univers paral·lel sigui com la vida mateixa, que no s’acabi ni es reiniciï mai. La segona, una escala massiva de socialització. La tercera, una tecnologia immersiva que els enginyers no acaben d’afinar i que sembla que volen introduir amb ulleres de realitat virtual. I, per últim, una veritable economia digital que el sostingui.

És en aquest sentit que Mark Zuckerberg, després de les vulneracions gravíssimes del dret a la privacitat que l’han portat als tribunals, aspira a liderar i dirigir aquest nou metavers. De fet, fa mesos que els rumors —El ‘New York Times’, sense anar més lluny, se n’ha fet ressò— asseguren que Zuckerberg ja ha mantingut converses amb els grans noms de l’administració americana per fer-se perdonar i per fer entendre la importància geopolítica del projecte.

Hem de comprendre bé el context en què creix la idea del metavers, perquè s’hi juguen, almenys, tres batalles alhora. La primera és, sens dubte, la de l’hegemonia dels Estats Units en un més que possible escenari de crisi mundial, tal com explica el president d’11Onze, James Sène. La segona és la de la crisi climàtica: en un planeta cada vegada més desproveït de recursos naturals, les possibilitats infinites d’un metavers són un camp fèrtil per al negoci. I, la tercera, la lluita entre l’estructura clàssica governamental de la gran banca i l’alternativa descentralitzada, però igualment depredadora, que proposa el món de les criptomonedes.

La conquesta universal de les finances

Així és com companyies, emprenedors, governs —El Catvers que ha presentat la Generalitat és una bona mostra d’aquesta dèria— i entitats financeres s’han llançat a la conquesta del metavers. Segons un informe de Bloomberg, ara mateix aquest nou entorn digital té un valor de 500.000 milions de dòlars. 

Des del món de les finances, el primer que hi ha donat el seu suport incondicional és Jefferies. El director estratègic d’aquest gran grup, Simon Powell, ha afirmat que el metavers serà “l’alteració més gran” que viurà la humanitat en segles. L’altre gran grup bancari que no s’ha fet esperar és Goldman Sachs, que assenyala que el ‘blockchain’ serà la “tecnologia fonamental” del nou metavers. En aquest sentit, el seu director, Rod Hall, ha assegurat que en el nou metavers caldrà identificar molt bé la propietat de cada actiu i que això suposa una oportunitat per a qualsevol entitat financera.

L’altre gran banc que hi està apostant és Bank of America, que ja ha començat a formar en realitat virtual els empleats dels seus 4.300 centres als Estats Units. El director d’investigacions del banc, Haim Israel, ha afirmat que les criptomonedes poden trobar en el metavers una “oportunitat” per ser massives. Sembla que la gran banca comença a adonar-se del potencial de les criptomonedes i està disposada a cooptar la seva estructura, que fins ara creixia per lliure. 

L’aposta és tan forta que hi ha bancs, com els coreans IBK i KB Kookmin Bank, que ja busquen treballar directament al metavers. IBK ha arribat a un acord amb Cyworld, una plataforma de xarxes socials de Corea que té la seva criptomoneda pròpia, la Dotori, per llançar productes financers per als seus usuaris. I a l’Estat espanyol, segons ha publicat ‘Cinco Días’, les grans entitats financeres ja han començat a assajar fórmules i productes només per al nou món digital. La conquesta del metavers per part de les finances ja no té aturador.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

El govern dels EUA ha estat confiscant i venent bitcoin durant els últims 10 anys, acumulant BTC per un valor de 8.000 milions de dòlars i generant uns beneficis de més de 640 milions. D’on han sortit aquestes criptomonedes?

El Govern dels Estats Units ha anunciat que té previst vendre gairebé 118 milions de dòlars en bitcoin decomissats a Ryan Farace, un agent especial del Servei Secret dels Estats Units, condemnat el 2015 per blanquejar diners procedents del narcotràfic utilitzant Bitcoin a Silk Road, el conegut marketplace de la “dark web”. 

I és que el govern dels EUA és un dels majors tenedors de bitcoin del món, amb un balanç actual que supera els 200.000 BTC, per un valor aproximat de 8.000 milions de dòlars. D’ençà que es va posar en marxa el procés judicial, menys del 5% d’aquest botí s’ha posat a la venda. Aquestes reserves representen aproximadament l’1% de tots els BTC que hi ha actualment en circulació, convertint al govern dels Estats Units en un dels inversors en criptodivises més importants del món.

Van ser confiscats principalment a ciberdelinqüents que operaven a Silk Road, ja que la possibilitat de fer transaccions en total anonimat i descentralització d’aquesta criptodivisa la convertia en una opció molt atractiva per als criminals involucrats en activitats com el blanqueig de diners, el tràfic de drogues o els atacs de ransomware.

El govern dels EUA manté aquests BTC principalment fora de línia, en dispositius d’emmagatzematge xifrats i protegits per contrasenya i controlats pel Departament de Justícia, el Servei d’Impostos Interns o altres organismes governamentals.

Podria obtenir molts més guanys

Les vendes d’aquestes reserves de bitcoin es fan a través de subhastes públiques, la qual cosa permet al govern desfer-se de les seves tinences de bitcoin gradualment i sense distorsionar el preu de la criptomoneda en els mercats.

Tot i que aquestes subhastes han generat més de 640 milions de dòlars, el govern sembla poc interessat a incrementar els beneficis. De fet, alguns analistes creuen que ha deixat de guanyar mils de milions de dòlars per no vendre més tard i actuant com a un principiant en la compravenda de criptomonedes.

Però en qualsevol cas, està generant importants ingressos només amb aquestes operacions. Tu pots fer el mateix amb Bitvavo, la plataforma de gestió de criptoactius que 11Onze Recomana i que et permet operar amb més de 200 monedes digitals. La recent entrada en joc dels ETF de Bitcoin i el halving que tindrà lloc al maig d’aquest any, podrien fer pujar considerablement el valor d’aquest criptoactiu a la fi de 2024.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Hong Kong es desmarca de les restriccions que el govern de la Xina manté sobre el sector de les criptomonedes i fomenta l’adopció de la tecnologia blockchain amb l’objectiu de convertir-se en el centre mundial de la indústria i comerç de criptoactius.

Hong Kong, oficialment Regió Administrativa Especial d’Hong Kong de la República Popular de la Xina, té una economia de lliure mercat molt dependent del comerç i les finances internacionals. Coneguda per la innovació i promoció de les noves tecnologies, en els últims mesos ha introduït noves regulacions per a promoure i facilitar l’adopció de les criptomonedes.

El passat 1 juny entrava en vigor un nou règim de llicències per a les plataformes de canvi de criptomonedes que obriran l’accés dels inversors minoristes al comerç amb criptomonedes, que fins ara tenien prohibit. Això permetrà que aquestes plataformes prestin serveis de manera regulada en el seu territori.

Més de 80 empreses que es dediquen a l’intercanvi de criptomonedes i al desenvolupament d’aquest ecosistema de blockchain ja han fet sol·licituds a Hong Kong per a tenir presència en el seu territori.  Moltes d’aquestes empreses ja tenen negocis a la part continental de la Xina, però altres provenen de Singapur, de la Unió Europea, els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i altres regions del món.

A més, els bancs centrals de Hong Kong i dels Emirats Àrabs Units han anunciat que coordinaran la seva normativa sobre criptoactius per facilitar la liquidació d’operacions transfrontereres, obrin la possibilitat de fer servir les seves monedes digitals (CBDC). Això passa poc temps després que l’autoritat monetària de la regió administrativa donés a conèixer el llançament d’una versió digital del dòlar de Hong Kong. 

Canviarà la Xina la seva postura en contra de les cripto?

En el context de les dures restriccions que el govern xinès històricament ha imposat al comerç amb criptoactius —fins al punt de declarar il·lícites totes les activitats relacionades amb les criptomonedes— la nova política reguladora que Hong Kong en el sector de les criptodivises fa pensar en un possible canvi de paradigma en la postura de la Xina sobre les criptomonedes.

Especialment, si tenim en compte que Pequín recentment publicava un llibre blanc mostrant el camí a seguir per liderar la innovació i desenvolupament de la Web 3.0 i que podria establir les bases per al renaixement de la indústria dels criptoactius a la Xina. 

Mentrestant, el govern dels Estats Units, escarmentat per la fallida de FTX —la tercera plataforma de criptoactius més important del món en aquell moment— excloïa a Binance del sector bancari després d’una demanda del regulador, mentre considera l’aplicació de polítiques més restrictives en el sector de les criptomonedes. Uns esdeveniments que contrasten amb la posició del govern de Hong Kong, que està pressionant als grans bancs perquè acceptessin plataformes de criptomonedes com a clients.

La possibilitat que es faci efectiu aquest nou enfocament normatiu incitava a Brian Armstrong, executiu en cap de Coinbase, a avisar que l’aplicació de polítiques més restrictives al sector dels criptoactius als Estats Units beneficia a la Xina: “Tenint en compte aquests moviments i l’estratègia de la Xina d’aprofitar la tecnologia financera per a protegir els seus propis interessos nacionals, no hauria de sorprendre que Hong Kong s’estigui posicionant com un centre mundial de criptomonedes”.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Les Fintech estan guanyant terreny a la banca tradicional, prioritzant l’atenció al client i millorant la seva competitivitat gràcies a les eines que proporcionen les noves tecnologies. Joan Benedicto, agent d’11Onze, ens fa un resum dels principals avantatges de les Fintech.

De la fusió de “financial” i “technology” sorgeix el terme Fintech. Aquestes plataformes tecnològiques proporcionen serveis financers a través d’Internet i dispositius mòbils, i estan canviant la manera en què les persones administren els seus diners. Operen íntegrament en línia i ofereixen una àmplia gamma de serveis i productes, des de comptes corrents i d’estalvi fins a préstecs i inversions.

Un dels avantatges més importants de les Fintech és la comoditat. Les aplicacions i plataformes Fintech permetent als usuaris accedir als seus comptes i realitzar transaccions des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, eliminant la necessitat de visitar una sucursal física. Això és especialment útil per als qui viuen en zones rurals o tenen agendes molt atapeïdes.

Innovació, agilitat i menys comissions

Les Fintech també ofereixen una major eficiència en comparació amb els bancs tradicionals. L’automatització els permet processar transaccions i fer-ne el seguiment de manera més ràpida i precisa. Això significa que els usuaris poden obtenir informes financers en temps real, efectuar pagaments i transferències en línia i obtenir respostes ràpides a les seves preguntes.

Gràcies a l’ús de les noves tecnologies, poden oferir productes financers innovadors i amb més flexibilitat respecte als productes dels bancs tradicionals. Això inclou préstecs en línia, pagaments amb targetes de crèdit virtuals, inversions en línia i pagaments amb criptomonedes.

Aquestes plataformes digitals no estan subjectes a sistemes heretats que depenen d’una costosa xarxa de sucursals físiques. Com apunta Benedicto, “com que els costos de l’empresa són menors, poden oferir serveis a un preu més reduït”, deixant enrere les comissions desorbitades a les quals ens té acostumats la banca tradicional.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En la segona edició del “Que no faltin!”, Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, va compartir els seus coneixements de criptoeconomia amb l’audiència de La Plaça.

Les possibilitats que brinden les noves tecnologies han obert el camí a la criptoeconomia, un nou concepte tecnoeconòmic que coordina a diferents actors del sector de les FinTech, amb la finalitat de crear una economia descentralitzada a través de la tecnologia de cadena de blocs “blockchain” i les criptomonedes.

Com explica Rodríguez, “La digitalització de l’economia i, en concret, el que és el Blockchain, ens porta al ‘ownership’. Tots serem amos del que puguem associar a la nostra identitat digital.”  La col·laboració entre usuaris dona lloc a una nova generació de plataformes que prosperen gràcies a les contribucions d’un bloc de talent global descentralitzat, que no ha de demanar permís a cap entitat governamental.

Ara bé, com apunta l’experta en criptoeconomia, “tota llibertat comporta més responsabilitat”, la davallada del mercat de les criptomonedes no és causat per les noves tecnologies “el problema que estem vivint ara no són les criptomonedes, la tecnologia no té la culpa. Són les persones que estan fent ús d’aquesta tecnologia que, de vegades, són poc ètiques.”

En aquest context, els governs han vist com es quedaven enrere davant d’un canvi de paradigma que pot presentar un desafiament a l’estructura de poder establerta, i sota el seu domini. La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC), serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat? Podeu veure el capítol complet aquí.

Que no faltin! Capítol: 3

David Garrofé, empresari i secretari general de la patronal catalana CECOT des de 1988 fins al 2021, ens parlarà del futur del mercat laboral. Podràs seguir la conversa en directe des de La Plaça, a partir de les 19:00 del dimarts 13 de desembre. Si hi vols participar com a públic, pots demanar la teva plaça escrivint a [email protected].

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si alguna cosa caracteritza el mercat de les criptomonedes és la gran volatilitat. Com és un mercat relativament petit i en el qual gran part de les criptomonedes es concentren en poques mans, l’especulació dels grans inversors sol generar grans fluctuacions pel seu poder d’arrossegament i el valor poc tangible dels criptoactius.

La crisi financera de 2007-2008 va impulsar Satoshi Nakamoto a crear una criptomoneda que escapés del sistema financer tradicional: el bitcoin. En la primera transacció, que es va produir a principis de 2009, el seu valor era residual: només 0,00076 dòlars.

Des de llavors, el preu del bitcoin s’ha disparat, encara que amb una volatilitat enorme. Si analitzem la seva evolució dels dos últims anys, comprovem que va passar de menys de 10.000 euros el setembre de 2020 a més de 50.000 mig any després, per tornar a caure per sota dels 30.000 quatre mesos més tard. I, després de nous repunts, que la van portar a una valoració el novembre de 2021 de 58.358 euros, el seu màxim històric, les successives caigudes del “criptohivern” l’han situat entorn dels 20.000 en l’actualitat, pràcticament un terç del seu valor màxim.

El bitcoin no és una excepció. La volatilitat també afecta a la resta de criptomonedes. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.400 a partir de mitjans de setembre.

Terra lluna, el cas més sonat, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.

Un valor poc tangible

Les criptomonedes han guanyat molt de protagonisme en el món financer en els últims anys. Un informe del Banc d’Espanya calcula que el mercat de criptoactius va assolir una capitalització en 2021 de 2,8 bilions de dòlars, aproximadament un 1 % dels actius financers globals.

Així i tot, segueixen sense tenir l’acceptació d’actius tradicionals com la renda variable o l’or. Economistes com Paul Krugman i líders empresarials com Warren Buffett fins i tot les han qualificat de “miratge” i han arribat a augurar la seva desaparició.

És cert que els mercats de l’or o de la renda variable tampoc són aliens a l’especulació, però l’or o les empreses que cotitzen en borsa tenen un valor intrínsec més evident. L’or s’ha utilitzat com a mitjà d’intercanvi durant molt de temps i és una mercaderia raonablement estable quant a preu, demanda i oferta. I les empreses cotitzades compten amb propietats, clients, fluxs de caixa i comptes de resultats que els atorguen un valor més tangible.

Encara que ningú pot negar que ‘blockchain’ proporciona beneficis com la seguretat, la descentralització, la reducció de costos i la velocitat, encara és difícil especificar el valor real que les criptomonedes aporten als seus propietaris. I això és terreny adobat per a la volatilitat.

Un mercat poc regulat

Tampoc ajuda a l’estabilitat la manca d’un organisme de govern o control, com succeeix amb la moneda fiduciària, les accions o els bons. En aquest sentit, l’augment progressiu de la regulació podria contribuir a una major adopció, tot i que un excés regulador podria ser contraproduent.

D’aquí ve que la Unió Europea hagi publicat una proposta de normativa que afecta els emissors de criptoactius, a les plataformes d’intercanvi i a les carteres de monedes digitals. Aquesta regulació pretén facilitar la supervisió del sector i evitar la manipulació del mercat.

El poder de les “balenes”

Sense un valor real clar, les criptomonedes són actius molt especulatius, així que resulten molt més sensibles als moviments puntuals dels grans inversors, que provoquen reaccions en cadena cap amunt o cap avall.

Cal tenir en compte que el mercat de criptomonedes és encara molt petit comparat amb els d’altres actius i que una part considerable està en mans de pocs inversors, coneguts com a “balenes”. Per Wimmer, fundador de Wimmer Financial LLP, ha arribat a advertir que el mercat de les criptomonedes està dominat per deu balenes.

Aquesta afirmació potser és exagerada, però la veritat és que, segons l’Oficina Nacional de Recerca Econòmica nord-americana, a la fi de 2020 un terç de tots els bitcoins estaven en mans de només 10.000 inversors. Aquesta concentració fa que les seves decisions puguin desestabilitzar amb més facilitat el mercat, ja que el seu pes relatiu és molt major.

Maniobres especulatives

Per enriquir-se, hi ha balenes que comencen a vendre un gran volum de criptomonedes a un preu per sota del mercat. Així es desencadena el pànic i es disparen les vendes dels petits inversors. Una vegada el preu toca fons, les balenes aprofiten per tornar a comprar més criptomonedes.

Per tant, una adopció massiva de les criptomonedes que rebaixés el pes relatiu dels grans inversors ajudaria a estabilitzar el mercat. Per a això seria necessari que s’equiparessin a les monedes fiduciàries, de manera que es percebessin com un valor estable i es poguessin intercanviar per productes i serveis amb major facilitat. La utilitat és un element clau a l’hora d’establir el valor d’un actiu i el potencial de les criptodivises encara s’està explorant.

El soroll mediàtic

El valor subjectiu de les criptomonedes fa que també siguin molt sensibles al soroll mediàtic. Per exemple, quan Tesla va anunciar que les criptodivises no serien acceptades com a mètode de pagament, el valor del bitcoin es va desplomar, mentre que va bastar que Elon Musk mostrés el seu suport a dogecoin en un tuit perquè el valor d’aquesta criptodivisa es disparés.

Si les notícies entorn d’una criptodivisa són positives o algun ‘influencer’ genera un sentiment positiu cap a ella, la demanda i el preu augmenten. I passa el contrari quan les notícies o el sentiment generat són negatius.

Encara és aviat per saber si s’estabilitzaran els mercats en el futur i es podran negociar les criptomonedes igual que les monedes fiduciàries. El que és clar és que el volum de capital invertit en criptomonedes hauria de créixer molt perquè es redueixi la volatilitat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.