L’obsolescència programada, motor del consum?

La vida útil dels productes s’escurça cada vegada més i ens veiem obligats a reemplaçar-los compulsivament. És el que es coneix com a obsolescència programada. Així és com l’economia s’assegura créixer. Però la mort prematura dels productes és realment el motor del mercat?

Benvinguts a Livermore, Califòrnia. Aquí és on trobem la bombeta més longeva del món, situada al parc de bombers del municipi. Va ser fabricada a Shelby, Ohio, cap al 1895, i el seu filament és un invent d’Adolphe Chaillet creat expressament per durar.

La imatge de la bombeta es pot veure per internet 24 hores al dia i, de moment, ja ha durat més que tres webcams. Uns anys enrere, l’any 1871, l’inventor de la bombeta Thomas A. Edison havia aconseguit produir una petita bombeta d’una resistència comparativament enorme, amb la qual l’any 1881 aconseguia una durada de 1.500 hores.

Uns anys més tard, el 1924, un grup d’homes es van reunir a Ginebra amb un pla secret: crear el primer càrtel per a controlar la producció de bombetes mundial i repartir-se’n els beneficis. El càrtel es va anomenar Phoebus i l’integraven els principals fabricants de bombetes d’Europa, Estats Units i, fins i tot, de les colònies d’Àsia i Àfrica. En aquell moment, Phoebus va anunciar orgullós una durada de fins a 2.500 hores en les seves bombetes.

Malgrat els progressos de la ciència, la fita de Phoebus es va truncar l’any següent pel “Comitè de les 1.000 hores de vida”, creat per reduir tècnicament la vida útil de les bombetes. Phillips (Holanda), General Electric (USA), OSRAM (Alemanya) o Lámparas Zeta (Espanya), entre altres, en formaven part.

Per què s’escurça la vida dels productes?

L’obsolescència és la depreciació dels béns d’equipament a conseqüència del progrés tècnic. Seguint aquesta idea, l’obsolescència planificada o programada és la pràctica com a mínim reprovable d’empreses i de fabricants per a oferir uns productes amb unes prestacions i qualitats inferiors a la tecnologia de què es disposa. L’objectiu és que aquests objectes deixin de funcionar després d’un temps determinat i que el consumidor es vegi obligat a reemplaçar-los.

La raó principal per la qual les empreses dissenyen productes tenint en compte l’obsolescència programada té a veure, evidentment, amb l’argument que incrementen les vendes. En un article al Printers Ink, un manual de publicitat del 1928, ja s’argumentava com “un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis”. Per tant, la principal causa de l’augment de l’obsolescència programada ha estat, al capdavall, el mateix sistema econòmic que regeix les nostres societats. Un sistema econòmic basat en l’economia del creixement, en què la lògica no és créixer per a satisfer les necessitats, sinó per a augmentar beneficis.

En resum, els empresaris diran: un sistema econòmic basat en el creixement, és clar, no té futur sense creixement; i, per tant, si el consumidor no compra, l’economia no creix. El dissenyador industrial Brooks Stevens, sovint citat com l’inventor de l’obsolescència programada, la va definir com “la necessitat de posseir una cosa una mica més nova, una mica millor, una mica abans del que és necessari”, tot i que la seva idea era fer que el consumidor desitgés sempre una cosa nova, en lloc de crear productes de baixa qualitat que calgués reemplaçar contínuament. 

És viable una economia sense obsolescència programada?

Possiblement hi ha una alternativa a l’obsolescència programada, però només si es compta amb el suport de l’administració i el teixit empresarial. A casa nostra ja existeixen diverses iniciatives que busquen reduir l’impacte de l’obsolescència programada. És el cas de l’associació catalana Millor Que Nou, que promou la reparació d’aparells i l’intercanvi com a alternativa per a generar un major nombre de deixalles tecnològiques.

Per altra banda, la Fundació Energia i Innovació Sostenible (Feniss) va concloure que una família de quatre membres podria estalviar 50.000 euros al llarg de tota la vida si els electrodomèstics duressin més o si fossin dissenyats per a ser reparats. Els experts expliquen que posar etiquetes sobre la durabilitat dels productes podria ajudar el consumidor a prendre decisions de compra.

La Unió Europea també hi ha pres part i aposta per models d’economia circular. Les marques de tecnologia han de permetre que es puguin retirar les peces dels seus productes per a ser reemplaçades. També es planteja crear un segell per a productes fàcils de reparar, una de les propostes de l’anomenada Llei pel dret a reparar, que té com a objectiu augmentar la vida útil dels dispositius electrònics per a aconseguir un menor impacte mediambiental i acabar, així, amb l’obsolescència programada.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Brussel·les vol assegurar la sobirania de la Unió Europea millorant l’autonomia, competitivitat i resiliència del seu sector industrial, per reduir la seva dependència en altres actors globals.

El sector industrial de la Unió Europea encara representa més del 20% de la seva economia, genera uns 35 milions de llocs de treball i equival al 80% de les exportacions de béns, tanmateix, està en perill de quedar-se a la cua del de les dues grans potències del món, la Xina i els Estats Units, que estan promovent processos de reindustrialització massius.

El desfalc de les cadenes de valor de proveïment de matèries primeres i semiconductors causat per la pandèmia i les sancions a Rússia van posar de manifest la necessitat de reflexionar sobre com impulsar polítiques de reindustrialització que garanteixin l’autonomia estratègica dels 27 estats membres.

Era evident que s’havia de reforçar la base estructural en sectors clau, com l’alta tecnologia de doble ús, el subministrament energètic, les matèries primeres, les terres rares i la indústria de defensa, mentre s’afavoria la transició energètica cap a un nou model econòmic menys dependent dels hidrocarburs.

Finançar la sobirania tecnològica i la transició energètica

En aquest context, es van llançar els fons Next Generation de la UE, un programa acordat com a resposta econòmica a la pandèmia de la Covid-19 i dotat amb 800.000 milions d’euros que s’havien de destinar a finançar les transicions digital i ecològica.

Ara bé, una gran part d’aquest finançament s’ha vist obstaculitzat per la burocràcia. Fins a desembre del 2023 només havien desemborsat al voltant del 30% de les subvencions i préstecs disponibles, segons dades de la UE. Aquesta pèssima gestió de les ajudes del programa, allunya la possibilitat d’una transformació del model econòmic que es pretenia canviar.

El mateix mes de desembre que els ministres de la UE es posaven d’acord en augmentar la producció de tecnologies verdes per mitjà del Reglament sobre la Indústria de Zero Emissions Netes. L’objectiu és cobrir el 40% de les necessitats de la UE en productes de tecnologies estratègiques, com els panells solars fotovoltaics o les turbines eòliques, per poder competir amb la Xina.

Així mateix, es posava en marxa la iniciativa de “Chips for Europe” amb l’objectiu d’impulsar la sobirania tecnològica del continent, garantint que Europa compleixi el seu objectiu de la dècada digital de duplicar la seva quota de mercat mundial en semiconductors fins al 20%. Un projecte que s’ha vist reforçat amb iniciatives estatals com els PERTE de l’Estat espanyol o les subvencions de més de 22.000 milions d’euros per part d’Alemanya als fabricants de semiconductors perquè estableixin plantes de producció al seu territori.

La sobirana implica actuar com a una entitat sobirana

Un punt que les institucions europees no poden obviar, és que garantir la sobirania industrial no sols ha de basar-se en l’ús de subvencions, sinó en un canvi de mentalitat en l’àmbit geopolític. Europa ha d’imposar la seva pròpia política exterior en comptes d’actuar com una entitat supeditada als interessos econòmics dels Estats Units. 

Les sancions econòmiques imposades pels Estats Units a Rússia, l’Iran i la Xina en les últimes dècades, però especialment a Rússia arran de la guerra a Ucraïna, posen en qüestió el ‘cui bono’ que hi ha darrere els interessos econòmics dels actors involucrats en aquests conflictes. Aquestes sancions econòmiques han beneficiat enormement als Estats Units i han tingut conseqüències devastadores per a les economies dels països membres de la Unió Europea. 

Les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina són el preludi d’una repetició de l’estira-i-arronsa geopolític que s’ha vist amb Rússia, que ha desembocat en un conflicte bèl·lic a Europa i que ha perjudicat enormement el sector industrial europeu. El bloc econòmic de la Unió Europea té prou poder i capacitat de negociació per vetllar pels interessos del seu sector industrial enfront dels grans actors globals, però això implica afrontar un fet que és ineludible, la Unió Europea actuarà com una entitat sobirana o no serà.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els sistemes digitals que fan ús de la intel·ligència artificial s’estan implantant de mica en mica, i són l’eix sobre el qual gira la quarta revolució industrial. Tanmateix, aquests canvis també modifiquen la nostra vida laboral i plantegen qüestions ètiques. El monitoratge basat en algoritmes pot decidir si l’empresa ha d’acomiadar un empleat?

Fa molts anys que les distopies tecnològiques són un gènere popular en el cinema i literatura de ciència-ficció. En aquests escenaris futurs, com els que apareixen a les novel·les d’Aldous Huxley o en sèries com ‘Black Mirror’, els humans som objecte d’un control omnímode amb l’ajuda de la intel·ligència artificial. Aquestes distopies han alimentat tota mena de teories conspiranoiques, però, amb l’èxit del teletreball i plataformes com Uber, Glovo o Amazon Flex, corren el risc de deixar de ser ficció per convertir-se en una trista realitat del nostre dia a dia laboral.

Culpa del mètode o de l’algoritme?

No és cap secret que plataformes digitals com Amazon fa anys que fan ús d’algoritmes per gestionar els milions de clients i comerciants del seu mercat en línia. Es tracta de programes informàtics coneguts com a “bots” (afèresi de “robots”) que ajuden a evitar el frau comercial, però amb els quals no pots dialogar en cas de disputa.

Aquesta mateixa gestió per algoritme Amazon l’ha emprat recentment amb Amazon Flex, una modalitat de treball que permet als treballadors autònoms guanyar ingressos extres gràcies als repartiments de paqueteria. Tanmateix, segons una investigació de Bloomberg, alguns d’aquests treballadors han estat acomiadats per correu electrònic automatitzat i enviat per un algoritme. L’algoritme ha decidit, basant-se en paràmetres més enllà del control de l’empleat, que la seva productivitat no era prou per justificar el lloc de treball.

Ens trobem en un cas similar amb Xsolla, una fintech russa que va acomiadar 147 empleats, un 30% de la seva plantilla, fent servir un sistema d’avaluació per algoritme. Aquest acomiadament es va fer viral quan el fundador de la companyia va explicar per correu electrònic als treballadors, i de males formes a les xarxes socials, que el sistema d’intel·ligència artificial  (IA) havia determinat que els treballadors estaven poc implicats i eren poc productius.

Però sense haver de recórrer a casos extrems, és indubtable que el monitoratge del temps de treball i la recollida massiva de dades sobre el teu rendiment per part de sistemes d’IA són una realitat. Aquest mètode s’està implantant per cobrir la manca de supervisió humana a causa del teletreball. Moltes empreses ja utilitzen infinitat d’eines i aplicacions informàtiques, com Microsoft Productivity Score, Track People, Hubstaff i Asana per espiar o controlar la productivitat dels seus empleats. Possiblement, l’aplicació dels algoritmes de control, en si mateixa, no sigui el problema, sinó del mètode d’ús d’aquestes eines per part de les empreses, que sí que haurien de ser qüestionades.

Un mal necessari que s’ha de regular

L’ús i abús d’alguns d’aquests dispositius de monitoratge pot comportar la vulneració de drets fonamentals relacionats amb la privacitat dels treballadors. Un fet que ha provocat que la Unió Europea hagi dissenyat una nova regulació, que encara no s’ha aplicat, per minimitzar les repercussions negatives d’aquest ràpid augment en l’ús de la robòtica i la intel·ligència artificial en el nostre entorn socioeconòmic i laboral.

La mateixa legislació espanyola reconeix que les empreses tenen dret a adoptar les mesures de vigilància i control que considerin més oportunes per comprovar que el treballador compleix amb les seves obligacions i deures laborals, sempre que es respecti la seva dignitat. Però, dins la Llei de Protecció de Dades, existeix una normativa més específica, relacionada amb la protecció de dades dins dels entorns digitals, que diu que els treballadors tenen dret a la intimitat en l’ús dels aparells digitals posats a la seva disposició per l’empresa.

La normalització de la convivència laboral entre persones i intel·ligència artificial tot just comença, i passaran anys fins que no es resolgui la incertesa jurídica, legislativa i reglamentaria que ocasiona. Però sobretot, requerirà un esforç de transparència i confiança per ambdues parts, treballadors i empreses, per delimitar les línies vermelles que no s’haurien de creuar.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Saps que el primer que va predir l’aparició de les targetes de crèdit va ser l’escriptor Edward Bellamy el 1888? De la història de la targeta n’hem parlat a La Plaça abastament. I, ara, en tornem a fer un repàs amb la nostra agent 11Onze Jennifer Roca. 

La primera targeta de crèdit la va crear el 1914 la companyia Western Union per als seus clients més selectes amb la idea d’oferir-los crèdits sense recàrrecs. Però va ser Frank McNamara, el 1949 a Nova York, qui tindria la idea d’una targeta universal amb dos amics més, quan es va adonar que s’havia deixat els diners a casa i la seva dona va haver de portar-li la cartera per poder pagar el sopar. En vols saber tots els detalls? Mira el vídeo!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

A diferència del model de desenvolupament econòmic actual, basat en l’extractivisme descontrolat de recursos naturals, la bioeconomia busca proporcionar béns i serveis de manera sostenible en tots els sectors econòmics. Les tecnologies emergents estan ampliant els àmbits en els quals una bioeconomia circular pot transformar la nostra societat.

D’acord amb l’estratègia aprovada per la Comissió Europea el 2012, pensada per a orientar l’economia europea cap a un ús més sostenible dels recursos naturals, la bioeconomia és un sistema econòmic que utilitza els recursos biològics de la terra i els residus com a inputs per a la producció d’aliments i pinsos, així com per a la producció industrial i energètica i l’ús de processos biològics en una indústria sostenible.

Des de llavors, tant la Unió Europea com l’OCDE han posat en pràctica polítiques específiques de bioeconomia que afecten diversos sectors industrials com l’agricultura, la pesca, l’alimentació o el de les energies renovables. Europa té com a objectiu accelerar el desplegament d’un model de bioeconomia sostenible per a maximitzar la seva contribució a l’Agenda 2030 i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com a l’Acord de París sobre el canvi climàtic.

No obstant això, malgrat dècades d’inversió i progrés tecnològic, així com de les optimistes previsions de mercat, la transició cap a una economia basada en la biotecnologia encara té per davant un llarg camí per recórrer fins a poder oferir una alternativa comercialment viable a l’actual dependència dels combustibles fòssils en totes les facetes de l’economia.

Una bioeconomia impulsada per la tecnologia

L’informe “Accelerating the Tech-Driven Bioeconomy 2024” del Fòrum Econòmic Mundial proporciona una visió detallada de sobre com la tecnologia està transformant aquest sector i les oportunitats i desafiaments que es presenten. Concretament, examina com l’enginyeria biològica i altres avanços tecnològics creen les condicions perfectes per a una transformació econòmica basada en la biologia.

“El món està en millors condicions que mai per a accelerar la transició cap a una economia basada en la biotecnologia. La captura de quantitats cada vegada més grans de carboni, la lluita contra malalties fins ara incurables, el subministrament d’aigua potable, l’alimentació sostenible d’una població creixent, la reparació de danys mediambientals i la reducció de les emissions de carboni són només alguns dels àmbits de la bio-innovació.”

Segons l’estudi del WEF, fet amb la col·laboració de Capgemini, hi ha diverses tecnologies convergents que estan revolucionant la bioeconomia. Per exemple:

L’edició genètica amb l’ús de tecnologies com CRISPR s’està utilitzant en una àmplia gamma aplicacions, com el desenvolupament de cultius més resistents, productius i nutritius, i la medicina en éssers humans com l’eliminació de malalties infeccioses. A diferència de les tecnologies que la van precedir, CRISPR ha democratitzat l’enginyeria genòmica perquè és fàcil d’utilitzar i de baix cost.

A través de la bioenginyeria s’estan creant microorganismes dissenyats per produir productes químics i combustibles sostenibles que estan transformant la producció industrial. Els enginyers biològics volen imitar els sistemes biològics per a crear productes que puguin reemplaçar, o millorar alguns processos químics i mecànics.

La digitalització aplicada a l’agricultura de precisió amb l’ús sensors i sistemes de posicionament global en la maquinària o emprant drons permeten una gestió més eficient i sostenible dels recursos agrícoles. Per altra banda, la traçabilitat de les cadenes de subministrament, gràcies a les tecnologies de cadenes de blocs, garanteixen una millor transparència.

De la mateixa manera, les tecnologies de conversió de residus orgànics en bioproductes i bioenergia milloren la sostenibilitat, contribuint així a l’economia circular en reduir l’ús de recursos naturals no renovables i minimitzant l’impacte ambiental.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Treballar i estudiar a distància ha generat un nou escenari on les presentacions virtuals tenen més pes que mai. Us portem les eines imprescindibles per assegurar l’èxit en les vostres presentacions.

Sigui un projecte laboral, un treball acadèmic, una presentació en grup o una classe en línia, tots ens hem trobat o ens trobarem amb la necessitat de fer una presentació virtual. Per tal de rebaixar els nervis i l’estrès que una presentació oral pot suposar, us portem deu eines que us ajudaran a tenir-ho tot sota control. 

Tota presentació virtual necessita certa organització prèvia. Un cop tinguem això clar, passarem al següent pas: crear una bona presentació.

Un suport imprescindible

• Sway: El programa de Microsoft pensat per crear presentacions. Un format a l’estil de PowerPoint pensat per a presentacions del segle XXI, que permet enllaçar fàcilment tuits, vídeos de plataformes com YouTube o contingut de SoundCloud.
• Prezi: Una de les plataformes per a presentacions més coneguda, amb la qual faràs autèntiques filigranes sense dificultat, fins i tot en format 3D. A més, la pantalla compartida de Prezi Video et permetrà aparèixer en pantalla i interactuar amb els continguts durant la presentació.
• Genially: Segueix la dinàmica de les eines anteriors, però posa l’èmfasi en l’originalitat. Tant si crees contingut acadèmic com laboral, innovar en la presentació serà la millor manera de diferenciar-te.
• Mentimeter: Soluciona el principal problema de les presentacions virtuals: la falta d’interacció. L’aplicació incorpora preguntes, reaccions de “M’agrada” i enquestes, per tal que els participants puguin reaccionar a les teves paraules, al més pur estil de les xarxes socials.
• Canva: Per a tots els amants del disseny que busquen rapidesa i agilitat, Canva ofereix infinitat de plantilles amb dissenys per a tots els gustos i canals, des d’un post d’Instagram fins a un cartell o una presentació virtual.
• Videoscribe: La teva pissarra digital per escriure i dibuixar, al mateix temps que pots afegir imatge, text i so. L’eina més dinàmica i personalitzada, en què la creativitat serà el teu millor aliat.
• Oomfo: Pels amants de l’Excel i dels gràfics en general, aquesta eina serà imprescindible per al vostre dia a dia. Permet visualitzar gràficament les dades directament importades des d’Excel amb el format i la llegenda que prefereixis.
• Preseria: Per a gestionar conferències o projectes amb diverses presentacions, Preseria permet agrupar-les totes, gestionar-les, i en modifica el contingut posteriorment o crea un calendari de presentacions. Disponible per a arxius de PowerPoint, PDF o vídeos i per a formats de Windows i macOS.
• Knovio: Enfocat a crear contingut didàctic, tant per a empreses com per a formacions. Permet convertir el contingut en píndoles audiovisuals i seguir tot el procés, des de la creació fins a la distribució i el seguiment dels vídeos.
• Google Slides: Per als que creeu les presentacions en equip, aquesta és una de les eines més eficients per a treballar de forma conjunta. Tot i que les plantilles predefinides i les opcions de disseny són limitades, pots convertir-les en presentacions interactives gràcies a plataformes com Nearpod o Pear Deck, que ofereixen recursos enfocats a l’educació. L’altra opció és descarregar plantilles en pàgines com Slidesgo.

Aquests són només alguns exemples, però cada any apareixen noves eines i actualitzacions que ofereixen tantes possibilitats com imaginació tinguem. Això sí, recorda que els suports potenciaran la teva presentació, però el contingut que hi incorporis, el teu discurs i la presència seran la part més important.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels objectius de desenvolupament sostenible marcats mundialment a l’Agenda 2030. Analitzem l’estudi de Nature Communications per desgranar el perquè d’aquesta xifra i des de quins àmbits s’assolirà.

Què s’entén per intel·ligència artificial (IA)?

Tot i que no existeix una sola manera de descriure-ho, una forma acurada és la que descriu Britannica, entenent la IA com la capacitat d’un ordinador digital o robot per desenvolupar tasques que requereixen intel·ligència humana. És a dir, aprofitar les eines tecnològiques per optimitzar tasques humanes i, al mateix temps, assolir reptes que fins ara semblaven impossibles. El desenvolupament social i econòmic no s’entén sense aquests mecanismes d’IA que, avui dia, ja marquen la nostra vida quotidiana. Reconeixement facial, dactilar, per veu, predicció meteorològica, comunicació interactiva amb màquines, extracció automàtica de coneixement o raonament lògic són alguns dels assoliments que, sens dubte, marcaran el segle. El focus, i el repte, està a crear i utilitzar aquesta tecnologia per contribuir a un desenvolupament sostenible a escala global.

Els tres pilars del desenvolupament sostenible

Societat, economia i medi ambient conformen la base per entendre el món actual i, per tant, són els punts clau per desenvolupar accions estratègiques. Des d’aquests tres grans blocs s’han creat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 17 objectius i 169 metes conformen els reptes presents i futurs a escala mundial per mantenir a ratlla els avenços tecnològics i assegurar que cada pas contribueix positivament al progrés social.

A través de les 169 metes es tracten tots els àmbits, com ara la pobresa, l’educació de qualitat, l’accés a l’alimentació, salut i aigua per la població, l’energia neta i assequible o la creació de ciutats sostenibles. L’estudi de Nature Communications, basat en més de seixanta fonts, determina que un correcte desenvolupament de la IA pot tenir un impacte positiu en 134 d’aquestes metes, el 79%. Els usos de la IA són múltiples i els trobem representats en aquelles accions més quotidianes.

IA per a reduir les desigualtats socials

La tecnologia s’obre pas per arribar a totes les butxaques, també des del punt de vista econòmic. Actualment, utilitzar IA a través dels nostres smartphones forma part de la nostra rutina. Reconeixement de veu, tàctil i d’empremta, localització de dispositiu, connectivitat… les eines IA s’incorporen a tota velocitat per simplificar l’experiència dels usuaris i aconseguir que tothom tingui accés a la tecnologia. L’objectiu és reduir, així, la bretxa digital.

Però la IA va més enllà i busca crear mecanismes d’inclusió per a certs col·lectius. Un exemple són les eines com Google Lookout o Microsoft Seeing AI que faciliten la percepció de l’entorn per a les persones cegues gràcies a la identificació d’objectes, persones o text.

A casa nostra, aplicacions com el Localitzador de la Fundació Arrels utilitzen la tecnologia com a mecanisme d’atenció a col·lectius en risc, en aquest cas enfocat a donar suport a persones sense llar. Un altre exemple és Refugee Aid App que posa a l’abast de persones migrants la localització d’ONG, centres socials i d’ajuda humanitària on poden ser atesos.

Aquest és un dels punts clau de la IA, afavorir la interconnexió entre usuaris d’arreu del món i facilitar la creació d’espais de trobada des d’on afrontar, de forma col·lectiva, un desenvolupament social igualitari i inclusiu. La tecnologia posa la plataforma, però són els ciutadans els qui han de passar a l’acció.

IA per a una economia circular

En clau de desenvolupament sostenible, apareix el concepte d’economia circular en què la producció va alineada amb el cicle de vida dels productes i s’allunya del sistema tradicional basat en comprar, utilitzar i llençar. La IA incentiva aquest sistema a partir de les accions quotidianes més senzilles. Més enllà de connectar marques i consumidors, les plataformes digitals incentiven l’intercanvi de productes de segona mà i s’ha creat, des de l’entorn digital, una tendència basada en reutilitzar productes i promocionar el DIY.

La indústria també s’apunta a la producció basada en les 7R, i ho fa de formes molt diverses. Les màquines es posen al servei del medi ambient per dur a terme una producció basada en materials reciclats, des de pneumàtics per fer carreteres fins a peces de roba. La tecnologia també arriba als mètodes de transport, que cada vegada són més sostenibles i fomenten la cooperació per sobre de la propietat privada.

En l’àmbit de generació de riquesa la IA també és clau en el sector empresarial en termes d’eficiència i optimització de processos, així com en el procés de selecció. Des d’unir empreses i cercadors de feina fins a crear processos automatitzats de selecció de talent. En la mateixa línia, empreses d’inversió com Circularity Capital connecten, a partir d’aplicacions, inversió i projectes sostenibles. El teixit empresarial s’adapta a les necessitats mediambientals amb la tecnologia com a principal aliat.

IA en el medi ambient: tecnologia per entendre el món

Amb voluntat de preservació mediambiental, s’han creat plataformes que utilitzen l’anàlisi de dades per identificar espècies en risc d’extinció, evitar la desertificació en zones de risc o afavorir el manteniment dels boscos. Per un ús més quotidià, apareixen aplicacions que incentiven el consum d’aliments de temporada, promouen el comerç de proximitat o incentiven el consum de peix de forma sostenible, sense oblidar la predicció meteorològica que esdevé clau en l’àmbit marítim o de muntanya.

Al mateix temps, des del nostre mòbil i gràcies a la IA, podem calcular la qualitat de l’aire a temps real, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o la petjada de carboni que generem diàriament. Tot de facilitats que demostren que portar un estil de vida sostenible està només a un clic.

La tecnologia ens permet entendre i saber què està passant arreu del planeta, i inclús en altres planetes. Les aplicacions creades a través d’IA s’estenen en tots els àmbits i la lectura global és positiva: s’està aconseguint crear un tipus de tecnologia que facilita la vida als humans i, sobretot, que procura pel seu desenvolupament sostenible, pensant en clau comunitària. L’autèntic repte en aquesta qüestió, i en el que fa èmfasi l’estudi, és aconseguir que la creació i el manteniment d’aquesta tecnologia no generi un impacte negatiu al planeta. La IA pot afavorir el desenvolupament sostenible, però només s’aconseguirà si el procés fins a assolir-ho també és respectuós amb el medi ambient.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Registrada al Banc Central dels Països Baixos i amb seu central a Amsterdam, Bitvavo, que 11Onze Recomana, és la principal plataforma europea d’intercanvi de criptomonedes en volum de cripto trading en euros. Hem preparat un tutorial on t’expliquem els passos que has de seguir per obrir-hi un compte.

Des del seu llançament al mercat el 2018, Bitvavo s’ha regit pel seu pilar fundacional en fer que les criptomonedes siguin accessibles per a tothom. Entrava en un sector dominat per cases de canvi establertes als Estats Units que van ser pioneres a facilitar l’intercanvi d’actius digitals, però que eren poc intuïtives per la gent poc experimentada en operar amb criptomonedes i tenien algunes mancances quant a la seguretat que oferien als seus usuaris.

Amb una estructura de tarifes molt ajustada que els permet estar entre les plataformes d’intercanvi més competitives d’Europa, l’èxit no es va fer esperar. Bitvavo, que 11Onze Recomana, acumulava més de 26.000 milions d’euros en volum d’operacions fins al 2023 i ha escalat fins al primer lloc entre les plataformes europees en volum de cripto trading en euros.

Passos que has de seguir per obrir un compte

Oriol Blanch, mànager d’afiliats de Bitvavo, ha preparat un tutorial perquè membres de la comunitat 11Onze que encara no s’han registrat a la plataforma puguin començar a comprar o vendre criptomonedes i afegir o retirar diners en qualsevol format d’una manera ben senzilla.

Com apunta Blanch, “per començar, és important obrir un compte a través de l’enllaç d’11Onze Recomana, així us regalen 20 € només per registrar-vos”. Aquest enllaç et porta directament a la web de Bitvavo, on pots reclamar els 20 € de bonificació i iniciar el procés d’enregistrament.

Primer de tot, hauràs de seleccionar el país, introduir nom i cognoms, així com el teu correu electrònic i una contrasenya. Seguidament, rebràs un correu per confirmar la teva adreça de correu electrònic. 

Amb això fet, ja podràs iniciar sessió a Bitvavo. Després de respondre a algunes preguntes, hauràs de verificar la teva identitat i el compte bancari que vulguis vincular a la plataforma. A partir d’aquí ja pots començar a fer servir l’aplicació. En el tutorial, Blanch també explica les operacions bàsiques que has de conèixer i alguns dels termes més tècnics de la compravenda de criptomonedes.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

La fusió entre les noves tecnologies i el capitalisme modern està transformant la nostra societat a una velocitat vertiginosa. El tecnocapitalisme es caracteritza per l’hegemonia de les grans corporacions tecnològiques, on la digitalització de la informació i comunicació estableixen la base per a la creació de riquesa i poder.

La revolució tecnològica que hem experimentat durant les darreres dècades ha fet evolucionar el capitalisme modern, generant noves maneres de crear riquesa en l’era digital. Les grans tecnològiques com Alphabet, Amazon, Apple i Meta han reconfigurat el model socioeconòmic, però, aquest canvi de paradigma esperonat pel tecnocapitalisme també ha comportat alguns impactes negatius per a la societat.

Control de dades i pèrdua de privacitat

Un dels pilars del tecnocapitalisme és l’acumulació massiva de dades personals i del seu processament. Compartim molta informació personal, pública i privada, a vegades de manera conscient, altres vegades de manera inconscient. Les empreses tecnològiques utilitzen el Big Data sobre les cerques, converses i preferències dels usuaris per predir i influenciar el seu comportament. Això ha portat a la monetització de la nostra intimitat, que es ven al millor postor per fins comercials.

Algunes de les grans plataformes digitals justifiquen la legitimitat d’aquest model de negoci argumentant que amb la comercialització de la informació dels usuaris cobreixen els costos dels seus serveis. Tanmateix, aquesta pèrdua de privacitat no només implica que nosaltres som el producte, és a dir, que la nostra informació personal es converteix en un actiu lucratiu per a aquestes empreses, sinó que també es pot utilitzar per manipular-nos. 

Aquests algoritmes pensats per mantenir-nos enganxats a les xarxes socials no només estan destruint vincles comunitaris i la nostra capacitat d’interacció física, sinó que també estan modelant les nostres preferències polítiques, socials i econòmiques —sovint sense que en siguem conscients— propiciant la desinformació i la polarització social. L’escàndol de Cambridge Analytica només és un dels nombrosos exemples de com aquestes corporacions poden fer un ús indegut de la nostra informació personal.

Monopolització, deshumanització i precarietat laboral

L’èxit de les grans tecnològiques s’ha traduït en la creació de monopolis i oligopolis que dominen completament el mercat global. Aquestes empreses tenen un poder desmesurat, no només econòmicament, sinó també en termes de control polític i social. Això pot generar enormes desigualtats, tant entre empreses com entre individus.

El control hegemònic del mercat que tenen algunes d’aquestes corporacions elimina la competència, castra la innovació i concentra la riquesa en un petit nombre de mans. El seu poder d’influència en les polítiques públiques i internacionals, facilita la promíscua relació entre política i negocis, on es barregen els interessos privats i poder polític, la qual cosa debilita la sobirania estatal i la democràcia.

Si bé la digitalització i la robotització han creat nous sectors econòmics, també han portat a la precarització d’alguns treballs. En el món tecnocapitalista, molts empleats estan subjectes a condicions laborals inestables, contractes temporals o pràctiques abusives, especialment en sectors com el de l’atenció al client, la logística del comerç electrònic i el de les plataformes de serveis com Uber o Deliveroo.

De la mateixa manera, la substitució de treballadors humans per robots o algoritmes està convertint-se en una amenaça tangible. El treball físic i intel·lectual es veu reemplaçat per programari informàtic amb la promesa d’una major eficiència, però això ha portat a la destrucció de llocs de treball tradicionals i a una creixent polarització entre els treballadors qualificats i els no qualificats. Altres feines que requerien creativitat, fins no fa gaire considerades segures enfront dels bots digitals, s’estan veient amenaçades per l’evolució dels models d’intel·ligència artificial.

Per altra banda, la inevitabilitat de la transformació digital de la nostra societat no s’ha distribuït de manera equitativa. El tecnocapitalisme ha accentuat la bretxa digital i les desigualtats socials d’aquells amb accés limitat a internet o pocs coneixements de les noves tecnologies que es troben desavantatjats en termes educatius, econòmics i socials.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!