Què és ‘embedded finance’ i per a què serveix?
L’expansió del sector de les fintech i la creixent integració de serveis financers en aplicacions mòbils i el comerç electrònic, estan revolucionant la manera en què interactuem amb els nostres diners fora de la banca tradicional. Però, què són exactament les finances enllaçades i per què estan adquirint tanta importància?
‘Embedded finance’, o finances enllaçades, és un model mitjançant el qual les empreses integren serveis i productes bancaris directament als seus canals virtuals a través d’aplicacions mòbils o plataformes de comerç electrònic. L’objectiu és permetre als clients accedir a productes i serveis financers sense haver de sortir de la plataforma o aplicació que estan utilitzant, efectuant operacions on el procés de contractació o compra és fàcil i ràpid.
Això és possible gràcies a l’ús de tecnologies com les API (Application Programming Interfaces), un conjunt de definicions i protocols que permeten la comunicació entre dues aplicacions de programari i que faciliten la interconnexió entre les plataformes de serveis financers i altres sectors a través dels telèfons mòbils de manera immediata i intuïtiva.
D’aquesta manera s’estalvia temps i diners a l’hora de muntar un negoci, sense la necessitat de crear una aplicació i tots els seus serveis des de zero.
Un cas típic de l’ús d’aquesta tecnologia és el pagament en línia, que s’ha convertit en una eina imprescindible per als consumidors. Per exemple, una fintech que ofereix serveis de pagament podria utilitzar una API per connectar-se amb una plataforma de banca en línia perquè els seus clients puguin transferir diners directament des del seu compte bancari.
Així mateix, les empreses de comerç electrònic ofereixen pagaments integrats en les seves plataformes, de manera que els clients no necessiten sortir del lloc web per fer una transacció. Això no només és convenient per als clients, sinó que també ofereix als comerciants la possibilitat de personalitzar els seus serveis i de millorar la seva eficiència.
La revolució fintech
Aquesta tecnologia és especialment útil per a les fintech que no tenen els recursos necessaris per desenvolupar els seus propis productes bancaris o que volen oferir serveis financers més accessibles i personalitzats als seus clients, proporcionant una alternativa al model de la banca tradicional. Abans, els clients havien de visitar una oficina bancària o un caixer automàtic per accedir als serveis financers, però ara hi tenen accés a través des de les plataformes i aplicacions que ja utilitzen, reduint la necessitat de desplaçaments, paperassa i esperes.
A més, les finances enllaçades també han permès la creació de nous models de negoci. Per exemple, les plataformes de comerç electrònic poden oferir finançament als seus clients per a les seves compres, eliminant la necessitat de recórrer a una entitat financera tradicional. Això pot ajudar a les empreses a millorar la fidelització dels clients i augmentar les vendes.
‘Embedded finance’ també poden ajudar a millorar la inclusió financera. Moltes persones no tenen un compte bancari o no poden accedir a serveis financers per diferents motius, com ara la pobresa o la falta d’accés al sistema bancari. A través de les finances enllaçades, aquestes persones poden accedir a serveis financers bàsics des d’un simple dispositiu mòbil.
En definitiva, la simbiosi entre bancs, proveïdors de tecnologia i distribuïdors de productes financers, ha creat un ecosistema que està transformant el sector, ampliant l’oferta de serveis, fomentant la competitivitat i millorant l’experiència de client amb més accessibilitat, comoditat i flexibilitat.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
L’aprenentatge automàtic és una branca de la intel·ligència artificial en què es basen aplicacions com el ChatGPT. Ariadna Font, referent internacional en l’aprenentatge automàtic i l’ètica, ens parla de les possibles aplicacions d’aquestes noves tecnologies i dels reptes ètics que ens plantegen.
L’eclosió de la intel·ligència artificial a través d’aplicacions com el ChatGPT, desenvolupada per OpenAI, està canviant les nostres vides i revolucionant moltes feines. L’evolució de l’aprenentatge automàtic, o ‘machine learning’, té com a objectiu desenvolupar algoritmes i sistemes que puguin aprendre i fer prediccions a partir de dades o de la interacció amb els usuaris. “Permet als sistemes informàtics millorar automàticament el seu rendiment en una tasca específica a través de l’experiència”, apunta Font.
Aquesta tecnologia està sent utilitzada en diversos àmbits com ara la salut, la seguretat, el comerç, la robòtica o la indústria, per automatitzar processos, fer operacions financeres, detecció de frau o pel diagnòstic de malalties. Això no obstant, el seu ús també planteja una sèrie de reptes ètics que són importants de considerar.
Conseqüències no desitjades
Si els algoritmes estan entrenats amb dades que reflecteixen els prejudicis i les desigualtats de la societat, els resultats poden ser injustos per a certes persones o grups, i poden conduir a la discriminació. Això és especialment preocupant en contextos com el de la selecció de personal, l’aplicació de la llei i la concessió de préstecs, on la discriminació pot tenir un impacte significatiu. Com explica Font, “els models de ‘machine learning’ poden prendre decisions importants que afecten les nostres vides, per tant, és molt important considerar quins efectes aquestes decisions tenen sobre nosaltres”.
Per altra banda, l’aprenentatge automàtic pot posar en risc la privacitat i la seguretat de les persones. Per exemple, les dades que s’utilitzen per entrenar els algoritmes poden contenir informació mèdica personal i sensible, i si no són protegides adequadament, poden ser robades o utilitzades indegudament.
Per abordar aquests reptes ètics, és important que els dissenyadors i desenvolupadors d’aquesta tecnologia adoptin una perspectiva ètica i pensin en les implicacions que pot tenir per a les persones i la societat en general. L’adopció de pràctiques de protecció de la privadesa, la consideració de la justícia i la igualtat en la selecció de dades o l’adopció de pràctiques de transparència seran essencials per assegurar que la part ètica i humana no es perdi amb la implantació de la intel·ligència artificial.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels objectius de desenvolupament sostenible marcats mundialment a l’Agenda 2030. Analitzem l’estudi de Nature Communications per desgranar el perquè d’aquesta xifra i des de quins àmbits s’assolirà.
Què s’entén per intel·ligència artificial (IA)?
Tot i que no existeix una sola manera de descriure-ho, una forma acurada és la que descriu Britannica, entenent la IA com la capacitat d’un ordinador digital o robot per desenvolupar tasques que requereixen intel·ligència humana. És a dir, aprofitar les eines tecnològiques per optimitzar tasques humanes i, al mateix temps, assolir reptes que fins ara semblaven impossibles. El desenvolupament social i econòmic no s’entén sense aquests mecanismes d’IA que, avui dia, ja marquen la nostra vida quotidiana. Reconeixement facial, dactilar, per veu, predicció meteorològica, comunicació interactiva amb màquines, extracció automàtica de coneixement o raonament lògic són alguns dels assoliments que, sens dubte, marcaran el segle. El focus, i el repte, està a crear i utilitzar aquesta tecnologia per contribuir a un desenvolupament sostenible a escala global.
Els tres pilars del desenvolupament sostenible
Societat, economia i medi ambient conformen la base per entendre el món actual i, per tant, són els punts clau per desenvolupar accions estratègiques. Des d’aquests tres grans blocs s’han creat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 17 objectius i 169 metes conformen els reptes presents i futurs a escala mundial per mantenir a ratlla els avenços tecnològics i assegurar que cada pas contribueix positivament al progrés social.
A través de les 169 metes es tracten tots els àmbits, com ara la pobresa, l’educació de qualitat, l’accés a l’alimentació, salut i aigua per la població, l’energia neta i assequible o la creació de ciutats sostenibles. L’estudi de Nature Communications, basat en més de seixanta fonts, determina que un correcte desenvolupament de la IA pot tenir un impacte positiu en 134 d’aquestes metes, el 79%. Els usos de la IA són múltiples i els trobem representats en aquelles accions més quotidianes.
IA per a reduir les desigualtats socials
La tecnologia s’obre pas per arribar a totes les butxaques, també des del punt de vista econòmic. Actualment, utilitzar IA a través dels nostres smartphones forma part de la nostra rutina. Reconeixement de veu, tàctil i d’empremta, localització de dispositiu, connectivitat… les eines IA s’incorporen a tota velocitat per simplificar l’experiència dels usuaris i aconseguir que tothom tingui accés a la tecnologia. L’objectiu és reduir, així, la bretxa digital.
Però la IA va més enllà i busca crear mecanismes d’inclusió per a certs col·lectius. Un exemple són les eines com Google Lookout o Microsoft Seeing AI que faciliten la percepció de l’entorn per a les persones cegues gràcies a la identificació d’objectes, persones o text.
A casa nostra, aplicacions com el Localitzador de la Fundació Arrels utilitzen la tecnologia com a mecanisme d’atenció a col·lectius en risc, en aquest cas enfocat a donar suport a persones sense llar. Un altre exemple és Refugee Aid App que posa a l’abast de persones migrants la localització d’ONG, centres socials i d’ajuda humanitària on poden ser atesos.
Aquest és un dels punts clau de la IA, afavorir la interconnexió entre usuaris d’arreu del món i facilitar la creació d’espais de trobada des d’on afrontar, de forma col·lectiva, un desenvolupament social igualitari i inclusiu. La tecnologia posa la plataforma, però són els ciutadans els qui han de passar a l’acció.
IA per a una economia circular
En clau de desenvolupament sostenible, apareix el concepte d’economia circular en què la producció va alineada amb el cicle de vida dels productes i s’allunya del sistema tradicional basat en comprar, utilitzar i llençar. La IA incentiva aquest sistema a partir de les accions quotidianes més senzilles. Més enllà de connectar marques i consumidors, les plataformes digitals incentiven l’intercanvi de productes de segona mà i s’ha creat, des de l’entorn digital, una tendència basada en reutilitzar productes i promocionar el DIY.
La indústria també s’apunta a la producció basada en les 7R, i ho fa de formes molt diverses. Les màquines es posen al servei del medi ambient per dur a terme una producció basada en materials reciclats, des de pneumàtics per fer carreteres fins a peces de roba. La tecnologia també arriba als mètodes de transport, que cada vegada són més sostenibles i fomenten la cooperació per sobre de la propietat privada.
En l’àmbit de generació de riquesa la IA també és clau en el sector empresarial en termes d’eficiència i optimització de processos, així com en el procés de selecció. Des d’unir empreses i cercadors de feina fins a crear processos automatitzats de selecció de talent. En la mateixa línia, empreses d’inversió com Circularity Capital connecten, a partir d’aplicacions, inversió i projectes sostenibles. El teixit empresarial s’adapta a les necessitats mediambientals amb la tecnologia com a principal aliat.
IA en el medi ambient: tecnologia per entendre el món
Amb voluntat de preservació mediambiental, s’han creat plataformes que utilitzen l’anàlisi de dades per identificar espècies en risc d’extinció, evitar la desertificació en zones de risc o afavorir el manteniment dels boscos. Per un ús més quotidià, apareixen aplicacions que incentiven el consum d’aliments de temporada, promouen el comerç de proximitat o incentiven el consum de peix de forma sostenible, sense oblidar la predicció meteorològica que esdevé clau en l’àmbit marítim o de muntanya.
Al mateix temps, des del nostre mòbil i gràcies a la IA, podem calcular la qualitat de l’aire a temps real, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o la petjada de carboni que generem diàriament. Tot de facilitats que demostren que portar un estil de vida sostenible està només a un clic.
La tecnologia ens permet entendre i saber què està passant arreu del planeta, i inclús en altres planetes. Les aplicacions creades a través d’IA s’estenen en tots els àmbits i la lectura global és positiva: s’està aconseguint crear un tipus de tecnologia que facilita la vida als humans i, sobretot, que procura pel seu desenvolupament sostenible, pensant en clau comunitària. L’autèntic repte en aquesta qüestió, i en el que fa èmfasi l’estudi, és aconseguir que la creació i el manteniment d’aquesta tecnologia no generi un impacte negatiu al planeta. La IA pot afavorir el desenvolupament sostenible, però només s’aconseguirà si el procés fins a assolir-ho també és respectuós amb el medi ambient.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Segur que darrerament has sentit molt a parlar dels ‘tokens’, sobretot relacionats amb les criptomonedes, el ‘blockchain’ i el metavers. Però què són exactament? Per què serveixen? En el nostre dia a dia ja estem envoltats de ‘tokens’, tot i que no en som prou conscients. Ens en dona totes les pistes l’assistent executiva d’11Onze, Núria Rambla.
“Un ‘token’ és una fitxa, un símbol, un codi. Els ‘tokens’ són objectes similars a una moneda, però no de curs legal”, detalla Rambla. Això vol dir que només tenen valor dins el mercat on s’ha establert que es faran servir i únicament per a la finalitat per a la qual han estat creats. Ja fa molts anys que existeixen els ‘tokens’ i l’exemple més clar són les fitxes del casino o de les fires, aquestes monedes de plàstic que només serveixen per jugar a les escurabutxaques o al pòquer o per pujar al tren de la bruixa o als autos de xoc.
I què caracteritza els ‘tokens’? “No tenen valor, són emesos per institucions o companyies privades, estan fets amb materials de poc valor, tenen un sistema de control i són segurs i no es poden falsificar”, desgrana l’assistent executiva. Al món digital, els ‘tokens’ utilitzen la infraestructura de les criptomonedes, l’anomenat ‘blockchain’, per circular. Podríem dir, de fet, que una criptomoneda és un ‘token’, tot i que un ‘token’ no és ben bé una criptomoneda.
“Mentre que la criptomoneda té la seva cadena de ‘blockchain’, un ‘token’ sempre aprofita una cadena ja existent, motiu pel qual a les plataformes digitals els surt més econòmic”, argumenta Rambla.
Al món virtual, els ‘tokens’ tenen aplicacions infinites: poden servir com a codis de seguretat que es validen quan entrem en una web, com a punts bescanviables en els videojocs, com a milles recorregudes pels avions en les aerolínies… En el món de les finances, també es fan servir en les anomenades ‘tokenitzacions’, és a dir, per protegir les nostres dades quan fem pagaments en línia, mitjançant un codi que valida l’operació amb total seguretat. I pel que fa a les inversions, existeixen els ‘security tokens’, és a dir, títols d’inversió en ‘tokens’. Vols saber-ne més? Acaba de veure el vídeo de sota!
L’automatització, la intel·ligència artificial i la robòtica estan transformant la manera en què vivim i treballem. Aquests avenços tecnològics milloren la productivitat, però també plantegen reptes i preguntes sobre com afectaran els treballadors i a l’economia en general.
L’evolució de la durada de la jornada laboral ha mantingut una tendència decreixent en les últimes quatre dècades. Segons un informe publicat en el Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, la jornada laboral mitjana a l’Estat entre 1987 i 2019, s’ha reduït de 37 a 31,8 hores setmanals.
Aquest estudi analitza el conjunt de canvis estructurals de l’economia que han contribuït a la reducció de la jornada laboral i les perspectives que es mantingui aquesta tendència en un futur. Assenyala l’augment del pes del sector serveis, l’impuls a la parcialitat laboral i el progrés de la tecnologia com a principals factors contribuents al descens de la jornada laboral mitjana.
Els avanços tecnològics en automatització, robòtica i digitalització de la informació i la comunicació, han modificat la naturalesa de moltes tasques laborals i possibilitat una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat. Una reducció de la jornada laboral que facilita la conciliació entre la vida laboral i personal, redueix l’estrès i millora de la salut i el benestar dels treballadors.
Tanmateix, tot i que és cert que la tecnologia comporta beneficis personals i contribueix a augmentar la productivitat i l’eficiència a les empreses, també pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.
Invertir en educació i formació
L’informe assenyala que la inversió en capital humà i la innovació són factors clau en la millora de la productivitat. És a dir, les regions que inverteixen en educació i formació tenen una força laboral més preparada per l’adopció de noves tecnologies i per aprofitar les oportunitats d’aquesta revolució ocupacional.
Segons l’estudi de Randstad, ‘Flexibility at work: abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Així i tot, cal tenir en compte que quan parlem de pèrdua de llocs de treball, són les tasques que requereixen menys competències, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant.
En un context de crisi econòmica i davant de la incapacitat de moltes empreses per augmentar els salaris significativament, la reducció d’hores de feina, tot mantenint els salaris i la productivitat, pot ser un factor determinant a l’hora de captar talent. En tot cas, el procés d’adaptació per part de la societat a aquesta nova realitat laboral requerirà la col·laboració del teixit empresarial i l’administració pública perquè ningú es quedi enrere.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Tot i que 2022 va ser un any convuls per a les criptomonedes, la tecnologia ‘blockchain’ que les recolza continua guanyant protagonisme en el sistema financer internacional. I no sols per l’adopció cada vegada més generalitzada de les criptodivises com a mitjà de pagament. A Itàlia també serà la base d’una innovadora plataforma de garanties bancàries i d’assegurances impulsada pel Banc d’Itàlia i l’autoritat italiana d’assegurances.
Malgrat la incertesa generada per l’enfonsament en la cotització de les criptomonedes durant 2022, que va enfonsar el valor de terra-lluna i va portar a la fallida de la plataforma d’intercanvi FTX, la implantació de la tecnologia ‘blockchain’ en el sistema de pagaments global segueix el seu avanç imparable.
La tendència és especialment acusada en països amb un baix nivell de bancarització o una elevada inestabilitat. Un exemple dels primers és Nigèria, on només un 40% de la població té accés a un compte bancari. La necessitat de dur a terme transaccions digitals ha fet que l’adopció de les criptomonedes en aquest país s’hagi disparat fins al 45% de la població. A Turquia, amb una moneda cada vegada més feble i una inflació de més del 64% en l’últim any, el percentatge de persones que té criptoactius ha passat del 25% al 40%.
En general, els països en desenvolupament tendeixen a ser líders en l’adopció de la tecnologia ‘blockchain’ i la utilització de criptodivises per les deficiències dels seus sistemes financers i el baix nivell de bancarització. La gent busca sobretot un sistema eficaç per fer pagaments i un recurs per a protegir el seu poder adquisitiu.
Un avanç imparable
Ni tan sols mesures com la prohibició de dur a terme transaccions amb criptomonedes, com ha succeït a Nigèria, solen ser efectives per frenar l’avanç de ‘blockchain’. De fet, aquest país africà continua sent el de major implantació de les criptomonedes, ja que gairebé la meitat de la població les utilitza. En canvi, es calcula que només un 0,5% dels nigerians fan servir la eNaira, la moneda digital impulsada pel banc central de Nigèria.
Moltes vegades les limitacions tecnològiques i la falta de coneixements tècnics no suposen un fre per a l’avanç de ‘blockchain’. Es va poder comprovar a l’Afganistan, quan els talibans van prendre el poder l’agost de 2021 i el sistema bancari va col·lapsar. Per a alguns, les criptomonedes i altres solucions basades en ‘blockchain’ es van convertir en alternatives segures per rebre i efectuar pagaments.
Davant la falta d’accés generalitzat a telèfons intel·ligents, Sanzar Kakar, fundador d’un sistema de pagament amb criptomonedes anomenat HesabPay, va recórrer a targetes amb codis QR, que es poden escanejar en els comerços per descomptar els fons corresponents del moneder virtual. Els seus propietaris poden rebre diners i fer pagaments sense necessitat de bancs tradicionals i sense entendre res de ‘blockchain’.
També en economies properes
La utilització de ‘blockchain’ també avança inexorablement en les economies més consolidades del nostre entorn. Una mostra és la creació a Itàlia d’una innovadora plataforma de garanties bancàries i d’assegurances basada en aquesta tecnologia. La impulsen el Banc d’Itàlia i la IVASS, l’autoritat italiana d’assegurances. És la primera vegada que un Estat membre de la Unió Europea permet l’ús de ‘blockchain’ en garanties bancàries i d’assegurances.
Com a conseqüència, s’espera que un percentatge significatiu de les garanties bancàries i d’assegurances del Pla Nacional de Recuperació i Resiliència d’Itàlia, que mourà centenars de milers de milions, aprofitin les tecnologies de llibre major distribuït (DLT). ‘Blockchain’ és ideal per a aquesta mena de programes econòmics perquè permet transaccions de dades ràpides, eficients, barates, escalables i a prova de fraus.
La majoria dels bancs centrals ja comencen a assumir que hauran d’aliar-se amb el seu “enemic”, les criptodivises basades en ‘blockchain’, per conservar la seva posició dominant en el sistema financer internacional.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Prop de 500 empreses treballen a Catalunya en l’àmbit de la ciberseguretat. Es tracta d’una indústria en expansió per l’augment de les amenaces digitals. Només en un any el nombre de ciberatacs a Catalunya ha augmentat més del 30% i al món aquest tipus d’incidents ha crescut un 50%.
Durant el 8 i el 9 de novembre de 2014 Catalunya va patir un dels deu atacs informàtics més intensos d’aquell any al món. L’objectiu era tombar la consulta del 9N. No ho va aconseguir. Les mesures de ciberseguretat van permetre que la pàgina oficial de la consulta, Participa2014.cat, resistís. En canvi, van caure diverses pàgines web i serveis de la Generalitat, com la recepta electrònica o el registre d’historials clínics. Segons va desvelar fa unes setmanes una investigació periodística internacional, l’encarregat d’orquestrar l’atac informàtic va ser un empresari israelià, que no ha revelat qui el va pagar.
Es calcula que la Generalitat va patir aquell any gairebé 150 milions de ciberatacs. Tot i la magnitud de la xifra, no és res comparat amb el volum d’atacs informàtics que es produeixen en l’actualitat. L’any 2022 es van detectar 1.700 milions, segons el Govern. Això suposa un increment del 75% respecte a l’any anterior i multiplica per més de deu els incidents de 2014.
Catalunya, ben posicionada
Afortunadament, el sector de la ciberseguretat gaudeix d’una bona salut al nostre país. Segons un informe d’Acció i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, hi ha 495 empreses que s’hi dediquen, amb una facturació de més de 1.000 milions d’euros i prop de 10.000 treballadors. El ritme de creixement en nombre de companyies, facturació i llocs de feina respecte a 2021 va ser de dos dígits.
Una dada significativa és que Catalunya va ser la tercera regió d’Europa occidental en captació d’inversió estrangera en l’àmbit de la ciberseguretat, amb 163 milions d’euros, només per darrere d’Irlanda i la regió de Brussel·les.
Tot i que el 85% de les companyies són pimes, més de la meitat (54%) superen el milió d’euros de facturació i el 29% són exportadores. Es tracta d’un sector amb una important concentració geogràfica, ja que vuit de cada deu empreses se situen en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Un mercat global en expansió
Sense dubte, les creixents amenaces digitals a les quals s’exposen institucions, empreses i particulars esperonen l’expansió del sector de la ciberseguretat. La gran presència digital de les empreses, tant de cara a l’exterior com de portes endins en la gestió de dades i processos, les fa especialment vulnerables als ciberatacs, que poden tenir un considerable impacte negatiu en el compte de resultats.
Es calcula que el 71% dels ciberatacs realitzats l’any 2022 al món van tenir motivacions financeres i que el seu cost va ser d’uns 7.000 milions d’euros. Només el valor dels criptoactius robats supera els 3.000 milions d’euros. Per això no sorprèn que entre 2022 i 2027 s’esperi un ritme de creixement de la facturació mundial en ciberseguretat del 13,6% anual, fins a assolir gairebé els 300.000 milions d’euros.
A l’hora de protegir-nos, cal tenir molt present que el correu electrònic s’ha consolidat com el primer vector de distribució de ‘malware’ i s’utilitza en l’inici del 84% dels ciberatacs. A més, en el 74% dels incidents de ciberseguretat amb afectació a Catalunya l’any passat es van fer servir tècniques d’enginyeria social.
Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!
Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:
El ChatGPT ha entrat amb força per revolucionar la manera en què les persones interactuen amb la intel·ligència artificial. Una innovació tecnològica que transformarà diferents àmbits econòmics i socials. Gemma Vallet, directora d’11Onze District ens explica què és, com funciona i què pot fer aquesta tecnologia.
El ChatGPT és una app gratuïta que utilitza l’aprenentatge automàtic per a entendre el llenguatge natural i proporcionar respostes als usuaris en temps real. Un model de llenguatge natural creat per OpenAI, que fa servir una de les tecnologies més avançades que existeixen actualment en el camp de la intel·ligència artificial i que té infinitat d’aplicacions.
L’algoritme es va entrenar amb enormes quantitats de dades textuals, incloent-hi: llibres, articles de premsa, textos de Viquipèdia, converses, correus electrònics, xats i altres tipus de documents. Es va desenvolupar basat en una arquitectura de xarxa neuronal pensada, originalment, per a la traducció automàtica de textos, però que s’ha mostrat efectiva per a altres tipus de tasques relacionades amb el llenguatge.
Com explica Vallet, “li podem demanar des de traduccions fins a generació de text” però en destaca “la capacitat que té d’acostar-se al llenguatge humà, incloent-hi adjectius i variacions” que no t’esperes d’un bot que podem trobar en altres aplicacions.
Un canvi de paradigma
El ChatGPT és capaç de respondre a preguntes, oferir consells, proporcionar informació, escriure textos i fer moltes altres tasques relacionades amb el llenguatge. Aquest model és especialment útil en aplicacions com el servei d’atenció al client, la gestió de recursos humans, la traducció automàtica, la redacció de textos i la generació de respostes per a les xarxes socials.
La seva utilització ja està canviant la manera en què moltes persones fan la seva feina, agilitzant els processos o automatitzant la creació de contingut, però que també podria posar en risc alguns sectors professionals.
A més, la seva capacitat per a aprendre de la interacció amb els usuaris li proporciona dades addicionals per a l’entrenament del model, que el fa més precís i eficaç al llarg del temps. Fins i tot “hi ha gent que li demana que creï poemes, entrenant a la màquina en un procés de creativitat”, apunta Vallet.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
El sector de les fintech ha crescut significativament en els últims anys. Això ha creat noves oportunitats per als consumidors i les empreses, que ara tenen accés a una gran varietat de productes i serveis financers innovadors. Xavi Viñolas, redactor d’11Onze, detalla algunes de les noves tecnologies relacionades amb les fintech.
Préstecs peer-to-peer
Els préstecs peer-to-peer (P2P), són una innovació financera que ha crescut en popularitat en els últims anys. El terme P2P lending fa referència als préstecs entre iguals. És a dir, a través de les plataformes de préstecs P2P com el crowdfunding els inversors poden prestar diners a altres persones o empreses sense la necessitat d’un intermediari financer tradicional, com un banc.
Criptomonedes
Les criptomonedes són monedes digitals que utilitzen la criptografia per assegurar les transaccions i controlar la creació de noves unitats. Es tracta d’uns actius digitals que segueixen guanyant protagonisme en el món financer, amb el Bitcoin com a exemple més conegut. Ofereixen avantatges com la seguretat, la privacitat i la descentralització, però també presenten riscos, com la volatilitat del seu valor.
Blockchain
La tecnologia blockchain, o de cadena de blocs, va ser popularitzada amb la creació del Bitcoin. És una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser un llibre de comptabilitat digital on s’emmagatzemen totes les operacions distribuïdes en ordinadors interconnectats a través d’una xarxa P2P, sense necessitat d’un servidor central. Aquesta tecnologia s’ha mostrat clau per les fintech, ja que redueix costos, accelera els processos i millora la seguretat a l’hora de fer pagaments internacionals, verificar la identitat digital dels usuaris o facilitar el micromecenatge.
API
Les API, sigles en anglès d’Application Programming Interfaces, són un conjunt de protocols, mecanismes i eines que permeten la comunicació entre diferents aplicacions informàtiques. En el sector fintech, les API són una eina clau per connectar diferents plataformes i sistemes, permetent la transferència de dades de forma segura i eficient. Per exemple, una fintech que ofereix serveis de pagament podria utilitzar una API per connectar-se amb una plataforma de banca en línia perquè els seus clients puguin transferir diners directament des del seu compte bancari.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Les compres en línia són cada vegada més habituals. Ens estalvien desplaçar-nos per anar a comprar i ho podem fer a qualsevol hora i des d’on vulguem, a prop o a l’altra banda del món. Com de segur és pagar per internet?
En general el pagament a la xarxa és molt segur. La seva seguretat ha millorat molt des que es va començar a estendre el seu ús. La necessitat d’oferir seguretat als compradors ha fet que s’inverteixin molts recursos a implementar sistemes millorats de seguretat web. El resultat assolit és tan alt que actualment la compra en línia és tant o més segura que en una botiga física.
Aquesta seguretat també depèn, en gran mesura, de la cautela del mateix usuari. Algunes recomanacions al respecte poden ser: tenir un bon antivirus a l’ordinador; revisar els protocols de seguretat i l’encriptació de dades; o comprar en llocs coneguts o de confiança.
Per als usuaris menys experimentats en les compres en línia existeixen diversos mètodes de pagament que donen una seguretat afegida, i mitjançant els quals s’aconsegueix que el risc de comprar per internet sigui pràcticament zero. El més important en les vendes en línia és que el comprador tingui la garantia que ningú no podrà, a conseqüència d’una determinada transacció, suplantar la seva identitat i efectuar altres compres en el seu nom, a càrrec seu. A 11Onze resumim les vies de pagament més habituals a internet:
- Pagaments amb el sistema PayPal. PayPal és una de les plataformes més populars i segures per realitzar transaccions. No només és útil per fer compres, també es pot emprar per fer transaccions de diners entre particulars. Aquesta plataforma actua com a intermediari electrònic mitjançant la targeta de crèdit o de dèbit de l’usuari, amb l’objectiu d’assegurar la confidencialitat, tant del venedor com del comprador; i ofereix la garantia que la transacció comercial es realitzi satisfactòriament. Aquesta plataforma té l’avantatge que, si el client té algun problema o no rep l’article comprat en les condicions adients, pot fer una reclamació, que iniciarà una investigació o recerca per part de la plataforma PayPal, que en la majoria de casos acabarà per donar la raó al comprador i retornant-li l’import de la compra.
- Pagaments contra reemborsament. Aquest sistema fa molt temps que es fa servir en compres que no es fan en línia, tot i que en les compres en línia no està massa estès. És l’únic mitjà de pagament emprat en el comerç electrònic que implica l’ús de diners en efectiu. Fent-t’ho d’aquesta manera l’única informació que el comprador ha de facilitar al venedor són les seves dades personals i la seva adreça postal. Té l’inconvenient que el comprador ha d’estar present quan arribi l’enviament per efectuar el corresponent pagament, a no ser que arribi una notificació per anar-lo a recollir amb posterioritat a una oficina de lliurament. Aquest sistema garanteix el lliurament de l’article al mateix moment de pagar-lo. Des del punt de vista del venedor aquest mitjà de pagament comporta el retard a l’hora de cobrar els diners de l’article venut i la necessitat de recollir físicament uns diners per part de qui efectua el lliurament.
- Càrrecs en compte corrent o domiciliació bancària. Algunes plataformes ofereixen aquest tipus de pagament, però no està massa estès el seu ús en el comerç en línia. En aquest cas, compres el que necessites per internet i dones les teves dades financeres. En l’actualitat, acostuma a ser el número d’IBAN, i el venedor fa directament el càrrec al compte corrent facilitat. És habitual que s’empri per càrrecs periòdics o subscripcions.
- Targetes de dèbit o de crèdit. Les targetes de dèbit o de crèdit són els mitjans més populars utilitzats en el comerç electrònic. Per al comprador suposa, en el cas de fer servir la seva targeta de dèbit, el pagament immediat al moment d’efectuar la transacció; o en el cas de fer servir la seva targeta de crèdit, el seu pagament diferit en un moment concret del mes, normalment al final. Per al venedor suposa un cobrament ràpid, a canvi d’una petita comissió que li descompta l’entitat financera lliuradora del total que hauria de cobrar per la venda de l’article.
- Pagar més tard. Algunes plataformes d’internet, en col·laboració amb entitats financeres, avancen els diners de la compra, que es cobrarà en quotes mensuals, generalment amb càrrec a la targeta de dèbit o crèdit, durant el termini que s’hagi escollit. Aquests serveis actuen d’intermediaris entre el venedor i l’usuari i, per tant, no es comparteix informació sensible amb tercers.
- Comptes exclusius vinculats a targetes de dèbit. Aquesta opció és de les més segures que el comprador pot emprar per protegir els seus comptes financers. L’usuari ha de demanar a la seva entitat financera poder disposar d’un compte exclusiu per fer les seves compres en línia i sol·licitar una targeta de dèbit associada a aquest compte. El comprador, cada vegada que desitgi adquirir algun producte, haurà de transferir la quantitat que haurà d’abonar al venedor en línia, a aquest compte exclusiu, i després, pagar fent servir la targeta allà vinculada a on vulgui fer la compra en línia. D’aquesta manera, l’usuari pot estar segur que, encara que les dades de la seva targeta es vegin compromeses, el compte associat a la targeta no disposa en general de saldo per efectuar el corresponent pagament, per tant en quedaria protegit.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!