La tímida concessió d’Apple al dret a reparar

Apple ha publicat aquest novembre un comunicat on anunciava que posaria a l’abast dels usuaris manuals, eines i peces de recanvi perquè poguessin fer les seves pròpies reparacions. Així, els consumidors podran reparar els seus mòbils i ordinadors a principis del 2022 als Estats Units, i a finals d’any a la Unió Europea.

El programa d’autoservei de reparació anunciat per Apple arriba després d’anys de pressió per part de la Federal Trade Comission dels Estats Units, la Unió Europea, i de la plataforma Pel Dret a Reparar. La notícia ha estat celebrada com una petita victòria per al consumidor. Tanmateix, com expliquen els responsables d’iFixit, el portal de manuals de reparació de productes electrònics i un dels principals proponents del dret a reparar, ens hem de fixar en els detalls del comunicat per entendre que no tot són flors i violes. 

“Apple està modelant aquest servei d’autoreparació seguint les línies del seu restrictiu programa Independent Repair Provider (IRP)”, alerta iFixit. És a dir, només es poden comprar recanvis nous directament a Apple, als preus d’Apple, i no es permet emprar components d’altres aparells o proveïdors, i, per tant, elimina qualsevol incentiu a l’hora de reparar aquests dispositius fora dels serveis oficials d’Apple.

A 11Onze ja pots utilitzar el teu iPhone com si fos la teva targeta 11Onze i fer pagaments segurs, ràpids i còmodes en qualsevol establiment amb TPV amb ‘contactless’. Si encara no tens la teva targeta 11Onze, aquí t’expliquem com demanar-la. De seguida que la tinguis, podràs començar a fer servir el teu mòbil per fer pagaments.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El teletreball, popularitzat pel confinament, sovint ve acompanyat de jornades laborals que s’allarguen fins a hores intempestives i que no sempre delimiten clarament entre l’horari de feina i el de la vida personal. La llei recull els drets dels treballadors i estableix les obligacions de les empreses, però podem desconnectar realment?

El Parlament Europeu reclama que el dret a la desconnexió digital hauria de ser un dret fonamental de la Unió Europea (UE), i així ho especifica en una Resolució aprovada el 21 de gener. Mentre que en l’àmbit estatal aquest dret està recollit a l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades i Garantia de Drets Digitals, a l’article 20 bis de l’Estatut dels Treballadors, i també a l’article 18 del Reial decret llei 28/2020 del treball a distància.

Val la pena recordar que els treballadors a distància tenen els mateixos drets que els presencials, i que l’horari laboral i flexibilitat de l’empresa pot dependre del que estigui establert en la negociació col·lectiva, però que aquesta regulació està pensada perquè no estiguem obligats a respondre correus electrònics, trucades o missatgeria instantània relacionats amb la feina durant el nostre temps de descans o període de vacances.

Per altra banda, les empreses tenen l’obligació de disposar d’un registre de la jornada laboral, independentment de la seva mida, i de garantir l’exercici d’aquest dret mitjançant una política interna i uns protocols que estableixin les directives a seguir per tota la plantilla. Acaba de descobrir com protegir el teu dret al descans al vídeo de sota!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La computació quàntica ja no és ciència-ficció. Governs, bancs i grans corporacions hi inverteixen milers de milions amb la promesa de revolucionar la indústria, la seguretat digital i, també, el sistema financer. Però fins a quin punt pot transformar realment els diners? I què hi ha de cert darrere conceptes com el “sistema financer quàntic”?

Durant dècades, el sistema financer ha avançat en paral·lel al desenvolupament de la computació clàssica. Cada salt en capacitat de càlcul ha permès processar més informació en menys temps, accelerant els mercats, sofisticant els productes financers i multiplicant exponencialment el volum de dades disponibles. Aquest progrés, però, té un límit estructural.

El problema no és només la quantitat de dades, sinó la naturalesa dels reptes que afronten les finances modernes. La gestió del risc sistèmic, l’optimització de carteres globals amb milers de variables interdependents, la detecció de frau en temps real o la simulació d’escenaris de crisi no creixen de manera lineal, sinó exponencial. Cada nova variable no suma complexitat: la multiplica.

En aquest escenari, els ordinadors tradicionals es veuen obligats a simplificar models, assumir aproximacions o renunciar a escenaris possibles perquè calcular-los tots resulta computacionalment inviable. És aquí on el sistema comença a mostrar signes d’esgotament: no perquè falti informació, sinó perquè falta capacitat real per entendre-la en conjunt.

És precisament en aquest punt de saturació on la computació quàntica apareix com un possible canvi de paradigma. No tant per fer els mateixos càlculs més ràpid, com per abordar problemes que, fins ara, eren pràcticament irresolubles amb la lògica computacional clàssica.

Què és realment la computació quàntica?

La computació quàntica no és una versió més ràpida dels ordinadors actuals, sinó una manera radicalment diferent de processar la informació. Mentre que la computació clàssica es basa en bits que només poden adoptar dos estats possibles —0 o 1—, la computació quàntica utilitza qubits, unitats d’informació que poden existir simultàniament en múltiples estats gràcies al fenomen físic de la superposició quàntica.

Aquesta propietat no implica que un ordinador quàntic “ho sàpiga tot alhora”, com sovint es presenta de manera simplista, sinó que és capaç d’explorar un espai de solucions molt més ampli en un sol procés de càlcul. En lloc d’avançar pas a pas, com fa un ordinador convencional, pot analitzar múltiples camins possibles de manera paral·lela.

Ara bé, aquest avantatge no és universal. La computació quàntica no substitueix la computació clàssica, sinó que la complementa. És especialment potent en problemes on la complexitat creix de manera explosiva i on els mètodes tradicionals es veuen obligats a simplificar, descartar variables o assumir aproximacions.

És el cas de:

• Optimitzacions complexes, com l’assignació eficient de recursos financers amb milers de restriccions interdependents.
• Simulacions massives, que permeten modelitzar escenaris econòmics o de mercat amb un nombre de variables impossible d’abordar exhaustivament amb ordinadors clàssics.
• Anàlisi de grans volums de dades, especialment quan cal identificar patrons subtils en entorns altament sorollosos.
• Criptografia avançada, tant en la capacitat potencial de trencar sistemes actuals com en el desenvolupament de nous mecanismes de seguretat resistents a atacs quàntics.
  

Aquest potencial explica per què entitats financeres globals com JPMorgan Chase, Goldman Sachs o BBVA ja col·laboren amb empreses tecnològiques com IBM o Google en projectes experimentals. No per reinventar els diners, sinó per entendre fins a quin punt aquesta nova capacitat de càlcul pot millorar la gestió del risc, l’eficiència operativa i la seguretat del sistema financer.

Pot existir un “sistema financer quàntic”?

En paral·lel a l’avenç real de la computació quàntica, els darrers anys ha guanyat presència un concepte molt més difús: el del sistema financer quàntic o QFS. Sovint es presenta com una futura xarxa monetària global, totalment segura, descentralitzada, immune a la corrupció i, en algunes versions, fins i tot sostinguda en or.

Ara com ara, no existeix cap sistema financer quàntic operatiu ni en fase d’implementació. Cap banc central, cap organisme multilateral ni cap institució financera de primer nivell ha anunciat la creació d’una nova arquitectura monetària basada en tecnologia quàntica. Tampoc no hi ha cap full de ruta oficial orientat a substituir infraestructures clau del sistema financer internacional, com SWIFT, mitjançant ordinadors quàntics.

Aquest buit institucional és clau. Els sistemes monetaris no canvien per una innovació tecnològica aïllada, sinó a través de processos polítics, regulatoris i geopolítics complexos. La història monetària demostra que la tecnologia pot facilitar canvis —com ho va fer la informàtica amb els pagaments electrònics—, però no n’és mai el motor principal. El poder d’emetre moneda, regular-la i controlar-ne els fluxos continua estant en mans dels estats i dels bancs centrals.

Això no significa que la computació quàntica sigui irrellevant per a les finances. Al contrari: pot transformar profundament la manera com es calculen riscos, es protegeixen dades o s’optimitzen processos. El que no farà, però, és redefinir per si sola les regles del joc monetari. Pensar que una nova capacitat de càlcul pot substituir institucions, sobiranies o equilibris de poder és confondre una eina amb un sistema. 

En aquest sentit, el discurs del QFS respon més a una necessitat de trobar solucions tecnològiques a problemes estructurals del sistema financer —desconfiança, opacitat o inestabilitat— que no pas a un projecte realista. La tecnologia pot millorar el sistema, però no pot despolititzar-lo.

On sí que pot transformar el sistema financer

El potencial real de la tecnologia quàntica aplicada a les finances és molt menys espectacular del que prometen alguns relats, però també molt més sòlid i plausible. No apunta a una ruptura sobtada del sistema, sinó a una millora progressiva en aquells punts on la complexitat ha superat clarament la capacitat dels models tradicionals, com per exemple: Gestió del risc i estabilitat sistèmica. Els models actuals de risc sovint fallen en escenaris extrems, com va quedar demostrat el 2008. La capacitat quàntica de simular milers d’escenaris complexos podria millorar la detecció de vulnerabilitats abans que esdevinguin crisis.

• Lluita contra el frau. Amb milions de transaccions per segon, identificar patrons fraudulents és cada vegada més difícil. Algoritmes quàntics podrien detectar anomalies de manera molt més eficient.
• Criptografia i seguretat. La cara fosca de la computació quàntica és que podria trencar els sistemes d’encriptació actuals. Per això, bancs centrals i governs ja treballen en criptografia postquàntica, no per crear diners nous, sinó per protegir els existents.
• Eficiència en mercats globals. Millors càlculs poden reduir costos, errors i intermediaris, especialment en pagaments internacionals.

Què no farà la computació quàntica

És important dir-ho sense ambigüitats. La computació quàntica pot millorar eines, processos i capacitats de càlcul, però no pot resoldre problemes que no són tècnics, sinó estructurals i polítics. Confondre una innovació tecnològica amb una solució sistèmica és un error recurrent en moments de canvi. Per aquest motiu cal tenir present que: 

• La tecnologia quàntica no eliminarà la inflació, perquè la inflació no és un problema de càlcul, sinó de política monetària, oferta de diners, deute i confiança. Cap ordinador, per potent que sigui, pot evitar que els bancs centrals imprimeixin moneda o que els estats gestionin malament les seves finances. 
• Tampoc garantirà transparència política. La transparència depèn de normes, institucions i voluntat democràtica, no de la capacitat de processar dades. Un sistema opac pot continuar sent-ho encara que funcioni amb la tecnologia més avançada del món. 
• La computació quàntica no eliminarà la corrupció, perquè aquesta no neix d’errors de programació, sinó de relacions de poder, incentius perversos i manca de control. La història demostra que la tecnologia sovint és neutral: pot ser utilitzada tant per vigilar abusos com per perfeccionar-los.  
• I, finalment, no democratitzarà automàticament la creació de riquesa. L’accés a la tecnologia, com ha passat amb totes les grans innovacions, tendeix a concentrar-se primer en mans d’aquells que ja tenen capital, coneixement i capacitat d’influència. Sense canvis institucionals, la bretxa pot fins i tot ampliar-se.

En essència, els diners continuaran sent una eina de poder, regulada per estats, bancs centrals i interessos geopolítics. La computació quàntica pot fer el sistema més ràpid, més eficient o més sofisticat, però canviar el processador no canvia el sistema. Les regles del joc no les escriu la tecnologia, sinó la política.

Abans del futur quàntic, un present digital vigilat

El debat real ja és aquí i és profundament digital. Les monedes digitals de banc central avancen com una realitat imminent i plantegen qüestions immediates sobre privacitat, control i llibertat econòmica. En aquest context, el suposat sistema financer quàntic queda relegat a un horitzó llunyà, mentre que la digitalització total dels diners —amb totes les seves implicacions polítiques i socials— s’està desplegant sense gaire debat públic.

Davant aquest escenari, el paper del ciutadà no demana adherir-se a promeses tecnològiques, sinó per entendre com funciona realment el sistema monetari, diversificar riscos i reduir la dependència de relats salvadors. La història demostra que, en moments d’experimentació i incertesa financera, la protecció del patrimoni tendeix a buscar refugi en allò que no depèn d’algoritmes ni d’emissors: actius reals, escassos i auditables. Perquè, al final, la tecnologia pot canviar les eines, però el futur dels diners no serà màgic ni automàtic: continuarà sent, sobretot, una decisió política.

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.

La necessitat de rapidesa, traçabilitat i transparència en els pagaments internacionals manifestada per les empreses era una de les assignatures pendents del sector bancari. L’adopció generalitzada del servei SWIFT gpi ha transformat l’experiència dels pagaments transfronterers.

El protocol de comunicació entre bancs SWIFT, l’acrònim de Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunications, és una xarxa de missatgeria que les entitats financeres fan servir per transmetre informació i instruccions de pagament en l’àmbit global. I ho fan mitjançant un sistema segur i estandarditzat. Tot i que existeixen sistemes alternatius, com el SPFS rus o el CIPS xinès, aquests encara són minoritaris.

Malgrat la popularitat del protocol SWIFT, la creixent globalització i digitalització del comerç internacional va posar de manifest algunes de les mancances del sistema. Lentitud, retards, errors, poca transparència i altes comissions en les transferències eren queixes habituals entre els clients. 

Per adreçar aquestes deficiències, a principis de 2017 SWIFT va introduir el servei gpi (Global Payment Innovation). Durant el primer any de la seva posada en marxa, el 30% dels pagaments transfronterers internacionals es van enviar a través de SWIFT gpi, i el 2020 aquest percentatge havia augmentat al 70%.

Rapidesa, traçabilitat i transparència

Es tracta d’un protocol que afegeix un procés de ‘tracking’ o seguiment a través d’un codi de referència únic, similar al que s’aplica quan enviem o rebem un paquet per missatgeria. Per tant, permet disposar d’una visió en temps real de la transferència, des de l’enviament fins a la recepció dels fons. Inicialment, només els bancs tenen accés directe a aquesta informació, però es pot transmetre als clients que ho sol·licitin.

La capacitat de compartir aquesta informació addicional amb els clients no només millora l’experiència del client, sinó que, segons SWIFT, elimina la intervenció manual i estalvia en costos de recursos en reduir les recerques dels clients. Tanmateix, els costos, comissions i deduccions que apliquen els intermediaris són coneguts detalladament per totes les parts.

Per altra banda, el sistema de pagaments en temps real – la meitat dels pagaments gpi de SWIFT s’abonen en menys de 30 minuts i tots en menys de 24 hores – fa menys probable que els bancs ‘guardin’ els diners dels clients durant hores o dies fins que els ingressen en el compte del destinatari, i facilita que una gran part dels pagaments es facin efectius mateix dia.

I aquí està la clau de l’èxit i possible evolució d’aquesta tecnologia. La ràpida adopció del SWIFT gpi per part de les entitats financeres s’hauria de traduir en un benefici mutu, facilitant que els usuaris tinguin accés directe i en temps real a la informació del gpi, sense requerir una trucada al banc, empoderant al client. 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

En l’àmbit de les tecnologies i la revolució digital, Europa està subordinada a les dues grans superpotències, els Estats Units i la Xina. L’última constatació ha estat la crisi dels microxips i dels semiconductors. A 11Onze analitzem com es distribueix el poder tecnològic al món i com la Unió Europea lluita per construir la seva sobirania digital. Ho aconseguirà?

Europa va surfejar tan superficialment la primera onada tecnològica que no va aconseguir contrarestar l’hegemonia dels Estats Units a internet, però ha d’aprofitar la següent. La Comissió Europea reconeix que la transformació digital d’Europa i la sobirania són una qüestió d’importància cabdal, i ha establert un pla estratègic per desenvolupar les seves pròpies capacitats i tecnologies digitals.

La nova guerra freda i les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina són un incentiu addicional perquè Europa assoleixi una independència tecnològica si vol evitar el risc de convertir-se en un camp de batalla en la lluita per la supremacia tecnològica i industrial entre aquests dos països. La implantació de les xarxes 5G i les sancions econòmiques dels Estats Units contra la Xina, amb l’excusa de l’espionatge, en són un perfecte exemple.

La decisió unilateral de l’administració del president Trump de treure als Estats Units de l’acord nuclear amb l’Iran i implementar noves sancions econòmiques va posar de manifest la incapacitat de la Unió Europea a l’hora de mantenir una mínima sobirania geopolítica. Els tímids intents, per part dels Estats europeus, de crear un sistema de transaccions bancàries alternatiu al SWIFT, per tal d’eludir les amenaces de Washington i preservar l’acord amb l’Iran, van quedar en paper mullat.

Tanmateix, si alguna cosa hem après de la pandèmia de la Covid-19, és que la infraestructura digital ha esdevingut fonamental per al benestar social i pel funcionament de l’economia. La connectivitat digital ens ha permès mantenir una certa normalitat en l’accés de la població als serveis dels centres educatius i mèdics durant el confinament, que difícilment hauria sigut possible sense aquesta metamorfosi tecnològica.

Mantenir la competitivitat d’Europa

El mercat únic és el nucli per a fer de l’economia digital europea un líder mundial, i en aquest sentit la Comissió Europea va proposar un pla estratègic per adaptar el mateix concepte a l’àmbit digital. Un ambiciós projecte que s’ha anat ampliant al llarg dels anys i que pretén reforçar l’economia digital de la Unió Europea mitjançant la millora dels requisits de responsabilitat i seguretat de plataformes i proveïdors de serveis digitals.

En aquest sentit, aquest passat desembre, es va anunciar una inversió de 1.000 milions d’euros per donar suport al programa Connecting Europe Facility (CEF), o Mecanisme per Connectar Europa, que defineix l’àmbit d’aplicació de les mesures a les quals dona suport la Unió Europea, necessàries per a la creació d’infraestructures i projectes de connectivitat d’interès comú dels estats membres.

Les noves normes, anunciades recentment, per a la distribució de programari de codi obert són una altra mesura pensada per a fer accessible al públic el codi font dels seus programes informàtics en benefici dels serveis públics, les empreses i la ciutadania, i així esperonar la innovació.

Totes aquestes propostes i mesures busquen assegurar que la Unió Europea no només sigui líder en l’àmbit regulador, sinó que també pugui competir o mantenir un mínim de sobirania en un sector geoestratègic que cada vegada esdevé més essencial.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els economistes fan previsions de cap on portarà l’economia l’automatització del treball, però si d’una cosa podem estar segurs és que la tendència no fa més que guanyar força. Analitzem els canvis que venen i com ens hi podem adaptar per assegurar el nostre futur laboral.

La tecnologia continua avançant a un ritme vertiginós i, com vam aprendre de l’última Revolució Industrial, l’automatització de processos en el món laboral comporta la destrucció de llocs treball. Segons l’estudi de Randstad ‘Flexibility at work, Abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Però també poden sorgir noves oportunitats pels que saben aprofitar aquesta inevitable metamorfosi ocupacional. 

L’arribada de l’anomenada Quarta Revolució Industrial ens ha d’esperonar a pensar en noves maneres d’aportar valor en el nostre lloc de treball abans que aquesta automatització o intel·ligència artificial assumeixi les nostres tasques. L’efecte final de l’automatització pot ser i ha de ser una cosa molt positiva per la gran majoria de la població. Sobretot si com a societat entenem que, mentre molts treballadors senten com una amenaça real la inseguretat econòmica, també ens permet adaptar-nos a aquesta transició i a la nova realitat tecnològica.

Eficiència i rendibilitat

Transferir les tasques de producció de mans humanes a un conjunt tecnològic optimitza la producció en massa, redueix els costos de producció i l’ús de recursos i, alhora, incrementa la rendibilitat. No només el teixit industrial augmentarà les tasques que destina a l’automatització, sinó que també se’n beneficiaran sectors tecnològics de l’administració, les finances o la logística. 

I això és clau, perquè, quan parlem de pèrdua de llocs de treball, els experts afirmen que són les tasques, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant. És a dir, aquestes tecnologies no tenen per què substituir a les persones, però sí a les tasques que són menys valorades o que requereixen menys habilitats, competències o coneixements professionals.

Educació i formació continuada

La importància d’adquirir competències digitals és, òbviament, una necessitat que no podem desestimar si ens hem d’adaptar a aquest nou escenari laboral dominat per les noves tecnologies, però no podem oblidar que això implica una formació continuada i en constant actualització.

Una de les coses que hem après arran de la pandèmia de la Covid-19 és la importància de moltes professions de serveis essencials, sanitàries o de l’àmbit de l’educació, on el factor humà no és fàcilment substituïble per la tecnologia, com tampoc ho són feines que requereixen habilitats com la creativitat o la capacitat de comunicació. Aquests són sectors de l’economia que difícilment es veuran afectats d’una manera significant per l’automatització, almenys en un futur pròxim. 

Resta per veure com la tecnologia, la intel·ligència artificial i l’automatització transformen l’economia en general, i, sobretot, com serà el procés d’adaptació de les generacions que no han nascut en un món digital. Però el que és segur és que l’automatització de processos i tasques que, fins fa ben poc, semblava inversemblant que no les poguéssim fer els humans, no només ja ha arribat, sinó que es quedarà per formar part del nostre dia a dia.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Les estafes en línia són un problema freqüent que afecta moltes persones que fan servir Internet. Els estafadors utilitzen tècniques sofisticades per a enganyar les víctimes i obtenir diners o informació personal. Joan Benedicto, agent d’11Onze, ens detalla quines són i com evitar les estafes més comunes al món cibernètic.

La comoditat, rapidesa, baixos preus i gran quantitat d’opcions disponibles han fet que les compres i gestions per Internet es multipliquin de manera exponencial any rere any. Això no obstant, el comerç en línia també augmenta les possibilitats que siguem víctimes de fraus digitals.

Per protegir-se contra aquestes estafes, és important no compartir informació personal o financera en línia que no sigui estrictament necessària, o quan ho fem, no fer clic a enllaços sospitosos i verificar l’autenticitat del lloc web abans de proporcionar informació personal o financera.

Phishing i compres en línia

Abans de res, hauries d’evitar connectar-te a internet a través d’una xarxa de wifi oberta al públic. Cafeteries, hotels o qualsevol altre local amb connexions wifi disponibles sense contrasenya són més vulnerables que xarxes protegides amb contrasenya. Com explica Benedicto, “una persona amb suficients coneixements, podria crear una xarxa wifi oberta i accedir a qualsevol ordinador que s’hi connecti”.

Una de les estafes més comunes a Internet és el ‘’phishing, que “consisteix a crear una pàgina web molt semblant a alguna que tu utilitzes normalment, per fer-t’hi entrar i robar-te certa informació”, apunta l’agent d’11Onze. També es pot fer mitjançant un correu electrònic falsificat que sembli d’una companyia legítima, com ara un banc, per obtenir informació personal o accedir a un compte bancari.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les propietats físiques de l’or li atorguen una gran versatilitat per ser utilitzat en diverses aplicacions industrials, com ara la considerable infraestructura electrònica necessària per a impulsar el sector de la intel·ligència artificial (IA) que es troba en ràpid creixement.

Al llarg de la història, l’or ha estat considerat com el dipòsit de valor per antonomàsia, la qual cosa l’ha convertit en un actiu essencial per les persones que volen protegir els seus estalvis i per als inversors que volen diversificar les seves carteres en moments d’incertesa econòmica.

Però més enllà de la seva popularitat com a actiu refugi i del seu ús en el sector de la joieria, les propietats físiques de l’or, com la seva alta conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, fan que sigui ideal per ser utilitzat en diverses aplicacions industrials.

Des del món de la medicina on es fa servir en pròtesis i dispositius mèdics implantables, gràcies al fet que no és reactiu ni tòxic, fins a l’electrònica aplicada a les indústries automobilística i aeroespacial, es calcula que unes 300 tones d’or a l’any es fan servir per components electrònics i que el 7% de l’or mundial es troba en aquest tipus de dispositius.

La IA impulsa la demanda d’or 

Encara que la demanda d’or utilitzat en electrònica va assolir el seu màxim el 2010 amb 328 tones, caient fins a les 249 tones el 2023, en els últims trimestres, aquest sector ha experimentat una modesta recuperació i, segons un informe del Consell Mundial de l’Or (WGC), les aplicacions de la IA reforçaran aquesta demanda a curt termini.

La raó és que l’adopció de la IA està impulsant la necessitat de dispositius tecnològics avançats que utilitzen or. Les empreses tecnològiques estan invertint grans quantitats de diners en la creació de nous models i algorismes d’intel·ligència artificial multimodal que poden aprendre, raonar i prendre decisions de manera autònoma després de recopilar i analitzar dades. Amb l’expansió de les aplicacions d’IA en camps com la salut, la seguretat i les finances, s’espera que aquesta tendència continuï a l’alça. 

Tot i que amb l’evolució de les noves tecnologies alguns dels usos tradicionals de l’or poden anar desapareixent —com s’està veient en la producció de llums LED sense components que continguin or— a mesura que les empreses inverteixen en centres de dades, xips i sensors especialitzats, s’espera que la demanda d’or per a usos industrials continuï experimentant un creixement sostingut, consolidant-lo com un actiu indispensable tant en la indústria com en els mercats financers.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El reglament sobre la identitat digital recentment aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea dona la llum verda a què els ciutadans de la UE disposin d’un moneder virtual vinculat a la seva identitat. Permetrà guardar documents oficials digitalment i fer tràmits amb un alt grau de seguretat.

El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea han arribat a un acord per a la creació d’un moneder d’identitat digital que tindrà validesa legal i operativa a qualsevol país de la Unió Europea. Aquesta identificació electrònica hauria de possibilitar que els ciutadans puguin fer tràmits a serveis en línia, públics i privats, d’una manera fiable i segura que garanteixi la protecció de les seves dades personals.

Es tracta d’aplicacions que permetran als ciutadans emmagatzemar i gestionar les seves dades d’identitat i documents oficials en format digital. Documents com el DNI, un permís de conduir, la signatura electrònica o certificats d’estudis podran ser guardats de manera virtual en una aplicació al mòbil, per ser utilitzats directament i sense la necessitat de compartir dades amb terceres parts.

D’aquesta manera s’agilitzarien molts tràmits burocràtics al nostre país i quan viatgem per altres estats membres de la UE. Es facilitaria el procés de registrar-se com a resident, obrir un compte bancari, demanar un préstec, una hipoteca o pagar des d’un moneder digital. A més, suposaria una alternativa al monopoli tecnològic que tenen les empreses dels Estats Units i de la Xina, el domini del qual preocupa a la Unió Europea i ha estat un dels detonants d’aquesta iniciativa.

Per a quan estarà disponible?

Per al 2024, tots els estats membres de la UE hauran de posar un moneder d’identitat digital a la disposició de tots els ciutadans que ho desitgin. Una feina que no serà fàcil si tenim en compte que, actualment, només el 14% dels principals serveis públics de tots els estats membres de la UE permeten l’autenticació transfronterera amb identificació electrònica.

En aquest context, els reguladors de la UE tenen la intenció de convocar a 140 entitats públiques i privades de 19 estats de la Unió Europea per a resoldre qüestions tècniques, empresarials i normatives entorn de la provisió d’una identitat digital.

Les proves pilot en 25 estats membres de quatre projectes a gran escala es van posar en marxa l’1 d’abril de 2023, amb la finalitat d’explorar la practicitat de les carteres d’identitat digital en escenaris de la vida real que abasten diferents sectors. L’objectiu és que almenys el 80% dels ciutadans dels estats membres tinguin accés a una identitat digital interoperable d’aquí a 2030.  

Protecció de dades i dret a l’anonimat

La implantació generalitzada d’un nou sistema d’identificació digital de la ciutadania pot plantejar problemes de seguretat i d’anonimat. Qui tindrà accés a les nostres dades? Quin ús es podrà fer d’aquestes dades?

En una declaració conjunta a propòsit del nou reglament de la UE sobre la identitat digital, científics i investigadors de 39 països avisen que “La proposta actual amplia radicalment la capacitat dels governs per a vigilar tant als seus propis ciutadans com als residents en tota la UE, en proporcionar-los els mitjans tècnics per a interceptar el trànsit web xifratge, a més de soscavar els mecanismes de supervisió existents en els quals confien els ciutadans europeus.

Per altra banda, les autoritats europees afirmen que aquesta eina respectarà plenament l’elecció de l’usuari de compartir o no dades personals —certificat de manera independent— i que oferirà una millor protecció contra usos indeguts, rastreig o intercepcions. Afegint que “la llei revisada preserva les actuals normes i estàndards de seguretat ben establerts en el sector”.

Amb la privacitat com una de les principals preocupacions entorn de la introducció d’un euro digital, l’aprovació d’un nou reglament sobre la identitat digital de la ciutadania que, potencialment, pot facilitar encara més el control i la vigilància massiva de la població per part dels governs, un debat entre totes les parts implicades no només és necessari sinó imprescindible.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Una iniciativa conjunta entre el BIS Innovation Hub de Londres, el Banc d’Anglaterra (BoE) i Quant Network, obre les portes a utilitzar interfícies de programació d’aplicacions (API) per als sistemes de moneda digital dels bancs centrals (CBDC).

El Projecte Rosalind, dirigit pel BIS Innovation Hub i el Banc d’Anglaterra (BoE), ha estat explorant com adaptar interfícies de programació d’aplicacions (API) per als sistemes de moneda digital dels bancs centrals (CBDC). El projecte tenia com a finalitat desenvolupar prototips d’API per a investigar com es podien facilitar els pagaments en el comerç al detall, maximitzant la interoperabilitat entre el sector públic i privat, de manera que es fomenti l’adopció d’aquestes monedes digitals.

La iniciativa també ha servit per demostrar que les API jugaran un paper clau en possibilitar que els sistemes de CBDC ofereixin una sèrie d’avantatges en termes de funcionalitat i seguretat dels pagaments, així com per estudiar la millor manera d’establir les bases per a construir un ecosistema sòlid i pràctic. En aquest sentit, s’han desenvolupat 33 funcionalitats d’API i s’han posat en pràctica més de 30 casos d’ús de CBDC en el comerç al detall.

Si bé algunes d’aquestes funcionalitats ja són possibles amb els sistemes de pagament existents, com les targetes i l’efectiu, el Projecte Rosalind s’ha centrat en la possible “programabilitat” de les monedes digitals, establint característiques similars als contractes intel·ligents emmagatzemats en una cadena de blocs.

Col·laboració amb Quant Network

Quant Network és una empresa de tecnologia de cadena de blocs que busca aconseguir la interoperabilitat universal entre cadenes de blocs utilitzant el seu sistema operatiu Overledger US. És a dir, permetre que els usuaris d’Overledger interactuïn amb diferents cadenes de blocs simultàniament. 

Amb la seva participació en el Projecte Rosalind, Quant Network ha proporcionat la infraestructura subjacent, la plataforma de cadena de blocs, els contractes intel·ligents i la interoperabilitat entre els llibres de comptabilitat dels bancs centrals. En definitiva, una solució de gestió de claus a escala de banc central per a les transaccions de blockchain.

A més, el Quant Network té una criptomoneda (QNT) dins de la cadena de blocs d’Ethereum, que es fa servir per impulsar Overledger i que es pot comprar i vendre des de les principals plataformes d’intercanvi de criptomonedes, com ara Bitvavo que 11Onze Recomana.

Un pas més a prop del “Britcoin”?

Tot i la participació del Banc del Canadà, Barclays Bank, Amazon i Mastercard, el Projecte Rosalind s’ha centrat en la possible introducció d’una CBDC del banc central del Regne Unit. En aquest sentit, el projecte ha revivat la polèmica sobre les CBDC després del rebuig públic als plans del primer ministre Rishi Sunak per introduir el “Britcoin” com una alternativa virtual als diners en efectiu, i a les declaracions de Sir Jon Cunliffe, governador del Banc d’Anglaterra, afirmant que la creació d’una moneda digital del banc central del Regne Unit “és més probable que no”.

Un grup de treball governamental ha estat estudiant la possibilitat de crear una moneda digital que pugui utilitzar-se al marge de l’efectiu i les targetes per a les transaccions quotidianes, com a part dels esforços per a digitalitzar l’economia. D’aquesta manera el departament del Tresor i el Banc d’Anglaterra examinaven la viabilitat d’una “lliura digital” per a empreses i particulars per impulsar la innovació del sector financer britànic després del Brexit.

Les conclusions del Projecte Rosalind que una CBDC podria abaratir i fer més eficients els pagaments entre particulars, al mateix temps que permetria a les empreses crear nous productes financers destinats a reduir l’activitat financera fraudulenta, es podrien entendre com un pas més a favor del llançament del “Britcoin”.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.