I la gent jove, com paga les compres?
El món evoluciona, i la manera de pagar també. Si abans era habitual portar diners en metàl·lic o anar al caixer, per la joventut aquests sistemes de pagament han quedat obsolets. L’agent 11Onze Mònica Cornudella ens explica com els joves paguen les seves compres.
L’eina indispensable per a tots aquests pagaments, és clar, és el mòbil, i almenys hi ha tres mètodes que són força comuns. Tots tres es caracteritzen per ser més àgils, ràpids i sense comissions, però tenen com a inconvenient la limitació en la quantitat que es pot abonar, que va dels 500 als 1.000 euros per operació. Anem a veure quins són!
- El pagament amb el mòbil vinculat a un compte corrent o una targeta. En aquest cas, els joves només han de vincular les dades de la targeta, de dèbit o crèdit, a l’aplicació del banc que tenen al mòbil o fer una fotografia de la targeta perquè el sistema escanegi els números i la detecti. A 11Onze ja pots demanar la teva targeta virtual a través d’El Canut.
- El pagament amb targeta ‘contactless’. En aquest mètode en concret, l’únic que han de fer és activar l’aplicació corresponent i apropar el mòbil a un datàfon capaç de llegir el xip NFC del telèfon. Aquest sistema permet els joves fer compres mitjançant tecnologies d’identificació per radiofreqüència, que s’incorporen a les targetes intel·ligents dels telèfons mòbils o altres dispositius. A més, si la compra no supera els 20 euros, no és necessari ni tan sols posar el PIN.
- La transferència mitjançant el mòbil. Per últim, cal parlar de la que és la manera més popular de pagar entre els joves. Segur que heu sentit a parlar del Bizum o del PayPal. Són plataformes o aplicacions que permeten realitzar petites transferències entre particulars a partir dels mateixos mòbils. Senzill i sense complicacions. I tu, com pagues les compres?
Com paga la gent jove?
Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones al món. Els mòbils han canviat la manera de viure, de treballar, de comunicar-nos i fins i tot la nostra qualitat de vida, el benestar i la salut.
Una aplicació és un programari autònom fet per complir una tasca determinada i que s’optimitza per fer-lo servir en telèfons intel·ligents, tauletes o rellotges intel·ligents en funció de les característiques disponibles. Quan és una aplicació de salut se la sol anomenar mobile Health (mHealth) i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la “prestació de serveis i informació sanitària mitjançant tecnologies mòbils”.
Què és una aplicació de salut?
S’integra dins el camp de l’eSalut, entès com l’ús de tecnologies de la comunicació i informació per als serveis de salut (ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors d’instrumental mèdic connectat, robots mèdics, etc.). No deixen de ser programes informàtics que s’utilitzen en plataformes mòbils i que sovint estan connectats a dispositius mèdics que ens indiquen com millorar la nostra salut o prevenir-ne riscos. A més a més també n’hi ha de diagnosi, per tractar pacients o comunicar-nos amb el nostre sistema de salut.
La Comissió Europea avala que la pràctica mèdica i de salut pública és compatible amb telèfons mòbils, dispositius de monitoratge de pacients, assistents digitals personals i altres dispositius sense fils. A més, inclou en aquesta categoria aplicacions relacionades amb la informació sanitària a la població, recordatoris de medicaments proporcionats per SMS, telemedicina, sistemes de formació i orientació i fins i tot aplicacions d’estil de vida i benestar creades amb l’objectiu de mantenir o millorar els comportaments saludables de la població mitjançant la pràctica de l’esport i del “wellness”.
Com es controlen i quins criteris de qualitat s’utilitzen?
Al Principat de Catalunya ja fa temps que es fa servir un mètode d’avaluació de les aplicacions mòbils de salut, mitjançant variables objectives, anomenat iSYScore.
Els criteris que utilitza iSYScore per seleccionar les apps mòbils de salut més adequades a les necessitats s’elabora a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la sanitat, i es basen en tres criteris: la popularitat, la confiança i la utilitat.
Quins problemes tenen aquestes aplicacions?
Bàsicament, la poca fidelització. Hi ha poques aplicacions que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. Un estudi confirma que el 70% de malalts crònics que les han utilitzat les deixen de fer servir al cap de sis mesos. I el 80% de les aplicacions s’abandonen en tan sols dues setmanes. Per millorar aquestes xifres, seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils. Cada persona és única i aquestes aplicacions actuen de forma genèrica.
Un altre problema al qual s’han d’afrontar és quant a la propietat i protecció de dades, sumat al desprestigi que pot tenir el producte si el primer usuari que la prova no li funciona.
Consells per escollir una aplicació fiable
- Informar-nos: Buscar i comparar aplicacions a cercadors com Google.
- Ressenyes: Buscar en fòrums l’opinió que en tenen els usuaris.
- Llistat d’opcions: Fer una tria de 4 o 5 aplicacions.
- Fiabilitat: Assegurar-nos que tinguin una evidència científica, i un bon lloc per fer-ho és buscar-ne les referències a PubMed (National Center for Biotechnology Information).
- Testejar: Seria aconsellable testejar (provar) l’aplicació amb algun amic. Si per exemple pateixes d’insomni, és important que el teu amic no en tingui i així podeu posar en comú com ha anat.
- Qui hi ha darrere? Per ser una aplicació de qualitat (fiable), és important que en el seu procés hi hagin participat tecnòlegs, professionals de la salut (que seran diferents en funció de l’objectiu del producte) i experts en legislació i maneig de dades.
- Obsolescència: Els estudis clínics requereixen temps i en el món de les noves tecnologies és quelcom que passa molt ràpidament i que, per tant, cal tenir en compte.
Seguir aquests simples passos t’assegurarà que les aplicacions que utilitzis siguin del tot fiables.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
La intel·ligència artificial genera admiració i rebuig a parts iguals. Els avantatges d’un món digitalitzat xoquen amb l’anhel de no perdre pràctiques tradicionals. La por, principalment, és perdre la part humana, però i si la tecnologia ens ajudés a potenciar-la?
En els darrers anys, la investigació en àmbits científics s’ha vist esperonada gràcies a la incorporació de la IA, la intel·ligència artificial. Universitats, empreses i projectes uneixen esforços per avançar i millorar tant en diagnòstic de malalties com en tractament, posant especial èmfasi en millorar la qualitat de vida dels pacients, tan física com psicològicament.
La intel·ligència artificial arriba a l’àmbit de la salut mental i se situa en aquesta encreuada, entre terapeutes i pacients, per agilitzar el procés de diagnòstic, facilitar el seu reconeixement i millorar la precisió de cada tractament.
Algoritmes per a prevenir malalties
En tot el que afecta la salut mental, el factor de la prevenció és clau. Per això entitats, empreses i organitzacions uneixen esforços —cada vegada més sofisticats— per posar a l’abast de la població eines que facilitin el procés de demanar ajuda. D’aquest primer pas en dependrà el diagnòstic, el tractament i la recuperació.
Països com els Estats Units han posat fil a l’agulla i cada vegada més centres de recerca s’orienten cap a la IA. Hi trobem projectes com The Trevor Project, que a través d’IA ha creat un espai segur per al col·lectiu LGBTIQ+, especialment com a suport per als més joves. La raó és tan senzilla com preocupant: calculen que només als Estats Units, 1,8 milions de joves es plantegen el suïcidi cada any, i almenys un jove intenta suïcidar-se cada 45 segons. Si ampliem aquestes xifres, calculades només en relació amb el col·lectiu LGBTIQ+, entre el total de la població, les xifres augmenten considerablement.
A Catalunya també s’han desenvolupat projectes de recerca i empreses orientats a IA per a la salut mental. Per exemple, el Projecte STOP, liderat des de la Universitat Pompeu Fabra, està orientat a detectar la depressió i prevenir el suïcidi i els desordres alimentaris. Ho fan gràcies a un algoritme que actua enfocat a les xarxes socials, un espai on els usuaris són especialment vulnerables. Gràcies a les últimes campanyes dutes a terme, el projecte ha aconseguit augmentar un 60% les trucades al Telèfon de l’Esperança, una fundació que acompanya a totes aquelles persones que se senten soles o poden necessitar ajuda.
Les paraules adequades poden salvar vides
La IA ha permès fer un pas endavant, i empreses de diferents àmbits estan creant algoritmes per a contribuir-hi. El primer avantatge que suposen les eines digitals és l’accessibilitat, que permet tenir a mà recursos terapèutics des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Un avantatge clau, tot i que pot minimitzar el seu efecte en perfils de persones poc tecnològiques o sense recursos.
La sofisticació dels sistemes d’IA és tal que són capaços d’analitzar el comportament del pacient, les expressions facials, el to de veu o el llenguatge que utilitza. Amb totes aquestes dades, la radiografia d’un pacient pot ser molt més realista, i el diagnòstic més acurat. Dos factors claus en salut mental, i més si tenim en compte que la meitat dels pacients rep diagnòstics erronis, segons ha calculat Aimentia, una empresa catalana que desenvolupa eines digitals per als professionals de l’àmbit de la salut mental.
Altres algoritmes van més enllà i analitzen les converses entre pacients i terapeutes amb l’objectiu de proporcionar als professionals un enfocament més precís a l’hora de comunicar-se amb el pacient. La meta de tots aquests projectes és clara: aconseguir que els problemes de salut mental, que segons l’OMS afecten una de cada quatre persones, arribin a tractar-se i curar-se.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!
Les empreses tecnològiques estan invertint grans quantitats de diners en la creació de nous models i algorismes d’intel·ligència artificial multimodal que poden aprendre, raonar i prendre decisions de manera autònoma després de recopilar i analitzar dades.
El processament de dades i l’aprenentatge automàtic estan esperonant el desenvolupament de la intel·ligència artificial a un ritme vertiginós. Mentre que primers assistents de IA, com Siri o Alexa, es limitaven a interaccions simples, amb l’entrada en escena del ChatGPT tothom va començar a parlar de la nova generació d’assistents d’intel·ligència artificial que podien efectuar taxes més complexes.
L’objectiu era crear un sistema capaç d’executar una àmplia gamma de tasques, com un assistent humà. No obstant això, aquests assistents no anaven més enllà del processament de dades textuals, limitant el seu ús pràctic. Es tracta d’un enfocament queda lluny de la manera en què els humans comprenem el món, utilitzant múltiples canals sensorials simultàniament.
Així doncs, l’evolució de la IA s’enfoca cap a nous algoritmes que poden processar i integrar informació de diverses modalitats, inclosos imatges, àudio i vídeo, per a millorar la interacció. Molts experts, entre ells Sam Altman, CEO d’Open AI, afirmen que els agents de IA multimodals són la pròxima gran revolució que farà que les eines d’IA estiguin encara més integrades en la nostra vida quotidiana que el telèfon intel·ligent.
El futur dels agents multimodals
En termes pràctics, un agent d’IA multimodal pot, per exemple, analitzar un text mentre processa una imatge, el llenguatge parlat, o un clip d’àudio per donar una resposta més completa i precisa, tant a través de la veu com de text. D’aquesta manera sobren noves possibilitats en diversos camps: des de l’educació i la salut fins al comerç electrònic i el servei al client.
Segons David Barber, director del Centre d’intel·ligència artificial de l’University College de Londres, aquests agents també podrien agilitzar els processos d’empreses i organismes públics, de manera que un agent de IA podria funcionar com un bot d’atenció al client més complex.
A diferència de l’actual generació d’assistents basats en models lingüístics que només poden generar la següent paraula probable en una frase, un agent de IA tindria la capacitat d’actuar de manera autònoma a partir d’ordres en llenguatge natural i processar tasques d’atenció al client sense supervisió, com ara analitzar correus electrònics de queixes de clients i, accedint a la base de dades de gestió, processar-la segons les polítiques de l’empresa.
Així mateix, els agents d’IA multimodals poden analitzar el comportament de compra dels consumidors, incloent-hi la seva interacció amb diversos mitjans, per oferir recomanacions de productes més personalitzades. Es tracta d’una aplicació pràctica que també seria útil en entorns educatius, transformant l’experiència d’aprenentatge en proporcionar contingut personalitzat i interactiu.
Potser un dels usos més obvis d’aquesta última evolució de la IA són els vehicles autònoms que poden circular amb una intervenció humana limitada. Si bé és cert que encara estem lluny que aquests vehicles puguin presumir d’un funcionament autònom total, els agents de IA ja són part integrant del seu funcionament, percebent l’entorn del cotxe i prenent decisions amb coneixement de causa.
En l’àmbit de la medicina, no només pot millorar l’atenció al pacient en integrar diversos tipus de dades, sinó que pot ajudar als professionals de la salut a diagnosticar malalties, identificar patrons i suggerir possibles tractaments mitjançant l’anàlisi d’imatges mèdiques, dades vitals i de l’historial clínic del pacient. Tanmateix, com en les altres possibles aplicacions que manegen grans quantitats de dades personals, serà necessari abordar qüestions de privacitat, seguretat i ètiques per a garantir l’acceptació del públic.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
A diferència del model de desenvolupament econòmic actual, basat en l’extractivisme descontrolat de recursos naturals, la bioeconomia busca proporcionar béns i serveis de manera sostenible en tots els sectors econòmics. Les tecnologies emergents estan ampliant els àmbits en els quals una bioeconomia circular pot transformar la nostra societat.
D’acord amb l’estratègia aprovada per la Comissió Europea el 2012, pensada per a orientar l’economia europea cap a un ús més sostenible dels recursos naturals, la bioeconomia és un sistema econòmic que utilitza els recursos biològics de la terra i els residus com a inputs per a la producció d’aliments i pinsos, així com per a la producció industrial i energètica i l’ús de processos biològics en una indústria sostenible.
Des de llavors, tant la Unió Europea com l’OCDE han posat en pràctica polítiques específiques de bioeconomia que afecten diversos sectors industrials com l’agricultura, la pesca, l’alimentació o el de les energies renovables. Europa té com a objectiu accelerar el desplegament d’un model de bioeconomia sostenible per a maximitzar la seva contribució a l’Agenda 2030 i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com a l’Acord de París sobre el canvi climàtic.
No obstant això, malgrat dècades d’inversió i progrés tecnològic, així com de les optimistes previsions de mercat, la transició cap a una economia basada en la biotecnologia encara té per davant un llarg camí per recórrer fins a poder oferir una alternativa comercialment viable a l’actual dependència dels combustibles fòssils en totes les facetes de l’economia.
Una bioeconomia impulsada per la tecnologia
L’informe “Accelerating the Tech-Driven Bioeconomy 2024” del Fòrum Econòmic Mundial proporciona una visió detallada de sobre com la tecnologia està transformant aquest sector i les oportunitats i desafiaments que es presenten. Concretament, examina com l’enginyeria biològica i altres avanços tecnològics creen les condicions perfectes per a una transformació econòmica basada en la biologia.
“El món està en millors condicions que mai per a accelerar la transició cap a una economia basada en la biotecnologia. La captura de quantitats cada vegada més grans de carboni, la lluita contra malalties fins ara incurables, el subministrament d’aigua potable, l’alimentació sostenible d’una població creixent, la reparació de danys mediambientals i la reducció de les emissions de carboni són només alguns dels àmbits de la bio-innovació.”
Segons l’estudi del WEF, fet amb la col·laboració de Capgemini, hi ha diverses tecnologies convergents que estan revolucionant la bioeconomia. Per exemple:
L’edició genètica amb l’ús de tecnologies com CRISPR s’està utilitzant en una àmplia gamma aplicacions, com el desenvolupament de cultius més resistents, productius i nutritius, i la medicina en éssers humans com l’eliminació de malalties infeccioses. A diferència de les tecnologies que la van precedir, CRISPR ha democratitzat l’enginyeria genòmica perquè és fàcil d’utilitzar i de baix cost.
A través de la bioenginyeria s’estan creant microorganismes dissenyats per produir productes químics i combustibles sostenibles que estan transformant la producció industrial. Els enginyers biològics volen imitar els sistemes biològics per a crear productes que puguin reemplaçar, o millorar alguns processos químics i mecànics.
La digitalització aplicada a l’agricultura de precisió amb l’ús sensors i sistemes de posicionament global en la maquinària o emprant drons permeten una gestió més eficient i sostenible dels recursos agrícoles. Per altra banda, la traçabilitat de les cadenes de subministrament, gràcies a les tecnologies de cadenes de blocs, garanteixen una millor transparència.
De la mateixa manera, les tecnologies de conversió de residus orgànics en bioproductes i bioenergia milloren la sostenibilitat, contribuint així a l’economia circular en reduir l’ús de recursos naturals no renovables i minimitzant l’impacte ambiental.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Les xarxes de WiFi obertes ofereixen conveniència, permetent-nos accedir a Internet en cafeteries, aeroports, hotels i altres llocs públics. No obstant això, aquestes xarxes rarament estan degudament protegides i comporten nombrosos riscos de seguretat que molts usuaris sovint passen per alt.
Les xarxes de WiFi públiques són punts de connexió gratuïta a internet que podem trobar en multitud d’espais públics, com poden ser hotels, cafeteries, aeroports i centres comercials, i que ens permeten navegar per internet sense utilitzar la nostra tarifa de dades. Però és segur connectar-se a aquest tipus de xarxes?
Encara que hi ha algunes excepcions, és important tenir en compte que, per norma general, les xarxes de WiFi públiques o obertes sovint tenen una seguretat més feble que les xarxes de WiFi privades com les que podem tenir a casa. Les mateixes característiques de fàcil connexió que les fan atractives per als consumidors també les converteixen en un imant per als hackers, els quals hi poden tenir accés sense les restriccions pròpies d’una xarxa degudament protegida.
Així doncs, un hacker connectat a una d’aquestes xarxes podria configurar el seu equip per a interposar-se entre nosaltres i el proveïdor del servei, i així accedir a la nostra informació o robar les nostres dades.
Una altra de les tècniques més utilitzades pels pirates informàtics per a obtenir informació confidencial d’altres usuaris consisteix a crear una xarxa WiFi falsa amb el nom de l’establiment d’on es rep el senyal, per així poder accedir al dispositiu dels clients que es connectin a la seva xarxa.
Com ens podem protegir?
Evidentment, de vegades ens trobarem en situacions en les quals una xarxa de WiFi pública, oberta o no gaire segura serà l’única connexió disponible, per tant, és aconsellable que adoptem algunes precaucions bàsiques.
- Desactiva la connexió automàtica. Assegura’t que el teu mòbil o ordinador no es connecti automàticament a xarxes de WiFi públiques, configurant el teu dispositiu perquè et demani autorització abans de connectar-se a una xarxa.
- Actualitza el teu dispositiu. És essencial haver executat totes les actualitzacions pendents del teu dispositiu, ja sigui del sistema operatiu, navegador o de les aplicacions que utilitzis. Això permetrà tancar qualsevol forat de seguretat que pugui ser utilitzat per tercers.
- Descarregat un antivirus. Segurament ja utilitzes un antivirus en el teu ordinador, però també és recomanable instal·lar-ne un en el teu telèfon mòbil si el fas servir per a connectar-te en xarxes obertes de WiFi.
- Evita fer servir aplicacions bancàries. Quan estem connectats a una xarxa de WiFi pública, és aconsellable evitar accedir a l’aplicació del nostre banc o a qualsevol altra aplicació de pagaments que podem fer servir per a fer compres per internet.
- Fes servir una xarxa privada virtual (VPN). Moltes d’aquestes aplicacions de VPN són gratuïtes i ofereixen una connexió virtual xifrada entre tots dos punts d’intercanvi de dades que impedirà l’accés als ciberdelinqüents o, si més no, dificultarà la seva tasca.
- Fixa’t en els certificats SSL. SSL és una tecnologia estandarditzada que permet xifrar el trànsit de dades entre dos servidors web, protegint així la connexió. Si surten les lletres “HTTPS” al principi de la direcció (URL) d’un lloc web, aquest lloc està protegit per un certificat SSL. Per tant, activa l’opció de fer servir sempre HTTPS en els llocs web que visitis amb freqüència, o que requereixin les teves dades personals.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
La computació quàntica ja no és ciència-ficció. Les grans potències tecnològiques hi estan invertint milers de milions perquè saben que pot transformar l’economia global. Des de la seguretat bancària fins a la logística, la intel·ligència artificial o el control monetari, els ordinadors quàntics prometen resoldre en minuts problemes que avui requeririen dècades. Però, qui controlarà aquesta potència?
Durant dècades, els ordinadors tradicionals han funcionat amb una mateixa lògica: el sistema binari. Tot es redueix a bits, que poden ser 0 o 1. Aquesta arquitectura ha permès construir des dels primers ordinadors fins als actuals sistemes d’intel·ligència artificial, però també té límits evidents.
Alguns problemes matemàtics són tan complexos que, fins i tot amb els ordinadors més potents del món, trigarien dècades o segles a resoldre’s. Aquí entra en joc la computació quàntica, que no treballa amb bits, sinó amb qubits. Aquests poden existir en dos estats alhora gràcies a la superposició quàntica: com una moneda girant a l’aire, que no és cara ni creu, sinó totes dues coses simultàniament.
Aquesta propietat permet als ordinadors quàntics explorar certs càlculs en paral·lel d’una manera impossible per a un ordinador clàssic. La conseqüència és enorme: problemes que avui considerem “impossibles” podrien resoldre’s en minuts. I això no és només una revolució tecnològica. És un canvi de paradigma econòmic.
La gran amenaça per al sistema financer
La primera gran víctima potencial de la computació quàntica podria ser la seguretat digital. El sistema financer global es basa en la criptografia: bancs, targetes de crèdit, transferències internacionals, signatures digitals o criptomonedes depenen de sistemes matemàtics que avui són pràcticament impossibles de trencar perquè requeririen desenes d’anys de càlcul computacional.
Però un ordinador quàntic prou avançat podria reduir aquest temps a minuts. Això significa que gran part de la infraestructura financera mundial podria quedar obsoleta. El que avui protegeix comptes bancaris, dades personals o reserves estatals podria deixar de ser segur. És precisament aquesta capacitat la que està desencadenant una nova cursa tecnològica global comparable a la carrera nuclear del segle XX.
Els Estats Units, la Xina i la Unió Europea competeixen per liderar una tecnologia que no només transformarà l’economia, sinó també la geopolítica mundial. La computació quàntica podria alterar l’equilibri de poder global de la mateixa manera que ho van fer internet, el petroli o la bomba atòmica. Qui lideri la quàntica tindrà un avantatge decisiu en l’economia del futur.
La computació quàntica no només afecta la seguretat financera. També pot revolucionar la productivitat global: optimitzar xarxes logístiques, reduir costos energètics, accelerar el desenvolupament farmacèutic i transformar els mercats financers. Els grans fons d’inversió podrien analitzar milions d’escenaris simultàniament, les asseguradores calcular riscos amb una precisió mai vista i els bancs centrals modelitzar crisis gairebé en temps real. El risc és evident: que aquesta tecnologia amplifiqui encara més les desigualtats econòmiques globals.
Europa vol evitar quedar enrere
Durant anys, Europa ha exportat talent tecnològic mentre els grans gegants digitals naixien als Estats Units o a la Xina. Però en computació quàntica la situació és diferent. La Comissió Europea ha incrementat les inversions en recerca quàntica amb programes com el “Quantum Flagship”, destinat a impulsar empreses, universitats i centres d’investigació europeus. L’objectiu és clar: evitar una dependència tecnològica absoluta de les grans potències. I no és només una qüestió econòmica, sinó també de sobirania.
En un món cada vegada més digitalitzat, qui controla la infraestructura tecnològica controla també la informació, les finances i bona part de la capacitat política. Ja ho hem vist amb el domini del dòlar i dels sistemes de pagament globals. La computació quàntica podria crear una nova dependència encara més profunda. I quan es combini amb la intel·ligència artificial, el canvi podria accelerar-se exponencialment: des de la medicina personalitzada fins a la predicció financera, la creació de nous materials o el desenvolupament d’armes autònomes. El debat ja no és si aquesta revolució arribarà, sinó qui la controlarà.
El risc d’un nou capitalisme extractiu digital
Cada gran revolució tecnològica ha vingut acompanyada d’una concentració de poder econòmic. Va passar amb la revolució industrial, va passar amb internet i podria tornar a passar amb la computació quàntica. Les grans corporacions tecnològiques ja acumulen dades, capacitat computacional i recursos financers a una escala mai vista.
La computació quàntica podria reforçar encara més aquesta hegemonia. És un escenari que encaixa amb la lògica del capitalisme extractiu modern: controlar la infraestructura per controlar l’economia. En aquest context, la tecnologia deixa de ser una eina neutral i es converteix en una eina de poder.
La història econòmica ens ensenya que cada gran canvi tecnològic redefineix els centres de poder mundials. La màquina de vapor va impulsar l’Imperi Britànic, el petroli va consolidar els Estats Units i internet va crear els gegants tecnològics actuals. La computació quàntica podria determinar qui liderarà l’economia global durant les pròximes dècades, perquè qui domini aquesta tecnologia no només tindrà avantatge econòmic, sinó també geopolític.
Un futur que ja ha començat
Encara som als inicis d’aquesta revolució. Els ordinadors quàntics actuals continuen tenint limitacions importants: els errors computacionals són elevats i la seva estabilitat és extremadament delicada. Però el desenvolupament avança ràpid, molt més del que la majoria de la societat percep.
Com va passar amb internet als anys noranta, molta gent encara veu la computació quàntica com una tecnologia llunyana. Però les grans empreses i els governs ja competeixen per dominar-la. Això significa que el futur econòmic del món podria començar a decidir-se ara mateix, dins de laboratoris que la majoria de ciutadans ni tan sols coneix.
Per això és fonamental entendre què està en joc. La computació quàntica no és només tecnologia: és economia, poder i sobirania. I per a la comunitat 11Onze, comprendre aquests canvis és una manera de protegir-nos, anticipar riscos i prendre millors decisions. Perquè el futur no l’escriuen només els qui dominen la tecnologia, sinó també els qui tenen el coneixement per no quedar-ne sotmesos.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució
La intel·ligència artificial (IA) està transformant el món a una velocitat vertiginosa. Empreses, governs i inversors competeixen per posicionar-se en el que sembla el nou motor del creixement global. Però darrere l’eufòria tecnològica, sorgeixen dubtes incòmodes: estem davant d’una revolució estructural o d’una nova bombolla financera? I, sobretot, quin risc representa per als inversors i per al sistema econòmic en el seu conjunt?
La història econòmica és clara. Cada gran innovació ha anat acompanyada d’un cicle similar: entusiasme, inversió massiva, sobrevaloració… i correcció. Va passar amb el ferrocarril al segle XIX, amb les empreses tecnològiques durant la bombolla “puntcom” del 2000 i, més recentment, amb sectors com el de les energies fòssils, on alguns analistes ja alertaven d’una sobrevaloració estructural dels actius. La IA no sembla una excepció.
Segons dades de mercat, les grans tecnològiques han concentrat una part significativa de les pujades borsàries dels últims anys. Empreses amb valoracions multimilionàries que, en molts casos, encara no han demostrat models de negoci rendibles associats a la IA. La pregunta és inevitable: estem pagant pel futur… o inflant-lo?
La narrativa que ho justifica tot
Cada bombolla necessita un relat. I la IA en té un de molt potent. Automatització massiva, augment exponencial de la productivitat, substitució de llocs de treball i nous models econòmics dibuixen un futur disruptiu que sembla justificar qualsevol valoració. Però el problema no és la tecnologia, sinó la seva traducció en expectatives financeres.
Moltes empreses incorporen la paraula “IA” al seu discurs per atraure capital, tal com ja va passar amb “blockchain” o “cripto” fa uns anys. El resultat és una distorsió del mercat, on el valor percebut supera —i sovint molt— el valor real. Aquest fenomen encaixa amb una dinàmica més profunda del sistema econòmic actual, on la proximitat entre poder financer, polític i empresarial pot amplificar tendències especulatives i afavorir determinats actors.
El veritable problema no és que hi hagi una bombolla, sinó que aquesta pugui afectar tot el sistema. Quan grans fons d’inversió, bancs i institucions concentren capital en un mateix sector, el risc deixa de ser individual i esdevé sistèmic. Ja ho vam veure el 2008 amb les hipoteques subprime o amb la possible bombolla del carboni, i amb la IA el patró es podria repetir: concentració d’inversió, dependència de narratives, infraestructures costoses i un possible efecte dominó que, en cas de correcció, podria impactar els mercats financers globals.
L’economia real vs. l’economia especulativa
Hi ha una desconnexió creixent entre l’economia real i els mercats financers. Mentre els salaris lluiten per mantenir el poder adquisitiu i el cost de la vida augmenta, els mercats poden experimentar pujades espectaculars basades en expectatives futures. Aquesta divergència està configurant una economia dual cada cop més evident.
D’una banda, trobem una economia real marcada per la inflació, els impostos elevats i la pèrdua de poder adquisitiu. De l’altra, una economia financera impulsada per narratives i excés de liquiditat, on la IA s’està convertint en un dels principals motors. Però quan la distància entre ambdues és massa gran, la història ens ensenya que l’ajust acaba arribant.
Això no vol dir que la IA no sigui una oportunitat. Ho és, i molt gran. Però cal diferenciar entre tecnologia i inversió: que una innovació transformi el món no implica que totes les empreses vinculades siguin bones apostes. En moments d’eufòria, la gestió del risc esdevé clau: diversificar, entendre els actius i evitar seguir la massa són principis bàsics per protegir el patrimoni, especialment quan els creixements semblen desconnectats dels fonaments.
En aquest context, el paper dels bancs centrals és determinant. Durant anys han injectat grans quantitats de liquiditat, alimentant la inversió en actius de risc i sectors emergents com la IA. Però quan les condicions canvien —amb pujades de tipus d’interès o restriccions monetàries— aquestes inversions poden desinflar-se ràpidament. El que avui sembla una aposta segura, demà pot revelar-se com un actiu clarament sobrevalorat.
Revolució sí, però no a qualsevol preu
La intel·ligència artificial és, sens dubte, una revolució tecnològica. Però això no la fa immune a les dinàmiques clàssiques dels mercats. Confondre innovació amb valor segur és un error recurrent, i sovint costós. La clau no és evitar la IA, sinó entendre-la, analitzar-la i, sobretot, no deixar-se portar per la narrativa dominant.
La història no es repeteix exactament, però rima. I avui, la rima sona familiar. Quan tothom parla del mateix actiu, quan les valoracions es disparen i el relat supera les dades, és moment de prudència. La IA pot ser el futur, però també pot ser la pròxima correcció. La diferència entre guanyar i perdre no estarà en detectar la tecnologia, sinó en entendre el moment. En un entorn cada cop més complex, entendre les dinàmiques del sistema financer és clau per protegir els estalvis i prendre decisions amb criteri.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució
La Reserva Federal dels Estats Units llançarà aquest estiu un sistema de pagaments en temps real pensat per agilitzar les transaccions entre comptes bancaris. Aquest avenç és vist per alguns crítics com un nou pas cap a un dòlar digital per a contrarestar les criptomonedes i eliminar els diners en efectiu.
En un món cada vegada més digital i interconnectat, els sistemes de pagament estan evolucionant per adaptar-se a les necessitats d’empreses i consumidors que demanen tenir accés a serveis de pagament ràpids per a fer gestions de manera més eficaç i poder controlar millor la seva tresoreria. El sector privat ha estat la punta de llança d’aquesta evolució, però els governs també hi volen prendre partit.
Per a satisfer aquestes necessitats, la Reserva Federal dels Estats Units té previst introduir el juliol d’aquest any un nou sistema de pagaments conegut com el FedNow. Aquesta nova plataforma de pagaments instantanis està dissenyada per a fer possibles pagaments segurs i eficients en temps real, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.
Això suposa un gran avantatge per a empreses i consumidors, ja que no hauran de dependre dels terminis de processament tradicionals, que ara poden ser de diversos dies hàbils. El nou sistema permetrà que els fons es transfereixin immediatament entre els comptes bancaris participants, i en tractar-se d’una organització governamental sense ànim de lucre podrà oferir preus més competitius.
Per altra banda, l’adopció del FedNow pels bancs, les empreses i les principals institucions financeres dels Estats Units podria provocar que altres entitats estrangeres es veiessin forçades a utilitzar el servei. Això és significatiu perquè podria ajudar al dòlar, també en format digital, a perpetuar el seu regnat en les transaccions transfrontereres internacionals. Aquest escenari no es pot descartar enfront de la creixent desdolarització i l’anunci del llançament d’una nova moneda per part del grup dels BRICS.
Un nou sistema de pagaments relacionat amb el dòlar digital?
Paral·lelament al llançament del FedNow, la Reserva Federal està estudiant la possibilitat d’introduir el dòlar digital. Com ja han fet altres països, es tractaria de posar en circulació una moneda digital vinculada al banc central (CBDC). Aquesta proposta ha generat crítiques pel fet que podria afectar les llibertats fonamentals de la ciutadania, augmentant la capacitat dels governs per rastrejar i controlar a la població.
En aquest sentit, el governador de l’estat de Florida Ron DeSantis i el candidat presidencial Robert Kennedy Jr, qüestionen els motius que hi ha al darrere de la possible introducció del dòlar digital i del nou sistema de pagaments de la FedNow. Concretament, Robert Kennedy Jr va manifestar que l’emissió d’un dòlar digital servirà com un mecanisme per a controlar als ciutadans estatunidencs, igual que el sistema de pagaments FedNow, afirmant que “la distinció entre el FedNow i una CBDC és important des d’un punt de vista tècnic, però no des del punt de vista de les llibertats civils”.
Arran d’aquestes declaracions que pretenen vincular les dues propostes, s’ha deslligat la polèmica en xarxes socials, en les quals circulen continguts que afirmen que la Reserva Federal llançarà aquest juliol una moneda digital de banc central anomenada FedNow, que donarà més poder al Govern per ratificar l’esclavitud financera i la tirania política.
Una desinformació que s’ha viralitzat fins al punt que la Reserva Federal ha vist necessari desmentir-la oficialment, apuntant que “FedNow no està relacionat amb una moneda digital. FedNow és un servei de pagaments que la Reserva Federal posa a la disposició de bancs i cooperatives de crèdit per a transferir fons. El servei FedNow no és una forma de moneda ni un pas cap a l’eliminació de cap manera de pagament, inclòs l’efectiu.”
A banda d’això, Jerome Powell i Lael Brainard, president i exvicepresidenta de la Reserva Federal, assenyalaven que encara podrien faltar anys per a veure un dòlar digital convertir-se en realitat, però que el FedNow es podria perfilar com a una millor alternativa a una CBDC. Sigui com sigui, la controvèrsia està servida, i és probable que impulsi encara més l’argument a favor de les criptomonedes, com a monedes digitals descentralitzades que poden servir com a una defensa contra les CBDC o altres alternatives monetàries recolzades per l’Estat.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
En els últims anys s’ha estès el mite que la nostra mala gestió del correu electrònic és summament nociva per al medi ambient. Les últimes recerques relativitzen el seu impacte i apunten a altres hàbits digitals com a responsables d’una part apreciable de l’escalfament global.
El llibre ‘How Bad Are Bananas? The Carbon Footprint of Everything’, publicat l’any 2010, ha popularitzat la idea que els correus electrònics provoquen una gran petjada de carboni. El seu autor estimava que cada missatge, encara que només sigui per a respondre «gràcies», genera un mínim de 0,3 grams de CO₂ pel consum energètic associat als nostres dispositius i, sobretot, als grans centres de dades. I cal tenir en compte que cada dia s’envien entre 150.000 i 300.000 milions de correus electrònics en el món, tot i que la majoria són ‘spam’.
Algunes recerques recents relativitzen aquest suposat perjudici mediambiental dels nostres missatges. A part d’alliberar una mica d’espai en els servidors que els allotgen, no hi ha proves que es redueixi substancialment el consum energètic de la infraestructura digital si evitem els nostres correus prescindibles i esborrem els innecessaris.
Molt poques vegades encenem un mòbil o ordinador només per enviar un correu electrònic i tant els sistemes d’emmagatzematge com els de transmissió de dades funcionen sense descans, fins i tot quan no els utilitzem, per la qual cosa el consum d’energia es manté bastant estable.
Una perspectiva actualitzada
Amb les noves estimacions, es calcula que escalfar aigua en una tetera requereix més electricitat que l’enviament i magatzematge de mil correus electrònics. I eliminar aquest miler de missatges de la nostra safata tindria un benefici de carboni d’uns cinc grams de CO₂, el mínim que generaria el nostre ordinador en mitja hora si el mantenim encès per esborrar-los. Tot i que costi assimilar-ho, esborrar manualment els correus electrònics pot tenir un major impacte en les emissions de carboni que emmagatzemar-los.
En realitat, una primera mesura eficaç per limitar la petjada de carboni del correu electrònic és reduir en la mesura que sigui possible el nombre de dispositius electrònics que fem servir per gestionar-lo i conservar-los el temps més gran possible, ja que la seva fabricació genera una petjada de carboni important.
Però, sobretot, salvaguardar el medi ambient implica emprar dispositius que ofereixin una bona eficiència energètica i racionalitzar el temps en què els mantenim encesos: cal no oblidar que una part de l’electricitat amb la qual alimentem aquests dispositius té el seu origen en combustibles fòssils.
L’origen d’un trànsit excessiu
Òbviament, evitar correus innecessaris, escriure de manera concisa, incloure enllaços a arxius en lloc d’adjuntar-los, limitar el nombre de destinataris, buidar regularment la carpeta de ‘spam’ i donar-se de baixa de butlletins que realment no ens interessen són bones pràctiques que reduiran el trànsit d’Internet. Però, si realment volem contribuir amb els nostres hàbits digitals a la bona salut del planeta, hauríem de mirar més enllà del nostre correu electrònic.
Els intercanvis de correus només representen l’1% del trànsit d’Internet, la qual cosa és una minúcia si ho comparem amb els serveis de ‘streaming’ de vídeo, que ja suposen més del 80% del que transita per la xarxa. I això sí que suposa una quantitat apreciable de tones de CO₂.
Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.
Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:
SostenibilitatEl bitcoin consumeix tanta electricitat com Suècia
3min lecturaCom és possible que contamini una cosa que no existeix...
