És hora de reindustrialitzar la Unió Europea

Brussel·les vol assegurar la sobirania de la Unió Europea millorant l’autonomia, competitivitat i resiliència del seu sector industrial, per reduir la seva dependència en altres actors globals.

 

El sector industrial de la Unió Europea encara representa més del 20% de la seva economia, genera uns 35 milions de llocs de treball i equival al 80% de les exportacions de béns, tanmateix, està en perill de quedar-se a la cua del de les dues grans potències del món, la Xina i els Estats Units, que estan promovent processos de reindustrialització massius.

El desfalc de les cadenes de valor de proveïment de matèries primeres i semiconductors causat per la pandèmia i les sancions a Rússia van posar de manifest la necessitat de reflexionar sobre com impulsar polítiques de reindustrialització que garanteixin l’autonomia estratègica dels 27 estats membres.

Era evident que s’havia de reforçar la base estructural en sectors clau, com l’alta tecnologia de doble ús, el subministrament energètic, les matèries primeres, les terres rares i la indústria de defensa, mentre s’afavoria la transició energètica cap a un nou model econòmic menys dependent dels hidrocarburs.

 

Finançar la sobirania tecnològica i la transició energètica

En aquest context, es van llançar els fons Next Generation de la UE, un programa acordat com a resposta econòmica a la pandèmia de la Covid-19 i dotat amb 800.000 milions d’euros que s’havien de destinar a finançar les transicions digital i ecològica.

Ara bé, una gran part d’aquest finançament s’ha vist obstaculitzat per la burocràcia. Fins a desembre del 2023 només havien desemborsat al voltant del 30% de les subvencions i préstecs disponibles, segons dades de la UE. Aquesta pèssima gestió de les ajudes del programa, allunya la possibilitat d’una transformació del model econòmic que es pretenia canviar.

El mateix mes de desembre que els ministres de la UE es posaven d’acord en augmentar la producció de tecnologies verdes per mitjà del Reglament sobre la Indústria de Zero Emissions Netes. L’objectiu és cobrir el 40% de les necessitats de la UE en productes de tecnologies estratègiques, com els panells solars fotovoltaics o les turbines eòliques, per poder competir amb la Xina.

Així mateix, es posava en marxa la iniciativa de “Chips for Europe” amb l’objectiu d’impulsar la sobirania tecnològica del continent, garantint que Europa compleixi el seu objectiu de la dècada digital de duplicar la seva quota de mercat mundial en semiconductors fins al 20%. Un projecte que s’ha vist reforçat amb iniciatives estatals com els PERTE de l’Estat espanyol o les subvencions de més de 22.000 milions d’euros per part d’Alemanya als fabricants de semiconductors perquè estableixin plantes de producció al seu territori.

 

La sobirana implica actuar com a una entitat sobirana

Un punt que les institucions europees no poden obviar, és que garantir la sobirania industrial no sols ha de basar-se en l’ús de subvencions, sinó en un canvi de mentalitat en l’àmbit geopolític. Europa ha d’imposar la seva pròpia política exterior en comptes d’actuar com una entitat supeditada als interessos econòmics dels Estats Units. 

Les sancions econòmiques imposades pels Estats Units a Rússia, l’Iran i la Xina en les últimes dècades, però especialment a Rússia arran de la guerra a Ucraïna, posen en qüestió el ‘cui bono’ que hi ha darrere els interessos econòmics dels actors involucrats en aquests conflictes. Aquestes sancions econòmiques han beneficiat enormement als Estats Units i han tingut conseqüències devastadores per a les economies dels països membres de la Unió Europea. 

Les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina són el preludi d’una repetició de l’estira-i-arronsa geopolític que s’ha vist amb Rússia, que ha desembocat en un conflicte bèl·lic a Europa i que ha perjudicat enormement el sector industrial europeu. El bloc econòmic de la Unió Europea té prou poder i capacitat de negociació per vetllar pels interessos del seu sector industrial enfront dels grans actors globals, però això implica afrontar un fet que és ineludible, la Unió Europea actuarà com una entitat sobirana o no serà.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Cultura

La industrialització que vam fer en un segle

3min lectura

Dins la nostra memòria perdura intensament el 1714...

Sostenibilitat

La Unió Europea no pot menjar tancs

4min lectura

Els agricultors europeus estan en peu de guerra...

Economia

La pèssima gestió dels fons Next Generation

9min lectura

Espanya només ha executat una tercera part dels fons...



La intel·ligència artificial està revolucionant la manera de fer la guerra amb sistemes autònoms capaços d’identificar objectius militars. Tanmateix, aquesta nova carrera tecnològica-armamentística genera preocupació en la comunitat internacional que insisteix en la necessitat de mecanismes de governança per a gestionar el seu ús.

 

La militarització de la intel·ligència artificial no és cap novetat. Per exemple, els sistemes de míssils d’atac i de defensa antiaèria fa dècades que són capaços de seleccionar i eliminar objectius de manera autònoma. No obstant això, els últims avanços en aquest camp tecnològic han elevat la integració de la IA en els sistemes armamentístics fins a un nivell sense precedents.

La guerra a Ucraïna ha demostrat l’eficàcia de l’ús dels drons autònoms, tant per part dels russos com dels ucraïnesos, però aquesta tecnologia està sent utilitzada en una àmplia gamma d’altres aplicacions militars. Des de sistemes de reconeixement facial fins a vehicles autònoms, la IA permet a les forces armades millorar la precisió, la velocitat i la capacitat de presa de decisions en les operacions de combat. A més, els algoritmes d’aprenentatge profund poden analitzar enormes quantitats de dades per optimitzar el manteniment de sistemes d’armes, predir els moviments de l’enemic, o millorar les tàctiques i l’estratègia d’una intervenció militar.

Així mateix, alguns d’aquests sistemes autònoms possibiliten missions, com ara incursions, atacs aeris i assassinats patrocinats per un Estat, que altrament difícilment es produirien a causa del perill de perdre els pilots o les repercussions polítiques, diplomàtiques o de conformitat amb el dret internacional. Per tant, aquest canvi de paradigma planteja una sèrie de qüestions ètiques i legals sobre la responsabilitat de l’ús i el control dels sistemes armamentístics autònoms que han generat preocupació en la comunitat internacional.

 

Algorismes que seleccionen objectius a Gaza

El genocidi d’Israel contra el poble palestí ha fet encara més palesa la necessitat d’instaurar mecanismes de governança que regulin l’ús de la IA en l’àmbit militar. Sis oficials d’intel·ligència israelians van afirmar en un informe, elaborat pel periodista d’investigació Yuval Abraham i publicat per la revista israeliana-palestina +972, que els sistemes d’intel·ligència artificial han exercit un paper clau en la identificació —i possible identificació errònia— de desenes de milers d’objectius a Gaza.

Durant els primers dies de la intervenció militar, aquest sistema d’intel·ligència artificial denominat Lavender, fins ara secret, va fer servir una base de dades per a identificar 37.000 objectius potencials en funció dels seus suposats vincles amb la resistència Palestina. Els comandaments de l’exèrcit van donar la seva aprovació perquè els oficials adoptessin les llistes de persones a matar seleccionades per Lavender, sense cap requisit de comprovar o qüestionar les seleccions de l’algorisme o d’examinar les dades d’intel·ligència en les quals es basaven.

Un dels oficials que van utilitzar Lavender posava en dubte que el paper dels humans en el procés de selecció tingués sentit. “Jo invertia 20 segons per cada objectiu en aquesta fase, i feia dotzenes d’ells cada dia. No suposava cap valor afegit com a ésser humà, a part de ser un segell d’aprovació. Estalviava molt de temps.”

Altres oficials descrivien com, per a determinades categories d’objectius, les forces israelianes aplicaven marges “pre-autoritzats” quant al nombre estimat de civils que podien ser assassinats abans que s’autoritzés un atac. Concretament, durant les primeres setmanes del bombardeig se’ls permetia matar fins a 20 civils durant atacs aeris contra militants de baix rang, destruint cases senceres i matant a tots els seus ocupants.

Experts en dret humanitari internacional consultats pel diari The Guardian van expressar la seva alarma per la informació que les forces israelianes acceptessin i autoritzessin premeditadament danys col·laterals d’aquest gran nombre de civils, apuntant que els militars han d’avaluar la proporcionalitat de cada atac individual. Un fet que és poc probable que es produeixi, tret que es desenvolupin i s’obliguin a complir tot un conjunt normes ètiques i reglamentàries a l’hora de militaritzar l’ús de la IA.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

El rendible negoci de la guerra

4min lectura

La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat...

Economia

Estem a les portes d’un nou ordre mundial?

5min lectura

Els imperis sorgeixen i desapareixen de manera...

Cultura

Geopolítica: de l’hegemonia a la multipolaritat

4min lectura

L’estira-i-arronsa geopolític dels últims anys entre Orient...



Els sistemes digitals que fan ús de la intel·ligència artificial s’estan implantant de mica en mica, i són l’eix sobre el qual gira la quarta revolució industrial. Tanmateix, aquests canvis també modifiquen la nostra vida laboral i plantegen qüestions ètiques. El monitoratge basat en algoritmes pot decidir si l’empresa ha d’acomiadar un empleat?

 

Fa molts anys que les distopies tecnològiques són un gènere popular en el cinema i literatura de ciència-ficció. En aquests escenaris futurs, com els que apareixen a les novel·les d’Aldous Huxley o en sèries com ‘Black Mirror’, els humans som objecte d’un control omnímode amb l’ajuda de la intel·ligència artificial. Aquestes distopies han alimentat tota mena de teories conspiranoiques, però, amb l’èxit del teletreball i plataformes com Uber, Glovo o Amazon Flex, corren el risc de deixar de ser ficció per convertir-se en una trista realitat del nostre dia a dia laboral.

 

Culpa del mètode o de l’algoritme?

No és cap secret que plataformes digitals com Amazon fa anys que fan ús d’algoritmes per gestionar els milions de clients i comerciants del seu mercat en línia. Es tracta de programes informàtics coneguts com a “bots” (afèresi de “robots”) que ajuden a evitar el frau comercial, però amb els quals no pots dialogar en cas de disputa.

Aquesta mateixa gestió per algoritme Amazon l’ha emprat recentment amb Amazon Flex, una modalitat de treball que permet als treballadors autònoms guanyar ingressos extres gràcies als repartiments de paqueteria. Tanmateix, segons una investigació de Bloomberg, alguns d’aquests treballadors han estat acomiadats per correu electrònic automatitzat i enviat per un algoritme. L’algoritme ha decidit, basant-se en paràmetres més enllà del control de l’empleat, que la seva productivitat no era prou per justificar el lloc de treball.

Ens trobem en un cas similar amb Xsolla, una fintech russa que va acomiadar 147 empleats, un 30% de la seva plantilla, fent servir un sistema d’avaluació per algoritme. Aquest acomiadament es va fer viral quan el fundador de la companyia va explicar per correu electrònic als treballadors, i de males formes a les xarxes socials, que el sistema d’intel·ligència artificial  (IA) havia determinat que els treballadors estaven poc implicats i eren poc productius.

Però sense haver de recórrer a casos extrems, és indubtable que el monitoratge del temps de treball i la recollida massiva de dades sobre el teu rendiment per part de sistemes d’IA són una realitat. Aquest mètode s’està implantant per cobrir la manca de supervisió humana a causa del teletreball. Moltes empreses ja utilitzen infinitat d’eines i aplicacions informàtiques, com Microsoft Productivity Score, Track People, Hubstaff i Asana per espiar o controlar la productivitat dels seus empleats. Possiblement, l’aplicació dels algoritmes de control, en si mateixa, no sigui el problema, sinó del mètode d’ús d’aquestes eines per part de les empreses, que sí que haurien de ser qüestionades.

 

Un mal necessari que s’ha de regular

L’ús i abús d’alguns d’aquests dispositius de monitoratge pot comportar la vulneració de drets fonamentals relacionats amb la privacitat dels treballadors. Un fet que ha provocat que la Unió Europea hagi dissenyat una nova regulació, que encara no s’ha aplicat, per minimitzar les repercussions negatives d’aquest ràpid augment en l’ús de la robòtica i la intel·ligència artificial en el nostre entorn socioeconòmic i laboral.

La mateixa legislació espanyola reconeix que les empreses tenen dret a adoptar les mesures de vigilància i control que considerin més oportunes per comprovar que el treballador compleix amb les seves obligacions i deures laborals, sempre que es respecti la seva dignitat. Però, dins la Llei de Protecció de Dades, existeix una normativa més específica, relacionada amb la protecció de dades dins dels entorns digitals, que diu que els treballadors tenen dret a la intimitat en l’ús dels aparells digitals posats a la seva disposició per l’empresa.

La normalització de la convivència laboral entre persones i intel·ligència artificial tot just comença, i passaran anys fins que no es resolgui la incertesa jurídica, legislativa i reglamentaria que ocasiona. Però sobretot, requerirà un esforç de transparència i confiança per ambdues parts, treballadors i empreses, per delimitar les línies vermelles que no s’haurien de creuar.

 

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Finances

El repte més gran de les PIMES

5min lectura

L’acceleració de la digitalització ha estat un dels reptes més

Management

Nòmades digitals: fer del món la teva oficina

4min lectura

Cansat de treballar des de casa? Fes-te nòmada digital i

Separar l’oci de la feina fent teletreball

1min lectura

En aquest vídeo, et donem alguns consells per a poder



Mentre que els Estats Units i la Unió Europea ja han canalitzat gairebé 75.000 milions d’euros per a la producció de la pròxima generació de semiconductors, Washington intensifica les sancions contra la Xina per evitar perdre una batalla estratègica per la supremacia tecnològica que tindrà implicacions globals.

 

En els darrers anys s’ha intensificat la guerra tecnològica entre els Estats Units i la Xina en l’àmbit de la producció de circuits integrats essencials en una àmplia gamma d’aplicacions, des de telèfons intel·ligents fins a automòbils, equipament militar o la investigació científica. 

Durant dècades, els Estats Units han dominat la indústria de la producció de microxips, amb empreses com Intel, Qualcomm i Nvidia, que els han atorgat un avantatge estratègic en un món cada vegada més digitalitzat. Encara que actualment només tenen una quota mundial del 10% en la producció de semiconductors, dominen la cadena de valor en un 40%. A més, tenen un control absolut sobre els grans productors de microxips a Taiwan, Corea del Sud i el Japó, així com d’ASML, l’empresa holandesa líder en el desenvolupament i fabricació de màquines fotolitogràfiques que s’utilitzen per a produir aquests circuits integrats.

L’entrada en joc de nous actors com la Xina és vista com una amenaça contra l’hegemonia tecnològica dels Estats Units. En aquest context, fa anys que Washington ha anat aprovant tot un seguit de sancions per castrar la competència i el desenvolupament tecnològic del gegant asiàtic sota diferents justificacions sobre seguretat nacional mentre obligava els seus Estats clientelars a aplicar les mateixes restriccions.

 

Més sancions i més subvencions

Segons informava Bloomberg aquest diumenge 12, els Estats Units i la Unió Europea ja han canalitzat gairebé 75.000 milions d’euros per a la producció de la pròxima generació de semiconductors, intensificant un enfrontament global amb la Xina per la supremacia dels xips. Només el mes passat, funcionaris de l’administració nord-americana van anunciar 5.650 milions en subvencions per a Micron Technology Inc., el major fabricant estatunidenc de xips de memòria per a computadores.

Es tracta de la primera fase d’una inversió d’uns 351.000 milions d’euros destinats per governs de l’esfera d’influència nord-americana per a impulsar el desenvolupament i producció dels microprocessadors més avançats.

Al mateix temps, Washington ha revocat les llicències que encara permetien a empreses com Intel i Qualcomm vendre alguns xips per a ordinadors portàtils i telèfons mòbils Huawei, el fabricant xinès d’equips de telecomunicacions anteriorment ja sancionat. 

Per part seva, Pequín han anunciat recentment subvencions per a les empreses que comprin xips d’intel·ligència artificial (IA) de producció nacional. En el marc d’aquesta iniciativa, la ciutat aspira a ser 100% autosuficient en maquinari i programari d’infraestructures informàtiques intel·ligents per al 2027.

“No hi ha dubte que hem passat el Rubicó en termes de competència tecnològica amb la Xina, particularment en semiconductors,” va dir Jimmy Goodrich, alt funcionari de la Xina i assessor tecnològic estratègic de Rand Corp. “Totes dues parts bàsicament han fet d’aquest un dels seus principals objectius estratègics nacionals.

 

L’impacte negatiu de les sancions

Les sancions i els controls a l’exportació no sols han tingut repercussions negatives per a la Xina, limitant el seu accés a l’última generació de semiconductors, sinó també per a les empreses occidentals que han perdut una gran quota de mercat i dels seus ingressos.

Per altra banda, això ha accelerat el desenvolupament tecnològic i la competència de les empreses xineses en un sector també considerat estratègic per al seu govern, que està intensificant les seves inversions nacionals en xips més avançats, al mateix temps que redueix les quotes de mercat de les empreses estatunidenques.

De la mateixa manera, els fabricants de xips taiwanesos, que actualment posseeixen gairebé la meitat de la capacitat mundial de producció de xips, probablement veuran disminuir la seva quota de mercat global a conseqüència de l’impuls inversor de la Xina. Atès que la tecnologia i la seguretat nacional estan cada vegada més interrelacionades, és poc probable que les sancions occidentals contra els semiconductors moderin les ambicions del gegant asiàtic.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Per què la Xina no declara tot l’or que té?

5min lectura

La Xina és el major productor d’or del món i fa anys que...

Economia

Els Balcans: a prop de la Xina i lluny de la UE

7min lectura

Els Balcans Occidentals, una regió situada al sud-est...

Cultura

El poder creixent dels BRICS

4min lectura

Els cinc estats emergents que formen el grup dels BRICS...



La Reserva Federal dels Estats Units llançarà aquest estiu un sistema de pagaments en temps real pensat per agilitzar les transaccions entre comptes bancaris. Aquest avenç és vist per alguns crítics com un nou pas cap a un dòlar digital per a contrarestar les criptomonedes i eliminar els diners en efectiu.

 

En un món cada vegada més digital i interconnectat, els sistemes de pagament estan evolucionant per adaptar-se a les necessitats d’empreses i consumidors que demanen tenir accés a serveis de pagament ràpids per a fer gestions de manera més eficaç i poder controlar millor la seva tresoreria. El sector privat ha estat la punta de llança d’aquesta evolució, però els governs també hi volen prendre partit.

Per a satisfer aquestes necessitats, la Reserva Federal dels Estats Units té previst introduir el juliol d’aquest any un nou sistema de pagaments conegut com el FedNow. Aquesta nova plataforma de pagaments instantanis està dissenyada per a fer possibles pagaments segurs i eficients en temps real, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

Això suposa un gran avantatge per a empreses i consumidors, ja que no hauran de dependre dels terminis de processament tradicionals, que ara poden ser de diversos dies hàbils. El nou sistema permetrà que els fons es transfereixin immediatament entre els comptes bancaris participants, i en tractar-se d’una organització governamental sense ànim de lucre podrà oferir preus més competitius.

Per altra banda, l’adopció del FedNow pels bancs, les empreses i les principals institucions financeres dels Estats Units podria provocar que altres entitats estrangeres es veiessin forçades a utilitzar el servei. Això és significatiu perquè podria ajudar al dòlar, també en format digital, a perpetuar el seu regnat en les transaccions transfrontereres internacionals. Aquest escenari no es pot descartar enfront de la creixent desdolarització i l’anunci del llançament d’una nova moneda per part del grup dels BRICS.

 

Un nou sistema de pagaments relacionat amb el dòlar digital?

Paral·lelament al llançament del FedNow, la Reserva Federal està estudiant la possibilitat d’introduir el dòlar digital. Com ja han fet altres països, es tractaria de posar en circulació una moneda digital vinculada al banc central (CBDC). Aquesta proposta ha generat crítiques pel fet que podria afectar les llibertats fonamentals de la ciutadania, augmentant la capacitat dels governs per rastrejar i controlar a la població.

En aquest sentit, el governador de l’estat de Florida Ron DeSantis i el candidat presidencial Robert Kennedy Jr, qüestionen els motius que hi ha al darrere de la possible introducció del dòlar digital i del nou sistema de pagaments de la FedNow. Concretament, Robert Kennedy Jr va manifestar que l’emissió d’un dòlar digital servirà com un mecanisme per a controlar als ciutadans estatunidencs, igual que el sistema de pagaments FedNow, afirmant que “la distinció entre el FedNow i una CBDC és important des d’un punt de vista tècnic, però no des del punt de vista de les llibertats civils”.

Arran d’aquestes declaracions que pretenen vincular les dues propostes, s’ha deslligat la polèmica en xarxes socials, en les quals circulen continguts que afirmen que la Reserva Federal llançarà aquest juliol una moneda digital de banc central anomenada FedNow, que donarà més poder al Govern per ratificar l’esclavitud financera i la tirania política.

Una desinformació que s’ha viralitzat fins al punt que la Reserva Federal ha vist necessari desmentir-la oficialment, apuntant que “FedNow no està relacionat amb una moneda digital. FedNow és un servei de pagaments que la Reserva Federal posa a la disposició de bancs i cooperatives de crèdit per a transferir fons. El servei FedNow no és una forma de moneda ni un pas cap a l’eliminació de cap manera de pagament, inclòs l’efectiu.”

A banda d’això, Jerome Powell i Lael Brainard, president i exvicepresidenta de la Reserva Federal, assenyalaven que encara podrien faltar anys per a veure un dòlar digital convertir-se en realitat, però que el FedNow es podria perfilar com a una millor alternativa a una CBDC. Sigui com sigui, la controvèrsia està servida, i és probable que impulsi encara més l’argument a favor de les criptomonedes, com a monedes digitals descentralitzades que poden servir com a una defensa contra les CBDC o altres alternatives monetàries recolzades per l’Estat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

La futura moneda dels BRICS

5min lectura

El grup dels BRICS, que agrupa a les dues grans economies...

Economia

“Les CBDC amenacen les llibertats fonamentals”

4min lectura

Els reguladors ens volen vendre la imatge que les monedes...

Economia

El principi de la fi de la supremacia del dòlar?

7min lectura

Les noves potències emergents intenten reduir la seva...



El Sistema Financer Quàntic (QFS) introduirà un nou sistema descentralitzat de pagaments interbancaris transfronterers basat en una moneda digital sostinguda per actius físics com l’or.

 

Si bé és cert que el món dels serveis financers està en constant evolució, el Sistema Financer Quàntic (QFS) té el potencial de revolucionar un sector bancari que sovint es troba limitat per sistemes heretats que no donen més de si davant de la necessitat d’adaptar-se a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Abans d’aprofundir en el paper de l’or dins del QFS, és important entendre què es tracta d’un nou desenvolupament tecnològic que faria servir la computació i criptografia quàntica a través d’una plataforma de cadena de blocs (blockchain), les quals permetrien realitzar transaccions segures i ràpides sense la necessitat d’intermediaris com a bancs i institucions financeres.

Un dels principals avantatges del QFS és la seva capacitat per a prevenir el frau i el blanqueig de diners, que són unes de les grans preocupacions en el sistema financer actual. Això s’aconseguiria mitjançant l’ús de tecnologies avançades d’encriptació i autenticació que assegurarien la immutabilitat de les dades, evitant la seva manipulació i garantint la integritat de les transaccions.

A més, un sistema financer quàntic seria especialment útil en aplicacions on els algorismes s’alimenten de fluxos de dades en temps real, facilitant la transferència d’informació i fent possibles transaccions financeres gairebé instantànies, que els clients podrien veure immediatament actualitzades a les seves plataformes digitals.

 

El paper de l’or en el QFS

Una de les maneres en què el QFS pot revolucionar el sector financer és a través de la creació d’una moneda digital sostinguda per actius físics. No es tractaria d’una criptomoneda sinó d’una moneda digital que podria estar recolzada per or físic, la qual cosa garantiria el seu valor i estabilitat. D’aquesta manera, només les monedes recolzades per or amb un certificat digital d’or podrien participar en les transaccions d’un QFS. 

La impressió i abocament de grans quantitats de diners en l’economia a través de dèficits fiscals cada vegada més insostenibles estan danyant la credibilitat del sistema mundial de moneda fiduciària, així com deteriorant les finances dels governs. Per tant, no és d’estranyar que la incertesa econòmica i la pèrdua de confiança en les divises fiat incentivin un retorn a les monedes fiduciàries recolzades per valors segurs com els metalls preciosos. 

En aquest context, és probable que l’or exerceixi un paper cada vegada més important com a suport de divises i transaccions, un sistema monetari en el qual el valor de les divises estigui sostingut per la seva convertibilitat a l’or. L’exemple del QFS no és únic, Zimbàbue està a punt d’introduir una moneda digital de curs legal recolzada per or amb l’objectiu d’ajudar a estabilitzar l’economia davant de la ràpida depreciació del dòlar zimbabuès. Una tendència que alguns analistes veuen com un senyal inequívoc d’un canvi de paradigma en el sistema monetari internacional.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Tecnologia

Tot a punt per a un sistema financer quàntic?

4min lectura

El sistema financer quàntic (QFS) és un nou...

Finances

L’avanç de ‘blockchain’ en el sistema de pagaments

4min lectura

Tot i que 2022 va ser un any convuls per a les...

Economia

Estem tornant al patró or?

2min lectura

Països fora de l’esfera occidental estan comprant...



En els últims anys s’ha estès el mite que la nostra mala gestió del correu electrònic és summament nociva per al medi ambient. Les últimes recerques relativitzen el seu impacte i apunten a altres hàbits digitals com a responsables d’una part apreciable de l’escalfament global.

 

El llibre ‘How Bad Are Bananas? The Carbon Footprint of Everything’, publicat l’any 2010, ha popularitzat la idea que els correus electrònics provoquen una gran petjada de carboni. El seu autor estimava que cada missatge, encara que només sigui per a respondre “gràcies”, genera un mínim de 0,3 grams de CO₂ pel consum energètic associat als nostres dispositius i, sobretot, als grans centres de dades. I cal tenir en compte que cada dia s’envien entre 150.000 i 300.000 milions de correus electrònics en el món, tot i que la majoria són ‘spam’.

Algunes recerques recents relativitzen aquest suposat perjudici mediambiental dels nostres missatges. A part d’alliberar una mica d’espai en els servidors que els allotgen, no hi ha proves que es redueixi substancialment el consum energètic de la infraestructura digital si evitem els nostres correus prescindibles i esborrem els innecessaris.

Molt poques vegades encenem un mòbil o ordinador només per enviar un correu electrònic i tant els sistemes d’emmagatzematge com els de transmissió de dades funcionen sense descans, fins i tot quan no els utilitzem, per la qual cosa el consum d’energia es manté bastant estable.

 

Una perspectiva actualitzada

Amb les noves estimacions, es calcula que escalfar aigua en una tetera requereix més electricitat que l’enviament i magatzematge de mil correus electrònics. I eliminar aquest miler de missatges de la nostra safata tindria un benefici de carboni d’uns cinc grams de CO₂, el mínim que generaria el nostre ordinador en mitja hora si el mantenim encès per esborrar-los. Tot i que costi assimilar-ho, esborrar manualment els correus electrònics pot tenir un major impacte en les emissions de carboni que emmagatzemar-los.

En realitat, una primera mesura eficaç per limitar la petjada de carboni del correu electrònic és reduir en la mesura que sigui possible el nombre de dispositius electrònics que fem servir per gestionar-lo i conservar-los el temps més gran possible, ja que la seva fabricació genera una petjada de carboni important.

Però, sobretot, salvaguardar el medi ambient implica emprar dispositius que ofereixin una bona eficiència energètica i racionalitzar el temps en què els mantenim encesos: cal no oblidar que una part de l’electricitat amb la qual alimentem aquests dispositius té el seu origen en combustibles fòssils.

 

L’origen d’un trànsit excessiu

Òbviament, evitar correus innecessaris, escriure de manera concisa, incloure enllaços a arxius en lloc d’adjuntar-los, limitar el nombre de destinataris, buidar regularment la carpeta de ‘spam’ i donar-se de baixa de butlletins que realment no ens interessen són bones pràctiques que reduiran el trànsit d’Internet. Però, si realment volem contribuir amb els nostres hàbits digitals a la bona salut del planeta, hauríem de mirar més enllà del nostre correu electrònic.

Els intercanvis de correus només representen l’1% del trànsit d’Internet, la qual cosa és una minúcia si ho comparem amb els serveis de ‘streaming’ de vídeo, que ja suposen més del 80% del que transita per la xarxa. I això sí que suposa una quantitat apreciable de tones de CO₂.

 

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Sostenibilitat

El bitcoin consumeix tanta electricitat com Suècia

3min lectura

Com és possible que contamini una cosa que no existeix...

Sostenibilitat

Què són i com funcionen els crèdits de carboni

2min lectura

El Protocol de Kyoto va assentar les bases per a les...

Estalvis

Consum conscient: una clau per a canviar el món

2min lectura

Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real...



Aquest mes d’abril del 2024, el halving de bitcoin reduirà a la meitat la recompensa atorgada als miners per cada bloqueig validat. En anteriors halvings, el bitcoin va experimentar pujades de preus de tres dígits. Dona’t d’alta a Bitvavo des d’11Onze Recomana i et regalem 20 € perquè comencis a operar amb criptomonedes!

 

El halving de Bitcoin és un esdeveniment programat en el qual les recompenses per mineria i verificació de nous blocs es redueix al 50%, és a dir, els miners només guanyen la meitat de la quantitat de BTC per bloc minat. 

Es produeix un halving cada 210 000 blocs o cada quatre anys aproximadament. Actualment, hi ha uns 19,5 milions de bitcoins en circulació, per tant, encara en queden 1,5 milions per minar abans d’assolir el límit d’emissió autoimposat de 21 milions de BTC.

Es preveu que el halving d’aquest any es produeixi entre el 19 i el 20 d’abril, quan la recompensa passarà de 6,25 BTC a 3,125 BTC per bloc. Al mateix temps reduirà la taxa d’inflació de la criptomoneda i s’espera que tingui un efecte positiu en el preu del bitcoin.

 

L’efecte contagi del halving

Aquest entusiasme pel halving del BTC pot conduir a una major inversió en altcoins, perquè els inversors es mostren més optimistes sobre el possible creixement del preu d’altres criptomonedes. 

De fet, ja hi ha altres actius que s’han vist arrossegats per la recent pujada de preu del Bitcoin. Les blockchain de Solana i Avalanche han experimentat un augment significatiu del seu valor. Així com és el cas de les meme coins, que han arribat a estar entre les 100 principals criptomonedes per capitalització.

Una casa de canvi a la mà

Compra, ven, afegeix o retira diners en qualsevol format. Poden ser monedes fiduciàries com l’euro o criptomonedes.

Hi ha més de 190 criptoactius diferents!

Vull els 20 € de prova

Bitvavo que 11Onze Recomana

Bitvavo, la plataforma de compravenda de criptomonedes que 11Onze Recomana, està registrada al Banc Central dels Països Baixos. Es tracta d’una casa de canvi que no sols et brinda l’oportunitat d’explorar el variat i apassionant món dels criptoactius d’una manera segura, fàcil i intuïtiva, sinó que ara et permet operar amb més de 200 criptomonedes.

Dona’t d’alta a Bitvavo des d’11Onze Recomana i et regalem 20 € perquè comencis a operar amb criptomonedes! I si vols transferir els teus fons de Binance a Bitvavo, aquí tens un tutorial de com fer-ho.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Tecnologia

Halving de Bitcoin: Què és i per a què serveix?

4min lectura

En el món del Bitcoin, el halving és un esdeveniment...

Tecnologia

Per què s’han disparat les criptomonedes?

3min lectura

Tot i la recent correcció baixista, el bitcoin i altres...

Finances

Criptomonedes amb Bitvavo

4min lectura

Les criptomonedes arriben a La Plaça de la mà de...



Tot i la recent correcció baixista, el bitcoin i altres criptomonedes han experimentat una pujada de preu meteòrica que ha beneficiat als usuaris d’11Onze que van invertir en criptomonedes a través de Bitvavo. Fem un repàs a les últimes novetats del món cripto amb Oriol Blanch, mànager d’afiliats de Bitvavo.

 

Tal com s’esperava, l’imminent halving i l’entrada en joc de la comercialització d’ETF (Exchange Traded Funds) vinculats al bitcoin al comptat han impulsat la popularització de la inversió en criptoactius a través dels mercats tradicionals i han contribuït a la pujada del valor del bitcoin.

És veritat que el preu del bitcoin ha experimentat una correcció baixista d’un 11.65% d’ençà que va assolir el màxim històric de 73.949 $ i que els fluxos de ETF s’han estabilitzat, però l’increment de valor de la criptomoneda reina ha sigut espectacular. Com explica Oriol Blanch, “Moltes institucions comencen a confiar en aquest actiu i a poc a poc s’està veient que és un actiu que ha arribat per quedar-se. Cada vegada hi ha més comerços i empreses que accepten aquesta criptomoneda”.

Més enllà del bitcoin

Mentre el BTC continuava pujant de preu, també es va disparar el mercat dels altcoins, és a dir criptomonedes alternatives a les més populars i amb més capitalització de mercat, com ara el bitcoin i l’ethereum. “Hi ha molts altres actius que s’han vist arrossegats per aquesta pujada de bitcoin i que han aportat molts beneficis a la comunitat o inversors que hi van apostar”, apunta Blanch.

Les blockchain de Solana i Avalanche han experimentat un augment significatiu del seu valor. Les baixes comissions per transacció i la velocitat més gran d’aquestes dues xarxes de criptomonedes en comparació a l’ethereum han facilitat un augment significatiu del seu volum de transaccions. 

Com assenyala el mànager d’afiliats de Bitvavo, “Ethereum és una blockchain molt antiga, molt segura i està molt descentralitzada, però, per altra banda, és molt cara. Pots arribar a pagar entre 15 i 50 dòlars per transacció, la qual cosa no és escalable.”

 

La popularitat de les meme coins

Un dels tòpics que estava a l’ordre del dia en el Paris Blockchain Week que s’ha celebrat del 9 a l’11 d’abril, és el de les monedes meme o meme coins, un tipus d’actius virtuals basats en memes d’Internet. Influencers i grups d’inversors bombardegen constantment les xarxes socials sobre projectes d’aquest tipus.

D’aquesta manera i malgrat els seus orígens, les meme coins s’han fet un lloc important en el mercat i algunes fins i tot han arribat a estar entre les 100 principals criptomonedes per capitalització. Meme coins de moda, com Pepe, Floki, Bonk i altres, han registrat un repunt massiu del seu valor. I és que, com diu Blanch, poder fer diners especulant amb aquests actius, és una cosa que sembla ser molt atractiva per a la gent que li agrada aquest món.”

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Tecnologia

Halving de Bitcoin: Què és i per a què serveix?

4min lectura

En el món del Bitcoin, el halving és un esdeveniment...

Finances

Criptomonedes amb Bitvavo

4min lectura

Les criptomonedes arriben a La Plaça de la mà de la...

Tecnologia

Criptomonedes: l’oportunitat europea

3min lectura

Oriol Blanch, mànager d’afiliats de Bitvavo, torna a...



L’automatització, la intel·ligència artificial i la robòtica estan transformant la manera en què vivim i treballem. Aquests avenços tecnològics milloren la productivitat, però també plantegen reptes i preguntes sobre com afectaran els treballadors i a l’economia en general.

 

L’evolució de la durada de la jornada laboral ha mantingut una tendència decreixent en les últimes quatre dècades. Segons un informe publicat en el Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, la jornada laboral mitjana a l’Estat entre 1987 i 2019, s’ha reduït de 37 a 31,8 hores setmanals.

Aquest estudi analitza el conjunt de canvis estructurals de l’economia que han contribuït a la reducció de la jornada laboral i les perspectives que es mantingui aquesta tendència en un futur. Assenyala l’augment del pes del sector serveis, l’impuls a la parcialitat laboral i el progrés de la tecnologia com a principals factors contribuents al descens de la jornada laboral mitjana.

Els avanços tecnològics en automatització, robòtica i digitalització de la informació i la comunicació, han modificat la naturalesa de moltes tasques laborals i possibilitat una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat. Una reducció de la jornada laboral que facilita la conciliació entre la vida laboral i personal, redueix l’estrès i millora de la salut i el benestar dels treballadors.

Tanmateix, tot i que és cert que la tecnologia comporta beneficis personals i contribueix a augmentar la productivitat i l’eficiència a les empreses, també pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.

 

Invertir en educació i formació

L’informe assenyala que la inversió en capital humà i la innovació són factors clau en la millora de la productivitat. És a dir, les regions que inverteixen en educació i formació tenen una força laboral més preparada per l’adopció de noves tecnologies i per aprofitar les oportunitats d’aquesta revolució ocupacional.

Segons l’estudi de Randstad, ‘Flexibility at work: abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Així i tot, cal tenir en compte que quan parlem de pèrdua de llocs de treball, són les tasques que requereixen menys competències, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant. 

En un context de crisi econòmica i davant de la incapacitat de moltes empreses per augmentar els salaris significativament, la reducció d’hores de feina, tot mantenint els salaris i la productivitat, pot ser un factor determinant a l’hora de captar talent. En tot cas, el procés d’adaptació per part de la societat a aquesta nova realitat laboral requerirà la col·laboració del teixit empresarial i l’administració pública perquè ningú es quedi enrere.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Management

La feina del futur: 56 aptituds per prosperar

3min lectura

Com serà la feina del futur i quines habilitats ens caldran...

Tecnologia

Automatització del treball: m’haig de preocupar?

4min lectura

Els economistes fan previsions de cap on portarà...

Economia

Els algoritmes ara també fan d’economistes

3min lectura

L’automatització del treball està creant una...



App Store Google Play