Com podem protegir-nos en l’era de Pegasus?

James Sène, president de l’empresa de tecnologia financera 11Onze, comparteix la seva experiència i la seva visió sobre com podem afrontar els reptes de la ciberseguretat en l’era de Pegasus.

“Tocar i llest” (“Tap&Go”) s’ha convertit en el nostre últim mantra. Ja sigui a la caixa registradora d’una botiga, a una cafeteria o dins un taxi, tot el que fem avui dia és tocar i marxar. El que no pensem és que aquest petit gest pot dur-nos a pagar alguna cosa que no hem comprat, a perdre tots els nostres estalvis a les mans dels ciberdelinqüents o, pitjor encara, a ser víctimes d’un robatori d’identitat. Fins ara, l’abús de la tecnologia es limitava principalment als guanys monetaris.

Des de la seguretat nacional fins a la llibertat individual, la tecnologia en mans equivocades està causant un mal incalculable a la nostra societat. Ja està robant a molts els seus estalvis i, ara, amenaça de robar la nostra llibertat.

La quantitat de diners robada pels ciberdelinqüents és sorprenent. Fins avui, els estatunidencs han declarat haver perdut més de 469 milions de dòlars per fraus relacionats amb la pandèmia. Al Regne Unit, les empreses han perdut més de 6,2 milions de lliures esterlines per estafes cibernètiques en l’últim any, amb un augment del 31% dels casos durant el punt àlgid de la pandèmia.

En alguns països europeus, la ciberdelinqüència representa gairebé la meitat de tots els delictes comesos. La Covid-19 ha avivat el foc dels ciberdelictes, i ha posat en escac a bancs, fintechs i empreses de tot el món. De fet, el 2020 va marcar el rècord històric de ciberdelinqüència, frau i robatori d’identitat als Estats Units i a Europa. No és d’estranyar que el 76% dels europeus estigui cada vegada més preocupat per la ciberdelinqüència.

Les empreses —grans i petites— i els ciutadans del carrer —joves i adults— s’han convertit en víctimes de la ciberdelinqüència. Als EUA, l’oleoducte Colonial va saltar als titulars quan va tancar la totalitat del seu sistema d’oleoductes per primera vegada en els seus 57 anys d’història. Mentrestant, a Europa, unes 800 botigues de supermercats Coop a Suècia es van veure obligades a tancar després que les caixes dels punts de venda i les d’autoservei deixessin de funcionar. Això es va deure a un ciberatac continu que va afectar organitzacions de tot el món. La llista continua…

La ciberdelinqüència adopta diverses formes. Els pirates informàtics poden robar les teves dades, la teva identitat per a cometre un frau en línia. Pots acabar pagant una factura per alguna cosa que mai has demanat. Cada dia, milers de persones són bombardejades per textos falsos sobre lliuraments de paquets en línia “phishing” per a obtenir dades bancàries. Molts han perdut els estalvis de la seva vida per aquestes operacions delictives. Els correus electrònics falsos que exigeixen dades bancàries per a la devolució d’impostos s’han convertit en una cosa habitual. Fins i tot la missatgeria relacionada amb les vacunes de Covid-19 s’està utilitzant per a liquidar els estalvis de les víctimes. El frau “autoritzat”, en el qual s’enganya els consumidors perquè transfereixin diners als delinqüents, va assolir nivells rècord el 2020, amb 479 milions de lliures perdudes de gairebé 150.000 víctimes.

La ciberseguretat s’ha convertit avui en una prioritat nacional. Per als bancs i les fintechs —que depenen d’oferir un refugi de seguretat financera als seus clients- és imperatiu que ofereixin ciberseguretat.

Abans de res, cal educar la gent sobre els ciberdelictes i les seves diverses formes. Els governs han de prendre la iniciativa en aquest sentit: igual que hi ha campanyes per a reduir l’obesitat, s’han d’engegar campanyes per a educar a la gent sobre la ciberdelinqüència.

La Unió Europea ha desenvolupat una política global de ciberseguretat que inclou una llei de ciberseguretat dissenyada per a millorar la ciberresistència d’Europa i una Agència permanent de la UE per a la ciberseguretat.

Els fraus en línia són una novetat per a la majoria de nosaltres i són molt més difícils d’evitar, sobretot per a aquells que encara no estan totalment acostumats a l’àmbit digital. Com podem protegir-nos?

Algunes mesures que podem prendre per a evitar ser víctimes de ciberdelictes són mantenir segura la informació personal i privada en les xarxes socials. Els ciberdelinqüents solen obtenir la nostra informació personal a partir d’unes poques dades, per la qual cosa com menys informació compartim públicament, millor per a nosaltres. És millor no compartir informació com el nom del nostre primer col·legi, la mascota o el cognom de soltera de la mare. Canviar la configuració de la privacitat en les nostres xarxes socials, per exemple, configurant el perfil com a privat, o també ajuda a restringir la informació que poden veure les persones que no has afegit com a contactes.

El robatori d’informació personal també pot produir-se quan algú obté les teves dades personals de manera fraudulenta o amb enganys, com de costum, per a obtenir un benefici econòmic. Pot ser que t’enganyin perquè donis informació personal a través d’Internet, o que un ciberdelinqüent et robi el correu per a accedir a la informació del compte que t’han enviat. Per això és important protegir les teves dades personals. Una VPN també pot ajudar-te a protegir les dades que envies i reps en línia, especialment quan accedeixes a Internet a través d’una wifi pública.

Les noves tecnologies són sempre vulnerables. Les dades biomètriques emmagatzemades per un proveïdor de serveis podrien ser piratejades. És un objectiu tan valuós per als ciberdelinqüents com una base de dades amb noms d’usuari i contrasenyes. Una contrasenya es pot canviar, però una empremta dactilar és teva per a tota la vida. Qualsevol violació de la seguretat que suposi la filtració d’aquesta informació tindrà probablement conseqüències molt més greus que el robatori d’una contrasenya.

Per tant, és important que la gent estigui informada sobre la manera en què s’utilitzen i conserven les dades biomètriques, i en quines circumstàncies poden ser transmesos a altres organismes. A més, aquesta tecnologia ha d’utilitzar-se com un mètode de protecció secundària que complementi altres mesures de seguretat en lloc de substituir-les per complet, per raons òbvies.

Entenc que la lluita contra la ciberdelinqüència és cosa de tots. Per a la majoria de la gent, això significa seguir uns quants passos senzills i de sentit comú per a ajudar a mantenir-se a si mateix i a la seva família més segurs.

Però això no significa que els bancs i els governs no hagin de rendir comptes per l’abús de poder o la falta d’inversió en un sistema de seguretat sòlid. Al Regne Unit, la majoria dels bancs han adoptat un codi voluntari per a reemborsar a les víctimes d’aquesta mena de delictes “sense culpa”, però el nombre de víctimes que aconsegueixen recuperar els seus diners pot ser tan baix com el 30% en alguns bancs! A mesura que la tecnologia es mou i canvia, nosaltres també hem de comprendre, adaptar-nos i garantir la nostra seguretat.

És inevitable que vegem més “Pegasus” que erosionin la nostra confiança en la tecnologia, però crec que també trobarem als nostres Beleròfons per a combatre als ciberdelinqüents.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

S’apropa el llançament de la nostra aplicació bancària i un dels dubtes recurrents és saber quines dades biomètriques avalaran la seguretat de les nostres operacions. Parlem amb l’agent David López per a resoldre tots els dubtes sobre el tractament de les dades biomètriques a 11Onze.

Quines dades biomètriques requerirà l’App d’11Onze?

Existeixen diversos tipus de dades biomètriques i, tot i que les més comunes són l’empremta dactilar i el reconeixement facial, també han aparegut sistemes que es basen en la manera de caminar, la veu o en dades cal·ligràfiques. 11Onze se centrarà en les dues primeres, l’empremta dactilar i el reconeixement facial, que complementaran la contrasenya personal i el número secret PIN.

Per què s’utilitzarà el reconeixement biomètric?

El reconeixement biomètric forma part dels processos KYC (Know Your Customer [Coneix el teu client]) que s’han de complir per poder operar amb una entitat financera. A més d’ajuntar una fotografia del DNI, el sistema demana un reconeixement facial que compara les dues fotografies, la del DNI i l’autoretrat, per assegurar-se que el client que obre un compte efectivament és qui diu ser. Les dades biomètriques tenen nombrosos beneficis, alguns molt bàsics, com ara que amb aquestes dades no necessites recordar una contrasenya o que el sistema et reconeix de forma automàtica. A diferència del que seria una contrasenya, el reconeixement biomètric genera una verificació del control de presència, és a dir, sabem que aquesta persona és qui diu ser, però a més a més sabem que està aquí en aquest moment.

On queden registrades les dades dels usuaris?

Les dades biomètriques no sortiran mai del dispositiu des del qual accedeixes. Les faràs servir per poder entrar a la nostra aplicació, però sempre romandran al teu dispositiu. Això ho podràs llegir a la política de privacitat. Un dels punts clau per a nosaltres és garantir la confidencialitat en el tractament de dades, i per això fem servir un sistema estàndard a la indústria per emmagatzemar i garantir que les credencials estan segures.

Com ho utilitzarem en la nostra operativa diària?

En la teva operativa diària, bàsicament faràs servir el reconeixement dactilar o el reconeixement facial, en funció del dispositiu que tinguis o dels permisos que vulguis acceptar. Sobretot et caldrà a l’hora d’entrar a l’aplicació. Una vegada dins, per seguretat et demanarà el PIN de tant en tant per verificar la teva identitat. Per tant, hauràs de recordar aquest número en tot moment.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La Plaça d’11Onze segueix millorant l’experiència d’usuari. El sistema de notificacions permet seguir agents i no perdre’s cap novetat.

El cor de La Plaça són els continguts i la conversa que es produeix amb els usuaris. I, de mica en mica, la manera com els usuaris interactuen anirà perfilant el que els hi aparegui. Aquest és l’objectiu, que La Plaça ofereixi de forma orgànica continguts adequats a cada usuari, de manera que la comunitat sigui cada vegada més útil.

Per això s’ha activat un sistema de notificacions que permet que els membres sàpiguen què hi ha de nou interessant per a ells. És el puntet vermell que hi ha dalt de tot a la dreta, on hi ha el perfil d’usuari. Aquí hi apareixeran les notificacions de tot allò que et pugui ser rellevant, en funció del que mires, t’agrada o segueixes. I també se t’avisarà quan guanyis més Peles!

Un altre punt clau del sistema és que els usuaris poden seguir als agents que més els agradin. Això és important perquè cada vegada hi haurà més creadors de continguts a La Plaça i, per tant, aquesta funció els facilitarà trobar contingut.

Si et queden dubtes sobre com funciona, aquí et deixem algunes captures.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Telegram és molt més que una aplicació de missatgeria instantània, i té eines que permeten obrir grups i canals de comunicació públics que tothom qui vulgui pot seguir. Us expliquem el seu funcionament i us fem un breu tutorial de com utilitzar l’aplicació.

Què és Telegram?

És una aplicació de missatgeria instantània, gratuïta i de codi obert, que pot ser utilitzada a múltiples plataformes sincronitzades mitjançant el núvol de Telegram, i que permet fer trucades de veu, videotrucades, enviar i rebre missatges a través d’internet, així com crear grups de fins a 200.000 membres i canals per fer difusions a audiències il·limitades.

Focalitzada en la seguretat

A diferència d’altres aplicacions de missatgeria, Telegram, des del seu naixement, ha estat enfocada en la seguretat i privadesa dels seus usuaris. Ens ofereix la possibilitat d’iniciar “xats secrets” xifrats d’extrem a extrem, esborrar missatges sense límit de temps, protecció biomètrica i per PIN dels nostres xats, teclat en mode incògnit, i l’alternativa d’entrar a un xat sense l’obligació de tenir un compte enllaçat a un número de telèfon.

Canals de Telegram

Una de les funcionalitats més potents que ens ofereix Telegram és la possibilitat de crear canals Telegram públics o privats. Mentre que els grups de missatgeria tenen un nombre limitat de membres, i tothom pot participar en la conversa, els canals són principalment unidireccionals i sense límit de membres. En trobem de dos tipus:

• Canals privats: Són comunitats tancades a les quals només podem accedir per invitació del propietari i administrador del canal, a través d’un enllaç.
• Canals públics: Tots tenen un nom d’usuari i qualsevol els pot trobar fent una cerca a Telegram i unir-s’hi.

Aquests canals públics faciliten la creació de comunitats d’usuaris basades en la comunicació i el contingut d’interès comú. Un complement fet a mida per a la comunitat 11Onze establerta des de La Plaça.

Com trobar i unir-te a un canal de Telegram?

• Un cop baixada l’aplicació, i per trobar o comprovar si existeix un canal amb el contingut que t’interessa, simplement has d’introduir allò que busques al cercador integrat de Telegram, la icona amb la lupa, i et sortirà un llistat amb tots els resultats perquè puguis triar el més adient. Sabràs que és un canal perquè davall apareixerà el nombre de subscriptors.
• Clica a qualsevol dels resultats de la cerca i entraràs al canal. A la part inferior hi ha un botó on diu: “Afegeix-m’hi”. Si hi cliques, ja formaràs part del canal.
• Per rebre notificacions cada cop que es publica al canal, has d’anar a Configuració, la rodeta de la part dreta inferior de la pantalla. A “sons i notificacions”, assegura’t que tens activada l’opció “Notificacions de canals”.

11Onze segueix la fase test de la seva aplicació, i en aquest procés ens preguntem quin dels dos sistemes operatius de mòbil és més popular: Android o iOS? I quin funciona millor?

L’any 2020, més del 90% d’internautes de l’estat espanyol van accedir a la xarxa amb els seus telèfons intel·ligents, segons un estudi de Statista. De l’any 2015 ençà, a Espanya, la quota de mercat de sistemes operatius per a dispositius mòbils s’ha repartit quasi exclusivament entre aquests dos “gegants”: un 87,1% per Android (Google) i un 12,7% per iOS (Apple).

Per tant, des del 2012 Android i iOS plegats abasten el 99% del mercat mundial, amb vora un 73% de quota per Android.

Parlem de les descàrregues d’aplicacions

El primer trimestre del 2021, els usuaris van fer 28.200 milions de descàrregues d’aplicacions de Google Play i només 8,4 milions de descàrregues de l’App Store d’Apple. És evident, doncs, que aquestes xifres no mantenen la proporció de les quotes de mercat esmentades abans (altrament, parlaríem de 20.592 milions i de 7.616 milions de descàrregues, respectivament) i hi ha diversos motius que ho podrien explicar.

La plataforma Google Play sempre ha acumulat la major part de les descàrregues d’aplicacions, però l’App Store d’Apple és més forta en termes de generació d’ingressos.

El primer trimestre de 2021, Google Play disposava de 3,48 milions d’aplicacions disponibles, i Apple App Store, 2,22 milions. Aquest 61% de Google Play per un 39% d’Apple App Store en quant aplicacions disponibles, s’acosten molt més a les proporcions de quota de mercat mundial d’Android i iOS respectivament. 

Android vs. iOS

Els sistemes iOS són més eficients i segurs que les instal·lacions Android; el seu programari està dissenyat específicament pels dispositius Apple, mentre que les aplicacions per a Android estan dissenyades de manera que s’adaptin a una gran varietat de fabricants i models de tota mena.

Atès que Apple en tot moment està al corrent del seu maquinari i dispositius, les actualitzacions es publiquen en la mateixa data per a tothom: tots els seus dispositius s’actualitzen el mateix dia sense cap mena de discriminació. En canvi, Android és conegut per la seva qüestionada cronologia d’actualitzacions, perquè els diferents fabricants programen les actualitzacions segons les seves prioritats, i no juntament amb Google, cosa que provoca un retard massiu.

Android ofereix una gran quantitat d’opcions per a personalitzar l’aspecte del nostre telèfon intel·ligent, mentre que els iPhones opten per la simplicitat en la seva interfície d’usuari i aquesta absència de múltiples opcions ajuda els usuaris a confondre’s menys i, al seu torn, ajuda a crear una experiència d’usuari fàcil.

Android té molts altres avantatges, simplement per la seva naturalesa de codi obert. iOS, en canvi, és un sistema operatiu de font tancada, és a dir, només el fabricant, Apple, té el control de tot el que està relacionat amb iOS. Això implica que, un cop adquirit el dispositiu Apple, inicies una relació amb la marca que forçosament t’acompanyarà al llarg de tota la vida del dispositiu. Per tant, la versatilitat i la millora dels seus sistemes operatius és el que està provocant que, cada vegada, sigui més popular Android.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Amb l’inici de les proves de l’aplicació d’11Onze, que obrirà les portes als primers serveis financers de l’entitat, aprofitem per fer un repàs del progrés de la banca mòbil en els darrers anys.

La passada setmana 11Onze va iniciar les proves de la seva aplicació, amb la qual oferirà serveis bancaris d’última generació al nostre país. Els primers usuaris que tenen el privilegi de testar-la han estat escollits entre els membres actius de La Plaça i encara es pot sol·licitar la participació enviant un correu a [email protected]

11Onze oferirà els seus serveis financers d’acord amb la creixent demanda d’aplicacions bancàries mòbils per part dels clients, cada cop més utilitzades en detriment de les operacions tradicionals i presencials. L’evolució de la banca mòbil ens confirma un augment notable de les aplicacions com a opció preferent.

Una nova tecnologia d’abast mundial

Actualment, el 35% dels clients de banca a escala mundial recorren a les aplicacions mòbils per fer les seves gestions bancàries quotidianes. Països tan diversos com Polònia, Sud-àfrica, Nova Zelanda, Corea del Sud, Suècia o Tailàndia superen el 50% d’usuaris de banca mòbil, el que ens parla de la globalitat de la seva implantació en el sector. Mercats principals com els Estats Units, ja compten amb 57 milions de clients fent-la servir.

La banca mòbil ha fet un recorregut més llarg del que recordem, començant-se a desenvolupar en el Regne Unit. A l’Estat espanyol ho va fer el 1983, tot i que els primers sistemes telefònics no van arribar fins una dècada més tard, el 1995. Avui l’utilitzen el 44% dels clients de l’Estat habitualment, situant-se en la 21a posició a escala mundial. 

La satisfacció dels usuaris avala la banca mòbil

Fins ara, les entitats havien fet l’aposta de donar un servei combinat en diversos canals, però hi ha un augment de la satisfacció expressat en l’opinió dels clients quan disposen de bons serveis de banca digital. En aquest sentit, cada vegada valoren més positivament tenir una bona aplicació mòbil: àgil, intuïtiva i segura. Aquesta utilitat, ràpidament apreciada per l’usuari de l’aplicació mòbil, queda reflectida en com es manté aquesta com una eina estable en el nostre dispositiu, conservant-la un 6% més que qualsevol altra aplicació de qualsevol sector.

Les aplicacions bancàries mòbils han rebut el lògic impuls de les generacions més joves, més avesades a les noves tecnologies i amb menors recances per fer-ne ús. Els anomenats millennials s’avancen a qualsevol altra franja d’edat en fer el canvi de la banca en línia a la banca mòbil, per la comoditat que els representa. Aquest perfil jove està fent augmentar els clients amb compte a empreses fintech gairebé en un 20% mensual.

Més operativa a menys cost

La facilitat per treballar amb disponibilitat de 24 h, amb menors comissions i costos, sense paper físic en la documentació i la simplificació dels tràmits, són els atractius que més valoren els clients a l’hora d’escollir la banca mòbil. Els usos més freqüents també són senzills: els pagaments, les consultes de moviments i les transferències.

No obstant això, la innovació va de la mà de l’evolució d’aquestes apps. Des dels sistemes per garantir la seguretat de l’usuari, fins a eines que facilitin l’estalvi o facin balanç i assessorament de guanys i despeses d’un determinat període, així com la gestió integral de les subscripcions. Les demandes dels clients s’amplien per incloure tots els serveis possibles dins les aplicacions, com ara la petició i formalització de crèdit. Una demanda coneguda per les entitats que, al seu torn, estan obrint cada vegada més el ventall de funcionalitats.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Com a consumidors estem avesats a què les noves tecnologies ens permetin comprar i vendre amb un simple clic. Però, potser ens és més desconegut el servei que fan les eines digitals en els mercats que tenen milers d’anys de vida, com és el cas del mercat de raïm.

Aquest estiu, el Clúster Vitivinícola Català, INNOVI, ha presentat el projecte  MORA – Mercat Online de Raïm. El clúster ha impulsat aquest projecte de mercat digital amb la idea de posar en contacte viticultors i elaboradors en el moment que s’ha de comprar o vendre raïm. 

INNOVI ha impulsat MORA perquè sigui una eina en línia que posi en contacte a viticultors i elaboradors per tal que planifiquin de la millor manera possible la verema. La plataforma es troba disponible per telèfon mòbil i per ordinador.

Raïm sense intermediaris

A banda de contribuir en la millora de la planificació de la verema, amb MORA es vol donar visibilitat a petits cellers que tenen dificultats per conèixer varietats, volums i característiques de les vinyes que li són interessants per elaborar el seu producte, i, també, pretén ser una eina d’ajuda als productors de raïm que cerquen comprador. En definitiva, l’objectiu de l’eina és permetre la connexió entre oferta i demanda de forma directa, ser un punt de trobada, ser el mercat on es fan negocis. Un cop el venedor i el comprador entren en contacte, l’operació de compravenda es fa directament entre ambdues parts, sense intermediació. La tecnologia, per tant, podrà acostar venedor i comprador d’una manera directa, millorant els marges de benefici per als viticultors.

A Itàlia existeix un projecte semblant. L’any 2017, l’emprenedor Francesco Mazzone va crear la plataforma UVA Online on fa d’intermediari entre els viticultors, tant de raïm de taula, com el de vinificar.

Innovi ofereix tutorials sobre com utilitzar MORA. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

11Onze segueix la fase test de la seva aplicació, que inclourà l’opció de tenir una targeta virtual. Com són? Per a què serveixen? Us donem una petita pinzellada de la història de les targetes virtuals. 

Fa seixanta anys de la primera targeta de pagament i, des d’aquell dia, la nostra manera de comprar ha canviat per adaptar-se fins a arribar a l’era del comerç digital, donant també un canvi radical en la nostra forma de pagament. La forma de consumir canvia constantment, s’ha pogut comprovar amb l’increment de l’e-commerce, arran de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 d’aquest passat 2020, com es pot veure en l’estudi fet per Kantar, qui assegura que 3 de cada 4 llars espanyoles han fet compres per internet durant aquest passat any 2020, i que aquestes llars segueixen comprant en línia aquest 2021. Les llars que ara compren per Internet són un 74,4%, això ha incrementat els consumidors d’e-commerce en un 8,4% des del 2017. Segons detalla Kantar en el seu estudi, el 26,6% dels consumidors restants són persones grans que es desplacen a comprar personalment elles mateixes els productes, ja que prefereixen un tracte personalitzat. I de la mateixa manera que ha canviat el model de consum, també ha canviat el model de pagament. Benvinguts a l’era de les targetes virtuals.

• El 74% de les llars del nostre país realitzen compres per Internet.

Què són les targetes virtuals? Les targetes virtuals són targetes més segures, i a diferència de les targetes de pagament convencionals, són completament virtuals. El seu pagament és exclusivament per compres virtuals, amb la possibilitat, també, de poder pagar en establiments físics si tens la targeta vinculada al wallet del teu smartphone. La targeta virtual disposa d’un número, d’una data de caducitat i també d’un número de control, com detalla Rankia. La web financera també diu que els controls de seguretat de les targetes virtuals són molt variats. Alguns bancs tenen un codi dinàmic que va canviant en cada compra, mentre d’altres permeten realitzar molt poques compres, i en cas de quedar diners a la targeta, aquests diners tornen automàticament al compte del qual va ser recarregada la targeta. Cada client és lliure de fer una nova targeta virtual quan la necessiti, així de senzill.

• Les targetes virtuals no tenen format físic i no estan vinculades directament als nostres productes financers, el que les fa més segures.

Com va néixer la targeta virtual? Des de la primera targeta de pagament del món de Diners Club l’any 1950, el món de les targetes de pagament ha donat moltes voltes, passant per l’arribada de les targetes de crèdit a Espanya als anys seixanta, fins a arribar a les targetes virtuals, segons detalla la web de Finanzas. La pàgina especialitzada en finances recorda que les targetes virtuals van néixer juntament amb l’arribada de la telefonia mòbil, amb els sistemes de pagament anomenats “wallets”. 

Com estan regulades? La regulació europea PSD2, la nova normativa europea de serveis de pagament electrònics, va entrar en vigor el setembre del 2018, amb la finalitat de reforçar la seguretat dels consumidors amb els sistemes de pagament del comerç electrònic. Amb aquesta regulació, que ja fa tres anys que és vigent, es pot dir que alguna cosa ha d’estar canviant en la nova manera de fer pagaments. En definitiva,  podem dir que les targetes virtuals han arribat per quedar-se com un mitjà més de pagament.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Actualment existeixen més dispositius mòbils que persones al món. Els mòbils han canviat la manera de viure, de treballar, de comunicar-nos i fins i tot la nostra qualitat de vida, el benestar i la salut.

Una aplicació és un programari autònom fet per complir una tasca determinada i que s’optimitza per fer-lo servir en telèfons intel·ligents, tauletes o rellotges intel·ligents en funció de les característiques disponibles. Quan és una aplicació de salut se la sol anomenar mobile Health (mHealth) i segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la “prestació de serveis i informació sanitària mitjançant tecnologies mòbils”.

Què és una aplicació de salut?

S’integra dins el camp de l’eSalut, entès com l’ús de tecnologies de la comunicació i informació per als serveis de salut (ordinadors, telèfons mòbils, GPS, monitors d’instrumental mèdic connectat, robots mèdics, etc.). No deixen de ser programes informàtics que s’utilitzen en plataformes mòbils i que sovint estan connectats a dispositius mèdics que ens indiquen com millorar la nostra salut o prevenir-ne riscos. A més a més també n’hi ha de diagnosi, per tractar pacients o comunicar-nos amb el nostre sistema de salut.

La Comissió Europea avala que la pràctica mèdica i de salut pública és compatible amb telèfons mòbils, dispositius de monitoratge de pacients, assistents digitals personals i altres dispositius sense fils. A més, inclou en aquesta categoria aplicacions relacionades amb la informació sanitària a la població, recordatoris de medicaments proporcionats per SMS, telemedicina, sistemes de formació i orientació i fins i tot aplicacions d’estil de vida i benestar creades amb l’objectiu de mantenir o millorar els comportaments saludables de la població mitjançant la pràctica de l’esport i del “welness”.

Com es controlen i quins criteris de qualitat s’utilitzen?

Al Principat de Catalunya ja fa temps que es fa servir un mètode d’avaluació de les aplicacions mòbils de salut, mitjançant variables objectives, anomenat iSYScore.

Els criteris que utilitza iSYScore per seleccionar les apps mòbils de salut més adequades a les necessitats s’elabora a partir de les opinions dels usuaris, desenvolupadors i professionals de la sanitat, i es basen en tres criteris:  la popularitat, la confiança i la utilitat.

Quins problemes tenen aquestes aplicacions?

Bàsicament, la poca fidelització. Hi ha poques aplicacions que hagin aconseguit una estabilitat a llarg termini. Un estudi confirma que el 70% de malalts crònics que les han utilitzat les deixen de fer servir al cap de sis mesos. I el 80% de les aplicacions s’abandonen en tan sols dues setmanes. Per millorar aquestes xifres, seria recomanable una personalització a partir de diferents perfils. Cada persona és única i aquestes aplicacions actuen de forma genèrica.

Un altre problema al qual s’han d’afrontar és quant a la propietat i protecció de dades, sumat al desprestigi que pot tenir el producte si el primer usuari que la prova no li funciona.

Consells per escollir una aplicació fiable

1. Informar-nos: Buscar i comparar aplicacions a cercadors com Google. 
2. Ressenyes: Buscar en fòrums l’opinió que en tenen els usuaris. 
3. Llistat d’opcions: Fer una tria de 4 o 5 aplicacions.
4. Fiabilitat: Assegurar-nos que tinguin una evidència científica, i un bon lloc per fer-ho és buscar-ne les referències a PubMed (National Center for Biotechnology Information).
5. Testejar: Seria aconsellable testejar (provar) l’aplicació amb algun amic. Si per exemple pateixes d’insomni, és important que el teu amic no en tingui i així podeu posar en comú com ha anat.
6. Qui hi ha darrere? Per ser una aplicació de qualitat (fiable), és important que en el seu procés hi hagin participat tecnòlegs, professionals de la salut (que seran diferents en funció de l’objectiu del producte) i experts en legislació i maneig de dades. 
7. Obsolescència: Els estudis clínics requereixen temps i en el món de les noves tecnologies és quelcom que passa molt ràpidament i que, per tant, cal tenir en compte.

Seguir aquests simples passos t’assegurarà que les aplicacions que utilitzis siguin del tot fiables.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Et presentem un recull de diferents apps per vendre o comprar tota mena de productes de segona mà. La moda sostenible de comprar productes de segona mà, ha arribat per quedar-se.

El món està en constant evolució, al mateix temps que també canvia la manera de consumir de les persones. I d’aquí neix la tendència Recommerce: La venda d’articles de segona mà, basant-nos en l’economia circular: Reduir, reutilitzar i reciclar. Això fa que en reduir el consum de productes nous, les persones estalviïn diners alhora que es minimitza l’impacte mediambiental. Aquesta predisposició a comprar productes de segona mà s’ha estès molt entre les persones preocupades per la sostenibilitat, on la seva responsabilitat a l’hora de consumir va més enllà de voler trobar un producte més econòmic. Avui volem convidar-vos a descobrir el món del recommerce, amb diferents apps on podreu trobar tota mena de productes de segona mà, des de bicicletes, roba, cotxes o fins i tot productes tecnològics. Benvinguts a la nova era de l’economia sostenible:

• Backmarket: Aquesta aplicació està fent molt de soroll a la xarxa. En aquesta app podreu comprar productes tecnològics recondicionats per professionals amb descomptes de fins a un 70% del seu preu original. Smartphones, aparells informàtics, televisors, càmeres fotogràfiques, drons, petits electrodomèstics. L’aplicació també exerceix de garantia, a banda de fer de connector entre venedors i clients.
• Letgo: Aplicació per vendre tot allò que ja no necessites, o per comprar allò que vols, d’una manera ben senzilla i còmode. La diferencia d’aquesta app amb les altres de compra i venda d’articles de segona mà, és que aquesta aplicació té reconeixement de la imatge i intel·ligència artificial per poder etiquetar i catalogar els articles que es posen a la venda. En aquesta aplicació pots vendre i comprar llibres, cotxes, material esportiu, moda, articles per la llar…
• Wallapop: És, sens dubte, l’aplicació de compravenda de productes de segona mà, amb més de 15 milions d’usuaris. També de l’estil de Letgo, on pots comprar tota mena de productes. Un punt de trobada entre venedors i compradors, on per mitjà d’una conversa acaben de formalitzar la compravenda del producte.
• Coches: En aquesta app es poden comprar i vendre cotxes de segona mà, de Km0, i fins i tot també de nous. Més de la meitat dels seus vehicles en venda ofereixen garantia, i pots trobar-hi autocaravanes, cotxes sense carnet o furgonetes. En definitiva, l’aplicació líder del motor.

• Vinted: Una comunitat per vendre roba de segona mà, per mitjà de vídeos o d’imatges que pugen els venedors per oferir les seves peces de roba. Una manera sostenible i divertida, tant de fer lloc al nostre armari com també de renovar-lo.
• Milanuncios: Catalogada com de les més veteranes, aquesta aplicació mai passa de moda. Amb un disseny senzill, des de la seva creació l’any 2005 sempre s’ha sabut mantenir al capdavant dels anuncis classificats. Aquí pots trobar des de feina, roba, i mobles, fins a lloguer i venda de pisos…
• Bkie: Amb el ciclisme tan de moda, no podria faltar-hi una aplicació de compravenda de bicicletes i de productes del món del ciclisme. Una aplicació de compravenda com qualsevol altra, però amb la particularitat de què està enfocada a la comunitat ciclista.

Esperem que el concepte de recommerce, seguit de les apps que t’hem suggerit, t’hagin agradat. I no dubtis en posar en pràctica les tres R de l’economia circular: Reduir, Reutilitzar i Reciclar, també en les teves compres.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram