Debat sobre criptoeconomia a “Que no faltin!”

En la segona edició del “Que no faltin!”, Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, va compartir els seus coneixements de criptoeconomia amb l’audiència de La Plaça.

Les possibilitats que brinden les noves tecnologies han obert el camí a la criptoeconomia, un nou concepte tecnoeconòmic que coordina a diferents actors del sector de les FinTech, amb la finalitat de crear una economia descentralitzada a través de la tecnologia de cadena de blocs “blockchain” i les criptomonedes.

Com explica Rodríguez, “La digitalització de l’economia i, en concret, el que és el Blockchain, ens porta al ‘ownership’. Tots serem amos del que puguem associar a la nostra identitat digital.”  La col·laboració entre usuaris dona lloc a una nova generació de plataformes que prosperen gràcies a les contribucions d’un bloc de talent global descentralitzat, que no ha de demanar permís a cap entitat governamental.

Ara bé, com apunta l’experta en criptoeconomia, “tota llibertat comporta més responsabilitat”, la davallada del mercat de les criptomonedes no és causat per les noves tecnologies “el problema que estem vivint ara no són les criptomonedes, la tecnologia no té la culpa. Són les persones que estan fent ús d’aquesta tecnologia que, de vegades, són poc ètiques.”

En aquest context, els governs han vist com es quedaven enrere davant d’un canvi de paradigma que pot presentar un desafiament a l’estructura de poder establerta, i sota el seu domini. La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC), serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat? Podeu veure el capítol complet aquí.

Que no faltin! Capítol: 3

David Garrofé, empresari i secretari general de la patronal catalana CECOT des de 1988 fins al 2021, ens parlarà del futur del mercat laboral. Podràs seguir la conversa en directe des de La Plaça, a partir de les 19:00 del dimarts 13 de desembre. Si hi vols participar com a públic, pots demanar la teva plaça escrivint a [email protected].

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’auge de l’e-commerce ha creat nous hàbits de consum, però també ha posat en evidència el risc de fer compres a Internet amb mètodes de pagament tradicionals. Les targetes virtuals neixen de la necessitat de fer compres en línia més segures, i a 11Onze ja tenim la nostra llesta, a punt per a les compres del Black Friday.

La principal característica és el format de la targeta, on no trobem ni banda magnètica ni xip. El format i disseny de les targetes virtuals varia entre entitats, però normalment només existeixen de forma virtual i, per tant, només s’accedeix a les dades de la targeta des de la plataforma bancària o la cartera digital. 

Protegir el nostre compte

Les targetes virtuals, lluny de pensar que deixaran el nostre compte al descobert, fan justament el contrari: aporten més protecció que les targetes convencionals. 

La targeta virtual d’11Onze, amb un preu únic de dos euros,  ens permet posar un límit de pagament diari. Una targeta que no té accés directe al compte i que es pot activar i desactivar quan el client ho desitgi; per tant, la protecció està assegurada. 

Compres virtuals, targeta física?

Cada vegada són més populars les compres digitals. Botigues en línia, plataformes de vídeo com Netflix o Filmin, o altres subscripcions com Spotify s’han popularitzat de manera que és habitual tenir guardada una targeta per aquests serveis. Per seguretat i per control de despesa, és recomanable tenir una targeta específica per aquestes subscripcions i que no tingui accés il·limitat al compte. Per això, la targeta virtual pot ser molt útil de cara al Black Friday del 25 de novembre i el Cyber Monday del dia 28. Són dates en què s’augmenten les compres en línia i en què, per tant, introduïm les dades de la nostra targeta en diversos comerços.

Com obtenir la targeta virtual d’11Onze

Si encara no ho has fet, has de descarregar El Canut, la super app d’11Onze que ve a revolucionar la banca tradicional, un moneder de moneders de nova generació.

Una vegada enregistrat pots demanar una targeta física, així com una targeta virtual que s’activarà automàticament i ja podràs utilitzar per fer compres en línia.

El repte dels pròxims anys serà apropar aquest mètode de protecció i agilitat que aporten les targetes virtuals en els pagaments de la resta d’àrees com ara el comerç físic o la retirada d’efectiu.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els mitjans de pagament digitals, les criptomonedes, les divises digitals impulsades pels propis bancs centrals… Tot plegat està arraconant cada cop més els diners físics com a eina d’intercanvi de béns i serveis. T’oferim algunes claus de com està canviant el sistema monetari internacional.

La covid-19 va fer que l’any 2020 les targetes desbanquessin per primera vegada l’efectiu com a mitjà de pagament preferit pels ciutadans a molts països. Al Regne Unit, per exemple, l’ús de l’efectiu es va reduir a la meitat.

El sistema monetari està en ple procés de transformació amb la irrupció de les criptomonedes i fins i tot la creació de monedes digitals impulsades pels propis bancs centrals. En aquest context, la moneda física sembla tenir els dies comptats.

Tot i que els diners en efectiu es resisteixen a deixar de ser la principal eina per comprar i vendre, es calcula que actualment els diner físics només suposen entre un 5 % i un 8 % de tots els diners que existeixen nominalment al planeta. En pocs anys els mercats financers s’han omplert de nous productes, divises i actius de tota mena. 

De la mateixa manera que les primeres monedes encunyades pels orfebres van canviar els sistemes econòmics de les societats antigues, els diners electrònics canviaran l’economia tal i com la coneixem avui. Com explica l’agent d’11Onze Laura Bunyol, en aquesta nova etapa de la globalització, sembla que “el sistema vol fer canvis estructurals”.

Cap a les divises digitals

La popularització d’Internet i la telefonia mòbil juntament amb l’auge de les criptodivises ens empenyen cap a un món de diners digitals que suposaran “la mort del diner físic”. De fet, com explica Laura Bunyol, l’any 2019 el llavors governador del Banc d’Anglaterra “ja va plantejar la creació d’una moneda digital global, recolzada per diversos bancs centrals”, que substituís el dòlar com a moneda de referència mundial.

Suècia ja compta amb una e-corona en fase de proves, que s’utilitza per a algunes transaccions. I tant als Estats Units com a Europa s’estan realitzant estudis relacionats amb la implementació de les monedes digitals. De fet, ja existeix el projecte d’un euro digital, com expliquem a l’article “L’euro digital, el final dels diners físics?”.

Encara existeixen moltes incògnites sobre com seran les divises digitals, però sembla que, com les criptomonedes, també es basaran en la cadena de blocs o ‘blockchain’ per garantir-ne la seguretat. De tota manera, el xifratge dels seus codis no serà dissenyat per quedar fora de la vigilància dels bancs centrals. I sembla que serà un recurs útil per als governs per acabar amb l’economia submergida.

El paper dels bancs centrals

Els bancs centrals no poden obviar la progressió de les criptomonedes, així que s’han d’adaptar als nous temps o perdran els seu sentit i “a la llarga deixarien d’existir”, com apunta Laura Bunyol. Els Estats no es poden permetre el luxe de perdre el control de les polítiques monetàries.

De fet, el sistema financer tradicional s’està esforçant de valent per regular i incorporar les criptodivises a la seva lògica de funcionament. L’’establishment’ sap que, de no fer-ho, corre el risc d’acabar arraconat en el panorama econòmic mundial.

Tot apunta que, com indica Bunyol, és probable que en un futur no gaire llunyà haguem de buscar fòrmules alternatives al cara o creu o l’actual sistema de desbloqueig dels carros dels supermercats.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En l’últim any s’acumulen les notícies negatives en el mercat dels criptoactius. Després de la fallida de la plataforma de criptomonedes FTX i la pèrdua de gairebé tres quarts del valor del bitcoin en un any, el futur de les criptomonedes sembla més qüestionat que mai.

La Super Bowl és l’aparador publicitari més car del món. En la seva última edició, celebrada al febrer, es van arribar a pagar prop de 7 milions de dòlars per un anunci de 30 segons, una cosa a l’abast de molt poques empreses. Una d’elles va ser FTX, la tercera plataforma de criptoactius més important del món en aquell moment. El seu anunci comparava les criptomonedes amb alguns dels grans invents de la humanitat, presentava a la companyia com “una forma segura i fàcil” d’accedir a aquest mercat i ridiculitzava als escèptics.

Tan sols uns mesos després, FTX s’ha declarat en fallida i amenaça amb deixar més d’un milió de damnificats a tot el món. L’imperi de Sam Bankman-Fried, el seu fundador, s’ha ensorrat en tot just una setmana.

Després de la sobtada caiguda en el preu del token de FTX en els primers dies de novembre, Bankman-Fried va demanar un rescat a Binance, la major plataforma d’intercanvi d’actius digitals del món. Tot i que en un primer moment Binance va accedir a ajudar-lo, unes hores després es va tirar enrere al·legant una mala gestió de fons i altres irregularitats. L’11 de novembre a FTX no li quedava més remei que anunciar la sol·licitud del procés de fallida i la dimissió de Sam Bankman-Fried com a director general.

Possibles contagis

Com succeeix amb moltes empreses de criptomonedes, el castell de naips de FTX es basava en les expectatives de revaloració. Quan la confiança dels inversors s’enfonsa, res pot detenir una catastròfica espiral que acaba amb la companyia, que en el cas de FTX havia assolit a l’inici de l’any una valoració de 32.000 milions de dòlars.

Pel seu tamany, s’espera que les rèpliques del col·lapse de FTX siguin prolongades i devastadores. La primera víctima podria ser la plataforma Crypto.com, que en els últims mesos ja havia realitzat acomiadaments massius per la turbulenta situació del mercat de criptoactius. El seu token cronos ha arribat a perdre més de la meitat del seu valor en menys d’una setmana.

Algunes fonts indiquen que aquesta plataforma va dipositar més de 1.000 milions de dòlars en FTX, dels quals només hauria pogut recuperar uns 100 milions. No obstant això, el CEO de Crypto.com ho ha negat a Twitter, assegurant que l’exposició a FTX és inferior a 10 milions de dòlars. La veritat és que de moment el seu missatge no ha aconseguit calmar els mercats, que continuen tement la caiguda d’aquesta plataforma.

El risc d’un nou “criptohivern”

El col·lapse de FTX i la crisi de Crypto.com es produeixen en un context de dubtes sobre el futur de les criptomonedes. Després d’assolir una valoració de 58.358 euros al novembre de 2021, les successives caigudes del que es va conèixer com el “criptohivern” i la incertesa dels últims dies han situat el bitcoin per sota dels 16.000 euros en l’actualitat, amb la qual cosa ha perdut gairebé tres quarts del seu valor en un any.

Com explicàvem en l’article “Les criptomonedes, un actiu altament volàtil”, el bitcoin no és una excepció. La volatilitat també ha afectat altres criptomonedes en els últims mesos. Per exemple, ether va perdre dos terços del seu valor entre abril i juny, en passar de més de 3.000 euros a menys de 1.000, per a tornar a superar els 1.900 a mitjan agost i descendir per sota dels 1.200 en els últims dies.

Terra lluna, el cas més sonat fins al daltabaix de FTX, va passar de valer més de 80 euros a principis de maig a quedar-se pràcticament sense valor en poc més d’una setmana. I això que es tractava d’una ‘stablecoin’, és a dir, una criptodivisa el valor de la qual està vinculat al d’una altra moneda, matèria primera o instrument financer, la qual cosa hauria d’aportar més estabilitat.

Tot i que els criptoactius segueixen comptant amb molts incondicionals, cada vegada més gestors de carteres d’inversió assumeixen que l’estructura d’aquest mercat és massa arriscada i les pèrdues resulten massa grans. La noció del bitcoin com el nou or digital, un refugi segur en temps turbulents, s’ha esfumat. Com a resultat, molts inversors institucionals estan donant l’esquena als criptoactius per augmentar la seva participació en mercats teòricament més segurs, com el dels metalls preciosos.

En qualsevol cas, l’actual crisi del mercat de les criptomonedes ens recorda la importància de comptar amb una cartera diversificada per protegir-nos de caigudes abruptes en la valoració d’algun dels nostres actius.

Sessió sobre criptoeconomia

Si vols conèixer millor el mercat dels criptoactius, el proper 22 de novembre comptarem a La Plaça amb Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, que parlarà de criptoeconomia en directe en el segon capítol de la sèrie “Que no faltin!”. 

Aquesta experta en criptografia i una de les responsables de “la transformació comercial i digital de Telefónica” fa més d’una dècada, com destacava James Sène, president de 11Onze, promet una sessió provocadora i oberta al debat. Si estàs interessat a participar en directe per plantejar els teus dubtes i preguntes, pots escriure a [email protected]

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Com és possible que contamini una cosa que no existeix físicament? El cert és que les criptomonedes requereixen gran quantitat d’energia per a les granges de minat. De fet, si el bitcoin fos un país, se situaria entre els 30 principals consumidors d’electricitat del món, com explica l’agent d’11Onze Aitor Canudas.

Tan sols uns dies després de la primera transacció de bitcoins, que es va realitzar al gener de 2009, el pioner de la criptografia Hal Finney mostrava a Twitter la seva preocupació sobre les emissions de CO₂ que generaria aquesta criptomoneda. I no anava errat.

Un estudi de la Universitat de Cambridge calcula que la xarxa bitcoin consumeix més de 121 TWh d’energia anualment, la qual cosa vol dir que, si fos un país,  se situaria “entre els 30 principals consumidors mundials d’electricitat”, segons Canudas. De fet, per a que ens fem una idea de la magnitud de les dades, l’agent d’11Onze indica que aquesta criptomoneda gairebé consumeix tanta electricitat com Suècia i genera més emissions de CO₂ que Las Vegas.

La raó és que els processos necessaris per a les operacions de les criptomonedes requereixen una gran quantitat d’equips informàtics, les “granges de minat” i, per tant, una enorme quantitat d’energia. “Aquest conjunt de processos informàtics necessaris per validar les transaccions i generar nous blocs representa un 0,2 % del consum mundial d’electricitat”, especifica Aitor Canudas.

El problema és especialment greu en el cas del bitcoin, ja que, com advertia recentment Bill Gates, aquesta criptomoneda és la que consumeix més electricitat per transacció. D’aquí que, segons estimacions del Massachusetts Institute of Technology (MIT), l’ús dels bitcoins generi una petjada de carboni cada any d’entre 22 i 22,9 megatones.

L’origen brut d’una energia neta

Si bé normalment veiem l’electricitat com una energia neta, això depèn bàsicament del seu origen. Sobretot a Àsia, i especialment a la Xina, gran part de l’electricitat generada prové de la combustió de carbó, que resulta molt contaminant. Per això, el fet que un altíssim percentatge de les granges de minat se situïn en aquesta regió per aconseguir els preus de l’electricitat més assequibles multiplica la petjada de carboni.

De cara a preservar el medi ambient, Aitor Canudas assenyala la necessitat d’augmentar el percentatge d’energies renovables en l’electricitat que s’utilitza “per crear els nous blocs i fer les transaccions del bitcoin”. Una altra alternativa que apunta l’agent d’11Onze seria recórrer a criptomonedes alternatives, com el cardano, “que en teoria contaminen menys que el bitcoin”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Us presentem un recull dels 11 millors perfils de TikTok fets en català. Aquests joves s’han guanyat la popularitat a la xarxa social de moda fent vídeos en llengua catalana.

Quan sentim la paraula TikTok, l’aplicació de moda nascuda a la Xina el setembre del 2016 que ens permet fer vídeos musicals curts de fins a 1 minut de durada, molts pensem que aquesta plataforma només està dedicada als balls, la moda, el maquillatge i la diversió. Però, com a catalans, ens aporta alguna cosa més. El seu ús, en mans d’alguns joves, joves influenciadors, ha esdevingut una gran eina de difusió i promoció del català. Avui us volem donar a conèixer els que podem considerar els onze millors tiktokers que promouen el català. Comencem!

1. ferranxidk: en Ferran, que viu entre Girona i Barcelona, és un noi que fa vídeos graciosos, té més de 70.000 seguidors i acumula més de 9 milions de m’agrada a TikTok.
2. long_lixue: aquest altre conegut youtuber català, que viu a terres gironines i que té nacionalitat xinesa, també triomfa a TikTok. Molt conegut per col·laborar a iCat, també és famós per lluitar contra el racisme amb milions de m’agrada al seu perfil de TikTok. 
3. sanyesmag: aquest  jove de la Garrotxa és famós pels seus vídeos de màgia. Té més de 27.000 seguidors i mig milió de m’agrada  a TikTok. És un fort impulsor del català per mitjà d’aquesta xarxa social.
4. walter_capdevila: amb gairebé 200.000 seguidors i 5 milions de m’agrada a la xarxa, podríem proclamar aquest barceloní el rei de l’humor absurd. Amb el seu perfil de TikTok, el riure està garantit.
5. misstagless: aquí tenim la Sílvia, amb 10.000 seguidors, i més de 150.000 m’agrada a TikTok. Aquesta valenciana lluita per l’ús i la defensa del valencià, tot jugant amb l’humor casolà i amb molta personalitat. 
6. filologa_de_guardia: aquesta estudiant de filologia catalana es diu Aida. El seu perfil de TikTok té més de 5.000 seguidors i gairebé 50.000 m’agrada. Seran les vostres noves classes de català a la xarxa!
7. apitxat: aquí tenim en Xavier, amb gairebé 50.000 seguidors i un milió de m’agrada. És un altre reivindicador de les terres valencianes. Bromes i humor en valencià no us en faltaran.
8. Can Putades: aquestes noies són de la Garrotxa i viuen a Barcelona. Tenen 40.000 seguidors i gairebé 1 milió de m’agrada. Els seus vídeos fan alçar paraules desconegudes en català del parlar de la garrotxa, entre altres vídeos divertits de bromes del seu dia a dia, sense deixar de tenir el català com a base del seu perfil de TikTok.
9. Aroagr8: aquí tenim l’Aroa i la Paula, amb 15.000 seguidors i més de 130.000 m’agrada. Famoses des del confinament, aquestes dues noies juguen amb les paraules segons la seva regió, una de Girona i l’altra d’Amposta. Escoltar el català mai havia estat tan curiós.
10. Bertaarocach: si preferiu un perfil català que enganxa per la seva energia i les seves actuacions típiques d’adolescents que voldràs veure una vegada rere l’altra, aquí tenim la Berta. Un perfil amb més de 100.000 seguidors i 4 milions de m’agrada. 
11. julen_music: i, com que estem a l’estiu, i amb el sol ens entren moltes ganes de ballar, ens acomiadem amb el perfil d’en Julen. Fa unes versions boníssimes de cançons conegudes, tot jugant amb la música de Txarango, o fent una mescla de Plats Bruts amb música de la sèrie Friends. Té uns 10.000 seguidors i gairebé 90.000 m’agrada a TikTok.

Els anteriors perfils de TikTok que us hem presentat tenen milers de seguidors a la xarxa social de moda, i el millor de tot és que s’han guanyat la popularitat mostrant-se al món en català.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

És probable que, més d’hora que tard, la banca tradicional acabi desapareixent. I les eines de seguretat, com la biomètrica o la criptografia, ens ajudaran a protegir-nos dels fraus.

El món de les finances està canviant molt de pressa. Les fintech estan desbancant les entitats financeres tradicionals, sobretot, perquè han apostat per combinar tecnologia i atenció al client. Tot amb l’objectiu que els nous avenços permetin operacions cada vegada més senzilles, però més segures. Ho veiem!

1. Els serveis, al núvol. Cada vegada més, les entitats financeres organitzaran els seus serveis a través d’internet. Per això, les aplicacions financeres no deixen d’innovar: busquen que cada vegada més operacions es puguin fer des del núvol. 
2. La intel·ligència artificial, una eina imprescindible. Aquesta tecnologia és molt més sofisticada i influeix de forma cabdal en la internet de les coses, en la gestió del ‘big data’, en el reconeixement facial i òptic i en el ‘blockchain’, que és l’estructura amb la qual treballaran les noves entitats financeres. 
3. Les finances al mòbil, més senzilles. El sistema de l’anomenada ‘banca mòbil’ no és nou, però serà cada vegada més fàcil de fer servir: donarà més accessibilitat i incorporarà pagaments amb un sol clic de client a client. A més, el sistema de ‘banca digital’ de client a empresa ja no dependrà de les contrasenyes. 
4. Més ‘blockchain’. Els comerciants de programari de ‘blockchain’ atrauran l’interès de les organitzacions que volen accelerar les seves prestacions. Amb el ‘blockchain’ aconseguiran operacions més rendibles.  
5. Caixers automàtics d’última generació. S’espera que, en un futur no massa llunyà, operem als caixers automàtics sense haver de fer servir cap targeta, directament amb el mòbil. Alguns caixers automàtics del món, de fet, ja incorporen l’autenticació biomètrica o el reconeixement de l’iris.
6. Seguretat, seguretat, seguretat. És una preocupació constant de les entitats financeres, que cercaran com incloure nous serveis de protecció per als seus clients. Per accedir a les dades financeres serà habitual fer servir la biomètrica. 
7. Vincles entre entitats financeres. Els experts s’han adonat que les entitats financeres poden reduir costos i facilitar els serveis als clients si s’associen entre elles. Treballar col·lectivament fa que la innovació progressi i s’estableixi una cooperació més sana.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El mercat de les criptomonedes no deixa de créixer malgrat la volatilitat. La seva regulació està en l’agenda política de tot el món. Alguns veuen en aquestes iniciatives un intent de protegir els petits inversors, mentre que uns altres les consideren un intent de protegir el sistema financer tradicional.

Després de més d’una dècada d’existència, les criptodivises han demostrat el seu potencial disruptiu sobre la política monetària a tot el món. Avantatges com la creació d’un sistema financer més transparent i descentralitzat o el control de la inflació gràcies als límits establerts per a l’emissió de noves monedes són evidents. Tot i això, persisteixen problemes com la gran volatilitat del mercat, que afecta la capacitat d’un token per servir com a mitjà d’intercanvi.

En els últims anys, els criptoactius han passat de ser productes de nínxol a tenir una presència més generalitzada com a inversions especulatives, cobertures enfront de monedes febles i instruments de pagament potencials. D’aquí ve que els esforços per regular-los ja ocupin un lloc destacat en l’agenda política.

Un mercat difícil de controlar

La supervisió dels mercats de criptomonedes és complicada perquè evolucionen molt ràpid. El terme “criptoactiu” es refereix a un ampli espectre de productes que poden emmagatzemar-se i negociar-se utilitzant principalment carteres i intercanvis digitals. Però la terminologia utilitzada per a descriure les nombroses activitats, productes i actors involucrats no està harmonitzada a nivell mundial.

Per als reguladors és difícil vigilar a milers d’actors que poden no estar subjectes als requisits típics de divulgació o informació. I hi ha una sèrie d’actors de la criptografia, des de miners a desenvolupadors de protocols, que no estan coberts amb claredat per la regulació financera tradicional.

Alguns països, com el Japó i Suïssa, ja han introduït legislacions específiques que cobreixen els criptoactius i els seus proveïdors de serveis, mentre que a la Unió Europea, els Estats Units i altres països aquestes regulacions encara estan en fase de desenvolupament.

El marc legal a Catalunya

La Comissió Europea va fer pública l’any 2020 una proposta de reglament sobre els mercats de criptoactius, que pretén augmentar la protecció dels consumidors, establir una conducta clara en el sector de les criptomonedes i introduir nous requisits per a la concessió de llicències als països de la Unió Europea.

Si finalment s’adoptés aquesta proposta, la seva implementació a l’Estat espanyol atorgaria competències de supervisió i control a institucions tradicionals com el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

De moment, la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, obliga als gestors de criptomonedes a comunicar a l’autoritat fiscal dades com les dates i les transaccions realitzades per part dels seus clients. I el Reial decret llei 7/2021 obliga a la inscripció en un registre del Banc d’Espanya dels proveïdors de serveis de canvi i custòdia de carteres de criptomonedes.

Poca seguretat per a l’inversor

Actualment, la gran volatilitat del mercat, la complexitat de la tecnologia ‘blockchain’ i la falta de transparència d’emissors i intermediaris fan dels criptoactius una inversió especialment arriscada per als petits inversors.

A més, la majoria de proveïdors de serveis d’intermediació tenen la seva residència legal fora de l’Estat espanyol, per la qual cosa els processos legals en cas d’estafa o pèrdua de les claus d’accés al nostre compte de criptoactius poden ser molt cars.

Classificar les criptomonedes com un producte d’inversió podria ajudar a protegir els petits inversors, ja que seria aplicable la normativa que només permet la venda de valors als petits inversors que comprenguin totes les característiques i els riscos associats a la seva potencial inversió.

Regulacions molt dispars

Com adverteix el Fons Monetari Internacional, les prioritats dels reguladors dels diferents països davant l’ús actual o previst dels criptoactius no són sempre les mateixes. Alguns prioritzen la protecció del consumidor, mentre que uns altres posen el focus en la integritat del sistema financer.

A més, l’aproximació als criptoactius és molt diferent d’un lloc a un altre. Mentre que alguns països han estat molt receptius, altres, entre els quals s’inclou la Xina, han arribat a prohibir l’emissió o tinença de criptoactius per part dels residents o la possibilitat de realitzar transaccions amb ells o utilitzar-los per a determinats fins, com els pagaments.

Ara com ara, la fragmentada resposta global propicia que els actors del sector migrin als països amb les jurisdiccions més favorables, sense deixar de ser accessibles a qualsevol persona amb accés a Internet, sigui del país que sigui.

Un marc regulatori global?

Per això l’FMI ha demanat una resposta global que sigui coordinada, coherent i integral, per a que cobreixi a tots els actors i aspectes de l’ecosistema criptogràfic. Segons aquest organisme, “un marc regulador global posarà ordre en els mercats, ajudarà a infondre confiança als consumidors, establirà els límits del permissible i proporcionarà un espai segur per a que continuï la innovació útil”.

No és gens clar quins haurien de ser els límits d’aquest marc regulador. Moltes veus adverteixen del risc de desvirtuar l’esperit original de les criptomonedes, que van néixer al marge del sistema financer tradicional. I resta també per respondre la pregunta de si haurien de ser considerades monedes de curs legal per poder utilitzar-les sense restriccions com a mitjà de pagament en el dia a dia.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Malgrat l’elevada inflació, encara estem lluny de viure una situació d’hiperinflació. Aquest escenari multiplicaria els efectes de la crisi i podria obrir les portes a la substitució dels diners físics per monedes digitals controlades pels bancs centrals.

La inflació anual es va situar al setembre en el 8,9 %, després de tres mesos consecutius per sobre del 10 %, un percentatge que no s’havia registrat en gairebé quatre dècades. Amb els limitats increments salarials, es calcula que la capacitat de compra en l’últim any ha descendit un 7,5 % en l’Estat espanyol i un 6,2 % en el conjunt de la zona euro.

Tot i que la situació de cada país presenta matisos, hi ha una sèrie de factors comuns que han contribuït a l’augment de la inflació. L’energia i els combustibles són els principals culpables. I els secundaris de luxe en aquest drama serien els aliments i les matèries primeres, els preus de les quals també s’han disparat.

Un recent informe del Fòrum Econòmic Mundial reconeix que a l’elevada inflació hem de sumar que els salaris reals i la confiança dels consumidors estan en caiguda lliure, la qual cosa afegeix vents en contra al creixement i fins i tot augmenta la perspectiva de malestar social. Com deixa clar l’enquesta d’aquest organisme entre prestigiosos economistes, “s’apropen mesos dolorosos”.

A això contribuiran també l’efecte de la pujada dels tipus d’interès en les quotes de les hipoteques i que l’economia mundial encara està convalescent de la pandèmia, així que la tempesta perfecta està servida.

L’amenaça de la hiperinflació

Malgrat la gravetat de les taxes d’inflació experimentades fins ara, l’actual crisi no pot considerar-se més que un petit contratemps si la comparem amb la que es produiria en cas de donar-se una espiral inflacionària.

En general, es parla d’hiperinflació quan els preus s’incrementen com a mínim un 50% al mes. Això sol succeir quan els bancs centrals imprimeixen molts diners per fer front als seus deutes o per contrarestar els efectes d’una depressió, com ha succeït en els últims anys, i aquests diners addicionals no es compensen amb el corresponent creixement econòmic. En posar en circulació molts més diners, el valor real de la moneda pot caure en picat.

També pot produir-se hiperinflació quan els individus perden la confiança en la moneda utilitzada a causa de la inestabilitat política o quan la demanda de béns i serveis supera molt àmpliament a l’oferta.

Un cercle viciós

Com expliquem en un altre article, potser l’exemple més conegut d’hiperinflació es va produir en la dècada de 1920. Després de la Primera guerra mundial, Alemanya va arribar a patir una taxa d’inflació mensual pròxima al 30.000 %.

En aquestes situacions, el valor dels estalvis s’evapora i la gent tendeix a gastar els diners amb rapidesa perquè es deprecien a gran velocitat. Això últim obliga el banc central a posar més bitllets en circulació, amb la qual cosa s’entra en un cercle viciós que accelera encara més l’alça de preus.

L’impacte en la vida de les persones és devastador. El poder adquisitiu cau en picat i cada vegada resulta més difícil accedir a béns de primera necessitat: els preus dels productes essencials com el pa poden pujar diàriament. A més, es pot generar escassetat, ja que part de la població tendeix a acaparar béns bàsics davant el temor de nous augments de preu.

Un pas cap a les monedes digitals?

En el passat s’han aplicat diversos remeis per fer front a la hiperinflació, que van des de l’aplicació de dràstiques reformes fiscals i retallades de la despesa pública fins a la introducció de noves monedes.

D’aquí ve que ja hi hagi qui adverteixi que el plausible escenari d’hiperinflació podria facilitar el desplegament de les monedes digitals promogudes per diversos bancs centrals. Davant la crisi de confiança que generarien els diners fiat entre la població per la seva accelerada devaluació, la receptivitat davant una nova moneda podria ser major.

Com expliquem en un altre article, diversos bancs centrals estan treballant en el desenvolupament de monedes digitals. Un país com la Xina té el procés de proves molt avançat, amb més de 200 milions de persones que ja han utilitzat el iuan digital.

En aquest context, el Banc Central Europeu (BCE) està accelerant el desenvolupament de la seva pròpia moneda electrònica. La idea inicial és que l’euro digital no substitueixi els diners en efectiu, sinó que els complementi, tot i que el plantejament podria canviar segons les circumstàncies. La fase d’estudi hauria d’acabar a l’octubre de 2023 i la moneda podria entrar en funcionament l’any 2025.

Països com els Estats Units, Suècia i l’Uruguai també estan experimentant amb monedes digitals centralitzades. És una tendència que guanya força davant el risc que la seva moneda física perdi terreny si la hiperinflació dispara la desconfiança cap als diners fiat. Per això molts bancs centrals es plantegen emetre una moneda digital més estable que regeneri la confiança perduda entre la població.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.