Conceptes clau per entendre les criptomonedes

Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El Banc d’Espanya (BdE) ha comunicat que dona el seu suport al projecte de l’euro digital, poc després que el Banc Central Europeu (BCE) anunciés els seus plans d’avançar cap a una nova fase en el desenvolupament dels nous diners electrònics.

L’euro digital és el que es coneix com una CBDC (Central Bank Digital Currency), és a dir, una divisa electrònica gestionada i supervisada per un banc central, en aquest cas pel Banc Central Europeu (BCE). Podrà ser utilitzada tant per particulars com per empreses i, almenys en principi, no hauria de substituir sinó complementar els diners en efectiu.

Tot i que l’emissió d’un euro digital no és una certesa, després de dos anys d’un estudi preliminar sobre la possible introducció de la nova moneda digital, el dimecres passat la institució europea donava la llum verda als seus funcionaris per avançar cap a la següent fase del projecte. Amb la publicació d’un informe sobre el disseny i la distribució de la CBDC europea, el BCE anunciava que volia “començar a establir les bases per a la possible emissió d’un euro digital” a partir de l’1 de novembre.

Està previst que aquesta segona fase duri aproximadament dos anys, fins al 2025. Durant aquest període de preparació del projecte es finalitzarà el codi normatiu i la selecció de proveïdors per a desenvolupar la plataforma i la infraestructura. Segons el BCE, aquesta fase també servirà per “aplanar el camí per a una possible decisió futura sobre l’emissió d’un euro digital”.

El Banc d’Espanya es posiciona a favor de l’euro digital

Després que el Banc Central Europeu (BCE) anunciés la segona fase del projecte, el Banc d’Espanya (BdE) emetia un comunicat destacant el que considera com els avantatges de la CBDC i donant el seu suport al BCE. Juan Ayuso, director general d’Operacions, Mercats i Sistemes de Pagament del Banc d’Espanya, afirmava que l’euro digital conserva els avantatges de la moneda física.

El banc afirma que el format d’efectiu físic “no permet aprofitar tots els avantatges que ofereix la creixent digitalització de l’economia i la societat”. Un punt contenciós entre els proponents i crítics de les CBDC, que argumenten que els les monedes digitals centralitzades no poden garantir l’anonimat que ofereixen les transaccions en efectiu. Com admetia Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, “L’anonimat total —com el que ofereix els diners en efectiu— no sembla una opció viable”.

Per altra banda, Josep Borrell, vicepresident de la Comissió Europea, afirmava que no hem de patir per la nostra privacitat i protecció de dades que “les dades personals estarien totalment protegides. Els bancs, ni tan sols el BCE, no veurien ni podrien rastrejar les dades o detalls personals de la gent. Els pagaments sense connexió oferirien un nivell de privacitat similar al que ofereix avui els diners en efectiu”.

Per a tranquil·litzar a la població i a les associacions de consumidors, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van presentar el juny passat un paquet de propostes legislatives per convèncer al Parlament Europeu i al Consell de la UE de donar suport al llançament de l’euro digital. Les autoritats europees justifiquen la necessitat d’una CBDC  perquè cada vegada hi ha més ciutadans —un 55% segons les seves enquestes— que prefereixen pagar a través de mètodes electrònics.

Tanmateix, Javier Rupérez, president de la plataforma Denaria que dona suport a l’ús dels diners en efectiu, reaccionava a l’anunci del BCE assenyalant que, tot i que creu que l’euro digital podria ser un mitjà de pagament gratuït que “conviurà amb els diners físics, encara no existeixen garanties fermes que assegurin aquesta coexistència”. 

Queda per veure si les CBDC podran garantir els conceptes de privacitat, anonimat i llibertat que ara tenim amb els diners físics i les criptodivises, però el debat està servit i sembla que l’euro digital està cada vegada més a prop.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

El reglament sobre la identitat digital recentment aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea dona la llum verda a què els ciutadans de la UE disposin d’un moneder virtual vinculat a la seva identitat. Permetrà guardar documents oficials digitalment i fer tràmits amb un alt grau de seguretat.

El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea han arribat a un acord per a la creació d’un moneder d’identitat digital que tindrà validesa legal i operativa a qualsevol país de la Unió Europea. Aquesta identificació electrònica hauria de possibilitar que els ciutadans puguin fer tràmits a serveis en línia, públics i privats, d’una manera fiable i segura que garanteixi la protecció de les seves dades personals.

Es tracta d’aplicacions que permetran als ciutadans emmagatzemar i gestionar les seves dades d’identitat i documents oficials en format digital. Documents com el DNI, un permís de conduir, la signatura electrònica o certificats d’estudis podran ser guardats de manera virtual en una aplicació al mòbil, per ser utilitzats directament i sense la necessitat de compartir dades amb terceres parts.

D’aquesta manera s’agilitzarien molts tràmits burocràtics al nostre país i quan viatgem per altres estats membres de la UE. Es facilitaria el procés de registrar-se com a resident, obrir un compte bancari, demanar un préstec, una hipoteca o pagar des d’un moneder digital. A més, suposaria una alternativa al monopoli tecnològic que tenen les empreses dels Estats Units i de la Xina, el domini del qual preocupa a la Unió Europea i ha estat un dels detonants d’aquesta iniciativa.

Per a quan estarà disponible?

Per al 2024, tots els estats membres de la UE hauran de posar un moneder d’identitat digital a la disposició de tots els ciutadans que ho desitgin. Una feina que no serà fàcil si tenim en compte que, actualment, només el 14% dels principals serveis públics de tots els estats membres de la UE permeten l’autenticació transfronterera amb identificació electrònica.

En aquest context, els reguladors de la UE tenen la intenció de convocar a 140 entitats públiques i privades de 19 estats de la Unió Europea per a resoldre qüestions tècniques, empresarials i normatives entorn de la provisió d’una identitat digital.

Les proves pilot en 25 estats membres de quatre projectes a gran escala es van posar en marxa l’1 d’abril de 2023, amb la finalitat d’explorar la practicitat de les carteres d’identitat digital en escenaris de la vida real que abasten diferents sectors. L’objectiu és que almenys el 80% dels ciutadans dels estats membres tinguin accés a una identitat digital interoperable d’aquí a 2030.  

Protecció de dades i dret a l’anonimat

La implantació generalitzada d’un nou sistema d’identificació digital de la ciutadania pot plantejar problemes de seguretat i d’anonimat. Qui tindrà accés a les nostres dades? Quin ús es podrà fer d’aquestes dades?

En una declaració conjunta a propòsit del nou reglament de la UE sobre la identitat digital, científics i investigadors de 39 països avisen que “La proposta actual amplia radicalment la capacitat dels governs per a vigilar tant als seus propis ciutadans com als residents en tota la UE, en proporcionar-los els mitjans tècnics per a interceptar el trànsit web xifratge, a més de soscavar els mecanismes de supervisió existents en els quals confien els ciutadans europeus.

Per altra banda, les autoritats europees afirmen que aquesta eina respectarà plenament l’elecció de l’usuari de compartir o no dades personals —certificat de manera independent— i que oferirà una millor protecció contra usos indeguts, rastreig o intercepcions. Afegint que “la llei revisada preserva les actuals normes i estàndards de seguretat ben establerts en el sector”.

Amb la privacitat com una de les principals preocupacions entorn de la introducció d’un euro digital, l’aprovació d’un nou reglament sobre la identitat digital de la ciutadania que, potencialment, pot facilitar encara més el control i la vigilància massiva de la població per part dels governs, un debat entre totes les parts implicades no només és necessari sinó imprescindible.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Les propietats físiques de l’or li atorguen una gran versatilitat per ser utilitzat en diverses aplicacions industrials, com ara la considerable infraestructura electrònica necessària per a impulsar el sector de la intel·ligència artificial (IA) que es troba en ràpid creixement.

Al llarg de la història, l’or ha estat considerat com el dipòsit de valor per antonomàsia, la qual cosa l’ha convertit en un actiu essencial per les persones que volen protegir els seus estalvis i per als inversors que volen diversificar les seves carteres en moments d’incertesa econòmica.

Però més enllà de la seva popularitat com a actiu refugi i del seu ús en el sector de la joieria, les propietats físiques de l’or, com la seva alta conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, fan que sigui ideal per ser utilitzat en diverses aplicacions industrials.

Des del món de la medicina on es fa servir en pròtesis i dispositius mèdics implantables, gràcies al fet que no és reactiu ni tòxic, fins a l’electrònica aplicada a les indústries automobilística i aeroespacial, es calcula que unes 300 tones d’or a l’any es fan servir per components electrònics i que el 7% de l’or mundial es troba en aquest tipus de dispositius.

La IA impulsa la demanda d’or 

Encara que la demanda d’or utilitzat en electrònica va assolir el seu màxim el 2010 amb 328 tones, caient fins a les 249 tones el 2023, en els últims trimestres, aquest sector ha experimentat una modesta recuperació i, segons un informe del Consell Mundial de l’Or (WGC), les aplicacions de la IA reforçaran aquesta demanda a curt termini.

La raó és que l’adopció de la IA està impulsant la necessitat de dispositius tecnològics avançats que utilitzen or. Les empreses tecnològiques estan invertint grans quantitats de diners en la creació de nous models i algorismes d’intel·ligència artificial multimodal que poden aprendre, raonar i prendre decisions de manera autònoma després de recopilar i analitzar dades. Amb l’expansió de les aplicacions d’IA en camps com la salut, la seguretat i les finances, s’espera que aquesta tendència continuï a l’alça. 

Tot i que amb l’evolució de les noves tecnologies alguns dels usos tradicionals de l’or poden anar desapareixent —com s’està veient en la producció de llums LED sense components que continguin or— a mesura que les empreses inverteixen en centres de dades, xips i sensors especialitzats, s’espera que la demanda d’or per a usos industrials continuï experimentant un creixement sostingut, consolidant-lo com un actiu indispensable tant en la indústria com en els mercats financers.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Com és possible que contamini una cosa que no existeix físicament? El cert és que les criptomonedes requereixen gran quantitat d’energia per a les granges de minat. De fet, si el bitcoin fos un país, se situaria entre els 30 principals consumidors d’electricitat del món, com explica l’agent d’11Onze Aitor Canudas.

Tan sols uns dies després de la primera transacció de bitcoins, que es va realitzar al gener de 2009, el pioner de la criptografia Hal Finney mostrava a Twitter la seva preocupació sobre les emissions de CO₂ que generaria aquesta criptomoneda. I no anava errat.

Un estudi de la Universitat de Cambridge calcula que la xarxa bitcoin consumeix més de 121 TWh d’energia anualment, la qual cosa vol dir que, si fos un país,  se situaria “entre els 30 principals consumidors mundials d’electricitat”, segons Canudas. De fet, per a que ens fem una idea de la magnitud de les dades, l’agent d’11Onze indica que aquesta criptomoneda gairebé consumeix tanta electricitat com Suècia i genera més emissions de CO₂ que Las Vegas.

La raó és que els processos necessaris per a les operacions de les criptomonedes requereixen una gran quantitat d’equips informàtics, les “granges de minat” i, per tant, una enorme quantitat d’energia. “Aquest conjunt de processos informàtics necessaris per validar les transaccions i generar nous blocs representa un 0,2 % del consum mundial d’electricitat”, especifica Aitor Canudas.

El problema és especialment greu en el cas del bitcoin, ja que, com advertia recentment Bill Gates, aquesta criptomoneda és la que consumeix més electricitat per transacció. D’aquí que, segons estimacions del Massachusetts Institute of Technology (MIT), l’ús dels bitcoins generi una petjada de carboni cada any d’entre 22 i 22,9 megatones.

L’origen brut d’una energia neta

Si bé normalment veiem l’electricitat com una energia neta, això depèn bàsicament del seu origen. Sobretot a Àsia, i especialment a la Xina, gran part de l’electricitat generada prové de la combustió de carbó, que resulta molt contaminant. Per això, el fet que un altíssim percentatge de les granges de minat se situïn en aquesta regió per aconseguir els preus de l’electricitat més assequibles multiplica la petjada de carboni.

De cara a preservar el medi ambient, Aitor Canudas assenyala la necessitat d’augmentar el percentatge d’energies renovables en l’electricitat que s’utilitza “per crear els nous blocs i fer les transaccions del bitcoin”. Una altra alternativa que apunta l’agent d’11Onze seria recórrer a criptomonedes alternatives, com el cardano, “que en teoria contaminen menys que el bitcoin”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’auge de l’e-commerce ha creat nous hàbits de consum, però també ha posat en evidència el risc de fer compres a Internet amb mètodes de pagament tradicionals. Les targetes virtuals neixen de la necessitat de fer compres en línia més segures, i a 11Onze ja tenim la nostra llesta, a punt per a les compres del Black Friday.

La principal característica és el format de la targeta, on no trobem ni banda magnètica ni xip. El format i disseny de les targetes virtuals varia entre entitats, però normalment només existeixen de forma virtual i, per tant, només s’accedeix a les dades de la targeta des de la plataforma bancària o la cartera digital. 

Protegir el nostre compte

Les targetes virtuals, lluny de pensar que deixaran el nostre compte al descobert, fan justament el contrari: aporten més protecció que les targetes convencionals. 

La targeta virtual d’11Onze, amb un preu únic de dos euros,  ens permet posar un límit de pagament diari. Una targeta que no té accés directe al compte i que es pot activar i desactivar quan el client ho desitgi; per tant, la protecció està assegurada. 

Compres virtuals, targeta física?

Cada vegada són més populars les compres digitals. Botigues en línia, plataformes de vídeo com Netflix o Filmin, o altres subscripcions com Spotify s’han popularitzat de manera que és habitual tenir guardada una targeta per aquests serveis. Per seguretat i per control de despesa, és recomanable tenir una targeta específica per aquestes subscripcions i que no tingui accés il·limitat al compte. Per això, la targeta virtual pot ser molt útil de cara al Black Friday del 25 de novembre i el Cyber Monday del dia 28. Són dates en què s’augmenten les compres en línia i en què, per tant, introduïm les dades de la nostra targeta en diversos comerços.

Com obtenir la targeta virtual d’11Onze

Si encara no ho has fet, has de descarregar El Canut, la super app d’11Onze que ve a revolucionar la banca tradicional, un moneder de moneders de nova generació.

Una vegada enregistrat pots demanar una targeta física, així com una targeta virtual que s’activarà automàticament i ja podràs utilitzar per fer compres en línia.

El repte dels pròxims anys serà apropar aquest mètode de protecció i agilitat que aporten les targetes virtuals en els pagaments de la resta d’àrees com ara el comerç físic o la retirada d’efectiu.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les targetes virtuals són el principal mètode de pagament en línia. En un mercat on cada vegada es realitzen més transaccions virtuals, aquestes targetes ofereixen més protecció i agilitat en les compres.

Estan dissenyades específicament per a ser utilitzades com a mitjà de pagament virtual. L’objectiu és aportar seguretat al consumidor en les seves compres en línia, i protegir tant les transaccions com el compte corrent vinculat. 

Disseny personalitzat per a compres digitals

La principal característica és el format de la targeta, on no trobem ni banda magnètica ni xip. El format i disseny de les targetes virtuals varia entre entitats, però és força comú trobar-nos que només existeixen de forma virtual i que, per tant, només s’accedeix a les dades de la targeta des de la plataforma bancària o la cartera digital. 

La informació que tindrem d’aquesta targeta és la que ens demanaran en qualsevol transacció virtual: número de la targeta de setze xifres, codi de seguretat de tres xifres i data de caducitat. Aquesta és la informació més sensible de la targeta, i justament per això s’evita tenir-la en format físic, per a reduir les possibilitats de duplicar-la o suplantar la informació. 

Protecció per als teus comptes

Les compres en línia han augmentat significativament, fins al punt que moltes empreses ja es creen sols en format digital. A Catalunya, la facturació dels comerços electrònics ja ha superat l’1,5 % del PIB. Però, tot i això, encara són molts els consumidors que es resisteixen a fer aquest canvi, la majoria motivats per la por que terceres persones tinguin accés als seus diners. I si bé és cert que aquesta és una problemàtica real, les entitats bancàries creen productes cada vegada més sofisticats per a evitar aquesta desprotecció.

Les targetes virtuals, lluny de pensar que deixaran el nostre compte al descobert, fan justament el contrari: aporten més protecció que les targetes convencionals. Podem trobar-nos amb targetes virtuals de prepagament, és a dir, que l’usuari les carrega amb l’import que necessita. Aquestes targetes no tenen accés directe al compte; per tant, la protecció està assegurada. 

Altres targetes virtuals es poden activar i desactivar; per tant, només estarà operativa quan el client ho desitgi. Gràcies a peculiaritats com aquestes, disminueix encara més el risc d’operacions fraudulentes. Tot de mesures constantment en evolució que lluiten per acabar amb la ciberdelinqüència.

Més control per a tu, menys plàstic per al planeta

En termes pràctics, tot aquest sistema de protecció, que inclou la protecció de les dades de la targeta i la vinculació mínima amb el compte corrent, dificulten l’accés dels hackers als comptes personals. En cas de patir operacions fraudulentes, de fer reclamacions o de realitzar compres en altres països, les targetes virtuals faciliten significativament la resolució d’aquestes operacions i, el més important, permeten que qualsevol incidència que pugui sorgir afecti tan sols a aquesta targeta, sense implicar la resta de targetes o de comptes.

A més, no tenir format físic suposa una forma de pagament més sostenible que, en molts casos, implica menys costos de manteniment per al client.

Les targetes físiques, en procés de digitalització

Cada vegada és més comú tenir les targetes físiques, de dèbit o de crèdit, també en format virtual per pagar a través del mòbil. Solen estar lligades a les targetes físiques i al nostre compte corrent. A més de permetre fer pagaments sense necessitat de portar la targeta física, faciliten l’opció de bloquejar la targeta en cas d’incidència i ens permeten controlar les despeses en tot moment.

El repte dels pròxims anys serà apropar aquest mètode de protecció i agilitat que aporten les targetes virtuals en els pagaments de la resta d’àrees com ara el comerç físic o la retirada d’efectiu.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Als anys 50 del segle XX es van crear les targetes de crèdit i amb l’arribada dels telèfons intel·ligents es van popularitzar les virtuals. Repassem la història de les targetes i les seves possibilitats.

Fa seixanta anys de la primera targeta de pagament i, des d’aquell dia, la nostra manera de comprar ha canviat per adaptar-se fins a arribar a l’era del comerç digital, donant també un canvi radical en la nostra forma de pagament. La forma de consumir canvia constantment, s’ha pogut comprovar amb l’increment de l’e-commerce, arran de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 d’aquest passat 2020, com es pot veure en l’estudi fet per Kantar, qui assegura que 3 de cada 4 llars espanyoles han fet compres per internet durant aquest passat any 2020, i que aquestes llars continuen comprant en línia aquest 2021. Les llars que ara compren per Internet són un 74,4%, això ha incrementat els consumidors d’e-commerce en un 8,4% des del 2017. Segons detalla Kantar en el seu estudi, el 26,6% dels consumidors restants són persones grans que es desplacen a comprar personalment elles mateixes els productes, ja que prefereixen un tracte personalitzat. I de la mateixa manera que ha canviat el model de consum, també ha canviat el model de pagament. Benvinguts a l’era de les targetes virtuals.

Què són les targetes virtuals? 

Les targetes virtuals són targetes més segures, i a diferència de les targetes de pagament convencionals, són completament virtuals. El seu pagament és exclusivament per compres virtuals, amb la possibilitat, també, de poder pagar en establiments físics si tens la targeta vinculada al wallet del teu smartphone. La targeta virtual disposa d’un número, d’una data de caducitat i també d’un número de control, com detalla Rankia. La web financera també diu que els controls de seguretat de les targetes virtuals són molt variats. Alguns bancs tenen un codi dinàmic que va canviant en cada compra, mentre d’altres permeten realitzar molt poques compres, i en cas de quedar diners a la targeta, aquests diners tornen automàticament al compte del qual va ser recarregada la targeta. Cada client és lliure de fer una nova targeta virtual quan la necessiti, així de senzill.

Com va néixer la targeta virtual?

Des de la primera targeta de pagament del món de Diners Club l’any 1950, el món de les targetes de pagament ha donat moltes voltes, passant per l’arribada de les targetes de crèdit a Espanya als anys seixanta, fins a arribar a les targetes virtuals, segons detalla la web de Finanzas. La pàgina especialitzada en finances recorda que les targetes virtuals van néixer juntament amb l’arribada de la telefonia mòbil, amb els sistemes de pagament anomenats “wallets”.

Com estan regulades?

La regulació europea PSD2, la nova normativa europea de serveis de pagament electrònics, va entrar en vigor el setembre del 2018, amb la finalitat de reforçar la seguretat dels consumidors amb els sistemes de pagament del comerç electrònic. Amb aquesta regulació, que ja fa tres anys que és vigent, es pot dir que alguna cosa ha d’estar canviant en la nova manera de fer pagaments. En definitiva, podem dir que les targetes virtuals han arribat per quedar-se com un mitjà més de pagament.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’aprenentatge automàtic és una branca de la intel·ligència artificial en què es basen aplicacions com el ChatGPT. Ariadna Font, referent internacional en l’aprenentatge automàtic i l’ètica, ens parla de les possibles aplicacions d’aquestes noves tecnologies i dels reptes ètics que ens plantegen.

L’eclosió de la intel·ligència artificial a través d’aplicacions com el ChatGPT, desenvolupada per OpenAI, està canviant les nostres vides i revolucionant moltes feines. L’evolució de l’aprenentatge automàtic, o ‘machine learning’, té com a objectiu desenvolupar algoritmes i sistemes que puguin aprendre i fer prediccions a partir de dades o de la interacció amb els usuaris. “Permet als sistemes informàtics millorar automàticament el seu rendiment en una tasca específica a través de l’experiència”, apunta Font.

Aquesta tecnologia està sent utilitzada en diversos àmbits com ara la salut, la seguretat, el comerç, la robòtica o la indústria, per automatitzar processos, fer operacions financeres, detecció de frau o pel diagnòstic de malalties. Això no obstant, el seu ús també planteja una sèrie de reptes ètics que són importants de considerar.

Conseqüències no desitjades

Si els algoritmes estan entrenats amb dades que reflecteixen els prejudicis i les desigualtats de la societat, els resultats poden ser injustos per a certes persones o grups, i poden conduir a la discriminació. Això és especialment preocupant en contextos com el de la selecció de personal, l’aplicació de la llei i la concessió de préstecs, on la discriminació pot tenir un impacte significatiu. Com explica Font, “els models de ‘machine learning’ poden prendre decisions importants que afecten les nostres vides, per tant, és molt important considerar quins efectes aquestes decisions tenen sobre nosaltres”.

Per altra banda, l’aprenentatge automàtic pot posar en risc la privacitat i la seguretat de les persones. Per exemple, les dades que s’utilitzen per entrenar els algoritmes poden contenir informació mèdica personal i sensible, i si no són protegides adequadament, poden ser robades o utilitzades indegudament. 

Per abordar aquests reptes ètics, és rellevant que els dissenyadors i desenvolupadors d’aquesta tecnologia adoptin una perspectiva ètica i pensin en les implicacions que pot tenir per a les persones i la societat en general. L’adopció de pràctiques de protecció de la privadesa, la consideració de la justícia i la igualtat en la selecció de dades o l’adopció de pràctiques de transparència seran essencials per assegurar que la part ètica i humana no es perdi amb la implantació de la intel·ligència artificial.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En un context en què l’ús de diners en efectiu està en declivi i els pagaments digitals i les criptomonedes estan a l’ordre del dia, més de 130 països estan estudiant la possibilitat d’introduir monedes digitals emeses pels bancs centrals (CBDC). Quins són els pros i contres d’aquestes noves divises?

La digitalització de l’economia ha vingut acompanyada de la conveniència de poder fer pagaments digitals i ha esperonat la popularitat de les criptomonedes. Una revolució del sistema financer que ha provocat que els bancs centrals de molts governs, inicialment poc partidaris d’implantar-les, estiguin estudiant l’emissió de les seves pròpies monedes digitals (CBDC).

En aquest context, Europa no es vol quedar enrere i crearà la seva pròpia moneda digital, com ja han fet països com la Xina, Suècia o l’Uruguai. Conegut com l’euro digital, es tracta d’una moneda electrònica que serà gestionada i supervisada pel Banc Central Europeu (BCE), que podrà ser utilitzada tant pels ciutadans com per les empreses i que no substituirà els diners en efectiu, sinó que els complementarà.

Quant a l’Estat espanyol, el Banc d’Espanya (BdE) s’ha posicionat a favor de la introducció de l’euro digital emetent un comunicat on destaca el que considera com els avantatges d’aquesta CBDC i donant el seu suport al BCE. Juan Ayuso, director general d’Operacions, Mercats i Sistemes de Pagament del Banc d’Espanya, afirmava que l’euro digital conserva els avantatges de la moneda física i apuntava que el format d’efectiu físic “no permet aprofitar tots els avantatges que ofereix la creixent digitalització de l’economia i la societat”.

Un mètode de pagament complementari

Inclusió financera. Una moneda digital centralitzada pot contribuir a la inclusió financera, especialment en àrees on l’accés a serveis bancaris tradicionals és limitat. De la mateixa manera, seria una alternativa als diners en efectiu en situacions extremes, com ara catàstrofes, en les quals no es pugui utilitzar l’efectiu i en les quals els mitjans de pagament tradicionals, com ara els TPV, no funcionin.

Seguretat i resiliència financera. Una de les principals promeses de les CBDC és millorar la seguretat i la resiliència del sistema financer. A diferència de les criptomonedes descentralitzades, les CBDC estan avalades pels bancs centrals, cosa que garanteix el seu valor i les fa menys susceptibles a les fluctuacions pròpies dels mercats de criptomonedes. Per tant, l’euro digital només seria una forma més de pagar en euros, convertible en paritat amb els diners físics.

Reducció dels costos de les transaccions. Les CBDC permeten eliminar la necessitat d’intermediaris com ara les entitats de processament de pagaments. A més, la seva implementació digital simplifica la transferència d’efectiu, cosa que beneficia tant els usuaris individuals com les empreses, especialment en transaccions internacionals, on els costos tradicionals són elevats. Quant a l’euro digital, està pensat perquè no tingui costos per a les persones que l’utilitzin per fer pagaments ordinaris i que es pugui fer servir en qualsevol lloc de la zona euro.

Traçabilitat i transparència. Les CBDC permeten un seguiment detallat de les transaccions financeres, fet que pot ajudar els governs a combatre el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i l’evasió fiscal. No obstant això, el regulador bancari europeu indica que l’euro digital permetria efectuar pagaments sense compartir dades amb tercers, tret que sigui necessari per prevenir activitats il·lícites.

Quins riscos poden comportar?

Privacitat i control governamental. Una de les preocupacions més importants quant a les CBDC és la possible pèrdua de privacitat dels usuaris. A diferència dels diners en efectiu i de les criptomonedes, que permeten fer transaccions anònimes, les CBDC poden tenir una total traçabilitat sobre la major part de les transaccions. Això permetria als governs saber exactament com gastem els nostres diners i els atorgaria la capacitat de parar pagaments o confiscar-los, com va passar amb les protestes dels camioners contra el govern canadenc. 

Diners en efectiu i llibertat financera. La creixent digitalització dels diners, impulsada per les CBDC, podria significar la fi de l’ús de diners en efectiu, un mètode de pagament important en moltes societats. Això no només afectaria la llibertat de triar el mitjà de pagament, sinó que també tindria implicacions per a persones amb accés limitat a aquestes tecnologies. En aquest sentit, el BCE afirma que l’euro digital seria un complement dels diners en efectiu, no un substitut, així que els bitllets i monedes seguiran en circulació. 

Impacte negatiu contra els bancs comercials. L’ús de CBDC podria afectar negativament la intermediació financera que ara proporcionen els bancs comercials, ja que els ciutadans podrien preferir mantenir els seus diners directament en comptes digitals gestionats pel banc central, especialment en moments de crisis. Això reduiria el paper dels bancs comercials, afectant la seva capacitat per oferir préstecs, crèdit i finançament.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.