El valor de l’or davant la incertesa econòmica

Tot i que els grans organismes econòmics internacionals tracten de llançar un missatge tranquil·litzador sobre el control de la inflació, l’experiència del Regne Unit en els anys setanta genera seriosos dubtes. L’or es mostra com una opció interessant per a protegir-se de la depreciació dels diners davant un cicle de “mercats baixistes” que podria allargar-se en el temps.

La inflació porta mesos superant àmpliament les optimistes previsions dels grans organismes econòmics internacionals. La crua realitat fa que una vegada i una altra aquestes institucions es vegin obligades a recalcular les seves previsions a l’alça.

Totes coincideixen a l’hora de llançar un missatge tranquil·litzador. El mantra és que els percentatges descontrolats d’enguany tendiran a moderar-se l’any vinent i que ja en 2024 es recuperarà una taxa pròxima al 2 % desitjat. A això hauria de contribuir decisivament la pujada dels tipus d’interès dels grans bancs centrals.

L’últim a apuntar en aquesta direcció és el Fons Monetari Internacional, que preveu en un informe que la contenció dels salaris evitarà una perillosa espiral inflacionària.

Aprendre del passat

No obstant això, alguns economistes adverteixen que existeixen paral·lelismes entre la situació actual i l’estagflació viscuda al Regne Unit fa mig segle. Des de 1970, el Govern britànic havia estat dopant l’economia amb uns pressupostos expansius i una rebaixa dels tipus d’interès. Com a conseqüència, la inflació es va anar disparant fins a situar-se en el 9,1 % l’any 1973, un percentatge similar a l’actual.

Igual que ara, els tipus d’interès havien començat a pujar. Entre juny i novembre de 1973 van passar del 7,5 % al 1 3%, la qual cosa va provocar l’esclat de la bombolla immobiliària i la consegüent crisi bancària. A més, entre maig de 1972 i gener de 1975, el principal índex borsari va perdre un 74 % del seu valor. La sobtada aturada de l’economia no va evitar que la inflació es descontrolés: va assolir un 16 % l’any 1974 i un 24,2 % l’any 1975.

La gran inquietud és que la història es repeteixi. El mal és que ara el diferencial entre la taxa d’inflació i els tipus d’interès és molt més gran que llavors, per la qual cosa la correcció de la política monetària podria tenir un efecte molt més demolidor sobre l’economia. La contracció global del crèdit bancari serà greu i moltes empreses es tornaran insolvents.

Davant les actuals taxes d’inflació, el lògic seria que els tipus d’interès i el cost del deute públic es disparessin. I, previsiblement, els bancs centrals faran el que sempre han fet en el passat per afrontar aquest tipus de crisi: imprimir més bitllets, amb la qual cosa es reduirà encara més el seu valor real.

L’or, valor refugi

L’augment dels tipus d’interès a principis dels anys setanta no va ser un obstacle per a la revaloració de l’or: va passar de menys de 18 lliures esterlines per unça quan els tipus d’interès eren del 6 % a més de 40 lliures quan van pujar al 13 % al novembre de 1974. I és que, com va dir el fundador de J. P. Morgan, en realitat “l’or és diners, tota la resta és crèdit”.

Des de la suspensió dels acords de Bretton Woods l’any 1971, que va suposar abandonar el patró oro, la massa monetària en el món s’ha multiplicat per més de 30, la qual cosa equival a la seva devaluació. De fet, les llars de classe mitjana amb un sol sou eren comuns abans de 1970 i ara són una utopia. Comprar un habitatge o fins i tot un cotxe sense endeutar-se s’ha convertit en un privilegi només a l’abast d’alguns rics.

En canvi, l’or ha recorregut el camí contrari al de la massa monetària i el seu valor s’ha multiplicat per 38. De fet, des de desembre de 2015, l’or s’ha revaloritzat més d’un 40 % respecte a l’euro.

Recomanat pel major ‘hedge fund’

D’aquí ve que no sorprengui la recomanació de Bridgewater Associates, el major ‘hedge fund’ del món, d’adquirir or físic tot i que bastants inversors veuen en l’actual depreciació de molts altres actius financers una oportunitat de compra.

La raó per apostar per l’or que esgrimeix Rebecca Patterson, cap d’estratègia d’inversió en Bridgewater, és la necessitat de protegir-se d’una fase de “mercats baixistes” que es mantindrà en el temps. En conseqüència, la lògica de comprar actius en la fase de contracció econòmica, quan els preus estan baixos, per a vendre poc després quan l’economia s’expandeixi i tornin a pujar podria no ser vàlida en aquesta ocasió.

A més, tant l’economia xinesa com l’índia estan recuperant la seva fam històrica per l’or, la qual cosa contribuirà a la pujada del preu d’aquest metall a curt termini.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Un informe de PISA avala que el nostre país està en la desena posició dels quinze països de l’OCDE analitzats, segons informa Price Water House (PwC) sobre coneixements financers en nens d’entre 13 i 15 anys. És a dir, que en matèria escolar, Espanya dedica als continguts financers un nombre d’hores molt inferior en comparació amb altres països malgrat comptar amb la jornada escolar més llarga.

L’educació financera es podria definir com la capacitat d’una persona d’entendre com funciona l’economia i prendre decisions a partir d’aquest coneixement. Aquest tipus d’informació ens permet desenvolupar habilitats que finalment es traduiran en un major benestar econòmic i per tant, estar millor preparats per a moments de crisi econòmica com els que estem vivint ara.

Si des de petits eduquem als nens en el concepte d’estalvi i en el bon ús dels diners, es trobaran millor preparats per a pròximes crisis que es puguin produir. L’ús responsable i la planificació econòmica és bàsica per a les futures generacions. Un exemple d’això és la fundació Inspiring Girls, que ha posat en marxa el Club Financer Inspiring Girls amb l’objectiu que adolescents i joves aprenguin a gestionar les seves pròpies finances i coneguin les noves tendències i el mercat financer d’una forma senzilla. El més rellevant és que compten amb l’experiència de dones reals que treballen en companyies de prestigi.

La literatura també ens pot ajudar

BAPI, és un llibre escrit per Pilar Mellado, tècnic de la CNMV, integrada en el programa voluntaris d’Educació Financera, i el seu objectiu és portar l’educació financera als més petits. L’autora va tenir la idea de crear aquest llibre per a difondre conceptes a través del protagonista, BAPI, un elefant imaginari que protagonitza un llibre infantil perquè els nens aprenguin conceptes financers bàsics, com a “guardiola”, “banc”, “despesa”, “estalvi” o “deute” d’una manera divertida.

Mellado afirma que “és important que els nens s’envoltin d’històries que els traslladin a un univers de superherois, prínceps i princeses, animals fantàstics o objectes que cobren vida”. Aquestes històries, a més de ser entretingudes per a ells, poden acompanyar-se del que ella anomena “píndoles educatives”, i aquest és l’objectiu de BAPI: divertir repartint píndoles financeres.

L’impacte de les xarxes socials en el consum

És cert que avui dia és difícil fer aquest exercici. Vivim en una societat consumista on tot es mostra. Les xarxes socials no ajuden al fet que els més petits es conscienciïn del que costa guanyar diners i molt menys estalviar.

En aquesta xarxa social, molts influencers patrocinats per grans marques mostren una infinitat de productes i serveis. Aquí és on recau el treball dels adults, explicar que no tot el que veiem i volem es pot comprar. Si volem que els més petits siguin persones educades, amb valors i d’èxit, hem d’aconseguir inculcar el sacrifici que comporta l’estalvi amb l’esforç per a aconseguir les coses que volen.

Un dels primers passos que podem fer és regalar una guardiola des de petits. A partir d’aquest moment, en el seu pròxim aniversari o data assenyalada, si reben algun regal econòmic, hauran de dipositar-lo en la seva guardiola. En aquest sentit, una pràctica per a tenir consciència dels diners és explicar-lo i posar exemples. És important explicar-los que, amb els diners que porten estalviant des de fa X temps, es poden comprar allò que volen, però que si ho gasten tot tornaran a zero.

Més endavant també es podeu proposar realitzar activitats per a guanyar diners. Crear un calendari amb objectius setmanals de feines de casa. Que siguin senzilles, però que requereixin la inversió d’un mínim de temps i esforç i que, si realitzen tot el que se’ls ha proposat, puguin obtenir diners. Amb aquest mètode sabran el que costa guanyar els diners gràcies al sacrifici.

L’educació financera ve donada des de casa. Si comencem amb aquestes pràctiques i aconseguim que en els col·legis cada vegada es parli més de finances personals i es posi en pràctica, estarem creant nous hàbits per a les noves generacions que faran que la seva vida sigui més fàcil i suportable. A més aconseguirem que puguin apreciar més les coses quan les comprin amb el fruit del seu esforç i tenacitat.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Aprendre a administrar com gastem els nostres diners és primordial a l’hora de reduir les despeses familiars, i els petits desemborsaments poden acabar llastant la nostra economia més del que ens pensem.

L’empresari escocès-estatunidenc Andrew Carnegie (1835-1919) va formular la vella dita: “Take care of the pennies and the pounds will take care of themselves“, que ve a ser: “Cuida els cèntims i els euros es cuidaran ells mateixos”, per recordar als seus empleats de la necessitat de controlar les petites despeses. Tanmateix, aquests petits desemborsaments poden acabar llastant la nostra economia familiar.

Es coneixen com a despeses formiga tota una sèrie de petits pagaments per serveis o productes, de vegades innecessaris, que realitzem diàriament, quasi inconscientment, però que de mica en mica van minvant una part important del nostre pressupost al cap de l’any. Quantes vegades ens hem preguntat: “Però, en què m’he gastat els diners aquest mes?”.

Normalment, no donem importància a aquestes despeses quotidianes gràcies al seu cost relativament baix, això no obstant, identificar-les i reduir-les pot significar la diferència entre no arribar a fi de mes, o tenir un pressupost que ens permeti estalviar i anar de vacances.

Reduir les despeses invisibles

Tots som conscients dels costos de les factures de la llum, telèfon, gas, aigua, i les tenim assumides com un fet consumat. Tanmateix, per mandra, o per evitar problemes, poques vegades ens plantegem canviar de proveïdor per reduir el preu de la factura mensual. Un petit esforç que podria significar centenars d’euros estalviats al cap de l’any.

El cafè, el croissant, el menú del dinar, són petits capricis que ens alegren el dia, però un exemple perfecte de microdespeses, tot i que no sempre prescindibles, de les que en podem reduir el cost. Portar el dinar fet de casa o comprar al supermercat en comptes d’anar cada dia al bar només ens estalvia uns pocs euros setmanals, així i tot, sense dubte, ens sorprendrà l’estalvi que podem assolir en calcular quant suposen aquestes microdespeses en la factura anual.

Les comissions bancàries i les targetes de crèdit són unes despeses a les quals no donem massa importància, però que van sumant. Algunes entitats bancàries s’aprofiten del fet que aquestes petites comissions no seran vistes o reclamades pels clients. Reduir o eliminar el nombre de targetes de crèdit, i optar per una modalitat de pagament ajornat a final de mes que ens eviti pagar interessos, i són opcions que només requereixen un mínim d’esforç per la nostra part.

Canviar els hàbits de consum

Fixar-se en la compra de cada dia, comparar preus entre establiments o aprofitar les ofertes ens pot estalviar una quantitat important de diners, però canviar els nostres hàbits de consum és igualment important. Evitar comprar aigua embotellada, que sovint té un preu desmesurat, i beure aigua de l’aixeta o fer servir filtres, ens pot suposar un estalvi considerable que, alhora, contribueix a la reducció de residus plàstics al medi ambient.

Tanmateix, quantes vegades agafem el cotxe per distàncies curtes? I quant temps i diners perdem buscant aparcament? Potser podem plantejar-nos si una passejada, agafar el transport públic o fer servir una bici són més adients per alguns d’aquests trajectes. La nostra butxaca, salut, i el planeta ens ho agrairan.

Fer un replantejament dels nostres hàbits de consum i reduir les despeses formiga no ens ha de conduir a fer una vida monacal d’austeritat, al contrari, ens pot ajudar a tenir un bon pressupost per gaudir dels capricis que ens enriqueixen la vida, mentre eliminem despeses que ens la fan més difícil.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Si et preocupa l’aigua que beu la teva família, probablement carreteges cada any centenars de garrafes o milers d’ampolles d’aigua mineral que et costen més de 1.000 euros. Amb un filtre a la teva aixeta, pots continuar gaudint d’aigua de qualitat, reduir per 15 la teva despesa, ajudar el planeta i estalviar-te mal de caps i d’esquena.

Estalviar no significa necessàriament privar-se de moltes coses. Sovint significa evitar sobrecostos innecessaris en productes essencials. Per això neix Imprescindibles 11Onze, per a que puguis reduir despeses en productes dels quals no pots prescindir.

El primer d’aquests productes disponibles a la web d’11Onze està relacionat amb l’aigua, el líquid essencial per a la vida. Hem de beure’n dos litres diaris i el més habitual és que acabem comprant un munt d’ampolles o garrafes de plàstic, amb el consegüent impacte mediambiental del plàstic que comporten.

Una família de quatre membres hauria de beure una mitjana de 2.920 litres d’aigua a l’any. Això equival a una despesa mínima de 1.196 euros si comprovem els preus de les ampolles d’1,5 litres més populars als principals supermercats d’Espanya i fem la mitjana.

En termes mediambientals, aquest consum suposa més de 60 kg de plàstic abocats al planeta i una quantitat de CO₂ similar emès a l’atmosfera durant la seva fabricació i transport.

Més de mil euros d’estalvi

És possible beure aigua de bona qualitat, amb bon sabor, estalviar i ajudar a preservar el planeta? La resposta és sí. Tan senzill com substituir el consum d’aigua envasada per aigua filtrada. El filtre Tapp Water, que està fet en un 70 % de closca de coco, captura fins a 100 substàncies que podem trobar a l’aigua corrent, metalls pesants inclosos.

Pel que fa a l’estalvi econòmic, la senzilla instal·lació d’aquest filtre, que no requereix cap eina, equival a un estalvi de més de 1.100 euros a l’any per a una família de quatre membres. De gairebé 1.200 euros que suposa la compra d’aigua envasada es passa a menys de 90 euros en total.

El kit amb el filtre i els recanvis necessaris per al consum anual costen 79,99 euros. I a això només s’han de sumar menys de 10 euros de consum d’aigua de l’aixeta, tenint en compte que el preu mitjà a Espanya és d’aproximadament 0,0019 euros per litre i que amb el pack anual de Tapp Water es poden filtrar fins a 4.800 litres.

El planeta també s’estalvia plàstic i CO₂

Addicionalment, el medi ambient s’estalvia unes 1.947 ampolles de plàstic que no hauràs de carregar fins a casa i 63 kg de CO₂. I també t’assegures que l’aigua està lliure dels microplàstics que poden desprendre els envasos de plàstic quan es degraden per l’escalfor, i que ja s’ha demostrat que arriben al nostre torrent sanguini.

Tots els productes de Tapp Water passen estrictes proves de qualitat abans de ser enviats als clients i per això ofereixen una garantia d’un any.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

La compra col·lectiva d’or a través de Preciosos 11Onze continua sent tot un èxit, però alguns clients es pregunten si és millor rebre les peces d’or físic a casa o deixar-les en custòdia. Càrol Rafales, especialista sènior de vendes d’11Onze, ens explica els avantatges i inconvenients de cada opció.

Una de les preguntes més recurrents entre els clients que inverteixen en la compra d’or físic és, on i com han d’emmagatzemar els lingots o monedes un cop feta la compra. Guardo l’or a casa en una caixa forta? A sota el matalàs? O el deixo sota custòdia en una cambra cuirassada d’una empresa especialitzada? Cada opció té els seus avantatges i els seus inconvenients.

Emmagatzematge a casa

Si decideixes guardar l’or a casa, hi tindràs fàcil accés i això et permetrà admirar la teva col·lecció de lingots i monedes sense dependre de cap tercer per la seva custòdia. No obstant això, abans de decidir-nos a emmagatzemar l’or a casa, hi ha alguns factors a considerar.

En primer lloc, ens hem d’assegurar que les peces d’or estiguin en un entorn adequat per conservar-se en perfectes condicions al llarg del temps, és a dir, que no es deteriorin a causa de la humitat o altres corrosius, ja que això faria minvar el seu valor i en dificultarà la venda quan vulguem recuperar la nostra inversió.

Per altra banda, potser hauràs de prendre mesures de seguretat addicionals per a assegurar-te que el teu or està ben amagat i protegit. Així com de contractar una assegurança específica, si no tens una assegurança de la llar que cobreixi aquests objectes de valor. Per descomptat, has de tenir cura de no revelar massa informació de la teva compra. Com explica Rafales, “tenir l’or a casa és una cosa que hem de portar en secret, i requereix unes mesures de seguretat addicionals”.

Sota custòdia d’una empresa especialitzada

Els experts en metalls preciosos recomanen que la custòdia es dugui a terme en instal·lacions de companyies especialitzades en la custòdia de valors, gràcies a l’alta seguretat que ofereixen aquestes empreses. Com apunta Rafales, “tenir el nostre or físic en custòdia en una empresa especialitzada ens suposa tranquil·litat, i l’or està 100% assegurat”.

Potser tant o més important que la seguretat que ofereixen les empreses especialitzades a emmagatzemar metalls preciosos, és la facilitat de revenda. Podràs vendre fàcilment el teu or, sense haver de preocupar-te de trobar un comprador o un establiment del qual te’n puguis refiar.

Per últim, has de tenir present que guardar l’or a casa o en custòdia té un cost que pot variar depenent de les circumstàncies de cadascú. Tanmateix, Càrol Rafales analitza els pros i contres de cadascuna d’aquestes opcions i t’ajuda a decidir quina opció et convé més.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Ets un estalviador particular o un inversor institucional? Penses a agregar valor als teus estalvis a llarg termini o a obtenir rendibilitat a curt? Ets conservador, moderat o agressiu? A 11Onze fem un repàs als diferents perfils de l’estalviador. En quin encaixes tu?

Als mercats financers, hi ha gent per a tot. Ja ho hem explicat alguna vegada a La Plaça: quan gestionem els nostres diners, hi ha un component emocional molt fort, però també hi ha motivacions, objectius i reptes que ens esperonen. És important que sapiguem a què respon la nostra actitud envers els diners si volem tenir una bona salut financera i, és clar, si volem aprendre a gestionar els nostres estalvis de la manera més adequada.

Treballes per a tu o per a molts?

• L’estalviador nat. És una persona física o jurídica que fa operacions per compte propi, és a dir, per moure una cartera particular, sovint per treure rendibilitat dels estalvis.
• L’inversor institucional. Sol actuar per a un capital de molts inversors, com ara fons d’inversió, fons de pensions o companyies d’assegurances. Aquest inversor institucional acostuma a tenir molta influència, perquè fa feina per a molts accionistes alhora.

Horitzons llargs o metes immediates?

• L’estrateg. L’estalviador que marca estratègies a llarg termini és aquell que té un horitzó en què preveu donar valor a una empresa o cartera. Per això, aquest perfil acostuma a buscar nínxols de mercat que coneix bé, on se sent segur.
• L’instintiu. En canvi, el perfil més financer té per objectiu generar rendibilitat a curt i mitjà termini i, per això, hi aposta per inversions inicials. Habitualment, no intervé de forma directa en les empreses on inverteix, ni les coneix especialment.

Conservador, moderat o agressiu?

• El conservador fa calaix. Els estalviadors conservadors acostumen a prendre decisions que són de molt baix risc, en actius on la renda és fixa, com els bons estatals i actius de renda variable amb molta fortalesa, com l’or.
• El moderat, ni blanc i ni negre. En canvi, l’inversor moderat busca més el risc que l’estabilitat, i per això acostuma a combinar actius de renda fixa i altres més volàtils. 
• L’agressiu, amant del risc. Finalment, trobem l’inversor agressiu, que no pensa tant a fer calaix i augmentar els estalvis, sinó que el motiva el risc. Les seves inversions són molt volàtils, amb una cartera diversificada, per rendibilitzar al màxim. Aquest perfil acostuma a tenir molta experiència en mercats financers.

Com mous els diners, explica qui ets

• El filantrop d’amics i família. En què apostem els nostres estalvis també explica qui som. Hi ha, per exemple, els que només pensen a invertir, no tant per estalviar, sinó per confiança amb un projecte que els és pròxim, dels amics o de la família. 
• Els àngels que donen. També hi ha els anomenats ‘angels business’, que decideixen que, amb els seus diners, volen apostar per donar valor a un sector que coneixen molt, en el qual creuen fermament. 
• El gestor patrimonial. Al mercat també trobem tots aquells inversors que treballen per grans patrimonis familiars, sigui per a una sola família o per a moltes.
• L’aventurer del capital risc. També hi ha tots aquells inversors, sovint agressius, que han decidit entrar directament en l’accionariat d’empreses, ja sigui buscant una mica d’aventura, perquè són ‘startups’ punteres que poden resultar un bon negoci en poc temps o per capital privat més consolidat.
• L’inversor sostenible. I, finalment, tenim aquell estalviador que ha decidit, per consciència ecològica, no renunciar al mercat financer, però fer-ho en inversions sostenibles i amb criteris ESG.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

El marge d’estalvi en l’ús d’aparells elèctrics a casa és molt ampli. Tan solsel mode ‘stand by’ suposa més del 6 % del consum elèctric de les llars.

Has deixat tota la nit el mòbil carregant? Vas apagar la televisió amb el comandament a distància en anar-te a dormir? Tens la consola en ‘stand by’? Un informe de la Universitat de Califòrnia calcula que la suma de tota aquesta energia que malgastem amb els electrodomèstics i aparells elèctrics domèstics suposa entre el 5 i el 10 % del consum elèctric de les nostres llars i l’1% de les emissions de CO₂.

Cada dia volen centenars de watts a través de televisions, consoles de videojocs, sistemes d’aire condicionat, microones, equips de so, lectors de DVD, descodificadors o la càrrega d’ordinadors, raspalls de dents, telèfons sense fils i mòbils mentre no els utilitzem. De fet, qualsevol aparell amb una pantalla de visualització o un rellotge intern consumeix energia les 24 hores del dia, plogui, nevi o faci sol.

L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia estima que només el mode ‘stand by’ dels aparells elèctrics origina el 6,6 % del consum elèctric de les llars a l’Estat espanyol. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) disposa d’una calculadora en el seu web per a comprovar el consum i despesa anual que suposa aquest mode de repòs en diferents aparells elèctrics.

Envoltats de vampirs elèctrics

Aquests vampirs elèctrics es troben repartits per tota la casa: cuina, saló, habitacions i bany.

A la cuina podem trobar el microones, el forn, la cafetera elèctrica, la caldera, la rentadora o qualsevol electrodomèstic amb rellotge digital. És probable que alguns d’ells acumulin més consum elèctric mentre no els utilitzes que en els moments puntuals en què els poses en marxa.

Pel que fa al saló, la televisió, la consola de jocs o l’equip de música són típics vampirs energètics si els deixem en ‘stand by’. I el ‘router’ consumeix una considerable quantitat d’energia innecessària mentre dormim.

Deixar tota la nit el mòbil carregant en un endoll de l’habitació també és un balafiament energètic. I altres possibles fonts de consum incessant a les habitacions són el radiodespertador, els equips informàtics, les televisions supletòries i les consoles connectades a la xarxa.

Fins i tot a bany podem estar malbaratant energia les 24 hores, per exemple, a través del carregador del raspall elèctric si no el desendollem en acabar de carregar.

Com protegir-se dels vampirs elèctrics

Alguns hàbits poden ajudar-nos a reduir de manera senzilla la factura elèctrica i les emissions de CO₂:

1. Desendollar els carregadors en acabar de carregar els dispositius. Els carregadors consumeixen electricitat sempre que estan endollats, encara que no estiguis carregant cap dispositiu o ja s’hagi carregat per complet. I això no només afecta als carregadors del mòbil i del portàtil. La base del raspall elèctric també consumeix electricitat si la deixes endollada.
2. Evitar el ‘stand by’. Tot el que no sigui apagar per complet un dispositiu que no estem utilitzant suposa un balafiament innecessari d’energia que es tradueix en molts euros l’any a la nostra factura.
3. Aprofitar la calor residual de la placa vitroceràmica. Pots apagar-la una mica abans que el menjar s’acabi de cuinar per a no desaprofitar la calor residual.
4. Utilitzar regletes amb interruptor. Si utilitzes diversos dispositius elèctrics de manera conjunta, com l’ordinador, la pantalla i la impressora, endolla’ls a una mateixa regleta amb interruptor. Així podràs desconnectar-los fàcilment amb un sol clic a la nit o quan marxis de vacances.
5. No obrir constantment el frigorífic. Cada vegada que obres i tanques el frigorífic o el congelador, perden temperatura i augmenten el seu consum elèctric, especialment si ho fas amb brusquedat.
6. Mantenir desconnectats els aparells elèctrics que no fem servir amb freqüència. Si tens un equip de música que només escoltes els diumenges, per exemple, més val que el tinguis desendollat la resta del temps per a evitar un consum innecessari.
7. Desendollar el ‘router’ quan no l’utilitzem. Tret que facis descàrregues a l’ordinador durant la nit, és innecessari mantenir encès el ‘router’ mentre dorms o quan estàs fora de casa.

Invertir per a estalviar

Més enllà d’aquestes mesures, que pràcticament no requereixen cap inversió, podem retallar encara més la factura de la llum si invertim en electrodomèstics i bombetes més eficients. En el cas dels primers, la catalogació contempla de la A (els més eficients) a la G (els menys eficients). Quant a les bombetes, les led suposen un important estalvi d’energia i tenen una major vida útil.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El salari mínim de referència perquè un treballador pugui viure dignament a Barcelona i la seva àrea metropolitana es xifra en 1.322 euros al mes. Una quantitat molt superior al sou mínim interprofessional. Analitzem les dades recollides.

Un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) quantifica en 1.420 euros el salari mínim de referència (SMR) per viure en condicions dignes a Barcelona ciutat, 1.322 euros si es viu en alguna altra ciutat de l’àrea metropolitana. L’indicador, no vinculant, vol donar visibilitat a les persones que, tot i tenir una feina de jornada completa, no arriben a final de mes perquè els salaris són insuficients en relació amb el cost de la vida.

L’estimació d’aquest salari mínim de referència es calcula tenint en compte el cost dels serveis i necessitats bàsiques, com ara l’habitatge amb un 34% de la despesa, 45% si incloem subministraments. Pel que fa a la compra d’aliments, representa un 20% de les despeses, mentre que la resta costos es reparteixen entre l’oci, l’educació, i el transport, entre d’altres. 

Tanmateix, es tracta d’un estudi que fixa el salari mínim necessari per a l’any 2020, tenint en compte les xifres de despesa de les famílies de l’àrea metropolitana el 2019, i que, per tant, no recull l’elevada inflació i altres efectes de la pandèmia de la Covid-19, motiu pel qual fonts de l’AMB concedeixen que la proposta de salaris mínims podria no ajustar-se a la realitat actual. Una discrepància que es pot veure notablement augmentada a causa del conflicte a Ucraïna i la pujada desbocada del cost dels subministraments energètics, matèries primeres, i aliments bàsics, que fan perdre, encarà més, poder adquisitiu.

Salaris mínims per tipologia de família

La proposta de salaris mínims es basa en les despeses mensuals segons el tipus de llars. Així doncs, si es tracta d’una parella sense fills, es calcula que necessita 1.039 euros per persona, i gairebé 1.585 euros per una parella amb dos o més fills. En el cas d’una persona que viu sola amb fills, es requeriria un sou de 2.168 euros per cobrir totes les despeses, o 1.508 euros si no té fills.

Xifres que queden lluny de Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 950 euros al mes, un 22% inferior al salari de referència al municipi de Barcelona, i que posen de manifest la precarietat laboral. Part dels que l’AMB denomina ‘treballadors pobres’, és a dir els que cobren menys de 1.322,52 euros, i que representen un 32,8% de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Per altra banda, la manca de competències de la Generalitat de Catalunya per aplicar un salari mínim propi de 1.239,5 euros, proposat el 2019, és un tema pendent. Es podria resoldre, parcialment, si el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, finalment aconsegueix portar a terme les negociacions amb agents socials, sindicats, i patronals per un SMI català de referència.

Puc estalviar?

Tot i això, segons fonts de l’INE, l’any 2020 a Catalunya el salari brut mitjà va augmentar un 0,7%, arribant als 2.158€ bruts mensuals. Per tant, una persona que guanyi aquesta quantitat hauria de poder viure a Barcelona o la seva àrea metropolitana amb un marge d’estalvi d’uns 700 € bruts mensuals. Per a les persones que tinguin un sou d’aquesta mena i no aconsegueixin estalviar prou, 11Onze està desenvolupant una sèrie de continguts i eines per aprendre a augmentar els estalvis sense renunciar a res imprescindible.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Si estàs subscrit a més de cinc plataformes per veure sèries i pel·lícules, música o documents, aquest article t’interessa. Cada dia neixen noves plataformes i, amb elles, nous serveis que permeten compartir subscripcions de streaming amb l’objectiu de disminuir la quota. A 11Onze et donem les claus per gestionar-les.

Netflix ha guanyat en l’últim trimestre de l’any 37 milions d’usuaris, un 31% més que en 2019. La plataforma va reportar 5.466 euros milions durant el quart trimestre, un 21,5% més que fa un any. Les subscripcions avui dia s’han convertit en un must i ja no es concep poder viure sense elles. És cert que han canviat els nostres hàbits de consum: amb totes les plataformes digitals de TV és difícil tornar a acostumar-se a veure anuncis cada 15 minuts. Ara tot és a la carta, com, quan i on vulguis. Això sí, el que no és tan divertit és la quantitat de quotes, encara que siguin petites, que acabes pagant mensualment. En aquest article et donarem unes recomanacions per a estalviar i gestionar les teves subscripcions.

Si ens remuntem 20 anys enrere segur que recordeu Canal+, un dels primers canals privats que permetia veure pel·lícules i programes, el cost era bastant elevat per la qual cosa, només eren alguns privilegiats que podien gaudir-ho. Amb l’arribada de Netflix, HBO, Disney+, Filmin, Amazon i un llarg etcètera, les subscripcions anuals ronden entre els 10 i els 15 euros mensuals.

En principi és un import totalment assumible tenint en compte que anar al cinema et costa molt més, ara bé, hem de tenir present que una vegada et subscrius i comences a fer scroll, observem que en moltes ocasions perdem més de mitja hora a triar una pel·lícula. La varietat és tan extensa, que ens costa determinar (depenent del nostre estat d’ànim aquell dia), què ens ve de gust veure a cada moment i, per aquesta raó, acabes disposant de diverses plataformes.

Seguint el fil, una vegada et subscrius a qualsevol de les plataformes assenyalades, ens adonem que just la pel·lícula o sèrie que ens acaben de recomanar o aquella que no ens podem perdre, està en una altra plataforma. D’aquesta manera, automàticament et descarregues l’app i comences a introduir les teves dades i com l’import és petit, t’hi subscrius. Així doncs, sense adonar-te, tens més de cinc plataformes per veure milions de pel·lícules, documentals i sèries.

Què fer si et sents identificat? 

• Revisa el teu pla de subscripció. Si disposa de més usuaris i dispositius, pregunta als teus familiars i coneguts si estan en la mateixa situació; d’aquesta manera, podeu compartir la despesa mensual. Això sí, et recomanem que facis una planificació a un any vista, divideixis la quota i controlis que realitzen el pagament, per exemple, mitjançant bizum perquè no quedi en l’oblit. És a dir, si la quota mensual és de 15€ i el compartiu entre 3 persones, t’han de fer un bizum de 60 € cadascun. Passaràs de pagar anualment 180€ a només 60€, per la qual cosa t’estalviaràs 120€.
• Permanència o no? Un gran avantatge d’aquesta mena de plataformes, és que no et demanen permanència per la qual cosa, pots donar-te de baixa quan hagis finalitzat la teva sèrie favorita i vegis que no hi ha res més que et pugui interessar. Pots estar 1 o 2 mesos, o el temps que necessitis, i donar-te de baixa fins que et vingui de gust veure algun altre contingut d’aquella mateixa plataforma.
• Aprofita les promocions. Cal estar atent perquè si no t’has donat d’alta en alguna plataforma, pot ser que per ser nou client et regalin un mes gratis. Si creus que val la pena seguir, pots tornar a compartir-la, si és possible, amb altres usuaris. Això sí, revisa bé les condicions una vegada et donis d’alta, ja que a vegades, si no cancel·les la subscripció pot ser que automàticament cobrin la pròxima subscripció del mes següent sense previ avís.
• Lloguer disponible per 24 h. Si ets d’aquelles persones que no t’agrada tenir costos fixos, hi ha plataformes, com Apple TV+ que permeten llogar una pel·lícula durant 24 hores per un cost baix i passat aquest temps caduca. És una bona opció, però si el teu propòsit és estalviar, t’aconsellem que miris els plans mensuals, ja que sempre són més econòmics.
• Subscripció mensual sense interrupcions. Hi ha altres plataformes, com Spotify, que et permeten escoltar tota la música i amb una subscripció mensual, sense interrupcions. En aquest cas, també disposen de plans que pots compartir amb més persones i reduir la quota mensual. D’altra banda, Apple disposa del pla familiar amb el qual, ja no només ens beneficiem d’això, sinó que fins i tot, podem adquirir aplicacions de pagament que es poden utilitzar en aquest pla, i a més, també podrem compartir llibres en format digital per a tota la família.

Coneixes Together Price?

Si disposes de Netflix, Spotify i Office 365, Nintendo Switch, Xbox Live, entre altres, aquest punt t’interessa. Together Price ajuda a grups de persones a compartir el cost dels seus plans multi-usuari d’una manera fàcil i segura. Si ets el propietari del compte, pots posar a disposició les teves plataformes disponibles i afegir als teus amics. Gràcies a això, quan et registris rebràs automàticament l’import dels teus amics i familiars.

I tot això de què m’ha servit?

Gràcies a totes aquestes plataformes, l’OCU informa que el 77% dels enquestats ja no descarreguen pel·lícules ni música de manera il·legal. És important revisar i preguntar als experts quan adquirim els nostres mòbils que ens expliquin si disposem d’aquests serveis. Recorda l’exemple que hem esmentat abans, només amb una plataforma pots arribar a estalviar fins a 120 euros i si la poses a disposició de més gent, el cost es redueix molt més. Anima’t i comparteix-ho amb els teus amics i familiars.

Ara és un bon moment per revisar les teves subscripcions, de valorar aquelles que realment fas servir i compartir-les per a minimitzar les teves despeses.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

En la seva reunió anual a Davos, el Fòrum Econòmic Mundial anunciava que cal un nou enfocament en el funcionament de les nostres societats després que la pandèmia ha mostrat la debilitat del model de gestió actual. En conseqüència, proposava reiniciar el sistema econòmic mundial fomentant un model més sostenible. Un canvi de paradigma amb ramificacions geopolítiques on l’or tindrà un paper fonamental.

The Great Reset, traduït com El Gran Reinici, dona nom a la iniciativa del World Economic Forum (WEF) que pretén replantejar el futur de les relacions globals, la direcció de les economies nacionals, les prioritats de la societat, i l’essència dels models empresarials. En definitiva, ve a ser el plantejament que tenia al cap molta gent després de patir l’experiència de la crisi sanitària.

A simple vista podria semblar una utopia de l’economia del bé comú com a model alternatiu al capitalisme, o com apunta el WEF, “ens cal un gran reinici del capitalisme”, però a la pràctica, almenys de moment, no és res més que una declaració d’intencions, definint vagament el camí, però sense concretar els passos a seguir.

Dit això, en el context econòmic actual que suma una crisi energètica, una crisi inflacionària i una crisi del deute, causades en part per la pandèmia i en part per les sancions imposades a Rússia arran del conflicte a Ucraïna, és evident que un ‘reset’ del model econòmic establert, no és només desitjable sinó inevitable.

La pèrdua de credibilitat del sistema monetari internacional

Aquesta crisi econòmica definida per uns nivells rècord de deute públic emmarquen un escenari macroeconòmic global que derivarà en una situació de recessió en diversos països occidentals. A més, el perill d’una estagflació generalitzada, és a dir, un escenari d’alta inflació, un índex de creixement econòmic que s’alenteix, i on l’atur es manté alt, és una realitat indefugible a la qual haurà de fer front més d’una economia tenint en compte que les polítiques fiscals i monetàries que s’han aplicat per fer front a la crisi encara estan incrementant més aquest deute dels Estats.

L’augment de la volatilitat macroeconòmica ha provocat que, ara més que mai, els bancs centrals de molts països comprin or com si s’anés a acabar el món per tal de protegir les seves reserves. Si bé és veritat que països no-alineats als interessos geopolítics dels Estats Units fa una dècada que compren or de forma massiva per blindar les seves economies davant les sancions econòmiques i l’eventual desintegració del dòlar com a moneda de reserva mundial, és sorprenent, o no, que els bancs centrals de països occidentals també s’apuntin a la ‘febre de l’or’.

Davant d’això, algú podria pensar que el sistema monetari actual té els dies comptats. Com explica, José Luis Cava, analista financer, “tot apunta al fet que existeix un acord entre els Bancs Centrals de cada país de la Zona Euro, i el BCE, per a harmonitzar les reserves d’or físic d’aquests Bancs Centrals fins a aconseguir el 4% del PIB”, i segueix, “els nivells d’endeutament s’han disparat fins a assolir nivells absolutament insostenibles. La Xina, Rússia, l’Índia han anunciat noves monedes recolzades per l’or físic”.

El que està clar és que sigui quin sigui el desenllaç final del canvi de paradigma del sistema monetari mundial que s’està gestant, és evident que el ‘gran reset’ ja fa anys que està en marxa, independentment del que es digui o desitgi des de Davos.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.