Al llarg de l’educació obligatòria hi ha moltes assignatures. Algunes són obligatòries i altres són optatives, però cap serà tan universal com l’educació financera. I, tanmateix, ens cal molta més pedagogia perquè els adolescents sàpiguen com gestionar els seus diners.
La realitat és que més de la meitat de la ciutadania de l’Estat espanyol té un coneixement baix o molt baix dels assumptes financers. Una de cada tres famílies va arribar a la pandèmia amb menys de 3.500 euros estalviats. La Fundació Contea i la Fundació PricewaterhouseCoopers publiquen periòdicament un estudi sobre cultura financera a les aules i han determinat que els països amb millor formació són Països Baixos, Regne Unit i Suècia. L’Estat espanyol, en canvi, es troba a la cua.
Què és una hipoteca? Què és una targeta de crèdit? I un pressupost? Com funcionen els impostos i què és un fons d’inversió? “Una part molt important de la nostra activitat en societat requereix coneixements financers. I no cal oblidar que tots hem de pagar impostos”, argumenta Oltra, que és una gran defensora d’una bona cultura financera des d’edats primerenques. “És de vital necessitat!”, assegura l’agent. Si vols saber com ajudar els adolescents a aprendre a sanejar les seves finances, no et perdis el vídeo de sota!
Eines d’educació financera per adolescents
Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:
FinancesCelebrem el Dia de l’Educació Financera
2min lecturaDes del 2015, el primer dilluns d’octubre se celebra aquest dia
Bona argumentació, l’educació financera es cada cop més important👍
Totalment d’acord, Jordi, i moltes gràcies pel teu comentari!!!
Estic d’acord falta educacio financera,coneixer els productes que hi han al mercat,saber gestionar els teus ingressos es a dir el que entra i el que surt ,una bona recomanacio el full d’excel .
Gràcies
Coincideixo amb tu Alícia, el full d’Excel, necessari, però per tots.
Fantàstica exposició, Pilar Oltra! L’educació financera és bàsica per poder tenir el control dels teus diners. El que diu en Francesc també es veritat, i l’enginyeria financera de les grans empreses, els governs que els fan les lleis a mida, el gran frau fiscal de la monarquia i d’altres, el que fan és desincentivar a la gent a pagar impostos i a actuar també en negre. Compte perquè aquestes pomés poden fer que tot el cistell és podreixi!
Gràcies, Josep! Coincideixo del tot amb la teva reflexió.
Sobre els impostos en l’actual estat de coses es produeix una disfunció: Els que amb enginyeria financera o bé treballant en negre se’ls estalvien obliguen a la resta “a pagar-los els seus”. O posem fre al frau o qui paga, pagarà més
Sí, Francesc, dissortadament és així. La qüestió és, qui posa el picarol al gat? Vull dir que qui podria evitar l’elusió d’impostos, potser no hi està tan interessat com per posar-s’hi seriosament.
Si les escoles i instituts oferissin aquesta formació, crec que tindríem una sorpresa per la bona acceptació dels alumnes. Conec una professora de batxillerat que pel seu compte fa una classe sobre educació financera i n’està encantada per la bona recepció que té. Bon vídeo per alumnes i per despertar la iniciativa d’ incorporar possibles formadors,
Es tracta d’això, de ficar formació des d’un bon principi, per tal d’involucrar-los i fer-los responsables, així com capacitar-los per la presa de les pròpies decisions. Gràcies, Mercè per la teva observació.
Encara que hi hagi gent que digui que no l’hi agrada pagar impostos, els hem de pagar. Sense impostos no hi hauria sanitat i educació públiques, no hi hauria bombers, agents forestals,etc. Els transports públics serien més cars.
Tot això surt dels impostos que paguem.
Està clar Jordi, es tracta de la col·laboració de la comunitat, que farà que vivim dignament, no podem contemplar si ens agrada o no ens agrada. Gràcies.
👌
Gràcies, Joan.