Els microplàstics arriben a la sang

Una recerca científica ha demostrat per primera vegada que els microplàstics ja corren pel nostre torrent sanguini, que ve a ser el riu de la vida al nostre organisme. El següent pas serà comprovar fins a quin punt es dipositen en òrgans com el cervell i quin és el seu efecte.

 

S’havien trobat microplàstics en llocs remots com l’Himàlaia i la glacera Vatnajokull, la major capa de gel d’Europa. Fins i tot s’havien trobat restes de plàstic en la placenta humana. Però encara no hi havia evidència científica que els microplàstics correguessin per les nostres venes. Fins ara.

Un estudi dirigit per Heather Leslie i Marja Lamoree, de la Universitat Lliure d’Amsterdam, ha constatat per primera vegada que minúsculs trossos de plàstic provinents del nostre entorn poden ser absorbits pel torrent sanguini humà. Els resultats de la seva recerca es van publicar a la fi de març en la revista científica ‘Environment International’.

 

Tres de cada quatre

L’equip investigador va analitzar la sang de 22 persones per a detectar la presència de cinc polímers diferents, que són els components bàsics del plàstic. El resultat mostra que tres quartes parts dels individus examinats presentaven nanoplásticos o microplàstics al seu torrent sanguini, és a dir, partícules de plàstic de menys de cinc mil·límetres. Només un de cada quatre participants en l’estudi estava lliure de quantitats detectables de plàstic.

El polietilentereftalat (PET), el polietilè i els polímers d’estirè eren els més abundants a les mostres de sang, seguits del polimetilmetacrilat. Quant al polipropilè, les concentracions eren massa baixes per a un mesurament precís.

El polietilentereftalat s’utilitza molt als envasos de begudes i menjar, així com a la indústria tèxtil; el polietilè s’empra, entre moltes altres coses, en les bosses dels supermercats; els polímers d’estirè són presents en envasos lleugers, i el polimetilmetacrilat s’utilitza majoritàriament en medicina.

 

De la sang als òrgans?

La investigadora principal, Heather Leslie, ha declarat que aquest estudi confirma que “el nostre torrent sanguini, el nostre riu de la vida, per dir-ho així, té plàstic”. El següent pas seria conèixer en quina mesura aquestes partícules passen del torrent sanguini a teixits i òrgans com el cervell. Així es podrà determinar millor en quin grau l’exposició a les partícules de plàstic suposa una amenaça per a la salut pública.

Aquesta recerca ha estat finançada per l’ONG Common Seasi el programa ZonMw Microplàstics i Salut, l’objectiu del qual és determinar els efectes de les partícules de plàstic sobre la nostra salut. Es tracta d’una de les múltiples iniciatives europees que volen establir fins a quin punt l’exposició als microplàstics resulta nociva per a la salut humana. En aquest marc, un grup de científics italians va publicar a principis d’any una recerca que també constatava la presència de microplàstics a la placenta humana.

 

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Els plàstics que ofeguen el nostre planeta

2min lectura

Els milions de tones de residus plàstics que cada any aboquem

Sostenibilitat

La lluita contra els oceans de plàstic

3min lectura

Els residus plàstics formen ja ingents illes al mar i han arribat

Sostenibilitat

Per la Mar Viva

4min lectura

Per la Mar Viva és una organització sense ànim de lucre d’origen menorquí amb un



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Queda molt camí per recórrer, abans no prenguem consciència de lo perjudicials q son els plàstics i encara en som molt dependents d’ell.

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Si Manuel, sembla que el nostre cervell no està preparat per prendre canvis a la velocitat que ens demana el planeta. Malauradament ens hem malacostumat a malviure malmetent el planeta. Sort que encara tenim un exemple viu de cultures originàries del planeta que sí que ho poden fer.

      Fa 8 mesos
  2. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    No se m’acut una manera millor de reconèixer el plàstic com el principal destructor de la vida que dir: “ja forma part del nostre torrent sanguini”. Ampolles de vidre ja! i sistema de distribució a granel per a tot I quan abans millor!

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Totalment Jordi, esperem que aviat siguin més dures les sancions per les empreses que no fan cap esforç al respecte.

      Fa 8 mesos
  3. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Es realment esfereïdor el mal que es pot fer,amb els comportaments destructius

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Certament autodestructius total! Quina controvèrsia la nostra.

      Fa 8 mesos

Deixa una resposta

App Store Google Play