Millor invertir en or o en criptomonedes?

Tant l’or com les criptomonedes han guanyat protagonisme en les carteres d’inversió. Es tracta d’actius molt diferents, gairebé antagònics. L’or és molt més estable i és considerat el valor refugi per excel·lència en moments de crisis com l’actual. En canvi, el mercat de les criptomonedes és altament volàtil, per la qual cosa pot generar grans guanys, però també enormes pèrdues.

L’or i les criptodivises són actius d’inversió amb unes característiques i un comportament molt diferents. Per començar, l’or és un actiu tangible, amb unes reserves limitades, mentre que les criptodivises són actius intangibles, el valor de les quals depèn en gran mesura de maniobres especulatives.

A més, el mercat de l’or és molt madur, mentre que el de les criptomonedes és molt més recent i dinàmic. La proliferació d’aquests actius ha fet que en tan sols dos anys el mercat s’hagi multiplicat per més de deu.

Demanda diversificada

Una característica de l’or que el diferencia de la majoria d’actius financers és que la demanda prové de diversos àmbits, des de bancs centrals i inversors privats, que acumulen lingots i monedes d’aquest metall preciós, fins a la indústria de la joieria i els fabricants de dispositius electrònics, que utilitzen l’or en la creació dels seus productes.

Després d’un petit descens en 2020, la demanda d’or en 2021 va tornar a superar les 4.000 tones. Una mica més de la meitat (53 %) es va dedicar a la creació de joies, un 28 % es va convertir en lingots i monedes, un 11 % va ser adquirit per bancs centrals i institucions similars i el 8 % restant es va emprar en la fabricació de dispositius electrònics.

El consum d’or va créixer en aquests quatre àmbits, tot i que va ser especialment acusada en la joieria, on va passar de 1.327 tones l’any 2020 a més de 2.220 l’any passat.

La gran demanda d’or en aquesta indústria es basa, a més d’en les seves qualitats estètiques, en la seva mal·leabilitat i ductilitat. Però aquest metall preciós també és un component clau dels dispositius electrònics, des dels telèfons mòbils fins als televisors, ja que es tracta d’un excel·lent conductor de l’electricitat i la calor.

Per la seva banda, els bancs centrals i inversors privats acumulen or per protegir la seva riquesa. De fet, els països disposen d’enormes reserves d’aquest metall preciós perquè saben que el seu valor no patirà grans variacions, ja que cada any s’extreu una quantitat limitada.

Propietat concentrada?

Malgrat el que es podria pensar, la propietat de l’or està molt fragmentada. Les reserves del major propietari d’or, que és el Govern dels Estats Units, només suposen el 4 % del total. De fet, gairebé la meitat d’aquest metall preciós forma part de joies escampades pel món i una mica més del 20 % pertany a inversors que acumulen lingots o monedes d’or. A més, l’extracció d’or tampoc està concentrada en poques mans, ja que cap continent representa més del 30 % de la producció mundial.

En canvi, si parlem del bitcoin, la criptodivisa més important, tant la propietat com el poder de càlcul estan menys estesos. Només el 2 % dels titulars de bitcoins acumulen el 95% de tots els bitcóins disponibles. I, en 2021, les entitats de cinc països controlaven el 80% de la potència de càlcul de la xarxa bitcoin.

Com l’or té múltiples utilitats, el seu preu és més resistent les fluctuacions de l’economia que el de molts altres actius. Quan arriben les èpoques de vaques flaques, els inversors compren or com a valor refugi. I, quan les economies van bé, els consumidors adquireixen més joies i aparells electrònics en els quals s’empra or.

Estabilitat o volatilitat?

Entre setembre de 2021 i setembre de 2022 l’or s’ha revaloritzat un 11 %. En canvi, en el mateix període el bitcoin va perdre la meitat del seu valor a causa de les maniobres especulatives. D’altra banda, l’or es pot considerar un actiu més líquid que moltes de les criptomonedes, ja que és molt fàcil de vendre.

Alguns estudis mostren que els inversors consideren les criptomonedes com una aposta especulativa d’alt risc i alt rendiment, ja que el seu preu experimenta grans oscil·lacions. En canvi, l’or és molt més estable. Per això, tots dos actius poden tenir cabuda en una cartera diversificada i equilibrada. Això sí, no convé destinar a criptomonedes més capital del que ens puguem permetre perdre.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els bitllets d’avió poden suposar un percentatge important del cost de les vacances quan viatgem a destins llunyans. Tenir en compte les següents recomanacions et pot permetre estalviar un bon grapat d’euros.

Com explicàvem a l’article “Quant no hi ha diners per fer vacances”, una de les grans tendències per als viatges d’enguany és “la cerca del màxim estalvi”. Amb el 20 % del pressupost, el transport suposa una de les principals despeses previstes, segons un estudi de l’Observatori Nacional del Turisme Emissor, i hem de tenir en compte que aquest percentatge es pot disparar si viatgem lluny. Per això, t’oferim algunes recomanacions per estalviar en els bitllets d’avió.

1. Anticipa’t. Tingues en compte que resulta clau reservar amb antelació els vols desitjats per aconseguir els millors preus. Quant més s’apropa la data del viatge, més cars solen ser els bitllets, ja que les aerolínies van apujant els preus a mesura que l’avió es va omplint. Si ets flexible amb la destinació, una altra alternativa és esperar a última hora per si algun vol no s’omple i sorgeix una oferta d’última hora.
2. Millor entre setmana. Els vols en cap de setmana acostumen a ser més cars que entre setmana, així que tenir flexibilitat en les dates ens ajudarà a pagar menys pel mateix trajecte.
3. Redueix el teu equipatge. Portar poc equipatge ens estalviarà haver de pagar per facturar la maleta. A més, un equipatge lleuger ens facilitarà els desplaçaments i poder-nos moure en transport públic. Per minimitzar l’equipatge convé portar peces de roba que s’eixuguin ràpidament i que es puguin combinar fàcilment entre elles.

Més enllà de l’estalvi, una recomanació per treure tot el suc a les vacances quan tenim destinacions llunyanes és aprofitar les escales: el fet d’escollir vols d’enllaç prou espaiats en el temps ens pot permetre visitar la ciutat on fem l’escala.

T’encanta viatjar? Amb 11Onze Viatges pots reservar allotjament al millor preu, sense escanyar a la indústria turística.

Amb l’actual inflació, els diners al banc no fan més que perdre valor dia rere dia. Però sempre és necessari mantenir una mica de liquiditat per si sorgeix algun imprevist. Per això els experts recomanen tenir un “matalàs” d’efectiu en els teus comptes d’estalvi que cobreixi com a mínim tres mesos de despeses.

La vida està plagada d’imprevistos. També en el pla econòmic. A vegades són positius, com un augment de sou, però a vegades hem d’afrontar sorpreses desagradables que fan mossa en la nostra butxaca. Pot ser des d’una despesa puntual extraordinària, com quan hem de reposar un electrodomèstic vell de casa, fins una cosa més seriosa, com patir una malaltia incapacitant o quedar-nos sense treball.

Per fer front a aquestes eventualitats, és necessari disposar d’un fons d’emergència. L’antic costum de guardar els diners en el matalàs o en qualsevol altre amagatall de la casa et permet disposar d’ells de manera immediata, però és poc recomanable pel risc de robatori i la nul·la rendibilitat.

És preferible recórrer a les entitats bancàries, tot i que has de tenir en compte el límit del Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit per a que els teus diners sempre estiguin protegits.

Assegura els teus estalvis

Com detalla el seu web, aquest organisme “té per objecte garantir els dipòsits en diners i en valors o altres instruments financers constituïts en les entitats de crèdit, amb el límit de 100.000 euros per als dipòsits en diners”.

Això desaconsella tenir més de 100.000 euros en comptes i dipòsits a termini d’una mateixa entitat, ja que el fons només cobrirà fins a 100.000 euros per titular en cas que el teu banc faci fallida.

Si, per exemple, tinguessis 120.000 euros en una entitat que ha fet fallida, encara que fora en diversos comptes o dipòsits, aquest organisme només et retornaria 100.000 i perdries els altres 20.000. D’aquí la conveniència de repartir els diners entre diverses entitats per a que els comptes i dipòsits no superin el límit garantit en cap d’elles.

De quant parlem?

Només en casos molt excepcionals el nostre fons d’emergència hauria d’assolir aquests 100.000 euros, especialment en un moment com aquest, en el qual l’elevada inflació fa que els diners dipositats al banc perdin valor mes rere mes. De totes maneres, l’import òptim dependrà en última instància de les nostres circumstàncies personals: bàsicament, quines són les nostres despeses previstes i amb quins ingressos podríem comptar en cas d’un esdeveniment negatiu.

Els experts solen recomanar que el coixí financer cobreixi com a mínim tres mesos de despeses. Cal tenir en compte que mantenir un saldo massa baix en el nostre compte ens pot fer entrar en números vermells amb facilitat, la qual cosa generaria despeses financeres pel descobert.

L’OCU, per exemple, indica que una quantitat prudent en els comptes corrents “pot ser l’equivalent a tres mesos del teu salari”. No recomana més perquè aquests comptes “no són el millor lloc per a mantenir els nostres estalvis, ja que pràcticament cap entitat les premia amb interessos”.

Quant al màxim, no sol recomanar-se més del necessari per a cobrir sis mesos de despeses. De fet, el portal ‘Finances per a tots’, una iniciativa del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, aconsella “acumular un fons equivalent a entre tres i sis mesos de despeses”. A partir d’aquí es tracta de buscar inversions que garanteixin una bona rendibilitat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Tot i que els grans organismes econòmics internacionals tracten de llançar un missatge tranquil·litzador sobre el control de la inflació, l’experiència del Regne Unit en els anys setanta genera seriosos dubtes. L’or es mostra com una opció interessant per a protegir-se de la depreciació dels diners davant un cicle de “mercats baixistes” que podria allargar-se en el temps.

La inflació porta mesos superant àmpliament les optimistes previsions dels grans organismes econòmics internacionals. La crua realitat fa que una vegada i una altra aquestes institucions es vegin obligades a recalcular les seves previsions a l’alça.

Totes coincideixen a l’hora de llançar un missatge tranquil·litzador. El mantra és que els percentatges descontrolats d’enguany tendiran a moderar-se l’any vinent i que ja en 2024 es recuperarà una taxa pròxima al 2 % desitjat. A això hauria de contribuir decisivament la pujada dels tipus d’interès dels grans bancs centrals.

L’últim a apuntar en aquesta direcció és el Fons Monetari Internacional, que preveu en un informe que la contenció dels salaris evitarà una perillosa espiral inflacionària.

Aprendre del passat

No obstant això, alguns economistes adverteixen que existeixen paral·lelismes entre la situació actual i l’estagflació viscuda al Regne Unit fa mig segle. Des de 1970, el Govern britànic havia estat dopant l’economia amb uns pressupostos expansius i una rebaixa dels tipus d’interès. Com a conseqüència, la inflació es va anar disparant fins a situar-se en el 9,1 % l’any 1973, un percentatge similar a l’actual.

Igual que ara, els tipus d’interès havien començat a pujar. Entre juny i novembre de 1973 van passar del 7,5 % al 1 3%, la qual cosa va provocar l’esclat de la bombolla immobiliària i la consegüent crisi bancària. A més, entre maig de 1972 i gener de 1975, el principal índex borsari va perdre un 74 % del seu valor. La sobtada aturada de l’economia no va evitar que la inflació es descontrolés: va assolir un 16 % l’any 1974 i un 24,2 % l’any 1975.

La gran inquietud és que la història es repeteixi. El mal és que ara el diferencial entre la taxa d’inflació i els tipus d’interès és molt més gran que llavors, per la qual cosa la correcció de la política monetària podria tenir un efecte molt més demolidor sobre l’economia. La contracció global del crèdit bancari serà greu i moltes empreses es tornaran insolvents.

Davant les actuals taxes d’inflació, el lògic seria que els tipus d’interès i el cost del deute públic es disparessin. I, previsiblement, els bancs centrals faran el que sempre han fet en el passat per afrontar aquest tipus de crisi: imprimir més bitllets, amb la qual cosa es reduirà encara més el seu valor real.

L’or, valor refugi

L’augment dels tipus d’interès a principis dels anys setanta no va ser un obstacle per a la revaloració de l’or: va passar de menys de 18 lliures esterlines per unça quan els tipus d’interès eren del 6 % a més de 40 lliures quan van pujar al 13 % al novembre de 1974. I és que, com va dir el fundador de J. P. Morgan, en realitat “l’or és diners, tota la resta és crèdit”.

Des de la suspensió dels acords de Bretton Woods l’any 1971, que va suposar abandonar el patró oro, la massa monetària en el món s’ha multiplicat per més de 30, la qual cosa equival a la seva devaluació. De fet, les llars de classe mitjana amb un sol sou eren comuns abans de 1970 i ara són una utopia. Comprar un habitatge o fins i tot un cotxe sense endeutar-se s’ha convertit en un privilegi només a l’abast d’alguns rics.

En canvi, l’or ha recorregut el camí contrari al de la massa monetària i el seu valor s’ha multiplicat per 38. De fet, des de desembre de 2015, l’or s’ha revaloritzat més d’un 40 % respecte a l’euro.

Recomanat pel major ‘hedge fund’

D’aquí ve que no sorprengui la recomanació de Bridgewater Associates, el major ‘hedge fund’ del món, d’adquirir or físic tot i que bastants inversors veuen en l’actual depreciació de molts altres actius financers una oportunitat de compra.

La raó per apostar per l’or que esgrimeix Rebecca Patterson, cap d’estratègia d’inversió en Bridgewater, és la necessitat de protegir-se d’una fase de “mercats baixistes” que es mantindrà en el temps. En conseqüència, la lògica de comprar actius en la fase de contracció econòmica, quan els preus estan baixos, per a vendre poc després quan l’economia s’expandeixi i tornin a pujar podria no ser vàlida en aquesta ocasió.

A més, tant l’economia xinesa com l’índia estan recuperant la seva fam històrica per l’or, la qual cosa contribuirà a la pujada del preu d’aquest metall a curt termini.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Fa prop de deu mil anys, la humanitat va experimentar una transformació radical: vam deixar enrere el nomadisme i vam descobrir l’agricultura. Aquest canvi va significar establir-nos a la terra, domesticar ramats i organitzar-nos al voltant d’un calendari agrícola que marcava la vida de les comunitats. Cada mes comportava feines específiques, moments de celebració i també rituals de protecció davant la incertesa del futur. 

Aquell ritme natural, basat en el treball, la constància i la previsió, va ser la clau de la supervivència de les societats pageses. En el món actual, marcat per la inestabilitat econòmica i financera, aquella saviesa ancestral continua sent vigent. El que abans era collir gra, veremar o guardar reserves per a l’hivern, avui és ordenar despeses, estalviar i protegir el patrimoni.

I què hi té a veure tot plegat amb l’estalvi i amb l’or? Igual que els nostres avantpassats confiaven en el calendari agrícola per assegurar la vida de la comunitat, nosaltres necessitem un calendari financer que ens guiï. Recuperar la saviesa pagesa és entendre que només amb previsió, esforç i constància podem assegurar el futur. L’or de Preciosos 11Onze n’és l’expressió moderna: la llavor que, sembrada avui, garanteix fruits demà.

Una tradició ancestral

Així com el calendari agrícola marcava el ritme de la sembra, la cura i la collita, també podem pensar l’estalvi com un cicle pagès. Cada etapa té les seves feines i aprenentatges, i totes són igual d’importants per garantir una bona collita final. Preciosos 11Onze, amb les seves modalitats Or Llavor i Or Patrimoni, adapta aquesta saviesa antiga al present, convertint l’or en un actiu que ens acompanya en cada fase del camí. Aquestes fases són:

1. Preparar-se per créixer. Els pagesos començaven l’any podant les vinyes i llaurant els camps. Calia eliminar branques inútils i airejar la terra. Era un treball invisible, però essencial per a la collita futura.
   En finances passa el mateix. Abans d’invertir, cal posar ordre: reduir despeses supèrflues, establir un pressupost i planificar l’estalvi. En un context en què els salaris creixen menys que el cost de la vida i els impostos ofeguen especialment les classes mitjanes, preparar bé el terreny és més necessari que mai. Or Llavor representa aquest primer pas de previsió: posar les bases d’un estalvi sòlid.
2. El valor de començar. La sembra dels cereals i la brotada dels arbres simbolitzaven el naixement del cicle agrícola. Una llavor petita es transformava en un futur aliment.
   També a l’estalvi, el més difícil és fer la primera aportació. Però és en aquest gest on comença el creixement. Cada gram d’or a Or Patrimoni és una llavor de futur financer, un brot que anuncia estabilitat enmig d’un mercat volàtil. En un món on la digitalització monetària (CBDC) amenaça la llibertat econòmica començar amb actius tangibles és apostar per l’autonomia.
3. Tenir cura del que has sembrat. Arribava el moment de pasturar el bestiar i vigilar els camps. La sega del blat exigia constància i disciplina. Sense cura, la feina de mesos es podia perdre. En finances, també cal cuidar allò que hem començat.
   L’estalvi no és un acte puntual, sinó un hàbit sostingut en el temps. Igual que el pagès vigila els seus camps, nosaltres hem de ser constants amb les aportacions i resistents davant les temptacions de la despesa fàcil. Només així l’estalvi en or es consolida i evita que la inflació ens robi poder adquisitiu.
4. El fruit del treball constant. L’estiu era temps de separar el gra de la palla i collir fruites madures. Era el moment de veure recompenses tangibles després de mesos de feina.
   En el terreny financer, aquest pas equival a distingir el que és essencial del que no té valor. L’or sempre ha estat un actiu segur i estable, capaç de resistir col·lapses de divises i crisis econòmiques. Quan comencem a acumular-lo, els primers beneficis es fan evidents: guanyem tranquil·litat i confiança. A diferència de l’especulació amb criptomonedes, l’or ofereix fruits reals i segurs.
5. Transformar el que has collit. La verema i la collita de l’oliva representaven la transformació: del raïm en vi, de l’oliva en oli. Aliments que perduren molt més que la fruita fresca.
   Amb l’or de Preciosos 11Onze passa el mateix. El que hem anat acumulant no es queda inert, sinó que es transforma en una reserva duradora, una assegurança contra les crisis. Igual que el vi i l’oli, que es guarden per consumir-los en el futur, l’or és un patrimoni que conserva valor i es transmet de generació en generació. Davant la desdolarització creixent i la inestabilitat financera global, tenir un actiu intemporal és una estratègia de protecció.
6. Reserves per a l’hivern. La matança del porc i el foc de la llar simbolitzaven la previsió. Era el moment d’assegurar reserves per suportar el fred i les dificultats hivernals.
   En finances, aquest hivern pren la forma de recessions, inflació persistent i incerteses geopolítiques. Davant d’això, l’or actua com la nostra reserva energètica, capaç de mantenir-nos estables quan els mercats fluctuen. En plena bombolla del carboni que amenaça el sistema bancari i amb una pressió fiscal històrica, disposar d’un estalvi tangible és sinònim de seguretat.

Preciosos 11Onze: saviesa antiga, solució actual

Igual que els nostres avantpassats guardaven gra, vi o oli per assegurar la vida de la comunitat, avui podem guardar or per protegir el futur dels nostres fills. El cicle de la terra ens recorda que tot esforç té el seu fruit i que la previsió és la millor aliada davant la incertesa. 

Amb Preciosos 11Onze recuperem aquesta saviesa ancestral en clau moderna: un estalvi tangible, segur i universal, capaç d’acompanyar-nos en temps de bonança i, sobretot, en temps difícils.

Perquè, al capdavall, la vida és cíclica. I igual que el camp sempre torna a reverdir, l’or és la llavor que garanteix continuïtat, estabilitat i futur. Un llegat que no només protegeix el present, sinó també les generacions futures. 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Realment sabem en què gastem els nostres diners? Som conscients del que és important i del que no ho és? Càrol Rafales, especialista sènior de vendes d’11Onze, ens explica en què consisteix el mètode d’estalvi Kakebo i com podem adaptar-lo a la nostra situació personal.

El mètode d’estalvi Kakebo, que es tradueix com a “llibre de comptes domèstics”, va ser ideat el 1904 per la periodista japonesa Motoko Hani. En una època on les dones depenien dels diners que els donaven els seus marits, Motoko volia proveir a les japoneses “d’una eina que els hi permetés gestionar les finances domèstiques d’una manera eficient”, apunta Càrol Rafales.

Què ens cal per posar en pràctica aquest mètode d’estalvi? Doncs ben poc, perquè està pensat per ser molt senzill. Com explica Rafales, “un llibret en blanc, un llapis, i moltíssima constància”. Tanmateix, podem comprar un llibre Kakebo, específicament dissenyat com una agenda on fer el seguiment dels nostres ingressos i despeses.

Consum conscient

A més de gestionar els nostres diners, el mètode Kakebo ens ajuda a evitar compres innecessàries que de vegades realitzem de manera irracional. Només posant el focus en analitzar com desapareixen els diners del nostre compte, serem realment conscients dels nostres hàbits de consum. Els gràfics i eines que trobarem al llibre ens ajudaran en la presa de decisions abans de fer compres i controlar despeses recurrents.

El Kakebo divideix les despeses mensuals en quatre categories: supervivència, oci, cultura, i altres (que inclouen imprevistos). Basant-nos en aquests blocs, Rafales ens puntualitza la premissa bàsica del mètode, “anotem els ingressos previstos del mes, restem despeses fixes, i a l’import restant li traiem l’objectiu d’estalvi que tenim. El que quedi serà el pressupost per les despeses variables”. Per una explicació més detallada de com funciona el Kakebo, dona-li un cop d’ull al vídeo de més amunt.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real d’impacte sobre l’entorn que ens envolta? Lara de Castro, HR Business Partner d’11Onze, explica què és el consum conscient i com podem contribuir a la sostenibilitat del planeta amb les nostres decisions de compra quotidianes.

Sovint subestimem l’impacte que els nostres actes individuals tenen sobre l’entorn que ens envolta. Però totes les accions, per petites que siguin, contribueixen a modelar el món. Lara de Castro ho deixa clar al següent vídeo amb un exemple molt evident.

Com ella mateixa adverteix, hi ha moltes persones que pensen que un acte individual sovint “és massa feble” per a tenir un impacte significatiu en l’entorn, “però no és així”. Cada acció compta i té conseqüències que es poden acumular a les de la resta de la comunitat. La realitat és que “les nostres decisions més quotidianes són rellevants, per petites que siguin”. En aquest sentit, és molt evident el paper que juguen totes les decisions de compra si som consumidors conscients.

Què és el consum conscient?

Els consumidors conscients són persones que escullen els productes i els serveis amb criteris que van “més enllà de la relació qualitat-preu”, ja que inclouen l’impacte ambiental i social com un element decisori en els seus hàbits de compra. Una conseqüència és l’aposta pel comerç de proximitat, que “és una manera de donar suport als productors locals i evitar l’impacte econòmic i ambiental del transport”, com explica Lara de Castro.

Un altre exemple de consum conscient el trobem en l’aigua. Si volem reduir la contaminació al planeta, podem substituir el consum d’aigua embotellada, “amb totes les conseqüències que sabem que té el plàstic”, per aigua de l’aixeta tractada amb filtres sostenibles.

Com indica Lara de Castro al final del vídeo, si tots som més conscients “en els petits detalls de la vida quotidiana” la realitat és que “sí que podem canviar el món”. La decisió és nostra.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 3.600 – 3.700 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal, però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’or físic és considerat un valor refugi no perquè ho diguem a 11Onze, sinó per com s’ha comportat històricament en les principals crisis econòmiques. L’equip de producte d’11Onze ofereix, a l’espai d’Aprendre, un curs que analitza l’evolució de l’or durant les grans crisis.

El crac del 29, la crisi del petroli dels anys 70, el dilluns negre del 1987, la recessió dels anys 90, la bombolla de les puntcoms, la crisi financera del 2008… La història és plena de grans crisis econòmiques que han provocat molt de dolor als estalviadors. Aquestes grans caigudes dels mercats financers sempre han acabat afectant la ciutadania corrent, participi o no d’aquests mercats financers com a inversor.

Per aquest motiu, 11Onze va posar en marxa Preciosos 11Onze, per donar a la gent corrent una eina de protecció dels estalvis que normalment no tindria a l’abast. Però posem-hi dades, mirem la història i confirmem si realment l’or físic és o no un valor refugi interessant per als nostres estalvis en moments com els que ens ha tocat viure. 

Amb aquest objectiu, l’equip de producte d’11Onze, amb Jordi Sánchez, Sara Casals i Amadeu Vilaginés, ha preparat un curs sobre l’evolució de l’or en les principals crisis de la història. Si no saps respondre les preguntes que fa Casals en aquest vídeo, et cal veure el curs sencer!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Actualment, hi ha 238 mines d’or actives repartides en 36 països a tots els continents, excepte l’Antàrtida, sovint en zones remotes i empobrides. Un informe del World Gold Council mostra que l’explotació responsable de l’or contribueix en gran part al desenvolupament econòmic i social de moltes comunitats locals.

L’or ha estat un metall preciós únic, amb un gran valor emocional, cultural i financer al llarg de la història. A més, l’or té cada vegada més aplicacions tecnològiques, que el porten a ser present en telèfons mòbils, kits de proves mèdiques o coixins de seguretat per a vehicles.

Però els recursos aurífers també són una font essencial d’oportunitats en molts països en desenvolupament. Com indica un informe del World Gold Council, les explotacions d’or responsables generen nombrosos llocs de treball, faciliten la construcció d’infraestructures i contribueixen al desenvolupament de les comunitats locals, a més d’aportar abundants ingressos a través d’impostos i cànons.

Ocupació ben remunerada

L’anàlisi de les operacions de les 29 empreses membres del World Gold Council mostra que el 2023 van aportar un total de 57.520 milions d’euros a les economies dels seus països, donant suport a 212.000 llocs de feina directes i a 163.000 empreses. A més, cada lloc de treball en la indústria de l’or també genera unes altres sis ocupacions indirectes en la cadena de subministrament o gairebé deu més si s’inclouen les ocupacions derivades.

Els treballadors de la indústria de l’or estan ben remunerats, amb una mitjana sis vegades superior al salari mitjà nacional. I cal tenir en compte que gràcies als recents esforços de les empreses per formar i desenvolupar les competències locals, el 95% dels empleats procedeixen del país on està situada la mina. El percentatge d’expatriats s’ha reduït a la meitat en els últims vuit anys.

Desenvolupament de les comunitats locals

Les empreses del sector reconeixen els beneficis mutus d’integrar-se el més possible en l’economia local, recorrent a la població i a les cadenes de subministrament autòctones. Això dona suport a la seva “llicència per operar” i permet a la comunitat beneficiar-se del desenvolupament econòmic i social de la mina.

De fet, operar en un enclavament aïllat d’esquena a la comunitat local ja no és una opció viable per a cap empresa minera. Per tenir èxit, han de generar beneficis sostenibles per a la població local, especialment en els llocs més pobres i remots, on sovint hi ha poques vies alternatives per a l’activitat econòmica i el progrés de la comunitat.

Això ha suposat que l’any 2023 les empreses que integren el World Gold Council gastessin més de 620 milions d’euros en inversió comunitària, un increment de 77 milions respecte a l’any anterior. A més de cobrir les necessitats d’una mina d’or, és evident que les inversions en carreteres, subministrament d’aigua i electricitat suposen un benefici a llarg termini per a les empreses i comunitats de la zona.

A aquest import s’hi sumen gairebé 8.000 milions d’euros pagats en impostos i regalies, que reverteixen en la millora dels serveis públics, l’educació, la sanitat i les infraestructures dels països on es troben les mines. En molts països en desenvolupament, aquests tributs constitueixen una proporció notable de la base impositiva nacional i fan possible que es beneficiïn tant les zones mineres com les no mineres.

Una aportació considerable al PIB

En total, s’estima que l’aportació d’aquestes empreses al PIB dels 36 països on operen va ascendir a prop de 57.000 milions d’euros. Per cada euro de producció d’or, almenys 63 cèntims van acabar com a salaris, impostos o ingressos per als propietaris d’empreses locals.

Tot i que històricament les operacions mineres no sempre han conduït a millores en el desenvolupament humà i social de les comunitats locals, cada vegada més es tendeix a aplicar estrictes protocols mediambientals, de governança i socials com a condició per a operar. Per això, la indústria de l’or s’està convertint en un important motor econòmic i social per a molts països de tot el món.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.