La UE trilera: intermediaris per vendre a Rússia

La retòrica europea és diàfana des de fa dos anys: cal bloquejar econòmicament Rússia. Per això es van trencar llaços comercials amb el país liderat per Putin. La realitat, però, és que els països de la Unió Europea se salten les seves pròpies sancions i venen a Rússia a través de països com Kirziguistan, Geòrgia o Kazakstan convertint l’economia russa en la qual més creix del G7.

En el segon aniversari de la invasió de Rússia d’Ucraïna és impossible preveure quant de temps més durarà aquesta guerra ni qui la guanyarà. El que sí que es pot afirmar ja és que les mesures de pressió europees no han servit de gaire, si l’objectiu era ofegar econòmicament Rússia. Fa unes setmanes el Fons Monetari Internacional va haver de rectificar les seves previsions sobre l’economia russa. Havien calculat que el PIB rus s’estancaria el 2023 en un creixement de l’1,1% i finalment es va situar en el 2,6% convertint-se en l’economia del G7 que creix més ràpidament. No només això, el govern rus calcula que el 2024 el seu creixement s’accelerarà fins al 3,5%. 

Com és possible, si la UE ha aprovat més d’una desena de sancions econòmiques i comercials per escanyar l’economia dels veïns russos? Doncs perquè la realitat és que el posicionament europeu és més retòric que real. Bloquejar Rússia de debò implicaria danys molts més seriosos a l’economia d’uns països europeus que no estan per tirar coets, mai millor dit. El resum de la hipocresia europea es recull des de fa mesos per Robin Brooks, ex economista de l’FMI. Una mostra prou clara: les exportacions de motors o parts de vehicles d’Alemanya a Kirziguistan ha augmentat un 5.500%.

German exports of motor vehicles and parts (blue) to Kyrgyzstan are up 5500% since Russia invaded Ukraine. You don't have to be a rocket scientist to know that all this stuff is heading to Russia. It's not like Kyrgyzstan is suddenly in a massive boom. Germany has to stop this… pic.twitter.com/aVZs7Ji3mO

— Robin Brooks (@robin_j_brooks) November 26, 2023

Pot ser que aquest país veí de Rússia i de només 6,6 milions d’habitants tingui un interès sobtat en els motors alemanys? Pot ser. Sens dubte. Però no deixa de ser sorprenent que aquest furor per la indústria alemanya també s’estengui a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia i Kazajhstan. És un problema només d’Alemanya? Sembla que no, perquè les exportacions de tota la Unió Europea només a Armènia han crescut un 430%. Estem davant d’un claríssim acte de trilerisme de la Unió Europea: anuncio que sanciono Rússia i no li venc res directament, però sí a través d’altres països.

Mentrestant Rússia ha incrementat les vinculacions comercials amb Xina i Índia, principals receptors del petroli rus. De fet, en aquest sentit el bloqueig europeu fa novament el ridícul, perquè la producció de barrils de petroli de Rússia es manté estable en els 9,5 milions de barrils diaris. Com abans de les sancions, només han canviat de clients. 

Els russos veuen com la seva economia ha estat mobilitzada cap a l’esforç bèl·lic, augmentant la despesa en producció d’armament fins a arribar al 40% del PIB. És un esforç que empeny també el creixement econòmic a curt termini, però que, evidentment, no té el mateix retorn que l’economia productiva. Tot i això, Rússia sembla capaç de sostenir l’embat durant el temps que consideri necessari.

Per la seva banda la Unió Europea ja ha anat avisant els seus països membres que es vagin preparant per mobilitzar les seves economies cap a una economia de guerra. Recentment, Ursula Von der Leyen ha anunciat la seva voluntat de continuar presidint la Comissió Europea i, en una entrevista a Euronews explicava que un dels seus principals objectius és continuar augmentant la despesa en defensa. Ara ja es calculen uns 350.000 milions d’euros anuals. Per dimensionar el volum cal entendre que és una xifra equivalent a tot el pressupost del govern espanyol.

Els diners confiscats

Una de les primeres grans sancions internacionals va ser l’ordre de bloqueig de 300.000 milions de dòlars de Rússia que es troben en comptes fora del país. Ara, donat que el govern d’Estats Units cada cop té més dificultats per continuar finançant la defensa d’Ucraïna, comencen a aparèixer veus que demanen que els diners requisats als russos es facin servir en la guerra contra Rússia. Així s’evitaria, argumenten, que les economies occidentals es continuessin endeutant per finançar el conflicte. Prendrien els diners en concepte de futures reparacions de Rússia a Ucraïna, però aquesta maniobra genera molts problemes. 

El principal és de confiança, perquè els bancs centrals normalment han de quedar fora d’aquesta mena d’enfrontaments entre països. Violar la norma de seguretat dels dipòsits ja va ser sorprenent, utilitzar aquests fons podria generar una major crisi de confiança en el sistema bancari. Per què? Perquè als bancs occidentals hi ha milers de milions de països de la península aràbiga, d’Àsia Central i d’Àfrica. Si aquests clients se sentissin amenaçats i retiressin els seus diners el sistema bancari internacional es veuria seriosament compromès, tal com ja es va veure amb el cas de Credit Suisse.

Els pronòstics, per tant, són molt incerts. L’única cosa que sembla clara és que Putin continua determinat i que la Unió Europea continuarà fent-se trampes a si mateixa. Mentrestant, russos i ucraïnesos continuen morint cada dia en el sense sentit de la guerra. Davant de la necessitat de renovar les tropes, el govern ucraïnès es planteja mobilitzar 500.000 civils. Per tant, la tragèdia seguirà mentre els negocis s’acaben d’ajustar.

Igual que un centre comercial, un marketplace descriu la plataforma, en aquest cas digital, on empreses i consumidors intercanvien productes i diners. Un vell concepte que pren nous aires gràcies a les noves tecnologies.

Pràcticament tots els consumidors s’han familiaritzat amb la compra en línia, especialment arran de la pandèmia. I la majoria ho fan a través de plataformes marketplace on l’oferta de productes és més àmplia i, per tant, poden filtrar per preu, millor relació qualitat-preu, o fins i tot poden guiar-se per l’opinió dels usuaris.

El concepte marketplace va més enllà dels centres comercials: les marques es multipliquen, la competència de preus és més ferotge i els productes de mala qualitat tenen els dies comptats, ja que els consumidors són la principal veu de la plataforma.

Què ofereix el marketplace?

El creixement i la consolidació d’aquestes plataformes ha trobat el seu punt àlgid durant la pandèmia. Els usuaris valoren, especialment, la possibilitat de comprar des de casa, poder-ho fer a qualsevol hora, sense desplaçament i evitant aglomeracions, un punt clau en el moment actual. 

Però més enllà de les causes de la pandèmia, per què el sistema de compra a través de marketplace ha augmentat tan significativament? Quins avantatges aporta pel client i per a les empreses? En coneixem els riscos?

L’auge del marketplace en xifres

L’agència Elogia, especialista en comerç digital, va concloure en el seu estudi anual que el marketplace va ser el mitjà de compra més utilitzat del 2020, i la tendència segueix a l’alça:

• El 72% dels internautes entre 16 i 70 anys compren en línia, especialment en la franja entre 35 i 44 anys.
• El 70% de consumidors en línia s’informen i comparen productes a través de marketplaces.
• 8 de cada 10 usuaris acaban comprant a la plataforma.
• Compren una mitjana de 3,5 vegades al mes.
• La despesa és de 68€ de mitjana, tot i que durant la pandèmia va augmentar un 51%.
• L’ordinador (83%) i els mòbils (55%) són els principals dispositius de compra.
• Dispositius mòbils, electrodomèstics i tecnologia són els productes més venuts.

Tot i que algunes d’aquestes plataformes són criticades per qüestions ètiques o de condicions laborals, el seu volum de facturació segueix creixent, a l’espera de les xifres que recullin quina ha sigut la tendència de compres d’aquest any.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els països de la Unió Europea intensifiquen les negociacions per a reactivar les normes fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement abans de finals d’any, suspeses durant tres anys per permetre als estats membres augmentar la despesa pública arran de la crisi sanitària.

El Pacte d’Estabilitat i Creixement (PAC) neix a finals dels 90 amb l’objectiu d’evitar un dèficit pressupostari excessiu a la zona euro després de l’entrada en vigor de la moneda única. Dit d’altra manera, es volia evitar que els països de l’eurozona gastessin per sobre de les seves possibilitats i així mantenir l’estabilitat de la Unió Econòmica i Monetària.

Aquestes normes fiscals estableixen que els països que adoptin l’euro han de mantenir els seus dèficits pressupostaris per sota del 3% del producte interior brut (PIB) i el seu deute públic per sota del 60% en relació amb el PIB. Tanmateix, s’aplica a tots els estats membres de la UE. En el cas que un estat membre no compleixi la normativa, està previst obrir un procés sancionador amb una multa equivalent al 0,5% del producte interior brut. A la pràctica, però, això s’ha aplicat amb favoritismes a Alemanya i França, els dos països que manen a la UE.

La normativa es va reformar per a fer front al col·lapse financer de 2007 i la consegüent crisi del deute sobirà, que va comportar l’adopció de doloroses mesures d’austeritat per a frenar la despesa desorbitada d’alguns països. D’aquesta manera es flexibilitzava el compliment de la directiva sobre l’equilibri pressupostari, permetent als estats membres augmentar el seu dèficit, sempre que no se superés el límit del 3% del producte interior brut.

El 2020, la Comissió Europea suspenia les regles fiscals de deute i dèficit, de manera que els estats membres poguessin fer front a la patacada econòmica que va suposar la crisi sanitària de la Covid-19. Subseqüentment, Brussel·les va allargar durant tres anys la suspensió del Pacte d’Estabilitat a causa del conflicte bèl·lic a Ucraïna i una inflació desbocada.

Una reducció del deute que sigui sostenible

La Comissió Europea va presentar a l’abril una proposta de revisió de les antigues normes fiscals per a fer-les més resistents a futures turbulències econòmiques, destacant-ne un ajust anual del 0,5% per als països amb massa dèficit.  

Des de llavors, els 27 estats membres de la UE han intensificat les negociacions amb l’objectiu d’acordar un nou Pacte de Fiscalitat abans de la fi d’any. El nou pacte entrarà en vigor, oficialment, a partir del 2025, però la Comissió Europea va demanar als estats que dissenyessin els seus pressupostos per a l’any que ve tenint en compte la nova normativa.

La Comissió Europea ha anat valorant els plans fiscals presentats pels estats membres. En el cas d’Espanya, Brussel·les avala el pla pressupostari de l’Executiu espanyol, considerant que compleix amb la recomanació de limitar a un màxim del 2,6% l’augment de la despesa pública neta. Tanmateix, considera que Espanya compta encara amb una situació pressupostària “molt difícil” i que, per tant, serà necessari que “estableixi una estratègia fiscal a mitjà termini creïble.”

Espanya, igual que altres països com França o Itàlia, defensa un pacte fiscal més flexible, amb les normes adaptades a les circumstàncies de cada economia. Per altra banda, Alemanya accepta una certa flexibilitat, però a canvi d’un mínim ajust anual. Sigui com sigui, la reintroducció progressiva d’una major disciplina pressupostària està assegurada.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Impulsat per les compres dels bancs centrals i les tensions geopolítiques, l’or va assolir un nou màxim de 2.135,4 dòlars l’unça durant el 2023. Amb una rendibilitat anual del 15% i un preu mitjà, també de rècord, d’un 8% per sobre de l’any anterior.

Dades de l’informe anual del World Gold Council (WGC) mostren que l’or va tenir un rendiment apoteòsic el 2023. Especialment, durant tancament de l’any quan, gràcies a la caiguda del dòlar estatunidenc i a la possible retallada dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal, va assolir un nou rècord de 2.135,4 dòlars l’unça el 4 de desembre. 

Així mateix, ha mantingut un preu mitjà un 8% superior que durant el 2022, assolint una rendibilitat anual del 15%, molt per sobre d’altres opcions d’estalvi o inversió de baix risc, com poden ser els dipòsits a termini fix o les lletres del Tresor. I el que és més important, compensant amb escreix la inflació general del 3,1% i la subjacent del 3,7% que va patir Espanya durant el 2023.

Encara que les compres d’or per part dels bancs centrals van continuar la tendència del 2022 amb “un ritme vertiginós”, la demanda d’aquest sector es va quedar en 1.037,4 tones de compres netes el 2023, unes 45 tones (4%) menys que l’any rècord de 2022, assenyala el WGC en el seu informe. 

Així i tot, cal tenir en compte que més de la meitat de les compres dels bancs centrals es van atribuir a compradors desconeguts. A diferència de molts bancs centrals que comuniquen les seves compres d’or a l’FMI cada trimestre, els bancs centrals de la Xina, Rússia i altres països, compren i emmagatzemen or sense declarar-ho com a reserves, per tant, ocultant el veritable volum de compres.

Per altra banda, les llars i els inversors xinesos han estat comprant or per protegir els seus estalvis enfront de la crisi del mercat immobiliari i el caos del sector borsari local, la qual cosa ha contribuït a sostenir els preus rècord d’aquest actiu refugi. Ergo, no és d’estranyar que, segons es desprèn de l’informe del WGC, la Xina hagi destacat en l’àmbit global com a un país clau en l’augment dels fluxos d’inversió i joieria en or durant el 2023.

Els conflictes geopolítics i les tensions comercials sostindran la demanda

Els analistes del WGC veuen probable que la inversió total en or (inclosa la OTC) augmenti durant el 2024, seguint la tendència i comportament dels mercats que s’han vist el 2023. S’espera que els bancs centrals continuïn comprant or “a un ritme impressionant”, probablement per sobre de la mitjana anual anterior a 2022 d’unes 500 tones.

Aquesta previsió coincideix amb una enquesta feta per Reuters a 30 analistes i operadors de mercats, segons la qual el preu de l’or pujarà durant el 2024 respecte a la mitjana d’enguany. Concretament, preveuen una mitjana de 1.986,5 dòlars l’unça en el 2024, per sobre dels 1.925 dòlars previstos per aquest any. Això es basa en la suposició que els bancs centrals mundials començaran a relaxar la seva política monetària i al fet que les tensions a Orient Mitjà encara impulsaran l’or com a valor refugi dels inversors.

En conclusió, sembla que, en termes generals, seguirà la tendència inversionista cap a l’or en detriment dels diners fiduciaris. El deute públic desbocat, especialment al món occidental, i les creixents tensions geopolítiques globals, fan preveure que l’or continuarà sent el valor refugi per excel·lència davant de la incertesa econòmica.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Encara que persisteixen les pujades de costos en les rutes des del nord d’Europa a Àsia, comencen a baixar en el sentit contrari. Tanmateix, el desmesurat encariment del transport marítim experimentat en els últims mesos posa en risc el control de la inflació.

La resposta armada iniciada el novembre passat per Ansar Al·lah, la resistència islamista més coneguda com a hutíes i que opera al Iemen, al genocidi que està tenint lloc a Gaza, va disparar exponencialment els costos del transport marítim.

Durant les tres primeres setmanes dels atacs als vaixells que transiten pel mar Roig amb destinació al canal de Suez, l’índex Shanghai Containerized Freight Index (SCFI), el que mesura les tarifes dels productes importats de la Xina, va incrementar en més d’un 160%. Les pujades de preus havien anat guanyant força, sobretot després de les represàlies dels EUA i el Regne Unit contra les forces hutíes.

Per una banda, els vaixells han de cobrir rutes més llargues evitant el mar Roig i el canal de Suez, però les companyies de transport també han aprofitat la conjuntura per actualitzar preus a l’alça. En qualsevol cas, nous vaixells estan augmentant l’oferta i reduint els costos, de manera que ja es pot observar com el preu dels nolis (preu acordat pel lloguer total o parcial d’un vaixell) per als trajectes entre països asiàtics i Europa han començat a baixar.

Segons l’índex global que elabora Freightos (Global Contenidor Freight Index), el cost d’un contenidor de 60 metres cúbics per a transportar mercaderia des de la Xina i l’est d’Àsia al nord d’Europa ha passat de 5.492 dòlars el 19 de gener a 5.455 dòlars el dia 26, la qual cosa suposa un descens del 0,7%. La baixada de preus és més evident en els trajectes des d’Àsia als països del Mediterrani, en els quals els nolis han baixat un 4,8% en passar de 6.772 dòlars a 6.448 en les mateixes dates. No obstant això, persisteixen les pujades d’un 8% en les rutes des del nord d’Europa a Àsia i d’un 5,5% des del Mediterrani al continent asiàtic.

El control de la inflació a la corda fluixa

El coordinador del grup de treball Àsia-Pacífic del Club d’Exportadors, Ramón Gascón, adverteix EFE que “els preus encara no s’han traslladat al consumidor, però acabarà ocorrent si la situació s’allarga”. I és que disrupció logística amenaça de desestabilitzar cadenes de muntatge d’indústries especialment sensibles als retards en el transport, com la del sector de l’automòbil, i elevar els preus per als consumidors.

Tanmateix, els experts consultats per EFE alerten que el retard en l’arribada de productes clau per al sector alimentari com l’oli de palma, el blat de moro i l’arròs, pot contribuir a la pujada de preus en un moment en el qual Europa i gran part del món fa mesos que implementen mesures per a intentar contenir la inflació.

Tenint en compte que, segons un informe recent de l’FMI, els preus d’importació equivalen al 40% de les variacions globals de la inflació que ha afectat els consumidors europeus en els dos últims anys, no es pot descartar que aquest últim augment de costos es traslladi als consumidors finals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El govern dels EUA ha estat confiscant i venent bitcoin durant els últims 10 anys, acumulant BTC per un valor de 8.000 milions de dòlars i generant uns beneficis de més de 640 milions. D’on han sortit aquestes criptomonedes?

El Govern dels Estats Units ha anunciat que té previst vendre gairebé 118 milions de dòlars en bitcoin decomissats a Ryan Farace, un agent especial del Servei Secret dels Estats Units, condemnat el 2015 per blanquejar diners procedents del narcotràfic utilitzant Bitcoin a Silk Road, el conegut marketplace de la “dark web”. 

I és que el govern dels EUA és un dels majors tenedors de bitcoin del món, amb un balanç actual que supera els 200.000 BTC, per un valor aproximat de 8.000 milions de dòlars. D’ençà que es va posar en marxa el procés judicial, menys del 5% d’aquest botí s’ha posat a la venda. Aquestes reserves representen aproximadament l’1% de tots els BTC que hi ha actualment en circulació, convertint al govern dels Estats Units en un dels inversors en criptodivises més importants del món.

Van ser confiscats principalment a ciberdelinqüents que operaven a Silk Road, ja que la possibilitat de fer transaccions en total anonimat i descentralització d’aquesta criptodivisa la convertia en una opció molt atractiva per als criminals involucrats en activitats com el blanqueig de diners, el tràfic de drogues o els atacs de ransomware.

El govern dels EUA manté aquests BTC principalment fora de línia, en dispositius d’emmagatzematge xifrats i protegits per contrasenya i controlats pel Departament de Justícia, el Servei d’Impostos Interns o altres organismes governamentals.

Podria obtenir molts més guanys

Les vendes d’aquestes reserves de bitcoin es fan a través de subhastes públiques, la qual cosa permet al govern desfer-se de les seves tinences de bitcoin gradualment i sense distorsionar el preu de la criptomoneda en els mercats.

Tot i que aquestes subhastes han generat més de 640 milions de dòlars, el govern sembla poc interessat a incrementar els beneficis. De fet, alguns analistes creuen que ha deixat de guanyar mils de milions de dòlars per no vendre més tard i actuant com a un principiant en la compravenda de criptomonedes.

Però en qualsevol cas, està generant importants ingressos només amb aquestes operacions. Tu pots fer el mateix amb Bitvavo, la plataforma de gestió de criptoactius que 11Onze Recomana i que et permet operar amb més de 200 monedes digitals. La recent entrada en joc dels ETF de Bitcoin i el halving que tindrà lloc al maig d’aquest any, podrien fer pujar considerablement el valor d’aquest criptoactiu a la fi de 2024.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

L’onada d’acomiadaments massius per part de les empreses tecnològiques que van tenir lloc durant el 2023 no s’atura. Des de principi d’any, els gegants del sector ja han anunciat noves retallades de milers d’empleats per millorar l’eficiència de la seva productivitat.

Després d’anunciar dues rondes d’acomiadaments que sumaven 21.000 treballadors, Mark Zuckerberg explicava que el 2023 seria “l’any de l’eficiència” per Meta. Altres executius de les grans tecnològiques seguien la mateixa tendència en un any que va acumular més de 260.000 acomiadaments en el sector tecnològic. 

El creixement exponencial de les plantilles de treballadors de les empreses tecnològiques experimentat durant el confinament, gràcies a l’augment de les vendes i de la demanda de serveis, tenien els dies comptats. La tornada a la normalitat va provocar que els reclutaments massius es convertissin en acomiadaments massius. Els conflictes geopolítics i una inflació desbocada no van fer més que accelerar les retallades en el sector.

Alphabet, la matriu de Google que va acomiadar a 12.000 empleats el 2023, ja ha confirmat acomiadaments en múltiples parts del seu ecosistema, inclosos diversos centenars de treballadors en el seu equip de vendes de publicitat i més de 1.000 empleats en altres unitats. Amazon també ha anunciat una nova ronda d’acomiadaments que afectarà centenars de treballadors de les seves divisions d’Amazon MGM Studios i Prime Vídeo. Meta, Twitch, YouTube i d’altres s’han afegit a l’ensangonada de retallades. 

Les grans tecnològiques europees no es queden enrere. L’empresa alemanya SAP, desenvolupadora de programari per a empreses, durà a terme una reestructuració que afectarà al voltant de 8.000 empleats en l’àmbit mundial, el 7,4% de la plantilla, durant el 2024.

Reestructuració, eficiència i IA

Molts dels acomiadaments recents es deuen al fet que les grans empreses tecnològiques encara intenten corregir l’excés de contractació durant la pandèmia. Tanmateix, no es pot ignorar l’impacte que ha tingut l’auge de la introducció de les tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) en el sector.

Tot i que la irrupció de la intel·ligència artificial ha creat noves ocupacions i disciplines relacionades amb la programació i desenvolupament d’aquests sistemes automatitzats, cada vegada són més les empreses que, com Dropbox i Meta, citen la IA com a motiu d’acomiadament a l’hora de reorientar els seus recursos per a millorar l’eficiència de les seves operacions.

Siguin quins siguin els motius pels acomiadaments massius, no ens haurien de sorprendre la tendència quan tecnològiques com X, abans Twitter, continuen funcionant sense problemes després de reduir fins a un 80% la seva plantilla i racionalitzar les seves operacions, centrant-se en les seves competències bàsiques i aplicant la premissa de fer més feina i perdre menys el temps amb reunions.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

L’economia xinesa va créixer un 5,2% el 2023, assolint l’objectiu oficial del govern i mantenint-se com una de les més resilients del món. Tanmateix, la crisi del sector immobiliari continua sent un problema que pot soscavar el creixement econòmic en un moment en què la Xina no s’ho pot permetre, donada la creixent càrrega del seu deute.

La creixent càrrega del deute xinès acapara els titulars. I això és comprensible, atès que segons dades del banc central i de l’oficina d’estadística recopilats per Bloomberg, el deute total en percentatge del producte interior brut, va pujar fins a un nou rècord del 286,1% en el quart trimestre.

No obstant això, l’augment del deute xinès no és res més que la conseqüència, en gran part, de les pèrdues acumulades i associades a la mala assignació de la inversió durant l’última dècada. Especialment en un sector immobiliari saturat, que ha deixat milers d’habitatges buits i sense propietaris en un cúmul de ciutats fantasmes, de construccions abandonades a mitges o en què els habitatges comprats sobre plànol ni tan sols s’han començat a construir, desencadenant la suspensió de pagaments de grans promotors.

El govern xinès ha donat instruccions als governs provincials, fortament endeutats, perquè retardin o parin alguns projectes d’infraestructures finançats pels bancs estatals. Pequín intenta balancejar iniciatives per estimular l’economia, mentre lluita per contenir el risc que el fàcil accés al crèdit estatal fomenti l’especulació i la inversió no productiva.

Cronologia d’una bombolla immobiliària

El 9 de novembre de 2008, el govern xinès donava a conèixer un paquet de mesures d’estímul econòmic per un valor de 4 bilions de RMB (539.000 milions d’euros). L’objectiu d’aquests incentius era invertir en infraestructura i habitatge de baix cost ampliant la disponibilitat de crèdit.

Atès que els ingressos procedents del mercat immobiliari dominen els ingressos dels governs provincials, aquests van continuar promovent activitats en el mercat immobiliari per a augmentar els seus ingressos per a altres inversions públiques. Recordem que el sector immobiliari xinès representa un terç de l’economia del país i al voltant del 70% de la riquesa personal dels ciutadans.

En comptes d’imposar impostos sobre la propietat, els ajuntaments venien grans extensions de terreny a promotors immobiliaris i destinaven els ingressos a serveis socials bàsics com el condicionament de carreteres i el pagament de pensions. Per altra banda, els promotors immobiliaris aprofitaven els ingressos de les vendes sobre plànol d’habitatges nous (entre el 70% i el 80% de les vendes) per finançar nous projectes. 

Això no obstant, aquest sistema sostingut per l’especulació i el crèdit fàcil, s’enfonsava amb la caiguda de gegants immobiliaris com Evergrande i Country Garden, mentre que els governs locals s’han vist obligats a demanar rescats i intentar vendre actius que han perdut gran part de la seva liquiditat.

Suport governamental amb un pla de rescat

Després de la implosió del sector, a causa de la saturació del mercat, l’especulació i un alentiment del creixement econòmic, el govern xinès va intentar en múltiples ocasions limitar el crèdit que alimentava la bombolla. A mitjan 2020, l’administració estatal anunciava un paquet de mesures sota el lema “les cases són per viure-hi, no per a especular”, entre les quals s’establien estrictes regles a l’accés a crèdit en el sector immobiliari.

Els màxims dirigents xinesos afirmen que és necessari coordinar i resoldre els riscos derivats del sector immobiliari, limitant l’accés al crèdit a projectes de construcció d’habitatges de col·laboració pública-privada i també posant límits a la inversió en infraestructures, però exceptuant el crèdit per a la construcció d’habitatges assequibles.

Per altra banda, des de l’agost del 2023 s’han incrementat els incentius fiscals, estenent el crèdit fiscal sobre l’impost sobre la renda personal per a llars que renovin els seus apartaments fins a fins de 2025. Així mateix, el govern va instar als bancs a facilitar les hipoteques als nous compradors i la renegociació de les taxes d’interès als clients que ja tinguin una hipoteca contractada. En aquest sentit, Pequín va reduir el requisit mínim de pagament inicial en tot el país al 20% per als compradors que accedien a un habitatge per primera vegada i al 30% per a les compres posteriors.

Després del pèssim començament d’any, amb un nou enfonsament de les vendes d’habitatges la setmana passada, el govern xinès sospesa un paquet de rescat borsari mobilitzant 255.000 milions d’euros per estabilitzar el sector. Els analistes econòmics esperen que el banc central xinès retalli el tipus d’interès preferencial a un any, el tipus de referència per als préstecs, en 10 punts bàsics en el primer trimestre per estimular el mercat.

Els temps dirà l’efectivitat d’aquestes mesures, però està clar que Pequín vol punxar la seva pròpia bombolla immobiliària per a acabar amb l’especulació. Amb una posició fiscal relativament forta i un banc central amb marge per a adoptar una política monetària més expansiva, el govern xinès hauria de poder facilitar solucions als problemes d’endeutament del sector, tanmateix, caure en el parany d’utilitzar el deute com a motor econòmic ja no és exclusiu del món occidental.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

La cita anual del Fòrum Econòmic Mundial que té lloc a la pintoresca localitat suïssa de Davos reuneix polítics, líders empresarials, acadèmics i altres personalitats influents que debaten sobre el futur de l’economia i consensuen acords que tenen una gran rellevància per als ciutadans de tot el món.

El Fòrum Econòmic Mundial (FEM) o World Economic Forum (WEF), també conegut com el Fòrum de Davos, és una fundació sense ànim de lucre amb seu a Cologny, Suïssa, que va ser constituïda com al Fòrum Administratiu d’Europa per l’economista alemany Klaus Schwab, fundador i president executiu de l’organització, el 1971. 

Ha passat diverses fases des de la seva fundació, però l’objectiu original de Schwab era aconseguir reunir a la ciutat suïssa de Davos els principals directius d’empreses europees, així com membres de la Comissió Europea i líders de l’acadèmia d’universitats estatunidenques, per a introduir les pràctiques d’administració dels Estats Units amb la finalitat de fomentar la cooperació.

El 1973, després del col·lapse dels Acords de Bretton Woods, la crisi del petroli i dels conflictes geopolítics s’amplia l’enfocament del fòrum de l’econòmic a l’internacional i social, però no és fins al 1987 quan l’esdeveniment canvia de nom, passant de l’antic Fòrum Administratiu d’Europa a l’actual Fòrum Econòmic Mundial. Actualment, el Fòrum es finança amb les contribucions d’unes mil empreses membres.

Cadascuna de les edicions anuals del Fòrum se centra en un tema en concret, des de “El nou estat de l’economia mundial” de la primera edició de 1988, fins a “Reconstruir la confiança” de l’edició d’aquest any. La idea segueix sent de reunir líders mundials, tant del sector públic com privat, per abordar reptes econòmics mundials a través del diàleg i la cooperació internacional. 

Crítiques a una organització elitista

Tenint en compte alguns dels convidats al Fòrum de Davos també assisteixen a les reunions del Club o Conferència Bilderberg, és inevitable que sorgeixin les mateixes crítiques, definint a aquestes trobades com a un club exclusiu per les elits que miren pels seus interessos en comptes de mirar pels millors interessos de la població. 

I sí, és fàcil argumentar que l’esdeveniment és elitista i que les decisions preses poden no només estan lluny de representar les necessitats de la majoria sinó que sovint estan marinades amb una bona dosi d’hipocresia. A ningú se li escapa com, per exemple, durant els debats sobre que s’ha de fer tot el possible per evitar l’escalfament global i reduir la nostra petjada de carboni, gairebé tots els líders assistents han fet servir jets privats per desplaçar-se al Fòrum.

Com apuntava Peter Goodman, corresponsal d’economia del New York Times, al seu llibre “Davos Man”, és una contradicció de demanar als multimilionaris i a les elits, a les quals els crítics acusen de causar els majors problemes del món, que trobin maneres de resoldre’ls. La principal diferència entre els dos fòrums potser radica en la major opacitat i falta de transparència de les reunions del grup Bilderberg, que estan pensades per a unes elits més concretes. Dit això, la fundació no desglossa ni els seus ingressos ni les seves despeses, i el 2021, el govern helvètic va retirar el seu finançament que aportava a l’organització després de les reiterades crítiques de la ciutadania suïssa.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’últim informe sobre la desigualtat publicat per Oxfam mostra que des de 2020, les cinc persones més riques del món han duplicat les seves fortunes, mentre que durant el mateix període, quasi cinc mil milions de persones s’han empobrit.

A les portes de la celebració anual del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que reuneix a caps d’Estat, líders de corporacions i acadèmics de tot el món, Oxfam publica el seu últim informe sobre la desigualtat i demana als països que s’oposin a la influència dels ultrarics en la política fiscal. Com ja és tradició, l’organisme internacional aprofita l’ocasió per a posar en relleu la bretxa entre rics i pobres, però enguany afirma que aquesta bretxa s’ha “sobrealimentat” des de la crisi sanitària.

Els multimilionaris són avui tres bilions d’euros més rics que el 2020. Segons Oxfam, Elon Musk, magnat dels negocis sud-africà, Bernard Arnault, propietari de LVMH, Jeff Bezos, fundador d’Amazon, Larry Ellison d’Oracle, i el guru de la inversió Warren Buffett, han duplicat amb escreix, un 114%, les seves fortunes fins a arribar als 793.000 milions d’euros en tres anys, mentre que la riquesa del 60% de la població més pobre ha disminuït. 

L’organització no governamental apunta que si es manté aquesta tendència, el món podria veure el seu primer bilionari en la pròxima dècada, però que caldran 229 anys per erradicar la pobresa. “No podem seguir amb aquests nivells de desigualtat obscena”, avisa Amitabh Behar, director interí d’Oxfam Internacional, “el capitalisme està al servei dels superrics”.

Poder corporatiu vs. poder públic

Segons Oxfam, els Estats han cedit el poder als monopolis corporatius, permetent a les empreses influir en els salaris que es paguen a la gent, en el preu dels aliments i en els medicaments als quals poden accedir les persones. “El poder corporatiu s’utilitza per a impulsar la desigualtat, escanyant als treballadors i enriquint als accionistes rics, eludint impostos i privatitzant l’Estat”, afirma Oxfam.

En aquest context, Behar declara que la solució ha d’anar encaminada en què el poder públic pugui frenar “el descontrolat poder corporatiu i la desigualtat, modelant el mercat perquè sigui més just i lliure del control multimilionari”, i afegeix que “els governs han d’intervenir per a desmantellar els monopolis, empoderar als treballadors, gravar aquests enormes guanys corporatius i, fonamentalment, invertir en una nova era de béns i serveis públics”.

L’organització recalca que gràcies a la formulació de polítiques fiscals actuals, les corporacions han pogut pagar impostos corporatius més baixos, privant així als governs dels diners que es podrien fer servir per ajudar als més pobres de la societat. Set de les 10 empreses més grans del món tenen un director general multimilionari, o a un multimilionari com el seu accionista principal.

En aquest sentit, el director apunta que els impostos corporatius van disminuir significativament als països de l’OCDE, del 48% el 1980 al 23,1% el 2022, i demana un impost a la riquesa sobre els milionaris i multimilionaris del món que, segons afirma, podria aportar 1,8 bilions de dòlars cada any. De la mateixa manera, insta als governs a limitar la paga dels presidents de les grans empreses i a trencar els monopolis privats.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!