Debat sobre criptoeconomia a “Que no faltin!”
En la segona edició del “Que no faltin!”, Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, va compartir els seus coneixements de criptoeconomia amb l’audiència de La Plaça.
Les possibilitats que brinden les noves tecnologies han obert el camí a la criptoeconomia, un nou concepte tecnoeconòmic que coordina a diferents actors del sector de les FinTech, amb la finalitat de crear una economia descentralitzada a través de la tecnologia de cadena de blocs “blockchain” i les criptomonedes.
Com explica Rodríguez, “La digitalització de l’economia i, en concret, el que és el Blockchain, ens porta al ‘ownership’. Tots serem amos del que puguem associar a la nostra identitat digital.” La col·laboració entre usuaris dona lloc a una nova generació de plataformes que prosperen gràcies a les contribucions d’un bloc de talent global descentralitzat, que no ha de demanar permís a cap entitat governamental.
Ara bé, com apunta l’experta en criptoeconomia, “tota llibertat comporta més responsabilitat”, la davallada del mercat de les criptomonedes no és causat per les noves tecnologies “el problema que estem vivint ara no són les criptomonedes, la tecnologia no té la culpa. Són les persones que estan fent ús d’aquesta tecnologia que, de vegades, són poc ètiques.”
En aquest context, els governs han vist com es quedaven enrere davant d’un canvi de paradigma que pot presentar un desafiament a l’estructura de poder establerta, i sota el seu domini. La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC), serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat? Podeu veure el capítol complet aquí.
Que no faltin! Capítol: 3
David Garrofé, empresari i secretari general de la patronal catalana CECOT des de 1988 fins al 2021, ens parlarà del futur del mercat laboral. Podràs seguir la conversa en directe des de La Plaça, a partir de les 19:00 del dimarts 13 de desembre. Si hi vols participar com a públic, pots demanar la teva plaça escrivint a [email protected].
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Les monedes digitals dels bancs centrals i la nostra identitat ‘virtual’ al metavers jugaran un paper cabdal en la proposta per a reconstruir el model econòmic global que es plantejava des del fòrum econòmic de Davos. Quines conseqüències tindrà aquest canvi de paradigma per a les nostres vides? En una nova Fintech Talks, James Sène, president i fundador d’11Onze, ens explica els canvis que venen, i ens fa reflexionar sobre com afrontar-los.
Dos lleons coronen els pilars al peu de l’escala amb baranes de pedra que condueix a l’entrada principal de la Vil·la Urània. La casa és una torre envoltada per un jardí situada en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que va ser cedida en testament a l’Ajuntament de Barcelona per l’astrònom Josep Comas i Solà. Un espai d’estil neoclàssic que s’ha reinventat combinant tradició amb modernitat, reconvertint-se en una cafeteria Japonesa, l’Oyatsu Lab, esdevé l’escenari ideal per a una Fintech Talks que analitza com serà el reinici del model econòmic actual.
És ben entrat el capvespre quan el públic assistent comença a omplir la cafeteria. A diferència d’altres convocatòries organitzades prèviament per 11Onze, aquesta xerrada està pensada per ser més distesa, en petit comitè, perquè flueixi la conversa entre audiència i ponent. Gemma Vallet, directora d’11Onze District, s’encarrega de fer les preguntes introductòries i moderar el debat.
Davant de la imminent recessió econòmica, la primera pregunta és òbvia, com hem arribat fins a aquest punt? D’entrada, Sène assenyala que 11Onze fa un parell d’anys que està explicant i avisant que la crisi del deute sobirà dels estats ens portarà a una crisi global amb importants conseqüències socioeconòmiques, “quan els bancs privats creen diners del no-res, constantment, és inevitable la inflació”.
Creixement il·limitat en un planeta de recursos finits
La interacció amb el públic assistent no es fa esperar, i la conversa deriva cap a la teoria econòmica neoclàssica, necessària per entendre el model econòmic actual. La gestió de l’escassetat com a concepte fonamental del sistema capitalista ha marcat un camí enfocat a un creixement il·limitat, que és del tot insostenible precisament pels recursos limitats del nostre planeta.
Un nou model mutualista, més comunitari, basat en les xarxes socials, on la majoria de les coses es comparteixen, s’està imposant com a contrapartida a l’statu quo existent fins fa pocs anys. Ens trobem davant d’una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”, apunta Sène.
S’arriba a la conclusió que aquest canvi de model és inevitable, però que al mateix temps, els actors que ara dominen i dirigeixen l’economia faran el possible per perpetuar un sistema on es restringeixi l’accés de la gent als béns, per tant, assegurant la rellevància de l’escassetat en el model econòmic.
Un món virtual i virtualitzat
Són temes difícils d’explicar i que costen d’assimilar, però el president d’11Onze no s’arronsa, i proposa dues ‘tips’ per entendre el que està passant: com funciona l’ecosistema i les regles del joc. Però abans, apunta que hem de tenir clar que no vivim en un món virtual, sinó en un món virtualitzat, és a dir, “el que passa en el món digital, té un impacte real en la nostra vida, estem passant a un món totalment virtualitzat”.
La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat, mentre que el metavers jugarà un paper clau en digitalitzar les nostres identitats. Les interpel·lacions del públic apunten que potser ja hem fet tard per evitar un fet consumat, mentre que Sène afirma que la informació i educació financera són els recursos essencials perquè la població pugui defensar les seves llibertats.
El debat està obert i s’allarga fins ben passada l’hora de sopar, la conversa no només ha fluït, sinó que s’ha transformat en tot un seguit d’idees que augmenten la intel·ligència col·lectiva de la nostra comunitat, i sobretot, esperonen l’aprenentatge, tan necessari per a la nostra sobirania financera. Pròximament, publicarem aquesta Fintech Talks a 11Onze TV de La Plaça.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Twinapp és una xarxa social que facilita les interaccions entre persones interessades a practicar esport fent rutes per la natura del nostre territori, sense deixar de banda el compromís amb la conservació del medi ambient. Parlem sobre el projecte amb, Teresa Ferrés, sòcia fundadora.
Sensibilitzar a la societat dels problemes mediambientals i fer que la gent s’involucri en la conservació de l’entorn natural no sempre és fàcil. Teresa Ferrés va fundar el projecte de Twinapp pensant en aquesta premissa. Per què no combinar l’esport amb la consciència ambiental?
L’aplicació et permet contactar amb persones aficionades a fer rutes per la natura, organitzant i dinamitzant sortides al voltant del nostre territori. És una eina que genera comunitat a través de grups de gent interessada a córrer o caminar per la muntanya. Com explica Ferrés, “a vegades et costa de trobar algú per sortir a fer esport, i d’aquesta manera estàs en una comunitat a la que s’hi pot sumar tothom”.
Episodi 23 | Twinapp: esport i comunitat
Incentivant el ‘plogging’
El ‘plogging’, fusió dels termes ‘plocka upp’, recollir en suec, i ‘jogging’, de l’anglès per córrer, es va originar a Suècia. És una pràctica esportiva que combina l’activitat de fer ruta amb la recollida de brossa que ens trobem pel camí. Des de l’aplicació programen sortides periòdiques relacionades amb aquesta pràctica, fins i tot “impulsant una campanya que es diu ‘Mou-te pel mar’, i que durant el 2019 va fer quatre sortides per la Costa Brava”, apunta Ferrés.
Tenint en compte que un 70% dels residus que es llencen al litoral acaben al fons del mar, l’èxit d’aquestes sortides, que combinen la pràctica de l’esport amb la recollida de deixalles, són un exemple perfecte de com l’esperit emprenedor i comunitari representa des de Twinapp, aprofita les possibilitats de cooperació que ofereixen les xarxes socials i les noves tecnologies.
Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.
Us presentem un recull dels 11 millors perfils de TikTok fets en català. Aquests joves s’han guanyat la popularitat a la xarxa social de moda fent vídeos en llengua catalana.
Quan sentim la paraula TikTok, l’aplicació de moda nascuda a la Xina el setembre del 2016 que ens permet fer vídeos musicals curts de fins a 1 minut de durada, molts pensem que aquesta plataforma només està dedicada als balls, la moda, el maquillatge i la diversió. Però, com a catalans, ens aporta alguna cosa més. El seu ús, en mans d’alguns joves, joves influenciadors, ha esdevingut una gran eina de difusió i promoció del català. Avui us volem donar a conèixer els que podem considerar els onze millors tiktokers que promouen el català. Comencem!
- ferranxidk: en Ferran, que viu entre Girona i Barcelona, és un noi que fa vídeos graciosos, té més de 70.000 seguidors i acumula més de 9 milions de m’agrada a TikTok.
- long_lixue: aquest altre conegut youtuber català, que viu a terres gironines i que té nacionalitat xinesa, també triomfa a TikTok. Molt conegut per col·laborar a iCat, també és famós per lluitar contra el racisme amb milions de m’agrada al seu perfil de TikTok.
- sanyesmag: aquest jove de la Garrotxa és famós pels seus vídeos de màgia. Té més de 27.000 seguidors i mig milió de m’agrada a TikTok. És un fort impulsor del català per mitjà d’aquesta xarxa social.
- walter_capdevila: amb gairebé 200.000 seguidors i 5 milions de m’agrada a la xarxa, podríem proclamar aquest barceloní el rei de l’humor absurd. Amb el seu perfil de TikTok, el riure està garantit.
- misstagless: aquí tenim la Sílvia, amb 10.000 seguidors, i més de 150.000 m’agrada a TikTok. Aquesta valenciana lluita per l’ús i la defensa del valencià, tot jugant amb l’humor casolà i amb molta personalitat.
- filologa_de_guardia: aquesta estudiant de filologia catalana es diu Aida. El seu perfil de TikTok té més de 5.000 seguidors i gairebé 50.000 m’agrada. Seran les vostres noves classes de català a la xarxa!
- apitxat: aquí tenim en Xavier, amb gairebé 50.000 seguidors i un milió de m’agrada. És un altre reivindicador de les terres valencianes. Bromes i humor en valencià no us en faltaran.
- Can Putades: aquestes noies són de la Garrotxa i viuen a Barcelona. Tenen 40.000 seguidors i gairebé 1 milió de m’agrada. Els seus vídeos fan alçar paraules desconegudes en català del parlar de la garrotxa, entre altres vídeos divertits de bromes del seu dia a dia, sense deixar de tenir el català com a base del seu perfil de TikTok.
- Aroagr8: aquí tenim l’Aroa i la Paula, amb 15.000 seguidors i més de 130.000 m’agrada. Famoses des del confinament, aquestes dues noies juguen amb les paraules segons la seva regió, una de Girona i l’altra d’Amposta. Escoltar el català mai havia estat tan curiós.
- Bertaarocach: si preferiu un perfil català que enganxa per la seva energia i les seves actuacions típiques d’adolescents que voldràs veure una vegada rere l’altra, aquí tenim la Berta. Un perfil amb més de 100.000 seguidors i 4 milions de m’agrada.
- julen_music: i, com que estem a l’estiu, i amb el sol ens entren moltes ganes de ballar, ens acomiadem amb el perfil d’en Julen. Fa unes versions boníssimes de cançons conegudes, tot jugant amb la música de Txarango, o fent una mescla de Plats Bruts amb música de la sèrie Friends. Té uns 10.000 seguidors i gairebé 90.000 m’agrada a TikTok.
Els anteriors perfils de TikTok que us hem presentat tenen milers de seguidors a la xarxa social de moda, i el millor de tot és que s’han guanyat la popularitat mostrant-se al món en català.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Al primer episodi parlem amb James Sène dels diners com a conversió del nostre temps en capital. Tens preguntes? Escriu-les als comentaris d’aquest article.
Estrenem el nostre videopodcast d’educació financera a les 19:00 del 8 de novembre. Ho podràs seguir en directe, aquí!
El pròxim 8 de novembre estrenem ‘Que no faltin!’, el vídeo-pòdcast d’educació financera on el públic podrà parlar amb especialistes. Parlem de diners, pregunta el que vulguis!
L’educació financera està al cor d’11Onze des dels seus inicis. És l’única manera que tenen els ciutadans, la gent corrent, per prendre el control dels seus diners. Si no entens com funciona el sistema econòmic en el qual vius, tens tots els números perquè no et vagi gaire bé. Quanta gent ha signat crèdits o hipoteques sense comprendre què feia? Quanta gent desconeix els mecanismes bàsics que farien que visqués molt millor?
“La gent està centrada a guanyar diners. Si, a més, dediquessin una mica del seu temps a pensar com gestionar-los, se sorprendrien del que poden arribar a estalviar”, explicava el president d’11Onze James Sène al pòdcast sobre micro-despeses. Però no hem estat educats financerament, cosa que com a ciutadans ens fa dependents. Dependents d’algú que ens diu què hem de fer amb els nostres diners.
Com que ha estat reiteradament provat que delegar les nostres decisions financeres en algú altre no és una bona idea, cada cop és més important arremangar-se i formar-se financerament. A 11Onze, mirem de posar totes les eines possibles a l’abast de la nostra comunitat. Per això estrenem un vídeo-pòdcast en directe i en obert: ‘Que no faltin!’.
Estrenem ‘Que no faltin!’
Hi vols participar?
Els ‘Que no faltin!’ seran programes monotemàtics. A cada capítol un especialista hi exposarà un tema durant 15 minuts i dedicarà 30 minuts a respondre preguntes del públic. Perquè sí, hi pot haver públic. Si vols participar-hi, pots escriure un correu a [email protected].
Hi haurà un aforament màxim d’onze persones i, per participar-hi, cal estar registrat a La Plaça. Durant els pròxims capítols parlarem amb personalitats de primer nivell sobre criptomonedes, deute públic, hiperinflació, la seguretat dels diners i altres temes clau del panorama econòmic actual.
El primer capítol el protagonitza el president d’11Onze James Sène. Parlarà dels diners com a conversió del teu temps en capital i serà retransmès en directe a La Plaça d’11Onze el 8 de novembre a les 19 h.
Parlem de diners, pregunta el que vulguis!
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Finalitzem el recorregut cronològic que ens ha apropat a la història de la reivindicació del ‘jo femení’, a través de cinc dones que han marcat el curs de la història contemporània, escrita en femení i des de casa nostra. Segles d’història que han donat peu a petites i grans victòries per a la normalització d’un punt de vista basat en pures convencions socials que poc tenen a veure amb la naturalesa humana. Ara, el feminisme al segle XXI continua alçant la veu per una de les reivindicacions històriques més antigues: la igualtat entre dones i homes.
Mireia Cano, Sales Lead B2C d’11Onze
Mirar enrere ens serveix per a comprovar que, malgrat que la història ha estat escrita per homes, les dones han tingut un paper clau. En tots els àmbits i des de totes les lluites. Protagonistes a l’ombra de la història de la humanitat, on cada lluita i cada dret adquirit a favor del gènere femení s’ha debatut de nou més endavant. Una història circular que ens evoca constantment i independentment del país o del moment a un mateix punt: tot el camí recorregut ens ha permès avançar, en més o menys mesura, segons la societat i el prisma subjectiu amb el qual ho mirem. Un avenç, però, insuficient. La lluita no s’atura. La igualtat encara queda lluny per a les joves generacions.
La superioritat masculina i el #patriarcat
La superioritat moral (i res més que moral) entre sexes, ètnies, cultures o classes socials no fa més que evidenciar un afany de control que, lluny de ser natural, neix de construccions socials basades en el poder, sovint vinculat als diners o directament a la força física. Qualsevol raonament o comportament que neixi de la superioritat no podrà ser considerat just i, per tant, no hauria de ser considerat feminista. L’eternització de la lluita feminista ens evoca a múltiples conclusions. En posem una sobre la taula: per continuar avançant, els homes han de prendre partit.
La història ha estat escrita per l’home, el món ha estat liderat per l’home i inclús les religions són altament masculines. Podem parlar de progrés si encara comptem cada dona que per primera vegada accedeix a un lloc de poder? Si calen lleis per aconseguir paritat laboral? Si el cos de la dona, les decisions maternals o la forma de vestir es decideixen per homes arreu del món o si la violència masclista continua assassinant i violant a nenes, noies i dones al costat de casa nostra? Si tot això és el que constitueix el món actual en el qual vivim, canviar-ho ha de ser, sens dubte, una qüestió genèrica. No es pot redefinir el paper de la dona sense redefinir el de l’home. I tot recau en l’educació, que ha d’allunyar-se del patriarcat, el terme que defineix l’organització social dominada per homes.
#NotAllMen, però sí totes les dones
La meitat de la població encara viu sota l’estigma del sexe dèbil, sota el control del patriarcat i amb la certesa que, tot i no veure’s directament afectada una mateixa o les dones del meu entorn, mirant a banda i banda tothom té alguna història propera que evidencia tota la feina que queda per a fer. Al llarg de la història, el feminisme ha passat per diversos estadis que, seguint el context de cada moment, han implicat un tipus de lluita o altra, basada en ideals conservadors, liberals o reivindicatius. Són moltes les dones a les quals podríem posar cara i de les quals podem explicar la història. Algunes d’elles han fet grans avenços per a les dones, altres simplement van aplanar el camí amb idees, obres o obrint portes que fins aleshores restaven tancades.
El feminisme, entès com la recerca d’igualtat entre homes i dones, té tantes interpretacions, corrents o significats com persones en parlin. Interpretacions que varien segons l’educació rebuda, la tradició familiar o els comportaments que cadascú ha vist a casa seva. És comprensible, doncs, que apareguin pensaments com ara que les dones feministes són unes “exagerades”, que “no existeixen desigualtats avui en dia” o que la vida s’ha de viure “tal com s’ha fet tota la vida”, justificant que les tradicions, per més misògines que siguin, s’han de respectar abans que canviar-les per aconseguir paritat. Davant aquesta realitat, amb més èmfasi cal recalcar que el feminisme ha de partir del respecte, la base a partir de la qual s’aspirarà a la llibertat. Pot ser lliure qui viu amb la mirada posada en els altres?
De l’alliberament a la normalització sexual #lovewins
Són moltes les societats que han acceptat que l’orientació sexual no ha de ser motiu d’odi, i molt menys d’agressions o sentències legals. Es normalitza la llibertat sexual i es deixen enrere alguns estigmes vinculats a la sexualitat, especialment entre les generacions joves i en els països occidentals. Una desestigmatització que neix en la consciència sobre el propi cos, la llibertat de decisió, i el respecte cap a altres ideologies. També en la construcció de parelles proliferen corrents com el poliamor o les relacions obertes, que més enllà de l’anhel propi de qualsevol generació de joves per a descobrir-se, provar coses noves i viure experiències, també evidencia i atorga esperança davant un futur que es pronostica com a respectuós i de mentalitat oberta. Judicis morals, els mínims. Llibertat i respecte per sobre de tot.
Una vegada més, i lamentablement, no hi ha cap situació o context lliure d’agressions per part de persones que per sexe o orientació sexual se senten amb superioritat respecte a qui és diferent. L’orientació sexual encara és motiu d’agressions, i no s’aturen tampoc les relacions amoroses conservadores i amb rols de gènere marcats per la presència masculina. Tampoc s’aturen les relacions forçades, la violència física, mental i sexual cap a les dones, la sexualització del cos femení o el judici social i individual cap a les dones per gaudir d’una sexualitat plena i fonamentada amb la seva llibertat. Llibertat, però, que la societat s’esforça a remarcar que és limitada, sempre dins de cànons socials, estàndards i subjecte a múltiples crítiques als ulls del món. Potser per aquest motiu, perquè l’avenç mai és suficient ni generalitzat, la lluita feminista constantment comparteix espai amb la lluita d’altres minories o col·lectius en recerca de la llibertat que per naturalesa hauria de ser adjudicada.
La lluita serà compartida o no serà #MeToo
La realitat de moviments com el #MeToo corrobora que en el moment que una dona alça la veu per a fer una denúncia, n’apareixen milers al seu costat que han viscut el mateix i, sigui per desconeixement, per por, o pel sentiment de normalitat davant d’actituds que no haurien de ser-ho, han preferit callar durant anys. I és que, quin tipus de normalitat pot ser viure en ple segle XXI, on prevalen uns minuts de satisfacció sexual d’un home davant la vida d’una dona? Són moltes les batalles guanyades, els avenços i els escenaris on s’està assolint la paritat. Són molts els homes que han estat educats i eduquen des d’aquest prisma del respecte, independentment del sexe o l’orientació sexual, i també cada vegada són més els joves que creixen sense l’estigma del patriarcat de base i les joves que identifiquen i denuncien qualsevol situació que va en contra de la seva llibertat.
De totes les coses positives que podríem llistar i sentir-nos orgulloses, principalment per respecte a totes les que han dedicat la seva vida a la causa i fins i tot l’han perdut, n’hi ha una que ressalta per damunt de totes: la lluita per la vida. En el moment que desaparegui la superioritat moral que sentencia vides a canvi d’ideals arreu del món, el feminisme podrà fer el pas definitiu per a començar a parlar de llibertat.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
No és una percepció, sinó una realitat: amb la globalització, els rics s’han fet més rics i els pobres, més pobres. Des de mitjan anys noranta, el 10 % més acabalat de la població mundial ha acumulat més de tres quarts de tota la riquesa generada, mentre que la meitat més pobra només va aconseguir el 2 %.
Després de tres dècades de globalització comercial i financera, les desigualtats mundials continuen sent extremadament pronunciades. Es pot dir que són tan grans avui com en el moment àlgid de l’imperialisme occidental. A més, la pandèmia de covid ha accentuat encara més les diferències d’ingressos.
Les dades de l’informe “World Inequality Report 2022” mostren que el 10 % de la població més rica del planeta ha acumulat des de mitjan anys noranta ni més ni menys que el 76 % de la riquesa generada. De fet, el 38 % es va concentrar a les mans de l’1 % de la població mundial. I la meitat de la població més pobra s’ha hagut de conformar amb les engrunes: el 2 % de la riquesa generada durant aquestes últimes dècades. I aquesta escletxa s’ha engrandit durant la pandèmia.
La gran diferència respecte a l’època de la colonització és que aquestes desigualtats no són tant una qüestió de països rics respecte a països pobres com de diferències individuals dins dels Estats. En aquest sentit, Europa és la regió amb diferències menys accentuades, mentre que la distribució de renda més desigual es dona al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà. A més, les diferències entre gèneres també continuen sent considerables.
Un problema global
Un informe previ de l’ONU, el “World Social Report 2020”, també indicava que la desigualtat d’ingressos ha augmentat dins de la majoria dels països desenvolupats i en alguns països de renda mitjana, inclosa la Xina, que té l’economia de més ràpid creixement del món.
Si bé és cert que la diferència d’ingressos mitjans entre països s’està reduint, continua havent-hi grans diferències entre les regions més riques i les més pobres: la renda mitjana a Amèrica del Nord, per exemple, és 16 vegades superior a la dels habitants de l’Àfrica subsahariana.
Un fre per al desenvolupament
La desigualtat creixent entre individus agreuja els riscos de divisió i obstaculitza el desenvolupament econòmic i social. “Les disparitats d’ingressos i la falta d’oportunitats estan creant un cercle viciós de desigualtat, frustració i descontentament entre generacions”, indica el secretari general de l’ONU, António Guterres, en el pròleg de l’informe d’aquesta organització, la qual cosa provoca cada vegada més protestes tant als països desenvolupats com en els que estan en vies de desenvolupament.
Una de les conseqüències de la desigualtat és l’alentiment del creixement econòmic. En les societats desiguals, amb grans disparitats en àmbits com l’atenció sanitària i l’educació, les persones tenen més probabilitats de romandre atrapades en la pobresa al llarg de diverses generacions.
La influència de la innovació
No podem passar per alt que els ràpids avanços en àrees com la biologia i la genètica, així com la robòtica i la intel·ligència artificial, estan transformant les societats a un ritme vertiginós.
Tot i que la innovació tecnològica pot accelerar el creixement econòmic, oferint noves possibilitats en camps com l’atenció sanitària, l’educació, la comunicació i la productivitat, també està eliminant categories senceres de llocs de treball i provocant un augment de la desigualtat salarial.
Si bé els treballadors altament qualificats estan obtenen els beneficis de l’anomenada “quarta revolució industrial”, els treballadors poc i mitjanament qualificats, que es dediquen a tasques manuals i cognitives rutinàries, estan veient com es redueixen les seves oportunitats.
La llosa del canvi climàtic
Amb la crisi climàtica, les poblacions vulnerables estan suportant el major pes de la degradació mediambiental i els fenòmens meteorològics extrems. De fet, el canvi climàtic està agreujant la situació dels països més pobres del món i podria revertir els progressos en la reducció de la desigualtat entre nacions.
Si les mesures per fer front a la crisi climàtica avancen com s’espera, es perdran llocs de treball en els sectors contaminants, com la indústria del carbó, però la nova economia “verda” podria donar lloc a guanys nets d’ocupació.
La tragèdia de l’emigració forçada
Com assenyala l’ONU, “la migració és un poderós símbol de la desigualtat mundial”. De totes maneres, malgrat el que se sol pensar, emigren més a l’estranger els habitants dels països de renda mitjana que els de renda baixa. La causa probablement sigui la falta de possibilitats materials per a fer-ho en els llocs més pobres.
En general, es considera que la migració internacional beneficia tant als migrants com als seus països d’origen, ja que envien diners a casa. També es veuen beneficiats els països de destí. En alguns casos, quan els immigrants competeixen per un treball poc qualificat, els salaris poden veure’s pressionats a la baixa, augmentant la desigualtat. Però si ofereixen qualificacions que escassegen o accepten treballs que uns altres no estan disposats a fer, tenen un efecte positiu sobre la desocupació.
Aquestes migracions estan fent que, per primera vegada en la història, hi hagi més persones que viuen en zones urbanes que en zones rurals, una tendència que s’espera que continuï en els pròxims anys. I cal no oblidar que, tot i que les ciutats impulsen el creixement econòmic, són més desiguals que les zones rurals.
El poder de les polítiques públiques
La reducció de les desigualtats ha de tenir un paper central en les polítiques públiques. Això es tradueix a prendre mesures per garantir que les noves tecnologies s’utilitzin per reduir la pobresa i crear llocs de treball; que les persones vulnerables siguin més resistents a l’efecte del canvi climàtic; que les ciutats siguin més inclusives; i que la migració es produeixi de manera segura, ordenada i regular.
Per tal que els països siguin més igualitaris, és necessari impulsar una igualtat real d’oportunitats, amb mesures com l’accés universal a l’educació; polítiques fiscals que contemplin l’apartat social; i una legislació que abordi els prejudicis i la discriminació, al mateix temps que promogui una major participació dels grups desfavorits.
Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!
La generació Z ha sofert especialment les conseqüències econòmiques de la pandèmia, amb un nivell de desocupació que va arribar a fregar el 40 %. Tot i que la situació ha millorat respecte a l’any 2020, trobar una feina digna i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per a una generació que aspira a fer el salt digital.
El mercat laboral està plagat d’espines per a la generació Z, a la qual pertanyen aquells joves nascuts a cavall dels segles XX i XXI. Tot i que no hi ha consens sobre els anys exactes d’inici i finalització, se sol acceptar que inclou als qui van néixer entre mitjans dels 90 i finals de la primera dècada d’aquest segle. Són més de 2.000 milions de persones a tot el món i en pocs anys suposaran més d’un quart de la força laboral total.
Precedida dels ‘millenials’ i seguida pels alfa, es tracta d’una generació que ja ha començat a incorporar-se al mercat laboral. I en molts casos ho ha fet en el pitjor moment, quan el món patia les conseqüències econòmiques de la COVID-19.
Víctimes de la pandèmia
La pandèmia mundial va castigar especialment la generació Z, la taxa de desocupació de la qual va arribar a fregar a Espanya el 40 % l’any 2020, enfront d’un 14 % de la resta de generacions. Aquell any en gairebé tots els països de l’OCDE la taxa de desocupació d’aquest grup demogràfic era el doble o el triple que la d’altres grups de major edat.
La generació Z està sobrerepresentada en sectors com l’hostaleria, el turisme i l’oci, molt afectats per les mesures que es van prendre per frenar pandèmia, així que la destrucció d’ocupació va ser particularment dura per a ells.
El pitjor és que els seus llargs períodes de desocupació en abandonar l’institut o la universitat suposen la pèrdua d’anys d’experiència i capacitació, la qual cosa reduirà les seves opcions de progressar més endavant en l’escala professional. Un estudi assenyala que aquests períodes d’atur poden traduir-se en una reducció del 2 % dels ingressos al llarg de la vida laboral.
Major precarietat
Tot i que la situació econòmica ha millorat des de les èpoques més dures de la pandèmia, trobar un treball digne i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per als integrants de la generació Z. De fet, a Catalunya la taxa d’atur entre els joves de 16 i 24 anys en el segon trimestre d’enguany seguia per sobre del 25%, més del triple que el de la resta de franges d’edat.
Múltiples factors condicionen aquest elevat atur entre els més joves. Un dels elements que influeixen en la seva precarietat és la temporalitat. L’informe “Joves i mercat de treball”, publicat al març, assenyala que els joves presenten “uns nivells de temporalitat sensiblement més elevats, de manera que el seu accés a l’ocupació es produeix majoritàriament mitjançant modalitats de contractació temporal”.
La primera generació digital
La generació Z destaca per la seva flexibilitat i autonomia, així com pel seu domini de les eines digitals. D’aquí el seu atractiu per a moltes empreses que encara han de fer el salt de la digitalització. També tenen més aversió al risc i més consciència financera que altres generacions, ja que van viure de nens la crisi de 2007-2008.
No obstant això, es tracta d’una generació que no està disposada a acceptar una feina a qualsevol preu, ja que en molts casos valoren altres aspectes per sobre de l’apartat econòmic. A diferència dels seus pares, que aspiraven a una ocupació per a tota la vida, ells busquen més la realització personal. Per això en bastants casos recorren a l’autoocupació per fer realitat els seus propis projectes.
És significatiu que, segons l’informe “Randstad Workmonitor 2022”, més de la meitat dels treballadors (56%) d’entre 18 i 24 anys abandonarien una feina que els impedís gaudir de les seves vides. I és que molts dels membres de la generació Z preferirien estar aturats que ser infeliços en un treball que no els agrada, segons aquest informe.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Durant la Diada els catalans ens deixem endur pel romanticisme i els ídols de la resistència que van intentar preservar les llibertats. Casanova, Villarroel, Moragues, Carrasclet… però les guerres són una qüestió de diners i cal mirar-les amb fredor i autocrítica. Hi ha una colla de catalans que van optar per fer negoci amb l’invasor, essent així decisius per a la seva victòria.
Toni Mata. Director de continguts i mitjans d’11Onze.
Que les guerres les guanyen els diners és una cosa que se sap des de fa més de 2.400 anys. Ja ho va deixar escrit Tucídides parlant de les guerres del Peloponès. Però quan s’acosta l’11 de setembre els catalans tendim a treure la llista de greuges en lloc de posar-nos a pensar on la vam cagar. El cap del general Moragues exposat durant dotze anys en una gàbia, la brutalitat de la repressió, la resistència de Villarroel, la persistència de Carrasclet, el poble enterrant els traïdors fora muralles perquè “al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor”… Tot això està molt bé. Però qualsevol país que pretengui ser-ho s’ha de prendre una mica més seriosament a si mateix i deixar-se de romanços. Si l’any 1714 Catalunya va caure va ser perquè es va perdre una guerra i, si es va perdre va ser per molts factors. Un dels que va ser clau és el col·laboracionisme.
Qui es va fer ric amb la victòria de Felip V?
L’avenç de Felip V per Catalunya no hauria estat possible sense que una sèrie de catalans hi contribuïssin prioritzant el benefici econòmic individual per davant del país. Potser aquells ciutadans no tenien consciència de país, però qui sí que la tenia era l’exèrcit borbònic que, tal com explica l’historiador d’11Onze Oriol Garcia en aquest article, va mantenir el 65% de les seves tropes als Països Catalans durant anys per consolidar la invasió.
Efectivament, hi ha catalans que van decidir fer negoci amb els Borbons mentre aquests destruïen el país i les llibertats de tots. I es van fer rics! Es van fer rics subministrant aliments o tota mena de necessitats que tenia l’exèrcit invasor a mesura que avançava. Què hauria passat si aquests subministraments bàsics haguessin quedat tallats a la rereguarda? Felip V hauria pogut mantenir la contesa bèl·lica? Fa de mal dir, però és ben sabut que la flota naval austriacista (que comptava amb el suport català) era capaç de mantenir el subministrament de les seves tropes, però la borbònica no. Depenien del que poguessin comprar a terra ferma.
Per això, a 11Onze hem volgut demanar al nostre historiador que se submergís en els estudis sobre aquesta idea: quins catalans hi van guanyar amb la victòria de Felip V? És a dir, qui el va ajudar i se’n va beneficiar? I el resultat és espaordidor. Prop d’una trentena de famílies catalanes es van fer riques traint el seu propi país. Famílies que van obrir les portes a l’invasor i van ser convenientment recompensades amb contractes públics a partir de 1714. La nova elit catalana es va configurar durant la guerra de Successió. El poble intentava resistir, però alguns apostaven per intentar fer fortuna a costa d’entregar el país a l’enemic. Hem llistat els casos més rellevants, amb noms i cognoms, perquè més de 300 anys després siguem més conscients que mai que alguns catalans van tenir un paper clau en la derrota de Catalunya.
Trencar la dependència
És el que en podríem anomenar, les paguetes de 1714, fent un símil amb la terminologia actual. La història és reiterativa i és imprescindible conèixer-la per detectar els errors que duen a les desgràcies. És possible defensar Catalunya i que el teu negoci o el de la teva família depengui directament dels ajuts espanyols de l’ICO? O el teu sou? La història diu que no. De la història sabem que és impossible parlar cara a cara o defensar-se d’algú de qui tens una dependència econòmica. I sabem que hi ha catalans capaços de vendre a Déu i a sa mare per un plat de llenties. La consciència nacional estava al segle XVIII (i potser ara?) en un segon terme, per a alguns.
En qualsevol cas, per començar a canviar les coses és ben clar que el primer que hem de fer és dir-nos la veritat. És un compromís que tenim a 11Onze. Per això hem volgut fer aquesta revisió històrica per poder-nos dir clarament: Catalunya no va ser derrotada el 1714 perquè fos abandonada pels anglesos. No tot és culpa d’algú altre. Catalunya va ser venuda per alguns catalans.
Qui hi va guanyar amb la victòria de Felip V?
Descobreix les famílies que es van enriquir amb la derrota de 1714 a 11Onze TV.
