Com funcionen els avals ICO per hipoteques?

La línia d’avals subscrita entre l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i el Govern per cobrir el 20% del valor total del crèdit d’un habitatge finalitzarà el 31 de desembre de 2025. T’expliquem quins requisits i condicions s’han de complir per accedir-hi.

Per evitar que la manca d’estalvis sigui un impediment per a l’accés a l’habitatge en propietat de joves que no disposen dels diners suficients per a pagar l’entrada del 20%, el Govern de l’Estat, en col·laboració amb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), ha posat en marxa un aval hipotecari amb el qual es pot finançar fins al 100% de la compra d’un habitatge. Aquesta mesura és gratuïta tant per al titular del préstec com per al banc que el concedeix.

La línia d’avals amb l’ICO està dotada amb 2.500 milions d’euros i s’adreça als joves de menys de trenta-cinc anys i a famílies amb fills a càrrec seu, per ajudar-los a comprar el seu primer habitatge. El Govern preveu que aquesta mesura ajudarà més de 50.000 ciutadans solvents que no han pogut estalviar prou per a l’entrada de la compra d’una casa o d’un pis, ja que, per norma general, les entitats financeres només financen, aproximadament, un 80% del valor de taxació de l’immoble.

Aquest aval pot ascendir fins al 25% en cas que l’habitatge adquirit disposi d’una qualificació energètica D o superior i tindrà una vigència de deu anys des que es formalitzi l’operació. El termini per formalitzar els préstecs que s’acullin a aquesta línia d’avals finalitzarà el 31 de desembre de 2025, establint-se la possibilitat en el conveni de poder ampliar el termini fins a 2027. En el cas de Catalunya, el preu de l’habitatge a adquirir no podrà superar els 300.000 euros. 

Requisits addicionals que han de complir els sol·licitants

Els avals estan pensats per a persones físiques majors d’edat, amb residència legal en Espanya, acreditada de manera contínua i ininterrompuda durant els dos anys anteriors a la sol·licitud del préstec i amb ingressos que no superin els 37.800 euros bruts a l’any (4,5 vegades l’IPREM).

Si dues persones compren l’habitatge, el límit d’ingressos es duplica. A més, tret d’algunes excepcions, no poden disposar amb anterioritat d’un altre habitatge i el patrimoni màxim de l’avalat no pot superar els 100.000 euros.

Durant el termini de l’aval (fins a deu anys), l’habitatge ha de ser la residència habitual del beneficiari, llevat que hi hagi circumstàncies que requereixin un canvi, com ara la consumació d’un matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció de primera ocupació o d’ocupació més avantatjosa. En aquests casos l’habitatge es podrà posar de lloguer.

Per a accedir als avals ICO, cal seguir un procediment estipulat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que també detalla els documents que cal presentar.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Ciberdelinqüents fan servir la tècnica del Caller ID Spoofing per trucar-te simulant el telèfon de la teva entitat bancària i així robar els diners del teu compte.

Es multipliquen les denúncies als Mossos d’Esquadra i a la Policia Nacional per part de víctimes d’una estafa telefònica que s’ha popularitzat en els últims mesos. Mitjançant la tècnica del Caller ID spoofing o suplantació d’identitat, els ciberdelinqüents simulen els números de telèfon de les entitats bancàries dels clients i es guanyaven la seva confiança fins a aconseguir tota la informació necessària per a accedir als seus comptes o fer transferències a comptes fraudulents.

El mètode de l’ID Spoofing és anàleg al de l’SMS Spoofing i consisteix a canviar l’identificador de trucada o número de telèfon. Els ciberdelinqüents fan servir programari de centraletes virtuals fàcilment obtenible a internet per a simular els telèfons dels bancs i fer-se passar pel personal de les entitats.

A partir d’aquí hi ha diferents variacions de la mateixa estafa. Per norma general, els delinqüents es fan passar per agents del departament de frau de l’entitat bancària que investiguen unes operacions fraudulentes i pressionen als clients sobre un suposat bloqueig de compte si no fan el que els hi demanen. Des de comunicar que el client té mal configurada una de les opcions del seu compte corrent i pot ser víctima d’una estafa, fins a alertar que ha estat víctima d’una operació fraudulenta i s’ha de bloquejar el compte o autoritzar una transferència.

@laia814

ESTAFA BANCO SABADELL. URGENTE AYUDA PORFAVOR

♬ sonido original – Laia

Com protegir-se d’aquestes estafes

La clau per protegir-se de qualsevol mena d’estafa és la precaució. Les entitats bancàries insisteixen a desconfiar de qualsevol trucada no esperada per part del banc i a no facilitar informació confidencial com credencials de banca electrònica, dades de targetes o altres mitjans de pagament o informació (nom, DNI, data i lloc de naixement, etc.) que permeti que qualsevol persona es pugui fer passar per nosaltres.

En el cas concret d’una petició sospitosa a través d’un telèfon que suposadament és de l’entitat bancària, es recomana penjar la trucada i posar-se en contacte amb el número d’atenció al client del banc per confirmar que es tractava d’una trucada legítima. D’altra banda, s’insta a accedir a la banca electrònica exclusivament des de l’app de l’entitat bancària, però mai des d’enllaços de missatges de text o correu electrònic.

Així mateix, no et refiïs d’ofertes o promocions que semblen massa bones per a ser certes. En cas de dubte, sempre et pots posar en contacte amb l’entitat bancària o companyia a través dels seus canals oficials.

Com fer una reclamació

En cas que s’efectuïn operacions no autoritzades en el teu compte bancari. Primer, canvia les teves contrasenyes de tots els serveis en línia i fes una reclamació al Servei d’Atenció o Defensa del Client de l’entitat financera. Pots fer-ho amb el full oficial de reclamació o trucant al telèfon gratuït per a incidències i reclamacions, tot demanant el número de referència corresponent a la teva reclamació. 

Paral·lelament, pots interposar una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra, però hi ha poques probabilitats de trobar al responsable directe del delicte, perquè sovint es tracta de grups delictius o de delinqüents que es troben fora del territori nacional.

Si en el termini de trenta dies no has obtingut resposta de l’entitat bancària, o bé la resposta no és satisfactòria, contacta amb l’oficina de consum del teu municipi. Si el banc no et reintegra l’import extret fraudulentament o la mediació no prospera, pots recórrer al Banc d’Espanya o a la via judicial. Recorda que si i l’import de la reclamació no supera els 2.000 euros, no et caldrà advocat ni procurador. Pots trobar més informació aquí.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Un estudi de l’ACNUR sobre l’educació i la seva importància en la inclusió social posa de manifest que un dels reptes més importants que enfronten els infants refugiats és l’accés desigual a l’educació. 

Un denominador comú de les crisis de refugiats és que, independentment de la seva ubicació, quan les famílies es veuen obligades a abandonar les seves llars, l’estabilitat de la vida dels infants es veu inevitablement alterada. Així mateix, la pèrdua de seguretat, dignitat i l’accés a l’educació són algunes de les conseqüències més immediates que afecten les persones desplaçades.

No calia un informe per entendre la importància d’assegurar-se que els nens i joves refugiats tinguin accés al sistema educatiu, però sí que és important conèixer les xifres més enllà dels eslògans genèrics que desdibuixen el problema. Concretament, per poder oferir els recursos i eines necessàries per abordar el problema.

El talent és universal, l’educació no

L’estudi d’AGNUR es basa en dades de més de 40 països de tot el món i emfatitza que, fins i tot abans de la pandèmia, s’estimava que la proporció de nens de 10 anys que no saben llegir ni entendre un text senzill era del 57% als països de renda baixa i mitjana, i del 86% a l’Àfrica subsahariana, on viuen milions de refugiats: “Una educació de mala qualitat i la manca d’accés a escoles i instituts afecten centenars de milions de nens. Però no hi ha dubte que els joves refugiats ho pateixen de manera més aguda.”

Les dades indiquen com els nens refugiats s’estan quedant enrere respecte als no refugiats pel que fa a l’accés a una educació de qualitat. L’índex d’escolarització a les escoles bressol és de tan sols el 42%, mentre que a l’educació primària se situa en el 68%. Pel que fa a l’ensenyament secundari és significativament inferior, 37%, i en estudis superiors no passa del 6%, molt per sota dels nivells mundials, especialment dels països més rics. 

Promovent una visió inclusiva de l’ensenyament podem treballar cap a una realitat on tots els infants, també els refugiats, tinguin les mateixes oportunitats per créixer, aprendre i aspirar a un futur millor. Això requereix un esforç de solidaritat col·lectiva que implica la participació de tota la societat, sense que importin les fronteres.

11Onze s’Arremanga

Des d’11Onze hem decidit arremangar-nos i volem construir 50 Escoles Refugi per a les criatures del nord de Síria. Així podrem ajudar a 1.750 nens i nenes. Per tal de fer-ho possible, calen 100.000 euros que 11Onze s’Arremanga farà arribar a Better Shelter perquè dugui a terme l’acció sobre el terreny. Comptem amb tu?

L’últim informe sobre la desigualtat publicat per Oxfam mostra que des de 2020, les cinc persones més riques del món han duplicat les seves fortunes, mentre que durant el mateix període, quasi cinc mil milions de persones s’han empobrit.

A les portes de la celebració anual del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que reuneix a caps d’Estat, líders de corporacions i acadèmics de tot el món, Oxfam publica el seu últim informe sobre la desigualtat i demana als països que s’oposin a la influència dels ultrarics en la política fiscal. Com ja és tradició, l’organisme internacional aprofita l’ocasió per a posar en relleu la bretxa entre rics i pobres, però enguany afirma que aquesta bretxa s’ha “sobrealimentat” des de la crisi sanitària.

Els multimilionaris són avui tres bilions d’euros més rics que el 2020. Segons Oxfam, Elon Musk, magnat dels negocis sud-africà, Bernard Arnault, propietari de LVMH, Jeff Bezos, fundador d’Amazon, Larry Ellison d’Oracle, i el guru de la inversió Warren Buffett, han duplicat amb escreix, un 114%, les seves fortunes fins a arribar als 793.000 milions d’euros en tres anys, mentre que la riquesa del 60% de la població més pobre ha disminuït. 

L’organització no governamental apunta que si es manté aquesta tendència, el món podria veure el seu primer bilionari en la pròxima dècada, però que caldran 229 anys per erradicar la pobresa. “No podem seguir amb aquests nivells de desigualtat obscena”, avisa Amitabh Behar, director interí d’Oxfam Internacional, “el capitalisme està al servei dels superrics”.

Poder corporatiu vs. poder públic

Segons Oxfam, els Estats han cedit el poder als monopolis corporatius, permetent a les empreses influir en els salaris que es paguen a la gent, en el preu dels aliments i en els medicaments als quals poden accedir les persones. “El poder corporatiu s’utilitza per a impulsar la desigualtat, escanyant als treballadors i enriquint als accionistes rics, eludint impostos i privatitzant l’Estat”, afirma Oxfam.

En aquest context, Behar declara que la solució ha d’anar encaminada en què el poder públic pugui frenar “el descontrolat poder corporatiu i la desigualtat, modelant el mercat perquè sigui més just i lliure del control multimilionari”, i afegeix que “els governs han d’intervenir per a desmantellar els monopolis, empoderar als treballadors, gravar aquests enormes guanys corporatius i, fonamentalment, invertir en una nova era de béns i serveis públics”.

L’organització recalca que gràcies a la formulació de polítiques fiscals actuals, les corporacions han pogut pagar impostos corporatius més baixos, privant així als governs dels diners que es podrien fer servir per ajudar als més pobres de la societat. Set de les 10 empreses més grans del món tenen un director general multimilionari, o a un multimilionari com el seu accionista principal.

En aquest sentit, el director apunta que els impostos corporatius van disminuir significativament als països de l’OCDE, del 48% el 1980 al 23,1% el 2022, i demana un impost a la riquesa sobre els milionaris i multimilionaris del món que, segons afirma, podria aportar 1,8 bilions de dòlars cada any. De la mateixa manera, insta als governs a limitar la paga dels presidents de les grans empreses i a trencar els monopolis privats.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En la segona edició del “Que no faltin!”, Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, va compartir els seus coneixements de criptoeconomia amb l’audiència de La Plaça.

Les possibilitats que brinden les noves tecnologies han obert el camí a la criptoeconomia, un nou concepte tecnoeconòmic que coordina a diferents actors del sector de les FinTech, amb la finalitat de crear una economia descentralitzada a través de la tecnologia de cadena de blocs “blockchain” i les criptomonedes.

Com explica Rodríguez, “La digitalització de l’economia i, en concret, el que és el Blockchain, ens porta al ‘ownership’. Tots serem amos del que puguem associar a la nostra identitat digital.”  La col·laboració entre usuaris dona lloc a una nova generació de plataformes que prosperen gràcies a les contribucions d’un bloc de talent global descentralitzat, que no ha de demanar permís a cap entitat governamental.

Ara bé, com apunta l’experta en criptoeconomia, “tota llibertat comporta més responsabilitat”, la davallada del mercat de les criptomonedes no és causat per les noves tecnologies “el problema que estem vivint ara no són les criptomonedes, la tecnologia no té la culpa. Són les persones que estan fent ús d’aquesta tecnologia que, de vegades, són poc ètiques.”

En aquest context, els governs han vist com es quedaven enrere davant d’un canvi de paradigma que pot presentar un desafiament a l’estructura de poder establerta, i sota el seu domini. La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC), serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat? Podeu veure el capítol complet aquí.

Que no faltin! Capítol: 3

David Garrofé, empresari i secretari general de la patronal catalana CECOT des de 1988 fins al 2021, ens parlarà del futur del mercat laboral. Podràs seguir la conversa en directe des de La Plaça, a partir de les 19:00 del dimarts 13 de desembre. Si hi vols participar com a públic, pots demanar la teva plaça escrivint a [email protected].

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La generació Z ha sofert especialment les conseqüències econòmiques de la pandèmia, amb un nivell de desocupació que va arribar a fregar el 40 %. Tot i que la situació ha millorat respecte a l’any 2020, trobar una feina digna i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per a una generació que aspira a fer el salt digital.

El mercat laboral està plagat d’espines per a la generació Z, a la qual pertanyen aquells joves nascuts a cavall dels segles XX i XXI. Tot i que no hi ha consens sobre els anys exactes d’inici i finalització, se sol acceptar que inclou als qui van néixer entre mitjans dels 90 i finals de la primera dècada d’aquest segle. Són més de 2.000 milions de persones a tot el món i en pocs anys suposaran més d’un quart de la força laboral total.

Precedida dels ‘millenials’ i seguida pels alfa, es tracta d’una generació que ja ha començat a incorporar-se al mercat laboral. I en molts casos ho ha fet en el pitjor moment, quan el món patia les conseqüències econòmiques de la COVID-19.

Víctimes de la pandèmia

La pandèmia mundial va castigar especialment la generació Z, la taxa de desocupació de la qual va arribar a fregar a Espanya el 40 % l’any 2020, enfront d’un 14 % de la resta de generacions. Aquell any en gairebé tots els països de l’OCDE la taxa de desocupació d’aquest grup demogràfic era el doble o el triple que la d’altres grups de major edat.

La generació Z està sobrerepresentada en sectors com l’hostaleria, el turisme i l’oci, molt afectats per les mesures que es van prendre per frenar pandèmia, així que la destrucció d’ocupació va ser particularment dura per a ells.

El pitjor és que els seus llargs períodes de desocupació en abandonar l’institut o la universitat suposen la pèrdua d’anys d’experiència i capacitació, la qual cosa reduirà les seves opcions de progressar més endavant en l’escala professional. Un estudi assenyala que aquests períodes d’atur poden traduir-se en una reducció del 2 % dels ingressos al llarg de la vida laboral.

Major precarietat

Tot i que la situació econòmica ha millorat des de les èpoques més dures de la pandèmia, trobar un treball digne i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per als integrants de la generació Z. De fet, a Catalunya la taxa d’atur entre els joves de 16 i 24 anys en el segon trimestre d’enguany seguia per sobre del 25%, més del triple que el de la resta de franges d’edat.

Múltiples factors condicionen aquest elevat atur entre els més joves. Un dels elements que influeixen en la seva precarietat és la temporalitat. L’informe “Joves i mercat de treball”, publicat al març, assenyala que els joves presenten “uns nivells de temporalitat sensiblement més elevats, de manera que el seu accés a l’ocupació es produeix majoritàriament mitjançant modalitats de contractació temporal”.

La primera generació digital

La generació Z destaca per la seva flexibilitat i autonomia, així com pel seu domini de les eines digitals. D’aquí el seu atractiu per a moltes empreses que encara han de fer el salt de la digitalització. També tenen més aversió al risc i més consciència financera que altres generacions, ja que van viure de nens la crisi de 2007-2008.

No obstant això, es tracta d’una generació que no està disposada a acceptar una feina a qualsevol preu, ja que en molts casos valoren altres aspectes per sobre de l’apartat econòmic. A diferència dels seus pares, que aspiraven a una ocupació per a tota la vida, ells busquen més la realització personal. Per això en bastants casos recorren a l’autoocupació per fer realitat els seus propis projectes.

És significatiu que, segons l’informe “Randstad Workmonitor 2022”, més de la meitat dels treballadors (56%) d’entre 18 i 24 anys abandonarien una feina que els impedís gaudir de les seves vides. I és que molts dels membres de la generació Z preferirien estar aturats que ser infeliços en un treball que no els agrada, segons aquest informe.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’Organització de Consumidors i Usuaris, OCU, calcula que les famílies han d’invertir 530 € per cada fill en l’arrencada de curs. Tot el curs costarà 2.728 € a Catalunya. Però tornar a l’escola pot costar només 57 € gràcies a Better Shelter i 11Onze s’Arremanga.

1,3 milions d’alumnes ja han tornat a les aules a Catalunya i, tot i que la xifra d’alumnes ha baixat, hi haurà 1.200 mestres més. Tothom torna a la rutina laboral i educativa, en un curs on moltes famílies s’han pogut beneficiar del val escolar per a material.

Tot i això, l’inici de curs sempre és un repte econòmic per a les famílies, en un moment de menor estalvi per l’augment de la despesa durant les vacances. Enguany els preus segueixen pujant a causa de la inflació i l’OCU ha calculat que cada família necessitarà 530 € per afrontar l’inici de curs. Parlem de despeses de matriculació, material i menjador, extraescolars a banda. En total, a Catalunya el curs tindrà un cost mitjà de 2.728 € per fill. Si detallem aquesta mitjana, resulta que a l’escola pública el cost serà de 1.060 €, a la concertada de 3.045 €  i a la privada de 7.030 €.

Es tracta de xifres que deixen en anècdota el cost de fer tornar a classe als alumnes de les Escoles Refugi que 11Onze s’Arremanga promou amb Better Shelter. Es tracta d’aules per construir en un campament de refugiats del nord de Síria per als alumnes que van perdre la seva escola en els terratrèmols de febrer de 2023. L’objectiu és aconseguir 100.000 € per crear 50 escoles per atendre 1.750 criatures. Per tant, el cost per alumne és de 57 €, incloent-hi la construcció de l’aula. 

Les famílies catalanes afronten una gran despesa aquest inici de curs. Des d’11Onze s’Arremanga, demanem aquest esforç extra perquè aquests alumnes també puguin tenir un curs escolar, com qualsevol altre alumne.

Entra i fes la teva donació a 11Onze s’Arremanga.

A 11Onze Podcast parlem amb Miguel Acebrón García de Eulate, de Better Shelter, per conèixer com les Escoles Refugi canvien les dinàmiques als campaments de refugiats. L’objectiu és crear 50 aules perquè 1.750 nens i nenes afectats pels terratrèmols puguin reprendre les seves classes.

11Onze s’Arremanga per les criatures del nord de Síria col·laborant amb Better Shelter. Els refugis de l’entitat sueca han estat reconeguts internacionalment perquè canvien la concepció dels campaments de refugiats. En aquest cas no s’instal·len les típiques tendes de campanya que associem a campaments temporals, sinó que s’aporta una solució més resistent i duradora.  

En una conversa a 11Onze Podcast Miguel Acebrón García de Eulate, Technical Customer Success Manager de Better Shelter, explicava què pretenien dissenyant aquesta mena de refugis: “Buscàvem una solució diferent. Per nosaltres hi ha dos pilars, la seguretat i la dignitat”. Per això és un refugi rígid, no fet de tela. Estan pensats per durar i per garantir la seguretat i la intimitat dels seus usuaris.

El canvi de l’educació

11Onze ha sol·licitat específicament que els refugis que la comunitat enviï a Síria siguin per construir aules perquè els nens i nenes puguin tornar a classe. Des de Better Shelter es valora molt positivament aquesta acció perquè l’educació, asseguren, canvia les dinàmiques als campaments. Segons en Miguel Acebron García de Eulate: “Hi ha un canvi substancial quan hi ha un sistema d’educació. Quan els nens tenen accés a l’educació comencen a tenir rutines, a jugar amb altres nens, a aprendre i a continuar la seva educació. Però també és bo pels pares, perquè disposen de temps saben que els seus fills estan en un lloc segur. Les escoles canvien la dinàmica”.

La transparència de les donacions

Un fet diferencial del projecte d’11Onze s’Arremanga i Better Shelter és l’absoluta transparència dels costos. A la pàgina d’11Onze s’Arremanga hi consten els preus de cadascun dels elements que calen per fer un refugi. Tal com explicava Miguel Acebron García de Eulate: “Així la gent té una orientació d’en què es traduirà l’import que ens entreguen”.

En la conversa que podeu trobar a 11Onze Podcast, en Miguel també explicava que els campaments de refugiats cada cop han de ser més resistents perquè aquesta situació aparentment transitòria tendeix a allargar-se. De fet, al centre d’Àfrica, ja hi ha a casos de persones que han nascut i han passat tota la seva vida en un campament. Segons indicava, el més dur per als refugiats és la incertesa: “Els refugiats viuen en una gran incertesa. No saben quant de temps estaran en aquella situació, si hauran de migrar de nou o no, on són els seus familiars, quins són els seus mitjans de vida… Tenen molts dubtes sobre el futur”. 

Quan a un campament hi arriba un refugi de Better Shelter, cal imaginar que hi arriba una caixa de l’estil de les que reps quan compres mobles d’Ikea. No és pas perquè sí que la famosa empresa sueca sigui un dels principals impulsors de Better Shelter. Aleshores, comença la construcció del refugi: unes instruccions sense text i un muntatge senzill fan possible que siguin els mateixos refugiats els que participin de la construcció dels seus refugis. És una manera de sentir-se útil i de ser remunerat per una jornada de feina.

Els refugis que impulsen 11Onze s’Arremanga i Better Shelter busquen donar una vida digna i segura als infants del nord de Síria que van veure com la seva vida canviava bruscament per culpa dels terratrèmols. Es poden fer donacions de qualsevol import, l’objectiu és arribar als 100.000 euros per poder instal·lar 50 escoles refugis per atendre 1.750 criatures.

Petits comerços obren botigues virtuals de productes de proximitat per restablir ponts entre productors i consumidors

La crisi de la Covid-19 ha canviat alguns paradigmes establerts i ens ha fet plantejar moltes coses que no fèiem del tot bé. El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ja era una tendència creixent en molts àmbits socials i empresarials abans de la pandèmia, però potser ara hem vist més clarament i amb exemples pràctics per què és important que fem les coses d’una manera més sostenible.

 Del camp a casa

La compra de proximitat i també el comerç de barri han guanyat rellevància, especialment pel llarg període de confinament que ens ha restringit la mobilitat i ens ha conscienciat en la importància de donar suport al productor local i als petits comerços que ens estalvien llargs desplaçaments mentre ofereixen una atenció personalitzada que és difícil trobar en grans superfícies comercials.

La indústria alimentària ha seguit en ple funcionament, però l’absència de turisme, juntament amb el tancament del gremi de la restauració, ha trencat els canals de distribució habituals. Per sort, viure en l’època digital ha facilitat que molts productors locals catalans hagin trobat una alternativa gràcies a les noves tecnologies, molts d’ells associant-se en iniciatives per construir un pont virtual entre productors i consumidors.

Han sorgit infinitat de plataformes i projectes a la xarxa, molts sense ànim de lucre i amb un únic objectiu de facilitar un espai comú, com si es tractés d’un mercat de carrer de tota la vida, perquè petits comerciants sense els recursos econòmics de les grans superfícies poguessin tenir la seva paradeta virtual i oferir els seus productes a un públic que no podia sortir al carrer, però que tenia més temps que mai per passar hores davant una pantalla.

 Cuinem més i més saludable

Sí, també demanem més menjar per emportar-nos, però sembla que molts han descobert que la seva vocació a la vida és ser xef, o potser forner si ens fixem en la total desaparició de la farina a les lleixes dels supermercats els primers dies del confinament. Sigui com sigui, tenim més temps per cuinar i així també matar l’avorriment després de veure totes les pel·lícules, series i d’haver après cinc idiomes i obtingut màsters en tota mena d’estudis totalment prescindibles, o de passar hores fent teletreball, també producte d’aquesta nova normalitat.

Els vídeos de receptes de cuina de YouTube són més populars que mai, així com la cuina amb productes frescos, i aquí la compra de proximitat juga un paper clau que esperem que mantingui d’aquí en endavant. 

Treballar des de casa i les restriccions a la restauració també han canviat les hores dels nostres àpats, de manera que mengem a horaris més racionals amb el subseqüent benefici per la nostra salut.

La compra de proximitat de productes agroalimentaris procedents de la terra i de la ramaderia, elaborats a favor del consumidor tot respectant la sostenibilitat del nostre entorn ens condueix a menjar més bé, a donar suport als nostres petits productors i a la reconnexió amb l’entorn natural, que ara és més apreciat que mai; són només algunes de les tendències que han sorgit de la pandèmia i per les quals podem estar agraïts.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

S’acaba el curs escolar i comencen les vacances, en les quals aquest any els catalans es gastaran, de mitjana, 1.203 euros. Aquests diners es destinaran a pagar colònies d’estiu, vols, hotels, restaurants i altres activitats. Tanmateix, hi ha nens que no tenen ni escola ni vacances. Podem afegir un toc de solidaritat a la nostra despesa vacacional?

Durant aquestes vacances d’estiu, moltes famílies es gastaran grans quantitats de diners en escapades, casals de vacances i activitats recreatives. Segons dades d’un estudi fet per l’Observatori Cetelem, els catalans destinaran, de mitjana, 1.203 euros per les vacances d’estiu. La majoria de les persones enquestades tenen pensat gastar els seus diners sortint a menjar a restaurants (68.3%). Per darrere se situen les que els destinaran a anar de compres (39.6%) o per viatjar (36%). 

Amb la fi del curs escolar, però, hi ha les despeses afegides de fer-se càrrec dels fills fins que arriben les vacances dels adults. Un gran nombre de famílies opten per apuntar-los a fer activitats d’estiu, com poden ser les colònies o els casals. D’aquesta manera, una família amb dos fills pot superar fàcilment els 1.000 euros de despesa addicional. Segons l’associació Educació 360, portar els fills a un casal comporta una despesa setmanal mitjana de 77 euros, mentre que si s’opta per colònies, la xifra puja fins als 354 per setmana.

En aquest context, potser caldria que tots féssim una reflexió: mentre ens gastem aquests diners per passar-ho bé o en millorar l’educació dels nostres fills, per què no destinar una petita part del nostre pressupost per ajudar als nens i nenes que no tenen la sort de gaudir d’aquestes mateixes oportunitats i privilegis? Ens ho podem permetre? Ens podem permetre no fer-ho?

Com fer-ho? Toca arremangar-se

El solstici d’estiu marca el pas de la primavera a l’estiu, però també representa un moment de reequilibri, de nous començaments. Des d’11Onze s’Arremanga, en col·laboració amb Better Shelter, ens hem fet nostre aquest sentiment posant en marxa una iniciativa per facilitar un nou començament les criatures afectades pels terratrèmols de Síria.

Volem aportar el nostre granet de sorra per construir 50 escoles refugi que puguin ajudar a proporcionar espais segurs i educació a 1.750 infants afectats per la crisi de refugiats. Aquesta és una oportunitat per compartir la nostra riquesa i generar un impacte positiu en les vides d’aquells que necessiten suport i esperança.

Cada donació, per petita que sigui, pot marcar una diferència significativa en les vides d’aquests infants, contribuint a proporcionar espais segurs per a activitats recreatives i educatives. No volem que deixis de portar la canalla als casals, ni d’anar de vacances, ni de restaurants, ni de compres, però pel preu d’una crema solar i una tovallola de platja pots regalar esperança. T’arremangues amb nosaltres?

11Onze s’Arremanga és el servei d’11Onze per ajudar altres persones arreu del món.