Coneixem Persones a 11Onze Podcast

11Onze obre el podcast a noves veus, per descobrir històries inspiradores d’emprenedoria, d’associacionisme i de cooperació. Rere cada iniciativa hi ha Persones, i les anirem coneixent.

11Onze Podcast amplia la seva oferta als seguidors de La Plaça. Fins ara hem pogut escoltar directius d’11Onze parlant-nos d’abusos bancaris, dels valors de l’empresa, del procés formatiu dels treballadors i de l’estratègia comunicativa i de màrqueting. Però 11Onze ha vingut per teixir comunitat i Catalunya és un dels llocs amb més dinamisme associatiu i cooperatiu del món. A partir d’ara, a la sèrie Persones coneixerem gent que impulsa projectes de tota mena, començant avui amb la Carol Giralt, directora de l’escola cooperativa El Puig, d’Esparreguera. Tot conversant amb l’agent 11Onze Mireia Cano, coneixem què són les escoles cooperatives, com van néixer i com encaren el curs que acaba de començar.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Després d’un any de pandèmia, el festival torna a Barcelona amb més força i seguretat que mai. Una cita obligada per als amants del disseny, la innovació i l’artesania.

Què és Palo Alto Market Fest?

L’antiga fàbrica Gal i Puigsech, al bell mig del barri industrial del Poblenou, s’ha convertit en un espai de referència creativa gràcies a la Fundació Palo Alto, que ha fet d’aquest recinte un clúster d’empreses de creació artística i cultural. A més, des de fa uns anys el recinte acull l’anomenat Palo Market Fest, que tradicionalment té lloc el primer cap de setmana de mes i que, seguint la dinàmica de l’espai, acull un esdeveniment molt especial on no falten marques de tota mena, propostes culinàries d’arreu del món i música en directe per amenitzar la jornada.

El bressol de les tendències

Set anys després de la seva creació, s’ha consolidat com un mercat de referència, tant per a locals com per a visitants, i actualment compta amb més de 30 expositors de disseny per a tots els gustos: joies, art, roba de segona mà, vintage, sostenible o accessoris, en una selecció de propostes per a tots els sexes i edats. L’ampli ventall de marques artesanes ofereix productes originals i exclusius que fan del Market una experiència única.

Catorze empreses premium tanquen el cartell amb les propostes més innovadores del mercat, on el talent emergent, el disseny i la funcionalitat es troben per a crear productes sostenibles, de qualitat i on menys sempre és més.

Les 3M del Palo Alto: menjar, música i moda

La música en directe omple cada racó del recinte amb la “Street music experience”, que amenitza la jornada des de diferents escenaris.

I també en termes de menjar, el Market també ha esdevingut l’espai de referència en el sector food truck a la ciutat. Aconsegueixen reunir propostes culinàries de tota mena i multiculturals, sense faltar-hi menjar saludable i vegetarià.

Aforament limitat i prevenda d’entrades

Aquest cap de setmana té lloc l’última edició d’estiu del festival, que per qüestions sanitàries es divideix en dos torns: de 13:00 h a 18:00 h i de 18:30 h a 23:00 h, amb un aforament màxim de 950 persones. L’entrada té un cost de 5 € i es farà de forma exclusiva a través de l’aplicació de VERSE. Els menors de dotze anys i les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat i els seus acompanyants podran accedir-hi de forma gratuïta.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

L’anglicisme “single” fa referència a totes aquelles persones solteres, separades, divorciades, o vídues, independentment de si tenen fills o no, que viuen soles i que no tenen parella. En català potser en podríem dir “vacances monoparentals”.

Aquest article no pretén ser exhaustiu; tot just volem donar a conèixer diferents opcions, tradicionals o innovadores, que puguin fer servei a totes aquelles persones que hagin de decidir les seves vacances singles d’enguany.  

Vacances amb mainada

D’oferta de vacances per a singles amb criatures n’hi ha per triar i remenar: càmping, colònies, viatges -més o menys organitzades, més o menys convencionals, més properes o més exòtiques-, estades sense organitzar en allotjaments rurals, càmpings, hotels… La llista és inacabable.

Atès que amb la quitxalla és molt fàcil que qui acabi gaudint les vacances siguin només ells i elles, les solucions de tipus colònies sempre solen ser un bon recurs i a casa nostra en sabem un niu d’això. 

N’hi ha de lleure educatiu, com Eix Estels, amb activitats de relaxament i tonificació, com ara ioga, tirolina, bicicletes el·líptiques, strong by fitness, parc acrobàtic sobre els arbres, aquagym, via ferrada, mindfulness, zumba, tir amb arc, rocòdrom…

Si el que ens amoïna en particular és tenir cura de l’alimentació, podem optar per Fundesplai, amb menús basats en la dieta mediterrània, cuina saludable i tipologies de dietes que tenen en compte al·lèrgies i intoleràncies. També ens ofereixen activitats pels infants, com ara, curses d’orientació, olimpíades, “petits científics”, gimcana aquàtica … Activitats per mares i pares, per exemple, aquagym, naturioga, tast de vins i embotits, visites culturals … I activitats conjuntes com parc d’aventura, tir amb arc, rocòdrom, taller de cuina vegetariana, pàdel-surf, caiac …

També podem trobar-ne que fomenten l’autoconeixement, la creativitat i l’equilibri emocional, com ara, Lleuredosmil. Quant a activitats, hi podrem gaudir de les anomenades “familiars de benestar”, que serien ioga en família, banys de bosc (shinrin yoku), mindfulness en família, tallers a la natura, risoteràpia, etc.

Més enllà de l’opció de les colònies, podem trobar empreses especialitzades en viatges i activitats d’oci exclusivament per a famílies monoparentals, com Op & Kids, que, a més, operen més enllà del nostre país i que promouen i incentiven les activitats tradicionals, culturals i naturals. 

També hi ha agències de viatges especialitzades, o bé, d’altres que ja han incorporat la modalitat monoparental a la seva cartera de serveis.

Vacances “singles” sense mainada

Si som singles sense criatures, o bé, som de vacances i les criatures són amb algú altre, ens trobem en una situació molt menys restrictiva, que ofereix un ventall d’alternatives encara més gran.

Si som partidaris de no recórrer a res d’organitzat, sempre podem crear el nostre propi grup de singles i planificar activitats de tota mena, on el límit serà només la nostra imaginació. 

Aquí podríem plantejar-nos viatges amb un alt component d’aventura, on només cal establir una o més destinacions -o bé, un determinat itinerari-, dates i previsió d’equipatge i de despeses. La resta, pot deixar-se en mans de l’aventura.

Fins i tot cal no descartar l’opció valenta d’engegar un viatge en solitari, més o menys planificat, per itineraris o indrets encara inexplorats per nosaltres on, a més de descobrir llocs desconeguts, de ben segur que acabarem relacionant-nos amb més persones que no ens pensem, perquè, sovint, allò que fa la diferència sol ser una mera qüestió d’actitud. 

Si aquestes alternatives ens fan una certa mandra, a Internet podem trobar força grups de singles dedicats a tota mena d’activitats: culturals, esportives, lúdiques, etc. 

Per exemple, podem trobar viatges culturals i de natura al Centre Europeu de Barcelona, un centre cultural especialitzat en viatges per a singles i compromès amb el turisme sostenible.

Cal no oblidar les opcions organitzades més tradicionals, que ofereixen des de viatges convencionals fins a creuers, passant per tota mena de rutes. 

Si tant se val, llavors… Siguem originals!

En aquest apartat us proposem idees per vacances singles que admeten tant l’opció amb mainada, com sense.

L’opció de viatjar en caravana o autocaravana dona molta llibertat, autonomia i flexibilitat, i es pot escollir fer-la en companyia de qui nosaltres vulguem. Per contra, demana estar molt pendents de tots els detalls logístics i legals: abastiment, rutes, disponibilitat de temps, climatologia, facilitats i requisits d’acampada o aparcament, etc.

Fer travesses a peu o en bicicleta de muntanya també és una opció que té molta volada actualment. A banda del requisit -obligatori- d’un bon estat de forma física, aquesta alternativa passa per una acurada planificació inicial de la logística i la intendència, amb el benentès que les travesses, fins i tot les més curtes, impliquen uns quants dies a la intempèrie i, habitualment, en indrets poc o gens poblats.

Una altra opció interessant és l’anomenat xàrter nàutic, que és l’activitat de lloguer d’embarcacions d’esbarjo, amb patró o sense. Aquesta alternativa permet gaudir de paisatges marins que només són accessibles des del mar, aprendre una mica de navegació i tasques de bord, i gaudir d’una pau i un silenci que difícilment trobarem a cap altre lloc. Amb sort, també podrem albirar cetacis i banyar-nos en aigües on potser no ho ha fet ningú abans. El més recomanable és escollir una embarcació de vela; així, no contaminem l’ecosistema marí i, de retruc, estalviem contaminació sonora a les nostres oïdes. 

El sector del xàrter nàutic està en plena evolució, especialment pel que fa a la comercialització a través d’Internet. Hi ha companyies que utilitzen eines com ara, aprenentatge automàtic, enregistraments en 360° i chatbots, entre altres innovacions.

Sigui quina sigui l’opció per la qual ens decantem finalment, la nostra recomanació és que en sigui una de respectuosa amb les persones i ambientalment sostenible. I cal no oblidar eventuals restriccions i riscos COVID-19 en funció de les zones i països del nostre itinerari.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La taxa d’emancipació se situa a vint-i-nou anys, l’atur juvenil voreja el 30 % i el 90 % de les contractacions són temporals. Aquest és el context en què cada any milers de joves s’han d’emancipar, en situació de risc i sense suport familiar. Tot és encara més complicat si t’emancipes després de ser un menor tutelat.

Són joves que han hagut de marxar de casa en circumstàncies molt diverses o sense pares que se’n puguin fer càrrec, sigui de forma temporal o prolongada en el temps. La càrrega emocional darrere dels menors tutelats els obliga a créixer per avançat i madurar dins d’una societat que els estigmatitza i, en el cas dels estrangers, els discrimina.

La complexitat de la situació s’agreuja quan tot això s’ha de viure durant la infantesa. Garantir la seva protecció i assistència és una tasca primordial a escala social que sovint queda invisibilitzada. No podem posar cares a tots els protagonistes d’aquestes històries, però intentarem aportar dades que ens apropin a la seva realitat, viscuda des de Catalunya. Parlem amb en Josep, pare d’acollida, i amb en Joan Carles Martín, director de serveis de l’ASJTET Girona que gestiona la cooperativa Suara. 

Catalunya, pionera en el programa de suport a extutelats

Les estadístiques del Departament de Drets Socials de la Generalitat comptabilitzen, en data de maig de 2021, 7.590 menors en mesura de protecció, dels quals 334 han arribat aquest mateix any. Catalunya va ser pionera en reconèixer la necessitat de protecció per a joves extutelats i ho reconeix legalment des del 2010. La resta de comunitats autònomes s’hi han sumat en més o menys mesura, però la xarxa que s’ha creat a Catalunya i la seva posició geogràfica segueixen sent un reclam per als menors estrangers que arriben al país.

La Generalitat compta amb una gran xarxa de suport als menors tutelats a través de la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, que s’encarrega de vetllar pels drets dels infants i procurar que se’ls ofereixin oportunitats i qualitat de vida. D’aquí es deriva, entre altres, el CRAE, el Centre Residencial d’Acció Educativa, on són acollits centenars de nens i nenes que no accedeixen a famílies d’acollida.

Un cop finalitza la tutela de l’estat, Catalunya encara els ofereix un altre recurs: l’ASJTET, l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats que els acompanya, mitjançant una xarxa de recursos concertats a les entitats, en el procés d’emancipació entre els 18 i els 21 anys. Suport professional per a accedir a un habitatge, que pot ser assistit o no; suport acadèmic per a acompanyar-los en la formació, i inserció laboral per a guanyar independència, juntament amb una prestació mínima a la qual poden accedir per a iniciar aquesta nova etapa d’emancipació, sovint forçada pel context. 

Infants a la recerca d’un futur

En el cas del Josep, pare d’acollida d’un nen d’onze anys, el procés d’emancipació encara els queda lluny. L’acollida implica estar amb el menor fins que els pares es recuperin; per tant, res els pot assegurar que arribaran junts als 18 anys. 

Serà el menor qui decideixi, en el seu moment, on vol viure, però sens dubte ells voldran contribuir en el seu creixement: «Ell té molt clar que no vol tornar amb els pares; ens diu que els seus pares no tenen una bona qualitat de vida, i ell vol qualitat de vida. Nosaltres li hem dit que pot venir amb nosaltres i, si vol seguir estudiant, també l’ajudarem». 

Són l’exemple de com acollir pot suposar el naixement d’una segona família que, tot i no ser de sang, aporta a l’infant una atenció afectiva que mai havia tingut. Ell i la seva parella són una família col·laboradora a temps parcial; per tant, només el veuen els caps de setmana i per vacances, tot i que mantenen el contacte entre setmana i sovint fan videotrucades o el van a veure als partits de futbol. 

Ens explica que és suport 100 % emocional, i que gràcies a aquesta experiència el nen va molt millor a l’escola. De fet, el dia de tornar al centre on s’està entre setmana, els pregunta contínuament pels minuts que queden fins a l’hora de marxar i «tornar a la seva crua realitat» que encara l’ha d’acompanyar durant set anys més.

Càrrega emocional a tres bandes

«En aquest món es pot aprendre de dues maneres: des de les coses ben fetes o des de les coses mal fetes. Aquests joves han après a fer bé les coses perquè la pauta era fer-les malament per part dels seus pares». Les paraules d’en Joan Carles descriuen la realitat de molts joves extutelats. Una càrrega emocional a tres bandes per als joves, qui ho pateixen especialment, però també per a les famílies d’acollida i els professionals socials que es dediquen a ajudar-los i intentar facilitar-los les coses.

Es troben que les experiències vitals que arrosseguen solen ser especialment dures en els autòctons. Famílies desestructurades, poca qualitat de vida, pares sense interès per donar una vida digna als fills, abusos i violacions, i tantes altres circumstàncies que fan que, per a alguns joves, accedir al servei de tutela sigui una oportunitat per a progressar, i potser l’única. Altres, tot i no ser la majoria, esperaran amb ganes els divuit anys per a tornar amb els pares.

Una emancipació marcada per l’estigma social 

Ho pateixen els autòctons i s’agreuja en el cas dels estrangers. La dificultat de la inserció social per als extutelats se suma a les circumstàncies personals i a la càrrega emocional que la majoria arrosseguen. «La característica comuna que tenen tots és que a casa no han estat protegits o estimats», ens explica en Joan Carles. Una realitat sovint massa complexa per a viure-la sense acompanyament familiar, i on el suport que es realitza des de l’ASJTET i des d’entitats com Suara esdevé vital.

Per sort, la xarxa d’acompanyament és àmplia a Catalunya, però la demanda ho és més. L’arribada massiva de joves estrangers en els darrers anys ha saturat el sistema i ha comportat que molts autòctons no siguin tutelats si no es troben en una situació molt precària. Per a tots ells, la inserció social és clau perquè es puguin adaptar a la societat: «Aquesta és la roda que s’hauria de trencar en un bon estat de benestar, procurar que els fills de la gent que ha estat tutelada no siguin també tutelats». Una tasca social d’integració que sovint queda tacada pel racisme i que ha portat les seves vides a ser objecte de campanyes polítiques.

El racisme, la dificultat afegida per als joves immigrants

A Catalunya, els menors que han fet procés migratori són actualment 1.353, un 95,9 % dels quals són nois, i el 60,7 % tenen disset anys, és a dir, que voregen l’edat d’emancipació. Tutelar aquests menors estrangers significa que els pares renuncien al seu fill.

Després d’anys d’experiència, en Joan Carles remarca que «no te’n vas del teu país, de casa teva, en pastera o sota un camió ni vens a un lloc on estàs sol perquè sí». Molts persegueixen el somni europeu que els ofereix una oportunitat fora del seu poble, on ja tenen el destí marcat. Altres ho fan per encàrrec familiar d’anar a treballar i enviar diners. Diferents motius que descriuen una dura realitat: milers de menors d’edat arrisquen la vida a la recerca d’un futur.

Explica que des de Suara es troben cada dia amb dificultats perquè els joves estrangers accedeixin a feines o habitatges, tot i tenir ingressos, parlar l’idioma i estudiar. «Necessitem una societat amb memòria. Molts dels nostres avis van desplaçar-se per a sobreviure en sortir de la postguerra; no sé si estem tornant el que devem. Però no perdem l’esperança, nosaltres estem allà i continuarem treballant. És un treball d’arquitectura, d’anar col·locant les coses una a una perquè ells es puguin anar aguantant i puguin tirar endavant».

Unir esforços per a oferir-los una vida digna 

Comenta en Josep, des de la seva experiència, que l’acollida i tot el que envolta els menors tutelats no només és un tema invisibilitzat sinó que, quan se’n parla, s’opta més per la morbositat de la situació que pel suport i l’atenció que realment es mereix la situació. «Hi ha molts nens que no troben famílies i, per sort, nosaltres en el nostre entorn som un aparador. Es coneix l’adopció, però no l’acollida». 

El treball psicològic per a uns i altres és dur, però la recompensa és encara més gran, i en això coincideixen tots els testimonis. Al cap i a la fi, d’això tracta la vida: d’aportar, d’acceptar debilitats, de sumar fortaleses i que cadascú posi el seu granet de sorra per construir una societat lliure i justa on tothom tingui un lloc i, sobretot, una oportunitat, independentment de l’origen o el que hagi viscut.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Ja som de ple a l’estiu i començarem a veure i a viure retencions els divendres i els diumenges, com ja és costum en aquest país nostre. Tothom creu saber quina és la millor hora per desplaçar-se, però sovint hi ha cues quilomètriques. A 11Onze ho analitzem.

L’estiu del 2020 va estar marcat de ple per les restriccions imposades a causa de la COVID-19. Potser és per això que aquest 2021 l’entomem amb moltes més ganes de sortir. La possibilitat d’agafar un avió per a fer un viatge, sigui intern o a l’estranger, ja és una realitat, però així i tot, l’experiència aeronàutica encara no serà igual que la d’abans de la pandèmia.

Per aquest motiu, es preveuen molts desplaçaments per carretera, altrament com molts estius, i en conseqüència, llargues cues. Ja en vam veure un aperitiu per Setmana Santa i pel pont de Sant Joan. 

Les previsions de mobilitat

Si fem cas a la informació facilitada pel Servei Català de Trànsit, quan es preveu una alta mobilitat, com en el cas de les operacions sortida o retorn, es posen en pràctica mesures especials de circulació, ordenació i regulació del trànsit: carrils addicionals i en sentit contrari a l’habitual; inversió de prioritats a rotondes; cancel·lació dels carrils lents o d’incorporació; o canvi en el funcionament habitual del carril BUS VAO.

Tot i això, hi ha molts cops que no sembla que sigui efectiu aquest intent de millorar la fluïdesa del trànsit, així que com ens ho hem de fer per a evitar quedar atrapats en una immensa cua de cotxes?

La millor franja horària per a agafar el cotxe

Existeix una millor hora per a circular sense retencions o és una fal·làcia? El cert és que és realment complicat encertar-la, ja que sempre creiem que la decisió presa és la correcta per a no tornar a embussar-nos, però acabem fent cua al peatge, per a incorporar-nos a l’autopista o per a sortir-ne.

El RACC i el Servei Català de Trànsit tenen apartats als seus webs en els quals donen consells de mobilitat. Un dels més importants, i que molts de nosaltres no fem, és consultar l’estat del trànsit abans de sortir. Però també és interessant tenir en compte les franges horàries en les quals es preveu una major afluència de vehicles a la carretera, les quals varien segons l’operació sortida a què ens enfrontem, tot i que la variació és ínfima.

Així, la previsió habitual és la següent:

Evidentment, la sortida no és sempre en divendres, ni la tornada en diumenge, ja que molts cops coincideix amb els inicis i finals de quinzena dels mesos d’estiu, però en qualsevol cas, com a orientació és interessant tenir en compte aquestes hores.

Fins i tot podem trobar un calendari de previsió d’operacions especials de trànsit, el qual, al tancament d’aquest article, té marcats tots els caps de setmana de juliol de 2021, en els quals es preveu una alta intensitat de circulació.

Evitar les cues o sortir-ne

Com hem vist, evitar les cues és difícil, però no del tot impossible. Un altre tema és aconseguir sortir d’un embús, ja que ens enceguem amb seguir en aquella via embussada perquè és la més ràpida (si estem en caravana, molt ràpida no és en aquell moment), o perquè és per on anem sempre.

Seguint amb els consells de mobilitat, si hem planificat correctament el trajecte, hauríem d’haver previst una via alternativa per si ens trobem problemes, de manera que en el moment que trobem un desviament o una sortida de la carretera embussada, puguem agafar-la i accedir a la ruta que ens portarà a destí, possiblement amb més rapidesa i comoditat.

Això sí, primer consulteu l’estat del trànsit, no fos cas que us acabeu trobant en la mateixa situació.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Us presentem un recull dels 11 millors perfils de TikTok fets en català. Aquests joves s’han guanyat la popularitat a la xarxa social de moda fent vídeos en llengua catalana.

Quan sentim la paraula TikTok, l’aplicació de moda nascuda a la Xina el setembre del 2016 que ens permet fer vídeos musicals curts de fins a 1 minut de durada, molts pensem que aquesta plataforma només està dedicada als balls, la moda, el maquillatge i la diversió. Però, com a catalans, ens aporta alguna cosa més. El seu ús, en mans d’alguns joves, joves influenciadors, ha esdevingut una gran eina de difusió i promoció del català. Avui us volem donar a conèixer els que podem considerar els onze millors tiktokers que promouen el català. Comencem!

1. ferranxidk: en Ferran, que viu entre Girona i Barcelona, és un noi que fa vídeos graciosos, té més de 70.000 seguidors i acumula més de 9 milions de m’agrada a TikTok.
2. long_lixue: aquest altre conegut youtuber català, que viu a terres gironines i que té nacionalitat xinesa, també triomfa a TikTok. Molt conegut per col·laborar a iCat, també és famós per lluitar contra el racisme amb milions de m’agrada al seu perfil de TikTok. 
3. sanyesmag: aquest  jove de la Garrotxa és famós pels seus vídeos de màgia. Té més de 27.000 seguidors i mig milió de m’agrada  a TikTok. És un fort impulsor del català per mitjà d’aquesta xarxa social.
4. walter_capdevila: amb gairebé 200.000 seguidors i 5 milions de m’agrada a la xarxa, podríem proclamar aquest barceloní el rei de l’humor absurd. Amb el seu perfil de TikTok, el riure està garantit.
5. misstagless: aquí tenim la Sílvia, amb 10.000 seguidors, i més de 150.000 m’agrada a TikTok. Aquesta valenciana lluita per l’ús i la defensa del valencià, tot jugant amb l’humor casolà i amb molta personalitat. 
6. filologa_de_guardia: aquesta estudiant de filologia catalana es diu Aida. El seu perfil de TikTok té més de 5.000 seguidors i gairebé 50.000 m’agrada. Seran les vostres noves classes de català a la xarxa!
7. apitxat: aquí tenim en Xavier, amb gairebé 50.000 seguidors i un milió de m’agrada. És un altre reivindicador de les terres valencianes. Bromes i humor en valencià no us en faltaran.
8. Can Putades: aquestes noies són de la Garrotxa i viuen a Barcelona. Tenen 40.000 seguidors i gairebé 1 milió de m’agrada. Els seus vídeos fan alçar paraules desconegudes en català del parlar de la garrotxa, entre altres vídeos divertits de bromes del seu dia a dia, sense deixar de tenir el català com a base del seu perfil de TikTok.
9. Aroagr8: aquí tenim l’Aroa i la Paula, amb 15.000 seguidors i més de 130.000 m’agrada. Famoses des del confinament, aquestes dues noies juguen amb les paraules segons la seva regió, una de Girona i l’altra d’Amposta. Escoltar el català mai havia estat tan curiós.
10. Bertaarocach: si preferiu un perfil català que enganxa per la seva energia i les seves actuacions típiques d’adolescents que voldràs veure una vegada rere l’altra, aquí tenim la Berta. Un perfil amb més de 100.000 seguidors i 4 milions de m’agrada. 
11. Julen_gs: i, com que estem a l’estiu, i amb el sol ens entren moltes ganes de ballar, ens acomiadem amb el perfil d’en Julen. Fa unes versions boníssimes de cançons conegudes, tot jugant amb la música de Txarango, o fent una mescla de Plats Bruts amb música de la sèrie Friends. Té uns 10.000 seguidors i gairebé 90.000 m’agrada a TikTok.

Els anteriors perfils de TikTok que us hem presentat tenen milers de seguidors a la xarxa social de moda, i el millor de tot és que s’han guanyat la popularitat mostrant-se al món en català.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

L’estiu és un temps que ens permet fer coses en família, compartir i gaudir d’uns dies de vacances. La pandèmia que ens va tenir tancats a casa l’any passat està remetent i són moltes les famílies que es plantegen sortir de vacances uns quants dies. 

Planificar 

Planificar les vacances és una feina que cal fer, especialment, si es viatja amb infants. Buscar un lloc adequat per a ells i, alhora, agradable per als adults, no és tasca fàcil. No totes les destinacions turístiques estan pensades per anar-hi amb infants. Per tant, cal cercar destinacions preparades per acollir famílies, amb espais i activitats pensats per a menuts i grans. De fet, cada vegada més el sector turístic s’especialitza segons les necessitats del client.

Catalunya és un país ple d’oportunitats. Destinació turística per excel·lència, ha sabut diversificar la seva oferta. El turisme familiar n’és una i, avui dia, hi ha una àmplia llista de propostes que s’adapten a tota mena de famílies: nombroses, monoparentals, amb un, dos fills…

A l’hora de triar una destinació s’ha de tenir en compte, entre altres aspectes, el pressupost, els gustos i les edats dels diferents membres de la família, la durada, la distància, etcètera. 

Triar un lloc adaptat a les necessitats dels menuts i dels adults és clau. Catalunya té destinacions de qualitat que compleixen amb un seguit de requisits considerats adients per al turisme familiar, als quals l’Agència Catalana de Turisme atorga la marca de Turisme Familiar. Aquest distintiu els acredita com a destinacions que proporcionen una oferta diversificada d’establiments d’allotjament, restauració i d’oci i lleure adreçats als més petits.

Mar o muntanya?

Concretament són 27 les destinacions que tenen la marca de Turisme familiar. Aquestes són dividides en dos grups: les destinacions de mar i les destinacions de muntanya.

Les destinacions de mar tenen el distintiu de Platja en família. Dinou municipis de la costa el tenen. Hi trobem Pineda de Mar, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, Salou o Cambrils, entre d’altres. Serveis de socorrista, de restauració amb menús infantils, activitats a la sorra, a l’aigua, i un llarg etcètera, pensats per menuts i grans, ajuden a fer passar l’estona amb més facilitat per a tots. 

Quant a les famílies que prefereixen les activitats de muntanya, hi ha 8 municipis amb la Marca Natura i Muntanya en família. Els amants de la natura hi trobaran una àmplia oferta lúdica: centres didàctics, esports d’aventura, estacions d’esquí obertes a l’estiu, etcètera.

A més, tant a les destinacions de mar com a les de muntanya hi trobarem allotjaments preparats per acollir famílies: hotels, càmpings o apartaments que fins i tot t’ofereixen servei de cotxet, bressol i cadireta perquè no s’hagin de carregar en l’equipatge; servei de guarderia; activitats complementàries; monitors; etcètera.

Viatjar en família és una oportunitat que se’ns presenta quan podem gaudir d’uns dies de vacances. Planificar-les bé i triar un lloc adequat segons l’edat i els gustos dels més petits de la casa ens garantirà l’èxit de l’estada. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram 

Si esteu pensant a viatjar aquest estiu i voleu sortir del circuit habitual de platja i muntanya, potser en aquest article trobareu alguna proposta per a vosaltres i dins de Catalunya.

L’estiu de 2021 arriba com un dels més desitjats, en el qual molts esperem retrobar-nos amb la normalitat que ens ha pres la pandèmia i a la qual, a poc a poc, anem tornant. En l’article Com seran les vacances d’estiu dels catalans?, us explicàvem com es preveu la recuperació del 50% del turisme respecte a l’any passat, on els catalans vam gastar un 42% menys.

Ens preparem, doncs, per a gaudir d’unes vacances sabent que les restriccions per a viatjar i desplaçar-se van quedant enrere. Torna el moment de seleccionar i discutir destins, però sense oblidar que moltes butxaques han quedat tocades i, també, que encara és possible que se’ns demanin costosos tests si la nostra destinació és a l’estranger.

Si no volem fer despeses excessives ni patir per haver de passar quarantenes en destí, no cal dir que a Catalunya tenim de tot. Potser, però, ens ve de gust alguna cosa que surti dels recorreguts més coneguts. Si fos així, ara us en proposarem diversos:

A l’estiu, l’or el busquem al riu

Si us pensàveu que calia marxar al llunyà oest de Califòrnia per a buscar or, estàveu equivocats. En realitat podeu gaudir d’aquesta experiència per a tota la família molt més a prop: al riu Segre.

En aquestes sortides, que podreu fer des de Balaguer durant el juliol i l’agost, us explicaran  per què es troba or al riu Segre, us ensenyaran a buscar-lo i destriar-lo com ho feien els autèntics buscadors i, si en trobeu, us el podreu endur cap a casa.

L’experiència, que dura unes dues hores, té uns preus molt assequibles: 8 € els adults i 5 € els menors de setze anys. Podreu trobar tota la informació a la pàgina del Museu de la Noguera de Balaguer. Si us decidiu per fer aquesta sortida, també podeu aprofitar per a visitar i conèixer el seu interessant fons arqueològic, d’art i etnològic.

Els escenaris de la batalla de l’Ebre

Memòria clau del nostre país, la Ribera d’Ebre ha fet un gran esforç per recuperar els espais i els escenaris que van ser testimoni d’aquesta batalla decisiva de la Guerra Civil Espanyola i continua treballant a fer-ne divulgació per al viatger.

Decidir-nos per aquestes rutes és endinsar-nos en refugis antiaeris, com els de Flix o el de la Font Gran de Benissanet; en trinxeres conservades en bona part, com les de Berrús; campaments del Cos de l’Exèrcit de l’Ebre, com el que trobem a Ascó; búnquers defensius, com el de Reguers; o castells que es van convertir en refugi de soldats, com a l’edat mitjana, i van ser fortament bombardejats, com ara el castell de Mora d’Ebre i el castell de Miravet.

A turismeriberaebre.org podeu consultar rutes, allotjaments, on menjar i tot el que us calgui per a organitzar el vostre viatge. A més, trobareu moltes altres propostes de les quals gaudir a la zona, com ara navegar per l’Ebre amb el Llagut lo Roget.

Dormir als arbres

Per als més aventurers, a les comarques de Girona, existeix un allotjament ben peculiar: les Cabanes als Arbres. Situades en mig del bosc de Sant Hilari Sacalm, aquestes cabanes de fusta s’integren al paisatge i us permeten, literalment… dormir a dalt dels arbres.

Es tracta del primer allotjament d’aquestes característiques que es va obrir a l’Estat i, com els seus fundadors diuen, us permetrà desconnectar absolutament del dia a dia i deixar-vos absorbir per la natura; fins i tot, haureu d’anar a la masia principal si voleu carregar el mòbil. Relaxació total.

Els animals del Pirineu, en el seu entorn

Si el que us agrada és el passeig per la natura, però voleu conèixer la fauna que s’hi troba, a Catalunya disposem d’un bon nombre de parcs on podreu observar els animals en el seu entorn. Us en destaquem dos:

• El Zoo del Pirineu, situat a prop de Port del Comte, és ideal si us agraden les aus. Ofereix moltíssimes activitats diferents que ajuden a conèixer-les i, fins i tot, poder tocar-les.
• El Molló Parc, en mig de la Vall de Camprodon, al Ripollès, ens ofereix un fabulós recorregut durant el qual trobarem ossos, guineus, cérvols, isards i fins i tot linxs, a més de moltes altres espècies autòctones.

Aquestes són, només, algunes propostes de tot el que ens ofereix el país, però si en voleu més, podeu consultar la web de Turisme de la Generalitat, on en trobareu de tota mena. I aneu preparant la maleta.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Poden els estudiants trobar un pis assequible i adequat a les seves necessitats sense deixar-se un dineral ni acabar compartint habitació amb mitja Barcelona? Des d’11Onze intentarem donar quatre pinzellades i consells sobre les dificultats d’independitzar-se i entrar en la vida adulta.

L’estrès de la selectivitat ja s’ha acabat, i després d’un merescut descans, els alumnes entren en una nova etapa: comença la universitat, una fase de la vida en la qual aprendran sobre el sector en què es volen especialitzar i on els dubtes existencials, lluny d’esvair-se, molts cops es multipliquen.

A aquestes edats i després de tants anys d’esforç, sovint volem aprofitar aquesta sensació de llibertat i viure noves experiències, conèixer amistats diferents i, en definitiva, entrar de ple en la vida adulta, independitzant-nos dels nostres pares: comença la cerca del pis ideal. Això últim, però, pot resultar molt més difícil del que sembla.

• El pressupost: un bé escàs

Per a començar amb la nostra recerca, el primer que hem de tenir clar és el pressupost: hem de definir quina és la quantitat màxima de diners que ens podem permetre desemborsar cada mes. Això té una importància capital, tenint en compte que molts estudiants a aquestes edats o bé no tenen ingressos regulars, o bé els que tenen són molt minsos. 

Malauradament, però, el preu del lloguer no serà l’únic aspecte a tenir en compte, sinó que també haurem de tenir present la distància entre el pis i la universitat: de res ens servirà el pis amb el lloguer més barat de Catalunya si hem de perdre quatre hores al dia en desplaçar-nos fins a classe! Segurament la clau serà buscar un punt mitjà entre estar suficientment a prop de la universitat però no al centre de la ciutat, amb suficients mitjans de transport disponibles, com ara estacions de metro o de tren.

• Com més serem, més riurem?

A part de la distància, hi ha un altre factor que ens pot augmentar o disminuir la despesa mensual: el nombre de companys de pis. Òbviament, com més companys de pis tinguem, menys diners per persona pagarem, però haurem de tenir en compte quina quantitat de persones dins de la mateixa casa podem arribar a suportar, ja que massa gent compartint uns pocs metres quadrats pot arribar a fer-se feixuc, disminuint-nos la qualitat de vida. I d’igual manera, estar nosaltres sols en un pis enorme pot fer-nos sentir sols.

• El temps és or: comencem la cerca com més aviat millor

Un cop hem decidit el pressupost que podem gastar en el lloguer, toca començar la recerca! Això sí, podem tenir en compte uns quants consells per tal que aquesta cerca sigui molt més eficient.

Primer, cal tenir sempre present el calendari: gran part de la demanda de pisos de lloguer per a universitaris es concentra, lògicament, abans del començament de la universitat. És per tant molt important començar la cerca abans d’aquest període: així tindràs molta més oferta i podràs triar i remenar. Si per contra, comencem a buscar pis a l’octubre, ens quedarem molt probablement amb els pisos que no hagi volgut ningú, sigui per un preu excessiu o per unes males característiques.

• Agència o contactes: què és més eficient?

Una molt bona forma de començar a buscar és, en lloc de mirar primer les agències o els portals immobiliaris de la xarxa, preguntar a coneguts. Us en faríeu creus de la quantitat de gent que prefereix llogar a coneguts i decideix no penjar el seu anunci a internet. D’aquesta manera, a part d’estalviar-nos tot el procés de buscar, potser aconseguiríem una millor habitació pel mateix preu, gràcies a la confiança que tinguin en nosaltres.

Relacionat amb això, molts cops les universitats tenen una borsa d’habitatge on molts propietaris pengen les seves ofertes. Així, molts estudiants se’n poden veure beneficiats si troben una oferta que s’adapta a les seves necessitats, utilitzant el mateix campus o web de la universitat.

En cas de no trobar res amb cap d’aquests mètodes, ja comença a ser hora d’utilitzar les eines més tradicionals de recerca: les agències immobiliàries o els portals web, molts amb la seva pròpia app. Aquí tenim infinitat d’opcions, però algunes de les més conegudes són:

• Habitatgejove
• Idealista
• Aluni
• Fotocasa

Un cop hàgim decidit amb quin pis ens quedem, haurem de firmar el contracte i oferir la fiança estipulada per aquest. Recordem llegir detingudament el contracte per tal de comprovar que no hi hagi cap errata ni cap condició abusiva. Igualment, revisar l’estat del pis i comprovar que es troba en la mateixa situació que diu el contracte (per exemple, si l’acord diu que les parets estan ben pintades, comprovar que sigui així). No estaria de més fer algunes fotografies de l’estat general de l’habitatge el primer dia.

És per tant necessari pensar-s’ho bé i no llençar-nos a la piscina a la primera oportunitat que vegem: tots hem sentit o hem sigut partícips de veritables històries de terror entre companys de pis, o de pisos d’estudiants que semblen més un abocador de brossa que un habitatge en condicions. Està doncs a les nostres mans evitar que acabem sent protagonistes d’una d’aquestes històries.

Molta sort amb la recerca!

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

En el mercat immobiliari, i concretament en el del lloguer, ens podem trobar amb situacions molt diverses i que poden suposar abusos i incompliments de la normativa vigent en cada moment. Però tots els abusos els pateix el llogater? O el propietari també es pot veure indefens?

El setembre passat, va entrar en vigor la nova Llei de contenció de preus del lloguer (Llei 11/2020 de 18 de setembre), amb l’objectiu de frenar la ingent pujada de preus que s’estava vivint, especialment a Barcelona i àrea metropolitana. Amb aquesta es rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer en zones amb alta demanda d’habitatge. S’ha aconseguit una reducció del 4,12% de mitjana.

Amb aquestes mesures, sembla que els polítics responen a les demandes de plataformes i sindicats, en favor d’un habitatge a preus assequibles o, si més no, regulats. Fins i tot, s’ha publicat una Guia Ràpida per conèixer l’abast de la nova normativa.

Quins són els abusos?

És evident que era insostenible mantenir el model alcista en els preus de l’arrendament, tal com ha estat passant els darrers anys. Els llogaters tenen uns drets bàsics que a vegades es veuen vulnerats, i que haurien de denunciar en cas de trobar-se en alguna d’aquestes situacions d’abús:

• En firmar el contracte de lloguer, el propietari ha d’entregar la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic. L’obtenció d’aquests documents té un cost, per la qual cosa, alguns propietaris poden intentar arrendar l’habitatge sense tenir-los, tot i ser obligatoris. Pel lloguer de locals només és obligatori el certificat energètic. 
• Fer un ús pacífic de l’habitatge, sense que el propietari ho pugui pertorbar. Molts cops es produeix l’anomenat bullying (assetjament) immobiliari, que consisteix a fer la vida impossible al llogater perquè marxi, i així poder especular amb aquell habitatge. Aquestes accions les solen dur a terme els grans tenidors, com ara fons d’inversió.
• El propietari s’ha de fer càrrec de les reparacions necessàries i de conservació. El llogater pot fer aquestes reparacions si són urgents, previ avís, i se li podrà descomptar del preu, però a vegades no s’accepten aquestes reparacions com a necessàries, i no hi ha retorn del cost.
• Pot resoldre el contracte i recuperar la fiança, però hi ha propietaris que no la volen tornar, i podria ser que aquests diners no s’haguessin dipositat a l’INCASÒL, tal com és preceptiu. Això pot significar que no s’hagi registrat el contracte de lloguer i, per això, podríem tenir més dificultats per la recuperació de la fiança.

Ara bé, el dret al retorn de la fiança es perd si es deixa l’habitatge amb desperfectes, que poden suposar un cost de reparació.

Protecció dels propietaris

Tot i això, ens podem trobar que el propietari no sigui el culpable d’una relació conflictiva amb l’arrendador. Per exemple, pot passar que l’habitatge no hagi estat llogat legalment, sinó que algú hagi decidit entrar-hi a viure sense permís; que hi hagi impagaments de la renda acordada; o, fins i tot, que hi hagi un mal comportament del llogater.

La nova llei no resol cap d’aquestes situacions en les quals un propietari es pot trobar i que, com a ciutadà, també té dret que se li donin eines per a resoldre-les. L’única previsió que es fa és de cara als petits tenidors que puguin estar en situació de vulnerabilitat, als quals se’ls permet una pujada del 5% del lloguer, per sobre dels màxims establerts.

El propietari es pot trobar en situació d’indefensió amb facilitat, ja que es considera que és la part forta del tracte. Però el cert és que pot veure com un llogater deixa de pagar-li o li fa malbé l’habitatge, i que la solució al problema sempre ha de passar pels jutjats, fet que li suposa un alt cost de temps i de diners. 

La qüestió és que aquesta problemàtica afecta de la mateixa manera als fons d’inversió i a petits tenidors. Amb les noves regulacions, sembla que aquesta situació comença a revertir, ja que tenen en compte la diversitat de propietaris que hi ha, i fan una mica més equitatiu el repartiment de responsabilitats en aquesta bogeria que és el mercat immobiliari.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram