Operació sortida: com evitar les retencions

Ja som de ple a l’estiu i començarem a veure i a viure retencions els divendres i els diumenges, com ja és costum en aquest país nostre. Tothom creu saber quina és la millor hora per desplaçar-se, però sovint hi ha cues quilomètriques. A 11Onze ho analitzem.

L’estiu del 2020 va estar marcat de ple per les restriccions imposades a causa de la COVID-19. Potser és per això que aquest 2021 l’entomem amb moltes més ganes de sortir. La possibilitat d’agafar un avió per a fer un viatge, sigui intern o a l’estranger, ja és una realitat, però així i tot, l’experiència aeronàutica encara no serà igual que la d’abans de la pandèmia.

Per aquest motiu, es preveuen molts desplaçaments per carretera, altrament com molts estius, i en conseqüència, llargues cues. Ja en vam veure un aperitiu per Setmana Santa i pel pont de Sant Joan. 

Les previsions de mobilitat

Si fem cas a la informació facilitada pel Servei Català de Trànsit, quan es preveu una alta mobilitat, com en el cas de les operacions sortida o retorn, es posen en pràctica mesures especials de circulació, ordenació i regulació del trànsit: carrils addicionals i en sentit contrari a l’habitual; inversió de prioritats a rotondes; cancel·lació dels carrils lents o d’incorporació; o canvi en el funcionament habitual del carril BUS VAO.

Tot i això, hi ha molts cops que no sembla que sigui efectiu aquest intent de millorar la fluïdesa del trànsit, així que com ens ho hem de fer per a evitar quedar atrapats en una immensa cua de cotxes?

La millor franja horària per a agafar el cotxe

Existeix una millor hora per a circular sense retencions o és una fal·làcia? El cert és que és realment complicat encertar-la, ja que sempre creiem que la decisió presa és la correcta per a no tornar a embussar-nos, però acabem fent cua al peatge, per a incorporar-nos a l’autopista o per a sortir-ne.

El RACC i el Servei Català de Trànsit tenen apartats als seus webs en els quals donen consells de mobilitat. Un dels més importants, i que molts de nosaltres no fem, és consultar l’estat del trànsit abans de sortir. Però també és interessant tenir en compte les franges horàries en les quals es preveu una major afluència de vehicles a la carretera, les quals varien segons l’operació sortida a què ens enfrontem, tot i que la variació és ínfima.

Així, la previsió habitual és la següent:

Evidentment, la sortida no és sempre en divendres, ni la tornada en diumenge, ja que molts cops coincideix amb els inicis i finals de quinzena dels mesos d’estiu, però en qualsevol cas, com a orientació és interessant tenir en compte aquestes hores.

Fins i tot podem trobar un calendari de previsió d’operacions especials de trànsit, el qual, al tancament d’aquest article, té marcats tots els caps de setmana de juliol de 2021, en els quals es preveu una alta intensitat de circulació.

Evitar les cues o sortir-ne

Com hem vist, evitar les cues és difícil, però no del tot impossible. Un altre tema és aconseguir sortir d’un embús, ja que ens enceguem amb seguir en aquella via embussada perquè és la més ràpida (si estem en caravana, molt ràpida no és en aquell moment), o perquè és per on anem sempre.

Seguint amb els consells de mobilitat, si hem planificat correctament el trajecte, hauríem d’haver previst una via alternativa per si ens trobem problemes, de manera que en el moment que trobem un desviament o una sortida de la carretera embussada, puguem agafar-la i accedir a la ruta que ens portarà a destí, possiblement amb més rapidesa i comoditat.

Això sí, primer consulteu l’estat del trànsit, no fos cas que us acabeu trobant en la mateixa situació.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Us presentem un recull dels 11 millors perfils de TikTok fets en català. Aquests joves s’han guanyat la popularitat a la xarxa social de moda fent vídeos en llengua catalana.

Quan sentim la paraula TikTok, l’aplicació de moda nascuda a la Xina el setembre del 2016 que ens permet fer vídeos musicals curts de fins a 1 minut de durada, molts pensem que aquesta plataforma només està dedicada als balls, la moda, el maquillatge i la diversió. Però, com a catalans, ens aporta alguna cosa més. El seu ús, en mans d’alguns joves, joves influenciadors, ha esdevingut una gran eina de difusió i promoció del català. Avui us volem donar a conèixer els que podem considerar els onze millors tiktokers que promouen el català. Comencem!

1. ferranxidk: en Ferran, que viu entre Girona i Barcelona, és un noi que fa vídeos graciosos, té més de 70.000 seguidors i acumula més de 9 milions de m’agrada a TikTok.
2. long_lixue: aquest altre conegut youtuber català, que viu a terres gironines i que té nacionalitat xinesa, també triomfa a TikTok. Molt conegut per col·laborar a iCat, també és famós per lluitar contra el racisme amb milions de m’agrada al seu perfil de TikTok. 
3. sanyesmag: aquest  jove de la Garrotxa és famós pels seus vídeos de màgia. Té més de 27.000 seguidors i mig milió de m’agrada  a TikTok. És un fort impulsor del català per mitjà d’aquesta xarxa social.
4. walter_capdevila: amb gairebé 200.000 seguidors i 5 milions de m’agrada a la xarxa, podríem proclamar aquest barceloní el rei de l’humor absurd. Amb el seu perfil de TikTok, el riure està garantit.
5. misstagless: aquí tenim la Sílvia, amb 10.000 seguidors, i més de 150.000 m’agrada a TikTok. Aquesta valenciana lluita per l’ús i la defensa del valencià, tot jugant amb l’humor casolà i amb molta personalitat. 
6. filologa_de_guardia: aquesta estudiant de filologia catalana es diu Aida. El seu perfil de TikTok té més de 5.000 seguidors i gairebé 50.000 m’agrada. Seran les vostres noves classes de català a la xarxa!
7. apitxat: aquí tenim en Xavier, amb gairebé 50.000 seguidors i un milió de m’agrada. És un altre reivindicador de les terres valencianes. Bromes i humor en valencià no us en faltaran.
8. Can Putades: aquestes noies són de la Garrotxa i viuen a Barcelona. Tenen 40.000 seguidors i gairebé 1 milió de m’agrada. Els seus vídeos fan alçar paraules desconegudes en català del parlar de la garrotxa, entre altres vídeos divertits de bromes del seu dia a dia, sense deixar de tenir el català com a base del seu perfil de TikTok.
9. Aroagr8: aquí tenim l’Aroa i la Paula, amb 15.000 seguidors i més de 130.000 m’agrada. Famoses des del confinament, aquestes dues noies juguen amb les paraules segons la seva regió, una de Girona i l’altra d’Amposta. Escoltar el català mai havia estat tan curiós.
10. Bertaarocach: si preferiu un perfil català que enganxa per la seva energia i les seves actuacions típiques d’adolescents que voldràs veure una vegada rere l’altra, aquí tenim la Berta. Un perfil amb més de 100.000 seguidors i 4 milions de m’agrada. 
11. Julen_gs: i, com que estem a l’estiu, i amb el sol ens entren moltes ganes de ballar, ens acomiadem amb el perfil d’en Julen. Fa unes versions boníssimes de cançons conegudes, tot jugant amb la música de Txarango, o fent una mescla de Plats Bruts amb música de la sèrie Friends. Té uns 10.000 seguidors i gairebé 90.000 m’agrada a TikTok.

Els anteriors perfils de TikTok que us hem presentat tenen milers de seguidors a la xarxa social de moda, i el millor de tot és que s’han guanyat la popularitat mostrant-se al món en català.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En el mercat immobiliari, i concretament en el del lloguer, ens podem trobar amb situacions molt diverses i que poden suposar abusos i incompliments de la normativa vigent en cada moment. Però tots els abusos els pateix el llogater? O el propietari també es pot veure indefens?

El setembre passat, va entrar en vigor la nova Llei de contenció de preus del lloguer (Llei 11/2020 de 18 de setembre), amb l’objectiu de frenar la ingent pujada de preus que s’estava vivint, especialment a Barcelona i àrea metropolitana. Amb aquesta es rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer en zones amb alta demanda d’habitatge. S’ha aconseguit una reducció del 4,12% de mitjana.

Amb aquestes mesures, sembla que els polítics responen a les demandes de plataformes i sindicats, en favor d’un habitatge a preus assequibles o, si més no, regulats. Fins i tot, s’ha publicat una Guia Ràpida per conèixer l’abast de la nova normativa.

Quins són els abusos?

És evident que era insostenible mantenir el model alcista en els preus de l’arrendament, tal com ha estat passant els darrers anys. Els llogaters tenen uns drets bàsics que a vegades es veuen vulnerats, i que haurien de denunciar en cas de trobar-se en alguna d’aquestes situacions d’abús:

• En firmar el contracte de lloguer, el propietari ha d’entregar la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic. L’obtenció d’aquests documents té un cost, per la qual cosa, alguns propietaris poden intentar arrendar l’habitatge sense tenir-los, tot i ser obligatoris. Pel lloguer de locals només és obligatori el certificat energètic. 
• Fer un ús pacífic de l’habitatge, sense que el propietari ho pugui pertorbar. Molts cops es produeix l’anomenat bullying (assetjament) immobiliari, que consisteix a fer la vida impossible al llogater perquè marxi, i així poder especular amb aquell habitatge. Aquestes accions les solen dur a terme els grans tenidors, com ara fons d’inversió.
• El propietari s’ha de fer càrrec de les reparacions necessàries i de conservació. El llogater pot fer aquestes reparacions si són urgents, previ avís, i se li podrà descomptar del preu, però a vegades no s’accepten aquestes reparacions com a necessàries, i no hi ha retorn del cost.
• Pot resoldre el contracte i recuperar la fiança, però hi ha propietaris que no la volen tornar, i podria ser que aquests diners no s’haguessin dipositat a l’INCASÒL, tal com és preceptiu. Això pot significar que no s’hagi registrat el contracte de lloguer i, per això, podríem tenir més dificultats per la recuperació de la fiança.

Ara bé, el dret al retorn de la fiança es perd si es deixa l’habitatge amb desperfectes, que poden suposar un cost de reparació.

Protecció dels propietaris

Tot i això, ens podem trobar que el propietari no sigui el culpable d’una relació conflictiva amb l’arrendador. Per exemple, pot passar que l’habitatge no hagi estat llogat legalment, sinó que algú hagi decidit entrar-hi a viure sense permís; que hi hagi impagaments de la renda acordada; o, fins i tot, que hi hagi un mal comportament del llogater.

La nova llei no resol cap d’aquestes situacions en les quals un propietari es pot trobar i que, com a ciutadà, també té dret que se li donin eines per a resoldre-les. L’única previsió que es fa és de cara als petits tenidors que puguin estar en situació de vulnerabilitat, als quals se’ls permet una pujada del 5% del lloguer, per sobre dels màxims establerts.

El propietari es pot trobar en situació d’indefensió amb facilitat, ja que es considera que és la part forta del tracte. Però el cert és que pot veure com un llogater deixa de pagar-li o li fa malbé l’habitatge, i que la solució al problema sempre ha de passar pels jutjats, fet que li suposa un alt cost de temps i de diners. 

La qüestió és que aquesta problemàtica afecta de la mateixa manera als fons d’inversió i a petits tenidors. Amb les noves regulacions, sembla que aquesta situació comença a revertir, ja que tenen en compte la diversitat de propietaris que hi ha, i fan una mica més equitatiu el repartiment de responsabilitats en aquesta bogeria que és el mercat immobiliari.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

És sostenible el sistema de pensions? Com hauria de canviar la seguretat social per poder suportar l’envelliment de la població? Podem confiar que l’Estat seguirà pagant les pensions? És bona idea dependre de la decisió del govern de torn? Tot plegat ho respon el catedràtic d’Ecomomia Política Jesús Huerta de Soto a la sèrie documental ‘Ni justicia ni social’.

A 11Onze la nostra voluntat és apropar el coneixement econòmic a la població perquè tothom sigui conscient del que passa i pugui pensar què cal fer. Aquest dimarts, us recomanem una producció que Value School ha estrenat recentment. Es tracta de la sèrie documental ‘Ni justicia ni social’, dirigida per Jesús Huerta de Soto, catedràtic d’Economia Política de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.

Dependre de l’Estat

El sistema de pensions públiques el va crear Otto von Bismarck, pare de l’Alemanya moderna i el seu primer canceller. L’any 1889 va fundar el primer sistema de jubilacions de la història. I ho va fer per motius polítics. En aquell moment, necessitava aturar l’avenç del socialisme i, amb aquesta mesura es va guanyar el favor dels treballadors. Aleshores, Bismarck tenia un objectiu claríssim a llarg termini: fer que els ciutadans fossin dependents de l’Estat.

Aquella mesura política va fer fortuna i es va escampar pel món. El 1935 el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt (el pare del ‘New Deal’) va crear la Seguretat Social moderna. Apostava per un sistema de pensions de repartiment, no de capitalització. Quina diferència hi ha? El sistema de capitalització fa que cada treballador aparti una part del seu sou de manera nominal i la recuperi en jubilar-se. Com una mena de pla de pensions públic: et generes la teva pròpia pensió. 

En canvi, el sistema de repartiment aposta perquè siguin els treballadors actuals els que paguin les pensions actuals. És a dir, l’Estat té una entrada i una sortida de diners. Això, el 1935, no era problema perquè als Estats Units hi havia 52 treballadors per cada jubilat. Actualment, però, la mitjana europea i nord-americana és de dos treballadors per cada jubilat. I, per tant, el sistema s’enfonsa. Més encara si es té en compte que les pensions són superiors als salaris dels treballadors. Això vol dir que mantenir el sistema de pensions actual suposa destruir l’estalvi i, per tant, la capacitat econòmica dels treballadors.

Però el sistema de repartiment de pensions té el problema que crea dependència per part dels treballadors quan es jubilen. S’ha destruït l’estalvi, perquè no tenen capacitat d’estalviar i perquè, a més, es refien que l’Estat els pagarà una pensió. En l’actualitat, el 70% dels jubilats espanyols depenen de la seva pensió. Aleshores què cal fer?

Recuperar el model de la Segona República

A Espanya, abans del cop d’Estat que va dur a la Guerra Civil i la dictadura, ja existia el que s’anomenava “Régimen de capitalización en el retiro obrero”. És a dir, un sistema de capitalització nominal per als treballadors. Franco va apostar pel sistema de repartiment i ho va fer, evidentment, gastant els diners acumulats pel sistema de capitalització. Allò el va fer molt popular, però acabava d’hipotecar el futur de les pensions.

En aquest capítol de ‘Ni justicia ni social’, Huerta de Soto aposta per tornar al sistema de capitalització de pensions. I troba una manera per evitar que el canvi d’un sistema a l’altre impacti directament en el deute públic. Un joc de mans econòmic que depèn exclusivament de canviar el sistema financer. Novament, la banca privada està al mig del problema, però amb polítics valents també podria estar a mig camí de la solució.

Capítol 1 de ‘Ni justicia ni social’. Les pensions.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Poden els estudiants trobar un pis assequible i adequat a les seves necessitats sense deixar-se un dineral ni acabar compartint habitació amb mitja Barcelona? Des d’11Onze intentarem donar quatre pinzellades i consells sobre les dificultats d’independitzar-se i entrar en la vida adulta.

L’estrès de la selectivitat ja s’ha acabat, i després d’un merescut descans, els alumnes entren en una nova etapa: comença la universitat, una fase de la vida en la qual aprendran sobre el sector en què es volen especialitzar i on els dubtes existencials, lluny d’esvair-se, molts cops es multipliquen.

A aquestes edats i després de tants anys d’esforç, sovint volem aprofitar aquesta sensació de llibertat i viure noves experiències, conèixer amistats diferents i, en definitiva, entrar de ple en la vida adulta, independitzant-nos dels nostres pares: comença la cerca del pis ideal. Això últim, però, pot resultar molt més difícil del que sembla.

El pressupost: un bé escàs

Per a començar amb la nostra recerca, el primer que hem de tenir clar és el pressupost: hem de definir quina és la quantitat màxima de diners que ens podem permetre desemborsar cada mes. Això té una importància capital, tenint en compte que molts estudiants a aquestes edats o bé no tenen ingressos regulars, o bé els que tenen són molt minsos. 

Malauradament, però, el preu del lloguer no serà l’únic aspecte a tenir en compte, sinó que també haurem de tenir present la distància entre el pis i la universitat: de res ens servirà el pis amb el lloguer més barat de Catalunya si hem de perdre quatre hores al dia en desplaçar-nos fins a classe! Segurament la clau serà buscar un punt mitjà entre estar suficientment a prop de la universitat però no al centre de la ciutat, amb suficients mitjans de transport disponibles, com ara estacions de metro o de tren.

Com més serem, més riurem?

A part de la distància, hi ha un altre factor que ens pot augmentar o disminuir la despesa mensual: el nombre de companys de pis. Òbviament, com més companys de pis tinguem, menys diners per persona pagarem, però haurem de tenir en compte quina quantitat de persones dins de la mateixa casa podem arribar a suportar, ja que massa gent compartint uns pocs metres quadrats pot arribar a fer-se feixuc, disminuint-nos la qualitat de vida. I d’igual manera, estar nosaltres sols en un pis enorme pot fer-nos sentir sols.

El temps és or: comencem la cerca com més aviat millor

Un cop hem decidit el pressupost que podem gastar en el lloguer, toca començar la recerca! Això sí, podem tenir en compte uns quants consells per tal que aquesta cerca sigui molt més eficient.

Primer, cal tenir sempre present el calendari: gran part de la demanda de pisos de lloguer per a universitaris es concentra, lògicament, abans del començament de la universitat. És per tant molt important començar la cerca abans d’aquest període: així tindràs molta més oferta i podràs triar i remenar. Si per contra, comencem a buscar pis a l’octubre, ens quedarem molt probablement amb els pisos que no hagi volgut ningú, sigui per un preu excessiu o per unes males característiques.

Agència o contactes: què és més eficient?

Una molt bona forma de començar a buscar és, en lloc de mirar primer les agències o els portals immobiliaris de la xarxa, preguntar a coneguts. Us en faríeu creus de la quantitat de gent que prefereix llogar a coneguts i decideix no penjar el seu anunci a internet. D’aquesta manera, a part d’estalviar-nos tot el procés de buscar, potser aconseguiríem una millor habitació pel mateix preu, gràcies a la confiança que tinguin en nosaltres.

Relacionat amb això, molts cops les universitats tenen una borsa d’habitatge on molts propietaris pengen les seves ofertes. Així, molts estudiants se’n poden veure beneficiats si troben una oferta que s’adapta a les seves necessitats, utilitzant el mateix campus o web de la universitat.

En cas de no trobar res amb cap d’aquests mètodes, ja comença a ser hora d’utilitzar les eines més tradicionals de recerca: les agències immobiliàries o els portals web, molts amb la seva pròpia app. Aquí tenim infinitat d’opcions, però algunes de les més conegudes són:

• Habitatgejove
• Idealista
• Aluni
• Fotocasa

Un cop hàgim decidit amb quin pis ens quedem, haurem de firmar el contracte i oferir la fiança estipulada per aquest. Recordem llegir detingudament el contracte per tal de comprovar que no hi hagi cap errata ni cap condició abusiva. Igualment, revisar l’estat del pis i comprovar que es troba en la mateixa situació que diu el contracte (per exemple, si l’acord diu que les parets estan ben pintades, comprovar que sigui així). No estaria de més fer algunes fotografies de l’estat general de l’habitatge el primer dia.

És per tant necessari pensar-s’ho bé i no llençar-nos a la piscina a la primera oportunitat que vegem: tots hem sentit o hem sigut partícips de veritables històries de terror entre companys de pis, o de pisos d’estudiants que semblen més un abocador de brossa que un habitatge en condicions. Està doncs a les nostres mans evitar que acabem sent protagonistes d’una d’aquestes històries.

Molta sort amb la recerca!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Foodcoop s’ha convertit en el primer supermercat cooperatiu i participatiu de Barcelona. Parlem amb un dels socis del projecte, Mohammed El Youssofi, per descobrir com podem omplir el carret de la compra de forma conscient i responsable. 

El consum autogestionat ha creat un nou ventall d’oportunitats per apropar-nos, cada vegada més, a una forma de consum sostenible i conscient. A Catalunya existeixen diverses experiències de consum autogestionat a ciutats com Manresa, Mataró o Olot, i Foodcoop va portar aquest model a la ciutat de Barcelona, convertint-se així en una aposta pionera que ja compta amb més de 500 sòcies.

El supermercat treballa sota una estructura cooperativa. L’assemblea és el principal òrgan sobirà, a partir del qual les sòcies prenen les decisions estratègiques. A més, també s’han creat diversos cercles de treball que alineen les tasques que han de dur a terme des dels diferents àmbits: finances, compres, treball i operativa, comunicació, etc. Un model transversal on tothom pot dir la seva i, alhora, participar en les tasques diàries que configuren el supermercat.

Omplir la cistella a consciència

Foodcoop ofereix un ampli ventall de productes que permeten omplir la cistella de la compra seguint els criteris i principis que mouen el projecte. Tal com explica Mohammed El Youssofi, d’entre aquests criteris en destaquen alguns, com ara “apostar per productes de proximitat, ecològics, productes de comerç just, qüestions d’interculturalitat i inclusió, productes de temporada o productes que elevin el valor de la sostenibilitat o residu zero”. 

La metodologia de projectes com Foodcoop aconsegueixen que una activitat tan quotidiana com fer la compra al supermercat tingui un impacte positiu a escala social. De fet, l’arrelament territorial és un factor imprescindible per al projecte i gràcies al qual el consum pot arribar a ser “un element transformador que generi dinàmiques internes al territori”. Pots escoltar la conversa sencera per conèixer, des de dins, com funciona aquest projecte i com ens pot afavorir com a consumidors.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’anglicisme “single” fa referència a totes aquelles persones solteres, separades, divorciades, o vídues, independentment de si tenen fills o no, que viuen soles i que no tenen parella. En català potser en podríem dir “vacances monoparentals”.

Aquest article no pretén ser exhaustiu; tot just volem donar a conèixer diferents opcions, tradicionals o innovadores, que puguin fer servei a totes aquelles persones que hagin de decidir les seves vacances singles d’enguany.  

Vacances amb mainada

D’oferta de vacances per a singles amb criatures n’hi ha per triar i remenar: càmping, colònies, viatges -més o menys organitzades, més o menys convencionals, més properes o més exòtiques-, estades sense organitzar en allotjaments rurals, càmpings, hotels… La llista és inacabable.

Atès que amb la quitxalla és molt fàcil que qui acabi gaudint les vacances siguin només ells i elles, les solucions de tipus colònies sempre solen ser un bon recurs i a casa nostra en sabem un niu d’això. 

N’hi ha de lleure educatiu, com Eix Estels, amb activitats de relaxament i tonificació, com ara ioga, tirolina, bicicletes el·líptiques, strong by fitness, parc acrobàtic sobre els arbres, aquagym, via ferrada, mindfulness, zumba, tir amb arc, rocòdrom…

Si el que ens amoïna en particular és tenir cura de l’alimentació, podem optar per Fundesplai, amb menús basats en la dieta mediterrània, cuina saludable i tipologies de dietes que tenen en compte al·lèrgies i intoleràncies. També ens ofereixen activitats pels infants, com ara, curses d’orientació, olimpíades, “petits científics”, gimcana aquàtica … Activitats per mares i pares, per exemple, aquagym, naturioga, tast de vins i embotits, visites culturals … I activitats conjuntes com parc d’aventura, tir amb arc, rocòdrom, taller de cuina vegetariana, pàdel-surf, caiac …

També podem trobar-ne que fomenten l’autoconeixement, la creativitat i l’equilibri emocional, com ara, Lleuredosmil. Quant a activitats, hi podrem gaudir de les anomenades “familiars de benestar”, que serien ioga en família, banys de bosc (shinrin yoku), mindfulness en família, tallers a la natura, risoteràpia, etc.

Més enllà de l’opció de les colònies, podem trobar empreses especialitzades en viatges i activitats d’oci exclusivament per a famílies monoparentals, com Op & Kids, que, a més, operen més enllà del nostre país i que promouen i incentiven les activitats tradicionals, culturals i naturals. 

També hi ha agències de viatges especialitzades, o bé, d’altres que ja han incorporat la modalitat monoparental a la seva cartera de serveis.

Vacances “singles” sense mainada

Si som singles sense criatures, o bé, som de vacances i les criatures són amb algú altre, ens trobem en una situació molt menys restrictiva, que ofereix un ventall d’alternatives encara més gran.

Si som partidaris de no recórrer a res d’organitzat, sempre podem crear el nostre propi grup de singles i planificar activitats de tota mena, on el límit serà només la nostra imaginació. 

Aquí podríem plantejar-nos viatges amb un alt component d’aventura, on només cal establir una o més destinacions -o bé, un determinat itinerari-, dates i previsió d’equipatge i de despeses. La resta, pot deixar-se en mans de l’aventura.

Fins i tot cal no descartar l’opció valenta d’engegar un viatge en solitari, més o menys planificat, per itineraris o indrets encara inexplorats per nosaltres on, a més de descobrir llocs desconeguts, de ben segur que acabarem relacionant-nos amb més persones que no ens pensem, perquè, sovint, allò que fa la diferència sol ser una mera qüestió d’actitud. 

Si aquestes alternatives ens fan una certa mandra, a Internet podem trobar força grups de singles dedicats a tota mena d’activitats: culturals, esportives, lúdiques, etc. 

Per exemple, podem trobar viatges culturals i de natura al Centre Europeu de Barcelona, un centre cultural especialitzat en viatges per a singles i compromès amb el turisme sostenible.

Cal no oblidar les opcions organitzades més tradicionals, que ofereixen des de viatges convencionals fins a creuers, passant per tota mena de rutes. 

Si tant se val, llavors… Siguem originals!

En aquest apartat us proposem idees per vacances singles que admeten tant l’opció amb mainada, com sense.

L’opció de viatjar en caravana o autocaravana dona molta llibertat, autonomia i flexibilitat, i es pot escollir fer-la en companyia de qui nosaltres vulguem. Per contra, demana estar molt pendents de tots els detalls logístics i legals: abastiment, rutes, disponibilitat de temps, climatologia, facilitats i requisits d’acampada o aparcament, etc.

Fer travesses a peu o en bicicleta de muntanya també és una opció que té molta volada actualment. A banda del requisit -obligatori- d’un bon estat de forma física, aquesta alternativa passa per una acurada planificació inicial de la logística i la intendència, amb el benentès que les travesses, fins i tot les més curtes, impliquen uns quants dies a la intempèrie i, habitualment, en indrets poc o gens poblats.

Una altra opció interessant és l’anomenat xàrter nàutic, que és l’activitat de lloguer d’embarcacions d’esbarjo, amb patró o sense. Aquesta alternativa permet gaudir de paisatges marins que només són accessibles des del mar, aprendre una mica de navegació i tasques de bord, i gaudir d’una pau i un silenci que difícilment trobarem a cap altre lloc. Amb sort, també podrem albirar cetacis i banyar-nos en aigües on potser no ho ha fet ningú abans. El més recomanable és escollir una embarcació de vela; així, no contaminem l’ecosistema marí i, de retruc, estalviem contaminació sonora a les nostres oïdes. 

El sector del xàrter nàutic està en plena evolució, especialment pel que fa a la comercialització a través d’Internet. Hi ha companyies que utilitzen eines com ara, aprenentatge automàtic, enregistraments en 360° i chatbots, entre altres innovacions.

Sigui quina sigui l’opció per la qual ens decantem finalment, la nostra recomanació és que en sigui una de respectuosa amb les persones i ambientalment sostenible. I cal no oblidar eventuals restriccions i riscos COVID-19 en funció de les zones i països del nostre itinerari.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’estiu és un temps que ens permet fer coses en família, compartir i gaudir d’uns dies de vacances. La pandèmia que ens va tenir tancats a casa l’any passat està remetent i són moltes les famílies que es plantegen sortir de vacances uns quants dies. 

Planificar 

Planificar les vacances és una feina que cal fer, especialment, si es viatja amb infants. Buscar un lloc adequat per a ells i, alhora, agradable per als adults, no és tasca fàcil. No totes les destinacions turístiques estan pensades per anar-hi amb infants. Per tant, cal cercar destinacions preparades per acollir famílies, amb espais i activitats pensats per a menuts i grans. De fet, cada vegada més el sector turístic s’especialitza segons les necessitats del client.

Catalunya és un país ple d’oportunitats. Destinació turística per excel·lència, ha sabut diversificar la seva oferta. El turisme familiar n’és una i, avui dia, hi ha una àmplia llista de propostes que s’adapten a tota mena de famílies: nombroses, monoparentals, amb un, dos fills…

A l’hora de triar una destinació s’ha de tenir en compte, entre altres aspectes, el pressupost, els gustos i les edats dels diferents membres de la família, la durada, la distància, etcètera. 

Triar un lloc adaptat a les necessitats dels menuts i dels adults és clau. Catalunya té destinacions de qualitat que compleixen amb un seguit de requisits considerats adients per al turisme familiar, als quals l’Agència Catalana de Turisme atorga la marca de Turisme Familiar. Aquest distintiu els acredita com a destinacions que proporcionen una oferta diversificada d’establiments d’allotjament, restauració i d’oci i lleure adreçats als més petits.

Mar o muntanya?

Concretament són 27 les destinacions que tenen la marca de Turisme familiar. Aquestes són dividides en dos grups: les destinacions de mar i les destinacions de muntanya.

Les destinacions de mar tenen el distintiu de Platja en família. Dinou municipis de la costa el tenen. Hi trobem Pineda de Mar, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, Salou o Cambrils, entre d’altres. Serveis de socorrista, de restauració amb menús infantils, activitats a la sorra, a l’aigua, i un llarg etcètera, pensats per menuts i grans, ajuden a fer passar l’estona amb més facilitat per a tots. 

Quant a les famílies que prefereixen les activitats de muntanya, hi ha 8 municipis amb la Marca Natura i Muntanya en família. Els amants de la natura hi trobaran una àmplia oferta lúdica: centres didàctics, esports d’aventura, estacions d’esquí obertes a l’estiu, etcètera.

A més, tant a les destinacions de mar com a les de muntanya hi trobarem allotjaments preparats per acollir famílies: hotels, càmpings o apartaments que fins i tot t’ofereixen servei de cotxet, bressol i cadireta perquè no s’hagin de carregar en l’equipatge; servei de guarderia; activitats complementàries; monitors; etcètera.

Viatjar en família és una oportunitat que se’ns presenta quan podem gaudir d’uns dies de vacances. Planificar-les bé i triar un lloc adequat segons l’edat i els gustos dels més petits de la casa ens garantirà l’èxit de l’estada. 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Un any més acomiadem unes festes de Nadal atípiques, acompanyades d’incertesa i unes restriccions que han alterat les celebracions i reunions familiars. Els Reis d’Orient arribaran descafeïnats, vacunats, amb mascareta i sense llençar caramels, però si d’una cosa podem estar segurs és que després de ses Majestats, arriben les rebaixes. Així doncs, quin dia comencen les rebaixes? 

D’ençà que el govern de l’Estat va alliberar els horaris comercials i períodes de descomptes ara fa deu anys, els botiguers ja no s’han d’esperar a una data específica per començar les rebaixes. Les rebaixes d’hivern a Catalunya arrenquen de manera oficial el 7 de gener i acaben el 31 de març, tanmateix, moltes botigues i cadenes comercials ja tenen descomptes i ofertes, o les tindran a partir del dia 3.

L’aparició de la nova variant òmicron del SARS-CoV-2 ha temperat l’optimisme per la recuperació gradual d’un sector que ha vist una disminució significativa de l’activitat en els eixos comercials durant les hores prèvies a la nit de Nadal. Però ni les restriccions d’aforament, ni la precaució de la gent davant l’alt nivell d’incidència acumulada, ni la popularitat de les compres en línia significaran la fi del fenomen de les rebaixes. Sí que estan canviant els nostres hàbits de compra i, per això, cada vegada més els comerços de barri es digitalitzen per accedir a uns veïns que ara tenen més a prop el mòbil que la botiga de la cantonada, i que també ens permeten fer pagaments presencials ‘contactless’.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Vivim un altre Nadal marcat per la pandèmia i, malgrat l’esgotament, ja podem dir que estem avesats a celebrar les festes complint fil per randa totes les restriccions. Et donem sis consells perquè les trobades familiars siguin segures, i tot un èxit!

Seguint les indicacions de la Generalitat, que s’han endurit per l’arribada de la nova variant de la Covid, l’òmicron, a Catalunya, no podem abaixar la guàrdia durant aquestes festes. Però això no significa que hàgim de renunciar a les trobades familiars. Llistem sis consells perquè les teves reunions socials siguin segures sense perdre l’esperit nadalenc.

Primer de tot, escull com prefereixes passar les festes: voldries fer una trobada amb la família? Prefereixes aprofitar les restriccions per evitar el contacte social i quedar-te al sofà mirant sèries? Sigui quin sigui el Nadal que vols viure, posa-hi imaginació. Si una cosa tenim a favor és que la tecnologia ens facilita el fet de viure amb distància social. 

1. Busca la manera de trobar-te amb els que estimes, encara que no sigui físicament. La qüestió és compartir una estona plegats i gaudir de la companyia. Encara que la distància social no ens permeti estar junts presencialment, sí que podem buscar alternatives perquè la festa no s’aturi. Aplegar-se a través de videotrucada és una opció econòmica, ràpida i fàcil per reunir a tota la família, independentment d’on estiguin. Als més grans els podem ajudar a configurar l’ordinador o el mòbil perquè puguin gaudir més que ningú de la trobada familiar. Mai és tard per aprendre!
2. Ventila l’espai periòdicament. En cas de fer trobades a casa, que no poden superar les deu persones i, si pot ser, del nostre grup bombolla, es recomana ventilar abans, durant i després de les trobades familiars o socials. Amb deu minuts és prou, sempre que procurem que entri aire fresc i des dels costats oposats de la casa, de manera que passi corrent d’aire. És una tasca que, més enllà de les trobades socials, hem d’incorporar a la nostra rutina. No ens fa perdre gaire temps i ens assegura que no abaixem la guàrdia. 
3. Imaginació al poder. Si deixem volar la imaginació, les possibilitats són tantes com se’ns acudeixin: podem fer galetes i enviar-les als familiars que tenim lluny o recuperar les postals i enviar-les a totes aquelles persones que no podem tenir a prop. Si som més artistes, podem gravar un concert casolà perquè en gaudeixi la resta de la família. I, si tenim els parents lluny, fàcilment els podem fer arribar els regals directament a casa. De fet, avui dia fins i tot podem fer un tàper de canelons de Sant Esteve i fer un enviament urgent als nets. No posis límits a la teva imaginació, que la il·lusió no hi entén de distància social.
4. No oblidis els valors. Venen unes setmanes de consumisme desenfrenat, tant en alimentació com en regals, però ni per Nadal ni per rebaixes no podem perdre de vista els nostres valors. Les compres de Nadal són prou importants per deixar empremta social i mediambiental amb les nostres decisions. Quan anem a comprar, apostem preferiblement pels productes locals i comprats en comerços de proximitat. Evitem, també, els plats i la coberteria de plàstic no reutilitzable, i substituïm-ho per materials que es puguin reciclar. Fins i tot l’embolcall dels regals pot ser sostenible.
5. Regals amb consciència. Deixem enrere els regals de dubtosa utilitat que es fan per compromís, per fer un detallet, i optem per regals amb consciència. Abans de comprar res, plantegem-nos: li serà d’utilitat? Ho farà servir? I si no trobem cap detall que ens faci el pes, pensem en coses bàsiques, com una cistella de menjar, una planta, un bon vi o regalar experiències, com visites guiades, concerts, exposicions, tallers o, fins i tot, targetes regal. Fem que cada compra que fem tingui sentit, tant en el moment de fer-la, com en el moment de regalar-la. No comprem per llençar!
6. Gaudeix de la companyia com mai. En els temps que corren, reunir-nos per fer dinars familiars ja és un regal per si sol. Més que mai, aturem-nos i gaudim del present amb la companyia dels que ens envolten. Podem escollir regals més o menys sostenibles, podem viatjar a l’altra punta del món o quedar-nos a casa mirant una sèrie. Però, al capdavall, serà aquest moment màgic que ens permet asseure’ns al voltant d’una taula (o d’una pantalla) el que demostra que vivim i gaudim plegats. Quina millor celebració que aquesta, oi?

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.