Et pots fiar d'una trucada del teu banc?
Ciberdelinqüents fan servir la tècnica del Caller ID Spoofing per trucar-te simulant el telèfon de la teva entitat bancària i així robar els diners del teu compte.
Es multipliquen les denúncies als Mossos d’Esquadra i a la Policia Nacional per part de víctimes d’una estafa telefònica que s’ha popularitzat en els últims mesos. Mitjançant la tècnica del Caller ID spoofing o suplantació d’identitat, els ciberdelinqüents simulen els números de telèfon de les entitats bancàries dels clients i es guanyaven la seva confiança fins a aconseguir tota la informació necessària per a accedir als seus comptes o fer transferències a comptes fraudulents.
El mètode de l’ID Spoofing és anàleg al de l’SMS Spoofing i consisteix a canviar l’identificador de trucada o número de telèfon. Els ciberdelinqüents fan servir programari de centraletes virtuals fàcilment obtenible a internet per a simular els telèfons dels bancs i fer-se passar pel personal de les entitats.
A partir d’aquí hi ha diferents variacions de la mateixa estafa. Per norma general, els delinqüents es fan passar per agents del departament de frau de l’entitat bancària que investiguen unes operacions fraudulentes i pressionen als clients sobre un suposat bloqueig de compte si no fan el que els hi demanen. Des de comunicar que el client té mal configurada una de les opcions del seu compte corrent i pot ser víctima d’una estafa, fins a alertar que ha estat víctima d’una operació fraudulenta i s’ha de bloquejar el compte o autoritzar una transferència.
@laia814 ESTAFA BANCO SABADELL. URGENTE AYUDA PORFAVOR
Com protegir-se d’aquestes estafes
La clau per protegir-se de qualsevol mena d’estafa és la precaució. Les entitats bancàries insisteixen a desconfiar de qualsevol trucada no esperada per part del banc i a no facilitar informació confidencial com credencials de banca electrònica, dades de targetes o altres mitjans de pagament o informació (nom, DNI, data i lloc de naixement, etc.) que permeti que qualsevol persona es pugui fer passar per nosaltres.
En el cas concret d’una petició sospitosa a través d’un telèfon que suposadament és de l’entitat bancària, es recomana penjar la trucada i posar-se en contacte amb el número d’atenció al client del banc per confirmar que es tractava d’una trucada legítima. D’altra banda, s’insta a accedir a la banca electrònica exclusivament des de l’app de l’entitat bancària, però mai des d’enllaços de missatges de text o correu electrònic.
Així mateix, no et refiïs d’ofertes o promocions que semblen massa bones per a ser certes. En cas de dubte, sempre et pots posar en contacte amb l’entitat bancària o companyia a través dels seus canals oficials.
Com fer una reclamació
En cas que s’efectuïn operacions no autoritzades en el teu compte bancari. Primer, canvia les teves contrasenyes de tots els serveis en línia i fes una reclamació al Servei d’Atenció o Defensa del Client de l’entitat financera. Pots fer-ho amb el full oficial de reclamació o trucant al telèfon gratuït per a incidències i reclamacions, tot demanant el número de referència corresponent a la teva reclamació.
Paral·lelament, pots interposar una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra, però hi ha poques probabilitats de trobar al responsable directe del delicte, perquè sovint es tracta de grups delictius o de delinqüents que es troben fora del territori nacional.
Si en el termini de trenta dies no has obtingut resposta de l’entitat bancària, o bé la resposta no és satisfactòria, contacta amb l’oficina de consum del teu municipi. Si el banc no et reintegra l’import extret fraudulentament o la mediació no prospera, pots recórrer al Banc d’Espanya o a la via judicial. Recorda que si i l’import de la reclamació no supera els 2.000 euros, no et caldrà advocat ni procurador. Pots trobar més informació aquí.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Un estudi de l’ACNUR sobre l’educació i la seva importància en la inclusió social posa de manifest que un dels reptes més importants que enfronten els infants refugiats és l’accés desigual a l’educació.
Un denominador comú de les crisis de refugiats és que, independentment de la seva ubicació, quan les famílies es veuen obligades a abandonar les seves llars, l’estabilitat de la vida dels infants es veu inevitablement alterada. Així mateix, la pèrdua de seguretat, dignitat i l’accés a l’educació són algunes de les conseqüències més immediates que afecten les persones desplaçades.
No calia un informe per entendre la importància d’assegurar-se que els nens i joves refugiats tinguin accés al sistema educatiu, però sí que és important conèixer les xifres més enllà dels eslògans genèrics que desdibuixen el problema. Concretament, per poder oferir els recursos i eines necessàries per abordar el problema.
El talent és universal, l’educació no
L’estudi d’AGNUR es basa en dades de més de 40 països de tot el món i emfatitza que, fins i tot abans de la pandèmia, s’estimava que la proporció de nens de 10 anys que no saben llegir ni entendre un text senzill era del 57% als països de renda baixa i mitjana, i del 86% a l’Àfrica subsahariana, on viuen milions de refugiats: “Una educació de mala qualitat i la manca d’accés a escoles i instituts afecten centenars de milions de nens. Però no hi ha dubte que els joves refugiats ho pateixen de manera més aguda.”
Les dades indiquen com els nens refugiats s’estan quedant enrere respecte als no refugiats pel que fa a l’accés a una educació de qualitat. L’índex d’escolarització a les escoles bressol és de tan sols el 42%, mentre que a l’educació primària se situa en el 68%. Pel que fa a l’ensenyament secundari és significativament inferior, 37%, i en estudis superiors no passa del 6%, molt per sota dels nivells mundials, especialment dels països més rics.
Promovent una visió inclusiva de l’ensenyament podem treballar cap a una realitat on tots els infants, també els refugiats, tinguin les mateixes oportunitats per créixer, aprendre i aspirar a un futur millor. Això requereix un esforç de solidaritat col·lectiva que implica la participació de tota la societat, sense que importin les fronteres.
11Onze s’Arremanga
Des d’11Onze hem decidit arremangar-nos i volem construir 50 Escoles Refugi per a les criatures del nord de Síria. Així podrem ajudar a 1.750 nens i nenes. Per tal de fer-ho possible, calen 100.000 euros que 11Onze s’Arremanga farà arribar a Better Shelter perquè dugui a terme l’acció sobre el terreny. Comptem amb tu?
És sostenible el sistema de pensions? Com hauria de canviar la seguretat social per poder suportar l’envelliment de la població? Podem confiar que l’Estat seguirà pagant les pensions? És bona idea dependre de la decisió del govern de torn? Tot plegat ho respon el catedràtic d’Ecomomia Política Jesús Huerta de Soto a la sèrie documental ‘Ni justicia ni social’.
A 11Onze la nostra voluntat és apropar el coneixement econòmic a la població perquè tothom sigui conscient del que passa i pugui pensar què cal fer. Aquest dimarts, us recomanem una producció que Value School ha estrenat recentment. Es tracta de la sèrie documental ‘Ni justicia ni social’, dirigida per Jesús Huerta de Soto, catedràtic d’Economia Política de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.
Dependre de l’Estat
El sistema de pensions públiques el va crear Otto von Bismarck, pare de l’Alemanya moderna i el seu primer canceller. L’any 1889 va fundar el primer sistema de jubilacions de la història. I ho va fer per motius polítics. En aquell moment, necessitava aturar l’avenç del socialisme i, amb aquesta mesura es va guanyar el favor dels treballadors. Aleshores, Bismarck tenia un objectiu claríssim a llarg termini: fer que els ciutadans fossin dependents de l’Estat.
Aquella mesura política va fer fortuna i es va escampar pel món. El 1935 el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt (el pare del ‘New Deal’) va crear la Seguretat Social moderna. Apostava per un sistema de pensions de repartiment, no de capitalització. Quina diferència hi ha? El sistema de capitalització fa que cada treballador aparti una part del seu sou de manera nominal i la recuperi en jubilar-se. Com una mena de pla de pensions públic: et generes la teva pròpia pensió.
En canvi, el sistema de repartiment aposta perquè siguin els treballadors actuals els que paguin les pensions actuals. És a dir, l’Estat té una entrada i una sortida de diners. Això, el 1935, no era problema perquè als Estats Units hi havia 52 treballadors per cada jubilat. Actualment, però, la mitjana europea i nord-americana és de dos treballadors per cada jubilat. I, per tant, el sistema s’enfonsa. Més encara si es té en compte que les pensions són superiors als salaris dels treballadors. Això vol dir que mantenir el sistema de pensions actual suposa destruir l’estalvi i, per tant, la capacitat econòmica dels treballadors.
Però el sistema de repartiment de pensions té el problema que crea dependència per part dels treballadors quan es jubilen. S’ha destruït l’estalvi, perquè no tenen capacitat d’estalviar i perquè, a més, es refien que l’Estat els pagarà una pensió. En l’actualitat, el 70% dels jubilats espanyols depenen de la seva pensió. Aleshores què cal fer?
Recuperar el model de la Segona República
A Espanya, abans del cop d’Estat que va dur a la Guerra Civil i la dictadura, ja existia el que s’anomenava “Régimen de capitalización en el retiro obrero”. És a dir, un sistema de capitalització nominal per als treballadors. Franco va apostar pel sistema de repartiment i ho va fer, evidentment, gastant els diners acumulats pel sistema de capitalització. Allò el va fer molt popular, però acabava d’hipotecar el futur de les pensions.
En aquest capítol de ‘Ni justicia ni social’, Huerta de Soto aposta per tornar al sistema de capitalització de pensions. I troba una manera per evitar que el canvi d’un sistema a l’altre impacti directament en el deute públic. Un joc de mans econòmic que depèn exclusivament de canviar el sistema financer. Novament, la banca privada està al mig del problema, però amb polítics valents també podria estar a mig camí de la solució.
Capítol 1 de ‘Ni justicia ni social’. Les pensions.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Tecnologia, digitalització, sostenibilitat i el benestar integral dels treballadors jugaran un paper fonamental en la configuració de moltes feines en els pròxims cinc anys. El pensament analític i creatiu continuaran sent les capacitats més importants per als treballadors en aquesta evolució del món laboral.
L’últim informe sobre el Futur del Treball realitzat pel Fòrum Econòmic Mundial analitza com les tendències socioeconòmiques i tecnològiques configuraran el lloc de treball en un futur pròxim. Reuneix les perspectives de 803 empreses que donen feina a més d’11,3 milions de persones en 45 de països de tots els continents.
La pandèmia sanitària va esperonar una transformació laboral a través del teletreball, la gestió d’equips en remot, la migració de la informació al núvol, la implantació de noves mesures de ciberseguretat o la venda i atenció al client per internet. Així mateix, el canvi en les expectatives dels treballadors i els consumidors i la urgent necessitat d’una transició ecològica i energètica també estan reconfigurant la composició de la mà d’obra i estimulant la demanda de noves ocupacions i competències.
Els professionals de la informàtica i la tecnologia han liderat el canvi durant els últims tres anys. Els perfils laborals a dins de l’ecosistema del Big Data, l’aprenentatge automàtic i la constant implementació de noves solucions digitals tenen assegurada la demanda.
En qualsevol cas, una de les principals conclusions de l’estudi és que tot i que l’adopció de noves tecnologies continuarà sent el motor clau de la transformació empresarial en els pròxims cinc anys, qualsevol inversió en tecnologia realitzada per les empreses ha d’anar acompanyada d’una inversió equivalent en les persones.
Macrotendències i adopció tecnològica
Les feines de major creixement encara seran les relacionades amb les noves tecnologies. Concretament, els experts en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic encapçalen la llista, seguits dels especialistes en sostenibilitat, els analistes d’intel·ligència empresarial i els analistes de seguretat de la informació.
El sector de la sostenibilitat també jugarà un paper destacat. Els treballs d’enginyeria d’energies renovables i d’instal·lacions i sistemes d’energia solar continuaran experimentant un creixement relativament ràpid, a mesura que les economies acceleren la seva transformació cap a les energies renovables.
Per altra banda, l’evolució de les noves tecnologies i la digitalització afectaran negativament alguns treballs d’oficina, com poden ser les feines de secretaria, caixers d’una entitat bancària, serveis postals, taquillers i treballs d’entrada de dades. Bàsicament, feines relativament repetitives que requereixen poca creativitat i que poden ser substituïdes per la intel·ligència artificial.
Pensament analític i creatiu
El pensament analític és considerat una competència bàsica per més empreses que qualsevol altra competència i constitueix, de mitjana, el 9% de les competències bàsiques desitjades per les empreses. Aquesta és seguida pel pensament creatiu, per davant d’aptituds relacionades amb el rendiment personal, com la resiliència, flexibilitat i agilitat.
La fiabilitat i l’atenció als detalls ocupen el setè lloc, per darrere dels coneixements tecnològics. Finalment, completen la llista actituds relacionades amb el treball amb els altres; l’empatia, capacitat d’escoltar als altres, el lideratge i la influència social.
En aquest context, la majoria de les empreses enquestades coincideixen a dir que la inversió en aprenentatge i formació en el lloc de treball i l’automatització de processos són les estratègies de personal més comuns que s’adoptaran per a aconseguir els objectius empresarials de les seves organitzacions.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Aprendre el valor dels diners pot ser molt més que un joc per la canalla. Transmetre’ls els valors de l’economia els pot aportar valors com la responsabilitat, la col·laboració, l’estalvi, aprendre a negociar o, fins i tot, emprendre. Els experts recomanen començar a parlar de la gestió econòmica particular i familiar a partir dels set anys, quan els infants ja poden conscienciar-se que el caixer no dona els diners perquè és màgic, sinó perquè els adults, amb la seva feina, els guanyen i els guarden al banc.
És al nucli familiar on s’aprenen els primers valors sobre els diners. Actualment, la majoria d’infants de la nostra societat han crescut en un sistema consumista que els ha acostumat a tenir-ho tot, i a tenir-ho ja. En aquest sentit, la primera lliçó que cal aprendre és que l’accés als diners està limitat a la capacitat de producció d’un mateix. Cal fer-los veure el valor de viure dins de les seves limitacions, i que des de molt joves siguin conscients que saber gastar és tan important com saber com estalviar.
Els nens i els adolescents, els grans consumidors
Montse Junyent, formada en direcció i administració d’empreses, aconsella transmetre als infants “el valor dels diners, que costen de guanyar i que se n’ha de fer un ús ètic”. Mostrar-los, des de petits, que totes les decisions que prenem tenen una incidència econòmica, des de la compra i acumulació de joguines, fins a la pràctica de comprar i llançar, el malbaratament d’aliments, o fins i tot l’ús de bosses de plàstic. Els infants poden entendre que una d’aquestes bosses pot acabar al mar i trigar quatre-cents cinquanta anys a desintegrar-se. Conscienciar-los que la Terra és finita i ens hem de responsabilitzar i cuidar-la a través d’accions de consum sostenibles. Adults i nens han de ser conseqüents amb aquesta idea i actuar amb responsabilitat en tots els àmbits, en la nostra relació amb la gent, amb l’entorn, el món o la nostra manera de consumir.
Junyent també defensa l’economia del bé comú, amb la finalitat de “contribuir a la construcció d’un sistema de vida més sostenible i just”. Aposta per “transmetre i donar a conèixer models econòmics alternatius sostenibles i ajudar les criatures a créixer com a persones compromeses, amb criteri, informació i voluntat de canviar allò que no els agradi”. És a dir, donar als infants totes aquelles eines que els permetin ser independents i prendre les seves pròpies decisions, basades en valors com el compromís, la sostenibilitat, l’honestedat, la innovació o la creativitat.
Valors que es poden transmetre de moltes maneres, també a través de jocs o contes, i que comencen a l’escola. La sostenibilitat, per exemple, és un dels temes que més preocupa actualment, i per tant del qual es parla, i molt, dins del sistema educatiu. Per contra, segons Junyent, parlar d’economia des d’una visió ètica i responsable, no s’imparteix tant com caldria.
El valor dels diners a través de la setmanada
Molts pares tenen dubtes sobre si han de donar diners als fills. Sovint es pregunten quan haurien de començar a donar-los la setmanada, i quina és la quantitat ideal.
La setmanada pot esdevenir una manera determinant per ensenyar els nens a administrar i valorar els diners, un aprenentatge que els serà de gran utilitat de cara al futur. No hi ha una edat establerta per començar a utilitzar els diners, però és imprescindible que en el moment que ho facin, han de comprendre el seu valor i la importància de l’estalvi.
Alguns pares relacionen la setmanada amb la realització de tasques de la llar, una visió que molts altres posen en dubte, justificant que tots els membres de la família han de col·laborar en aquest tipus d’activitats. Sigui quina sigui la mentalitat, la qüestió és que el model d’educació que rep l’infant sigui coherent. Per tant, no es tracta de donar setmanada o no, sinó de buscar la fórmula perfecta perquè l’aprenentatge sigui a través dels valors.
Suggerir als fills en què haurien de gastar-se la setmanada
A mesura que l’infant creixi, la setmanada podrà anar augmentant, sempre en funció de l’ús que se’n faci. És important suggerir als fills en què haurien de gastar-la, tenint en compte els seus desitjos i la necessitat que tenen d’un cert producte. Més enllà d’evitar la compra de productes que no els puguin beneficiar, és important establir una conversa fluida, sense imposar res, on fer-li veure les conseqüències de cadascuna de les seves compres. També serà un bon moment per mostrar-los noves formes de consum, sempre apostant per un model de consum sostenible, que pugui aportar-los un benefici real i el més prolongat en el temps, i que entenguin, en definitiva, que els diners hi són per facilitar-los la vida i que utilitzar-los de forma inconscient pot portar-los a situacions negatives.
El més comú és iniciar aquest aprenentatge cap als cinc o sis anys, tot i que també pot ser beneficiós fer-ho en edat preescolar. Per exemple, se’ls pot mostrar com recollir les seves joguines pot tenir una recompensa, sigui en forma de llaminadura o d’alguna altra cosa, la qüestió és assolir l’aprenentatge que, si les nostres accions tenen un impacte positiu, en som recompensats. I potser en un primer moment serà a través de coses materials, o quan comencem a treballar serà a través dels diners, però amb els anys aquest aprenentatge els farà entendre que la millor recompensa és la que es fa un mateix, des dels mateixos valors.
Ensenyar a estalviar i compartir
Una bona manera de mostrar la importància d’estalviar pot ser dividir els diners que rep l’infant, des de petit, en dues parts. La primera en forma de guardiola que pot tenir a casa, i on guardaran tots aquells diners que es pugui gastar, el que vindria a ser l’economia diària. Per altra banda, pot tenir un compte al banc on aportar aquells diners destinats a l’estalvi futur. D’aquesta manera, crearà una relació amb els diners des de les dues perspectives i entendrà la seva transcendència.
Un altre aprenentatge important serà el de compartir. Els diners no tenen per què ser de possessió individual, també es poden compartir. Una idea que socialment pot semblar controvertida, ja que ens relacionem amb els diners des del punt de vista de la possessió i, per tant, els individualitzem. Educar els infants en aquest sentit els permetrà viure aquesta relació des d’un altre punt de vista, amb més visió col·lectiva i de responsabilitat social. És important demostrar, a través de l’exemple, que els diners poden ser una via per ajudar als altres, des de fer donatius pels més desfavorits fins a comprar en una botiga determinada on els beneficis es destinin a projectes socials. Hi ha moltes maneres d’ajudar, i val la pena inculcar aquest hàbit en els infants i joves.
Com a conclusió, els infants han de rebre lliçons clares respecte als diners, i la millor manera sempre serà la pràctica, copiant les conductes que veuen a casa. Per tant, els pares han de ser l’exemple d’aquest aprenentatge, ensenyar-los no a comprar per impuls, sinó a planificar les seves metes, tant a curt com a llarg termini. Quan sigui el moment oportú, se’ls pot incentivar a fer petites tasques remunerades, i si s’enfoca des d’un punt de vista educatiu, donar-los setmanada pot esdevenir una manera determinant d’ensenyar als infants a administrar i valorar els diners, una lliçó que pot marcar les seves vides. Finalment, i tenint en compte el pes que tenen les noves generacions de cara al futur, contribuir a un aprenentatge enfocat a la construcció d’un sistema de vida més sostenible i just per a tots.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
Audiències Provincials, com la de Cadis, Saragossa i Astúries, han condemnat a la Unión de Créditos Inmobiliarios (UCI), financera del Banc Santander, per saltar-se les regles de transparència informativa o declarant com a nul el seu sistema d’amortització de capital amb quotes inassumibles que han causat greus perjudicis a moltes famílies.
Durant els anys en què va esclatar la bombolla immobiliària i en plena època de restricció del crèdit per part dels bancs que tradicionalment han acaparat majors quotes del mercat hipotecari a Espanya, el Banc Santander derivava els préstecs hipotecaris d’alt risc a la Unión de Créditos Inmobiliarios (UCI), la seva companyia financera, també participada per BNP Paribas.
Es tractava de préstecs hipotecaris que eren inviables per a la majoria de les entitats financeres a causa de la situació de precarietat econòmica en què es trobaven les persones que demanaven el crèdit, però que eren aprovats per l’UCI. Davant la necessitat d’adquirir un habitatge o canviar de casa, milers de joves parelles i famílies que tenien dificultats per accedir a un crèdit hipotecari tradicional van optar per aquesta alternativa que els hi van presentar com a un producte atractiu i assequible. Es calcula que entre els anys 2009 i 2012 es van comercialitzar més de mig milió d’aquest tipus d’hipoteques.
En la majoria dels casos, aquestes hipoteques es van comercialitzar a través d’agències immobiliàries que oferien la gestió, negociació i tramitació de crèdits hipotecaris amb el seu servei de compravenda d’immobles i que actuaven d’intermediàries de l’UCI. Tanmateix, el consumidor només tenia contacte amb l’UCI el dia de signar el contracte davant de notari, que és quan es trobava davant de tota la paperassa amb la lletra petita.
Un sistema d’amortització amb quotes inassumibles
Per norma general, les hipoteques de les entitats bancàries espanyoles es basen en el sistema d’amortització francès, segons el qual la quota que pagues és constant o fixa i serveix per pagar part dels interessos i part del capital. Durant els primers anys de la hipoteca es paguen més interessos que capital, mentre que en els darrers anys gairebé tot el que es paga és la capital i l’interès baixa.
A diferència d’aquestes hipoteques convencionals, en el sistema d’amortització de capital de les hipoteques d’UCI s’estableix una quota fixa molt baixa durant el període inicial del pagament de la hipoteca (entre 5 i 10 anys), però a un tipus d’interès inusualment alt, i l’import d’interessos que no es cobreix amb la quota se suma al capital del préstec. Per tant, el nostre deute continua augmentant, generant nous interessos encara que ens mantinguem al corrent de pagament de les quotes. El que en termes legals es coneix com a anatocisme i que, en molts casos, ha acabat generant en els últims anys de vida de la hipoteca imports de quotes mensuals desorbitats i inassumibles.
Tot i que això no és una pràctica abusiva per se i està recollida en el Codi de Comerç com a legal, és il·legal i abusiu que el consumidor no sigui informat de l’abast econòmic de la clàusula. Això és el que ha passat amb aquests crèdits hipotecaris de l’UCI, quan el sistema d’amortització aplicable ni tan sols estava correctament especificat en alguns dels contractes hipotecaris i molts dels consumidors no van ser informats d’una manera diligent.
@atilalegal UCI sabia lo que hacia y les dio igual llevar a miles de familias a la ruina con sus hipotecas. Ahora me enfrento a ellos y no pienso pararme en ningún punto del camino. Voy a llegar hasta el final y voy a pelear por TODO lo que les corresponde a mis clientes. Los bancos ya no salen impunes de esto. #uci #hipotecauci #hipoteca #psoe #pp #vox #prestamo #prestamohipotecario #usura #deuda #fondobuitre #bancos
La possibilitat de reclamar l’IRPH
Aquests crèdits hipotecaris feien servir l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris, més conegut com a IRPH, com a alternativa a l’Euríbor per al càlcul dels interessos en les hipoteques de tipus variable. Es tracta d’un valor que s’obté calculant l’interès mitjà dels bancs que concedeixen hipoteques mensualment i que alguns jutjats consideren pot ser abusiu en la seva aplicació.
Després d’una anàlisi en profunditat de les demandes dels usuaris, el passat 13 de juliol de 2023 el Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) va dictar una sentència en relació amb la nul·litat de les clàusules IRPH, corregint així al Tribunal Suprem i establint que els clients tenen la possibilitat de reclamar, però que els tribunals espanyols han de decidir sobre cada cas de manera particular, analitzant si es van complir certs estàndards de transparència en la signatura dels contractes hipotecaris.
És a dir, per a poder reclamar el IRPH, els jutges han de comprovar si la clàusula en el contracte ha estat redactada de manera que sigui comprensible per al client i si encaixa amb la informació que el client va rebre del banc abans de la signatura del contracte. Per altra banda, valoren si es va oferir al consumidor la possibilitat de contractar el préstec referenciat a l’Euríbor, explicant-li les diferències entre l’un i l’altre.
@atilalegal Declaran NULO el sistema de amortización de Uci. Aqui te explico porque siempre pagas más. Estamos preparando un paquete de miles de demandas contra Uci para que os devulevan todo vuestro dinero. Basta ya de usura! #hipoteca #prestamohipotecario #uci #bancos #prestamo #usura #psoe #pp #vox #dinero
Una allau de demandes dels consumidors
Encara que enfront de les demandes de milers de consumidors afectats per aquestes hipoteques algunes Audiències Provincials, com les de Cadis, Saragossa i Astúries, ja havien ratificat sentències prèvies de jutjats de primera instància que condemnaven a UCI per no haver explicat prou les característiques d’aquestes hipoteques i per saltar-se les regles de transparència informativa, declarant com a nul el seu sistema d’amortització, la sentència del TJUE obre les portes a moltes més reclamacions per part dels consumidors afectats.
Gràcies a aquesta sentència del Tribunal Suprem, no hi ha un termini concret per a poder reclamar aquesta clàusula abusiva, ja que es pot presentar la reclamació en qualsevol moment, fins i tot després d’haver liquidat per complet el préstec hipotecari. És per això, que alguns despatxos d’advocats s’han especialitzat a encarregar-se d’analitzar aquests préstecs i determinar si escau la reclamació per clàusules abusives.
Un cop més, la banca pagarà per haver enganyat als clients. Unes pràctiques abusives que s’han traduït en copioses multes i sancions per aquestes entitats, així com danys a la seva reputació, però que es repeteixen periòdicament davant d’una regulació i un règim sancionador que es continuen mostrant insuficients per garantir la protecció dels consumidors.
Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.
L’últim informe sobre la desigualtat publicat per Oxfam mostra que des de 2020, les cinc persones més riques del món han duplicat les seves fortunes, mentre que durant el mateix període, quasi cinc mil milions de persones s’han empobrit.
A les portes de la celebració anual del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que reuneix a caps d’Estat, líders de corporacions i acadèmics de tot el món, Oxfam publica el seu últim informe sobre la desigualtat i demana als països que s’oposin a la influència dels ultrarics en la política fiscal. Com ja és tradició, l’organisme internacional aprofita l’ocasió per a posar en relleu la bretxa entre rics i pobres, però enguany afirma que aquesta bretxa s’ha “sobrealimentat” des de la crisi sanitària.
Els multimilionaris són avui tres bilions d’euros més rics que el 2020. Segons Oxfam, Elon Musk, magnat dels negocis sud-africà, Bernard Arnault, propietari de LVMH, Jeff Bezos, fundador d’Amazon, Larry Ellison d’Oracle, i el guru de la inversió Warren Buffett, han duplicat amb escreix, un 114%, les seves fortunes fins a arribar als 793.000 milions d’euros en tres anys, mentre que la riquesa del 60% de la població més pobre ha disminuït.
L’organització no governamental apunta que si es manté aquesta tendència, el món podria veure el seu primer bilionari en la pròxima dècada, però que caldran 229 anys per erradicar la pobresa. “No podem seguir amb aquests nivells de desigualtat obscena”, avisa Amitabh Behar, director interí d’Oxfam Internacional, “el capitalisme està al servei dels superrics”.
Poder corporatiu vs. poder públic
Segons Oxfam, els Estats han cedit el poder als monopolis corporatius, permetent a les empreses influir en els salaris que es paguen a la gent, en el preu dels aliments i en els medicaments als quals poden accedir les persones. “El poder corporatiu s’utilitza per a impulsar la desigualtat, escanyant als treballadors i enriquint als accionistes rics, eludint impostos i privatitzant l’Estat”, afirma Oxfam.
En aquest context, Behar declara que la solució ha d’anar encaminada en què el poder públic pugui frenar “el descontrolat poder corporatiu i la desigualtat, modelant el mercat perquè sigui més just i lliure del control multimilionari”, i afegeix que “els governs han d’intervenir per a desmantellar els monopolis, empoderar als treballadors, gravar aquests enormes guanys corporatius i, fonamentalment, invertir en una nova era de béns i serveis públics”.
L’organització recalca que gràcies a la formulació de polítiques fiscals actuals, les corporacions han pogut pagar impostos corporatius més baixos, privant així als governs dels diners que es podrien fer servir per ajudar als més pobres de la societat. Set de les 10 empreses més grans del món tenen un director general multimilionari, o a un multimilionari com el seu accionista principal.
En aquest sentit, el director apunta que els impostos corporatius van disminuir significativament als països de l’OCDE, del 48% el 1980 al 23,1% el 2022, i demana un impost a la riquesa sobre els milionaris i multimilionaris del món que, segons afirma, podria aportar 1,8 bilions de dòlars cada any. De la mateixa manera, insta als governs a limitar la paga dels presidents de les grans empreses i a trencar els monopolis privats.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Les reclamacions per operacions fraudulentes que els clients de la banca van presentar al Banc d’Espanya durant el 2022 duplicaven les de l’any anterior. Una gran part d’aquestes demandes es corresponen a operacions de pagament efectuades amb targeta o per transferència via internet. T’expliquem com protegir-te del frau bancari i quins passos has de seguir per fer una reclamació.
L’últim informe publicat pel Banc d’Espanya en què detalla el nombre de reclamacions i consultes ateses durant el 2022 deixa una imatge preocupant de la gestió tecnològica de la banca espanyola. Les reclamacions per operacions fraudulentes van augmentar un 109,1%, duplicant les de l’exercici anterior. Concretament, es van tramitar 34.146 reclamacions en el Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya i gairebé una de cada tres reclamacions (10.361, el 30,3% del total) estava relacionada amb operacions de pagament efectuades amb targeta (86,1%) o per transferència via internet (13,9%).
Per entitats, CaixaBank, BBVA i Banc Santander són les que més reclamacions reben, principalment pel seu gran volum de negoci, tot i que CaixaBank i BBVA reben més reclamacions de les que els correspondria per quota de mercat. En tot cas, és un problema generalitzat que afecta pràcticament la totalitat de la banca espanyola i que no desapareixerà, atesa la creixent popularitat de les compres per internet.
En general, les aplicacions bancàries i els pagaments en línia són molt segurs, tanmateix, aquesta seguretat també depèn en gran manera del comportament del mateix usuari en evitar que les seves dades personals del compte bancari o de la seva targeta es vegin compromeses. Dit això, tots podem ser víctimes de cobraments sospitosos en el nostre compte o targeta, per tant, fem un repàs a les estafes bancàries més freqüents.
Phishing i Smishing
Les pràctiques del phishing i smishing destaquen com unes de les principals causes que hi ha al darrere de l’increment de les reclamacions al Banc d’Espanya. Consisteixen a enviar a la víctima un correu electrònic (phishing) o un missatge d’SMS/WhatsApp (smishing) parany, per a aconseguir dades personals, com ara contrasenyes, claus bancàries o números de compte i de targetes de crèdit. El correu o missatge dirigeix al client cap a un duplicat fals d’una pàgina web o una aplicació de mòbil molt semblant a alguna de les que utilitza normalment, com pot ser la d’una entitat bancària, de manera que hi entri i se li pugui robar la informació. Els falsos pretextos poden ser molt variats: actualització del sistema, verificació de dades, problemes tècnics.
Per tant, desconfieu de correus electrònics o SMS que us semblin sospitosos i no els obriu. I, sobretot, no faciliteu les vostres dades privades d’accés als serveis bancaris. Les entitats bancàries mai us demanaran les vostres dades personals o contrasenyes per correu electrònic o missatge de text.
Vishing
El vishing no és res més que una variant de les estafes anteriors que, en aquest cas, s’executa per via telefònica. L’estafador es fa passar per un treballador d’una entitat bancària o una empresa real i facilita un enllaç de parany o demana les dades personals directament a la víctima.
Com en els casos anteriors, hem d’evitar facilitar les nostres dades personals. Així mateix, no et refiïs d’ofertes o promocions que semblen massa bones per a ser certes. En cas de dubte, sempre et pots posar en contacte amb l’entitat bancària o companyia a través dels seus canals oficials.
Com fer una reclamació
En cas que s’efectuïn operacions no autoritzades en el teu compte bancari. Primer, canvia les teves contrasenyes de tots els serveis en línia i fes una reclamació al Servei d’Atenció o Defensa del Client de l’entitat financera. Pots fer-ho amb el full oficial de reclamació o trucant al telèfon gratuït per a incidències i reclamacions, tot demanant el número de referència corresponent a la teva reclamació.
Paral·lelament, pots interposar una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra, però hi ha poques probabilitats de trobar al responsable directe del delicte, perquè sovint es tracta de grups delictius o de delinqüents que es troben fora del territori nacional.
Si en el termini de trenta dies no has obtingut resposta de l’entitat bancària, o bé la resposta no és satisfactòria, contacta amb l’oficina de consum del teu municipi. Si el banc no et reintegra l’import extret fraudulentament o la mediació no prospera, pots recórrer al Banc d’Espanya o a la via judicial. Recorda que si i l’import de la reclamació no supera els 2.000 euros, no et caldrà advocat ni procurador. Pots trobar més informació aquí.
Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.
En la segona edició del “Que no faltin!”, Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, va compartir els seus coneixements de criptoeconomia amb l’audiència de La Plaça.
Les possibilitats que brinden les noves tecnologies han obert el camí a la criptoeconomia, un nou concepte tecnoeconòmic que coordina a diferents actors del sector de les FinTech, amb la finalitat de crear una economia descentralitzada a través de la tecnologia de cadena de blocs “blockchain” i les criptomonedes.
Com explica Rodríguez, “La digitalització de l’economia i, en concret, el que és el Blockchain, ens porta al ‘ownership’. Tots serem amos del que puguem associar a la nostra identitat digital.” La col·laboració entre usuaris dona lloc a una nova generació de plataformes que prosperen gràcies a les contribucions d’un bloc de talent global descentralitzat, que no ha de demanar permís a cap entitat governamental.
Ara bé, com apunta l’experta en criptoeconomia, “tota llibertat comporta més responsabilitat”, la davallada del mercat de les criptomonedes no és causat per les noves tecnologies “el problema que estem vivint ara no són les criptomonedes, la tecnologia no té la culpa. Són les persones que estan fent ús d’aquesta tecnologia que, de vegades, són poc ètiques.”
En aquest context, els governs han vist com es quedaven enrere davant d’un canvi de paradigma que pot presentar un desafiament a l’estructura de poder establerta, i sota el seu domini. La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC), serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat? Podeu veure el capítol complet aquí.
Que no faltin! Capítol: 3
David Garrofé, empresari i secretari general de la patronal catalana CECOT des de 1988 fins al 2021, ens parlarà del futur del mercat laboral. Podràs seguir la conversa en directe des de La Plaça, a partir de les 19:00 del dimarts 13 de desembre. Si hi vols participar com a públic, pots demanar la teva plaça escrivint a [email protected].
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Enmig del debat sobre els canvis que cal fer a l’educació per revertir el baix nivell de l’alumnat català, el director de continguts i mitjans d’11Onze, Toni Mata, aporta una nova pregunta: per què no s’educa financerament als ciutadans del futur?
Dels mals resultats de l’alumnat català a l’informe PISA se n’ha parlat tant que sembla que l’única solució serà seguir-ne parlant. Parole, parole, parole, que parafrasejava en Xavier Massó de “Professors de Secundària” fa uns dies a Rac1. La veritat, però, és que, de cop i volta el país sembla preocupat perquè els joves no comprenen el que llegeixen. És que és estrany? És que algú li interessa que els nous ciutadans aprenguin res que, realment, els faci capaços de viure una vida plena i tan lliure i feliç com sigui possible? Si d’això es tractés, segurament, el currículum educatiu seria prou diferent i donaria un espai central, de ben segur, a l’educació financera.
A Catalunya els joves surten de secundària i del batxillerat sense saber llegir una nòmina. Sense comprendre com es calculen els impostos ni a què es dediquen. Sense tenir ni la més remota idea de com es calcula una prestació d’atur o una baixa. Sense comprendre com es creen els diners, què és la inflació o com es calculen els interessos d’un préstec. Com han de ser ciutadans lliures els nostres fills si no són capaços de comprendre com es gestiona un bé tan essencial per a les seves vides com és el diner? Algú dirà que al batxillerat humanístic i social s’imparteix una assignatura d’economia. I és cert. Entesos, quedem-nos tranquils que segur que aquests alumnes ho explicaran als de les altres modalitats.
I els adults?
Evidentment, no surten gaire ben parats. Segons els estudis de l’OCDE, només el 34% dels adults europeus tenen coneixements mínims en educació financera. És, molt probablement, aquest desconeixement generalitzat el que fa possible que donem tan poca importància a l’educació financera. És ben cert que els centres de secundària poden demanar participar en el programa d’educació financera a les escoles. Però ja hi som: quines escoles ho demanaran si és opcional? Quants tallers s’oferiran? I, sobretot, qui els farà? Perquè darrere del programa d’educació financera a les escoles que ofereix la Generalitat hi ha tota la gran banca espanyola i espanyola (abans catalana i espanyola). De debò confiarem l’educació financera dels nostres fills i filles a uns tallers impartits pels banquers? I fins a quin punt els banquers tindran interès en què els nostres fills i filles es qüestionin si l’actual és un model acceptable?
És desencoratjador veure com als ciutadans del futur se’ls neguen eines bàsiques per a la vida adulta: què en saben d’educació financera?
És francament desencoratjador veure com el Departament d’Educació no ofereix als nostres infants les eines mínimes per comprendre el món i moure-s’hi amb una certa autonomia. Però tot plegat té un gran sentit sistèmic perquè garanteix generacions de ciutadans dependents i, per tant, molt còmodes. Si no coneixes com funciona el món, és impossible canviar-lo.
Això sí, tothom tranquil! El Departament d’Educació va anunciar la creació d’una comissió d’experts on, de ben segur, hi haurà representants de prestigioses fundacions que al seu torn estan plenes de més experts i que estan ben regades d’ajudes. Així quan es reuneixin en aquesta comissió estaran ben contents i ningú alçarà la mà per dir que, si han de contractar experts, comissions i fundacions per fer la feina del Departament d’Educació, ben bé per a què serveix el Departament d’Educació? D’aquesta manera podríem tornar a l’educació financera i ens adonaríem que conèixer com es gestionen els diners públics també és un tema perillós perquè algú es podria fer aquesta mena de preguntes que no convenen a ningú.
Mirem de posar-hi remei
A 11Onze estem abocats a l’educació financera des del principi. Hi ha cursos disponibles a Aprendre, vam començar a desplegar el projecte d’11Onze Escola, vam posar en marxa la sèrie El Diner, i seguim formant i informant sobre economia i finances cada dia des d’11Onze Magazine. Mirem de fer l’economia comprensible perquè els ciutadans siguin capaços de prendre decisions fonamentades.
Però la veritat absoluta és que els ciutadans estem sols. I que passen els anys i la sensació de solitud s’incrementa. I que només hi ha un camí: ajuntar-se i esforçar-se. D’aquí la voluntat d’11Onze de crear una comunitat educada i formada financerament. Només l’educació ens farà lliures. I, és ben clar, aquest és el problema.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
