“No és una samarreta, és un compromís”

T’imagines un projecte col·laboratiu partint de la base que si volem un món millor, hem de començar a construir-lo sumant compromisos personals? Doncs així va sorgir una idea que s’ha convertit en realitat. Ens ho explica Xavi Vega, fundador del projecte, en un nou pòdcast de Persones.

Xavi Vega, dissenyador gràfic i professor de la Facultat de Comunicació de Blanquerna, volia fer alguna cosa per canviar el món. Estava convençut que si entre tots anàvem sumant petits compromisos, estaríem contribuint a fer un món millor. Cadascú té la seva visió personal de com seria un món ideal, però el canvi ha de començar des de la base, des de la comunitat.

Partint d’aquest concepte, Vega ha creat un projecte altruista perquè la gent se sumi a diferents compromisos a canvi d’una samarreta. “Es crea un compromís, hi ha una part que cobreix el cost de la samarreta, i una altra que és per donacions a petites organitzacions que fan un món millor”, explica Vega.

Un món més solidari, més lliure i més igualitari

La constant degradació dels drets socials i laborals, la corrupció generalitzada i la pèrdua de llibertats individuals que hem patit els últims anys, posen en evidència que encara ens queda molt camí per recórrer si volem viure en una societat pensada per afavorir el benestar de les persones.

Comprometre’s a ser part del canvi comporta ser proactiu amb accions individuals o donant suport a projectes que treballen per a esperonar aquest canvi de paradigma. En aquest sentit, Vega s’ha sorprès de veure com més d’una empresa ha proposat contribuir al projecte de forma totalment altruista, “moltes empreses grans amb les quals he contactat, i que tenen responsabilitat social corporativa, volen fer l’aportació per consciència, perquè els agrada el projecte, però no volen ni que surti la seva marca”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Enguany, la plataforma International Women’s Day llança un concepte de campanya sofisticat, o més sofisticat si cap, que altres campanyes del 8M, com és: #EmbraceEquity.

La traducció aproximada d’Embrace Equity vindria a ser: Abraça l’Equitat.

La nova campanya gira entorn de l’equitat, un concepte que difereix del concepte d’igualtat. I és crucial entendre la diferència entre un vocable i un altre. Perquè tenir igualtat d’oportunitats, per se, no disminueix la bretxa de gènere.

Igualtat significa que tractem a tots per igual: cada persona o grup de persones rep els mateixos recursos i oportunitats. Posem un exemple: donem el mateix llibre a un alumne amb visió i a un altre invident. La situació és d’igualtat d’oportunitats, però no és equitativa. L’equitat consisteix a tenir en compte les diferències personals i poder facilitar els recursos per a eliminar o minimitzar els desavantatges i així poder donar les mateixes oportunitats des d’un punt de partida amb iguals avantatges. En el nostre exemple anterior actuar amb equitat seria donar a l’alumne invident un llibre adaptat en braille perquè tingués les mateixes oportunitats que l’alumne amb visió.

Equitat significa que brindem recursos i oportunitats que s’ajusten a les necessitats o circumstàncies específiques d’aquesta persona o grup i, d’aquesta manera, podem aconseguir un resultat igualitari. La campanya d’enguany vol que aprenguem el concepte d’equitat i això ens permetrà exigir i exigir-nos una societat més inclusiva. La veritable inclusió requereix accions equitatives.

132 anys per a tancar la bretxa de gènere

La igualtat és absolutament necessària per a establir les primeres regles del “joc”, si bé l’equitat és imprescindible per a progressar en la bretxa de gènere, en aquest ‘gap’ existent entre homes i dones. És interessant revisar l‘informe ‘World Economic Forum’s Global Gender Gap 2022’, on s’observa aquest gran ‘gap’ o bretxa entre homes i dones, gran ‘gap’ perquè s’estima que podria portar-nos uns 132 anys tancar aquesta bretxa.

Segons l’informe, i com es pot veure en el gràfic, Espanya està en el lloc 17 i Islàndia és el país que lidera el rànquing de països amb més igualtat i equitat entre homes i dones.

100 anys d’inequitat

Lo nostre, aquesta inequitat entre gèneres, sembla que va per a llarg. Seguim, doncs, insistint, continuem fomentant les campanyes del 8M, que es repeteixin en el temps i es facin virals. Cadascú que ho celebri o ho reivindiqui a la seva manera perquè no ens donin els 100 anys d’inequitat.

N.B. “Compañera, dame tira”

Astúries, el 8M el celebrarà amb la seva pròpia temàtica: “Compañera, dame tira” Una expressió minera, essència mateixa de la solidaritat i de l’asturià. Han compost el seu propi himne amb el qual prendran els carrers el 8M: «Dende les Cuenques mineres, la capital y occidente, de la costa y del oriente, equí tamos les muyeres».

Banda sonora de l’article

“Embraceable You”. Una cançó estàndard de jazz amb música de George Gershwin i lletra d’Ira Gershwin. La cançó va ser escrita en 1928 per a una opereta inèdita titulada East Is West. Es va publicar el 1930 i es va incloure en el musical de Broadway d’aquest any Girl Crazy, interpretada per Ginger Rogers en una rutina de cant i ball coreografiada per Fred Astaire. L’enregistrament de Billie Holiday de 1944 va ser inclosa en el Saló de la Fama dels Grammy en 2005.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En el mercat immobiliari, i concretament en el del lloguer, ens podem trobar amb situacions molt diverses i que poden suposar abusos i incompliments de la normativa vigent en cada moment. Però tots els abusos els pateix el llogater? O el propietari també es pot veure indefens?

El setembre passat, va entrar en vigor la nova Llei de contenció de preus del lloguer (Llei 11/2020 de 18 de setembre), amb l’objectiu de frenar la ingent pujada de preus que s’estava vivint, especialment a Barcelona i àrea metropolitana. Amb aquesta es rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer en zones amb alta demanda d’habitatge. S’ha aconseguit una reducció del 4,12% de mitjana.

Amb aquestes mesures, sembla que els polítics responen a les demandes de plataformes i sindicats, en favor d’un habitatge a preus assequibles o, si més no, regulats. Fins i tot, s’ha publicat una Guia Ràpida per conèixer l’abast de la nova normativa.

Quins són els abusos?

És evident que era insostenible mantenir el model alcista en els preus de l’arrendament, tal com ha estat passant els darrers anys. Els llogaters tenen uns drets bàsics que a vegades es veuen vulnerats, i que haurien de denunciar en cas de trobar-se en alguna d’aquestes situacions d’abús:

• En firmar el contracte de lloguer, el propietari ha d’entregar la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic. L’obtenció d’aquests documents té un cost, per la qual cosa, alguns propietaris poden intentar arrendar l’habitatge sense tenir-los, tot i ser obligatoris. Pel lloguer de locals només és obligatori el certificat energètic. 
• Fer un ús pacífic de l’habitatge, sense que el propietari ho pugui pertorbar. Molts cops es produeix l’anomenat bullying (assetjament) immobiliari, que consisteix a fer la vida impossible al llogater perquè marxi, i així poder especular amb aquell habitatge. Aquestes accions les solen dur a terme els grans tenidors, com ara fons d’inversió.
• El propietari s’ha de fer càrrec de les reparacions necessàries i de conservació. El llogater pot fer aquestes reparacions si són urgents, previ avís, i se li podrà descomptar del preu, però a vegades no s’accepten aquestes reparacions com a necessàries, i no hi ha retorn del cost.
• Pot resoldre el contracte i recuperar la fiança, però hi ha propietaris que no la volen tornar, i podria ser que aquests diners no s’haguessin dipositat a l’INCASÒL, tal com és preceptiu. Això pot significar que no s’hagi registrat el contracte de lloguer i, per això, podríem tenir més dificultats per la recuperació de la fiança.

Ara bé, el dret al retorn de la fiança es perd si es deixa l’habitatge amb desperfectes, que poden suposar un cost de reparació.

Protecció dels propietaris

Tot i això, ens podem trobar que el propietari no sigui el culpable d’una relació conflictiva amb l’arrendador. Per exemple, pot passar que l’habitatge no hagi estat llogat legalment, sinó que algú hagi decidit entrar-hi a viure sense permís; que hi hagi impagaments de la renda acordada; o, fins i tot, que hi hagi un mal comportament del llogater.

La nova llei no resol cap d’aquestes situacions en les quals un propietari es pot trobar i que, com a ciutadà, també té dret que se li donin eines per a resoldre-les. L’única previsió que es fa és de cara als petits tenidors que puguin estar en situació de vulnerabilitat, als quals se’ls permet una pujada del 5% del lloguer, per sobre dels màxims establerts.

El propietari es pot trobar en situació d’indefensió amb facilitat, ja que es considera que és la part forta del tracte. Però el cert és que pot veure com un llogater deixa de pagar-li o li fa malbé l’habitatge, i que la solució al problema sempre ha de passar pels jutjats, fet que li suposa un alt cost de temps i de diners. 

La qüestió és que aquesta problemàtica afecta de la mateixa manera als fons d’inversió i a petits tenidors. Amb les noves regulacions, sembla que aquesta situació comença a revertir, ja que tenen en compte la diversitat de propietaris que hi ha, i fan una mica més equitatiu el repartiment de responsabilitats en aquesta bogeria que és el mercat immobiliari.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Hi ha mines d’or en tots els continents excepte l’Antàrtida, sovint en zones remotes i empobrides. Les dades del World Gold Council mostren que l’explotació responsable de l’or contribueix al desenvolupament econòmic i social de moltes comunitats locals.

L’or ha estat un metall preciós únic, amb un gran valor emocional, cultural i financer al llarg de la història. A més, l’or té cada vegada més aplicacions tecnològiques, que el porten a ser present en telèfons mòbils, kits de proves mèdiques o coixins de seguretat per a vehicles.

Però els recursos aurífers també són una font essencial d’oportunitats en molts països en desenvolupament. Com indica un informe del World Gold Council, les explotacions d’or responsables generen nombrosos llocs de treball, faciliten la construcció d’infraestructures i contribueixen al desenvolupament de les comunitats locals, a més d’aportar abundants ingressos a través d’impostos i cànons.

Ocupació ben remunerada

L’anàlisi de les operacions de 31 de les 32 empreses membres del World Gold Council mostra que en 2020 eren les responsables de prop de 200.000 llocs de feina directes i 1,2 milions indirectes en els 38 països on són presents. A més, la reutilització dels salaris obtinguts en la cadena de subministrament de l’or sustenta altres 700.000 llocs de treball en l’economia en general.

Els treballadors de la indústria de l’or estan ben remunerats, amb una mitjana sis vegades superior al salari mitjà nacional. I cal tenir en compte que el 95% dels empleats pertanyen al país on està situada la mina. El percentatge d’expatriats s’ha reduït en els últims set anys a la meitat.

Desenvolupament de les comunitats locals

Les empreses del sector reconeixen els beneficis mutus d’integrar-se el més possible en l’economia local, recorrent a la població i a les cadenes de subministrament autòctones. Això dona suport a la seva “llicència per operar” i permet a la comunitat beneficiar-se del desenvolupament econòmic i social de la mina.

De fet, operar en un enclavament aïllat d’esquena a la comunitat local ja no és una opció viable per a cap empresa minera. Per tenir èxit, han de generar beneficis sostenibles per a la població local, especialment en els llocs més pobres i remots, on sovint hi ha poques vies alternatives per a l’activitat econòmica i el progrés de la comunitat.

Això ha suposat que l’any 2020 les empreses que integren el World Gold Council gastessin més de 430 milions d’euros en inversió comunitària. A més de cobrir les necessitats d’una mina d’or, és evident que les inversions en carreteres, subministrament d’aigua i electricitat suposen un benefici a llarg termini per a les empreses i comunitats de la zona.

A aquest import se sumen 7.600 milions d’euros pagats en impostos i regalies, que reverteixen en la millora dels serveis públics, l’educació, la sanitat i les infraestructures dels països on es troben les mines. En molts països en desenvolupament, aquests tributs constitueixen una proporció notable de la base impositiva nacional i fan possible que es beneficiïn tant les zones mineres com les no mineres.

Una aportació considerable al PIB

En total, s’estima que l’aportació d’aquestes empreses al PIB dels 38 països on operen va ascendir a prop de 40.000 milions d’euros. Per cada euro de producció d’or, almenys 63 cèntims van acabar com a salaris, impostos o ingressos per als propietaris d’empreses locals.

Tot i que històricament les operacions mineres no sempre han conduït a millores en el desenvolupament humà i social de les comunitats locals, cada vegada més es tendeix a aplicar estrictes protocols mediambientals, de governança i socials com a condició per a operar. Per això, la indústria de l’or s’està convertint en un important motor econòmic i social per a molts països de tot el món.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Segur que has sentit a parlar de l’economia col·laborativa, és a dir, totes aquelles activitats que suposen un intercanvi de béns i serveis entre persones. Però què caracteritza exactament aquest model? Com posar-lo en pràctica en l’era digital?

Abans que l’economia col·laborativa fos tendència, el seu consum es limitava al cercle més pròxim. Tot quedava a casa, tenia una escala gairebé familiar. Tanmateix, gràcies a Internet, és possible connectar amb persones de tot el món amb interessos comuns. La digitalització de la societat i la crisi econòmica han afavorit el desenvolupament de nous models de negoci i noves formes de consum.

L’economia col·laborativa té diversos avantatges. El primer, i més important, és que permet optimitzar els recursos, perquè podem donar més utilitat als nostres productes. A més, també ofereix al consumidor final més varietat. Alhora, és un bon model per estalviar, perquè els clients poden comprar béns i serveis de segona mà a un preu inferior al de mercat. Tot plegat genera un ecosistema basat en el compromís, la solidaritat i la generació d’idees, sovint de la mà d’emprenedors amb nous negocis, que generen ocupació, riquesa i innovació.

D’altra banda, però, també cal tenir present que l’economia col·laborativa, en tractar-se d’un model entre particulars, no té un mercat regulat legalment i la competència és força deslleial. Per això, és un sector que dona lloc a queixes i protestes dels sectors afectats, fet que pot desprotegir al consumidor. 

Economia compartida, un ventall de possibilitats

Dins d’aquest model d’economia col·laborativa, que sovint també s’anomena “economia compartida”, n’hi ha de moltes menes diferents, amb diferents funcions, que varien en funció de les necessitats i els productes. Hi ha, per exemple, els negocis de consum col·laboratiu, que fan servir plataformes digitals a través de les quals els usuaris es posen en contacte per intercanviar béns o articles, com el transport col·laboratiu, l’allotjament col·laboratiu i el comerç col·laboratiu de segona mà, entre d’altres.

També hi ha les empreses de coneixement obert, és a dir, tots aquells negocis que promouen la difusió del coneixement sense barreres legals o administratives. Poden presentar-se en el dia a dia o a través de plataformes informàtiques a les quals acudeixen usuaris amb necessitats. Així mateix, trobem el model de producció col·laborativa, és a dir, xarxes d’interacció digital que promouen la difusió de projectes o serveis de tota mena. La diferència amb els dos models anteriors és que el que s’ofereix també es produeix en el si d’aquestes plataformes.

Per últim, trobem les iniciatives de finances col·laboratives. Microcrèdits, préstecs, estalvis, donacions i vies de finançament s’inclouen en aquest subgrup, on els usuaris es posen en contacte per satisfer necessitats en qualsevol d’aquests aspectes. El millor exemple el veiem en les plataformes de ‘crowdfunding’, un model de finançament per aquells que desitgen fer donacions per iniciatives concretes.

Les quatre característiques del model

Malgrat l’heterogeneïtat dels negocis i indústries que s’engloben dins d’aquest model, les empreses de l’economia col·laborativa es poden descriure a través de quatre característiques:

1. Fan servir tecnologies de la informació (TIC), disponibles a través de plataformes basades en la web, com les “aplicacions” mòbils en dispositius amb accés a Internet, per a facilitar les transaccions entre dues parts.
2. Confien en els sistemes de qualificació basats ​​en l’usuari, per al control de qualitat, la qual cosa garanteix un nivell de confiança entre els consumidors i els proveïdors de serveis que no s’han trobat prèviament.
3. Ofereixen als treballadors flexibilitat, perquè aquest equip sovint brinda els seus serveis a través de plataformes de correspondència digital.
4. L’equip disposa de les seves eines pròpies. En la mesura en què les eines i els actius són necessaris per a proporcionar un servei, les empreses de correspondència digital confien que els treballadors usin els seus.

En definitiva, el model d’economia col·laborativa pot ajudar a fer créixer els nostres negocis, perquè permet als consumidors estalviar, perquè aposta pel desenvolupament sostenible, perquè impulsa una nova gestió dels recursos, perquè hi ha més oferta i perquè, al final, tot plegat suposa un benefici mediambiental.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Aquest any, per fi, deixem enrere unes festes de Nadal sense mascareta i donarem la benvinguda a uns Reis d’Orient carregats de caramels. I després de ses Majestats, arriben les rebaixes. Així doncs, quin dia comencen les rebaixes d’hivern? 

En el cas de Catalunya, el Consell Assessor de Comerç, va aprovar que el període de rebaixes d’hivern comencés de manera oficial el 23 de desembre del 2022 i acabés el 12 de març del 2023. Dit això, no deixa de ser una recomanació, ja que després dels canvis en les normatives dels últims anys que van alliberar els horaris comercials i períodes de descomptes, les botigues ja no s’han d’esperar a una data específica per començar les rebaixes.

Gràcies a la nova normativa es van flexibilitzar els períodes de rebaixes – ho veiem amb el Black Friday o els descomptes puntuals de desembre – però la majoria de botigues i marques continuen apostant per les dates clàssiques per a començar amb les rebaixes d’hivern. Així doncs, gairebé totes les botigues continuen celebrant les rebaixes a partir del 7 de gener, després de Reis.

Així i tot, moltes marques avancen les rebaixes a les seves botigues en línia o a través de les seves apps. De la mateixa manera, si prenem com a exemple el que han fet en anys anteriors, també a les tendes físiques hi haurà descomptes des d’uns dies abans de Reis en certs articles o determinades línies de productes.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El mercat laboral del futur és el tema d’aquest tercer episodi del video pòdcast d’educació financera d’11Onze. Des de les 19h podràs seguir la conversa en directe amb David Garrofé en aquesta pàgina.

Com és habitual, el ‘Que no faltin!’ es podrà veure en exclusiva en directe a La Plaça, en el reproductor que hi ha en aquest article. Els usuaris que ho desitgin poden deixar preguntes als comentaris d’aquesta notícia perquè en David Garrofé les respongui en directe.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El dimarts 13 de desembre a les 19 h el ‘Que no faltin!’ compta amb l’empresari David Garrofé. Si vols participar-hi, demana la teva plaça escrivint a [email protected].

Amb una baixa natalitat, faltarà mà d’obra. Amb la digitalització, desapareixeran unes feines i se’n crearan de noves. Amb la grandíssima mobilitat internacional, els nostres joves més talentosos estaran temptats de marxar a altres llocs amb millors condicions. Està preparada Catalunya pel mercat laboral del futur? Què els cal als nostres empresaris? Quines seran les feines més demandades?

En parlem el dimarts vinent al nostre vídeo-pòdcast d’educació financera, ‘Que no faltin!’. Per això comptarem amb l’empresari David Garrofé, que durant més de 30 anys va ser secretari general de Cecot. Serà una bona oportunitat perquè el públic d’11Onze pugui preguntar el que consideri necessari sobre aquest tema. Si voleu demanar plaça per participar-hi, podeu enviar un correu a [email protected].

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En la segona edició del “Que no faltin!”, Susana Rodríguez Urgel, fundadora de The Digital Advisory Board, va compartir els seus coneixements de criptoeconomia amb l’audiència de La Plaça.

Les possibilitats que brinden les noves tecnologies han obert el camí a la criptoeconomia, un nou concepte tecnoeconòmic que coordina a diferents actors del sector de les FinTech, amb la finalitat de crear una economia descentralitzada a través de la tecnologia de cadena de blocs “blockchain” i les criptomonedes.

Com explica Rodríguez, “La digitalització de l’economia i, en concret, el que és el Blockchain, ens porta al ‘ownership’. Tots serem amos del que puguem associar a la nostra identitat digital.”  La col·laboració entre usuaris dona lloc a una nova generació de plataformes que prosperen gràcies a les contribucions d’un bloc de talent global descentralitzat, que no ha de demanar permís a cap entitat governamental.

Ara bé, com apunta l’experta en criptoeconomia, “tota llibertat comporta més responsabilitat”, la davallada del mercat de les criptomonedes no és causat per les noves tecnologies “el problema que estem vivint ara no són les criptomonedes, la tecnologia no té la culpa. Són les persones que estan fent ús d’aquesta tecnologia que, de vegades, són poc ètiques.”

En aquest context, els governs han vist com es quedaven enrere davant d’un canvi de paradigma que pot presentar un desafiament a l’estructura de poder establerta, i sota el seu domini. La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC), serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat? Podeu veure el capítol complet aquí.

Que no faltin! Capítol: 3

David Garrofé, empresari i secretari general de la patronal catalana CECOT des de 1988 fins al 2021, ens parlarà del futur del mercat laboral. Podràs seguir la conversa en directe des de La Plaça, a partir de les 19:00 del dimarts 13 de desembre. Si hi vols participar com a públic, pots demanar la teva plaça escrivint a [email protected].

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les monedes digitals dels bancs centrals i la nostra identitat ‘virtual’ al metavers jugaran un paper cabdal en la proposta per a reconstruir el model econòmic global que es plantejava des del fòrum econòmic de Davos. Quines conseqüències tindrà aquest canvi de paradigma per a les nostres vides? En una nova Fintech Talks, James Sène, president i fundador d’11Onze, ens explica els canvis que venen, i ens fa reflexionar sobre com afrontar-los.

Dos lleons coronen els pilars al peu de l’escala amb baranes de pedra que condueix a l’entrada principal de la Vil·la Urània. La casa és una torre envoltada per un jardí situada en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que va ser cedida en testament a l’Ajuntament de Barcelona per l’astrònom Josep Comas i Solà. Un espai d’estil neoclàssic que s’ha reinventat combinant tradició amb modernitat, reconvertint-se en una cafeteria Japonesa, l’Oyatsu Lab, esdevé l’escenari ideal per a una Fintech Talks que analitza com serà el reinici del model econòmic actual.

És ben entrat el capvespre quan el públic assistent comença a omplir la cafeteria. A diferència d’altres convocatòries organitzades prèviament per 11Onze, aquesta xerrada està pensada per ser més distesa, en petit comitè, perquè flueixi la conversa entre audiència i ponent. Gemma Vallet, directora d’11Onze District, s’encarrega de fer les preguntes introductòries i moderar el debat.

Davant de la imminent recessió econòmica, la primera pregunta és òbvia, com hem arribat fins a aquest punt? D’entrada, Sène assenyala que 11Onze fa un parell d’anys que està explicant i avisant que la crisi del deute sobirà dels estats ens portarà a una crisi global amb importants conseqüències socioeconòmiques, “quan els bancs privats creen diners del no-res, constantment, és inevitable la inflació”.

Creixement il·limitat en un planeta de recursos finits

La interacció amb el públic assistent no es fa esperar, i la conversa deriva cap a la teoria econòmica neoclàssica, necessària per entendre el model econòmic actual. La gestió de l’escassetat com a concepte fonamental del sistema capitalista ha marcat un camí enfocat a un creixement il·limitat, que és del tot insostenible precisament pels recursos limitats del nostre planeta.

Un nou model mutualista, més comunitari, basat en les xarxes socials, on la majoria de les coses es comparteixen, s’està imposant com a contrapartida a l’statu quo existent fins fa pocs anys. Ens trobem davant d’una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”, apunta Sène.

S’arriba a la conclusió que aquest canvi de model és inevitable, però que al mateix temps, els actors que ara dominen i dirigeixen l’economia faran el possible per perpetuar un sistema on es restringeixi l’accés de la gent als béns, per tant, assegurant la rellevància de l’escassetat en el model econòmic.

Un món virtual i virtualitzat

Són temes difícils d’explicar i que costen d’assimilar, però el president d’11Onze no s’arronsa, i proposa dues ‘tips’ per entendre el que està passant: com funciona l’ecosistema i les regles del joc. Però abans, apunta que hem de tenir clar que no vivim en un món virtual, sinó en un món virtualitzat, és a dir, “el que passa en el món digital, té un impacte real en la nostra vida, estem passant a un món totalment virtualitzat”.

La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat, mentre que el metavers jugarà un paper clau en digitalitzar les nostres identitats. Les interpel·lacions del públic apunten que potser ja hem fet tard per evitar un fet consumat, mentre que Sène afirma que la informació i educació financera són els recursos essencials perquè la població pugui defensar les seves llibertats.

El debat està obert i s’allarga fins ben passada l’hora de sopar, la conversa no només ha fluït, sinó que s’ha transformat en tot un seguit d’idees que augmenten la intel·ligència col·lectiva de la nostra comunitat, i sobretot, esperonen l’aprenentatge, tan necessari per a la nostra sobirania financera. Pròximament, publicarem aquesta Fintech Talks a 11Onze TV de La Plaça.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!