El Banc Central Europeu detecta deficiències fonamentals en la manera en què els bancs de l’eurozona aborden la ciberseguretat i avisa que estan perdent milions d’euros per culpa del cibercrim, sistemes de gestió antiquats i la baixa qualitat dels serveis tecnològics externalitzats.

El sector bancari ha introduït importants canvis tecnològics en els últims anys, especialment arran de la necessitat d’actualitzar-se davant del canvi de paradigma en la gestió de les finances que han esperonat les fintech. La inversió en tecnologies de la informació a la banca ha estat notablement superior a la de la majoria d’indústries, però aquesta transició cap a la digitalització de les finances per a millorar l’eficiència bancària no ha estat fàcil.

En aquest context, el Banc Central Europeu (BCE) ha realitzat una enquesta entre els bancs de l’eurozona que supervisa i ha dut a terme 22 inspeccions des de 2020 per a comprovar fins a quin punt estan preparats per a fer front al cibercrim. L’estudi del BCE deixa una imatge preocupant sobre la preparació del sector bancari europeu, arribant a la conclusió que els problemes són “més greus i generalitzats” del que es preveia.

Pel que fa a l’incompliment dels contractes per part dels serveis tecnològics externalitzats, l’enquesta feta per la institució de la UE indica que això ha comportat un cost addicional de 148 milions d’euros als bancs el 2022, un augment del 360% respecte a l’any anterior.

Tot i que el BCE explicava que aquestes pèrdues es deuen principalment per la manca de disponibilitat o mala qualitat dels serveis subcontractats, aquestes “es van concentrar en unes poques entitats significatives i, per tant, no indiquen una tendència sectorial”. Així mateix, constatava que “els acords de subcontractació dels bancs sovint no abordaven prou els requisits de seguretat informàtica”.

Es dupliquen les operacions fraudulentes a la banca espanyola

Segons l’últim informe del Banc d’Espanya, corresponent a 2022, les reclamacions per operacions fraudulentes han augmentat un 109,1%, duplicant-se des de l’any anterior. Concretament, es van tramitar 34.146 reclamacions en el Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya.

La pràctica del phishing en destaca com una de les principals causes (10.361 de les denúncies) que hi ha al darrere de l’increment d’aquestes reclamacions sobre targetes i transferències, motivades per operacions presumptament fraudulentes. Recordem que el phishing consisteix a crear una pàgina web molt semblant a alguna que tu utilitzes normalment, per fer-t’hi entrar i robar-te certa informació.

A més, cal tenir en compte que durant el 2022 encara no hi havia peticions de clients sobre el nou Codi de Bones Pràctiques, que es va aprovar a la fi de l’exercici, i que ha fet augmentar les reclamacions en el 2023. Per entitats, CaixaBank, BBVA i Banc Santander són les que més reclamacions reben, gràcies a la seva major quota de mercat. En tot cas, en el conjunt europeu, el BCE avisa que aquests resultats “plantegen serioses preocupacions de supervisió que confirmen la necessitat de continuar les inspeccions in situ juntament amb converses entre bancs i supervisors”.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis. Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar.