Com calcular el valor del contingut de casa teva

Un dels detalls importants quan contractem una assegurança per a la llar és calcular el valor del contingut, és a dir, totes les coses que tenim a casa. Això permetrà que l’asseguradora ens pugui compensar en cas de sinistre o robatori.

En l’assegurança de la llar ha de constar el valor del contingut de l’habitatge, que inclou el mobiliari, els estris i els objectes de valor i joies. Fer un càlcul del seu valor és més senzill del que pensem, tal i com explica Sara Casals, cap de producte júnior d’11Onze.

El més aconsellable per estimar el valor de les nostres pertinences és fer-ho per estances, elaborant un llistat amb tots els béns i assignant a cadascun d’ells el valor de reposició, que és el que ens costaria en aquest moment comprar en el mercat l’objecte en qüestió. Hem de pensar que la valoració del contingut condicionarà el preu de l’assegurança, així que no ens interessa valorar-lo per sobre del preu real, ja que això incrementaria el preu de l’assegurança.

Les joies i objectes de valor com les obres d’art tenen un tractament especial i s’han de declarar en el seu apartat corresponent. A més, pel que fa a aquest tipus d’objetes, “el nivell de cobertura que ens oferirà l’asseguradora estarà relacionat amb les mesures de seguretat que tinguem a la llar”, indica Casals.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Enmig del debat sobre els canvis que cal fer a l’educació per revertir el baix nivell de l’alumnat català, el director de continguts i mitjans d’11Onze, Toni Mata, aporta una nova pregunta: per què no s’educa financerament als ciutadans del futur?

Dels mals resultats de l’alumnat català a l’informe PISA se n’ha parlat tant que sembla que l’única solució serà seguir-ne parlant. Parole, parole, parole, que parafrasejava en Xavier Massó de “Professors de Secundària” fa uns dies a Rac1. La veritat, però, és que, de cop i volta el país sembla preocupat perquè els joves no comprenen el que llegeixen. És que és estrany? És que algú li interessa que els nous ciutadans aprenguin res que, realment, els faci capaços de viure una vida plena i tan lliure i feliç com sigui possible? Si d’això es tractés, segurament, el currículum educatiu seria prou diferent i donaria un espai central, de ben segur, a l’educació financera.

A Catalunya els joves surten de secundària i del batxillerat sense saber llegir una nòmina. Sense comprendre com es calculen els impostos ni a què es dediquen. Sense tenir ni la més remota idea de com es calcula una prestació d’atur o una baixa. Sense comprendre com es creen els diners, què és la inflació o com es calculen els interessos d’un préstec. Com han de ser ciutadans lliures els nostres fills si no són capaços de comprendre com es gestiona un bé tan essencial per a les seves vides com és el diner? Algú dirà que al batxillerat humanístic i social s’imparteix una assignatura d’economia. I és cert. Entesos, quedem-nos tranquils que segur que aquests alumnes ho explicaran als de les altres modalitats.

I els adults?

Evidentment, no surten gaire ben parats. Segons els estudis de l’OCDE, només el 34% dels adults europeus tenen coneixements mínims en educació financera. És, molt probablement, aquest desconeixement generalitzat el que fa possible que donem tan poca importància a l’educació financera. És ben cert que els centres de secundària poden demanar participar en el programa d’educació financera a les escoles. Però ja hi som: quines escoles ho demanaran si és opcional? Quants tallers s’oferiran? I, sobretot, qui els farà? Perquè darrere del programa d’educació financera a les escoles que ofereix la Generalitat hi ha tota la gran banca espanyola i espanyola (abans catalana i espanyola). De debò confiarem l’educació financera dels nostres fills i filles a uns tallers impartits pels banquers? I fins a quin punt els banquers tindran interès en què els nostres fills i filles es qüestionin si l’actual és un model acceptable?

És francament desencoratjador veure com el Departament d’Educació no ofereix als nostres infants les eines mínimes per comprendre el món i moure-s’hi amb una certa autonomia. Però tot plegat té un gran sentit sistèmic perquè garanteix generacions de ciutadans dependents i, per tant, molt còmodes. Si no coneixes com funciona el món, és impossible canviar-lo.

Això sí, tothom tranquil! El Departament d’Educació va anunciar la creació d’una comissió d’experts on, de ben segur, hi haurà representants de prestigioses fundacions que al seu torn estan plenes de més experts i que estan ben regades d’ajudes. Així quan es reuneixin en aquesta comissió estaran ben contents i ningú alçarà la mà per dir que, si han de contractar experts, comissions i fundacions per fer la feina del Departament d’Educació, ben bé per a què serveix el Departament d’Educació? D’aquesta manera podríem tornar a l’educació financera i ens adonaríem que conèixer com es gestionen els diners públics també és un tema perillós perquè algú es podria fer aquesta mena de preguntes que no convenen a ningú.

Mirem de posar-hi remei

A 11Onze estem abocats a l’educació financera des del principi. Hi ha cursos disponibles a Aprendre, vam començar a desplegar el projecte d’11Onze Escola, vam posar en marxa la sèrie El Diner, i seguim formant i informant sobre economia i finances cada dia des d’11Onze Magazine. Mirem de fer l’economia comprensible perquè els ciutadans siguin capaços de prendre decisions fonamentades.

Però la veritat absoluta és que els ciutadans estem sols. I que passen els anys i la sensació de solitud s’incrementa. I que només hi ha un camí: ajuntar-se i esforçar-se. D’aquí la voluntat d’11Onze de crear una comunitat educada i formada financerament. Només l’educació ens farà lliures. I, és ben clar, aquest és el problema.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Amb l’entrada d’any, tots ens proposem assolir algunes fites personals. I, possiblement, el propòsit que suma més adeptes és el de fer exercici. Ara, un estudi de la Universitat de Boston demostra que l’entrenament intens i breu pot millorar la forma física molt més que els exercicis suaus, com caminar 10.000 passes al dia. T’ho expliquem!

Ens passem el dia davant de la pantalla, a l’oficina o teletreballant, i sovint és un miracle si aconseguim arrencar-li al dia una mitja horeta per fer esport. Aquests 30 minuts, però, poden ser la clau per compensar les vuit hores de treball. Els investigadors de la facultat de Medicina de la Universitat de Boston, liderats pel doctor Matthew Nayor, han analitzat l’esforç de més de 2.000 persones i han conclòs que l’exercici és saludable sempre, és clar, però si s’entrena fort i breu s’obté un resultat millor.

“Hem constatat que, en la millora del cos, l’activitat intensa, però amb menys temps d’esforç, és més eficient que caminar”. El doctor Nayor, que també exerceix com a cardiòleg al Centre Mèdic de Boston, el principal hospital universitari de la ciutat, assegura en un article al World Economic Forum, que “l’efecte negatiu que té el sedentarisme en la forma física pot compensar-se amb nivells molt alts d’activitat”.

A partir de l’estudi, publicat al ‘European Heart Journal’, els investigadors també van descobrir que, curiosament, els valors alts d’activitat i els valors baixos, ambdós realitzats amb vuit anys de diferència, tenen nivells equivalents en l’aptitud física. “Això fa pensar que pot haver-hi un efecte memòria”, afirma Nayor. Sense dissuadir les persones de complir amb les 10.000 passes diàries, els científics demostren que l’esforç intens és tres vegades més eficient que només caminar.

La fita: 75 minuts setmanals d’exercici intens

Així, en una taula d’exercicis, els investigadors consideren que un exercici de nivell baix com caminar és fer entre 60 i 99 passes per minut, un nivell moderat és fer entre 100 i 129 passos per minut i un nivell intens és fer més de 130 passes per minut.

Amb aquesta classificació, els investigadors recomanen o bé dedicar entre 150 i 300 minuts setmanals a fer un exercici moderat o bé invertir entre 75 i 150 minuts a la setmana a fer exercici intens, és a dir, exercitar-nos entre 25 i 50 minuts tres dies a la setmana. Amb qualsevol de les dues rutines, obtindrem els mateixos resultats físics. Així que, endavant amb els propòsits d’any nou!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les bosses de gel han estat aquest estiu un article de luxe perquè a molts fabricants no els quadraven els números pel preu de l’energia necessària per a fer i conservar els glaçons. De la mateixa forma, moltes pimes s’estan replantejant la seva producció davant l’encariment de matèries primeres i energia.

Un informe de la patronal Cepyme realitzat en els primers mesos de l’any ja posava de manifest el gran impacte que estava tenint la inflació en les pimes. L’alça de preus havia reduït considerablement els marges de gairebé la meitat de les pimes, un 15 % veien compromesa la seva viabilitat a curt termini i un altre 15 % es veien obligades a buscar finançament alternatiu.

Des de llavors, l’increment de l’IPC no ha fet més que accentuar-se. La majoria de pimes han hagut de traslladar als seus preus l’augment dels costos de producció causats per l’encariment de les matèries primeres i l’energia. El problema és que la facturació no creix en la mateixa mesura que els costos i la tresoreria cada vegada està més tensionada. Per exemple, en el primer trimestre de 2022 els costos totals van pujar un 23 %, mentre que les vendes només van augmentar un 19,8 %. Com a conseqüència, cada vegada és més difícil invertir en innovació i capital humà.

Amb el pas del temps, la inflació afecta cada vegada més negativament al consum. En veure minvat el seu poder adquisitiu, els consumidors prioritzen l’adquisició de béns de primera necessitat i posposen altres decisions de compra.

Mesures desesperades

L’adequada planificació, l’elaboració de plans de crisis que contemplin proveïdors alternatius i una organització flexible ajuden a afrontar aquesta conjuntura, però aquests elements no sempre són suficients per sobreviure, especialment si es confirma en els pròxims mesos el temut escenari d’estagflació, que combina l’estancament de l’economia amb una elevada inflació.

A més, les pimes es poden trobar davant una doble amenaça en els propers mesos si continuen reduint-se els marges comercials i augmenta la pressió dels sindicats per a que pugin els salaris per compensar l’increment de l’IPC. Com a conseqüència, a algunes d’elles els pot resultar més rendible reduir l’activitat per garantir la seva supervivència.

Cepyme ha advertit que “l’encariment de l’energia, sumat al fort augment dels preus de les matèries primeres, minva la capacitat de producció i funcionament” de les pimes. Per això algunes ja estan reestructurant els seus plans de producció o fins i tot plantegen tancaments temporals parcials o totals.

Indústries més perjudicades

En general, els sectors més afectats són els que realitzen un ús intensiu de gas i electricitat, com el metal·lúrgic, el siderúrgic i el paperer. Però també altres com l’agroalimentari i el manufacturer estan posant en marxa plans de contingència per fer front a l’augment de costos.

També l’hostaleria, que a més pateix l’escassetat de personal, amb 16.000 afiliats a la Seguretat Social menys que abans de la pandèmia.

El més habitual és que es redueixin torns o serveis en aquestes indústries per ajustar millor ingressos i costos. De totes maneres, només es tracta d’un pedàs amb efectivitat temporal si la inflació no remet.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El capitalisme conscient és tota una filosofia econòmica i política. El seu objectiu és fer del capitalisme el sistema de cooperació social i progrés humà més poderós que hagi existit mai. La cap d’agents Mireia Cano ens explica per què alguns experts defensen que aquest canvi és possible.

Els creadors del concepte “capitalisme conscient” són l’empresari John Mackey i el professor de màrqueting Rajendra Sisodia. Ambdós han posat fil a l’agulla i han fundat l’ONG Capitalisme Conscient per difondre la seva idea i incidir en les polítiques i l’economia d’arreu del món. Mackey i Sisodia es basen en el poder de les empreses per transformar el món i crear un impacte positiu.

Però com s’aconsegueix tot això? Es pot modificar el capitalisme, que es basa en la defensa de la propietat privada i en la generació de riquesa individual, per què sigui una eina de progrés col·lectiu? La clau està, segons ambdós autors, en la gestió empresarial, que sintetitzen a partir de quatre objectius bàsics:

1. Definir un propòsit superior, és a dir, que l’empresa tingui una raó de ser més enllà del seu benefici.
2. Orientar-se cap als nostres grups d’interès, és a dir, fer néixer un ecosistema per beneficiar tota la comunitat que forma part de l’empresa. 
3. Col·locar al capdavant líders conscients, per generar un veritable valor afegit.
4. Generar una cultura empresarial conscient, que defensi i posi en pràctica el nostre propòsit.

Ja hi ha moltes empreses que treballen amb aquests quatre consells ben presents i també hi ha cada vegada més consumidors que busquen comprar productes d’una forma més conscient. En vols saber més sobre capitalisme conscient? Acaba de veure el vídeo de sota!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Els últims dies de l’any no perdonen. Per a milers d’autònoms i petites empreses, el tancament d’exercici és una cursa a contrarellotge on qualsevol descuit pot convertir-se en una sanció inesperada, una regularització salada o un gener asfixiant. 

Quadrar la comptabilitat, revisar factures, ajustar estocs i anticipar despeses no és només una qüestió administrativa: és una operació de protecció, gairebé d’autodefensa en un entorn fiscal que, massa sovint, juga en contra del petit empresari.

Tancar bé un exercici és una forma d’anticipar problemes i reduir riscos. En un sistema que sovint premia la burocràcia més que no pas la productivitat, el control i la previsió són l’únic refugi real. Aquesta planificació acurada reforça la salut del negoci, minimitza el pes de les obligacions administratives i evita decisions precipitades que només generen més tensió. En definitiva, es tracta de crear un full de ruta que permeti deixar enrere el 2025 amb serenor i encarar el 2026 des d’una posició molt més preparada.

Un dels punts que marquen el ritme d’aquest tancament és la gestió documental. Cada desembre, molts autònoms descobreixen que el veritable problema no és Hisenda, sinó el desordre que s’ha anat acumulant durant mesos.

Una factura no emesa, un cobrament que ha quedat oblidat en un fil de correu electrònic o una data mal consignada poden alterar completament la base imposable de l’IRPF o de Societats, distorsionar l’IVA o inflar artificialment la tresoreria. Revisar tota la documentació és, sí, una feina ingràvida i poc agraïda; però també és l’única manera d’assegurar que la fotografia comptable que presentes a final d’any és fidel a la realitat del negoci.

Deduccions i despeses avançades

En aquest procés de revisió, hi ha eines que sovint passen desapercebudes. Una d’elles és la possibilitat de deduir l’IVA d’impagats quan han passat sis mesos des de l’emissió de la factura, o només tres en el cas de pimes. És una mesura legal i protectora que molts negocis ignoren i que pot suposar un estalvi significatiu en un moment de l’any en què tots els euros compten. Conèixer els drets fiscals és tan important com complir les obligacions.

Un altre moviment intel·ligent de final d’any és l’avançament de despeses. Si el 2025 s’intueix més fluix o si aquest any s’ha facturat per sobre del que era habitual, avançar despeses recurrents pot ser una maniobra fiscal molt encertada. Parlem de dominis, hosting, programari, serveis professionals o material d’oficina que igualment hauries de contractar durant els primers mesos del nou exercici. No es tracta de gastar per gastar, sinó d’optimitzar el resultat fiscal i evitar que l’Estat es quedi una part d’uns ingressos que no es repetiran. El calendari també és una eina d’estalvi, si s’utilitza amb criteri.

Els mateixos arguments són vàlids per a les inversions i amortitzacions. Si treballes en estimació directa i tens previst renovar equipament informàtic, maquinària, mobiliari o fer millores al local, potser no té cap sentit esperar al març. Tot allò que superi l’any d’ús és amortitzable, i qualsevol adquisició feta abans del 31 de desembre començarà a generar amortització des d’aquest mateix exercici. És una forma intel·ligent d’estabilitzar beneficis i evitar pics impositius que després són difícils de gestionar.

A més, invertir en millores operatives té efectes que no apareixen en cap informe fiscal, però que es noten en el dia a dia: més productivitat, menys temps perdut i més capacitat de resposta. En molts negocis, l’eficiència no és un luxe, és una necessitat per continuar competint.

El punt feble de moltes inspeccions

Un dels punts més delicats, i alhora més ignorats, és l’estoc. Hisenda revisa amb especial cura la valoració d’estocs perquè és aquí on sovint s’hi amaguen les incoherències comptables més freqüents. Un estoc inflat fa aparèixer beneficis que no existeixen; un estoc infravalorat genera desconfiança i pot ser interpretat com una irregularitat. És per això que, a final d’any, convé fer una valoració realista, eliminar material defectuós i assegurar-se que el magatzem físic coincideix amb el comptable. És una feina feixuga, però és la que separa la serenitat d’una possible inspecció.

La revisió de les quotes d’autònoms és un altre exercici imprescindible. Amb el nou sistema de cotització segons ingressos reals, molts professionals estan pagant massa o massa poc. Cotitzar per sota significa una regularització a l’alça; cotitzar per sobre implica haver avançat diners a la Seguretat Social sense necessitat. Dedicar uns minuts a revisar els ingressos del 2024, el tram aplicat i si convé sol·licitar un canvi —que s’aplicarà al març— pot suposar un estalvi d’entre 300 i 800 euros anuals. Poques accions d’un minut tenen un retorn tan alt.

Aquesta mateixa lògica aplica a les retencions i als pagaments a compte. Molts professionals viuen una paradoxa incòmoda: o bé arriben a la declaració de la Renda amb un cop fiscal inesperat, o bé descobreixen que han estat finançant l’Estat perquè la retenció aplicada era massa elevada. Revisar si convé pujar del 7% al 15%, comparar ingressos amb imports retinguts o fer un pagament fraccionat addicional si s’intueix una regularització alta és una manera intel·ligent d’evitar sobresalts. Ajustar ara és sempre millor que lamentar-ho a la primavera.

També hi ha àmbits especialment sensibles, com la deducció de vehicles. És un terreny ple de confusió, on molts negocis fan deduccions que no es poden justificar i que són carn de sanció. Hisenda és clara: només es pot deduir allò que es pot demostrar documentalment que té un ús 100% professional. Això vol dir registre d’ús, justificants coherents amb l’activitat i factures de manteniment i combustible clarament vinculades amb el negoci. Sense aquesta prova, la deducció no aguanta.

L’art d’evitar ensurts

Les subvencions i ajuts també mereixen atenció. Poden ser un respir per a molts negocis, però també un parany si no se’n compleixen les condicions. La majoria de les sancions arriben no per mala praxis, sinó per descuits: justificacions incompletes, terminis que passen inadvertits, requisits no acreditats. Revisar cada detall, cada condició i cada document és essencial. No hi ha subvenció barata si després cal tornar-la amb interessos.

I després de tot això, queda encara el que és més important: la tresoreria. És la sang que manté viu el negoci i el que permet superar els mesos més durs del calendari fiscal. El tancament d’any és el moment per analitzar el cicle de caixa, calcular si hi ha prou coixí per afrontar el mur fiscal del primer trimestre —que combina IVA, IRPF i quotes— i identificar clients que paguen tard de manera sistemàtica. Sense tresoreria, cap estratègia fiscal pot compensar un gener ofegat.

Finalment, cap empresa pot entrar al 2025 sense una brúixola. Definir objectius de facturació, ajustar l’estratègia de preus, planificar inversions i establir un mínim vital de tresoreria és la manera d’afrontar l’any amb control i no amb improvisació. Sense mapa, el 2025 et passarà per sobre; amb mapa, ets tu qui marca el pas.

Un sistema que obliga a fer equilibris

I tot plegat passa en un context que tampoc ajuda. Autònoms i pimes sostenen bona part del teixit econòmic del país, però continuen assumint una càrrega fiscal i administrativa desproporcionada. L’Estat encadena rècords de recaptació mentre les rendes mitjanes són les que més pateixen. El sistema no està dissenyat per facilitar la vida al petit empresari, sinó per recaptar.

Per això, fer un tancament impecable no és una opció, sinó que és una estratègia de supervivència. Preparar-se, anticipar-se i actuar és la millor manera de protegir el negoci en un entorn que no perdona errors.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Cada gener, després dels tiberis nadalencs, tornem a la rutina laboral, a guanyar-nos el pa, com es diu comunament. Però això del salari, d’on ve? Per què intercanviem temps per diners amb el nostre treball? Ens ho explica l’agent 11Onze Míriam Frías.

El salari ve de la paraula llatina “salarium”, que vol dir “sal”. Ens hem de remuntar a l’època de l’Imperi Romà per entendre per què als ingressos que obtenim cada mes pel treball se’ls anomena salari. La Via Salària era la ruta comercial per on es transportaven carregaments de sal i als treballadors que treballaven allà se’ls pagava en sal. Vet aquí l’origen.

La sal, o l’or blanc, va convertir-se en una moneda de canvi, perquè era de gran valor per a la conservació dels aliments i, fins i tot, com a remei per curar les ferides. Per què va adquirir la sal tanta importància i què més es podia comprar amb aquesta sal preuada? Acaba de veure el vídeo de sota!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

La necessitat de rapidesa, traçabilitat i transparència en els pagaments internacionals manifestada per les empreses era una de les assignatures pendents del sector bancari. L’adopció generalitzada del servei SWIFT gpi ha transformat l’experiència dels pagaments transfronterers.

El protocol de comunicació entre bancs SWIFT, l’acrònim de Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunications, és una xarxa de missatgeria que les entitats financeres fan servir per transmetre informació i instruccions de pagament en l’àmbit global. I ho fan mitjançant un sistema segur i estandarditzat. Tot i que existeixen sistemes alternatius, com el SPFS rus o el CIPS xinès, aquests encara són minoritaris.

Malgrat la popularitat del protocol SWIFT, la creixent globalització i digitalització del comerç internacional va posar de manifest algunes de les mancances del sistema. Lentitud, retards, errors, poca transparència i altes comissions en les transferències eren queixes habituals entre els clients. 

Per adreçar aquestes deficiències, a principis de 2017 SWIFT va introduir el servei gpi (Global Payment Innovation). Durant el primer any de la seva posada en marxa, el 30% dels pagaments transfronterers internacionals es van enviar a través de SWIFT gpi, i el 2020 aquest percentatge havia augmentat al 70%.

Rapidesa, traçabilitat i transparència

Es tracta d’un protocol que afegeix un procés de ‘tracking’ o seguiment a través d’un codi de referència únic, similar al que s’aplica quan enviem o rebem un paquet per missatgeria. Per tant, permet disposar d’una visió en temps real de la transferència, des de l’enviament fins a la recepció dels fons. Inicialment, només els bancs tenen accés directe a aquesta informació, però es pot transmetre als clients que ho sol·licitin.

La capacitat de compartir aquesta informació addicional amb els clients no només millora l’experiència del client, sinó que, segons SWIFT, elimina la intervenció manual i estalvia en costos de recursos en reduir les recerques dels clients. Tanmateix, els costos, comissions i deduccions que apliquen els intermediaris són coneguts detalladament per totes les parts.

Per altra banda, el sistema de pagaments en temps real – la meitat dels pagaments gpi de SWIFT s’abonen en menys de 30 minuts i tots en menys de 24 hores – fa menys probable que els bancs ‘guardin’ els diners dels clients durant hores o dies fins que els ingressen en el compte del destinatari, i facilita que una gran part dels pagaments es facin efectius mateix dia.

I aquí està la clau de l’èxit i possible evolució d’aquesta tecnologia. La ràpida adopció del SWIFT gpi per part de les entitats financeres s’hauria de traduir en un benefici mutu, facilitant que els usuaris tinguin accés directe i en temps real a la informació del gpi, sense requerir una trucada al banc, empoderant al client. 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

En l’àmbit de les tecnologies i la revolució digital, Europa està subordinada a les dues grans superpotències, els Estats Units i la Xina. L’última constatació ha estat la crisi dels microxips i dels semiconductors. A 11Onze analitzem com es distribueix el poder tecnològic al món i com la Unió Europea lluita per construir la seva sobirania digital. Ho aconseguirà?

Europa va surfejar tan superficialment la primera onada tecnològica que no va aconseguir contrarestar l’hegemonia dels Estats Units a internet, però ha d’aprofitar la següent. La Comissió Europea reconeix que la transformació digital d’Europa i la sobirania són una qüestió d’importància cabdal, i ha establert un pla estratègic per desenvolupar les seves pròpies capacitats i tecnologies digitals.

La nova guerra freda i les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina són un incentiu addicional perquè Europa assoleixi una independència tecnològica si vol evitar el risc de convertir-se en un camp de batalla en la lluita per la supremacia tecnològica i industrial entre aquests dos països. La implantació de les xarxes 5G i les sancions econòmiques dels Estats Units contra la Xina, amb l’excusa de l’espionatge, en són un perfecte exemple.

La decisió unilateral de l’administració del president Trump de treure als Estats Units de l’acord nuclear amb l’Iran i implementar noves sancions econòmiques va posar de manifest la incapacitat de la Unió Europea a l’hora de mantenir una mínima sobirania geopolítica. Els tímids intents, per part dels Estats europeus, de crear un sistema de transaccions bancàries alternatiu al SWIFT, per tal d’eludir les amenaces de Washington i preservar l’acord amb l’Iran, van quedar en paper mullat.

Tanmateix, si alguna cosa hem après de la pandèmia de la Covid-19, és que la infraestructura digital ha esdevingut fonamental per al benestar social i pel funcionament de l’economia. La connectivitat digital ens ha permès mantenir una certa normalitat en l’accés de la població als serveis dels centres educatius i mèdics durant el confinament, que difícilment hauria sigut possible sense aquesta metamorfosi tecnològica.

Mantenir la competitivitat d’Europa

El mercat únic és el nucli per a fer de l’economia digital europea un líder mundial, i en aquest sentit la Comissió Europea va proposar un pla estratègic per adaptar el mateix concepte a l’àmbit digital. Un ambiciós projecte que s’ha anat ampliant al llarg dels anys i que pretén reforçar l’economia digital de la Unió Europea mitjançant la millora dels requisits de responsabilitat i seguretat de plataformes i proveïdors de serveis digitals.

En aquest sentit, aquest passat desembre, es va anunciar una inversió de 1.000 milions d’euros per donar suport al programa Connecting Europe Facility (CEF), o Mecanisme per Connectar Europa, que defineix l’àmbit d’aplicació de les mesures a les quals dona suport la Unió Europea, necessàries per a la creació d’infraestructures i projectes de connectivitat d’interès comú dels estats membres.

Les noves normes, anunciades recentment, per a la distribució de programari de codi obert són una altra mesura pensada per a fer accessible al públic el codi font dels seus programes informàtics en benefici dels serveis públics, les empreses i la ciutadania, i així esperonar la innovació.

Totes aquestes propostes i mesures busquen assegurar que la Unió Europea no només sigui líder en l’àmbit regulador, sinó que també pugui competir o mantenir un mínim de sobirania en un sector geoestratègic que cada vegada esdevé més essencial.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Nadal, rebaixes, l’inici de gener… estalviar durant aquestes festes marcades pel consumisme sembla impossible, però a 11Onze us donem uns quants consells per fer possible l’impossible. Comença l’any amb una bona planificació econòmica.

Entre els regals que fem a les nostres persones properes, els que fem per compromís, els àpats fora de casa i tot el que comprem per fer-los a casa, sumen una xifra que sovint és més alta del que voldríem. T’ha passat mai començar el mes amb una quantitat clara per estalviar i, en acabar el mes, veure que les despeses s’han menjat tot l’estalvi? A tots ens ha passat alguna vegada, i tot i que sabem que mal de molts no és consol, el que farem és posar-hi remei, i donar-te consells perquè puguis controlar les teves despeses durant les festes.

Una balança en equilibri precari

Equilibra la balança entre què vols gastar i què pots gastar. Sembla el punt més bàsic, però a l’hora de la veritat, quants de nosaltres fem pressupostos amb la nostra economia personal? Com ja saps, la regla número u de l’estalvi és definir ingressos i despeses. En l’apartat d’ingressos apuntarem els diners que entren al compte, i en l’apartat de despeses apuntarem tot allò que, tant sí com no, hem de pagar cada mes, els costos fixos, com ara el lloguer, les assegurances o l’escola. 

L’import restant és el que podràs destinar a gastar i estalviar. Et recomanem definir primer de tot la quantitat a estalviar, i deixar la resta per gastar. Si saps que, per festes, per vacances d’estiu o en època d’aniversaris, se te’n va el pressupost irremeiablement, un consell pot ser que cada mes destinis una quantitat determinada per cobrir aquestes despeses extraordinàries. Com una guardiola, pensada perquè la puguis fer servir quan ho necessitis.

En què gastem més diners?

Per festes hi ha dos punts clau en què se’ns en van els estalvis: els àpats i els regals. En el primer cas, aquest any les restriccions per la Covid ens impedeixen fer trobades, per tant, econòmicament ens pot beneficiar. En cas de sortir, és recomanable comparar diversos restaurants i preus, ja que en dies assenyalats aquest preu se sol disparar. Un truc per controlar la despesa és definir prèviament la quantitat màxima que volem gastar. D’aquesta manera, no se’ns anirà el pressupost.

Pel que fa als àpats a casa, una solució per no assumir tot el cost pot ser repartir-lo. A tots ens agrada ser els amfitrions i poder convidar a casa nostra, però cal tenir en compte que en funció de l’àpat la despesa pot ser superior a la prevista. Repartir-se el menú, fer que ens convidin al beure i a les postres, o bé dividir costos en finalitzar, pot ser una manera de gaudir dels nostres familiars i amics sense que afecti la nostra economia. Per altra banda, sabem que els regals són la principal despesa durant les festes de Nadal i Reis, i per això us hem elaborat una llista de deu consells per organitzar les vostres compres. 

El parany de les ofertes

Quantes vegades ens ha passat que comprem productes que ni tan sols ens havíem planejat comprar simplement perquè l’oferta era irrepetible? Una oferta ens alerta que aquell producte està al nostre abast: és un ara o mai. I, evidentment, l’acabem comprant tot pensant en els diners que ens estalviem respecte al preu original.

Però la principal pregunta a fer-nos és si estàvem disposats a comprar-ho pel preu original. Realment ens fa falta? Ho farem servir? Deixar-nos endur per aquesta falsa sensació d’estalvi l’únic que ens genera és una despesa addicional amb la qual no comptàvem. Davant les ofertes, no abaixem la guàrdia i rumiem tant en la utilitat que donarem al producte com en el preu que estem pagant. I tot el que és secundari i que no entri dins el pressupost mensual, podrà esperar fins al mes vinent. Avança’t a les teves despeses i pren el control de la teva economia!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.