11 momentos de histeria en la historia financiera

La confiança és l’ingredient fonamental de l’economia moderna. Sense ella, els mercats tendeixen a desplomar-se com un castell de naips. Des d’11Onze, repassem 11 moments de la història en què la histèria s’ha apoderat dels inversors i l’economia ha pagat les conseqüències.

Ja en l’Edat Antiga es poden trobar els primers capítols de pànic financer. Tot i això, ha estat amb el desenvolupament del capitalisme i els sistemes financers moderns quan s’han multiplicat els episodis d’histèria col·lectiva, ja que la confiança ha guanyat pes com la pedra angular de tot l’entramat econòmic.

La realitat de l’economia productiva no canvia radicalment d’un dia per a un altre. No es poden construir ni destruir moltes fàbriques en un breu espai de temps, però un succés puntual pot alterar completament la percepció dels inversors i desencadenar una crisi de grans proporcions.

Mentre tothom vol comprar, els preus no deixen de pujar i l’economia sembla gaudir d’una salut de ferro, però quan, per alguna raó, s’imposa la febre venedora, l’efecte bola de neu pot arrasar qualsevol estructura econòmica. Aquí tens alguns dels moments més paradigmàtics de pànic financer dels últims segles.

Febre de les tulipes

Les tulipes es van fer molt populars als Països Baixos entre finals del segle XVI i principis del XVII. Com són flors de temporada, es va crear un mercat de futurs i l’especulació va fer que els preus es disparessin entre 1636 i 1637, en la considerada com a primera bombolla econòmica de la història capitalista. Al final la bombolla va esclatar, va provocar la ruïna de molts inversors i gairebé va provocar el col·lapse de l’economia holandesa. En el segle següent el fenomen de les bombolles es va reproduir al Regne Unit amb la Companyia de les Mars del Sud i a França amb la Companyia del Mississipí.

Crisi de crèdit de 1772

L’optimisme per la marxa de l’Imperi Britànic va provocar una ràpida expansió del crèdit al Regne Unit. L’eufòria va arribar a un abrupte final el 8 de juny de 1772, quan un banc es va enfonsar a causa de les pèrdues en les seves inversions i un dels seus socis va fugir a França. La notícia es va difondre ràpidament i va desencadenar el pànic bancari a Anglaterra, amb llargues cues als bancs per exigir la retirada dels seus diners. La crisi es va estendre ràpidament a altres parts d’Europa i les colònies britàniques d’Amèrica. Les posteriors dificultats per les quals va travessar la Companyia de les Índies Orientals a causa de l’escassetat d’efectiu va portar al govern britànic a aprovar l’any següent una llei que li concedia el monopoli de la venda de te a Amèrica del Nord. Les protestes acabarien per provocar la independència dels Estats Units.

Pànic de 1873

Va ser el causant de la primera «Gran Depressió», una denominació que després es va associar a la crisi dels anys trenta del segle XX als Estats Units. A Europa, al col·lapse de la Borsa de Viena li van seguir les fallides de diversos bancs a Àustria i Alemanya. Als Estats Units, l’enfonsament de diverses entitats bancàries va provocar que la Borsa de Nova York interrompés les seves operacions per primera vegada en la seva història. Diversos països a un costat i un altre de l’Atlàntic van patir un prolongat estancament econòmic. La desmonetizació de la plata a Alemanya i als Estats Units, l’augment de les inversions especulatives, la inflació i la Guerra Franco-Prussiana van ser algunes de les causes del desastre.

Recessió de 1914

A mesura que la Primera Guerra Mundial semblava cada vegada més inevitable, l’afany venedor en els mercats globals va anar augmentant. Al final, es va desencadenar el pànic entre els inversors, que tractaven de desfer-se d’accions i bons per acumular or. El mercat borsari dels Estats Units i la Borsa de Londres van haver de tancar el 31 de juliol i no van reobrir fins a diversos mesos després. La crisi es va contagiar a desenes de països i la majoria de borses del món també van haver de tancar en els següents dies i setmanes.

Crac de 1929

Els bojos anys vint van portar al crac de Wall Street l’any 1929 i la Gran Depressió que va venir a continuació. La bonança econòmica havia estimulat l’especulació en la borsa, moltes vegades gràcies a préstecs que es concedien alegrement. Només en les primeres setmanes d’octubre d’aquest any les cotitzacions borsàries van arribar a pujar un 300%. Però el 24 d’octubre, en el que es coneix com el Dijous Negre, la Borsa de Nova York va patir la pitjor devallada de la seva història. Milers d’inversors ho van perdre tot de la nit al dia i el pànic es va generalitzar. Al final, la crisi va travessar fronteres i va provocar una depressió econòmica mundial. Només als Estats Units uns 15 milions de persones es van quedar sense feina en els anys següents.

Crisi del petroli de 1973

L’enviament d’armes a Israel durant la Quarta Guerra Àrab-Israeliana va provocar l’embargament de petroli als Estats Units i els seus aliats per part de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), integrada majoritàriament per països àrabs. Això va donar lloc a un període d’estagflació en les economies occidentals, caracteritzat per una elevada inflació a causa del repunt dels preus del petroli i l’estancament econòmic. Al Regne Unit es va arribar a racionar el subministrament elèctric.

Dilluns Negre de 1987

Després de cinc anys de febre alcista en les Borses, el 19 d’octubre de 1987 els mercats de valors de tot el món es van enfonsar en un breu espai de temps. La devallada es va iniciar a Hong Kong i la histèria financera es va propagar cap a l’oest a mesura que les Borses europees i nord-americanes anaven obrint. L’índex Dow Jones va perdre més d’un 22% en aquesta jornada. Les turbulències dels següents dies van fer que els descensos en molts mercats borsaris superessin el 20% i a Nova Zelanda es va arribar al 60%.

Crisi asiàtica de 1997

La crisi es va iniciar a Tailàndia i es va estendre ràpidament a altres països com Indonèsia, Malàisia, Singapur, Hong Kong i Corea del Sud. Els fluxos de capital especulatiu davant l’elevat creixement dels anomenats “tigres asiàtics” havia generat un excés de deute en les economies d’aquests països. El fet que el govern tailandès es veiés obligat a abandonar el tipus de canvi fix enfront del dòlar nord-americà al juliol de 1997 va desencadenar una onada de pànic en els mercats financers asiàtics i el retorn de milers de milions de dòlars d’inversió estrangera. El Fons Monetari Internacional va haver de sortir al rescat de les economies més afectades per evitar impagaments.

Bombolla de les ‘puntcom’

Algú es recorda de Terra? Va sortir a Borsa el 17 de novembre de 1999 i el primer dia es va revaloritzar un 184%. Després de revaloritzar-se més d’un 1.000% en un trimestre a principis de l’any 2000, el valor de les accions es va desplomar en la Setmana Santa d’aquell any. Tres anys després, Telefónica va acabar recomprant les accions a menys de la meitat del preu al qual van sortir inicialment. Va ser una de les nombroses empreses ‘puntcom’ que, amb l’eclosió d’Internet a finals dels noranta, van veure com se sobredimensionava el seu valor. Es calcula que només en l’Estat espanyol entre 1999 i 2000 es van llançar més de mil empreses el model de negoci de les quals girava entorn d’Internet. Després de l’esclat de la bombolla l’any 2000, molt poques ‘puntcom’ van acabar sobrevivint.

Crisi financera de 2008-2009

El 15 de setembre de 2008 Lehman Brothers, el quart banc d’inversió més gran del món, es va declarar en fallida. Va ser la constatació d’una situació insostenible que va fer que els mercats immobiliari i financer es desplomessin, també al nostre país. Fins llavors, els bancs d’Estats Units havien estat concedint préstecs a clients de dubtosa solvència i els havien reempaquetat com a productes financers “segurs” que es venien a institucions financeres de tot el món. Mentrestant, aquí vivíem la nostra particular bombolla immobiliària, que semblava no tenir sostre. La festa va acabar amb la crisi financera més greu des de la Gran Depressió i una factura milionària per als contribuents, que van haver de salvar al sector bancari.

Pandèmia de COVID-19

L’aparició de la COVID-19 va inocular la por en els mercats de tot el món en els primers mesos de 2020. El que inicialment semblava ser un problema estrictament xinès, es va convertir en poques setmanes en un malson global, que incloïa dues crisis interdependents: una sanitària i una altra econòmica. En menys d’un any van morir milions de persones i el PIB mundial va caure gairebé un 6%, segons les dades del Banc Mundial.

Tots aquests exemples ens mostren com l’eufòria o el pànic poden condicionar la visió de la realitat econòmica. La història està plena de bombolles i cants de sirena que s’han d’evitar.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Sea por afición o para intentar ahorrar un dinero, cada día son más las personas que se suman a reformar su casa ellas mismas. Mucha gente aprovecha unas vacaciones, otros unos días que tienen de descanso e incluso hay algunos que sacaron provecho del confinamiento para poner aquel parqué, pintar la habitación, o, los más valientes, reformar el baño o la cocina.

Lo que está claro es que las cosas se tienen que hacer bien, así que si sois de los que estáis decididos a hacer un pequeño o gran cambio en vuestra casa, 11Onze os quiere dar unos consejos para que vuestra reforma sea de lo más planificada y libre de dolores de cabeza. Hemos encontrado una guía para ayudaros en esta aventura en la web de la OCU.

El primer consejo que nos dan es que no improvisemos. Si, por ejemplo, tenemos pensado reformar el baño, quizás sería bueno revisar la instalación eléctrica y las cañerías viejas antes de empezar. Otro consejo es sobre quién hará esta reforma; ¿la haremos nosotros? ¿Nos ayudará algún amigo o familiar o quizás necesitaremos también la ayuda de un carpintero o de un electricista? La web de OCU nos recuerda con claridad que también hace falta una planificación muy detallada de todo el proceso de trabajo, tomar bien las medidas de todo, y sobre todo; asegurarse de que los elementos estructurales no se puedan ver afectados por las obras. Y no olvidaremos nunca consultar si por las obras que haremos en casa hace falta alguna autorización por parte del ayuntamiento de nuestro pueblo o ciudad, y es recomendable avisar a nuestra comunidad de vecinos en caso de ser necesario. Y tanto o más importante: Disponer del material necesario y de todas las herramientas que necesitaremos para realizar las reformas. En este sentido, es bueno recordar que siempre tenemos la opción de alquilar el material, sobre todo cuando es muy específico.

¿Qué os parece esto de hacer obras en casa? ¿No son una buena manera también de hacer unas vacaciones de km 0, de lo más económicas, al mismo tiempo que hacéis las reformas necesarias para vuestra casa o restauráis aquel mueble pendiente de la abuela? Pues no os perdáis el video de nuestro agente 11Onze Francesc Serra, que quizás os puede acabar de convencer, la decisión, como siempre, es vuestra.

¿Quieres ser el primero en recibir las últimas noticias sobre 11Onze? Clica aquí para suscribirte a nuestro canal de Telegram

Cuando uno habla de justicia en las empresas, en breve sale nuestro alter ego legalista, y nos decimos, bien convencidos, de que nosotros cumplimos todas y cada una de las leyes. Consideramos que cumpliendo las leyes no se necesitaba más valoración moral, de si las leyes están bien o debería haber una actualización. La implementación de la justicia no se puede dejar en manos de los expertos en ética o de los abogados. No podemos simplificar la valoración de que es justo concretando con que es legal. Practicar la ética necesita educar el juicio práctico

Hace relativamente poco un jurista importante comentaba que si tuviéramos que esperar a cambiar la legalidad con el permiso de aquellos que ganan con las leyes actuales, aún existiría la esclavitud. Y nada más cierto. De hecho, en las empresas, las leyes son un mínimo irrenunciable, pero la justicia, y sobre todo, el hecho de producir resultados justos en el reparto de recursos, responsabilidades, recompensas y reconocimientos, parece que va más allá de estos mínimos legales. La tarea de dirigir empresas incluye valorar si los sistemas empresariales que reparten los recursos tangibles o intangibles son los adecuados. Esta valoración la aparta del cumplimiento de la legalidad, y más aún de la neutralidad. Se debe tomar una decisión que escapa de consideraciones meramente técnicas, haciendo necesaria la valoración de las consecuencias que resultan de la decisión, y si estas consecuencias son buenas o no para todos.

La ley no es suficiente, hay que ir un paso más allá

Utilizar una pretendida técnica neutra (o ley positiva) lleva a obviar que no es neutra. Hacemos ver que utilizamos una ciencia económica pretendidamente libre de valoraciones morales. Y alimentamos con ella los contenidos técnicos de muchos programas de directivos. Esto, después, se acaba implementando en la empresa. Pensamos que la ley (técnica) ya es suficiente, y vamos más allá, delegamos los aspectos morales a los expertos en ética. Y lo justificamos con una tesis de separación que considera que los hechos se pueden observar sin valorarlos. Se desprecia como poco científico cualquier juicio de valor, y se hace con argumentos del tipo, “estamos hablando de cosas factuales, estamos hablando de ciencia, de cosas objetivas”. Esta neutralidad con la que se quieren valorar las decisiones es imposible. La tesis de separación convendría descartarla, más que por inútil, por falsa. La implementación de las valoraciones morales se hace necesaria, siendo los criterios de justicia un aspecto necesario para discriminar criterios a utilizar en las decisiones.

Las leyes económicas no van solas, como la ley de la gravedad, sino que son fenómenos que actúan sobre las personas, que tienen voluntad, motivación y que aprenden para bien o mal. Utilizar las leyes económicas que pretende que las personas ni se motivan, ni tienen voluntad, ni aprenden, perpetúa, el statu quo, o la empeora. Decidir qué criterios deben prevalecer a la hora de tomar una decisión, discernir entre opciones y ser capaces de prever las consecuencias que las decisiones tienen sobre los demás. La función de las empresas para algunos economistas es solo crear beneficios, cuanto más mejor. Pero no hay ninguna ley determinista que pueda forzar esta función. De hecho, observando la realidad, hacer que las empresas solo tienen la función social de tener beneficios, no nos ha llevado demasiado lejos, y, por lo tanto, parece justo proponer otros. Hacer que su función sea la de generar justicia y hacer que la justicia sea intermediaria por el bien común se hace del todo necesario. Las empresas deben encontrar su utilidad y su función social. Si terminan enfocándose al bien común, promocionando la justicia entre todos los grupos de interés, encontrarán muchos más adeptos que los actuales, y realizarán una función mejor.

Empresas de personas para personas

Otro factor importante a tener en cuenta y que a menudo pasa desapercibido, es que la empresa es como una comunidad de personas que participa de una comunidad más amplia, donde las personas se pueden desarrollar en ella y encontrar un sentido. Esto permite aportar una legitimación más amplia y auténtica a la actividad empresarial y ayuda a entender la misma existencia de las empresas, su sentido. Verlas como una herramienta para que tres se hagan ricos, tiene un sentido pequeño, que ahora mismo comienza a ser muy ridículo para mucha gente. ¿Y cómo pueden distinguir unas empresas que contribuyen al bien común de las que no? Una manera sencilla es mirar su misión, y sobre todo la implementación: los hechos. Los hechos hablan mucho más que las palabras.

Ver si las empresas dicen que resuelven y resuelven necesidades reales con sus productos y servicios (contribuyen a un bien común social), y ver de qué manera lo hacen, es decir, cómo utilizan los recursos y cómo tratan las personas (bien común interno), se hace del todo imprescindible si queremos tener un tejido empresarial que también ayude a cambiar conciencias. La contribución al bien común es lo que hace que las empresas puedan tener sentido y desplegar todo su potencial.

11Onze es la fintech comunitaria de Cataluña. Abre una cuenta descargando la app El Canut para Android o iOS. ¡Únete a la revolución!

En un contexto económico de gran incertidumbre, inflación y bajos tipos de interés, los fondos de inversión garantizados pueden ser una buena opción para los inversores que quieren diversificar sus ahorros y, a la vez, asegurar cierta rentabilidad de su dinero.

Cómo dice su nombre, los fondos garantizados garantizan de manera total o parcial el capital invertido, así como una rentabilidad prefijada para un periodo de tiempo. Esta rentabilidad va, generalmente, referida a la evolución de un índice bursátil de referencia, como el Ibex-35, y dependerá del hecho que se cumplan determinadas circunstancias previamente establecidas.

Por lo tanto, hay que tener en cuenta que en los fondos que ofrecen las entidades bancarias españolas la garantía de rentabilidad no siempre está asegurada. La Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) define estos productos como fondos que aseguran que, como mínimo, en una determinada fecha futura se conservará la totalidad o parte de la inversión inicial, y en algún caso también pueden ofrecer cierta rentabilidad asegurada.

A causa del poco riesgo que comportan, estos fondos normalmente proporcionan una baja rentabilidad y, están pensados para aquellos inversores que no quieren preocupaciones con su dinero o inversiones, aun así, constituyen una buena alternativa a los depósitos a plazo fijo.

Tipos de fondos de inversión garantizados

Dentro de los fondos de inversión garantizados podemos encontrar tres categorías diferentes en función de si aseguran o no la totalidad de la inversión inicial. Los fondos garantizados de renta fija prometen a los inversores, a partir de la fecha de vencimiento, la recuperación del capital inicial y también una rentabilidad fija predeterminada. Se trata de unos fondos especialmente pensados para inversores con un horizonte de plazo para las inversiones de entre seis meses y tres años, que valoran una elevada estabilidad para sus inversiones en detrimento de la rentabilidad.

Por otro lado, los fondos garantizados de renta variable solo aseguran la inversión inicial a partir de la fecha de vencimiento. Además, ofrecen la posibilidad de obtener retornos vinculados al comportamiento de varios activos financieros o índices. Sin embargo, el inversor tiene que tener en cuenta que si la evolución no es la esperada, la rentabilidad puede ser nula.

Hay una tercera categoría, los fondos de garantía parcial, que a diferencia de los dos anteriores no aseguran la totalidad de la inversión inicial, sino un porcentaje que suele ser del 90%. Un mayor riesgo que es compensado con la posibilidad de una mayor rentabilidad al vencimiento, también ligada a la evolución de instrumentos de renta variable, divisas u otros activos.

Los bajos tipos de interés han popularizado los fondos garantizados de renta variable o parcial, que ofrecen un buen balance entre seguridad y rentabilidad en comparación con los más conservadores, como los de renta fija, muy seguros pero también con una muy baja rentabilidad. Pero como siempre, antes de hacer una inversión es vital evaluar el riesgo que estamos dispuestos a asumir y definir claramente los objetivos de inversión.

La pregunta, por lo tanto, es: ¿existe algún fondo que genere rentabilidades altas y garantice el 100% de la inversión y de los rendimientos?

Si quieres conocer opciones superiores para rentabilizar tu dinero entra en Fondos Garantizados. Desde 11Onze Recomana te proponemos las mejores opciones del mercado.

Mucha gente tiene reparos a la hora de contratar un seguro. A veces parece que no salen a cuenta. Pero la historia nos dice que sí. El gran sentido de los seguros, más allá de pequeños detalles, es garantizar que una desgracia económica no nos arruine la vida.

Cómo explica la agente de 11Onze Pilar Oltra, los seguros se han generado una popularidad “incómoda” porque se tiende a pensar que “contratamos humo”. Pero la realidad es que nos han acompañado desde la Edad Antigua, en que las comunidades humanas ya empezaron a colaborar de forma solidaria para garantizarse alimentos y caza.

El Código de Hammurabi, escrito hace más de cuatro mil años en Babilonia, dedicaba centenares de cláusulas al préstamo a la gruesa ventura. Y por la misma época los mercaderes chinos compartían riesgos intercambiando bienes entre sus barcos por si alguno se hundía. La primera póliza marítima que se conserva es de en torno a 1300 y también existe una regulación de los seguros marítimos desde 1435.

Fue en el siglo XVII cuando el sector dio un nuevo salto adelante. En Londres se creó la primera aseguradora antiincendios y también nació Lloyd’s, que acuñó los conceptos “de seguro, póliza y suscriptor en documentos muy similares a los que firmamos ahora”, como aclara Oltra.

Mejor tenerlo y no necesitarlo que necesitarlo y no tenerlo

Un seguro nos protege ante calamidades e imprevistos. Por eso, como se acostumbra a decir, “siempre es mejor tenerlo y no necesitarlo que necesitarlo y no tenerlo”. Por un lado, nos aporta “seguridad” ante una eventualidad que pudiera suceder y también nos permite “reducir los riesgos tanto en el ámbito personal como profesional”, como explica la agente de 11Onze. Por eso aporta “mucha tranquilidad”.

Cómo puntualiza Oltra, en un mundo sin seguros sería imposible reconstruir “un edificio después de un siniestro” y no habría quien asumiera “los gastos después de un terremoto”. “Con ellos se propicia que un mundo incierto pueda ser vivido de una forma segura, y esto lleva a los ciudadanos a invertir y creer en un futuro”, concluye Pilar Oltra.

La agente de 11Onze advierte que es imposible guardar dinero para todos los imprevistos y lo ejemplifica con un ejercicio en que tendríamos que poner dinero en diferentes cajas por los problemas que puedan afectar nuestra vida, la casa, el coche… “Haz un cálculo con el coste de cualquiera de estas situaciones que tú o algún conocido hayáis sufrido. ¿Cuánto tiempo necesitarías para conseguirlo? Y una vez gastado, ¿sabes cuándo volverá a pasar el siniestro? Te aseguro que seríamos incapaces de tener las cajas llenas en todo momento”, concluye Oltra.

Si quieres conocer un seguro justo para tu hogar y para la sociedad, descubre 11Onze Segurs.

Quan se’ns parla dels diners es comenta que són covards, que busquen la inversió segura, que fugen de la incertesa, que s’amaguen en aquelles inversions que donen molt rendiment. Però això es basa en uns supòsits simplificats de la realitat que hauríem d’examinar abans de creure’ns tot allò que se’ns diu. I un d’aquests supòsits és permetre que la informació que circula sobre les inversions sigui transparent i fiable

Quan es discuteix sobre “com organitzar” sempre hi ha una certa tendència derivar cap a la macroeconomia. Per exemple, quan es discuteix la viabilitat de l’Estat català, es confonen termes relacionats amb el “mercat” i l’“organització”.  Es diu que Catalunya no és viable perquè no és atractiu el seu mercat per a invertir-hi, referint-se a la mida del territori o al nombre d’habitants. D’altres comenten les dificultats organitzatives, sobretot de manca d’economies d’escala per tenir costos assumibles. Altres, mirant el mercat del deute, diuen que les emissions de deute català no tindrien sortida.

Per començar, la decisió d’una empresa d’invertir a Catalunya pot valorar-se d’acord amb si troba sinergies entre el seu sistema de valors corporatius i els de la cultura catalana (aspecte organitzatiu). I això sí, haurà analitzat abans sí els mercats potencials la fan viable. Per exemple, si es tracta d’un centre comercial, quantificarà si la localitat on se situï té potencial suficient (res a veure amb els habitants de Catalunya, si no del poble o ciutat en qüestió). Una empresa de serveis mirarà si té accés a mà d’obra qualificada i si la situació geogràfica li dona accés a altres mercats.

Invertir amb consciència

Cal observar aquests dies que aquells que valoren les inversions per assessorar a on han d’invertir els diners aquells que en tenen, tampoc es posen massa d’acord. De cop i volta el bo espanyol es qualifica de bo “escombraries”, i la prima de risc s’enfila. Llavors les declaracions d’alguna autoritat competent fan que torni a baixar la prima i sembla que les aigües turbulentes es tornen més tranquil·les. En cas de tenir diners, els invertiria seguint altres consells menys volubles, però suposo que les agències de ràting les formen persones que valoren la informació que reben, i la deuen fer circular de la millor manera possible, és a dir, en realitat, no deixen de ser persones que miren les notícies i les interpreten a la seva manera. Mirem el cas de Catalunya, tots podíem llegir a certa premsa internacional que havia demanat un rescat a l’Estat Espanyol.

Això sí que fa riure. Seria com si jo ingressés el meu sou a un compte de la comunitat de veïns, i la comunitat de veïns em digués que em rescata quan li dic que em doni diners per a pagar la quota de la comunitat. 

El problema arriba quan aquesta informació que es fa circular potser no és tan confiable com caldria, i les opinions acaben essent certeses que tenen conseqüències molt greus en l’àmbit dels interessos que s’han de pagar pels diners que ens deixen.

Tornem a un exemple casolà, seria com si el rebut de la hipoteca d’un mes a l’altra passés de 800 a 1200 euros perquè el meu veí li diu al banc que no podré pagar, i ho diu perquè un botiguer li explica al meu veí que em va fiar la darrera vegada i li dec la factura de la verdura. En aquests moments m’alegro que la meva hipoteca estigui ben firmada davant d’un notari i inscrita al registre de la propietat! També m’alegro de no haver de fer una ampliació d’hipoteca en aquests moments que el veí i el banquer es troben per conversar sobre les meves minvades finances. 

Més organització o menys mercat

Potser la clau és començar a parlar més de direcció d’organitzacions que d’economia de mercats. Perquè la realitat supera la teoria dels mercats perfectes i una de les raons de ser de l’organització anomenada “Estat” és precisament veure com es poden utilitzar els mercats com un instrument per millorar la vida de les persones. Acceptar que els mercats no són espais perfectes d’intercanvi entre individus, sinó que moltes vegades falta oferta, falta demanda, o bé totes dues.

Així que més que dir que els diners són porucs, podríem dir que depèn. Depèn de qui els té, i com és aquella persona, depèn de si creu en la inversió, o senzillament es tracta de diners sense ànima buscant maximitzar beneficis a curt termini, minimitzar riscos i no comprometre’s amb cap projecte concret. 

Molts petits empresaris utilitzen els diners que guanyen per a poder tirar endavant la seva autoocupació i l’ocupació de les famílies que en depenen, arriscant el seu patrimoni, i fins i tot, invertint quan no hi ha finançament garantit per les entitats que l’haurien de garantir. Aquests diners no els veig porucs, sinó més aviat al contrari, són valents. Però anem a pams, moltes de les opinions que escoltem del món empresarial, les fan moltes vegades grans directius, que no arrisquen el seu capital, i que no són estrictament empresaris.

Suposo que els empresaris, sobretot de PIMES, es troben ocupats treballant i intentant treure forces i recursos d’on sigui per a continuar vius i amb esperança. Ja està bé de parlar dels diners porucs i covards, i comencem a centrar-nos en les persones que els tenen a la butxaca i mirem què en fan. Això portaria a un debat molt més fructífer i productiu. I més autèntic.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Quins són els passos a seguir per a tramitar una herència? Quins impostos he de pagar i en quins tinc reduccions? Què passa si hereto un immoble? Resolem tots els dubtes en aquesta guia ràpida per a tramitar herències.

El primer que cal tenir en compte és que cada cas pot tenir particularitats concretes segons la massa hereditària, la situació familiar o la comunitat autònoma on es trobi, de manera que serà convenient buscar assessorament personalitzat. Tot i això, cal conèixer els passos per a tramitar una herència i tenir en compte la següent informació abans d’iniciar el tràmit.

Quina documentació necessitarem?

Comptarem amb tres documents que ens acompanyaran al llarg de tot el tràmit:

• Certificat de defunció, on s’indiquen les dates de defunció i de registre i les dades del causant. Es pot obtenir al Registre Civil, sigui presencialment, per correu o de forma telemàtica des del Ministeri de Justícia. 
• Certificat d’últimes voluntats. És el document que indica si el causant havia atorgat testament o no, i en cas d’haver-ho fet, a quin notari, de manera que ha de concordar amb el testament real. Es pot obtenir a les gerències territorials del Ministeri de Justícia, per correu, o des de la web del Ministeri.
• Testament. En el cas que n’hagi fet, serà el document base des d’on es nomenaran els hereus, les parts que els corresponen i els béns a heretar. Si no existeix testament, es crea el document abintestat, en el qual s’adjudica l’herència per rang sanguini tal com dicta la llei.

Impost de successions: com calcular-lo?

En primer lloc, cal calcular el valor imposable, és a dir, el valor real de l’herència, i en cas que hi hagi béns immobles, es valorarà segons el preu actual del «mercat». També s’inclouran les assegurances de vida. Al valor imposable caldrà restar-hi deutes i càrregues deduïbles, que en el cas dels immobles a Catalunya es poden reduir fins al 95 % si es compleixen els requisits sol·licitats per l’Agència Tributària de Catalunya, amb un màxim de 500.000 euros.

La base imposable menys les reduccions oportunes donaran l’import de la base liquidable, és a dir, l’import final a pagar. A Catalunya, l’impost de successions i donacions oscil·la entre el 7 % i el 32 %, en funció de la quantitat heretada, i s’ha d’abonar en un màxim de sis mesos des de la data de defunció. 

Els deutes també s’hereten?

Sí, els deutes s’hereten, i també ho fan les hipoteques. En cas d’heretar un immoble amb hipoteca, al pagament de l’impost de successions caldrà sumar-hi els impostos municipals de l’immoble i les quotes mensuals corresponents al préstec. El canvi de titularitat d’hipoteca serà gratuït. Avui dia, però, la majoria d’hipoteques i préstecs personals compten amb assegurança de vida vinculada i, per tant, en cas de defunció del titular la mateixa assegurança abonarà la quantitat pendent. En cas que la hipoteca heretada tingui clàusules abusives, el nou titular les podrà reclamar perquè siguin anul·lades.

Qui pot reclamar la llegítima?

L’article 425-9 del Codi civil de Catalunya reconeix el dret a la llegítima, en el qual els descendents poden reclamar el 25 % de l’herència, independentment de les últimes voluntats del causant. En cas de no tenir fills, seran els ascendents, pare o mare. Encara que s’hagi especificat un hereu universal, aquest només tindrà accés al 75 % de l’herència, excepte si els legitimaris renuncien a la llegítima. 

Què passa si renunciem a l’herència?

En cas de no poder-ho assumir (amb préstec o sense), les persones que hereten tenen l’opció de renunciar-hi. Una renúncia pura no té cap cost, més enllà de l’impost de successions que anirà a càrrec de la nova persona que hereta. En funció del parentiu amb la persona difunta, aquest impost serà més o menys alt. Si es renuncia a favor d’una persona determinada, aleshores sí que caldrà abonar l’impost de successions, ja que cal acceptar l’herència per a després poder-ne fer la transmissió.

Per a tenir més informació concreta sobre el procés d’herència i els impostos vinculats podeu consultar la guia de l’Agència Tributària de Catalunya.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La entrada en vigor de la normativa Basilea III introduce nuevas normas reguladoras con el objetivo de reforzar la supervisión y reducir la asunción de riesgos en el sector bancario. Pretende limitar la especulación en la inversión en derivados que tienen el oro como activo subyacente.

La crisis financiera de 2008 hizo evidente que las entidades bancarias no tenían reservas suficientes para hacer frente a una bajada económica y cubrir los riesgos. Esto condujo a la quiebra de grandes bancos y entidades financieras, espoleada por el colapso de Lehman Brothers. El efecto dominó derivó en una de las mayores crisis económicas globales de la historia.

Como respuesta, el Comité de Supervisión Bancaria de Basilea (BCBS) desarrolló y aprobó un conjunto de medidas reguladoras enmarcadas en la normativa Basilea III, que imponen unos requerimientos al sector bancario de implementar políticas de activos diseñadas para reducir la probabilidad que se repita un colapso bancario.

Una gran parte de estos requisitos hacen referencia a las reservas de capital bancario, los tests de estrés o la liquidez de los mercados y, como pasa con el resto de normas del Comité, los miembros se comprometen a implementarlas y aplicarlas en sus jurisdicciones nacionales. Esta reforma de la regulación bancaria entrará totalmente en vigor en Europa el 1 de enero de 2025, pero la normativa en lo referente a las estructuras de liquidez bancaria se empezó a aplicar a los bancos europeos a partir del 28 de junio del 2021. 

Reservas suficientes para cubrir el 85% del oro no asignado

Los Fondos de Inversión, contratos de futuros, ETF u otros títulos que tienen el oro como subyacente, pero que no asignan una cantidad de oro físico en lingotes o monedas a los inversores, han permitido el mismo modelo especulativo basado en el dinero FIAT. La nueva regulación quiere poner fin o limitar este modelo de negocio basado en la emisión de títulos apoyados por una cantidad de oro que en realidad no existe, ya que puede generar burbujas financieras desencadenantes de muchas crisis económicas y el subsecuente colapso de bancos.

Así pues, la normativa reclasifica el oro físico, asignado, como un activo de Tier 1 (el nivel más seguro), equiparable al dinero en efectivo, mientras que sigue categorizando el oro papel, u oro no asignado, como Tier 3 (el nivel con más riesgo). Además, obliga al las entidades financieras a mantener unas reservas de capital del 85%, hasta ahora del 0%, para garantizar las transacciones de financiación y compensación de metales preciosos.

Las posibles consecuencias de la reclasificación del oro físico en un activo más seguro pueden disparar el mercado del oro asignado, al mismo tiempo que el oro no asignado acontece una forma de inversión menos deseable. Aun así, tendría que disminuir la tendencia a la manipulación del precio del oro, al menos en los mercados de futuros, porque la manipulación estatal ya es otro tema.

El tiempo dirá cuál es la efectividad de esta nueva normativa a la hora de evitar que los bancos y las instituciones financieras jueguen a la ruleta rusa con dinero que no es suyo. Un juego especulativo donde los contribuyentes siempre acaban pagando el pato. En cualquier caso, se confirma el valor del oro físico como el activo refugio por excelencia.

Si quieres descubrir la mejor opción para proteger tus ahorros, entra en Preciosos 11Onze. Te ayudaremos a comprar al mejor precio el valor refugio por excelencia: el oro físico

El Banc d’Espanya (BdE) ha comunicat que dona el seu suport al projecte de l’euro digital, poc després que el Banc Central Europeu (BCE) anunciés els seus plans d’avançar cap a una nova fase en el desenvolupament dels nous diners electrònics.

L’euro digital és el que es coneix com una CBDC (Central Bank Digital Currency), és a dir, una divisa electrònica gestionada i supervisada per un banc central, en aquest cas pel Banc Central Europeu (BCE). Podrà ser utilitzada tant per particulars com per empreses i, almenys en principi, no hauria de substituir sinó complementar els diners en efectiu.

Tot i que l’emissió d’un euro digital no és una certesa, després de dos anys d’un estudi preliminar sobre la possible introducció de la nova moneda digital, el dimecres passat la institució europea donava la llum verda als seus funcionaris per avançar cap a la següent fase del projecte. Amb la publicació d’un informe sobre el disseny i la distribució de la CBDC europea, el BCE anunciava que volia “començar a establir les bases per a la possible emissió d’un euro digital” a partir de l’1 de novembre.

Està previst que aquesta segona fase duri aproximadament dos anys, fins al 2025. Durant aquest període de preparació del projecte es finalitzarà el codi normatiu i la selecció de proveïdors per a desenvolupar la plataforma i la infraestructura. Segons el BCE, aquesta fase també servirà per “aplanar el camí per a una possible decisió futura sobre l’emissió d’un euro digital”.

El Banc d’Espanya es posiciona a favor de l’euro digital

Després que el Banc Central Europeu (BCE) anunciés la segona fase del projecte, el Banc d’Espanya (BdE) emetia un comunicat destacant el que considera com els avantatges de la CBDC i donant el seu suport al BCE. Juan Ayuso, director general d’Operacions, Mercats i Sistemes de Pagament del Banc d’Espanya, afirmava que l’euro digital conserva els avantatges de la moneda física.

El banc afirma que el format d’efectiu físic “no permet aprofitar tots els avantatges que ofereix la creixent digitalització de l’economia i la societat”. Un punt contenciós entre els proponents i crítics de les CBDC, que argumenten que els les monedes digitals centralitzades no poden garantir l’anonimat que ofereixen les transaccions en efectiu. Com admetia Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, “L’anonimat total —com el que ofereix els diners en efectiu— no sembla una opció viable”.

Per altra banda, Josep Borrell, vicepresident de la Comissió Europea, afirmava que no hem de patir per la nostra privacitat i protecció de dades que “les dades personals estarien totalment protegides. Els bancs, ni tan sols el BCE, no veurien ni podrien rastrejar les dades o detalls personals de la gent. Els pagaments sense connexió oferirien un nivell de privacitat similar al que ofereix avui els diners en efectiu”.

Per a tranquil·litzar a la població i a les associacions de consumidors, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van presentar el juny passat un paquet de propostes legislatives per convèncer al Parlament Europeu i al Consell de la UE de donar suport al llançament de l’euro digital. Les autoritats europees justifiquen la necessitat d’una CBDC  perquè cada vegada hi ha més ciutadans —un 55% segons les seves enquestes— que prefereixen pagar a través de mètodes electrònics.

Tanmateix, Javier Rupérez, president de la plataforma Denaria que dona suport a l’ús dels diners en efectiu, reaccionava a l’anunci del BCE assenyalant que, tot i que creu que l’euro digital podria ser un mitjà de pagament gratuït que “conviurà amb els diners físics, encara no existeixen garanties fermes que assegurin aquesta coexistència”. 

Queda per veure si les CBDC podran garantir els conceptes de privacitat, anonimat i llibertat que ara tenim amb els diners físics i les criptodivises, però el debat està servit i sembla que l’euro digital està cada vegada més a prop.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Les reclamacions per operacions fraudulentes que els clients de la banca van presentar al Banc d’Espanya durant el 2022 duplicaven les de l’any anterior. Una gran part d’aquestes demandes es corresponen a operacions de pagament efectuades amb targeta o per transferència via internet. T’expliquem com protegir-te del frau bancari i quins passos has de seguir per fer una reclamació.

L’últim informe publicat pel Banc d’Espanya en què detalla el nombre de reclamacions i consultes ateses durant el 2022 deixa una imatge preocupant de la gestió tecnològica de la banca espanyola. Les reclamacions per operacions fraudulentes van augmentar un 109,1%, duplicant les de l’exercici anterior. Concretament, es van tramitar 34.146 reclamacions en el Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya i gairebé una de cada tres reclamacions (10.361, el 30,3% del total) estava relacionada amb operacions de pagament efectuades amb targeta (86,1%) o per transferència via internet (13,9%).

Per entitats, CaixaBank, BBVA i Banc Santander són les que més reclamacions reben, principalment pel seu gran volum de negoci, tot i que CaixaBank i BBVA reben més reclamacions de les que els correspondria per quota de mercat. En tot cas, és un problema generalitzat que afecta pràcticament la totalitat de la banca espanyola i que no desapareixerà, atesa la creixent popularitat de les compres per internet.

En general, les aplicacions bancàries i els pagaments en línia són molt segurs, tanmateix, aquesta seguretat també depèn en gran manera del comportament del mateix usuari en evitar que les seves dades personals del compte bancari o de la seva targeta es vegin compromeses. Dit això, tots podem ser víctimes de cobraments sospitosos en el nostre compte o targeta, per tant, fem un repàs a les estafes bancàries més freqüents.

Phishing i Smishing

Les pràctiques del phishing i smishing destaquen com unes de les principals causes que hi ha al darrere de l’increment de les reclamacions al Banc d’Espanya. Consisteixen a enviar a la víctima un correu electrònic (phishing) o un missatge d’SMS/WhatsApp (smishing) parany, per a aconseguir dades personals, com ara contrasenyes, claus bancàries o números de compte i de targetes de crèdit. El correu o missatge dirigeix al client cap a un duplicat fals d’una pàgina web o una aplicació de mòbil molt semblant a alguna de les que utilitza normalment, com pot ser la d’una entitat bancària, de manera que hi entri i se li pugui robar la informació. Els falsos pretextos poden ser molt variats: actualització del sistema, verificació de dades, problemes tècnics. 

Per tant, desconfieu de correus electrònics o SMS que us semblin sospitosos i no els obriu. I, sobretot, no faciliteu les vostres dades privades d’accés als serveis bancaris. Les entitats bancàries mai us demanaran les vostres dades personals o contrasenyes per correu electrònic o missatge de text.

Vishing

El vishing no és res més que una variant de les estafes anteriors que, en aquest cas, s’executa per via telefònica. L’estafador es fa passar per un treballador d’una entitat bancària o una empresa real i facilita un enllaç de parany o demana les dades personals directament a la víctima.

Com en els casos anteriors, hem d’evitar facilitar les nostres dades personals. Així mateix, no et refiïs d’ofertes o promocions que semblen massa bones per a ser certes. En cas de dubte, sempre et pots posar en contacte amb l’entitat bancària o companyia a través dels seus canals oficials.

Com fer una reclamació

En cas que s’efectuïn operacions no autoritzades en el teu compte bancari. Primer, canvia les teves contrasenyes de tots els serveis en línia i fes una reclamació al Servei d’Atenció o Defensa del Client de l’entitat financera. Pots fer-ho amb el full oficial de reclamació o trucant al telèfon gratuït per a incidències i reclamacions, tot demanant el número de referència corresponent a la teva reclamació. 

Paral·lelament, pots interposar una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra, però hi ha poques probabilitats de trobar al responsable directe del delicte, perquè sovint es tracta de grups delictius o de delinqüents que es troben fora del territori nacional.

Si en el termini de trenta dies no has obtingut resposta de l’entitat bancària, o bé la resposta no és satisfactòria, contacta amb l’oficina de consum del teu municipi. Si el banc no et reintegra l’import extret fraudulentament o la mediació no prospera, pots recórrer al Banc d’Espanya o a la via judicial. Recorda que si i l’import de la reclamació no supera els 2.000 euros, no et caldrà advocat ni procurador. Pots trobar més informació aquí.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.