La pagesia: l’altra reserva estratègica

Hi ha una pregunta incòmoda que Catalunya i Europa fa massa temps que eviten: què passa quan un país encara té diners, però ja no controla el que menja? La resposta és senzilla i brutal. Que la sobirania és una il·lusió. Per això, quan a 11Onze defensem que cal pensar com el governador del teu propi banc central, no parlem només d’or. Parlem també d’aliments. D’allò que no es pot imprimir. D’allò que sosté la vida quan les cadenes globals fallen, els preus es disparen o la política gira l’esquena al territori.

Durant anys, el sector primari s’ha tractat com una relíquia romàntica. Com si la pagesia fos un record del passat i no una infraestructura crítica del present. Però la realitat s’ha tornat tossuda. La inflació alimentària, la sequera, la dependència exterior, l’envelliment del camp i les protestes agràries arreu d’Europa han recordat una veritat elemental: sense pagesia no hi ha seguretat alimentària, i sense seguretat alimentària no hi ha estabilitat econòmica ni política.

Catalunya ho viu en primera persona. Segons l’Idescat, el nombre d’explotacions agràries ha caigut de 54.972 el 2020 a 48.725 el 2023. És una davallada molt ràpida en molt poc temps. Alhora, la superfície agrària utilitzada també s’ha reduït. No parlem, doncs, només d’un canvi estadístic. Parlem de capacitat productiva que desapareix, de coneixement que es perd i de territori que queda més exposat.

La dada més preocupant, però, no és només quantes explotacions tanquen, sinó qui queda al capdavant de les que sobreviuen. El mateix Departament d’Agricultura recorda, en les noves bases d’ajut per a la successió d’explotacions, que a Catalunya el 40,92% dels caps d’explotació tenen 65 anys o més, mentre que els menors de 35 anys són només el 4,12%. És a dir: el relleu generacional no és un repte futur. És una emergència present.

La pagesia com a assegurança col·lectiva

A Europa, el dibuix és semblant. Eurostat constata que el 2020 hi havia 9,1 milions d’explotacions agràries a la UE, 5,3 milions menys que el 2005. En quinze anys s’ha evaporat prop del 37% de les granges europees. A més, el 57,6% dels gestors agraris tenien 55 anys o més, i només l’11,9% eren menors de 40 anys. Sí, la UE continua sent una gran potència agroalimentària. Però ho és sobre una base cada cop més envellida, concentrada i fràgil.

Aquest deteriorament no s’explica per una sola causa. És una suma d’asfíxies. D’una banda, els pagesos fa anys que denuncien preus en origen insuficients, poder excessiu de la gran distribució i competència de productes importats que no sempre suporten els mateixos estàndards que s’exigeixen aquí. Això ja ho advertíem a 11Onze el 2021: quan produir deixa de sortir a compte, el sistema no s’abarateix, es desmantella.

De l’altra, Brussel·les ha hagut d’admetre que les protestes de 2024 no eren cap anècdota. La mateixa Comissió Europea reconeix que el primer any d’aplicació dels plans de la PAC va coincidir amb l’impacte de la guerra d’Ucraïna, l’encariment de costos i els fenòmens climàtics adversos, i per això ha impulsat paquets de simplificació el 2024 i el 2025 per reduir càrrega administrativa i donar més flexibilitat als agricultors. Quan la burocràcia s’ha de simplificar d’urgència, és que abans s’havia convertit en una llosa.

La pagesia també és infraestructura estratègica

A Catalunya, a més, la sequera ha actuat com un accelerador de totes les vulnerabilitats. L’Agència Catalana de l’Aigua admet que l’episodi de sequera viscut entre principis del 2021 i març del 2025 ha superat tots els episodis històrics per extensió, intensitat i durada. Això no és un detall meteorològic. És un cop estructural sobre la producció d’aliments. I quan l’aigua falla, falla molt més que una collita: falla la confiança en la continuïtat del sistema.

Per això és un error pensar la pagesia només com un sector econòmic. La pagesia és també una reserva estratègica. Igual que l’or és una reserva monetària perquè preserva valor fora del sistema de promeses financeres, la producció alimentària és una reserva física perquè assegura l’accés al que és essencial fora de la fragilitat de les cadenes globals. L’or no es pot imprimir. El blat tampoc. Una moneda pot perdre credibilitat. Una collita, si existeix i és propera, continua alimentant.

Aquesta és la gran intuïció de l’article sobre el teu propi banc central: un patrimoni seriós no es construeix només amb números en pantalla, sinó amb actius reals. Actius sense risc de contrapartida o amb utilitat immediata. L’or compleix la primera funció: protegir poder adquisitiu i actuar com a assegurança davant els errors del sistema monetari. No és casualitat que el 2025 la demanda global d’or, incloent OTC, superés per primera vegada les 5.000 tones, ni que els bancs centrals hi afegissin 863 tones més. El mercat està dient amb diners reals que la confiança en els actius tangibles augmenta.

Els aliments compleixen la segona funció: sostenir la vida i la cohesió social. Sense menjar, no hi ha ordre econòmic que aguanti. I per això és tan greu que Europa hagi tolerat durant anys la desaparició de milions d’explotacions mentre confiava que el mercat global faria la resta. Els mercats globals funcionen molt bé fins que deixen de fer-ho. Ho vam veure amb la pandèmia. Ho vam veure amb la guerra. Ho hem vist amb l’energia. I ho tornarem a veure amb l’alimentació si continuem arraconant la pagesia.

Per què el camp és una assegurança de país

Hi ha qui encara veu el suport al camp com una despesa. És just al revés. És una assegurança col·lectiva. Tenir pagesia local viable vol dir tenir més capacitat per esmorteir xocs externs, més control sobre preus i subministrament, més ocupació arrelada al territori i més autonomia davant decisions preses lluny del país. La DUN del 2026 ja es preveu per a 45.000 explotacions agràries de Catalunya. La xifra, per si sola, ja indica dues coses alhora: el sector continua viu, però el marge per perdre més base productiva és cada cop menor.

El debat de fons, doncs, no és agrícola. És civilitzatori. Volem ser una societat que encara sap produir el que menja o una societat que només sap comprar-ho? Volem tenir reserves reals o continuar depenent exclusivament d’estructures financeres, logístiques i polítiques que no controlem? Quan un país abandona la seva pagesia, no només perd pagesos. Perd sobirania. Perd resiliència. Perd futur.

A 11Onze ho tenim clar. Si vols pensar com el governador del teu propi banc central, has d’entendre que la teva seguretat no depèn només del compte corrent. Depèn també de com protegeixes el teu estalvi amb actius reals, com l’or físic, i de com defenses els ecosistemes que fan possible la vida, començant per la pagesia i la producció d’aliments. Perquè la riquesa de debò no és només conservar valor. És conservar capacitat de viure. I això vol dir protegir allò que no es pot imprimir: l’or que preserva el patrimoni i la pagesia que ens alimenta. 

Diversifica, protegeix i dona valor real als teus estalvis. A Preciosos 11Onze t’ajudem a invertir amb seny en or físic, el refugi que mai falla.

Davant l’emergència climàtica, l’economia tendeix a descarbonizarse a marxes forçades. En un context de creixents impostos a les indústries contaminants, un estudi assenyala que augmentar el percentatge d’or en una cartera d’inversió diversificada redueix la seva petjada de carboni global sense perjudicar la rendibilitat.

Les dades de la UE confirmen que Europa va viure l’any 2022 el seu estiu més càlid i que les temperatures en el planeta durant els vuit últims anys han estat les més elevades des que existeixen registres. El ritme de l’escalfament global fa inajornable una reducció dràstica en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Només així es podran evitar les conseqüències catastròfiques associades al canvi climàtic.

Davant aquesta realitat, el procés de descarbonització de l’economia és una prioritat tan urgent que està condicionant gran part de les actuals decisions polítiques, empresarials i d’inversió. I, en aquest sentit, un informe de la consultora Urgentem conclou que la inclusió de l’or en una cartera d’inversió diversificada “pot tenir un impacte positiu en el rendiment de la cartera des d’una perspectiva de transició climàtica”, ja que redueix la petjada de carboni global de la cartera sense perjudicar la rendibilitat.

Com més or, menys emissions

L’estudi va analitzar quina hauria estat l’evolució al llarg de cinc anys de carteres d’inversió diversificades amb diferents percentatges d’actius per determinar com la inclusió de l’or afecta al perfil de risc-rendiment i a la petjada de carboni global.

La seva conclusió és que, per exemple, en una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa, dedicar un 10% d’aquesta cartera a l’or reduiria les emissions un 7%, mentre que augmentar el percentatge d’or al 20% suposaria una reducció del 17%. A més, hi ha indicis clars que la inclusió d’or en la cartera millora el perfil de risc-rendibilitat.

Tot i que cap de les combinacions d’actius analitzades aconseguiria l’objectiu de zero emissions l’any 2050, les que més s’aproximarien serien les que inclouen un major percentatge dedicat a l’or. De fet, les úniques que aconsegueixen reduir emissions són les que dediquen com a mínim un 20% de la inversió a l’or.

Quant a la contribució de les carteres d’inversió a l’augment de la temperatura global d’ara a l’any 2100, l’or també tindria un paper molt positiu per a mitigar el seu impacte climàtic. L’estudi calcula que dedicar la meitat de la cartera a l’or suposaria una reducció del 40% (més d’1 °C) en l’escalfament generat per aquesta cartera. Una cartera amb un 70% de renda variable i un 30% de renda fixa generaria un increment de 2,96 °C, mentre que una amb un 45% de renda variable, un 5% de renda fixa i un 50% d’or només l’augmentaria 1,76 °C.

I si augmenten els impostos a les emissions?

Una de les principals eines polítiques per a frenar el canvi climàtic i accelerar la transició cap a una economia lliure d’emissions són els impostos a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. En aquest sentit, l’anàlisi dels preus associats al diòxid de carboni mostra que una major proporció d’or contribuirà a reduir el risc de mercat per a una cartera. I com més s’endureixin les polítiques de reducció d’emissions, més convenient serà ampliar el percentatge d’or en la cartera.

Els autors de l’estudi admeten que el marc temporal limitat (cinc anys) de les dades recaptades inicialment i el rendiment relativament superior de l’or durant aquest període poden haver esbiaixat les expectatives de rendibilitat de l’or, però adverteixen que l’anàlisi a més llarg termini també confirma l’efecte favorable de la inclusió d’or sobre el perfil de rendibilitat de la cartera, tot i que en menor mesura.

D’altra banda, els autors de l’informe assumeixen que un inversor hereta una proporció substancial de la petjada de carboni associada a l’extracció i producció d’or. Per això la seva anàlisi prospectiva els permet valorar quant afectaria les carteres el potencial de descarbonització d’aquest metall preciós.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Segons dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la banca participa en fins a 174 empreses del sector energètic. El percentatge d’accions que tenen aquestes entitats financeres els assegura la presa de decisions en els Consells d’Administració i Juntes d’Accionistes.

Les grans entitats bancàries participen en un gran nombre d’empreses energètiques a través d’accions o consellers en llocs clau de la seva administració, la qual cosa els permet influir en la direcció d’aquestes companyies i en la manera en què es perfila la gestió de la transició energètica.

CaixaBank és un dels bancs més actius en aquest sector, participant en empreses com, Naturgy i TotalEnergies.  En el cas de Naturgy, CaixaBank va ser accionista majoritari de Repsol fins a 2019. L’entitat financera manté el seu control sobre aquestes empreses a través de CriteriaCaixa i compta amb consellers en llocs clau de les companyies energètiques. 

Per part seva, Bankia també té membres en els consells d’administració de la Xarxa Elèctrica d’Espanya, mentre que Banc Santander participa en empreses com Endesa a Xile, Tècniques Reunides i ENCE Energia & Cel·lulosa. El Banc Sabadell també té una presència important en el sector de l’energia, amb consellers en Repsol, ENCE Energia & Cel·lulosa i Enagas.

Conflicte d’interessos

Tenint en compte que la crisi energètica ha disparat el preu de l’energia i, per tant, els beneficis d’aquestes companyies – els grans bancs i les principals energètiques han acumulat més de 64.000 en beneficis durant els tres anys de pandèmia i crisi inflacionista – es fa difícil justificar aquelles posicions al·lèrgiques a la intervenció pública d’aquests sectors econòmics.

No deixa de ser curiós que els mateixos actors oposats a la intervenció del govern no semblen tenir cap problema en perpetuar i justificar les portes giratòries. Un negoci rodó, que a través de fitxar a expresidents i exministres per a les directives de bancs i energètiques, ha facilitat l’oligopoli elèctric del mercat de l’energia a l’Estat espanyol, preservant la manipulació preus a costa del consumidor, i amb beneficis extraordinaris per aquests dos sectors de l’economia.

Les solucions als problemes derivats del conflicte d’interessos dels accionistes d’aquestes empreses no es poden limitar a les imposicions fiscals puntuals al sector financer i energètic, després que hagin obtingut beneficis extraordinaris. Si volem eliminar el problema de soca-rel, potser faríem bé de preguntar-nos què s’està pagant quan es contracta un polític, sense estudis ni experiència rellevant, per a un càrrec a un banc o companya elèctrica.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La transició verda promet energia neta, sobirania i sostenibilitat. Però darrere plaques solars, bateries i cotxes elèctrics s’hi amaguen nous colls d’ampolla geopolítics. El futur verd també té amos. I no són europeus.

La lluita contra el canvi climàtic ha esdevingut una prioritat política i econòmica global. Però reduir aquest procés a una qüestió ambiental és un error. La transició ecològica és, sobretot, una reconfiguració del poder mundial. I Europa corre el risc de substituir la dependència del petroli i del gas per una nova dependència “verda” de minerals crítics controlats per tercers països, amb impacte directe sobre preus, inflació i seguretat econòmica.

Durant dècades, l’economia global ha girat al voltant del petroli, el gas i l’urani. Aquests recursos han determinat aliances, guerres, inflació i dependències estructurals. Avui, el relat és diferent, però la base material continua sent imprescindible. La transició verda no elimina la dependència dels recursos: la transforma.

Els nous protagonistes són el liti, el cobalt, el níquel, el coure i les terres rares. Sense aquests minerals, no hi ha bateries, ni plaques solars, ni aerogeneradors, ni mobilitat elèctrica. Cap tecnologia verda és immaterial. Tot dispositiu “net” té darrere una cadena extractiva intensiva, sovint invisible per al consumidor final.

La demanda d’aquests recursos creix de manera exponencial. Segons dades de la Comissió Europea, un cotxe elèctric necessita fins a sis vegades més minerals que un vehicle de combustió. El canvi tecnològic és profund, però la lògica econòmica continua sent la mateixa: qui controla el recurs, controla el sistema.

El mapa real del poder verd

El relat oficial parla de transició, diversificació i autonomia. Però el mapa real del subministrament de minerals crítics explica una altra història. El control està fortament concentrat en pocs països, molts dels quals fora de l’òrbita europea.

La Xina és l’actor central. Domina el refinatge de terres rares, del liti i del cobalt, i controla etapes clau de la cadena de valor, encara que no sempre sigui el principal extractor. La República Democràtica del Congo concentra més del 70% del cobalt mundial, sovint en condicions socials i ambientals molt qüestionables. Xile, Argentina i Austràlia lideren l’extracció de liti.

Europa, en canvi, és estructuralment dependent. Importa el 98% de les terres rares que consumeix i depèn massivament de l’exterior per a la majoria dels minerals crítics, segons dades de la European Commission i de l’US Geological Survey. La transició verda europea s’edifica, paradoxalment, sobre recursos que no controla.

La nova dependència verda

Substituir el gas rus per minerals xinesos o africans no elimina la vulnerabilitat. La desplaça. Aquesta nova dependència verda exposa Europa a tensions geopolítiques, restriccions comercials i xantatges econòmics cada cop més freqüents.

L’exemple és clar: el 2023, la Xina va imposar restriccions a l’exportació de gal·li i germani, minerals clau per a la indústria tecnològica i energètica. Un moviment que va sacsejar les cadenes de subministrament globals i va evidenciar fins a quin punt la transició verda és també una arma geopolítica.

Segons el Fons Monetari Internacional, la fragmentació geopolítica del comerç mundial incrementa els riscos d’escassetat, volatilitat de preus i pressions inflacionistes estructurals. La transició energètica, sense sobirania material, pot convertir-se en una font d’inestabilitat econòmica permanent.

Qui acaba pagant la transició? 

El cost de la dependència sempre baixa cap avall. Quan els recursos s’encareixen o escassegen, el sistema no absorbeix el xoc: el trasllada. Energia més cara, costos industrials a l’alça i subvencions sostingudes amb deute públic acaben filtrant-se inevitablement als preus finals. La transició verda, tal com s’està desplegant, no és neutra en termes econòmics: genera tensions inflacionistes que impacten directament en el poder adquisitiu de la ciutadania.

Aquest impacte va molt més enllà de la factura energètica. Afecta els aliments, l’habitatge i la mobilitat, i tensiona especialment les classes mitjanes, que tornen a actuar com a principal amortidor del sistema. Les dades mostren que l’augment dels costos energètics i dels inputs industrials ha estat un factor clau de la inflació recent, erosionant l’estalvi i reduint el marge de maniobra de llars i empreses. La pregunta ja no és si la transició és necessària, sinó qui n’assumeix realment el cost.

Aquí emergeix una contradicció estructural: no hi ha sostenibilitat sense sobirania. Europa parla de reindustrialització i autonomia estratègica, però arriba tard, amb costos elevats i fortes resistències socials. El reciclatge és imprescindible, però insuficient per satisfer una demanda creixent de minerals crítics. Mentrestant, la cursa global pels recursos avança i el marge de maniobra es redueix. Podem parlar de sostenibilitat si depenem d’altres potències per fer-la possible? Aquesta és la pregunta incòmoda que Europa encara no ha respost.

El futur verd també és poder

El futur verd també és poder. La transició ecològica no és només una qüestió climàtica ni tecnològica, sinó una qüestió de control, recursos i sobirania econòmica. Canviar de model energètic sense replantejar qui controla les matèries primeres és substituir una dependència per una altra. I en aquest joc de forces, Europa parteix amb desavantatge.

Si el futur sostenible no es construeix amb realisme geopolític, el cost no el pagaran els mercats ni les grans corporacions, sinó la ciutadania. Preus més alts, inflació persistent i una menor capacitat de decisió econòmica són el peatge d’una transició dissenyada sense control dels recursos crítics. La sostenibilitat, sense sobirania, esdevé fràgil i socialment regressiva.

A 11Onze, creiem que parlar de sostenibilitat sense parlar de recursos és autoenganyar-se. Entendre qui controla el futur és el primer pas per protegir l’estalvi, preservar la llibertat econòmica i mantenir la capacitat de decisió en un món cada cop més tens i fragmentat. Perquè el veritable progrés no és només verd: ha de ser també just, resilient i sobirà.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

El 70 % de la superfície del planeta està coberta per aigua, i el volum de negoci que això pot generar converteix l’ecosistema marí en un sector estratègic per a desenvolupar una economia sostenible.

L’economia blava descriu totes aquelles activitats econòmiques vinculades al mar i a ecosistemes marins. Inclou activitats portuàries i de logística, la pesca, la indústria naval, la producció energètica, l’esport, la ciència i activitats tecnològiques. La principal premissa és la sostenibilitat, ja que d’això dependrà el futur tant d’aquest sector econòmic com del planeta en general. 

Objectiu 2050: el 35 % de l’energia es produirà al mar

La Comissió Europea assenyala l’economia blava com a agent clau en el European Green Deal (el tracte verd europeu), que promou el desenvolupament sostenible de tots els països membres. L’oceà actua de regulador del clima, és indispensable en la producció d’oxigen i ofereix energia, aliments i altres recursos sense els quals no podríem viure.

És, per tant, un sector estratègic en la lluita contra el canvi climàtic que, avui dia, posa el focus en dos grans objectius: desenvolupar energia renovable a alta mar, fins a assolir el 35 % de producció energètica l’any 2050 i, per altra banda, fer més sostenibles els ports i els transports, procurant limitar les emissions de carboni i reduir la petjada ecològica dels ports.

Catalunya compta amb un projecte que podria assolir l’objectiu energètic, l’anomenat Parc Tramuntana. Amb la intenció d’esdevenir punt de referència contra el canvi climàtic, l’Empordà presenta aquesta proposta per a crear un parc eòlic marí i flotant al golf de Roses. El projecte entraria en funcionament el 2026 i podria subministrar el 45 % d’energia a la província de Girona, a més de crear 5000 llocs de treball i contribuir a la preservació i regeneració d’ecosistemes marins.

Què és el European Green Deal? El European Research Council ho explica en aquest video.

La Catalunya blava, capdavantera a Europa

A Catalunya, l’any 2018 s’iniciava el pla per a promoure l’economia blava al territori. Des d’aleshores, el sector ha generat més de 200.000 llocs de treball i 35.500 milions d’euros de facturació. Una xifra que situa Catalunya al capdavant dels països europeus on l’economia marítima té major pes intern. La segueixen Portugal, Estònia, Grècia, Malta i Xipre.

El pes que té és innegable, i la implicació empresarial catalana ho corrobora. Per exemple, des del Port de Barcelona s’ha impulsat un projecte per a convertir-lo en un hub d’economia blava, que actuï de punt estratègic per a empreses relacionades amb el sector de forma directa o indirecta.

També aquest any, s’ha creat a les terres de l’Ebre el Clúster d’Empreses d’Economia Blava, una iniciativa oberta a totes les empreses de la zona que vulguin sumar esforços per la preservació mediambiental del Delta i la seva activitat econòmica, majoritàriament marítima.

Un desenvolupament econòmic sostenible implica aprofitar de forma eficient els recursos disponibles, i en aquest sentit Catalunya ha d’aprofitar i utilitzar conscientment tot allò que el mar pot oferir. L’objectiu serà el progrés econòmic i social, però amb el mateix grau d’importància ho serà la preservació mediambiental, perquè tal com avisen des de la Comissió Europea, «no hi pot haver verd sense el blau».

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels objectius de desenvolupament sostenible marcats mundialment a l’Agenda 2030. Analitzem l’estudi de Nature Communications per desgranar el perquè d’aquesta xifra i des de quins àmbits s’assolirà.

Què s’entén per intel·ligència artificial (IA)?

Tot i que no existeix una sola manera de descriure-ho, una forma acurada és la que descriu Britannica, entenent la IA com la capacitat d’un ordinador digital o robot per desenvolupar tasques que requereixen intel·ligència humana. És a dir, aprofitar les eines tecnològiques per optimitzar tasques humanes i, al mateix temps, assolir reptes que fins ara semblaven impossibles. El desenvolupament social i econòmic no s’entén sense aquests mecanismes d’IA que, avui dia, ja marquen la nostra vida quotidiana. Reconeixement facial, dactilar, per veu, predicció meteorològica, comunicació interactiva amb màquines, extracció automàtica de coneixement o raonament lògic són alguns dels assoliments que, sens dubte, marcaran el segle. El focus, i el repte, està a crear i utilitzar aquesta tecnologia per contribuir a un desenvolupament sostenible a escala global.

Els tres pilars del desenvolupament sostenible

Societat, economia i medi ambient conformen la base per entendre el món actual i, per tant, són els punts clau per desenvolupar accions estratègiques. Des d’aquests tres grans blocs s’han creat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 17 objectius i 169 metes conformen els reptes presents i futurs a escala mundial per mantenir a ratlla els avenços tecnològics i assegurar que cada pas contribueix positivament al progrés social.

A través de les 169 metes es tracten tots els àmbits, com ara la pobresa, l’educació de qualitat, l’accés a l’alimentació, salut i aigua per la població, l’energia neta i assequible o la creació de ciutats sostenibles. L’estudi de Nature Communications, basat en més de seixanta fonts, determina que un correcte desenvolupament de la IA pot tenir un impacte positiu en 134 d’aquestes metes, el 79%. Els usos de la IA són múltiples i els trobem representats en aquelles accions més quotidianes.

IA per a reduir les desigualtats socials

La tecnologia s’obre pas per arribar a totes les butxaques, també des del punt de vista econòmic. Actualment, utilitzar IA a través dels nostres smartphones forma part de la nostra rutina. Reconeixement de veu, tàctil i d’empremta, localització de dispositiu, connectivitat… les eines IA s’incorporen a tota velocitat per simplificar l’experiència dels usuaris i aconseguir que tothom tingui accés a la tecnologia. L’objectiu és reduir, així, la bretxa digital.

Però la IA va més enllà i busca crear mecanismes d’inclusió per a certs col·lectius. Un exemple són les eines com Google Lookout o Microsoft Seeing AI que faciliten la percepció de l’entorn per a les persones cegues gràcies a la identificació d’objectes, persones o text.

A casa nostra, aplicacions com el Localitzador de la Fundació Arrels utilitzen la tecnologia com a mecanisme d’atenció a col·lectius en risc, en aquest cas enfocat a donar suport a persones sense llar. Un altre exemple és Refugee Aid App que posa a l’abast de persones migrants la localització d’ONG, centres socials i d’ajuda humanitària on poden ser atesos.

Aquest és un dels punts clau de la IA, afavorir la interconnexió entre usuaris d’arreu del món i facilitar la creació d’espais de trobada des d’on afrontar, de forma col·lectiva, un desenvolupament social igualitari i inclusiu. La tecnologia posa la plataforma, però són els ciutadans els qui han de passar a l’acció.

IA per a una economia circular

En clau de desenvolupament sostenible, apareix el concepte d’economia circular en què la producció va alineada amb el cicle de vida dels productes i s’allunya del sistema tradicional basat en comprar, utilitzar i llençar. La IA incentiva aquest sistema a partir de les accions quotidianes més senzilles. Més enllà de connectar marques i consumidors, les plataformes digitals incentiven l’intercanvi de productes de segona mà i s’ha creat, des de l’entorn digital, una tendència basada en reutilitzar productes i promocionar el DIY.

La indústria també s’apunta a la producció basada en les 7R, i ho fa de formes molt diverses. Les màquines es posen al servei del medi ambient per dur a terme una producció basada en materials reciclats, des de pneumàtics per fer carreteres fins a peces de roba. La tecnologia també arriba als mètodes de transport, que cada vegada són més sostenibles i fomenten la cooperació per sobre de la propietat privada.

En l’àmbit de generació de riquesa la IA també és clau en el sector empresarial en termes d’eficiència i optimització de processos, així com en el procés de selecció. Des d’unir empreses i cercadors de feina fins a crear processos automatitzats de selecció de talent. En la mateixa línia, empreses d’inversió com Circularity Capital connecten, a partir d’aplicacions, inversió i projectes sostenibles. El teixit empresarial s’adapta a les necessitats mediambientals amb la tecnologia com a principal aliat.

IA en el medi ambient: tecnologia per entendre el món

Amb voluntat de preservació mediambiental, s’han creat plataformes que utilitzen l’anàlisi de dades per identificar espècies en risc d’extinció, evitar la desertificació en zones de risc o afavorir el manteniment dels boscos. Per un ús més quotidià, apareixen aplicacions que incentiven el consum d’aliments de temporada, promouen el comerç de proximitat o incentiven el consum de peix de forma sostenible, sense oblidar la predicció meteorològica que esdevé clau en l’àmbit marítim o de muntanya.

Al mateix temps, des del nostre mòbil i gràcies a la IA, podem calcular la qualitat de l’aire a temps real, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o la petjada de carboni que generem diàriament. Tot de facilitats que demostren que portar un estil de vida sostenible està només a un clic.

La tecnologia ens permet entendre i saber què està passant arreu del planeta, i inclús en altres planetes. Les aplicacions creades a través d’IA s’estenen en tots els àmbits i la lectura global és positiva: s’està aconseguint crear un tipus de tecnologia que facilita la vida als humans i, sobretot, que procura pel seu desenvolupament sostenible, pensant en clau comunitària. L’autèntic repte en aquesta qüestió, i en el que fa èmfasi l’estudi, és aconseguir que la creació i el manteniment d’aquesta tecnologia no generi un impacte negatiu al planeta. La IA pot afavorir el desenvolupament sostenible, però només s’aconseguirà si el procés fins a assolir-ho també és respectuós amb el medi ambient.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Apple ha publicat aquest novembre un comunicat on anunciava que posaria a l’abast dels usuaris manuals, eines i peces de recanvi perquè poguessin fer les seves pròpies reparacions. Així, els consumidors podran reparar els seus mòbils i ordinadors a principis del 2022 als Estats Units, i a finals d’any a la Unió Europea.

El programa d’autoservei de reparació anunciat per Apple arriba després d’anys de pressió per part de la Federal Trade Comission dels Estats Units, la Unió Europea, i de la plataforma Pel Dret a Reparar. La notícia ha estat celebrada com una petita victòria per al consumidor. Tanmateix, com expliquen els responsables d’iFixit, el portal de manuals de reparació de productes electrònics i un dels principals proponents del dret a reparar, ens hem de fixar en els detalls del comunicat per entendre que no tot són flors i violes. 

“Apple està modelant aquest servei d’autoreparació seguint les línies del seu restrictiu programa Independent Repair Provider (IRP)”, alerta iFixit. És a dir, només es poden comprar recanvis nous directament a Apple, als preus d’Apple, i no es permet emprar components d’altres aparells o proveïdors, i, per tant, elimina qualsevol incentiu a l’hora de reparar aquests dispositius fora dels serveis oficials d’Apple.

A 11Onze ja pots utilitzar el teu iPhone com si fos la teva targeta 11Onze i fer pagaments segurs, ràpids i còmodes en qualsevol establiment amb TPV amb ‘contactless’. Si encara no tens la teva targeta 11Onze, aquí t’expliquem com demanar-la. De seguida que la tinguis, podràs començar a fer servir el teu mòbil per fer pagaments.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

La pujada del preu de la llum ha disparat l’interès per l’autoconsum fotovoltaic, que s’estableix com la millor opció per esquivar els elevats costos energètics. En aquest episodi de La Plaça, parlem de l’augment de la demanda en la instal·lació de panells solars amb Raúl Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FEGICAT).

La creixent tendència de particulars i empreses a generar la seva pròpia electricitat mitjançant panells solars ha fet que la potència instal·lada es dupliqués en els últims 12 mesos. Aquest increment de la demanda ha estat impulsat principalment per dos factors: per una banda, el descens dels costos de les tecnologies fotovoltaiques i, per l’altra, la inflació que ha afectat especialment els preus de l’energia.

El gran interès per instal·lar panells solars, reduint la dependència en el sistema de subministrament elèctric tradicional, ha provocat que les empreses del sector no puguin fer front a tota la demanda. La manca de personal qualificat agreuja la situació, com explica Rodríguez, “el col·lectiu d’empreses instal·ladores està en disposició d’incorporar, de manera immediata, a 18.000 treballadors”.

Encaixar l’oferta amb la demanda laboral

El repte de la transició energètica i d’assolir la neutralitat de carboni l’any 2050, com demana la Unió Europea, vol dir que a Catalunya “necessitarem 170.000 treballadors en el sector”, apunta Rodríguez, i continua, “estem parlant de salaris mínims de 1.500 euros al mes en 14 pagues, i amb una projecció de futur impressionant”.

“Es tracta d’una oportunitat competitiva de país, sempre que la sapiguem aprofitar”, el director general de FEGICAT adverteix de la necessitat d’equilibrar el mercat amb mà d’obra qualificada, impulsant la formació de nous professionals. Una oportunitat de país en què l’administració pública hi ha de jugar un paper fonamental, evitant les traves administratives, fomentant la formació, i incrementant els incentius fiscals.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si et preocupa la qualitat de l’aigua que beu la teva família, probablement carreteges grans quantitats de garrafes o d’ampolles d’aigua mineral que al cap de l’any et costen més de 1.000 euros. Amb un filtre a la teva aixeta pots continuar gaudint d’aigua de qualitat, reduir per 15 la teva despesa, ajudar el planeta i estalviar-te maldecaps i d’esquena.

Estalviar no significa necessàriament privar-se de moltes coses. Sovint significa evitar sobrecostos innecessaris en productes essencials. Per això neix Imprescindibles 11Onze, perquè puguis reduir despeses en productes dels quals no pots prescindir.

El primer d’aquests productes disponibles a la web d’11Onze està relacionat amb l’aigua, el líquid essencial per a la vida. Hem de beure’n dos litres diaris i el més habitual és que acabem comprant un munt d’ampolles o garrafes de plàstic, amb el consegüent impacte mediambiental del plàstic que comporten.

Una família de quatre membres hauria de beure una mitjana de 2.920 litres d’aigua a l’any. Això equival a una despesa mínima de 1.196 euros si comprovem els preus de les ampolles d’1,5 litres més populars als principals supermercats d’Espanya i fem la mitjana. 

En termes mediambientals, aquest consum suposa més de 60 kg de plàstic abocats al planeta i una quantitat de CO₂ similar emès a l’atmosfera durant la seva fabricació i transport.

Més de mil euros d’estalvi

És possible beure aigua de bona qualitat, amb bon sabor, estalviar i ajudar a preservar el planeta? La resposta és sí. Tan senzill com substituir el consum d’aigua envasada per aigua filtrada. El filtre Tappwater, que està fet en un 70 % de closca de coco, captura fins a 100 substàncies que podem trobar a l’aigua corrent, metalls pesants inclosos.

Pel que fa a l’estalvi econòmic, la senzilla instal·lació d’aquest filtre, que no requereix cap eina, equival a un estalvi de més de 1.100 euros a l’any per a una família de quatre membres. De gairebé 1.200 euros que suposa la compra d’aigua envasada es passa a menys de 90 euros en total. 

El kit amb el filtre i els recanvis necessaris per al consum anual costen 79,99 euros. I a això només s’han de sumar menys de 10 euros de consum d’aigua de l’aixeta, tenint en compte que el preu mitjà a Espanya és d’aproximadament 0,0019 euros per litre i que amb el paquet anual de Tappwater es poden filtrar fins a 4.800 litres.

El planeta també s’estalvia plàstic i CO₂

 Addicionalment, el medi ambient s’estalvia unes 1.947 ampolles de plàstic que no hauràs de carregar fins a casa i 63 kg de CO₂. I també t’assegures que l’aigua està lliure dels microplàstics que poden desprendre els envasos de plàstic quan es degraden per l’escalfor, i que ja s’ha demostrat que arriben al nostre torrent sanguini. 

Tots els productes de Tappwater passen estrictes proves de qualitat abans de ser enviats als clients, i per això ofereixen una garantia d’un any.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Els esdeveniments meteorològics extrems suposen el risc més gran per la humanitat durant la pròxima dècada, segons constata l’últim Informe de Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial. Tanmateix, la desinformació i la incertesa econòmica representen les principals preocupacions a curt termini.

L’informe anual sobre Riscos Globals elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial analitza els principals reptes a què s’enfronta el món a dos i deu anys vista. Així mateix, examina possibles cooperacions i diferents enfocaments per a fer front a aquests riscos mundials.

En l’elaboració de l’informe de 2024 s’han enquestat 1.490 experts del món acadèmic, l’empresa, l’administració, la comunitat internacional i la societat civil. Com a complement a aquestes dades, s’hi ha afegit l’Enquesta d’Opinió Executiva (EOS) feta a 11.000 líders empresarials en 113 economies, per a identificar els riscos que suposen l’amenaça més greu per a cada país.

S’analitzen un total de 34 riscos globals, entre els quals es troben factors de caràcter tecnològic i econòmic, així com riscos socials i geopolítics. Com a risc global s’entén la possibilitat que es produeixi un esdeveniment o condició que afectaria negativament una proporció significativa del PIB mundial, la població o els recursos naturals.

Els principals riscos globals estan vinculats al canvi climàtic

Els canvis relacionats amb l’emergència climàtica, com ara els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, el col·lapse dels ecosistemes o l’escassetat de recursos naturals, representen l’amenaça més gran per la humanitat en els pròxims deu anys.

Dos terços dels enquestats estan preocupats pels esdeveniments meteorològics extrems durant la pròxima dècada, un factor que també ocupa el segon lloc quant a risc en els pròxims dos anys. En aquest cas, 5 dels 10 principals riscos globals estan relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Entre els responsables d’organitzacions de la societat civil, Kirsten Schuijt, directora general de WWF Internacional, avisava que “a menys que prenem mesures urgents, l’amenaça només s’intensificarà i ens aproparà a infligir danys irreversibles a la societat i als ecosistemes”. De fet, hi ha estudis que mostren que en la dècada de 2030 podrien produir-se canvis potencialment irreversibles en el planeta si les temperatures continuen augmentant.

Augmenta el risc de desinformació i polarització social

La desinformació, inclosa la generada per la intel·ligència artificial, i la polarització social i política ocupen el segon i tercer lloc en el rànquing de preocupacions. Les societats polaritzades són més propenses a fiar-se d’informació (veritable o falsa) que confirma els seus biaixos. A curt termini, la desinformació pot afectar 4.000 milions de persones que votaran en 60 països durant 2024. 

A l’informe s’avisa que els mateixos governs estaran cada vegada més en condicions de determinar quin relat és considerat com “la veritat”, la qual cosa podria permetre als partits polítics monopolitzar el discurs públic i suprimir les veus discrepants. Per tant, es preveu que la desinformació continuï sent utilitzada per actors nacionals i estrangers per ampliar les divisions sociopolítiques. 

En aquest context, la polarització social emergeix com un dels principals riscos que estan interconnectats amb la recessió econòmica i la manca d’oportunitats. A més, les tensions geopolítiques i els conflictes armats estan afectant greument la subsistència de milions de persones, i incrementen la possibilitat que esclati una guerra de conseqüències globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.