Quan Catalunya renuncia a la sobirania alimentària
Les reivindicacions dels pagesos i agricultors, que s’emmarquen en un malestar a escala europea, posen el país davant d’un repte colossal. El de decidir si Catalunya ha de ser sobirana alimentàriament o ha de renegar de la seva pròpia terra. A 11Onze ho tenim clar: amb el menjar no s’hi juga.
Que el sector primari és essencial ho sap tothom, però sembla que de vegades ens n’oblidem. Per això els agricultors catalans, igual que els europeus, estan en peu de guerra. Les demandes són ben simples i es podrien resumir en una: tenir una mica de respecte per un sector que posa el plat a taula per a la Catalunya dels 8 milions.
L’excés de burocràcia, l’asfíxia econòmica i la pressió reguladora són els cavalls de batalla d’uns pagesos que veuen que les males condicions del seu sector desincentiven el possible relleu generacional. Actualment, el pagès és un romàntic amb tractor. Gent que estima la terra i la treballa tot i que no s’hi guanya la vida. Les queixes d’haver de vendre per sota del cost de producció són endèmiques, i des de fa temps s’hi afegeixen la desprotecció dels agricultors davant dels intermediaris, les grans cadenes i la importació de productes d’altres països, que molt sovint no compleixen l’exigentíssima normativa que es demana als agricultors i ramaders europeus.
La grisor europea
La sobirania alimentària catalana està en qüestió, en part, per la xacra reguladora europea. La UE, governada des de la gris Brussel·les, empeny la seva enrevessada normativa cap a baix. El laberint burocràtic es llança cap al graó immediatament inferior de la cadena i va baixant per les administracions fins que cau de morros davant d’uns pagesos incapaços de gestionar l’absurda tirallonga d’ets i uts. Es demana a les persones més sàvies del món, les que saben crear menjar, que a més siguin oficinistes i recopilin dades i omplin formularis sens fi perquè pugin de nou la cadena i satisfacin la set de paperassa d’un buròcrata de Brussel·les.
El desembre de 2022 l’agricultor i diputat de Junts, Salvador Vergés, llegia al Parlament una llista de les gestions que s’exigeixen als pagesos. La tirallonga s’ha tornat a fer viral aquests dies arran de les protestes i, si no fos que tracta un tema tan seriós, faria riure.
🎙 Ahir, al Parlament, vaig fer una llarga interpel·lació a la Consellera reclamant-li q redueixi la paperassa i la burocràcia q ofega la pagesia. Aquí en teniu un 1r vídeo, on recomano als diputats q s’agafin fort a l’escó x aguantar el ruixat d tràmits d l’exemple q hi explico: pic.twitter.com/2flJLENVa8
— Salvador Vergés i… Tejero! (@vadorverges) December 22, 2022
La sequera i les prioritats
A tots els problemes habituals de la pagesia, enguany a més s’hi afegeix el de la sequera que viu tot el país. Els agricultors, per decisió del govern català, van ser dels primers a rebre les estocades de les retallades en el consum d’aigua. Mentrestant devien assistir, astorats, a una campanya turística d’estiu sense limitacions. I deuen continuar ben sorpresos, encara, veient la verdor dels camps de golf, observant les ingents fuites d’aigua declarades per l’ACA i adonant-se que les empreses envasadores d’aigua continuen extraient aigua dels rius. Els supermercats segueixen ben plens d’ampolles de plàstic plenes d’aigua tot i que produir ampolles de plàstic contamina i obliga a un consum extra d’aigua. Tot per comercialitzar un bé essencial que a d’altres els és negat. És ben normal, doncs, que els pagesos es preguntin fins quan ha de durar la broma?
Sobirania desoladora
Tot plegat deixa un panorama desencoratjador: el d’un país incapaç d’establir i gestionar les seves prioritats bàsiques. Si no som capaços de garantir la producció alimentària i l’aigua, què aspirem a ser? Per aquest motiu els agricultors redoblen la seva pressió, tot i que ja els rebés el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El president tot sovint penja a les seves xarxes vídeos on se’l veu fent receptes de cuina. És una manera distesa de mostrar-se davant del públic, però d’on són els ous que el Molt Honorable fa servir per fer el pa de pessic? D’on venen la farina, la mantega, la llet, la carn, les pomes o les carxofes? La resposta d’un polític urbanita seria ben simple: del supermercat.
En una època en què sembla que Europa hagi donat l’esquena al sector primari per obsedir-se en l’economia de guerra, tot mirant a Rússia, des d’11Onze volem posar-nos al costat de la pagesia recordant, una vegada més, el risc de crisi alimentària al que ens enfrontem.
11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
La Sobirania Alimentària no és el q els pagesos estan reivindicant. J m’agradaria q també la reivindiquessin.
Tanmateix crec q es fa servir aquest concepte una mica a la lleugera….
És clar, David, per això el text no diu en cap moment que els pagesos reclamin la sobirania alimentària. Els pagesos demanen coses molt concretes per poder fer la seva feina i nosaltres (ciutadans, governs, empreses) hem d’entendre que aquestes reclamacions són, evidentment, justes perquè sobrevisqui l’únic sector que ens pot garantir la sobirania alimentària. Disculpa que no hàgim estat més explícits en el text, ens semblava que estava clar.
gràcies
Gràcies pel teu suport, Joan!
Bon article, només puc estar-hi d’acord. Si aspirem a la sobirania cal defensar el valor del territori
Tu ho has dit. És essencial tenir una visió global del valor del territori. Gràcies, Francesc
totalment d’acord. No només hauriem de defensar amb les ungles la nostra sobirania alimentaria sino que haurime de promocionar també el cultiu casolà, la permacultura urbana, etc.
Precisament, aliments de temporada i de proximitat. Gràcies, Carme