Kakebo: el mètode japonès per estalviar

Realment sabem en què gastem els nostres diners? Som conscients del que és important i del que no ho és? Càrol Rafales, especialista sènior de vendes d’11Onze, ens explica en què consisteix el mètode d’estalvi Kakebo i com podem adaptar-lo a la nostra situació personal.

El mètode d’estalvi Kakebo, que es tradueix com a “llibre de comptes domèstics”, va ser ideat el 1904 per la periodista japonesa Motoko Hani. En una època on les dones depenien dels diners que els donaven els seus marits, Motoko volia proveir a les japoneses “d’una eina que els hi permetés gestionar les finances domèstiques d’una manera eficient”, apunta Càrol Rafales.

Què ens cal per posar en pràctica aquest mètode d’estalvi? Doncs ben poc, perquè està pensat per ser molt senzill. Com explica Rafales, “un llibret en blanc, un llapis, i moltíssima constància”. Tanmateix, podem comprar un llibre Kakebo, específicament dissenyat com una agenda on fer el seguiment dels nostres ingressos i despeses.

Consum conscient

A més de gestionar els nostres diners, el mètode Kakebo ens ajuda a evitar compres innecessàries que de vegades realitzem de manera irracional. Només posant el focus en analitzar com desapareixen els diners del nostre compte, serem realment conscients dels nostres hàbits de consum. Els gràfics i eines que trobarem al llibre ens ajudaran en la presa de decisions abans de fer compres i controlar despeses recurrents.

El Kakebo divideix les despeses mensuals en quatre categories: supervivència, oci, cultura, i altres (que inclouen imprevistos). Basant-nos en aquests blocs, Rafales ens puntualitza la premissa bàsica del mètode, “anotem els ingressos previstos del mes, restem despeses fixes, i a l’import restant li traiem l’objectiu d’estalvi que tenim. El que quedi serà el pressupost per les despeses variables”. Per una explicació més detallada de com funciona el Kakebo, dona-li un cop d’ull al vídeo de més amunt.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real d’impacte sobre l’entorn que ens envolta? Lara de Castro, HR Business Partner d’11Onze, explica què és el consum conscient i com podem contribuir a la sostenibilitat del planeta amb les nostres decisions de compra quotidianes.

Sovint subestimem l’impacte que els nostres actes individuals tenen sobre l’entorn que ens envolta. Però totes les accions, per petites que siguin, contribueixen a modelar el món. Lara de Castro ho deixa clar al següent vídeo amb un exemple molt evident.

Com ella mateixa adverteix, hi ha moltes persones que pensen que un acte individual sovint “és massa feble” per a tenir un impacte significatiu en l’entorn, “però no és així”. Cada acció compta i té conseqüències que es poden acumular a les de la resta de la comunitat. La realitat és que “les nostres decisions més quotidianes són rellevants, per petites que siguin”. En aquest sentit, és molt evident el paper que juguen totes les decisions de compra si som consumidors conscients.

Què és el consum conscient?

Els consumidors conscients són persones que escullen els productes i els serveis amb criteris que van “més enllà de la relació qualitat-preu”, ja que inclouen l’impacte ambiental i social com un element decisori en els seus hàbits de compra. Una conseqüència és l’aposta pel comerç de proximitat, que “és una manera de donar suport als productors locals i evitar l’impacte econòmic i ambiental del transport”, com explica Lara de Castro.

Un altre exemple de consum conscient el trobem en l’aigua. Si volem reduir la contaminació al planeta, podem substituir el consum d’aigua embotellada, “amb totes les conseqüències que sabem que té el plàstic”, per aigua de l’aixeta tractada amb filtres sostenibles.

Com indica Lara de Castro al final del vídeo, si tots som més conscients “en els petits detalls de la vida quotidiana” la realitat és que “sí que podem canviar el món”. La decisió és nostra.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 3.600 – 3.700 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal, però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’or físic és considerat un valor refugi no perquè ho diguem a 11Onze, sinó per com s’ha comportat històricament en les principals crisis econòmiques. L’equip de producte d’11Onze ofereix, a l’espai d’Aprendre, un curs que analitza l’evolució de l’or durant les grans crisis.

El crac del 29, la crisi del petroli dels anys 70, el dilluns negre del 1987, la recessió dels anys 90, la bombolla de les puntcoms, la crisi financera del 2008… La història és plena de grans crisis econòmiques que han provocat molt de dolor als estalviadors. Aquestes grans caigudes dels mercats financers sempre han acabat afectant la ciutadania corrent, participi o no d’aquests mercats financers com a inversor.

Per aquest motiu, 11Onze va posar en marxa Preciosos 11Onze, per donar a la gent corrent una eina de protecció dels estalvis que normalment no tindria a l’abast. Però posem-hi dades, mirem la història i confirmem si realment l’or físic és o no un valor refugi interessant per als nostres estalvis en moments com els que ens ha tocat viure. 

Amb aquest objectiu, l’equip de producte d’11Onze, amb Jordi Sánchez, Sara Casals i Amadeu Vilaginés, ha preparat un curs sobre l’evolució de l’or en les principals crisis de la història. Si no saps respondre les preguntes que fa Casals en aquest vídeo, et cal veure el curs sencer!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Davant d’una inflació que continua augmentant, la resistència de l’or al llarg de la història com a dipòsit de valor refugi d’inversió no pot ser subestimada. Tanmateix, no és l’únic metall preciós en el qual podem invertir els nostres estalvis; la plata, el platí o el pal·ladi poden ser bones alternatives. Però quins metalls ofereixen més rendibilitat?

La capacitat dels metalls preciosos per a mantenir gran part del seu valor en situacions de crisi, i oferir una protecció inflacionista basada en el seu valor intrínsec, els converteix en una compra obligada si volem diversificar i rendibilitzar els nostres estalvis. No obstant això, trobem diferències en la rendibilitat que ens ofereixen diferents metalls. En aquesta anàlisi no fem previsions de futur, simplement ens centrem en l’evolució de les cotitzacions d’aquests quatre actius: or, plata, platí i pal·ladi, durant l’últim any i en els últims tres anys, per poder veure fàcilment quins han estat els més rendibles.

Evolució dels últims tres anys

L’històric de l’evolució conjunta dels metalls en els últims tres anys és molt positiu, fets atribuïbles a la pandèmia mundial, que provoca una escassetat de recursos en la indústria, l’increment de la inflació i la inestabilitat dels mercats.

L’or i la plata han experimentat un creixement per sobre del 40% atesa la incertesa econòmica provocada per la pandèmia i es consoliden com a valors refugi per antonomàsia en cas de crisi. Tanmateix, cal tenir en compte que els inversors tendeixen a augmentar la seva exposició a l’or i a la plata quan els tipus d’interès són baixos i la inflació alta per a protegir el valor dels seus diners, i davant la manca de pagament d’interessos. Una situació que es pot revertir si la inflació acaba sent transitòria i els tipus d’interès pugen.

La continuada demanda del platí manté la tendència a l’alça del seu valor amb quasi un 27% de revalorització, però el pal·ladi creix a un ritme espectacular d’un 75%, ja que és un metall escàs i molt demandat per la indústria. Tot tenint en compte la seva progressió, per a la inversió a llarg termini no és molt recomanat a causa de la seva volatilitat de preus, i al fet que la tendència cap a l’electrificació de la indústria de l’automòbil fa previsible menor demanda de catalitzadors.

Si ens fixem en el següent gràfic amb l’evolució del preu en els darrers tres anys, veiem que l’or s’ha revalorat més d’un 40% i la plata gairebé un 47%. Si tenim en compte que la inflació a Espanya el 2021 es va enfilar fins al 6,55%, podem afirmar que les persones que van comprar or i plata van evitar, amb escreix, la devaluació dels estalvis que han patit les persones que tenien euros al seu compte corrent.

Evolució de l’últim any

Durant el 2021, la fluctuació dels preus dels metalls preciosos ha estat diferent. Tots els metalls, excepte la plata, van registrar un augment de preu positiu, alhora que moderat. L’or és el més estable dels metalls, i les pujades i baixades del seu preu sempre tendeixen a l’estabilitat, però durant el primer trimestre de l’any va patir una davallada del seu valor. Una caiguda de preu lligada a l’estímul econòmic de 1.900 milions de dòlars per part de l’administració Biden, i que es repetiria cada vegada que el govern estatunidenc anunciava un nou paquet de mesures per combatre la pandèmia, però tanmateix finalitzant el còmput de l’any en positiu.

Malgrat la tendència alcista de la plata a inicis del 2021, aquesta va registrar una caiguda important de preu en el tancament de l’any, en contra de les prediccions, a causa de la disminució de la demanda industrial. Mentre que inicialment els preus del platí i el pal·ladi també es van desplomar a causa de l’escassa demanda de catalitzadors per a automòbils, gràcies a la caiguda de les vendes, el platí es va estabilitzar acabant l’any en positiu, i el pal·ladi va finalitzar l’any amb la tendència de creixement imparable que s’havia vist els anys anteriors.

Tant si ens decidim per un metall com un altre, cal tenir en compte que la rendibilitat històrica no és indicativa de la rendibilitat a futur i que qualsevol compra comporta cert risc de pèrdua de valor. Un risc que assumim comprem o no, metalls preciosos, perquè el valor dels diners que tenim al banc depèn directament de les decisions dels dirigents d’imprimir més moneda (devaluant la moneda en circulació) o no.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Et farem deu recomanacions perquè puguis gaudir de les teves vacances i estalviar en les reserves i en moltes coses més.

Enguany s’espera que un gran nombre de persones facin les vacances els mesos de juliol, però tindrem diners per a les nostres vacances tan desitjades? Segur que tots estem pensant en l’estiu i, per tant, en les vacances. Molts de vosaltres ja teniu al cap on voleu viatjar, però esteu esperant noves recomanacions per saber si finalment podrem agafar un avió i gaudir d’una desconnexió merescuda.

Les vacances són necessàries per a fer un reset, gaudir dels nostres, cosa que és molt necessària, i recarregar les piles per a tornar a la feina amb el cap serè. També és un moment en què intentem no estar tan pendents de les despeses: solem fer excessos als àpats, en comprar-nos allò que sabem que no trobarem a la nostra ciutat i aprofitem per a anar a aquell hotel que tant ens venia de gust. Per això, us expliquem alguns consells per a estalviar en vacances, i que la tornada al setembre sigui més tolerable i sense maldecaps.

1. Estalvia a un any vista sempre que puguis. El primer pas recomanable és crear un pressupost estimat de l’import que penses invertir en la teva pròxima destinació i així poder crear un pla d’estalvi a un any vista. El mètode més còmode és obrir un compte d’estalvi o moneder al teu banc i fer-hi una transferència automàtica mensual de manera recurrent; així, abans de començar les vacances ja tindràs la quantitat estalviada que et permetrà fer-les sense despeses imprevistes.
2. Reserva anticipada. El món en línia ens proporciona una alta oferta de preus. A més, si tens la possibilitat de tenir les dates de les teves vacances confirmades a l’inici de l’any, podràs estalviar molts diners, obtindràs millors preus al teu bitllet d’avió, tren, o el transport que vulguis. Com més aviat el reservis, molt millor! I el mateix ocorrerà amb l’hotel, inclús et recomanem que reservis en aquell restaurant que has estat seguint per Instagram, mitjançant aplicacions que ofereixen descomptes molt interessants, fins i tot del 50%. És important que revisis a les teves reserves les despeses de cancel·lació, per si fos necessari.
3. Aprofita l’esmorzar. Tothom sap que l’esmorzar és l’àpat més important del dia i que és necessari per a grans caminades. Fes ús de l’esmorzar si està inclòs en les teves nits d’hotel i prepara’t i menja com un rei, aprofita i emporta’t una fruita per a mig matí per si et ve la gana abans que arribi el dinar.
4. Planifica els llocs. Si t’encanta fer una presentació del teu pròxim viatge i compartir-la amb la resta de la gent amb qui hi aniràs, estàs de sort, perquè aquesta és una altra manera d’estalviar diners. Si fas un llistat dels indrets que vols visitar, tens l’opció d’entrar al seu lloc web i fer-ne la reserva. Hi podràs trobar promocions, inclús, si sou diverses persones, us podreu beneficiar de descomptes per grup. A més, tenint el tiquet comprat és possible que fins i tot eviteu llargues cues per a adquirir-lo.
5. Canvi de divises. Tot i que la cotització de les monedes no es pot controlar, abans de canviar diners, consulta-ho amb el teu banc de confiança unes setmanes abans del teu viatge, per a informar-te si és millor esperar als dies abans la sortida. En molts casos, la recomanació serà fer-ho a l’aeroport, car les cases de canvi tracten d’oferir-hi el millor canvi. Una cosa important, en cas que durant el teu viatge vulguis fer les teves compres amb targeta de crèdit, és que canviïs una quantitat, encara que sigui petita, per si sorgeix qualsevol imprevist (tiquet de tren, propina, etc.).
6. Ús moderat de targetes. Com hem esmentat, quan estàs de vacances, l’últim en què vols pensar és en el que t’estàs gastant, però gairebé sempre tenim algun excés… Intenta aplicar les recomanacions que t’hem fet fins al moment i mira d’evitar al màxim l’ús de les targetes de crèdit si no està planificat dins les teves prioritats. En el moment serà una compra impulsiva, però després t’arribarà una suma important de despeses.
7. Ruta en carretera. Si la teva opció vacacional és agafar el cotxe i recórrer alguns pobles del teu voltant, utilitza el GPS, que sempre et recomana la millor ruta perquè evitis fer quilòmetres innecessaris i, per tant, estalviar en benzina. Visitar destinacions prop de casa és una opció molt recomanable; sovint oblidem els meravellosos indrets que tenim prop de la nostra ciutat i que podem visitar sense agafar un avió.
8. Evita restaurants turístics. Planifica bé el teu temps i, quan visitis algun lloc determinat, si és en una zona turística, evita les hores punta per a dinar o sopar: normalment, els restaurants d’aquestes zones solen ser d’escassa qualitat i d’alt cost. És preferible caminar quatre passes i cercar alternatives de llocs que solen freqüentar els locals, preguntar a la recepció de l’hotel, al taxista i, per descomptat, mirar les opcions que trobaràs als cercadors d’Internet.
9. Contracta free tours. Busca’ls als centres de les grans ciutats o pregunta-ho a aquell amic que viatja molt, que segur que n’ha utilitzat. Són guies turístics que et fan un recorregut per la ciutat explicant-te un munt de coses molt interessants sense una tarifa concreta. Si t’agrada, és optatiu deixar-li una propina.
10. Finança les teves vacances. Si ha estat un any difícil i alguns dels consells que hem esmentat no els has pogut seguir, com ara fer una previsió anticipada, no renunciïs a uns merescuts dies de descans, troba la teva agència de viatges més propera i finança aquell viatge que tanta il·lusió et fa; també pots fer la consulta al teu banc i ampliar la teva targeta de crèdit per a poder fer front a les despeses o demanar un petit préstec que aniràs pagant còmodament mes a mes.

L’estiu ja és aquí. Aprofita aquestes recomanacions i comença a somniar despert. I recorda, de la quantitat que t’hagis fixat per al teu gaudi, divideix-la entre els dies de vacances i no gastis més del previst.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Moltes llars tenen joies d’or o altres peces d’aquest metall preciós que amb el pas dels anys han perdut la seva brillantor. L’or gairebé no s’oxida, però la brutícia acumulada pel contacte amb la pell i cosmètics pot malmetre el seu aspecte. T’expliquem com netejar i cuidar les teves joies d’or amb productes naturals.

L’or pot perdre la seva lluentor natural pel contacte amb el pH de la nostra pell o per reaccions amb substàncies líquides, com el clor de la piscina o altres agents nocius. Per a mantenir l’esplendor de les peces d’or, es recomana netejar-les amb un drap blanc de cotó, com fan els joiers a l’hora de manipular-les, evitant així que el contacte amb la pell els hi resti lluentor. Existeixen moltes maneres tradicionals, naturals i efectives de netejar les teves peces d’or. A continuació t’expliquem alguns dels trucs clàssics per retornar la brillantor a aquest metall preciós:

Netejar amb sabó

• Barrejar unes gotes de sabó de rentar plats suau amb aigua tèbia en un recipient.
• Submergir la peça d’or al recipient durant uns quinze minuts una vegada estigui llesta la mescla. Veuràs que les impureses es desincrusten soles.
• Retirar la peça d’or del recipient i esbandir bé amb aigua tèbia.
• Assecar-la bé amb un drap suau.
• Repetir aquest procés tantes vegades com creguis necessari.

Recuperar la lluentor amb vinagre

• Barrejar en un recipient ½ tassa de vinagre blanc i 2 cullerades de bicarbonat de sodi
• Submergir les peces d’or que estiguin brutes o hagin perdut la seva lluentor, durant dues hores.
• Esbandir les joies d’or amb aigua freda i assecar-les amb un drap suau. També es pot fer servir una camusa abrillantadora.

Preservar la brillantor amb bicarbonat de sodi

• Barrejar tres cullerades de bicarbonat en un recipient amb un dit d’aigua tèbia. Remoure fins a formar una mescla consistent.
• Aplicar aquesta mescla sobre les peces d’or que vulguis netejar.
• Un cop aplicada la mescla sobre les joies, tirar un raig de vinagre per activar l’efervescència que desprengui la brutícia de les joies.
• Esperar uns minuts i retirar la mescla
• Esbandir amb abundant aigua tèbia, assecar les peces d’or acuradament amb un drap suau.

Or blanc o amb acabat mat

En cas que tinguis una peça d’or blanc o or amb acabat mat, has d’evitar fer servir una camussa per donar brillantor. L’or blanc consisteix en un aliatge d’or pur, de color groguenc, i altres metalls preciosos més blanquinosos, com poden ser el platí, níquel, etc., als que s’hi afegeix un bany de rodi. Per tant, netejant aquestes peces amb una camussa, podries eliminar el bany de rodi o aconseguir una brillantor no desitjada en una peça amb acabat mat.

Guarda or amb or, no barregis metalls preciosos

Per a preservar la lluentor de les teves peces i joies d’or no les guardis al costat d’altres joies o peces en plata o un altre metall. Guarda i classifica les teves peces de valor segons la composició del metall: or amb or, platí amb platí… Evitaràs que l’or o altres metalls s’enfosqueixin i així també faràs que es conservin millor, amb tota la seva lluentor.

Lingots d’or i monedes de col·leccionisme

Els lingots d’or, com els que pots comprar amb Preciosos 11Onze, acostumen a venir precintats o empaquetats amb un blíster termo-segellat que porta un codi certificant el seu origen i autenticitat. Això es fa per certificar i preservar el seu valor, tant quan els compres com a l’hora de vendre’ls. Tot i que pot ser temptador trencar el blíster per tocar la peça amb les nostres mans, no és recomanable. 

Les monedes d’or comprades com a inversió també venen empaquetades, però rarament precintades. Així i tot, no és recomanable la seva manipulació per la possible contaminació de la peça i risc de malmetre la moneda quan es neteja. A més, cal tenir en compte que les monedes de col·leccionisme, especialment monedes antigues, poden perdre una bona part del seu valor si es netegen i perden la seva pàtina original.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Cada any s’extreuen més de 3.000 tones d’or en el món. Tot i això, la indústria minera s’enfronta a creixents problemes relacionats amb el canvi climàtic, des de la gestió d’una aigua cada vegada més escassa en algunes zones fins als despreniments i el trencament de preses en altres llocs a causa de pluges cada vegada més torrencials.

Ningú pot negar que les mines d’or contaminen. L’ús de materials com el mercuri o el cianur en el procés d’extracció suposen un risc per a l’entorn. A més, aquestes explotacions generen una gran quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle perquè són necessàries enormes quantitats d’energia per a processar tantes tones de material.

Malgrat aquesta contribució negativa al canvi climàtic, també és cert que l’or està tenint un paper rellevant en la transició cap a una economia de baixes emissions de carboni. Entre altres aplicacions, aquest mineral millora l’eficiència dels panells solars, s’utilitzen catalitzadors d’or per convertir el CO₂ en combustible i les nanopartícules d’or potencien el rendiment de les bateries d’hidrogen.

Una indústria vulnerable al canvi climàtic

Pel seu gran valor i utilitat, sembla impossible prescindir del metall preciós per excel·lència. Però la seva extracció no és aliena a l’efecte de l’escalfament global i els fenòmens meteorològics extrems. Un informe del World Gold Council exposa els principals riscos del canvi climàtic per a les explotacions d’aquest mineral i les poblacions que viuen d’elles.

Els impactes físics aguts es manifesten normalment en forma de fenòmens meteorològics, com tempestes tropicals, incendis forestals, sequeres i inundacions, mentre que els impactes crònics es refereixen a canvis duradors en, per exemple, la temperatura mitjana de l’aire o de la terra, el nivell de la mar, l’acidificació de l’aigua o la qualitat del sòl. No es poden passar per alt els efectes combinats de tots dos tipus de risc, amplificant l’amenaça per als processos de les infraestructures mineres i les comunitats locals.

Cal tenir en compte que les mines d’or tenen un paper fonamental en el desenvolupament econòmic i social d’algunes economies emergents. A més, algunes de les nacions que alberguen aquestes explotacions mineres es troben entre les més vulnerables als efectes destructius del canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems associats.

El drama de l’aigua

La gestió hídrica s’ha identificat com una qüestió bàsica per a les mines d’or, ja que es requereix una gran quantitat d’aigua en el processament dels minerals extrets. La falta d’aigua en moltes zones del planeta pot provocar conflictes amb la població local pel repartiment d’aquest bé escàs, així com una major salinitat, la qual cosa augmenta la corrosió dels equips de les plantes de processament.

L’augment de precipitacions extremes en altres parts del món també suposa un risc, ja que poden provocar la inundació dels runams i els pous, com ha succeït recentment en algunes mines d’Àfrica i Austràlia, o el desbordament de les preses de residus.

Diverses mines del Perú han alertat del risc que l’augment de les precipitacions provoqui corriments de terres (i, en concret, allaus de llot), la qual cosa exigiria un augment de les mesures de seguretat en el disseny de les basses d’emmagatzematge, els murs i els terraplens.

Increment de les temperatures

L’augment de les temperatures mitjanes, reflectit en el nombre de dies que superen l’índex d’estrès tèrmic, està repercutint en la seguretat, el benestar i la productivitat dels treballadors. Un exemple és l’increment de malalties vinculades a climes càlids, com la malària o la febre groga.

L’eficàcia i el rendiment dels equips miners també es veuen minvats per la pujada dels termòmetres. Es preveu que en llocs com Turquia, Grècia, el Brasil, Austràlia i Amèrica del Nord, amb alt risc de calor extrema, es produeixin avaries més freqüents en els equips. A més, serà necessària més energia per refrigerar les mines subterrànies i els edificis i instal·lacions de superfície.

En algunes parts del Canadà, on el sòl gelat facilita l’accés dels equips de perforació, l’augment de les temperatures planteja una sèrie de reptes diferents. Els cicles de congelació-descongelació afectaran l’enginyeria de processos i els programes de manteniment d’actius.

A més, el canvi climàtic és un factor a tenir en compte en els programes de tancament de mines i regeneració de terrenys, ja que l’augment de les temperatures pot reduir l’eficàcia d’aquests programes i les precipitacions extremes poden erosionar les zones rehabilitades.

Complicacions pel subministrament d’energia

Segons l’informe, el subministrament d’energia es veurà considerablement pertorbat pels augments de temperatura a llarg termini, que generen un desgast addicional dels sistemes. A més, fenòmens meteorològics com les tempestes i els incendis poden afectar les línies elèctriques o les infraestructures relacionades amb les comunicacions.

Una forta tempesta l’any 2018 va provocar el col·lapse de les línies elèctriques que proveïen una mina a Sud-àfrica. Els generadors de reserva també van resultar danyats durant la pujada de tensió en un pou, la qual cosa va deixar sense subministrament elèctric d’emergència al personal, que no va poder pujar a la superfície fins que es van instal·lar línies elèctriques temporals l’endemà passat.

D’altra banda, tant el baix nivell dels embassaments com la pujada del nivell de la mar estan afectant la producció d’energia hidroelèctrica de la qual es nodreixen algunes mines d’or.

Davant tots aquests riscos vinculats al canvi climàtic, a les empreses mineres no els queda més remei que adoptar mesures orientades a millorar la planificació i el disseny de les seves infraestructures, així com augmentar el seu compromís amb les comunitats locals, com destaca l’informe del World Gold Council.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La taxa anual equivalent o TAE és un índex en forma de percentatge anual que s’aplica a tots els tipus de préstecs. Representa el cost real i efectiu d’un préstec, ja que es tenen en compte tots els costos associats a la contractació. T’expliquem com es calcula.

Si vols comparar hipoteques o qualsevol mena de préstec és imprescindible saber què és la taxa anual equivalent o TAE. A l’Estat espanyol és obligatori que aquest indicador figuri a la publicitat i documentació dels productes financers que facin referència a un préstec. Això t’ajudarà a comparar el cost real de dos préstecs o més en un termini concret. 

Els diversos préstecs que pots trobar al mercat de productes financers porten associats dos tipus d’interès, el TIN i la TAE, sobre els quals les entitats financeres tenen l’obligació legal d’informar els clients, prèviament a la contractació d’un crèdit. Encara que estan estretament relacionats, presenten importants diferències que cal conèixer per saber el cost efectiu d’un préstec.

Diferències entre el TIN i la TAE

El TIN o tipus d’interès nominal és un percentatge fix que el banc estableix per la prestació de diners i que representa la suma de l’euríbor més el diferencial aplicat. És a dir, es tracta de la quantitat que cal abonar a l’entitat financera a canvi del capital prestat. Aquest cost pot variar en funció de l’import del préstec, el termini d’amortització i el nostre perfil econòmic. Tanmateix, el TIN no inclou les despeses associades a la hipoteca i, a diferència de la TAE, el càlcul no ha de ser anual obligatòriament.

La TAE té en compte tots els costos associats a la contractació, per tant, inclou el TIN i qualsevol comissió relacionada amb el préstec, com ara la comissió d’obertura, les despeses d’operació que assumeix el consumidor i la freqüència de pagaments. Això no obstant, cal tenir present que a la TAE no s’inclou el cost d’alguns conceptes, com les despeses de notari o les primes de les assegurances i altres productes vinculats a l’operació.

Així mateix, és important recordar que en el cas de préstecs a tipus d’interès variable no és possible determinar-ne l’evolució futura, per tant, el càlcul de la TAE és orientatiu. En tot cas, es tracta de l’indicador més fiable a l’hora de determinar el cost real d’un préstec, més enllà de la tècnica comercial que hi ha al darrere del TIN anunciat a la capçalera de les ofertes i promocions presentades per les entitats financeres.

Com fer el càlcul de la TAE

L’interès de la TAE es calcula amb una fórmula matemàtica (TAE = (1 + TIN/f)f – 1) que té en compte quatre factors: la quantitat del préstec; el TIN; els terminis de pagament; i totes les despeses relacionades amb el préstec. Pots utilitzar alguna de les calculadores de TAE que pots trobar a internet, com aquesta de l’OCU, o introduir les dades en el simulador de préstec hipotecari o personal que ofereix la web del Banc d’Espanya.

Recorda que abans de fer qualsevol simulació, cal tenir aquestes dades per obtenir el percentatge més realista possible: capital inicial, TIN, despeses de constitució i periòdiques de la hipoteca, depeses de notaria, gestoria i del registre de la propietat. La periodicitat de la devolució, és a dir, si pagaràs quotes mensuals, trimestrals, etc. Així com el termini d’amortització de la hipoteca. 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze o dona un cop d’ull als productes que 11Onze Recomana en el nostre Marketplace.

Saps quina quantitat d’aigua estàs bevent? Quant podries estalviar amb un filtre d’aigua? Petits canvis en els nostres hàbits de consum poden comportar un estalvi important. Amadeu Vilaginés, de l’equip de producte d’11Onze, ens explica com estalviar centenars d’euros l’any substituint la compra de garrafes d’aigua per un filtre a l’aixeta.

Sovint pensem que estalviar vol dir privar-nos de luxes que requereixen despeses importants, com anar de vacances o tenir un mòbil d’última generació. Tanmateix, hi ha despeses recurrents, més petites, en productes o serveis que consumim diàriament, que podem reduir amb el simple fet de canviar els nostres hàbits de consum. El resultat pot ser una considerable quantitat d’estalvi al cap de l’any.

Com explica Amadeu Vilaginés, “l’aigua és un bé bàsic, essencial per a nosaltres, però no el veiem com un producte de luxe, ja que els nostres habitatges disposen d’aigua corrent”. Però l’aigua de l’aixeta no sempre té bon gust o ens dona massa confiança, així que molta gent acaba comprant aigua embotellada. Es tracta d’una de les anomenades despeses formiga, que acaben tenint un efecte significatiu per la nostra butxaca.

Reduir un cost recurrent, també pel medi ambient

El fet que a tots els supermercats hi podem trobar ampolles i garrafes d’aigua a preus assequibles ens pot fer pensar que la nostra despesa en aigua embotellada és relativament insignificant. Però, com apunta Vilaginés, “es tracta d’un cost recurrent, que ens pot semblar molt petit quan el mirem de forma individualitzada, però que, un cop els agreguem tots, es veu clarament la diferència”.

Una família de quatre persones que consumeixi la quantitat diària d’aigua recomanada, 2 litres al dia, en ampolles o garrafes d’aigua, acumula 45 kg de residus plàstics al cap de l’any, i una despesa mitjana de 700 euros l’any. Per altra banda, Vilaginés detalla que consumint aigua de l’aixeta, el cost total, al cap de l’any, per aquesta família seria de només 2 euros. I per a les persones preocupades pel malt gust de l’aigua de l’aixeta o les substàncies químiques que pugui portar, els filtres d’aigua són una solució igualment sostenible pel medi ambient i la nostra butxaca.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.