El dur accés de la generació Z al mercat laboral

La generació Z ha sofert especialment les conseqüències econòmiques de la pandèmia, amb un nivell de desocupació que va arribar a fregar el 40 %. Tot i que la situació ha millorat respecte a l’any 2020, trobar una feina digna i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per a una generació que aspira a fer el salt digital.

El mercat laboral està plagat d’espines per a la generació Z, a la qual pertanyen aquells joves nascuts a cavall dels segles XX i XXI. Tot i que no hi ha consens sobre els anys exactes d’inici i finalització, se sol acceptar que inclou als qui van néixer entre mitjans dels 90 i finals de la primera dècada d’aquest segle. Són més de 2.000 milions de persones a tot el món i en pocs anys suposaran més d’un quart de la força laboral total.

Precedida dels ‘millenials’ i seguida pels alfa, es tracta d’una generació que ja ha començat a incorporar-se al mercat laboral. I en molts casos ho ha fet en el pitjor moment, quan el món patia les conseqüències econòmiques de la COVID-19.

Víctimes de la pandèmia

La pandèmia mundial va castigar especialment la generació Z, la taxa de desocupació de la qual va arribar a fregar a Espanya el 40 % l’any 2020, enfront d’un 14 % de la resta de generacions. Aquell any en gairebé tots els països de l’OCDE la taxa de desocupació d’aquest grup demogràfic era el doble o el triple que la d’altres grups de major edat.

La generació Z està sobrerepresentada en sectors com l’hostaleria, el turisme i l’oci, molt afectats per les mesures que es van prendre per frenar pandèmia, així que la destrucció d’ocupació va ser particularment dura per a ells.

El pitjor és que els seus llargs períodes de desocupació en abandonar l’institut o la universitat suposen la pèrdua d’anys d’experiència i capacitació, la qual cosa reduirà les seves opcions de progressar més endavant en l’escala professional. Un estudi assenyala que aquests períodes d’atur poden traduir-se en una reducció del 2 % dels ingressos al llarg de la vida laboral.

Major precarietat

Tot i que la situació econòmica ha millorat des de les èpoques més dures de la pandèmia, trobar un treball digne i aconseguir la independència econòmica continua sent una missió gairebé impossible per als integrants de la generació Z. De fet, a Catalunya la taxa d’atur entre els joves de 16 i 24 anys en el segon trimestre d’enguany seguia per sobre del 25%, més del triple que el de la resta de franges d’edat.

Múltiples factors condicionen aquest elevat atur entre els més joves. Un dels elements que influeixen en la seva precarietat és la temporalitat. L’informe “Joves i mercat de treball”, publicat al març, assenyala que els joves presenten “uns nivells de temporalitat sensiblement més elevats, de manera que el seu accés a l’ocupació es produeix majoritàriament mitjançant modalitats de contractació temporal”.

La primera generació digital

La generació Z destaca per la seva flexibilitat i autonomia, així com pel seu domini de les eines digitals. D’aquí el seu atractiu per a moltes empreses que encara han de fer el salt de la digitalització. També tenen més aversió al risc i més consciència financera que altres generacions, ja que van viure de nens la crisi de 2007-2008.

No obstant això, es tracta d’una generació que no està disposada a acceptar una feina a qualsevol preu, ja que en molts casos valoren altres aspectes per sobre de l’apartat econòmic. A diferència dels seus pares, que aspiraven a una ocupació per a tota la vida, ells busquen més la realització personal. Per això en bastants casos recorren a l’autoocupació per fer realitat els seus propis projectes.

És significatiu que, segons l’informe “Randstad Workmonitor 2022”, més de la meitat dels treballadors (56%) d’entre 18 i 24 anys abandonarien una feina que els impedís gaudir de les seves vides. I és que molts dels membres de la generació Z preferirien estar aturats que ser infeliços en un treball que no els agrada, segons aquest informe.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’Organització de Consumidors i Usuaris, OCU, calcula que les famílies han d’invertir 530 € per cada fill en l’arrencada de curs. Tot el curs costarà 2.728 € a Catalunya. Però tornar a l’escola pot costar només 57 € gràcies a Better Shelter i 11Onze s’Arremanga.

1,3 milions d’alumnes ja han tornat a les aules a Catalunya i, tot i que la xifra d’alumnes ha baixat, hi haurà 1.200 mestres més. Tothom torna a la rutina laboral i educativa, en un curs on moltes famílies s’han pogut beneficiar del val escolar per a material.

Tot i això, l’inici de curs sempre és un repte econòmic per a les famílies, en un moment de menor estalvi per l’augment de la despesa durant les vacances. Enguany els preus segueixen pujant a causa de la inflació i l’OCU ha calculat que cada família necessitarà 530 € per afrontar l’inici de curs. Parlem de despeses de matriculació, material i menjador, extraescolars a banda. En total, a Catalunya el curs tindrà un cost mitjà de 2.728 € per fill. Si detallem aquesta mitjana, resulta que a l’escola pública el cost serà de 1.060 €, a la concertada de 3.045 €  i a la privada de 7.030 €.

Es tracta de xifres que deixen en anècdota el cost de fer tornar a classe als alumnes de les Escoles Refugi que 11Onze s’Arremanga promou amb Better Shelter. Es tracta d’aules per construir en un campament de refugiats del nord de Síria per als alumnes que van perdre la seva escola en els terratrèmols de febrer de 2023. L’objectiu és aconseguir 100.000 € per crear 50 escoles per atendre 1.750 criatures. Per tant, el cost per alumne és de 57 €, incloent-hi la construcció de l’aula. 

Les famílies catalanes afronten una gran despesa aquest inici de curs. Des d’11Onze s’Arremanga, demanem aquest esforç extra perquè aquests alumnes també puguin tenir un curs escolar, com qualsevol altre alumne.

Entra i fes la teva donació a 11Onze s’Arremanga.

A 11Onze Podcast parlem amb Miguel Acebrón García de Eulate, de Better Shelter, per conèixer com les Escoles Refugi canvien les dinàmiques als campaments de refugiats. L’objectiu és crear 50 aules perquè 1.750 nens i nenes afectats pels terratrèmols puguin reprendre les seves classes.

11Onze s’Arremanga per les criatures del nord de Síria col·laborant amb Better Shelter. Els refugis de l’entitat sueca han estat reconeguts internacionalment perquè canvien la concepció dels campaments de refugiats. En aquest cas no s’instal·len les típiques tendes de campanya que associem a campaments temporals, sinó que s’aporta una solució més resistent i duradora.  

En una conversa a 11Onze Podcast Miguel Acebrón García de Eulate, Technical Customer Success Manager de Better Shelter, explicava què pretenien dissenyant aquesta mena de refugis: “Buscàvem una solució diferent. Per nosaltres hi ha dos pilars, la seguretat i la dignitat”. Per això és un refugi rígid, no fet de tela. Estan pensats per durar i per garantir la seguretat i la intimitat dels seus usuaris.

El canvi de l’educació

11Onze ha sol·licitat específicament que els refugis que la comunitat enviï a Síria siguin per construir aules perquè els nens i nenes puguin tornar a classe. Des de Better Shelter es valora molt positivament aquesta acció perquè l’educació, asseguren, canvia les dinàmiques als campaments. Segons en Miguel Acebron García de Eulate: “Hi ha un canvi substancial quan hi ha un sistema d’educació. Quan els nens tenen accés a l’educació comencen a tenir rutines, a jugar amb altres nens, a aprendre i a continuar la seva educació. Però també és bo pels pares, perquè disposen de temps saben que els seus fills estan en un lloc segur. Les escoles canvien la dinàmica”.

La transparència de les donacions

Un fet diferencial del projecte d’11Onze s’Arremanga i Better Shelter és l’absoluta transparència dels costos. A la pàgina d’11Onze s’Arremanga hi consten els preus de cadascun dels elements que calen per fer un refugi. Tal com explicava Miguel Acebron García de Eulate: “Així la gent té una orientació d’en què es traduirà l’import que ens entreguen”.

En la conversa que podeu trobar a 11Onze Podcast, en Miguel també explicava que els campaments de refugiats cada cop han de ser més resistents perquè aquesta situació aparentment transitòria tendeix a allargar-se. De fet, al centre d’Àfrica, ja hi ha a casos de persones que han nascut i han passat tota la seva vida en un campament. Segons indicava, el més dur per als refugiats és la incertesa: “Els refugiats viuen en una gran incertesa. No saben quant de temps estaran en aquella situació, si hauran de migrar de nou o no, on són els seus familiars, quins són els seus mitjans de vida… Tenen molts dubtes sobre el futur”. 

Quan a un campament hi arriba un refugi de Better Shelter, cal imaginar que hi arriba una caixa de l’estil de les que reps quan compres mobles d’Ikea. No és pas perquè sí que la famosa empresa sueca sigui un dels principals impulsors de Better Shelter. Aleshores, comença la construcció del refugi: unes instruccions sense text i un muntatge senzill fan possible que siguin els mateixos refugiats els que participin de la construcció dels seus refugis. És una manera de sentir-se útil i de ser remunerat per una jornada de feina.

Els refugis que impulsen 11Onze s’Arremanga i Better Shelter busquen donar una vida digna i segura als infants del nord de Síria que van veure com la seva vida canviava bruscament per culpa dels terratrèmols. Es poden fer donacions de qualsevol import, l’objectiu és arribar als 100.000 euros per poder instal·lar 50 escoles refugis per atendre 1.750 criatures.

Petits comerços obren botigues virtuals de productes de proximitat per restablir ponts entre productors i consumidors

La crisi de la Covid-19 ha canviat alguns paradigmes establerts i ens ha fet plantejar moltes coses que no fèiem del tot bé. El consens social envers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals ja era una tendència creixent en molts àmbits socials i empresarials abans de la pandèmia, però potser ara hem vist més clarament i amb exemples pràctics per què és important que fem les coses d’una manera més sostenible.

 Del camp a casa

La compra de proximitat i també el comerç de barri han guanyat rellevància, especialment pel llarg període de confinament que ens ha restringit la mobilitat i ens ha conscienciat en la importància de donar suport al productor local i als petits comerços que ens estalvien llargs desplaçaments mentre ofereixen una atenció personalitzada que és difícil trobar en grans superfícies comercials.

La indústria alimentària ha seguit en ple funcionament, però l’absència de turisme, juntament amb el tancament del gremi de la restauració, ha trencat els canals de distribució habituals. Per sort, viure en l’època digital ha facilitat que molts productors locals catalans hagin trobat una alternativa gràcies a les noves tecnologies, molts d’ells associant-se en iniciatives per construir un pont virtual entre productors i consumidors.

Han sorgit infinitat de plataformes i projectes a la xarxa, molts sense ànim de lucre i amb un únic objectiu de facilitar un espai comú, com si es tractés d’un mercat de carrer de tota la vida, perquè petits comerciants sense els recursos econòmics de les grans superfícies poguessin tenir la seva paradeta virtual i oferir els seus productes a un públic que no podia sortir al carrer, però que tenia més temps que mai per passar hores davant una pantalla.

 Cuinem més i més saludable

Sí, també demanem més menjar per emportar-nos, però sembla que molts han descobert que la seva vocació a la vida és ser xef, o potser forner si ens fixem en la total desaparició de la farina a les lleixes dels supermercats els primers dies del confinament. Sigui com sigui, tenim més temps per cuinar i així també matar l’avorriment després de veure totes les pel·lícules, series i d’haver après cinc idiomes i obtingut màsters en tota mena d’estudis totalment prescindibles, o de passar hores fent teletreball, també producte d’aquesta nova normalitat.

Els vídeos de receptes de cuina de YouTube són més populars que mai, així com la cuina amb productes frescos, i aquí la compra de proximitat juga un paper clau que esperem que mantingui d’aquí en endavant. 

Treballar des de casa i les restriccions a la restauració també han canviat les hores dels nostres àpats, de manera que mengem a horaris més racionals amb el subseqüent benefici per la nostra salut.

La compra de proximitat de productes agroalimentaris procedents de la terra i de la ramaderia, elaborats a favor del consumidor tot respectant la sostenibilitat del nostre entorn ens condueix a menjar més bé, a donar suport als nostres petits productors i a la reconnexió amb l’entorn natural, que ara és més apreciat que mai; són només algunes de les tendències que han sorgit de la pandèmia i per les quals podem estar agraïts.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

S’acaba el curs escolar i comencen les vacances, en les quals aquest any els catalans es gastaran, de mitjana, 1.203 euros. Aquests diners es destinaran a pagar colònies d’estiu, vols, hotels, restaurants i altres activitats. Tanmateix, hi ha nens que no tenen ni escola ni vacances. Podem afegir un toc de solidaritat a la nostra despesa vacacional?

Durant aquestes vacances d’estiu, moltes famílies es gastaran grans quantitats de diners en escapades, casals de vacances i activitats recreatives. Segons dades d’un estudi fet per l’Observatori Cetelem, els catalans destinaran, de mitjana, 1.203 euros per les vacances d’estiu. La majoria de les persones enquestades tenen pensat gastar els seus diners sortint a menjar a restaurants (68.3%). Per darrere se situen les que els destinaran a anar de compres (39.6%) o per viatjar (36%). 

Amb la fi del curs escolar, però, hi ha les despeses afegides de fer-se càrrec dels fills fins que arriben les vacances dels adults. Un gran nombre de famílies opten per apuntar-los a fer activitats d’estiu, com poden ser les colònies o els casals. D’aquesta manera, una família amb dos fills pot superar fàcilment els 1.000 euros de despesa addicional. Segons l’associació Educació 360, portar els fills a un casal comporta una despesa setmanal mitjana de 77 euros, mentre que si s’opta per colònies, la xifra puja fins als 354 per setmana.

En aquest context, potser caldria que tots féssim una reflexió: mentre ens gastem aquests diners per passar-ho bé o en millorar l’educació dels nostres fills, per què no destinar una petita part del nostre pressupost per ajudar als nens i nenes que no tenen la sort de gaudir d’aquestes mateixes oportunitats i privilegis? Ens ho podem permetre? Ens podem permetre no fer-ho?

Com fer-ho? Toca arremangar-se

El solstici d’estiu marca el pas de la primavera a l’estiu, però també representa un moment de reequilibri, de nous començaments. Des d’11Onze s’Arremanga, en col·laboració amb Better Shelter, ens hem fet nostre aquest sentiment posant en marxa una iniciativa per facilitar un nou començament les criatures afectades pels terratrèmols de Síria.

Volem aportar el nostre granet de sorra per construir 50 escoles refugi que puguin ajudar a proporcionar espais segurs i educació a 1.750 infants afectats per la crisi de refugiats. Aquesta és una oportunitat per compartir la nostra riquesa i generar un impacte positiu en les vides d’aquells que necessiten suport i esperança.

Cada donació, per petita que sigui, pot marcar una diferència significativa en les vides d’aquests infants, contribuint a proporcionar espais segurs per a activitats recreatives i educatives. No volem que deixis de portar la canalla als casals, ni d’anar de vacances, ni de restaurants, ni de compres, però pel preu d’una crema solar i una tovallola de platja pots regalar esperança. T’arremangues amb nosaltres?

11Onze s’Arremanga és el servei d’11Onze per ajudar altres persones arreu del món.

Els conflictes armats i les catàstrofes naturals tenen un impacte devastador en les comunitats, especialment pels infants que s’han vist forçadament desplaçats i que sovint són víctimes del tràfic de persones. A més d’un lloc d’aprenentatge, les escoles refugi s’han convertit en un espai segur per als nens en situació de vulnerabilitat.

Tot just fa una setmana que Europol anunciava que en una operació global conjunta amb Frontex i Interpol contra el tràfic de persones havia detingut a 212 persones després d’identificar 1.426 víctimes a 44 països. Les accions coordinades de les tres agències internacionals pretenien no sols identificar, sinó també protegir i remetre les víctimes als serveis socials de suport.

L’agència alertava que els infants i les dones són les principals víctimes d’aquestes organitzacions criminals que operen en diversos països connectades a través de grans xarxes: “Els traficants d’éssers humans tenen com a objectiu als grups més vulnerables, inclosos els nens. Els menors són víctimes del tràfic amb finalitats d’explotació sexual i laboral”.

Aquesta xacra global requereix una resposta contundent i coordinada per part de la comunitat internacional. Tanmateix, l’accés limitat als territoris afectats per un conflicte armat o els interessos geopolítics provoquen que les organitzacions no governamentals o fundacions humanitàries sense ànim de lucre sovint siguin les més proactives en emprendre iniciatives per ajudar a les persones afectades.

Tràfic de persones al nord-oest de Síria

La combinació de la prolongada crisi humanitària inicialment causada pel conflicte armat, juntament amb els efectes de la pandèmia i els recents terratrèmols emergeixen com un conjunt de condicions que han exacerbat el risc de violència de gènere i el tràfic de persones entre la població siriana del nord-oest del país, un territori encara controlat per diverses faccions de l’Estat Islàmic (ISIS).

Ens trobem davant d’una situació alarmant i desesperada, especialment per als infants que estan en camps de refugiats intentant recuperar la normalitat. UNICEF va xifrar en 850.000 el nombre d’infants desplaçats pels terratrèmols, mentre que, segons un estudi realitzat per Save the Children, els menors representen una de cada cinc morts i intents de suïcidi registrats en els camps de refugiats del nord de Síria.

Les organitzacions humanitàries internacionals alerten que els nens refugiats sirians estan especialment exposats al tràfic sexual i al treball forçat als països veïns. A més, l’elevat nombre de matrimonis infantils de nenes sirianes entre la població dins dels territoris controlats pels islamistes empitjora la seva vulnerabilitat al tràfic de persones. 

Escoles refugi que empoderen a la comunitat

L’accés a l’educació juga un paper fonamental en reduir el risc que els infants afectats per conflictes armats pateixin violència de gènere i en evitar el tràfic de persones. Les escoles refugi com les de la fundació Better Shelter, amb la que 11Onze s’Arremanga ha establert una col·laboració, han esdevingut una eina cabdal en proveir espais segurs on nens i dones poden accedir a una educació de qualitat, lliure de prejudicis i discriminació.

La complexitat i varietat del fenomen del tràfic de menors implica que no hi pugui haver una fórmula única per solucionar el problema, però actuar directament sobre el terreny brindant les eines necessàries i un lloc segur perquè els nens i les seves famílies puguin recuperar un símil de la normalitat perduda és un primer pas que algú havia de fer.

L’objectiu final d’aquesta iniciativa d’11Onze s’Arremanga és crear 50 escoles refugi amb un finançament de 100.000 €, per atendre a 1.750 nens desplaçats. Arremanguem-nos i unim-nos per a donar suport a aquest projecte. Algú ho ha de fer. T’arremangues?

11Onze s’Arremanga és el servei d’11Onze per ajudar altres persones arreu del món.

La col·laboració entre la comunitat d’11Onze i la fundació Better Shelter és un exemple del poder de la solidaritat i la cooperació enfront de situacions d’emergència. L’objectiu final d’aquesta iniciativa d’11Onze s’Arremanga és crear 50 escoles refugi per acollir a 1.750 infants desplaçats pel terratrèmol de Síria. Però com són aquestes aules? I com les construïm?

A través d’aquesta associació, es busca crear una xarxa d’ajuda i suport per a les comunitats afectades, brindant un lloc segur i les eines necessàries perquè els nens puguin continuar la seva educació i recuperar la normalitat en les seves vides. 11Onze demana a la seva comunitat que s’arremangui per ajudar als nens i nenes afectats pel terratrèmol al nord de Síria. Podem permetre que aquestes criatures segueixin passant dies al carrer sense res a fer, amb els riscos que comporta? Des d’11Onze creiem que no i confiem que la comunitat s’hi impliqui.

Una solució duradora

L’escola refugi de Better Shelter és una solució innovadora i durable per a les comunitats afectades per desastres naturals o conflictes. Aquesta iniciativa amb la qual col·labora 11Onze s’Arremanga està impulsada per la fundació sueca Better Shelter amb l’objectiu de construir escoles en el nord de Síria després del terratrèmol devastador que va afectar la regió.

Com explica Jas Texidó, director de Relacions Públiques i Institucionals d’11Onze, “volíem fer una acció col·laborativa que tingués un impacte immediat a la zona afectada”. James Sène, president d’11Onze, va suggerir de contactar amb la Fundació Ikea, la qual ja estava fabricant refugis per Better Shelter, “de manera que poguéssim evitar intermediaris innecessaris i això ens permetés fer un seguiment directe de les aportacions de la nostra comunitat”, apunta Texidó.

Segures, resistents i fetes amb materials de qualitat

Les escoles refugi no només proporcionen un espai segur per a l’aprenentatge, sinó que també serveixen com a un lloc d’estabilitat emocional pel desenvolupament personal dels nens afectats. Aquestes escoles serviran com a eina d’empoderament que els capacitarà pel camí cap a un futur més esperançador.

Els refugis de Better Shelter són molt més que simples tendes de campanya temporals. Aquestes estructures estan dissenyades per durar en el temps i proporcionar un lloc segur i digne per als infants i les seves famílies enmig de la crisi. Tenint en compte aquest objectiu, els refugis estan construïts amb materials de qualitat i són resistents a les inclemències del temps i altres factors ambientals.

El procés de fabricació i muntatge de les aules d’escola és eficient relativament senzill, tenen un cost de només 2.333 euros i en dues hores estan muntades. Un cop empaquetades a les instal·lacions d’IKEA, són enviades a un centre de distribució proper a la zona afectada. A la regió, els col·laboradors de Better Shelter, que inclouen organitzacions no governamentals i voluntaris, treballen per muntar les escoles refugi i moblar-les adequadament.

El temps requerit per a posar en marxa un refugi varia, però normalment són necessaris almenys dos mesos des de la signatura del contracte. Aquest termini depèn de l’operativa dels voluntaris que realitzen la instal·lació. No obstant això, en situacions d’emergència, s’implementen mesures per accelerar aquest procés i proporcionar ràpidament un lloc segur per als nens i els refugiats.

L’objectiu final d’aquesta iniciativa és crear 50 escoles refugi, amb un finançament de 100.000 €, per a atendre 1.750 nens i nenes desplaçats. Arremanguem-nos i unim-nos per a donar suport a aquest projecte. Algú ho ha de fer!

11Onze s’Arremanga és el servei d’11Onze per ajudar altres persones arreu del món.

Les monedes digitals dels bancs centrals i la nostra identitat ‘virtual’ al metavers jugaran un paper cabdal en la proposta per a reconstruir el model econòmic global que es plantejava des del fòrum econòmic de Davos. Quines conseqüències tindrà aquest canvi de paradigma per a les nostres vides? En una nova Fintech Talks, James Sène, president i fundador d’11Onze, ens explica els canvis que venen, i ens fa reflexionar sobre com afrontar-los.

Dos lleons coronen els pilars al peu de l’escala amb baranes de pedra que condueix a l’entrada principal de la Vil·la Urània. La casa és una torre envoltada per un jardí situada en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que va ser cedida en testament a l’Ajuntament de Barcelona per l’astrònom Josep Comas i Solà. Un espai d’estil neoclàssic que s’ha reinventat combinant tradició amb modernitat, reconvertint-se en una cafeteria Japonesa, l’Oyatsu Lab, esdevé l’escenari ideal per a una Fintech Talks que analitza com serà el reinici del model econòmic actual.

És ben entrat el capvespre quan el públic assistent comença a omplir la cafeteria. A diferència d’altres convocatòries organitzades prèviament per 11Onze, aquesta xerrada està pensada per ser més distesa, en petit comitè, perquè flueixi la conversa entre audiència i ponent. Gemma Vallet, directora d’11Onze District, s’encarrega de fer les preguntes introductòries i moderar el debat.

Davant de la imminent recessió econòmica, la primera pregunta és òbvia, com hem arribat fins a aquest punt? D’entrada, Sène assenyala que 11Onze fa un parell d’anys que està explicant i avisant que la crisi del deute sobirà dels estats ens portarà a una crisi global amb importants conseqüències socioeconòmiques, “quan els bancs privats creen diners del no-res, constantment, és inevitable la inflació”.

Creixement il·limitat en un planeta de recursos finits

La interacció amb el públic assistent no es fa esperar, i la conversa deriva cap a la teoria econòmica neoclàssica, necessària per entendre el model econòmic actual. La gestió de l’escassetat com a concepte fonamental del sistema capitalista ha marcat un camí enfocat a un creixement il·limitat, que és del tot insostenible precisament pels recursos limitats del nostre planeta.

Un nou model mutualista, més comunitari, basat en les xarxes socials, on la majoria de les coses es comparteixen, s’està imposant com a contrapartida a l’statu quo existent fins fa pocs anys. Ens trobem davant d’una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”, apunta Sène.

S’arriba a la conclusió que aquest canvi de model és inevitable, però que al mateix temps, els actors que ara dominen i dirigeixen l’economia faran el possible per perpetuar un sistema on es restringeixi l’accés de la gent als béns, per tant, assegurant la rellevància de l’escassetat en el model econòmic.

Un món virtual i virtualitzat

Són temes difícils d’explicar i que costen d’assimilar, però el president d’11Onze no s’arronsa, i proposa dues ‘tips’ per entendre el que està passant: com funciona l’ecosistema i les regles del joc. Però abans, apunta que hem de tenir clar que no vivim en un món virtual, sinó en un món virtualitzat, és a dir, “el que passa en el món digital, té un impacte real en la nostra vida, estem passant a un món totalment virtualitzat”.

La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat, mentre que el metavers jugarà un paper clau en digitalitzar les nostres identitats. Les interpel·lacions del públic apunten que potser ja hem fet tard per evitar un fet consumat, mentre que Sène afirma que la informació i educació financera són els recursos essencials perquè la població pugui defensar les seves llibertats.

El debat està obert i s’allarga fins ben passada l’hora de sopar, la conversa no només ha fluït, sinó que s’ha transformat en tot un seguit d’idees que augmenten la intel·ligència col·lectiva de la nostra comunitat, i sobretot, esperonen l’aprenentatge, tan necessari per a la nostra sobirania financera. Pròximament, publicarem aquesta Fintech Talks a 11Onze TV de La Plaça.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

T’imagines un projecte col·laboratiu partint de la base que si volem un món millor, hem de començar a construir-lo sumant compromisos personals? Doncs així va sorgir una idea que s’ha convertit en realitat. Ens ho explica Xavi Vega, fundador del projecte, en un nou pòdcast de Persones.

Xavi Vega, dissenyador gràfic i professor de la Facultat de Comunicació de Blanquerna, volia fer alguna cosa per canviar el món. Estava convençut que si entre tots anàvem sumant petits compromisos, estaríem contribuint a fer un món millor. Cadascú té la seva visió personal de com seria un món ideal, però el canvi ha de començar des de la base, des de la comunitat.

Partint d’aquest concepte, Vega ha creat un projecte altruista perquè la gent se sumi a diferents compromisos a canvi d’una samarreta. “Es crea un compromís, hi ha una part que cobreix el cost de la samarreta, i una altra que és per donacions a petites organitzacions que fan un món millor”, explica Vega.

Un món més solidari, més lliure i més igualitari

La constant degradació dels drets socials i laborals, la corrupció generalitzada i la pèrdua de llibertats individuals que hem patit els últims anys, posen en evidència que encara ens queda molt camí per recórrer si volem viure en una societat pensada per afavorir el benestar de les persones.

Comprometre’s a ser part del canvi comporta ser proactiu amb accions individuals o donant suport a projectes que treballen per a esperonar aquest canvi de paradigma. En aquest sentit, Vega s’ha sorprès de veure com més d’una empresa ha proposat contribuir al projecte de forma totalment altruista, “moltes empreses grans amb les quals he contactat, i que tenen responsabilitat social corporativa, volen fer l’aportació per consciència, perquè els agrada el projecte, però no volen ni que surti la seva marca”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Enguany, la plataforma International Women’s Day llança un concepte de campanya sofisticat, o més sofisticat si cap, que altres campanyes del 8M, com és: #EmbraceEquity.

La traducció aproximada d’Embrace Equity vindria a ser: Abraça l’Equitat.

La nova campanya gira entorn de l’equitat, un concepte que difereix del concepte d’igualtat. I és crucial entendre la diferència entre un vocable i un altre. Perquè tenir igualtat d’oportunitats, per se, no disminueix la bretxa de gènere.

Igualtat significa que tractem a tots per igual: cada persona o grup de persones rep els mateixos recursos i oportunitats. Posem un exemple: donem el mateix llibre a un alumne amb visió i a un altre invident. La situació és d’igualtat d’oportunitats, però no és equitativa. L’equitat consisteix a tenir en compte les diferències personals i poder facilitar els recursos per a eliminar o minimitzar els desavantatges i així poder donar les mateixes oportunitats des d’un punt de partida amb iguals avantatges. En el nostre exemple anterior actuar amb equitat seria donar a l’alumne invident un llibre adaptat en braille perquè tingués les mateixes oportunitats que l’alumne amb visió.

Equitat significa que brindem recursos i oportunitats que s’ajusten a les necessitats o circumstàncies específiques d’aquesta persona o grup i, d’aquesta manera, podem aconseguir un resultat igualitari. La campanya d’enguany vol que aprenguem el concepte d’equitat i això ens permetrà exigir i exigir-nos una societat més inclusiva. La veritable inclusió requereix accions equitatives.

132 anys per a tancar la bretxa de gènere

La igualtat és absolutament necessària per a establir les primeres regles del “joc”, si bé l’equitat és imprescindible per a progressar en la bretxa de gènere, en aquest ‘gap’ existent entre homes i dones. És interessant revisar l‘informe ‘World Economic Forum’s Global Gender Gap 2022’, on s’observa aquest gran ‘gap’ o bretxa entre homes i dones, gran ‘gap’ perquè s’estima que podria portar-nos uns 132 anys tancar aquesta bretxa.

Segons l’informe, i com es pot veure en el gràfic, Espanya està en el lloc 17 i Islàndia és el país que lidera el rànquing de països amb més igualtat i equitat entre homes i dones.

100 anys d’inequitat

Lo nostre, aquesta inequitat entre gèneres, sembla que va per a llarg. Seguim, doncs, insistint, continuem fomentant les campanyes del 8M, que es repeteixin en el temps i es facin virals. Cadascú que ho celebri o ho reivindiqui a la seva manera perquè no ens donin els 100 anys d’inequitat.

N.B. “Compañera, dame tira”

Astúries, el 8M el celebrarà amb la seva pròpia temàtica: “Compañera, dame tira” Una expressió minera, essència mateixa de la solidaritat i de l’asturià. Han compost el seu propi himne amb el qual prendran els carrers el 8M: «Dende les Cuenques mineres, la capital y occidente, de la costa y del oriente, equí tamos les muyeres».

Banda sonora de l’article

“Embraceable You”. Una cançó estàndard de jazz amb música de George Gershwin i lletra d’Ira Gershwin. La cançó va ser escrita en 1928 per a una opereta inèdita titulada East Is West. Es va publicar el 1930 i es va incloure en el musical de Broadway d’aquest any Girl Crazy, interpretada per Ginger Rogers en una rutina de cant i ball coreografiada per Fred Astaire. L’enregistrament de Billie Holiday de 1944 va ser inclosa en el Saló de la Fama dels Grammy en 2005.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!