Treballar en una start-up: tot el que cal saber

Segur que has sentit més d’un cop aquesta paraula, start-up. Però què significa? Quines aptituds calen per a treballar-hi?

S’anomena start-up, en terminologia anglòfona, a una empresa emergent, de nova creació, amb un alt potencial de creixement, vinculada a les noves tecnologies o models de negoci innovadors, i amb una alta taxa de rendibilitat.

Per a treballar-hi, cal que tinguis passió pel seu projecte, motivació per a portar-lo a bon port, flexibilitat per a dedicar-hi les hores i fer les tasques que convinguin, i compromís amb l’empresa. Però si fas el que t’agrada, es pot considerar que treballes?

5 aptituds clau per a treballar en una start-up

• Proactivitat: aquest tipus d’empreses no es limiten a buscar gent que simplement busqui feina, sinó que volen professionals que els ofereixi serveis i creguin en la idea. 
• Actitud positiva i professionalitat. No només es miren els currículums, sinó que també valoren l’energia que desprenen els candidats. L’actitud serà clau.
• Adaptació: persones que s’adaptin a tot i disposades a perseguir la seva passió, que portin la contrària, també, i no es conformin amb tot. 
• Diferenciació: busquen passió més que talent, persones que creguin en el projecte, que comparteixin els mateixos valors de la start-up. Cal ser diferents i creatius.
• Flexibilitat: gent polivalent i amb autonomia.

Enfocat al treball per objectius 

Ja pots dir adeu als horaris: la tradicional jornada laboral d’oficina no té cabuda en una start-up, i es prioritza el projecte i els terminis d’entrega. Cal anar amb compte, perquè això esdevé una arma de doble fil: afavoreix la flexibilitat d’horaris dels treballadors, però alhora es poden treballar més hores de les que toca si no es gestiona correctament. 

En la majoria de casos serà indiferent si prefereixes treballar al matí, a la tarda o el diumenge de matinada: el que importa és que la tasca s’entregui quan toca. Cadascú s’ha d’organitzar de la manera que li sigui més productiva. Generalment, es busca gent especialitzada, però, tenint en compte la metodologia de treball, és igual d’important que siguin flexibles, de mentalitat oberta, amb facilitat per a treballar en equip, per a aprendre i amb ràpida adaptació als canvis.

Desmuntant mites sobre start-ups

La flexibilitat i el canvi constant en què es troben les start-ups implica, encara que sembli el contrari, més organització que les empreses convencionals. Si no t’han seleccionat com a candidat, el millor que pots fer és mantenir el contacte, ja que en un futur pot haver-hi un lloc per a tu. Tampoc és cert que es limita a la gent jove: necessiten gent amb experiència i, a diferència del que popularment es pensa, si l’empresa té bones perspectives futures, els sous solen ser competitius.

El procés de selecció tampoc sol ser tradicional, ja que es valoren característiques personals i professionals que van més enllà del currículum. La preparació de l’entrevista serà clau: informa’t de què fan i com treballen, i busca aspectes del projecte en els quals puguis contribuir. I sobretot sigues diferent. Qualsevol persona de recursos humans està acostumada a veure centenars de currículums al dia. No desaprofitis l’oportunitat i treu les teves millors armes per a cridar l’atenció, fuig del convencional. És bona idea assolir altres competències a part de l’actual, formar-te en altres competències com Excel, HTML o WordPress. Tingues en compte que la majoria de start-ups giren entorn de la tecnologia i més d’hora que tard hauràs de fer-les servir. 

Proactivitat i intel·ligència emocional: la combinació de l’èxit

Treballar en una start-up serà una aventura on res és permanent. Fins i tot la teva posició pot canviar i pots acabar en un altre departament. Recorda les aptituds que hem comentat i no tinguis por a equivocar-te. La proactivitat serà el teu millor aliat.

Per últim, has de tenir coneixements d’intel·ligència emocional, per a gestionar el comportament, les relacions i les decisions. Perquè tot el que passi et porti a bon port, cal reduir les emocions negatives, saber gestionar l’estrès, ser més assertiu, mantenir-te proactiu i rebotar envers l’adversitat. Ens ajudarà i molt prestar atenció a les emocions d’un mateix i dels altres, sobretot en moments difícils o de certa intensitat.

El que importa en una start-up és la voluntat de millorar, de fer tot el que cal i tenir passió per a fer-ho. 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Treballar i estudiar a distància ha generat un nou escenari on les presentacions virtuals tenen més pes que mai. Us portem les eines imprescindibles per assegurar l’èxit en les vostres presentacions.

Sigui un projecte laboral, un treball acadèmic, una presentació en grup o una classe en línia, tots ens hem trobat o ens trobarem amb la necessitat de fer una presentació virtual. Per tal de rebaixar els nervis i l’estrès que una presentació oral pot suposar, us portem deu eines que us ajudaran a tenir-ho tot sota control. 

Tota presentació virtual necessita certa organització prèvia. Un cop tinguem això clar, passarem al següent pas: crear una bona presentació.

Un suport imprescindible

• Sway: El programa de Microsoft pensat per crear presentacions. Un format a l’estil de PowerPoint pensat per a presentacions del segle XXI, que permet enllaçar fàcilment tuits, vídeos de plataformes com YouTube o contingut de SoundCloud.
• Prezi: Una de les plataformes per a presentacions més coneguda, amb la qual faràs autèntiques filigranes sense dificultat, fins i tot en format 3D. A més, la pantalla compartida de Prezi Video et permetrà aparèixer en pantalla i interactuar amb els continguts durant la presentació.
• Genially: Segueix la dinàmica de les eines anteriors, però posa l’èmfasi en l’originalitat. Tant si crees contingut acadèmic com laboral, innovar en la presentació serà la millor manera de diferenciar-te.
• Mentimeter: Soluciona el principal problema de les presentacions virtuals: la falta d’interacció. L’aplicació incorpora preguntes, reaccions de “M’agrada” i enquestes, per tal que els participants puguin reaccionar a les teves paraules, al més pur estil de les xarxes socials.
• Canva: Per a tots els amants del disseny que busquen rapidesa i agilitat, Canva ofereix infinitat de plantilles amb dissenys per a tots els gustos i canals, des d’un post d’Instagram fins a un cartell o una presentació virtual.
• Videoscribe: La teva pissarra digital per escriure i dibuixar, al mateix temps que pots afegir imatge, text i so. L’eina més dinàmica i personalitzada, en què la creativitat serà el teu millor aliat.
• Oomfo: Pels amants de l’Excel i dels gràfics en general, aquesta eina serà imprescindible per al vostre dia a dia. Permet visualitzar gràficament les dades directament importades des d’Excel amb el format i la llegenda que prefereixis.
• Preseria: Per a gestionar conferències o projectes amb diverses presentacions, Preseria permet agrupar-les totes, gestionar-les, i en modifica el contingut posteriorment o crea un calendari de presentacions. Disponible per a arxius de PowerPoint, PDF o vídeos i per a formats de Windows i macOS.
• Knovio: Enfocat a crear contingut didàctic, tant per a empreses com per a formacions. Permet convertir el contingut en píndoles audiovisuals i seguir tot el procés, des de la creació fins a la distribució i el seguiment dels vídeos.
• Google Slides: Per als que creeu les presentacions en equip, aquesta és una de les eines més eficients per a treballar de forma conjunta. Tot i que les plantilles predefinides i les opcions de disseny són limitades, pots convertir-les en presentacions interactives gràcies a plataformes com Nearpod o Pear Deck, que ofereixen recursos enfocats a l’educació. L’altra opció és descarregar plantilles en pàgines com Slidesgo.

Aquests són només alguns exemples, però cada any apareixen noves eines i actualitzacions que ofereixen tantes possibilitats com imaginació tinguem. Això sí, recorda que els suports potenciaran la teva presentació, però el contingut que hi incorporis, el teu discurs i la presència seran la part més important.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

L’expansió o flexibilització quantitativa és una mesura de política monetària per la qual un banc central compra quantitats predeterminades de deute públic o altres actius financers per a estimular l’activitat econòmica d’un país. Però, en què consisteix exactament? Quins efectes negatius pot tenir per l’economia?

L’expansió quantitativa o flexibilització quantitativa (coneguda també com a QE per les sigles en anglès de quantitative easing) és una política monetària utilitzada pels bancs centrals que es fa servir de manera excepcional per a augmentar l’oferta monetària i estimular l’activitat econòmica quan altres mesures, com la reducció dels tipus d’interès, ja no són efectives.

Tenim exemples d’aquesta política monetària en les compres de mils de milions de dòlars en bons governamentals i altres actius per part de la Reserva Federal dels Estats Units després de la crisi financera del 2008, així com en les polítiques monetàries implementades pel Banc Central Europeu (BCE) a partir del 2015, davant d’un context econòmic de creixement estancat i baixa inflació.

Aquests programes d’estímul de l’economia, basats en la compra de deute públic —principalment bons del govern— per part d’un banc central, creen noves reserves bancàries, proporcionant més liquiditat als bancs comercials i fomenten la concessió de préstecs i la inversió. 

No obstant això, també hi ha hagut programes de compra d’altres actius com ara bons corporatius, bons de titulació d’actius i bons garantits. Per norma general, són els bancs comercials o altres inversors institucionals els que venen els bons al banc central.

Quins efectes negatius pot tenir?

Amb més diners en circulació i una demanda creixent d’actius financers, els tipus d’interès a llarg termini tendeixen a baixar. Això fa que sigui més assequible per a les empreses i els consumidors obtenir crèdit, estimulant la inversió i el consum. Almenys això és la teoria, a la pràctica depèn de si els bancs veuen oportunitats d’aconseguir altes rendibilitats dels préstecs.

D’aquesta manera, no només pot fracassar en l’estímul de la demanda si els bancs continuen sense voler deixar diners a les empreses i a les famílies, sinó que aquests programes poden afavorir l’aparició de bombolles especulatives i un augment de la inflació. És a dir, la injecció de massa diners en l’economia pot fer que els preus augmentin ràpidament, creant pressions inflacionistes. Per tant, com més gran és el volum de compres, el seu efecte positiu en l’economia és més limitat.

Per altra banda, aquests estímuls poden beneficiar principalment als grans inversors i als mercats financers, ja que els preus dels actius, com les accions o els bons, tendeixen a augmentar. Segons un informe del Banc d’Anglaterra, les seves polítiques d’expansió quantitativa han beneficiat sobretot al 5% de les famílies més riques, empitjorant les desigualtats d’ingressos i les tensions socials.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Registrada al Banc Central dels Països Baixos i amb seu central a Amsterdam, Bitvavo, que 11Onze Recomana, és la principal plataforma europea d’intercanvi de criptomonedes en volum de cripto trading en euros. Hem preparat un tutorial on t’expliquem els passos que has de seguir per obrir-hi un compte.

Des del seu llançament al mercat el 2018, Bitvavo s’ha regit pel seu pilar fundacional en fer que les criptomonedes siguin accessibles per a tothom. Entrava en un sector dominat per cases de canvi establertes als Estats Units que van ser pioneres a facilitar l’intercanvi d’actius digitals, però que eren poc intuïtives per la gent poc experimentada en operar amb criptomonedes i tenien algunes mancances quant a la seguretat que oferien als seus usuaris.

Amb una estructura de tarifes molt ajustada que els permet estar entre les plataformes d’intercanvi més competitives d’Europa, l’èxit no es va fer esperar. Bitvavo, que 11Onze Recomana, acumulava més de 26.000 milions d’euros en volum d’operacions fins al 2023 i ha escalat fins al primer lloc entre les plataformes europees en volum de cripto trading en euros.

Passos que has de seguir per obrir un compte

Oriol Blanch, mànager d’afiliats de Bitvavo, ha preparat un tutorial perquè membres de la comunitat 11Onze que encara no s’han registrat a la plataforma puguin començar a comprar o vendre criptomonedes i afegir o retirar diners en qualsevol format d’una manera ben senzilla.

Com apunta Blanch, “per començar, és important obrir un compte a través de l’enllaç d’11Onze Recomana, així us regalen 20 € només per registrar-vos”. Aquest enllaç et porta directament a la web de Bitvavo, on pots reclamar els 20 € de bonificació i iniciar el procés d’enregistrament.

Primer de tot, hauràs de seleccionar el país, introduir nom i cognoms, així com el teu correu electrònic i una contrasenya. Seguidament, rebràs un correu per confirmar la teva adreça de correu electrònic. 

Amb això fet, ja podràs iniciar sessió a Bitvavo. Després de respondre a algunes preguntes, hauràs de verificar la teva identitat i el compte bancari que vulguis vincular a la plataforma. A partir d’aquí ja pots començar a fer servir l’aplicació. En el tutorial, Blanch també explica les operacions bàsiques que has de conèixer i alguns dels termes més tècnics de la compravenda de criptomonedes.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

En un context econòmic de gran incertesa, inflació i baixos tipus d’interès, els fons d’inversió garantits poden ser una bona opció pels inversors que volen diversificar els seus estalvis i, alhora, assegurar certa rendibilitat dels seus diners. 

Com diu el seu nom, els fons garantits garanteixen de manera total o parcial el capital invertit, així com una rendibilitat prefixada per a un període de temps. Aquesta rendibilitat va, generalment, referida a l’evolució d’un índex borsari de referència, com l’Ibex-35, i dependrà del fet que es compleixin determinades circumstàncies prèviament establertes.

Per tant, cal tenir en compte que en els fons que ofereixen les entitats bancàries espanyoles la garantia de rendibilitat no sempre està assegurada. La Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) defineix aquests productes com a fons que asseguren que, com a mínim, en una determinada data futura es conservarà la totalitat o part de la inversió inicial, i en algun cas també poden oferir una certa rendibilitat assegurada.

A causa del poc risc que comporten, aquests fons normalment proporcionen una baixa rendibilitat i, estan pensats per a aquells inversors que no volen preocupacions amb els seus diners o inversions, tanmateix, constitueixen una bona alternativa als dipòsits a termini fix.

Tipus de fons d’inversió garantits

Dins dels fons d’inversió garantits podem trobar tres categories diferents en funció de si asseguren o no la totalitat de la inversió inicial. Els fons garantits de renda fixa prometen als inversors, a partir de la data de venciment, la recuperació del capital inicial i també una rendibilitat fixa predeterminada. Es tracta d’uns fons especialment pensats per a inversors amb un horitzó de termini per a les inversions d’entre sis mesos i tres anys, que valoren una elevada estabilitat per a les seves inversions en detriment de la rendibilitat.

Per altra banda, els fons garantits de renda variable només asseguren la inversió inicial a partir de la data de venciment. A més, ofereixen la possibilitat d’obtenir retorns vinculats al comportament de diversos actius financers o índexs. No obstant això, l’inversor ha de tenir en compte que si l’evolució no és l’esperada, la rendibilitat pot ser nul·la.

Hi ha una tercera categoria, els fons de garantia parcial, que a diferència dels dos anteriors no asseguren la totalitat de la inversió inicial, sinó un percentatge que sol estar pel 90%. Un major risc que és compensat amb la possibilitat d’una major rendibilitat al venciment, també lligada a l’evolució d’instruments de renda variable, divises o altres actius.

Els baixos tipus d’interès han popularitzat els fons garantits de renda variable o parcial, que ofereixen un bon balanç entre seguretat i rendibilitat en vers els més conservadors, com els de renda fixa, molt segurs però també amb una molt baixa rendibilitat. Però com sempre, abans de fer una inversió és vital avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió.

La pregunta, per tant, és: existeix algun fons que generi rendibilitats altes i garanteixi el 100% de la inversió i dels rendiments?

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

S’ha complert un any des del llançament de Finança Litigis, un dels productes estrella d’11Onze Recomana que ofereix rendiments d’entre un 9 i un 11% finançant demandes contra bancs i institucions que han utilitzat pràctiques il·legals contra els seus clients. Quin rendiment ha tingut? Estan satisfets els nostres clients? Ens ho explica Farhaan Mir, cap financer d’11Onze.

En l’entorn econòmic inflacionari que hem viscut en els darrers anys, la gent no només ha vist minvat el seu poder adquisitiu, sinó que ha experimentat una pèrdua de valor dels seus estalvis. És en aquest context quan va néixer Finança Litigis que 11Onze Recomana, amb l’objectiu de blindar els estalvis dels membres de la nostra comunitat contra una inflació desbocada.

Finança Litigis ofereix guanys que van del 9% a l’11%, en funció de la quantitat aportada, finançant les despeses judicials de bufets d’advocats que tiren endavant reclamacions contra bancs i institucions que han utilitzat pràctiques il·legals contra els seus clients. Es tracta d’un producte de justícia social que ofereix grans rendiments a molt baix risc. I tot això està molt bé, però s’han complert aquests objectius després d’un any del seu llançament?

Un producte únic en el mercat

Per norma general, les inversions que ofereixen grans rendiments venen acompanyades d’un alt risc, mentre que les inversions de baix risc ofereixen rendiments més estables, encara que potencialment més baixos. 

No és el cas de Finança Litigis, com explica Farhaan Mir, “En aquest cas, el risc és gestionat amb una assegurança que cobreix el capital dels clients”. Així i tot, en el primer any hi ha hagut un èxit del 100% en els judicis i no ha estat necessari fer servir l’assegurança.

Una inversió recurrent

Potser la mètrica que més exemplifica l’èxit i el bon funcionament de Finança Litigis, és que gairebé el 100% dels clients han reinvertit els seus diners en el mateix producte. “Els clients estan molt contents amb els beneficis i, a part d’una persona que necessitava els diners per temes personals, tothom ha reinvertit el seu capital”.

Finança Litigis ha estat estructurat exclusivament per als membres de la comunitat 11Onze, oferint dues maneres de participar-hi: un producte que et retorna el capital i possibles beneficis al cap d’un any, o una altra opció en què el teu capital treballa durant uns anys i que et proporciona un retorn mensual al cap de sis mesos. Com apunta Mir, “Com més s’allargui el període, més grans són els retorns per als inversors”.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Trobaràs tota la informació sobre Finança Litigis a 11Onze Recomana.

Si hi ha un moment clau en la història d’Espanya, aquest és l’arribada a Amèrica i el posterior saqueig. Aquella riquesa va ser la llavor del que s’anomenaria Imperi Espanyol i que, tal com explica l’historiador d’11Onze Oriol Garcia Farré, no va ser res més que la presa de pèl a uns catalans.

Toni Mata, director de continguts i mitjans d’11Onze

El 12 d’octubre és la data preferida del nacionalisme espanyol. La celebren a mà alçada els feixistes a Montjuïc i rememora, amb nostàlgia, aquell Dia de la Raça de l’època franquista que, al seu torn, s’emmirallava en “el Imperio Español donde nunca se ponía el sol”. Quin mal de panxa els agafaria si sabessin que el ‘descobriment’ va ser cosa dels catalans. La cursiva de ‘descobriment’ es deu, efectivament, a què a les terres americanes ja hi vivia gent i que tant xinesos com vikings ja hi havien arribat. Però els espanyols van ser els que es van decidir a espoliar riqueses i esclavitzar indígenes. Per tant, en aquest sentit sí, la primícia és 100% europea. Des d’aleshores, aquests fets duen el malnom de “colonització”. 

Colom era català? Va home, va

Però anem al que ens ocupa: si dieu en veu alta “Colom era català”, us caurà al damunt una allau de desqualificacions que us titllaran de fanàtic, il·luminat, supremacista o ves a saber què. I, per tal d’evitar el soroll, qualsevol català dirà “deixem-ho estar”. Ara bé, els historiadors tenen l’obligació d’analitzar els fets i això és el que hem demanat a l’historiador Oriol Garcia Farré. Mirant-ho amb una mica de detall, tal com podeu llegir en aquest article, costa de sostenir el relat espanyol.

Per què? Vegem-ho. El 1492 Espanya no existia. Era la unió de dues corones: la Corona de Castella i la Corona catalanoaragonesa. El tan estimat (a Espanya) Ferran el Catòlic, era el rei català, però això no vol dir que fos gaire estimat a Catalunya. Era de la família Trastàmara, que havia accedit al tron després de l’extinció del llinatge dels comtes de Barcelona amb la mort de Martí l’Humà, i que en aquella època tenia força contestació social a Catalunya. De fet, el pare de Ferran, Joan II d’Aragó, va protagonitzar la Guerra Civil catalana contra les institucions catalanes per obtenir el control polític. També es va enfrontar amb els pagesos, en les famoses guerres remences que encara recordem amb el crit de “Via fora!”.

Des d’aleshores no eren la dinastia més estimada de la història de Catalunya. És més, el 7 de desembre de 1492, al Palau Reial de Barcelona un remença del Maresme va intentar assassinar Ferran el Catòlic. El magnicidi va estar a punt de culminar-se, i, si hi voleu aprofundir, ho podeu fer amb aquest capítol d’El Lloc dels Fets que vaig escriure fa uns anys per TV3.

Per tant, el casament de Ferran el Catòlic amb Isabel de Castella era pels Trastàmara, allò que ara diuen els ‘influencers’, escriptors o cantants catalans que treballen en castellà: buscaven més públic. L’ampliació de la corona cap a Castella era la millor opció per mantenir-se en el poder, per als Trastàmara. I un bon dia, un senyor anomenat Cristòfor Colom els proposa una idea boja: anar a descobrir les terres de l’altre cantó de l’oceà Atlàntic. Com sabem que aquesta era una empresa catalana? Fent servir les dades i la lògica.

D’una banda, la Corona catalanoaragonesa era una potència naval, mentre que a Castella no devien saber ni si la mar era salada. Penseu que estem al segle XV i que les distàncies no eren les mateixes. Catalunya, en canvi, havia dominat el Mediterrani i havia impulsat el Llibre del Consolat de Mar, que regulava el dret marítim internacional des del segle XIV.

Però si anem als fets, la cosa és encara pitjor. En la comptabilitat de la corona castellana de l’època no hi consta cap inversió per l’expedició de Colom. Recordem que es tracta de dues corones i només consten pagaments en ducats, que és la moneda que s’utilitzava a la Corona catalanoaragonesa. Què ens diu això? Ras i curt que l’expedició la van pagar els catalans. I si la van pagar és perquè tenien experiència en el comerç marítim i confiaven que aquell tal Colom duria riqueses. Per cert, Colón costa força de trobar com a cognom espanyol. Sembla, més aviat, una apropiació castellana. De fet, el mateix que va passar amb tot el que va comportar el ‘descobriment’ d’Amèrica.

Quan a Castella es van adonar que el negoci era massa lucratiu per deixar-lo en mans catalanes, van canviar els acords amb Colom, el van acusar de traïció (sedició no era un terme utilitzat a l’època!) i la família va caure en desgràcia. Vaja, que tot plegat havia de servir a la glòria d’Espanya. Això explica també la destrucció de documentació de tots aquells fets. Resulta evident que es va voler esborrar la petjada catalana de la més gran fita espanyola de tota la història.

Colom potser va ser, doncs, el primer català entabanat pel projecte espanyol. S’encetava així la tradició catalana de contribuir al projecte espanyol, quedar-ne apartat de les bones notícies i maleir-se per haver-hi contribuït. Una tradició que ha seguit vigent fins als nostres dies amb una bonhomia aclaparadora.

No m’ho acabo de creure

És normal no creure’s aquesta història perquè estem tan avesats a la història oficial (adoctrinats, se’n diu), que l’impuls és pensar que tot plegat és una invenció. Però cal fer revisar els fets de manera crítica i tan freda com sigui possible. Quin port tenia Palos de la Frontera al segle XIV? I quin port tenia Pals a la mateixa època? És important informar-se, veure els estudis de restes arqueològiques i lligar caps. I els famosos germans Pinçon? Valencians que tenien els seus negocis a terres gironines, molt a prop de Pals. En propers articles, l’Oriol Garcia aprofundirà sobre aquestes proves esborrades per la historiografia espanyola. La veritat, però, sembla òbvia. La presa de pèl potser va començar el 1492.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Un dels productes estrella d’11Onze Recomana genera grans rendiments finançant les despeses judicials dels bufets d’advocats que tiren endavant reclamacions de ciutadans que han patit abusos per part de la banca. Ara pots accedir-hi en grup, reduint la quantitat de capital aportat individualment però mantenint el percentatge dels guanys. Ens ho explica Farhaan Mir, CFO d’11Onze.

L’èxit de Finança Litigis ve donat pel concepte de fer justícia social obtenint grans rendiments amb un producte de baix risc gràcies a l’assegurança que cobreix el capital aportat. Des del seu llançament hem anat ampliant el seu abast, al mateix temps que reduíem la quantitat mínima de capital per tenir-hi accés.

Dels 25.000 euros mínims de capital inicial vam aconseguir que el nostre proveïdor el reduís als 10.000, ergo, fent que aquest producte fos accessible a un major nombre de persones de la comunitat d’11Onze. 

Òbviament, com més elevat sigui el capital aportat, més grans són els guanys. És per això, que a petició de la nostra comunitat, ara també oferim la possibilitat d’una aportació en grup, sigui entre família o amics, de manera que es pugui repartir el finançament, però mantenint el percentatge dels guanys.

Aportacions de capital en grup

Finança Litigis genera uns guanys d’entre el 9% i l’11%, molt per sobre del que ofereix la banca tradicional pels nostres estalvis. Tanmateix, no tothom es pot permetre fer una aportació de capital de 25.000 o 50.000 euros per a obtenir els màxims rendiments. Oferint l’opció d’aportar-hi diners col·lectivament multipliquem beneficis.

Com explica Farhaan Mir, “Si tens dues persones que hi posen 25.000 euros cadascuna, això és considerat una aportació de 50.000. I les dues persones obtenen els beneficis dels 50.000”. Per tant, en comptes d’obtenir un rendiment del 9%, que correspondria als 25.000 euros, es generaran guanys d’un 10%, d’una aportació de 50.000 euros.

Casos no favorables coberts per una assegurança

L’èxit dels casos als quals ha aportat fons Finança Litigis supera el 90%. Així i tot, si hi hagués un cas no favorable, els fons aportats pels nostres clients estan coberts per una assegurança, independentment de la quantitat aportada.

Per tant, es tracta d’un producte de baix risc. “Tota l’aportació està garantida contra els casos que estem finançant. Així que tenim total seguretat per als fons que estem proporcionant al bufet d’advocats”, apunta Mir.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

11Onze Podcast estrena una sèrie de capítols per saber-ho tot sobre els abusos bancaris, converses amb Arcadi Sala-Planell Cap Legal d’11Onze. Primer capítol: les comissions.

“Tota la banca tradicional s’ha apuntat al carro de les comissions per tenir ingressos, perquè els bancs no poden sobreviure”, explica Sala-Planell al primer capítol d’Abusos Bancaris. En diversos episodis l’advocat anirà desgranant els abusos que pateixen més habitualment els usuaris del sistema bancari, en conversa amb el Cap de Continguts d’11Onze Toni Mata.

“Hi ha una regulació de les comissions, el que passa és que les entitats se salten aquesta regulació”, assegura Sala-Planell, que recomana comprovar al web del Banc d’Espanya si les comissions són irregulars o no. “Els bancs abusen de la gent perquè saben que no aniran al jutjat per una comissió”, rebla el CLO d’11Onze.

Més 11Onze Podcast

A banda dels capítols sobre abusos bancaris, 11Onze Podcast augmentarà la seva oferta de continguts. Ho farà amb converses sobre temes d’interès al voltant del món dels diners que comptaran amb la presència dels agents 11Onze i alguns dels seus directius.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Acusada per haver-se menjat una poma. Estigmatitzada pel pecat de l’home. Controlada pels confessors. Purificada a través del foc redemptor. Atacada per la misogínia. La història de la dona planteja un panorama poc esperançador atès que ha hagut d’acatar una realitat imposada pel gènere masculí. Emprenem un recorregut per la història amb el primer de sis articles sobre la lluita de la dona contemporània per assolir la plena igualtat.    

A principis del segle XX, Catalunya va fer el salt definitiu cap a la modernitat. La generació del 1900 va treballar intensament per modernitzar la societat catalana fins a aconseguir transformar tots els àmbits de la vida quotidiana. Des de la cultura fins a la política seran redefinides i, encara avui, perduren intensament tots aquells canvis tan profunds dins la nostra memòria col·lectiva.

La modernitat anhelava canviar els esquemes anteriors per mitjà de la cultura, la ciència i l’educació, i fou en aquest darrer àmbit on va topar amb l’Església, la qual ostentava -des de feia segles- el monopoli de l’educació. Aleshores, el debat es va articular sobre si per esdevenir moderns calia transitar absolutament cap a una societat plenament laica o existia una altra opció.  

La societat catalana conservadora de l’època esperava que l’esposa d’una de les personalitats més rellevants del panorama polític del moment -com era l’advocat i membre fundador de la Lliga Regionalista, en Narcís Verdaguer i Callís- es mantindria al marge de tota l’efervescència social i cultural del país.

El model social d’aleshores entenia que la dona -amb suficients recursos econòmics- havia de tenir una activitat limitada a les funcions de mestressa de casa i a actes socials que incloïen obres de caritat en l’àmbit parroquial. Per tant, com més blanca era la seva pell, més important era el seu estatus social.

La realitat fou una altra, quan Francesca Bonnemaison i Farriols (1872-1949) -de profundes conviccions religioses, transmeses per línia materna- iniciaria un projecte revolucionari que ho canviaria tot. Sense adonar-se’n, faria trontollar els fonaments més conservadors de la societat catalana.  

Democratitzant l’accés a l’educació

Aplegades al voltant de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, les conegudes com a ‘dames cooperadores’ es reuniren un divendres de maig del 1909 a les dependències de la rectoria. Lluny quedaven les acalorades discussions de quina era l’opció més idònia per a constituir la nova entitat dins la parròquia: o bé es creava una obra social per a la joventut femenina adinerada, o bé es fundava un cercle literari exclusiu per a dones de l’alta societat. Però res d’això va succeir.

Amb l’aval d’en mossèn Gatell, s’imposà l’opció suggerida per la senyora Bonnemaison. A partir d’aquell divendres 28 de maig de 1909 es posava en marxa la primera biblioteca pública per a dones de Barcelona. Sí, per a totes les dones de la ciutat i oberta, tant a dones benestants com a dones treballadores.

D’aquesta manera, es posava en pràctica l’ideari noucentista que defensava Francesca Bonnemaison, el qual creia imprescindible acostar la cultura a la dona, la regeneració social i el desenvolupament econòmic del país. Un any més tard es fundava l’lnstitut de Cultura de la Dona i d’aquesta manera es posaven les bases per formar dones de totes les capes socials, que caminessin vers el seu alliberament personal, el reconeixement d’alguns drets bàsics i la igualtat d’oportunitats laborals.

L’ideari que va desplegar la nova institució -tan revolucionària en el seu temps- es fonamentava en tres pilars essencials: El primer s’articulava en el foment de la lectura i la pràctica assenyada de la doctrina cristiana. El segon entenia que l’aprenentatge intel·lectual adquirit per la dona -a través de l’educació- era necessari per ajudar a l’home i no pas per competir amb ell. I el tercer pivotava sobre l’entesa que la dona havia d’esdevenir una bona gestora domèstica que pogués col·laborar en el sosteniment econòmic familiar i en la transmissió de coneixements als fills.  

La posada en marxa de l’lnstitut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona va esdevenir un èxit sense precedents, com constaten els llibres de registres de lectores que s’hi aplegaven cada diumenge després de missa i el fort increment de la demanda docent. Ràpidament, hagueren d’abandonar la parròquia per instal·lar-se primer al carrer Elisabets i després a l’actual carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona. Està documentat que fins al juliol del 1936, la biblioteca disposava d’un fons amb més de 23.000 volums i l’Institut impartia docència a unes 6.200 alumnes.

L’exili forçat i canvi de paradigma polític

Francesca Bonnemaison va creure que la història li oferia una segona oportunitat per amplificar el seu ideal de dona i començà a fer campanyes després de la proclamació de la Segona República. Per aquest motiu, va constituir -aconsellada per Francesc Cambó- la secció femenina de la conservadora Lliga Regionalista. Des d’aleshores, treballaria incansablement per a difondre el seu model de dona, basat en la religió, el coneixement i la família.   

Però tot va canviar a partir del juliol de 1936. Després del fallit cop d’estat i el consegüent esclat de la Guerra Civil, tot es va polaritzar. Membres de la Lliga Regionalista -recordem-ho, un partit conservador catalanista- esdevindrien col·laboracionistes del feixisme a través de l’espionatge intern i d’oficines de premsa a l’exterior -com la de París-, que es dedicarien a elaborar continguts per explicar el nou relat franquista al món.

La “proletarització” duta a terme per la insurrecció anarquista a principis del conflicte de la Biblioteca i de l’lnstitut de Cultura va fer entendre a Bonnemaison que la seva vida corria perill. Aquella inseguretat la va portar fins a París, on va esdevenir la secretària personal d’en Francesc Cambó. A l’estranger va treballar incansablement per difondre els ideals dels insurrectes, atès que confiava que aquests tornarien a garantir l’ordre i l’estabilitat social, amb els que el seu ideal de dona encaixava perfectament.

En tornar a Barcelona l’any 1941, es va adonar que la dictadura franquista havia articulat la societat a partir de la família i seguint les pautes catòliques, però la majoria de dones havien estat obligades a abandonar les seves feines per dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques i familiars. D’aquesta manera, la dona passava a ser considerada inferior a l’home i no tindria cap mena d’autonomia.

Descobrir que els vencedors practicaven aquest sectarisme ideològic, sumat a una agressivitat sense precedents vers a tot allò que fos català, la va fer caure en una profunda depressió de la qual ja no es va recuperar mai. I més encara quan l’lnstitut de Cultura i la Biblioteca de la Dona van ser controlats per la Falange i aquesta es va dedicar a tergiversar completament l’esperit fundacional d’aquell divendres de 1909. 

Si bé és cert que l’ideal de dona de la Francesca Bonnemaison era d’inspiració conservadora i paternalista, no hem d’oblidar mai que va donar ales a milers de barcelonines amb la creació de les seves institucions, i molt abans de les mítiques ‘Fawcett Library’ de Londres o la ‘Biblioteque Marguerite Durand’ de París. Francesca Bonnemaison va ser una pionera en el seu temps, creant els elements necessaris per empoderar a la dona, pas primordial cap a la igualtat social.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!