Fusionant el món físic i virtual a Catalunya

Les 153 empreses dedicades a les tecnologies immersives a Catalunya sumen una facturació de 136,6 milions d’euros i donen feina a 900 treballadors. En l’àmbit Europeu es preveu un creixement anual del 36% i que el sector assoleixi els 66.000 milions d’euros l’any 2026.

El metavers, els hologrames, la realitat virtual, la realitat mixta i la realitat augmentada, són algunes de les tecnologies immersives. La transformació digital ha fusionat el món físic i el virtual, transformant conceptes que no fa gaire eren considerats ciència-ficció en una realitat palpable que ja forma part del dia a dia de moltes persones.

Totes aquestes tecnologies estan experimentant un creixement exponencial i prometen canviar la manera en què percebem el món i interactuem amb la informació. Sectors com els de l’educació, entreteniment, medicina, disseny, indústria o turisme es veuran transformats amb noves oportunitats de creació i innovació.

Es tracta d’una indústria que globalment té un creixement anual del 38% gràcies a l’augment inversió en tecnologies immersives, l’adopció d’aquestes tecnologies en el sector sanitari, en l’educació i l’aparició del metavers i la web 3.0. Catalunya ja forma part d’aquest ecosistema tecnològic, i un estudi d’ACCIÓ detalla, per primera vegada, la situació del sector català de les tecnologies immersives. 

Startups i empreses amb menys de 10 anys

Segons l’informe elaborat per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, les 153 empreses catalanes especialitzades en tecnologies immersives facturen 136,6 milions d’euros de manera agregada i donen feina a prop de 900 treballadors. L’estudi confirma que es tracta d’un sector en creixement, ja que el 58,2% del total de les companyies té menys de 10 anys i un terç (32,7%) són startups. A més, el 19% són exportadores.

Específicament, un 66% de les empreses es dediquen a la realitat virtual, mentre que un 48,4% estan especialitzades en la realitat augmentada, seguides del 16,3% que es concentren en el metavers. Per sectors, el 39,2% d’aquestes empreses treballen en el camp de l’entreteniment, el 17% en la indústria 4.0, l’11,8% en la formació i el 10,5% en la salut.

En aquest context, l’estudi apunta que el territori català està dotat d’un ecosistema de suport que complementa el teixit empresarial de les tecnologies immersives: centres tecnològics i instituts de recerca, universitats i centres formatius, associacions i equipaments, clústers, administració pública, a més de fires i congressos de renom mundial com el MWC, l’ISE, l’IoT Solutions World Congress o l’Advanced Factories.

ACCIÓ també destaca que en l’àmbit Europeu es preveu un creixement anual del 36% i que el sector assolirà els 66.000 milions d’euros l’any 2026. Així mateix, a escala mundial l’estudi anticipa que les tecnologies immersives consolidaran el seu creixement anual del 38% i tindran un valor de mercat de 605.000 milions d’euros de manera agregada el 2028.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

A diferència de les divises fiat, el Bitcoin és una moneda digital descentralitzada que no està sotmesa al control d’un govern o banc central. El seu valor no està definit per una entitat, sinó que es deriva de la confiança del consumidor. Però en què es fonamenta aquesta confiança?

Tot i les diferències, les criptomonedes com el Bitcoin comparteixen algunes similituds amb les monedes fiduciàries tradicionals a les quals tots estem acostumats. Per tant, és important entendre què dona valor als diners fiat abans d’analitzar per què hi ha un gran nombre de persones que veuen al bitcoin com un dipòsit de valor.

Lluny queda un sistema monetari segons el qual el valor de les divises està sostingut per la seva convertibilitat a l’or. D’ençà que el president Richard Nixon va reunir el seu equip a Camp David per anunciar que suspenia la convertibilitat del dòlar amb l’or. El dòlar va passar de ser una moneda que basava el seu valor en l’existència d’una contrapartida en or, a ser una moneda fiduciària, diners fiat, amb un valor que deriva de la relació entre l’oferta i la demanda i l’estabilitat del govern emissor. 

Així doncs, els governs i els bancs centrals poden crear diners per ampliar la seva oferta monetària i estimular la despesa a través de mecanismes econòmics sense preocupar-se de tenir suficients reserves d’or, almenys això és la teoria. Per tant, tot i que aquestes monedes fiduciàries no estan sostingudes per actius tangibles, el seu valor és causat per la confiança col·lectiva en les divises. Com a contrapartida, les polítiques monetàries dels governs i banc centrals, així com l’evolució de l’economia poden fer fluctuar aquesta confiança i el valor de la moneda. 

Descentralització, seguretat i oferta limitada

L’ecosistema monetari del Bitcoin està totalment descentralitzat, és a dir, cap autoritat central regula la base monetària, eliminant la necessitat d’intermediaris i atorgant als usuaris més control sobre les seves transaccions financeres. En eliminar les autoritats centrals, es democratitza la creació de moneda, donant més poder i llibertat a la comunitat d’usuaris.

La creació de Bitcoins segueix unes regles detallades en un protocol molt estricte que es basa en la tecnologia blockchain. Aquesta tecnologia de cadena de blocs utilitza algoritmes criptogràfics i la fa més segures que les monedes físiques i altament immune a crisis. A més, si l’usuari vol fer una transferència o un pagament, té total llibertat, ni el banc, ni VISA, ni Mastercard l’han d’autoritzar. Aquestes característiques i el fet milers de comerciants ja accepten Bitcoin com a pagament per béns i serveis, li han donat un valor d’utilitat.

Per altra banda, des de la seva introducció, es va establir un límit màxim de 21 milions de monedes que es poden minar, la qual cosa introduïa un element d’escassetat intrínsec que també contribueix a donar-li valor, quan tenim en compte la relació entre preu i escassetat. És per això que molta gent considera el Bitcoin com a reserva de valor, tot i la seva volatilitat. La regulació global dels criptoactius i la competència amb altres monedes digitals marcaran el futur del Bitcoin, però en última instància, serà la confiança de la gent el que assegurarà, o no, la seva existència.             

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

La Xina és el major productor d’or del món i fa anys que compra enormes quantitats d’aquest metall preciós. No obstant això, les xifres oficials de les seves reserves d’or continuen sent absurdament baixes. Quina és la quantitat real de les seves reserves d’or? I per què tant secretisme?

Atès que és la segona economia mundial, la República Popular de la Xina disposa d’enormes reserves de divises. Actualment, és el país del món amb les majors reserves d’or i efectiu -si sumem les dues variables- però la xifra real de les seves reserves del metall daurat és un misteri que preocupa a altres actors globals.

A diferència de molts bancs centrals que comuniquen les seves compres d’or a l’FMI cada trimestre, els bancs centrals de la Xina, Rússia i altres països, compren i emmagatzemen or sense declarar-ho com a reserves. Això explicaria per què la Xina posseeix, almenys segons les dades del World Gold Council (WGC), escasses reserves d’or en relació amb el total de reserves divises.

Per exemple, les reserves de divises de la Xina ascendeixen a 3,20 bilions de dòlars, la xifra més alta de tots els països, i el WGC estima que té 2.113,46 tones d’or en reserves, un 3% del total de les seves reserves. Si ho comparem amb els Estats Units, que acumula un 60% de les seves reserves en or -més de 8.000 tones- o amb la mitjana d’altres països que equival a un 40% i un 50% de les seves reserves, veiem que l’estimació de l’or acumulat per part de la Xina està molt per sota de la quantitat que seria lògic esperar.

La distinció entre or monetari i or no monetari

La mateixa Xina ha admès més d’una vegada que les xifres reals de les seves reserves d’or estan molt per sobre de les dades publicades per WGC, tanmateix, s’ha mantingut en silenci des del 2019. Alguns analistes creuen que el gegant asiàtic podria tenir més de dues vegades les reserves d’or dels Estats Units, mentre que la majoria donen per segur que posseeix almenys el doble de la quantitat d’or declarada oficialment.

Però per poder fer una estimació del volum total real de les reserves d’or de la Xina, primer hem de distingir clarament entre l’or monetari (propietat d’un banc central) i l’or no monetari (propietat del sector privat). Això és important saber-ho perquè la Xina només fa públiques les importacions d’or no monetari.

Sigui importat, extret o reciclat, es calcula que el sector privat Xinès ha acumulat fins a 23.000 tones d’or, que sumat a l’or de l’Estat, podria elevar la quantitat total d’or a la Xina fins a més de 30.000 tones. Una quantitat que sembla fàcilment factible tenint en compte que la Xina és un importador net d’or des dels anys ‘90, tot i que produeix un 15% de l’or mundial que, per tant, es queda en el mercat domèstic.

La militarització del dòlar i del sistema financer global

El control que els Estats Units exerceixen sobre el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), així com el seu poder de decidir quins bancs tenen accés a SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication), sumat a l’hegemonia del dòlar com a moneda de reserva mundial, els hi confereixen un poder de negociació, intimidació i càstig que és sovint utilitzat per interessos econòmics propis i a costa dels interessos d’altres països.

Aquest és un fet que s’ha evidenciat encara més amb les sancions econòmiques contra Rússia arran de la guerra a Ucraïna i la subseqüent apropiació indeguda de la meitat de les seves reserves de divises i d’or a l’estranger, per intentar soscavar l’estabilitat financera del país. Això, però, no és novetat per una Xina que ha estat objecte de les sancions occidentals durant dècades i que, a més, ha de fer front a una creixent guerra comercial instigada pels EUA, que és emmirallada pels seus estats clientelars a Europa i Oceania.

En aquest context, Pequín veu com Washington continua treballant per agreujar les tensions geopolítiques entre la Xina i Taiwan, cosa que augmenta la possibilitat d’un conflicte bèl·lic indirecte amb els EUA, similar al que està fent front Rússia al continent europeu. En tot cas, és un escenari que reafirma la posició tant de Rússia com de la Xina en el seu intent de desdolarització, fomentant l’ús de les seves divises en el comerç bilateral i incrementant de manera continuada les seves tinences d’or.

Davant d’aquests esdeveniments, no és d’estranyar que la Xina, com fan altres països, es decanti per la discreció a l’hora de donar a conèixer la xifra real de les seves reserves. De la mateixa manera, no es pot descartar que aquesta acumulació “furtiva” d’or estigui relacionada amb el llançament d’una moneda digital recolzada pel metall daurat. Una maniobra estratègica que desestabilitzaria el dòlar i posaria en perill la seva hegemonia, al mateix temps que fomentaria la confiança cap a l’associació política i econòmica dels BRICS.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Per transformar una idea de negoci en una empresa és essencial tenir una visió global del projecte empresarial. El Business Model Canvas és una eina de gestió estratègica que permet ordenar i visualitzar tots els aspectes clau d’una empresa. Xavi Viñolas, Content Manager d’11Onze, ens explica com fer-la servir.

A l’hora de crear una empresa no n’hi ha prou amb tenir una idea de negoci i un esperit emprenedor. Per saber si un projecte empresarial és factible cal fer un pla de negoci que tingui en compte tots els àmbits de l’empresa durant un llarg període de temps amb el propòsit d’analitzar la viabilitat del projecte, definint els objectius i considerant els inconvenients.

Què és el Business Model Canvas

El Business Model Canvas és una plantilla que permet analitzar i visualitzar de forma clara, àgil i senzilla una proposta de negoci o les opacitats d’una empresa ja existent. Això ens permetrà evitar que els objectius de l’empresa siguin poc clars, poc realistes o inadequats. 

També és una eina ideal per a crear models innovadors amb l’objectiu de generar valor per als clients. Com explica Xavi Viñolas, “És una eina molt útil per explicar a possibles inversors o socis, com el nostre negoci proporciona valor al consumidor i, a la vegada, com aquest consumidor crea valor per al nostre negoci”.

Els 9 elements clau de la plantilla

Alexander Osterwalder, el creador del Business Model Canvas, explica el concepte: “La millor manera de descriure un model de negoci és dividir-lo en nou mòduls bàsics que reflecteixin la lògica que segueix una empresa per aconseguir ingressos. Aquests nou mòduls cobreixen les quatre àrees principals d’un negoci: clients, oferta, infraestructures i viabilitat econòmica”.

1. SEGMENT DE CLIENTS. És a dir, a qui va dirigit aquest negoci? Qui és el nostre client? Quin és el nostre segment de mercat?
2. PROPOSTA DE VALOR. Molt senzillament, quins productes o serveis ofereixes que creen valor pels teus clients. Què ens fa diferents?
   
3. CANALS. Com es distribueix aquest producte o aquest servei? És un producte o servei intangible que el vens a través d’una app o d’una web? És un producte o servei que s’ha de vendre o proporcionar a través d’una botiga o oficina física?
4. RELACIONS AMB CLIENTS. Aquí descrivim quin tipus de relacions tenim amb els nostres clients. Ens adrecem a un client que només ens comprarà una vegada? O tenim un negoci que busca un client recurrent, com una subscripció?
5. FONTS D’INGRESSOS. Com monetitzem el negoci? És una proposta de venda directa o un model de subscripció recurrent? Com fixem el preu del nostre producte?
6. RECURSOS CLAU. Aquests poden ser la teva fàbrica, els teus empleats, propietat intel·lectual, coses o persones que són imprescindibles pel teu negoci.
7. ACTIVITATS CLAU. Activitats que fas amb els recursos clau i que són necessàries per portar a terme la proposta de valor: màrqueting, producció, vendes.
8. SOCIS CLAU. La gent o organitzacions que necessites per executar el teu model de negoci i produir valor pels teus clients.
9. ESTRUCTURA DE COSTOS. I finalment, tot això et costarà diners, oi? Quins costos fixos i variables determinen el nostre model de negoci? És un model escalable?

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis.

Les idees innovadores són vitals per a fer evolucionar l’economia d’un país. També són essencials per al naixement d’empreses emergents, però obtenir diners per a desenvolupar-les no sempre és fàcil per als emprenedors. Per això, us donem tres consells per engegar.

Quan pensem a muntar un negoci, el primer que se’ns passa pel cap és que hem de demanar diners a una entitat financera. Tanmateix, que ens concedeixin el finançament necessari per a iniciar un negoci des de zero és tot un embolic. Ens poden dir que ens falten garanties per retornar el préstec o el crèdit que hàgim demanat i, a més, ens reclamaran un projecte ben elaborat i un estudi de mercat que defensi la nostra viabilitat.

Si parlem de finançament per a empreses, potser pensem en les línies ICO, impulsades per l’Estat, però aplicades per les entitats financeres, que compten amb un límit de fons a concedir. Un cop s’acaben els diners que ens han assignats per a un període concret, ja no ens podran donar més préstecs. A més, aquest tipus d’ajudes no estan destinades específicament per a emprenedors.

Primer consell: busca programes per a emprendre

Al sector públic, conscient de les dificultats que es troben les empreses emergents, ja fa uns anys que s’han posat en marxa diferents programes d’ajuts i subvencions per als que volen iniciar-se en el món empresarial. Aquests ajuts fan èmfasi en col·lectius amb més vulnerabilitat o que tenen més impediments per a assolir els seus objectius, com són les dones i els joves.

Com tot tràmit que impliqui l’administració pública, pot ser llarg i complicat intentar optar a aquests programes que ens ajuden a engegar el nostre negoci, però, si tenim molt clar el projecte, hem de buscar el finançament que necessitem per tots els mitjans disponibles. Actualment, hi ha subvencions de tota mena. Així que només ens haurem d’entretenir a buscar si n’hi ha alguna que ens escaigui.

Segon consell: desbrossa el gra de la palla i demana ajuda

Desbrossar el gra de la palla d’aquestes ajudes, però, pot ser un exercici complex, perquè les nostres idees no sempre es poden encasellar en les classificacions preestablertes, però segur que alguna s’hi acosta prou al que imaginem i podrem presentar-hi el nostre projecte. En qualsevol cas, a les administracions existeixen serveis d’assessorament, com Barcelona Activa o Creacció, que tenen un programa específic d’emprenedoria, tot i que només es tracta d’acompanyament.

Hem de tenir en compte que hi ha programes de subvencions que seleccionen els projectes per concurrència competitiva, com el programa INNOTEC, que cofinança projectes de recerca i desenvolupament (R+D) fins al 70%. N’hi ha d’altres que simplement ens ajuden en temes fiscals, per a reduir costos. Poden ser de gran utilitat, tot i que pagar menys impostos probablement no ens ajudarà a posar en marxa el projecte que tenim al cap. L’important és que existeix un ampli ventall d’opcions, especialment si els nostres camps són la innovació i la millora del medi ambient.

Per altra banda, la Unió Europea també ha creat programes com l’EU Recovery Plan, dins del qual trobem els fons europeus per a la transformació digital i ecològica, i, més concretament, un instrument excepcional per a finançar la reactivació europea després de la pandèmia. És l’anomenat Next Generation EU, dotat amb 750.000 milions d’euros, i repartits en diferents convocatòries que inclouen objectius més específics, com ara l’emprenedoria femenina.

Perquè les dones emprenen gairebé el 50% de les iniciatives de l’Estat, segons es desprèn de l’informe GEM España 2018-2019, en què es reflecteix que la taxa d’activitat emprenedora femenina no ha deixat de créixer, escurçant així la bretxa de gènere. Per aquest motiu, podem trobar plans d’ajut i incentius exclusivament per a elles, com el d’Emprenedores Digitals.

Tercer consell: la clau està en la perseverança

Dins aquest complex món del finançament per a startups, fins i tot hi ha iniciatives com els Esmorzars de Finançament, impulsats per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), que tenen com a objectiu posar en contacte els emprenedors amb els possibles inversors, els anomenats “àngels inversors”. 

Per a posar en marxa un negoci, una idea revolucionària, sempre ha estat necessari tenir un mecenes que cregui en el projecte, tant o més que nosaltres mateixos. Però si encara no ha aparegut, no ens podem donar per vençuts. Recorda: si els inventors més coneguts de la història de la humanitat no haguessin perseverat, no hauríem assolit els avenços i les fites que hem assolit col·lectivament. Com va dir el famós il·lustrador Walt Disney: “Tots els somnis poden fer-se realitat, si tenim el coratge de perseguir-los”.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Realment sabem en què gastem els nostres diners? Som conscients del que és important i del que no ho és? Càrol Rafales, especialista sènior de vendes d’11Onze, ens explica en què consisteix el mètode d’estalvi Kakebo i com podem adaptar-lo a la nostra situació personal.

El mètode d’estalvi Kakebo, que es tradueix com a “llibre de comptes domèstics”, va ser ideat el 1904 per la periodista japonesa Motoko Hani. En una època on les dones depenien dels diners que els donaven els seus marits, Motoko volia proveir a les japoneses “d’una eina que els hi permetés gestionar les finances domèstiques d’una manera eficient”, apunta Càrol Rafales.

Què ens cal per posar en pràctica aquest mètode d’estalvi? Doncs ben poc, perquè està pensat per ser molt senzill. Com explica Rafales, “un llibret en blanc, un llapis, i moltíssima constància”. Tanmateix, podem comprar un llibre Kakebo, específicament dissenyat com una agenda on fer el seguiment dels nostres ingressos i despeses.

Consum conscient

A més de gestionar els nostres diners, el mètode Kakebo ens ajuda a evitar compres innecessàries que de vegades realitzem de manera irracional. Només posant el focus en analitzar com desapareixen els diners del nostre compte, serem realment conscients dels nostres hàbits de consum. Els gràfics i eines que trobarem al llibre ens ajudaran en la presa de decisions abans de fer compres i controlar despeses recurrents.

El Kakebo divideix les despeses mensuals en quatre categories: supervivència, oci, cultura, i altres (que inclouen imprevistos). Basant-nos en aquests blocs, Rafales ens puntualitza la premissa bàsica del mètode, “anotem els ingressos previstos del mes, restem despeses fixes, i a l’import restant li traiem l’objectiu d’estalvi que tenim. El que quedi serà el pressupost per les despeses variables”. Per una explicació més detallada de com funciona el Kakebo, dona-li un cop d’ull al vídeo de més amunt.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Amb el canvi climàtic, els desastres naturals són cada vegada més freqüents. I no sempre és la teva companyia la responsable d’indemnitzar-te quan algun dels teus béns assegurats pateix danys.

El canvi climàtic està provocant fenòmens meteorològics cada vegada més extrems. Els llargs períodes de sequera i temperatures en màxims històrics donen pas a vegades a fortes tempestes d’aigua o gel. Un exemple és la pedra que va castigar comarques com el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany a finals d’agost. Els blocs de gel que van caure, alguns de més de deu centímetres de diàmetre, van provocar fins i tot la mort d’una nena de 20 mesos.

Més enllà de la impossibilitat de compensar desgràcies personals com aquesta, les pòlisses d’assegurança poden cobrir alguns danys materials vinculats als desastres naturals, però no tenen per què cobrir-los tots. A més, les característiques de l’incident determinaran si ens ha d’indemnitzar directament la nostra companyia o el Consorci de Compensació d’Assegurances, una entitat que cobreix riscos extraordinaris quan es produeixen certes catàstrofes naturals. Això sí, exclusivament en cas que els béns afectats estiguin assegurats.

Els danys en vehicles i llars provocats per l’impacte de calamarsa, molt típica de finals d’estiu, queden fora d’aquesta cobertura de “riscos extraordinaris”. Per això, és la nostra pròpia companyia la que hauria d’indemnitzar-nos segons la cobertura contractada. Si la nostra assegurança de cotxe inclou vidres, podrem reclamar els danyats per la calamarsa. Però les abonyegadures en la xapa només ens les compensaran si tenim l’assegurança a tot risc.

Pel que fa als danys de la calamarça en els camps de cultiu i les explotacions ramaderes o agropecuàries, tampoc queden coberts pel Consorci. Existeix un sistema estatal per a donar-los cobertura, l’Agroseguro, que dona dret a compensacions econòmiques si tenim qualsevol d’aquests espais assegurats contra un fenomen meteorològic concret i resulta danyat per aquest.

Què cobreix el Consorci de Compensació d’Assegurances?

Aquesta entitat es fa càrrec dels danys en els nostres béns assegurats provocats per inundacions extraordinàries, terratrèmols, sismes submarins, erupcions volcàniques, tempestats ciclòniques atípiques i la caiguda de cossos siderals o aeròlits.

De les anteriors catàstrofes naturals, les inundacions són les que més danys produeixen a Catalunya. I, a l’efecte de cobertura, es consideren com a tals “el negament del terreny produït per pluges o desglaç; per aigües procedents de llacs amb sortida natural, de ries o rius, o de cursos naturals d’aigua en superfície quan es desbordin dels seus llits normals”, segons el propi Consorci. Així mateix, s’inclou l’embat de mar en la costa, encara que no hi hagi negament.

Cal tenir en compte que no queden compresos sota aquest concepte d’inundació la pluja caiguda directament sobre el risc assegurat, o la recollida per la seva coberta o terrat, la seva xarxa de desguàs o els seus patis, com tampoc la inundació ocasionada per trencament de preses, canals, embornals, col·lectors i altres llits subterranis artificials, tret que el trencament s’hagi produït com a conseqüència directa de l’esdeveniment extraordinari cobert pel Consorci.

En el cas d’una tempesta ciclònica atípica, queden inclosos, entre altres, els tornados i els vents extraordinaris, caracteritzats per l’existència de ratxes superiors als 120 Km/h.

L’assegurat té ple dret a la indemnització, encara que per part dels poders públics no s’emeti una declaració oficial de «catàstrofe» o de «zona catastròfica». Però per a que aquest organisme cobreixi els danys causats per terratrèmols, sismes submarins, erupcions volcàniques i caiguda de cossos siderals o aeròlits, han de certificar-los l’Institut Geogràfic Nacional o l’organisme públic competent en la matèria.

Quan no cobreix els danys el Consorci?

Segons el Reglament de l’Assegurança de Riscos Extraordinaris, en algunes circumstàncies no tindrem dret a indemnització per part del Consorci de Compensació d’Assegurances.

Un dels casos és quan l’assegurança contractada és de transport de mercaderies, de construcció i muntatge, de responsabilitat civil, de malaltia, de defensa jurídica o d’assistència en viatge. La mateixa exclusió s’aplica a les pòlisses que cobreixen produccions agropecuàries susceptibles d’assegurar-se a través del sistema d’Assegurances Agràries Combinades.

Quant al tipus de danys, per exemple, no estan coberts els produïts per alteracions en el subministrament de qualsevol tipus d’energia. Tampoc està coberta la pèrdua de beneficis a conseqüència de danys soferts per altres béns o per altres persones físiques o jurídiques diferents de l’assegurat.

Com es finança el Consorci

El Consorci de Compensació d’Assegurances, que depèn del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, es finança amb un percentatge de cada pòlissa de vehicle i de llar que es contracta.

És important tenir en compte que aquest tipus d’indemnitzacions no té res a veure amb les ajudes que puguin oferir les Administracions públiques en cas de declarar com a “zona catastròfica” una àrea concreta del territori per algun efecte meteorològic extrem.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Podem canviar el món? Quina és la nostra capacitat real d’impacte sobre l’entorn que ens envolta? Lara de Castro, HR Business Partner d’11Onze, explica què és el consum conscient i com podem contribuir a la sostenibilitat del planeta amb les nostres decisions de compra quotidianes.

Sovint subestimem l’impacte que els nostres actes individuals tenen sobre l’entorn que ens envolta. Però totes les accions, per petites que siguin, contribueixen a modelar el món. Lara de Castro ho deixa clar al següent vídeo amb un exemple molt evident.

Com ella mateixa adverteix, hi ha moltes persones que pensen que un acte individual sovint “és massa feble” per a tenir un impacte significatiu en l’entorn, “però no és així”. Cada acció compta i té conseqüències que es poden acumular a les de la resta de la comunitat. La realitat és que “les nostres decisions més quotidianes són rellevants, per petites que siguin”. En aquest sentit, és molt evident el paper que juguen totes les decisions de compra si som consumidors conscients.

Què és el consum conscient?

Els consumidors conscients són persones que escullen els productes i els serveis amb criteris que van “més enllà de la relació qualitat-preu”, ja que inclouen l’impacte ambiental i social com un element decisori en els seus hàbits de compra. Una conseqüència és l’aposta pel comerç de proximitat, que “és una manera de donar suport als productors locals i evitar l’impacte econòmic i ambiental del transport”, com explica Lara de Castro.

Un altre exemple de consum conscient el trobem en l’aigua. Si volem reduir la contaminació al planeta, podem substituir el consum d’aigua embotellada, “amb totes les conseqüències que sabem que té el plàstic”, per aigua de l’aixeta tractada amb filtres sostenibles.

Com indica Lara de Castro al final del vídeo, si tots som més conscients “en els petits detalls de la vida quotidiana” la realitat és que “sí que podem canviar el món”. La decisió és nostra.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

I l’endemà, res va tornar a ser igual. L’estat català desaparegué ‘ipso facto’ amb l’abolició de la Generalitat, el desmembrament municipal i l’anul·lació de les constitucions catalanes arran de la pèrdua de la guerra de Successió (1701 -1714). Després d’això, l’única administració que va restar activa a Catalunya fou l’exèrcit d’ocupació, que mantenint uns 25.000 soldats permanents dins del Principat, va consolidar l’objectiu borbònic a base d’una dura repressió que es perllongaria fins a mitjan segle XVIII. Però no tothom en va sortir mal parat…

Arran de la victòria, s’instal·larà a Catalunya de manera permanent l’elit de l’exèrcit borbònic: les Reials Guàrdies Castellanes i les Reials Guàrdies Valones, reforçades amb altres contingents especials d’ocupació militar. El total de tropes desplegades per tot el territori català fou d’un 47% respecte a la resta de la península Ibèrica. I si li sumem les desplegades per la resta dels territoris dels Països Catalans -València, Mallorca i Aragó- la cosa s’enfila fins al 65%. Una invasió en tota regla.

La redacció del Decret de Nova Planta convertirà Catalunya en una província més d’una nova monarquia centralitzada que governarà per a tota la península Ibèrica sense diferències legals. Per tant, el somni d’una monarquia hispànica fonamentada en l’existència de diferents regnes i realitats culturals peninsulars s’esmicolarà, però no desapareixerà. A partir d’aleshores només existiran unes úniques Corts, les de Castella, que representaran el conjunt dels territoris peninsulars, però s’enfocaran cap a una nova construcció política vertebrada al voltant d’identificar Castella amb el nou Estat.

La Catalunya del segle XVIII serà un territori governat únicament per militars. El cap suprem de l’administració de Catalunya serà el Capità General. L’administració territorial –los corregimientos– estaran en mans dels ‘corregidores’, que sempre seran militars. L’ordre públic -en primera instància- estarà sempre a càrrec de l’exèrcit i de les famoses “Esquadres d’en Veciana”. Aquesta institució fou fundada el 1719 per en Pere Anton Veciana i Rabassa, un desertor de la causa austriacista que a principis del 1713 va decidir posar-se al servei del rei Borbó i crear una organització paramilitar i policial que treballaria al servei del Capità General -en Francisco Pío de Saboya y Moura-, amb la missió de continuar reprimint la resistència borbònica interna. 

Veciana posarà en marxa un sistema de fitxes criminals -conegudes com a ‘sumàries’– que permetran al cos sistematitzar la informació policial. També crearà una xarxa de confidents pel territori i organitzarà els primers agents infiltrats dins la resistència. El 1735, Veciana haurà de renunciar al càrrec per motius d’edat i serà aleshores quan el Capità General traspassarà les responsabilitats del cos al seu fill, en Pere Màrtir Veciana. Des d’aleshores, el comandament del cos recaurà hereditàriament en la família Veciana durant cinc generacions, fins al 1836.

Repressió i terrorisme d’Estat

Durant onze anys, Catalunya serà un país sotmès a una duríssima repressió militar, la qual es perllongarà fins al 1725, quan mitjançant el Tractat de Viena celebrat entre els representants de Felip V de Castella i Carles VI d’Àustria, ambdues parts es reconeixeran mútuament els drets successoris i es posarà fi al plet dinàstic.

I què va passar amb els partidaris que van lluitar a favor de l’opció de l’arxiduc d’Àustria? Durant la guerra, a mesura que els exèrcits borbònics anaren ocupant el Principat, s’aplicà una mena de ‘terrorisme militar’ que consistia a perseguir la població local, independentment del grau de vinculació que hom hagués tingut amb la causa austriacista, amb l’objectiu de minar la moral. Després de la caiguda de Barcelona, es va perseguir indiscriminadament els principals comandaments militars que no havien pogut fugir cap a Àustria -com ara Antoni de Villarroel- i seran enviats a presons disseminades per la geografia ibèrica. La majoria acabaran morint sense recuperar mai la llibertat o d’altres seran enviats a galeres.

La llarga postguerra permetrà mantenir la repressió contra tots els elements armats que encara lluitaven contra el nou ordenament jurídic, com per exemple els coneguts ‘carrasclets’. Però també es perseguirà a totes aquelles famílies que tenien membres exiliats a Àustria, i a les quals se’ls prohibirà mantenir qualsevol relació epistolar. Als perdedors de la guerra se’ls embargaran propietats i se’ls anul·laran tots els seus drets. Fins i tot, se’ls prohibirà la participació en tots els concursos públics o la sol·licitud d’ajuts a l’Estat.

L’establiment de contingents permanents a Catalunya suposarà un augment important de la demanda militar derivada del necessari proveïment de les tropes reials. Segons es desprèn dels Manuals Generals de la Intendència de Catalunya -institució creada per a gestionar la postguerra- entre el 1714 i el 1735 s’hi troben recollits un total de 271 ‘asientos’ o contractes directament relacionats amb el proveïment de materials a l’exèrcit i a l’armada: pólvora, armes, trens d’artilleria, uniformes, menjar, ferratges pels cavalls. 

Els ‘asientos’ també servien per a la construcció o l’abastiment de casernes, com la Ciutadella, i per a produir tot el necessari per a les posteriors campanyes militars borbòniques,  com les d’Itàlia. I aquest abastiment es donarà gràcies a l’existència d’una considerable estructura productiva, comercial i financera que s’havia mantingut inalterada malgrat la guerra, i que serà capaç de produir de manera solvent els ‘asientos’ que la monarquia necessitarà durant les següents dècades.

Col·laboracionisme català

Aleshores, la pregunta a formular-nos és clara: com va ser possible mantenir una estructura productiva catalana dins del context bèl·lic de principis del XVIII? Com es va poder abastir l’exèrcit borbònic durant la invasió de Catalunya i el setge de Barcelona en un territori que desconeixia completament? Doncs amb l’ajuda de personatges locals que van abastir, prestar o ajudar l’exèrcit d’ocupació borbònic amb queviures, diners i logístiques durant tot aquell convuls període. Es tracta d’un grup de comerciants que canviaren de bàndol -igual que Pere Anton de Veciana- a la cerca d’una situació personal més favorable i aprofitant les circumstàncies per millorar la seva posició social i econòmica.

Noms com els Milans d’Arenys, els Mates i els Lapeira de Mataró o els Massiques de Vilassar i molts d’altres seran grans nissagues familiars que fonamentaran el seu prestigi al llarg del segle XVIII per haver obtingut importants privilegis com a agraïment pels serveis prestats durant l’ocupació del Principat. Molts d’aquest “il·lustres” personatges seran col·locats en institucions claus per al desplegament i execució del Decret de Nova Planta, perquè d’una altra manera no hauria estat possible.

El nou règim passaria “un cotó desinfectant per sobre Catalunya”, per construir posteriorment una nova xarxa de fidelitats locals que el consolidés dins del territori. Per aquest motiu, col·locaren al capdavant d’institucions claus, com ara el Tresor General (la fiscalitat de Catalunya), la Intendència General (abastiment i logística de Catalunya), les Confiscacions de Catalunya (embargament de propietats) o la Taula de canvi (Banc comunal), un sector minoritari, però nodrit, de la població del Principat que, per diferents raons, es van posicionar al cantó de la proposta borbònica. D’aquesta manera, la monarquia combinarà el principi d’autoritat, representat per les lleis desplegades al Decret de Nova Planta, amb una gran burocràcia institucional i una flexibilitat amb certs sectors socials locals,  principalment els mestres artesans i mercaders, amb suficients recursos econòmics per dinamitzar l’economia.

La vinculació interessada d’aquests sectors de la societat catalana vers al nou estat Borbó els comportà l’accés a noves fonts de renda derivades directament de les noves polítiques de l’absolutisme borbònic. La fidelització els permetrà accedir als grans contractes públics, la qual cosa els abocarà a una corrupció generalitzada en tots els nivells de la gestió pública.

Fins a finals de la dècada del 1740, Catalunya viurà un període dolorós d’adaptació a la nova condició de nació vençuda, sempre sospitosa de desafecció. A partir d’aleshores, les  decisions en matèria de política econòmica ja no es prendran a Barcelona, sinó a la Cort borbònica, seguint uns criteris basats en els somnis de grandesa de la nova monarquia regnant, independentment de les necessitats dels seus súbdits.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Benet Oliva i Ricós: ‘Els proveïdors catalans de l’exèrcit borbònic durant el setge de Barcelona de 1713/1714’, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2014.

David Ferré Gispets: Els efectes del “Contractor State” borbònic a la Catalunya d’inicis del segle XVIII, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2019.

Josep Maria Delgado Ribas: ‘Barcelona i el model econòmic de l’absolutisme borbònic: un tret per la culata’, Barcelona Quaderns d’Història, 23 (2016), pàg. 225-242.

Josep Juan Vidal: ‘Les conseqüències de la guerra de Successió: nous imposts a la Corona d’Aragó, una penalització o un futur impuls per al creixement econòmic?’, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 2013.

Descobreix les famílies que es van enriquir amb la derrota de 1714 a 11Onze TV.

Cobrir les necessitats bàsiques de les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona, sensibilitzar a la ciutadania i denunciar situacions injustes són els tres pilars d’actuació i raó de ser d’Arrels Fundació en la seva lluita contra el sensellarisme. Parlem amb el director d’Arrels, Ferran Busquets, per saber què fa i com afronta l’entitat la situació econòmica actual.

En un context econòmic marcat per la pujada de la inflació i quan ens trobem a les portes d’una nova recessió, la problemàtica social de l’exclusió residencial té el seu màxim exponent en el fenomen del sensellarisme. Entitats com Arrels ajuden i fan visibles als invisibles d’una societat que no sempre prioritza el benestar social de les persones.

Però què fa exactament la fundació Arrels? La seva missió es divideix en tres parts: atenció a les persones, sensibilització i denúncia. Com explica Busquets, “nosaltres atenem a unes 230 persones, que estan allotjades amb els nostres diferents serveis, i arribem a més de 500 persones que estan dormint al carrer”. 

Tanmateix, s’ha de conscienciar a la societat i canviar la visió que té de les persones sense llar, “explicar a la ciutadania la realitat de les persones que dormen al carrer i posar sobre la taula, i públicament, situacions molt injustes”, apunta el director d’Arrels.

La importància del capital humà de la fundació

L’estigma social i els prejudicis que culpen o fan responsables de la seva situació a les persones sense llar sovint no reflecteixen la complexitat de les múltiples causes que porten a l’exclusió residencial. Com puntualitza Busquets, “les persones que dormen al carrer tenen una gran estigmatització: ‘són al carrer perquè volen, són uns borratxos…’, però hi ha moltíssimes persones que arriben al carrer perquè no tenen les mateixes opcions que tenim la resta de la gent”.

La sensació de fracàs en acabar dormint al carrer té un impacte psicològic important que 

constitueix un factor de risc de patir problemes de salut mental. És aquí, on la importància del capital humà i professionals socials són clau per donar suport a aquestes persones en situació de vulnerabilitat. 

“La decisió més important que prenem a la fundació és la contractació de persones o entrada de voluntaris, perquè s’ha d’establir un vincle amb aquesta gent que ens situa en el mateix pla que nosaltres situem a la nostra família”, afirma Busquets.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!