Direcció d’empresa: entre la confiança cega i la desconfiança total

El valor de les coses es troba en el seu just equilibri entre dos extrems que normalment s’assemblen més del que ens pensem: la confiança i la desconfiança.  Això esdevé molt important pel que fa al primer terme, la confiança, ja que és una qualitat bàsica en les relacions humanes.  Tenint en compte aquest tàndem tan complicat de resoldre, en quin lloc se situa l’empresari?

 

Empresaris desconfiats

Són aquells que les teories de direcció alimenten com un ésser egoista que només busca el propi guany personal. Normalment, els empresaris que s’han educat en aquesta tradició acaben pensant que els treballadors tenen uns interessos oposats als seus (treballar com menys millor), quan ells volen que facin just al contrari (treballar el màxim, ja que amb el mateix “cost” tindran més diners a la seva butxaca). I què pensa el treballador? Perquè hi guanyi l’empresari, jo ja faig prou. I s’ho mereix, per malpensar. I no continuo, tots tenim clar com segueix la història. 

Arribats aquí, l’empresari s’obsessiona a controlar el treballador egoista, i havent provat tots els sistemes de control possibles, acaba veient que no n’hi ha cap que li garanteixi aquest control. Conclusió: l’empresari intel·ligent acabarà veient que la teoria del control absolut basada en la desconfiança és irracional. I bastant inútil també. Perquè no es fonamenta en com som les persones.

Les persones necessitem confiar i que ens facin confiança. I basar la confiança en com és l’altre: en la seva competència professional, les seves ganes de fer les coses bé (integritat) i la seva capacitat per actuar per interessos que no siguin exclusivament seus (tot i perdre-hi a curt). Així doncs, partir sempre de desconfiar demostra una absoluta falta de criteri. Estem donant per bona una teoria que no és vàlida ni pràctica, i que és injusta amb el treballador i l’empresari. L’altre no és sempre com jo el veig i haig d’aprendre a veure’l com és.

Empresaris confiats

Ara anem a l’altre extrem, empresaris confiats. Aquell que volen “un lloc millor”. Pateixen la síndrome de la confiança cega, que justifiquen de manera poc profunda, per sentir-se bé ells. Dir als col·laboradors allò que no ens agrada és difícil i el bon rotllo superficial s’esvaeix sense pietat. Però encara que costi dir el que a un no li sembla bé, és la manera de fer que la relació acabi essent més real. És així com la confiança, tan necessària perquè les coses funcionin, és autèntica.

I només la confiança autèntica genera conseqüències positives. En una persona manifestament incompetent no puc confiar, i li ho haig de dir. Així pot millorar i alhora permeto que aquells que ho fan bé rebin el tracte d’acord amb com de bé ho fan. No hi ha res més insuportable que un cap que tracta a tothom igual, tant si mira de fer les coses bé com si no. Tractar amb un cap així és una tortura que no desitjo a ningú.

Tractar de manera diferent a cadascú

Per tant, seguir una teoria que no funciona és no tenir criteri. Topa amb la realitat que indica que en les relacions entre persones cal confiança. Necessitem els altres (la seva expertesa, integritat i les bones intencions cap a nosaltres). Ara bé, confiar cegament en tothom és no tenir criteri en avaluar la relació: genera injustícia i fa que ningú millori.

Les persones hem de tractar de manera diferent a cadascú, en funció de què fa i com ho fa. Els extrems es toquen perquè generen conseqüències molt similars i es basen en la nostra renúncia com a directius a aprendre a tenir criteri: mullar-nos (amb l’opció a equivocar-nos i haver de rectificar) i no deixar-nos portar per les nostres reaccions a curt (sigui el bon rotllo de “tothom és bo” o el mal rotllo de “tothom és un gandul”). El criteri l’hem d’entrenar per a fugir dels extrems.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

L’èxit empresarial, compartir responsabilitats

6min lectura

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius...

Management

Ets emprenedor? Et donem consells per engegar!

5min lectura

Les idees innovadores són vitals per a fer evolucionar...

Management

Com t’ajudarà el “Business Model Canvas”?

3min lectura

Per transformar una idea de negoci en una empresa és...



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Daniela SimónDaniela Simón says:
  2. Manel LopezManel Lopez says:
    Manel

    totalment Albert

  3. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Qualsevol relació basada amb la confiança creix amb valor ,el coneixement de les parts es el que fa construir aquesta confiança i arrelar-la amb el temps
    Es necessita molta escolta activa i fins i tot escoltar l’intuicio

    • Pere Saus Marin says:

      Saber escoltar i tenir empatia és el que determina les relacions que tindràs des del meu punt de vista.
      Ben dit, Alícia. ^_^

      Fa 3 anys
  4. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  5. AlbertAlbert Chic Giménez says:
    Albert

    La confiança és la base de la nostra civilització. Addicionalment, qui mereix confiança és perquè se l’ha guanyat i és quelcom que anem bastint amb cada passa, cada acció i cada interacció.

Deixa una resposta

App Store Google Play