L’huracà de les calamitats
La crisi energètica, una inflació desbocada, un deute públic de rècord i l’avís del Fons Monetari Internacional que les perspectives de l’economia global empitjoren davant la imminent recessió, fan caure l’índex del clima econòmic mundial al nivell més baix en 20 anys.
No té cap mèrit anunciar que l’economia mundial està en crisi, quan no és cap novetat per a una població que està patint en el seu dia a dia els efectes de les creixents turbulències econòmiques que ens acompanyen des de fa tres anys. Un panorama desolador que pot deixar en números vermells el nostre compte corrent, però també el nostre benestar emocional.
El que tothom es pregunta és: quan sortirem de la crisi? Però ara per ara, cap dels organismes de recerca econòmica o directius d’institucions financeres sembla saber-ho. Els analistes i polítics que feien previsions d’una inflació fluixa i puntual que duraria uns pocs mesos, però que s’ha disparat i sembla interminable, tiren pilotes fora o continuen movent les dates de la recuperació fins a igualar les dels pronòstics més pessimistes i considerats inversemblants només un any enrere.
Davant d’un augment de preus sense fre que continua reduint el poder adquisitiu de la població, controlar la inflació hauria de ser la primera prioritat dels responsables polítics. L’enduriment de la política monetària vindrà acompanyada, inevitablement, de costos econòmics i socials reals, però el seu retard no farà sinó agreujar-los, com ja ha passat anteriorment.
A la vora de l’abisme
Les principals economies europees no només han de fer front a una inflació superior a l’esperada, sinó que s’enfronten a una possible interrupció total de les importacions de gas rus, bé per la pressió de Washington a Europa o per represàlia russa a les sancions econòmiques, que tindria com a conseqüència que les mesures per reduir la pujada de preus esdevinguessin del tot insuficients.
Per altra banda, els Estats Units han registrat un creixement negatiu durant dos trimestres consecutius i estan tècnicament en recessió, malgrat la fortalesa del mercat laboral i una inflació que ha baixat lleugerament gràcies a la reducció del preu de la gasolina. Tanmateix, l’anèmic creixement a principis d’any, junt amb la reducció del poder adquisitiu de les llars i l’enduriment de la política monetària, continuen impulsant revisions a la baixa sobre el futur de l’economia estatunidenca.
Les previsions de creixement del bloc asiàtic, especialment per part de l’Índia i la Xina, són més optimistes. Tot i això, la crisi del sector immobiliari xinès, junt amb la política de covid zero que paralitza el consum i perpetua l’alentiment de les cadenes de producció i logística, amenacen el creixement del gegant asiàtic.
Un context econòmic que fa preveure que el món pot estar aviat a la vora d’una recessió global, que augmentaria el risc de fragmentació geoeconòmica en perjudici dels països més pobres, que no es poden permetre donar un suport fiscal específic per ajudar a esmorteir l’impacte de la crisi en les seves poblacions.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
gràcies
Gràcies a tu, Joan!!!
Ho anirem veient poc a poc
Això segur, i esperem que no sigui de cop!
El desenllaç de tot plegat no és gens esperançador.
No gens, Manel. Vaques magres.
Cada vegada més males notícies!! Això no té aturador
Ja ho pots ben dir, Laura. Ho haurem de barrejar amb alguna bona notícia perquè si no això és molt depriment.