La fallida de l’Edat de Bronze: la repetirem?

Fa més de 3.000 anys, abans de la irrupció de Grècia, la humanitat ja disposava de societats desenvolupades i interconnectades econòmicament. Aquesta mena de globalisme pretèrit va provocar una fallida en cadena quan el canvi climàtic, les migracions i les noves tecnologies van fer caure la primera peça del dòmino.

La globalització no és un invent del segle XXI, ni del XX, ni tan sols del colonialisme i l’imperialisme que tanta sang van vessar. Molt abans la humanitat ja havia teixit una xarxa comercial connectant societats més avançades del que sovint pensem. A l’Edat de Bronze, cap al segon mil·lenni abans de Crist, hi havia diverses civilitzacions ben desenvolupades al voltant del mar Mediterrani. Parlem de l’antiga Babilònia (a l’actual Iraq), la cultura Micènica (a l’actual Grècia, que controlava el comerç amb la península Itàlica), l’imperi Hitita (actual Turquia) i l’Antic Egipte. Aquestes quatre civilitzacions havien establert unes relacions comercials que, més enllà de conflictes puntuals, els permetien el progrés mutu.

Com van col·lapsar?

Aquell món globalitzat i cosmopolita va ser esborrat del mapa en la que és considerada com una de les grans catàstrofes de la humanitat. I tot va començar amb catàstrofes climàtiques: una forta disminució de les pluges (durant tres segles) va deixar molt tocats els centres de producció d’aliments claus de la civilització. El mirall amb l’actualitat és espaordidor si pensem en l’acumulació de males collites i la conseqüent pujada de preus dels aliments bàsics que ja fa anys que escuren les butxaques dels ciutadans del nostre país.

La falta de pluges va provocar la fam i la fam va convertir-se en una migració desesperada i violenta. Ara aquells miserables són coneguts com els Pobles de la Mar, una munió de pobles units per la gana que es movien pel món buscant alguna cosa per menjar i que van arrasar primer Micenes, després l’imperi Hitita i que van trobar el seu mur de contenció amb Egipte. El faraó Ramsès III els va poder aturar a la desembocadura del Nil, però la grandíssima despesa bèl·lica va deixar la seva societat també tocada de mort. Així la pobresa es va estendre per Egipte i Babilònia, sobretot perquè havien perdut els seus dos principals clients i no tenien a qui vendre ni a qui comprar. Aquells imperis moderns i interconnectats van fer fallida i van donar lloc a petites ciutats-estat autàrquiques, tancades en si mateixes, mirant només de sobreviure. És el que es coneix com l’Època Fosca, que es va allargar fins a l’aparició de les polis gregues.

Repetirem la història?

Les societats i les economies modernes estan més connectades que mai, d’una manera que no és comparable a l’Edat de Bronze. Si al Japó hi ha un sotrac econòmic, la fiblada arriba tot el món en un devastador efecte papallona. Així mateix, però, hi ha més mecanismes i recursos dels que hi ha hagut en cap altre moment de la història per tal d’evitar que la catàstrofe sigui tràgica.

La primera clau, com ens ensenya la història, és la producció d’aliments. Garantir un nivell mínim de benestar al gruix de la població mundial és essencial per a la supervivència mútua. Ara bé, hi ha elements difícils de controlar. La natura, el canvi climàtic, les pors i desconfiances que generen conflictes de tota mena… el món és un polvorí sempre a punt per explotar. La qüestió és si la humanitat serà hàbil per mullar la metxa.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els esdeveniments meteorològics extrems suposen el risc més gran per la humanitat durant la pròxima dècada, segons constata l’últim Informe de Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial. Tanmateix, la desinformació i la incertesa econòmica representen les principals preocupacions a curt termini.

L’informe anual sobre Riscos Globals elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial analitza els principals reptes a què s’enfronta el món a dos i deu anys vista. Així mateix, examina possibles cooperacions i diferents enfocaments per a fer front a aquests riscos mundials.

En l’elaboració de l’informe de 2024 s’han enquestat 1.490 experts del món acadèmic, l’empresa, l’administració, la comunitat internacional i la societat civil. Com a complement a aquestes dades, s’hi ha afegit l’Enquesta d’Opinió Executiva (EOS) feta a 11.000 líders empresarials en 113 economies, per a identificar els riscos que suposen l’amenaça més greu per a cada país.

S’analitzen un total de 34 riscos globals, entre els quals es troben factors de caràcter tecnològic i econòmic, així com riscos socials i geopolítics. Com a risc global s’entén la possibilitat que es produeixi un esdeveniment o condició que afectaria negativament una proporció significativa del PIB mundial, la població o els recursos naturals.

Els principals riscos globals estan vinculats al canvi climàtic

Els canvis relacionats amb l’emergència climàtica, com ara els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat, el col·lapse dels ecosistemes o l’escassetat de recursos naturals, representen l’amenaça més gran per la humanitat en els pròxims deu anys.

Dos terços dels enquestats estan preocupats pels esdeveniments meteorològics extrems durant la pròxima dècada, un factor que també ocupa el segon lloc quant a risc en els pròxims dos anys. En aquest cas, 5 dels 10 principals riscos globals estan relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic.

Entre els responsables d’organitzacions de la societat civil, Kirsten Schuijt, directora general de WWF Internacional, avisava que “a menys que prenem mesures urgents, l’amenaça només s’intensificarà i ens aproparà a infligir danys irreversibles a la societat i als ecosistemes”. De fet, hi ha estudis que mostren que en la dècada de 2030 podrien produir-se canvis potencialment irreversibles en el planeta si les temperatures continuen augmentant.

Augmenta el risc de desinformació i polarització social

La desinformació, inclosa la generada per la intel·ligència artificial, i la polarització social i política ocupen el segon i tercer lloc en el rànquing de preocupacions. Les societats polaritzades són més propenses a fiar-se d’informació (veritable o falsa) que confirma els seus biaixos. A curt termini, la desinformació pot afectar 4.000 milions de persones que votaran en 60 països durant 2024. 

A l’informe s’avisa que els mateixos governs estaran cada vegada més en condicions de determinar quin relat és considerat com “la veritat”, la qual cosa podria permetre als partits polítics monopolitzar el discurs públic i suprimir les veus discrepants. Per tant, es preveu que la desinformació continuï sent utilitzada per actors nacionals i estrangers per ampliar les divisions sociopolítiques. 

En aquest context, la polarització social emergeix com un dels principals riscos que estan interconnectats amb la recessió econòmica i la manca d’oportunitats. A més, les tensions geopolítiques i els conflictes armats estan afectant greument la subsistència de milions de persones, i incrementen la possibilitat que esclati una guerra de conseqüències globals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’estira-i-arronsa geopolític dels últims anys entre Orient i Occident ha posat de manifest un canvi de paradigma que és cada dia més evident. Hem tornat a un món multipolar on l’hegemonia dels Estats Units va perdent força any rere any. Analitzem les causes i conseqüències d’aquest reequilibri i repartiment del poder global.

El món està més interconnectat que mai, però el poder està més repartit. La distribució del poder en la geopolítica mundial ha variat històricament entre els Estats. Del sistema bipolar establert durant el període de la Guerra Freda, en què dues grans potències compartien el poder, es va passar a un món unipolar després del col·lapse de l’URSS i el bloc comunista. Aquest canvi de l’ordre mundial va establir una hegemonia nord-americana substantivament basada en dues columnes: el poder militar i l’econòmic.

Tanmateix, l’abast i la preeminència de la influència geopolítica estatunidenca era única i anava molt més enllà de la definició d’una superpotència tradicional. D. Hubert Vedrine, ministre d’Afers Exteriors francès, va encunyar un nou terme, hiperpotència, per descriure un domini de poder que no només dictava l’àmbit econòmic, tecnològic o militar global, sinó que també incloïa l’imperialisme cultural que detallaven sarcàsticament els membres del grup de música alemany Rammstein en la coneguda cançó Amerika.

Dit això, la comunitat internacional no va trigar a plantar les llavors per desafiar aquest nou statu quo. Economies emergents, com el bloc format pels BRICS, van començar a situar-se de manera organitzada en l’escena internacional, donant sentit al concepte de món multipolar que definia les bases d’un nou ordre polític i econòmic.

L’ascens d’Àsia i el declivi d’Occident

El 1988, el líder xinès Deng Xiaoping va dir al llavors primer ministre indi Rajiv Gandhi

que l’arribada del ‘segle asiàtic’ estava lluny de ser un fet fins que la Xina, l’Índia i els països veïns es desenvolupessin. Tres dècades després, pocs dubten que estem vivint una nova època daurada del continent asiàtic. Àsia és la regió de major creixement del món i el contribuent més gran al PIB global, amb la Xina com la segona economia mundial.

Els cicles econòmics i els mercats financers se centren cada vegada menys en els Estats Units. L’ús i abús de les sancions econòmiques en vers qualsevol corporació o país, fins i tot països aliats, que no se sotmet als interessos del gegant americà, no fa més que consolidar els esforços per part de la Xina, Rússia i altres països no alineats al bloc geopolític occidental a crear sistemes econòmics alternatius.

Beijing, amb el seu enfocament en aconseguir la independència tecnològica i vinculació d’altres països a la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda (del seu nom en anglès Belt and Road Initiative), inverteix el seu capital, ajudant a aixecar les economies regionals de parts del món oblidades per Occident, o a les que els antics poders colonials exigeixen molt més, sovint amb l’ús de la força, per rebre molt poc a canvi. Tot un conjunt de múltiples aliances que divideixen i distribueixen encara més els centres de poder i influència.

Encara que ens trobem davant d’un reequilibri necessari i inevitable de l’ordre mundial, en última instància, que els Estats puguin fer un bon ús de la ressurgència d’aquesta nova tendència cap a la multipolaritat dependrà de la seva ubicació geoestratègica, demografia, recursos energètics i, sobretot, del seu poder econòmic, que demarcarà els límits de la seva autonomia relativa a les superpotències establertes.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

El rescat del sistema bancari espanyol va requerir la injecció de més de cent mil milions d’euros, que no van servir per a revitalitzar l’economia. Era possible una altra fórmula? La veritat és que Islàndia va sortir enfortida de la gran crisi financera que va viure entre 2007 i 2009.

Ara fa deu anys de la decisió del Govern espanyol de prendre el control de Bankia, en aquell moment la quarta entitat financera més gran de l’Estat. Ho va fer convertint en accions un préstec de gairebé 4.500 milions d’euros. L’entitat va acabar fusionant-se al 2020 amb CaixaBank, o sent absorbida per aquesta última entitat, segons com es vulgui veure.

“Aquí no hi ha un cost per als contribuents espanyols”, deia Luis de Guindos, ministre d’Economia, durant els dies de la intervenció. Però el que en principi no anava a tenir cost per a l’Estat ha acabat amb una injecció de capital de més de 22.000 milions d’euros, tot i que potser s’acaba recuperant una part algun dia.

Bankia és una més de la llista d’entitats financeres rescatades per l’Estat espanyol arran de la crisi financera de 2008, que també va portar a la intervenció de Caja de Ahorros del Mediterráneo, Banco de Valencia, CatalunyaCaixa, NovaCaixaGalicia, Unnim, Caja de Ahorros de Castilla-La Mancha, Cajasur, Banco Mare Nostrum, Banc CEISS, Banco Gallego, Banca Cívica, Grupo Cajatres, Liberbank i Caja Rural Mota del Cuervo.

En total, el Tribunal de Comptes ha quantificat en més de 122.000 milions els recursos destinats a la reestructuració d’aquestes entitats, que han acabat absorbides pels grans bancs espanyols. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va comprometre més de 77.000 milions d’euros; el Fons de Garantia de Dipòsits, més de 35.000 milions, i el Banc d’Espanya, gairebé 10.000 milions.

Diners difícils de recuperar

El Banc Central Europeu reconeixia en un informe elaborat al 2015 que les injeccions de capital a la banca espanyola es van realitzar de manera que la devolució dels diners públics era inviable.

En realitat, es va tractar d’una espècie de regal de milers de milions al ‘lobby’ bancari. Molts títols es van adquirir per un valor superior al real i era evident que una part important dels actius traspassats a la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) generarien pèrdues milionàries a l’Estat. Segons estimacions del Banc d’Espanya, la festa acabarà costant al contribuent un mínim de 60.600 milions d’euros.

És justificable aquest desemborsament públic? Després de l’experiència de la Gran Depressió estatunidenca pel crac de 1929, en la qual la caiguda del sector financer va tenir un efecte demolidor en la resta de l’economia, molts experts han defensat la conveniència de rescatar als grans bancs per a evitar el col·lapse econòmic.

L’argument és que per als contribuents resulta menys onerós el rescat que les conseqüències de la recessió. Tot i això, no tots els països han seguit l’ortodòxia acadèmica.

La via islandesa

L’any 2000 Islàndia era un país de 300.000 habitants amb un PIB que no arribava als 10.000 milions d’euros. Però en pocs anys el seu sector bancari es va hipertrofiar gràcies a suculents interessos que van atreure gran quantitat de dipòsits des d’altres països.

El boom de les seves entitats financeres va fer enlairar l’economia del país, que més que va doblegar el seu PIB entre 2001 i 2007. El crèdit fluïa a l’illa com si d’un mannà es tractés i la corona islandesa es va disparar en el mercat de divises.

No obstant això, la fallida de Lehman Brothers al setembre de 2008 va punxar la bombolla islandesa. En pocs dies, les tres principals entitats financeres de l’illa (Glitnir, Landsbanki i Kaupthing) van declarar suspensió de pagaments.

En lloc d’injectar milers de milions en aquests bancs privats, Islàndia els va deixar caure i va crear noves entitats per a gestionar les restes del naufragi. Després de múltiples protestes, la dimissió d’un Govern i diversos referèndums, el país va decidir salvaguardar els dipòsits dels islandesos i va rebutjar fer-se càrrec de l’enorme quantitat de dipòsits estrangers.

És cert que aquesta via no va sortir gratis als contribuents, ja que Islàndia va destinar un 20% del PIB a fer neteja del sector, segons estimacions de l’OCDE. Però l’economia es va recuperar amb energia en els anys següents. Després d’una caiguda de gairebé un 40 % entre 2007 i 2009, el PIB va tornar a remuntar i al 2017 ja superava els nivells previs a la crisi. Per contra, Espanya mai ha tornat a igualar els nivells de 2008.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El sector immobiliari experimenta una forta caiguda de les vendes causada pels alts tipus d’interès i la dificultat en obtenir crèdit. François Villeroy de Galhau, governador del Banc de França, insta als bancs comercials a facilitar els préstecs als consumidors.

La pujada dels tipus d’interès hipotecaris iniciada fa més de dos anys al llarg de la Unió Europea s’ha fet visible en l’economia real, provocant un descens en la inversió immobiliària residencial europea del 54% en els primers nou mesos de 2023 en comparació amb el període anterior, un 55% inferior a la mitjana dels últims cinc anys.

Aquesta implosió del sector immobiliari s’ha fet especialment evident als països més rics d’Europa. A França, s’iniciava l’any amb unes xifres de construcció d’habitatges que han caigut fins a nivells no vistos des de 2010. Mentre els salaris s’estancaven, els possibles compradors feien front a una escalada de la inflació i a unes hipoteques cada vegada més inassequibles. Això es traduïa amb una forta reducció de les transaccions immobiliàries en el primer semestre del 2023, especialment evident (-30%) a l’àrea metropolitana de París.

El Govern francès i el BCE apunten que, ara com ara, no hi haurà més pujades de tipus d’interès. Tanmateix, segons el baròmetre de l’Institut Demoscòpic Odoxa, la pujada dels tipus d’interès, la dificultat en obtenir crèdit, i la preocupació per l’actual situació econòmica internacional han provocat que el 38% dels consumidors francesos que es plantejaven un projecte immobiliari l’acabin cancel·lant o ajornant. 

Es tracta d’una crisi que està tenint un impacte significatiu en tot un sector immobiliari que representa el 13,3% del PIB a França. Les agències immobiliàries, constructores, promotores i, especialment, els intermediaris de crèdit han experimentat un augment del nombre d’insolvències que no es veien de feia anys.

Segons dades d’Altarès, agència especialitzada en informació empresarial, durant els quatre primers mesos de l’any, els impagaments dels promotors han augmentat 53,8%, els dels constructors un 55,6% i els de les agències immobiliàries gairebé s’han duplicat, amb un increment del 84% respecte al mateix període de 2022.

Facilitar l’accés al crèdit

Amb uns tipus d’interès que han passat d’una mitjana de l’1,03% l’octubre de 2021, a més del 4% el maig de 2023, i una estricta normativa en l’adjudicació de crèdit, l’obtenció d’un préstec s’ha tornat cada vegada més difícil per als consumidors que volen comprar un habitatge.

El governador del Banc de França, François Villeroy de Galhau, s’ha posicionat en contra dels inversors que esperen retallades dels tipus d’interès en el primer semestre de l’any que ve, declarant que el BCE probablement els mantindrà en un 4% “almenys durant les pròximes reunions i els pròxims trimestres”. 

Tanmateix, instava als bancs comercials a fer de bancs, facilitant els préstecs als consumidors, “És desitjable que l’oferta de préstecs bancaris es recuperi ara gradualment, però sense córrer el risc de sobreendeutar a les llars”. I és que, la concessió de crèdits immobiliaris per part dels bancs comercials es troba en mínims històrics que no s’havien vist des del 2015.

En aquest context, hi ha hagut una caiguda mitjana interanual del 3% dels preus dels habitatges i s’espera que aquesta tendència continuï durant els pròxims sis mesos, sobretot en els grans nuclis urbans. Eric Allouche, director general d’ERA Immobilier, apuntava que les baixades de preus dels immobles són moderades en comparació amb l’enfonsament de les vendes, però que és possible que a finals d’any els preus dels habitatges caiguin fins al 6%.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

El col·lapse bancari acumulat més gran de la història moderna dels Estats Units, juntament amb la desfeta i posterior venda de Credit Suisse, representen el pitjor any per la banca des de la crisi financera del 2008.

Les fallides de Silicon Valley Bank i Signature Bank el març de 2023, seguides dos mesos més tard per la de First Republic Bank, van marcar la pitjor crisi bancària estatunidenca en la seva història moderna. Els actius totals en mans dels tres bancs ascendien a més de 450.000 milions d’euros. Ajustada a la inflació, aquesta xifra supera als actius dels 25 bancs que es van enfonsar durant la crisi financera de 2008.

Els mercats financers havien entrat en pànic, els bancs centrals es mobilitzaven mentre l’administració nord-americana cridava a la calma i establia una sèrie de mesures d’urgència per a reforçar la confiança en el sistema bancari. Amb l’objectiu de parar la fuga de dipòsits i evitar un contagi a altres bancs que provoqués un efecte dòmino, els òrgans reguladors dels Estats Units van llançar una mesura excepcional per a garantir el 100% els dipòsits.

Mentrestant, en el Vell Continent, Credit Suisse es trobava en caiguda lliure. La forta baixada en borsa de l’entitat financera ha reduït el valor de les seves accions a la meitat, mentre que la reestructuració anunciada per la directiva del banc no evitava que una fugida de dipòsits de centenars de milions d’euros.

El Banc Nacional Suís (BNS) aprovava un finançament d’emergència de fins a 57.000 milions d’euros per a reforçar la liquiditat de Credit Suisse enmig de la crisi bancària. Pocs dies després, UBS absorbia al seu homòleg bancari en una operació de rescat dissenyada per a evitar la seva desaparició.

Bons del Tresor dels EUA com a garantia

Una bona part del model de negoci de SVB es basava a invertir els diners dels seus clients -majoritàriament startups tecnològiques amb molta liquiditat- en dipòsits de renda fixa a llarg termini. Després de dècades de tipus d’interès molt baixos, o inclús negatius, era un negoci rodó. A finals del 2022, aquesta institució comptava amb un total de 160.000 milions de dòlars en dipòsits, dels quals la meitat estaven destinats a inversions en bons del Tresor dels Estats Units i en valors amb suport hipotecari.

En un context de crisi global i subseqüent pujada de tipus d’interès per part de la Reserva Federal per combatre la inflació, s’encaria el preu dels diners i es reduïa la inversió. Per tant, moltes d’aquestes startups patien una manca de finançament o volien treure més rendiment dels seus dipòsits. Això va propiciar que moltes d’elles retiressin més fons del que el banc tenia previst, per tant, forçant a l’entitat financera a vendre gran part d’aquestes inversions en deute públic abans del termini i a preu de saldo per retornar els dipòsits.

La por que l’entitat bancària no tingués prou efectiu per tornar els diners als clients que els sol·licitessin va provocar el pànic i la retirada de 41.000 milions de dòlars en només una setmana. El banc va vendre una cartera de bons valorats en 21.000 milions, només per a cobrir la seva liquiditat, amb unes pèrdues de 1.800 milions. Un ràpid deteriorament del balanç de l’entitat que la va portar al col·lapse.

I és que des de la crisi financera de 2008, s’havien relaxat algunes normes de supervisió per a bancs mitjans com SVB. En virtut de la normativa en la qual operaven, no estaven obligats a reconèixer cap de les pèrdues que estaven assumint per aquests bons que perdien valor a mesura que pujaven els tipus.

En el cas de Credit Suisse, i més enllà de la manca de confiança dels inversors per les xifres negatives i dubtes sobre la capacitat de finançament del banc, l’entitat feia temps que estava en números vermells a causa d’una cadena d’escàndols i a tot un seguit d’errors de gestió fonamentals que van castrar la seva capacitat de recuperació després de la davallada experimentada pel sector de la banca d’inversió arran de la crisi sanitària.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

S’ha confirmat el que molts sospitaven: el Black Friday és en realitat una gran campanya de màrqueting per a que els comerços facin el seu agost al novembre. Els descomptes gairebé mai reflecteixen la realitat i els preus en productes d’electrònica i electrodomèstics són de mitjana un 3 % més cars que el més baix registrat en els 30 dies anteriors, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Un 85% dels consumidors tenia previst comprar alguna cosa en l’últim Black Friday, segons una enquesta de Tandem Up. I és que cada vegada més persones avancen les compres de Nadal per aprofitar les suposades rebaixes d’aquesta campanya. Però la realitat és que els descomptes anunciats que van trobar van ser gairebé sempre enganyosos, segons un estudi de l’OCU.

Aquesta recerca ha comparat l’evolució de 16.000 preus en línia al llarg de més d’un mes, sobretot de productes d’electrònica i electrodomèstics, però també d’altres àrees. La seva principal conclusió és que el 99 % de les rebaixes anunciades no són reals. De fet, el teòric descompte mitjà del 25 % que indicava l’etiquetatge del Black Friday es transforma en una pujada mitjana del 3 % respecte al preu mínim registrat en el mes anterior.

Incompliment de la normativa

En la majoria dels productes, els comerços en línia no prenen com a referència el preu més baix dels últims 30 dies per fer la comparativa d’estalvi, sinó qualsevol altre preu registrat durant aquest període o fins i tot el preu de venda recomanat, la qual cosa suposa un incompliment de la normativa vigent.

Cal tenir en compte que la Llei 7/1996 d’Ordenació del Comerç Minorista, recentment modificada per adaptar-la a les directives europees sobre consum, estableix en l’article 20.1 que sempre que s’ofereixin articles amb reducció de preu “haurà de figurar amb claredat el preu anterior al costat del preu reduït” i que “s’entendrà per preu anterior el menor que hagués estat aplicat en els trenta dies precedents”.

Si has realitzat alguna compra i consideres que s’han vulnerat els teus drets, pots presentar una reclamació en l’Agència Catalana del Consum, en una Oficina Municipal d’Informació al Consumidor o en alguna de les Juntes Arbitrals de Consum.

Catalunya no és una excepció

Les males pràctiques del comerç durant el Black Friday semblen generalitzades si tenim en compte una recerca sobre l’anterior campanya del Black Friday al Regne Unit. Les seves conclusions són molt similars a les de l’OCU.

Després de comprovar 214 ofertes en set dels principals comerços de productes per a la llar i tecnologia al Regne Unit (Amazon, AO, Argos, Curris, John Lewis, Richer Sounds i Very) durant la campanya del Black Friday de 2021, es va descobrir que el 86 % d’aquests articles s’havien ofert més barats o al mateix preu en algun moment durant els sis mesos anteriors al Black Friday.

Queda clar que no ens podem fiar de l’etiquetatge de descomptes del Black Friday, per la qual cosa l’única alternativa si busques gangues és fer un seguiment de l’evolució dels preus dels productes que t’interessin. Només així t’asseguraràs que els adquireixes en el moment adequat.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Només un de cada tres ciutadans adults europeus té coneixements financers mínims, segons un nou informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Això vol dir que la majoria de les persones no tenen els coneixements necessaris per a gestionar eficaçment els seus diners.

L’educació financera és una competència necessària essencial en el dia a dia de la ciutadania. És complicat prendre les decisions encertades en la gestió de la llar, la planificació de l’estalvi, la sol·licitud d’un crèdit o la contractació d’una hipoteca si no tenim uns coneixements financers mínims.

En aquest context, i en ple debat sobre els mals resultats acadèmics dels alumnes catalans de quart d’ESO a les proves PISA, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) presentava un informe devastador sobre l’educació financera a Europa. Segons el qual, només el 34% dels adults europeus tenen coneixements mínims en educació financera. Per tant, una gran part de la ciutadania no té la capacitat necessària per gestionar les seves finances d’una manera eficaç.

De fet, tan sols els ciutadans irlandesos i alemanys assoleixen el llindar mínim de coneixements financers de 70 punts sobre 100. Uns resultats preocupants donades les pressions que pateixen els pressupostos de les llars en el context econòmic actual, cosa que augmenta el risc d’endeutament i altres situacions econòmiques desfavorables.

Cultura financera sota mínims

Mentre que un 84% dels adults dels 39 països participants en l’estudi entenen la definició d’inflació, només el 63% saben aplicar el concepte de valor temporal dels diners als seus propis estalvis. Concretament, com la inflació impacta el valor temporal dels diners en reduir el poder adquisitiu dels diners al llarg del temps.

A més, tot i que els resultats mostren que al voltant del 77% dels adults entenen la relació entre risc i recompensa, únicament el 42% dels enquestats entre tots els països poden respondre correctament a una pregunta sobre l’interès compost (interès que es va sumant al capital inicial i sobre el qual es van generant nous interessos). Fins i tot entre els adults que tenen contractats productes d’estalvi en aquests països, només el 46% entenen el concepte de l’interès compost.

L’OCDE també avisa que la propagació dels serveis financers digitals, que es va accelerar durant la pandèmia, fa més necessari que mai de dotar a les persones dels coneixements i habilitats adequats per a utilitzar aquests productes i serveis de manera segura. Per altra banda, la introducció de les monedes digitals i altres criptoactius l’ecosistema econòmic, comporta una major incidència i complexitat dels fraus i les estafes financeres, que també posen en relleu la necessitat de reforçar els coneixements financers dels adults per evitar el cibercrim.

Pla d’educació financera d’11Onze

Empoderar a la ciutadania a través de l’educació financera ha estat al cor d’11Onze des dels seus inicis. Ampliar els coneixements sobre economia i finances de la nostra comunitat, posant al seu abast totes les eines necessàries, és un dels pilars fundacionals de la primera fintech comunitària de Catalunya.

Des del llançament d’11Onze Escola, un projecte que ofereix sessions formatives sobre el món de les fintech perquè centres educatius, empreses i col·legis professionals de tot el país puguin formar els seus alumnes en matèria econòmica i financera, disposem d’una plataforma única que permet complementar el currículum escolar educant als joves en qüestions monetàries i que posa al seu abast eines per a la creació de riquesa. 

Amb el mateix propòsit de formar a la nostra comunitat, s’impulsen les lliçons de la secció Aprendre, que ofereix continguts com la sèrie El Diner, les Formacions 11Onze fetes pels mateixos treballadors o els nostres Cursos curts. A més, a l’apartat Descobreix d’11Onze TV també trobareu peces dels nostres agents sobre temes d’interès per al nostre dia a dia. Perquè des d’un bon principi teníem clar que sense una bona formació financera difícilment serem una societat lliure que pugui decidir el seu futur.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Mentre l’1% amaga un 10% del PIB mundial en paradisos fiscals, els estats continuen perseguint autònoms i pimes com si fossin els culpables del forat. Un desequilibri estructural que revela la fallida moral i política del sistema fiscal actual.

A escala mundial, prop d’un 10% del PIB del planeta s’amaga en jurisdiccions opaques. Són bilions d’euros que escapen al fisc, que distorsionen les economies i que perpetuen la desigualtat. Malgrat això, les inspeccions fiscals continuen centrant-se en autònoms i petites empreses. Una paradoxa que revela la naturalesa extractiva i clientelar del nostre sistema econòmic.

L’ombra dels diners globals

Segons estimacions del Tax Justice Network, prop de 10 bilions de dòlars —una desena part del PIB mundial— estan ocults en paradisos fiscals. Luxemburg, les Illes Caiman, les Bermudes o Suïssa actuen com a ports segurs per a capitals que fugen de la fiscalitat, la regulació o la responsabilitat social. Grans fortunes, multinacionals i fons d’inversió hi dipositen beneficis que no tributen allà on s’han generat.

Aquestes pràctiques són legals en molts casos, però èticament indefensables. I, sobretot, representen una sagnia colossal per a les arques públiques que segons l’OCDE, els estats perden cada any més de 400.000 milions d’euros en ingressos fiscals. Diners que podrien finançar serveis públics, reduir el deute o impulsar la innovació productiva.

Fiscalitat per als de sempre

En canvi, a l’altra banda de la balança, els treballadors, autònoms i pimes pateixen una pressió fiscal rècord. A Catalunya, segons dades de l’Agència Tributària, es paga fins a un 12,5% més d’IRPF que a Madrid. Una càrrega que recau, sobretot, sobre les rendes mitjanes i petites, mentre els grans patrimonis optimitzen la seva tributació mitjançant estructures internacionals.

Aquesta dinàmica és l’essència del que 11Onze ha escrit sovint com a capitalisme clientelar i el sistema extractiu: un sistema on el poder polític i econòmic cooperen per mantenir el flux de riquesa de baix a dalt, socialitzant pèrdues i privatitzant beneficis. Els grans defraudadors no necessiten evadir impostos amb maletins, sinó amb despatxos legals.

El capitalisme clientelar: la corrupció legal

La major part d’aquest frau no és obra de màfies, sinó de despatxos d’advocats, auditores i lobbies que aprofiten les escletxes legals creades a mida. És el que anomenem capitalisme d’amiguets: un ecosistema on les lleis es redacten per protegir interessos particulars i on la línia entre el poder públic i privat és difusa.

El resultat és que, mentre es criminalitza el petit contribuent, la gran evasió es converteix en un servei financer més, ofert amb total impunitat. Els mateixos estats que rescaten bancs o empreses amb diners públics, miren cap a una altra banda davant dels fluxos de diners que fugen a Delaware o Luxemburg.

El cercle viciós de la desigualtat

El més pervers d’aquest mecanisme és el seu efecte multiplicador. Quan els més rics deixen de pagar impostos, els governs compensen la pèrdua amb més càrrega sobre el consum i les rendes mitjanes. És a dir, l’IVA puja, els serveis públics s’empobreixen i la desigualtat augmenta.

Aquesta espiral erosiona la confiança ciutadana i posa en qüestió el contracte social. Per què complir amb Hisenda, si els qui més tenen no ho fan?

Un sistema que es protegeix a si mateix

El missatge implícit és clar: no tothom juga amb les mateixes regles. La persecució de petits contribuents és rendible —estadísticament i políticament—, mentre que la lluita contra l’evasió internacional és complexa i amenaça interessos poderosos. Així, el sistema es defensa a si mateix, com ja explicava l’article L’actualitat del sistema extractiu: els mecanismes de poder estan dissenyats per garantir estabilitat, no justícia.

La solució no és només tècnica, sinó política. Cal voluntat per afrontar els grans fluxos de capital i establir una fiscalitat internacional que impedeixi la competència a la baixa entre països. Iniciatives com el tipus mínim del 15% per a multinacionals aprovat pel G20 són un pas tímid, però insuficient. El repte real és fer que els diners treballin per la societat, no a l’inrevés.

Mentre el 10% del PIB mundial roman ocult, el discurs oficial continuarà parlant de “lluita contra el frau” a cop d’inspecció sobre un autònom que factura 2.000 € al mes. Però el veritable frau és estructural.  Si volem un futur sostenible i just, cal exigir transparència, sobirania i rendició de comptes. La fiscalitat no hauria de ser un instrument de submissió, sinó una eina de redistribució.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els dipòsits a termini fix, les lletres del Tresor i els fons d’inversió són les tres principals opcions escollides per les llars que busquen rendibilitzar els seus estalvis i protegir-se de l’increment de costos generalitzats. Tanmateix, hi ha alternatives que ofereixin més rendibilitat?

Tot i la baixa remuneració pels estalvis que continua oferint la gran banca, segons dades publicades el mes de desembre pel Banc d’Espanya, les famílies han mogut més de 50.000 milions d’euros a dipòsits de termini fix des de l’inici del 2023, per un total acumulat de més de 115.000 milions en aquests productes al tancament de novembre.

El sector bancari de l’Estat espanyol s’ha mostrat com un dels més lents de tota la Unió Europea a reflectir la pujada de tipus d’interès del Banc Central Europeu amb una millor rendibilitat dels estalvis. La mitjana espanyola del 2,45% de remuneració en dipòsits de fins a un any segueix molt per sota del 3,27% de la zona euro.

Mentre que durant els dos primers trimestres de l’any la banca espanyola patia la pitjor fuga de dipòsits bancaris d’Europa, la ciutadania incrementava la seva inversió en el Tresor Públic fins a superar els 28.000 milions d’euros durant 2023, un rècord sense precedents. L’alta rendibilitat que ofereix el deute públic a curt termini ha arribat a fregar el 4% (3,7% en l’última subhasta) enfront del 2,45% de mitjana que donen els bancs tradicionals pels dipòsits.

Per altra banda, les llars també han buscat treure partit als seus estalvis a través dels fons d’inversió garantits de renda fixa, que prometen als inversors, a partir de la data de venciment, la recuperació del capital inicial i també una rendibilitat fixa predeterminada. El poc risc que comporten aquests fons ve sovint lligat a una baixa rendibilitat, tanmateix, en el context actual poden constituir una bona alternativa als dipòsits a termini fix que ofereix la banca.

Les opcions d’estalvi que 11Onze Recomana

L’estalvi amb 11Onze sempre parteix d’una màxima: cal que siguin propostes segures. Per això hem apostat decididament per l’or, pel seu històric paper com a reserva de valor. Amb Preciosos 11Onze  pots comprar lingots d’or des de 3.000 € o monedes d’or Filharmònica de Viena a partir de 225 €. T’oferim lingots d’or en dos formats que han contrarestat l’efecte de la inflació durant els dos últims anys: Or Patrimoni i Or Llavor.

Un Fons Garantit amb total seguretat i amb un interès acumulat d’entre el 2,5% i 165%. El capital i els rendiments estan assegurats al 100% per una de les principals asseguradores en l’àmbit mundial. Per tant, esquives les fluctuacions del mercat i saps del cert que obtindràs fins a un 35% d’interessos pels teus diners en 10 anys.

Si vols que els teus estalvis generin ingressos mensualment, 11Onze Recomana Retorn Mensual, un producte per aconseguir guanys d’un 22% en 2 anys. Es tracta d’un producte d’alta rendibilitat i baix risc, amb els fons coberts per una assegurança.

La justícia social no té per què estar renyida amb generar beneficis pels teus estalvis. Gràcies a Finança Litigis pots ajudar a altres persones que han patit abusos per part de la banca o de l’Administració, mentre aconsegueixes rendiments d’entre el 9% i l’11% pels teus diners. 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze o fes un repàs als productes que 11Onze Recomana en el nostre Marketplace.