És necessari regular les criptodivises?

El mercat de les criptomonedes no deixa de créixer malgrat la seva volatilitat extrema. Després d’anys d’explosions especulatives i caigudes sobtades, els governs del món han posat la seva regulació al centre del debat. Uns la presenten com una protecció necessària per als petits inversors; altres, com una estratègia per protegir el sistema financer tradicional d’un competidor incòmode.

Després de més d’una dècada d’existència, les criptodivises han demostrat el seu potencial disruptiu sobre la política monetària i el control estatal dels diners. Gràcies a la tecnologia blockchain, ofereixen un sistema més transparent, descentralitzat i resistent a la inflació, ja que la majoria limiten l’emissió de noves unitats. Tot i això, el seu gran taló d’Aquil·les continua sent la volatilitat: un obstacle que dificulta que els tokens serveixin com a mitjà d’intercanvi estable.

Avui, els criptoactius ja no són un producte marginal. S’han convertit en instruments d’inversió, en cobertures contra monedes febles i, en alguns països, fins i tot en monedes de curs legal, com el bitcoin a El Salvador o l’USDT a països emergents. Aquesta expansió, però, també ha obert la porta al frau, la manipulació i el blanqueig, fet que ha accelerat la resposta dels reguladors.

Un mercat difícil de controlar

Supervisar el món cripto és, senzillament, un repte colossal. El terme criptoactiu engloba milers de projectes, tokens i protocols amb usos molt diferents: des de sistemes de pagament fins a aplicacions descentralitzades, stablecoins o NFT. La majoria operen en entorns globals sense fronteres clares i amb actors anònims o descentralitzats.

Per als reguladors, això suposa vigilar un ecosistema global sense seu central, on miners, desenvolupadors i intermediaris escapen sovint de la regulació financera tradicional. Mentre països com Suïssa o el Japó ja tenen marcs legals específics, altres, com els Estats Units o la Unió Europea, continuen debatent quins límits imposar sense ofegar la innovació.

El marc legal europeu i català

A Europa, el gran pas endavant ha estat l’aprovació del Reglament MiCA (Markets in Crypto-Assets), en vigor des del juny del 2023, que estableix per primera vegada un marc legal únic per als criptoactius dins de la UE. MiCA exigeix que tots els proveïdors de serveis —intercanvis, custodis o emissors de tokens— obtinguin una llicència regulada i ofereixin informació transparent als clients.

A Espanya, la seva implementació s’està coordinant amb el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Paral·lelament, la Llei 11/2021 de prevenció del frau fiscal ja obliga les plataformes a informar l’Agència Tributària sobre les operacions dels seus clients, i el Reial decret 7/2021 estableix un registre oficial per a proveïdors de serveis de canvi i custòdia.

Aquestes mesures marquen el camí, però també desperten dubtes: fins a quin punt protegeixen l’inversor o reforcen el control estatal sobre els diners digital?

Riscos per als petits inversors

Tot i la popularitat creixent, les criptomonedes continuen sent una inversió d’alt risc. La volatilitat del mercat, la complexitat tecnològica i la manca de transparència d’alguns projectes han generat pèrdues milionàries. A més, moltes plataformes operen des de paradisos fiscals o jurisdiccions sense garanties legals, fet que dificulta la protecció dels usuaris davant d’estafes o pèrdues d’accés a les carteres digitals.

Classificar les criptomonedes com a productes d’inversió sotmesos a normes de protecció al consumidor —com proposa la CNMV— podria aportar més seguretat. Però també podria limitar l’accés i la naturalesa descentralitzada que ha fet del món cripto un laboratori de llibertat financera.

Regulacions dispars i efectes col·laterals

El Fons Monetari Internacional (FMI) adverteix que les prioritats reguladores divergeixen segons els països: mentre alguns posen l’accent en la protecció dels inversors, altres ho fan en la integritat del sistema financer. La Xina, per exemple, ha prohibit directament el minatge i les transaccions amb criptomonedes, mentre que països com Singapur o els Emirats Àrabs Units busquen atreure capital amb normatives favorables.

Aquestes diferències provoquen el que els experts anomenen regulatory arbitrage: empreses i plataformes que migren allà on les lleis són més laxes, mantenint igualment un abast global gràcies a Internet. El resultat? Una competència desigual i un risc constant de deslocalització tecnològica a escala mundial.

Cap a un marc global?

Davant aquesta fragmentació, l’FMI i el Banc de Pagaments Internacionals (BIS) demanen una regulació coordinada a escala global, que garanteixi seguretat jurídica sense eliminar la innovació. L’objectiu: establir límits clars i normes comunes per prevenir abusos, però sense desvirtuar la naturalesa oberta i descentralitzada de la tecnologia blockchain.

Tanmateix, molts experts adverteixen que una regulació massa estricta podria convertir les criptomonedes en una extensió del sistema financer que pretenien desafiar, transformant una eina de llibertat econòmica en un instrument més de vigilància i control monetari.

Entre el control i la llibertat

La gran pregunta és si la regulació servirà per empoderar els ciutadans o per limitar la seva sobirania financera. En un moment en què els bancs centrals preparen les seves pròpies monedes digitals (CBDC), la línia entre protecció i control és més fina que mai.

Les criptomonedes van néixer per desafiar un sistema que concentra el poder dels diners. Regular-les pot aportar seguretat i confiança, però també pot esborrar el seu esperit original. Com sempre, la clau no és si cal regular-les, sinó com: amb criteris de transparència i responsabilitat, o amb el desig de controlar allò que no es pot aturar.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

L’accés a Internet i la digitalització dels serveis ens faciliten moltes tasques quotidianes que abans requerien una presència física. La contrapartida d’aquesta revolució tecnològica és el perill de ser víctima de la ciberdelinqüència. Et presentem algunes males pràctiques que hauries d’evitar per a protegir-te contra el frau a la Xarxa. 

No donar importància a les contrasenyes

Una mala gestió de les contrasenyes pot facilitar molt la feina als delinqüents informàtics. Tot i això, molta gent no els hi dona gaire importància i fa sevir claus molt senzilles per accedir a serveis tan importants com la banca en línia. És important emprar contrasenyes robustes de més de vuit caràcters que continguin una combinació de majúscules, minúscules, números i caràcters especials. A més, cal evitar fer servir la mateixa contrasenya per accedir a diferents serveis i activar l’autenticació en dos factors quan sigui possible. Un gestor de contrasenyes ens ajudarà a administrar i a recordar totes les claus.

Fer servir una xarxa de Wi-Fi pública

Les connexions de Wi-Fi públiques no sempre estan xifrades adequadament, per tant, les dades enviades i rebudes poden estar desprotegides. Si no pots evitar fer-les servir, assegura’t de tenir instal·lat una VPN (Virtual Private Network) en el teu dispositiu, una xarxa privada virtual que t’ajudarà a encriptar les teves comunicacions.

Ignorar les actualitzacions del sistema

Les actualitzacions de seguretat dels nostres dispositius i aplicacions poden ser inconvenients, però són essencials per evitar que els ciberdelinqüents aprofitin les vulnerabilitats dels sistemes per accedir als nostres dispositius i robar les nostres dades personals. Mantenir tots els dispositius actualitzats amb les últimes versions de programari ens protegirà contra les últimes vulnerabilitats conegudes.

Fer clic a qualsevol enllaç

Clicar en enllaços sospitosos pot instal·lar programari maliciós en el teu dispositiu o portar-te a pàgines de phishing dissenyades per enganyar-te i obtenir la teva informació personal o credencials d’inici de sessió. Aquestes pàgines poden semblar autèntiques, però en realitat són falses i tenen la intenció de robar la teva informació. Evita proporcionar informació personal, com ara números de compte bancari o contrasenyes a través de correus electrònics. Una empresa legítima mai et demanarà informació personal o contrasenyes per correu electrònic o missatge de text. 

No fer còpies de seguretat regularment

Molts dispositius fan còpies de seguretat al núvol automàticament. Això és important perquè pots arribar a perdre o no tenir accés a la teva informació i arxius per motius diversos: infeccions del sistema, programaris maliciosos, pèrdua del dispositiu… Tanmateix, per mandra o per la falta de capacitat de memòria en els dispositius, sovint no fem les còpies de seguretat necessàries. Esborrar arxius innecessaris o fer servir una memòria externa ens pot ajudar a assegurar que sempre tenim una còpia de la nostra informació més important.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Mentre que els Estats Units i la Unió Europea ja han canalitzat gairebé 75.000 milions d’euros per a la producció de la pròxima generació de semiconductors, Washington intensifica les sancions contra la Xina per evitar perdre una batalla estratègica per la supremacia tecnològica que tindrà implicacions globals.

En els darrers anys s’ha intensificat la guerra tecnològica entre els Estats Units i la Xina en l’àmbit de la producció de circuits integrats essencials en una àmplia gamma d’aplicacions, des de telèfons intel·ligents fins a automòbils, equipament militar o la investigació científica. 

Durant dècades, els Estats Units han dominat la indústria de la producció de microxips, amb empreses com Intel, Qualcomm i Nvidia, que els han atorgat un avantatge estratègic en un món cada vegada més digitalitzat. Encara que actualment només tenen una quota mundial del 10% en la producció de semiconductors, dominen la cadena de valor en un 40%. A més, tenen un control absolut sobre els grans productors de microxips a Taiwan, Corea del Sud i el Japó, així com d’ASML, l’empresa holandesa líder en el desenvolupament i fabricació de màquines fotolitogràfiques que s’utilitzen per a produir aquests circuits integrats.

L’entrada en joc de nous actors com la Xina és vista com una amenaça contra l’hegemonia tecnològica dels Estats Units. En aquest context, fa anys que Washington ha anat aprovant tot un seguit de sancions per castrar la competència i el desenvolupament tecnològic del gegant asiàtic sota diferents justificacions sobre seguretat nacional mentre obligava els seus Estats clientelars a aplicar les mateixes restriccions.

Més sancions i més subvencions

Segons informava Bloomberg aquest diumenge 12, els Estats Units i la Unió Europea ja han canalitzat gairebé 75.000 milions d’euros per a la producció de la pròxima generació de semiconductors, intensificant un enfrontament global amb la Xina per la supremacia dels xips. Només el mes passat, funcionaris de l’administració nord-americana van anunciar 5.650 milions en subvencions per a Micron Technology Inc., el major fabricant estatunidenc de xips de memòria per a computadores.

Es tracta de la primera fase d’una inversió d’uns 351.000 milions d’euros destinats per governs de l’esfera d’influència nord-americana per a impulsar el desenvolupament i producció dels microprocessadors més avançats.

Al mateix temps, Washington ha revocat les llicències que encara permetien a empreses com Intel i Qualcomm vendre alguns xips per a ordinadors portàtils i telèfons mòbils Huawei, el fabricant xinès d’equips de telecomunicacions anteriorment ja sancionat. 

Per part seva, Pequín han anunciat recentment subvencions per a les empreses que comprin xips d’intel·ligència artificial (IA) de producció nacional. En el marc d’aquesta iniciativa, la ciutat aspira a ser 100% autosuficient en maquinari i programari d’infraestructures informàtiques intel·ligents per al 2027.

“No hi ha dubte que hem passat el Rubicó en termes de competència tecnològica amb la Xina, particularment en semiconductors,” va dir Jimmy Goodrich, alt funcionari de la Xina i assessor tecnològic estratègic de Rand Corp. “Totes dues parts bàsicament han fet d’aquest un dels seus principals objectius estratègics nacionals.”

L’impacte negatiu de les sancions

Les sancions i els controls a l’exportació no sols han tingut repercussions negatives per a la Xina, limitant el seu accés a l’última generació de semiconductors, sinó també per a les empreses occidentals que han perdut una gran quota de mercat i dels seus ingressos.

Per altra banda, això ha accelerat el desenvolupament tecnològic i la competència de les empreses xineses en un sector també considerat estratègic per al seu govern, que està intensificant les seves inversions nacionals en xips més avançats, al mateix temps que redueix les quotes de mercat de les empreses estatunidenques.

De la mateixa manera, els fabricants de xips taiwanesos, que actualment posseeixen gairebé la meitat de la capacitat mundial de producció de xips, probablement veuran disminuir la seva quota de mercat global a conseqüència de l’impuls inversor de la Xina. Atès que la tecnologia i la seguretat nacional estan cada vegada més interrelacionades, és poc probable que les sancions occidentals contra els semiconductors moderin les ambicions del gegant asiàtic.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si ja operes amb criptomonedes a través de la plataforma Bitvavo que 11Onze Recomana, t’oferim 6 trucs per augmentar la seguretat del teu compte. Aprofita els consells i les promocions de Bitvavo i aprèn com funciona el món de les criptomonedes.

Durant aquest mes de juliol Bitvavo està oferint dues promocions per aquells usuaris que es donin d’alta a la plataforma. Però no només això, també ens dona idees per millorar la seguretat del nostre compte. T’ho expliquem a continuació:

1. Habilitar l’autenticació de dos factors. El primer pas per protegir el compte de Bitvavo és activar l’autenticació de dos factors (2FA). Així s’afegeix una capa extra de seguretat d’una manera ben senzilla: requerint un codi únic generat per una aplicació d’autenticació. Això dificulta notablement l’accés no autoritzat, per tant, és una magnífica barrera contra els hackers.
   Una altra cosa, si utilitzes una aplicació d’autenticació, d’aquelles que et reconeix a tots els dispositius, no sincronitzis els codis de Bitvavo amb el teu compte personal. Guarda’ls només al dispositiu.
2. Utilitza una contrasenya segura. Com pots crear una contrasenya forta? Doncs no és complicat, evita fer servir paraules comunes, frases o informació personal que pugui ser fàcilment endevinada. Sempre es recomana fer una combinació de lletres majúscules i minúscules, números i caràcters especials. Però, fes el favor, apunta-la en algun lloc, no te n’oblidis!
3. Mantingues la privadesa de la informació del teu compte. És una obvietat, però val la pena recordar-la i que mai comparteixis els detalls del teu compte Bitvavo amb ningú. Això inclou la teva contrasenya, la pregunta de seguretat i les claus API. A més, ves amb compte amb les estafes de phishing i els correus electrònics falsos que poden intentar robar la teva informació personal. Recorda, ni Bitvavo ni 11Onze et demanaran mai informació del teu compte a través de correu electrònic o d’una trucada telefònica.
4. Assegura el teu correu electrònic. El teu correu està vinculat a Bitvavo, per tant, seria bona idea que també en milloressis la seguretat. Per això pots activar l’autenticació de dos factors i comprovar regularment si hi ha filtracions de comptes. Hi ha eines per comprovar-ho com haveibeenpwned.com. També, una altra opció, és crear un correu electrònic només per a les teves gestions amb Bitvavo.
5. Utilitza el codi anti-phishing. Si actives el codi anti-phishing, s’inclourà a tots els correus electrònics generats automàticament enviats per Bitvavo. Amb aquest codi, pots comprovar si el correu electrònic procedeix realment de Bitvavo. Podeu canviar el vostre codi anti-phishing seguint les instruccions aquí. O mirant el vídeo que us enllacem aquí sota. 
6. Mira de mantenir-te informat. Consulta regularment els teus comptes, els blogs oficials i La Plaça. Això t’ajudarà a mantenir-te informat sobre qualsevol problema de seguretat o actualització a la plataforma.
7. EXTRA: Bloquejant la retirada de fons. Bitvavo també permet bloquejar absolutament les retirades de diners. D’aquesta manera només es pot operar en criptomonedes, però mai es poden treure els diners en euros. Això evita la possibilitat que algú pugui suplantar l’usuari i descarregar els diners. La plataforma neerlandesa explica en aquest article com bloquejar la retirada de dipòsits i com tornar-la a activar quan sigui necessari. 

Com utilitzar el codi anti-phising

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

L’aprenentatge automàtic és una branca de la intel·ligència artificial en què es basen aplicacions com el ChatGPT. Ariadna Font, referent internacional en l’aprenentatge automàtic i l’ètica, ens parla de les possibles aplicacions d’aquestes noves tecnologies i dels reptes ètics que ens plantegen.

L’eclosió de la intel·ligència artificial a través d’aplicacions com el ChatGPT, desenvolupada per OpenAI, està canviant les nostres vides i revolucionant moltes feines. L’evolució de l’aprenentatge automàtic, o ‘machine learning’, té com a objectiu desenvolupar algoritmes i sistemes que puguin aprendre i fer prediccions a partir de dades o de la interacció amb els usuaris. “Permet als sistemes informàtics millorar automàticament el seu rendiment en una tasca específica a través de l’experiència”, apunta Font.

Aquesta tecnologia està sent utilitzada en diversos àmbits com ara la salut, la seguretat, el comerç, la robòtica o la indústria, per automatitzar processos, fer operacions financeres, detecció de frau o pel diagnòstic de malalties. Això no obstant, el seu ús també planteja una sèrie de reptes ètics que són importants de considerar.

Conseqüències no desitjades

Si els algoritmes estan entrenats amb dades que reflecteixen els prejudicis i les desigualtats de la societat, els resultats poden ser injustos per a certes persones o grups, i poden conduir a la discriminació. Això és especialment preocupant en contextos com el de la selecció de personal, l’aplicació de la llei i la concessió de préstecs, on la discriminació pot tenir un impacte significatiu. Com explica Font, “els models de ‘machine learning’ poden prendre decisions importants que afecten les nostres vides, per tant, és molt important considerar quins efectes aquestes decisions tenen sobre nosaltres”.

Per altra banda, l’aprenentatge automàtic pot posar en risc la privacitat i la seguretat de les persones. Per exemple, les dades que s’utilitzen per entrenar els algoritmes poden contenir informació mèdica personal i sensible, i si no són protegides adequadament, poden ser robades o utilitzades indegudament. 

Per abordar aquests reptes ètics, és rellevant que els dissenyadors i desenvolupadors d’aquesta tecnologia adoptin una perspectiva ètica i pensin en les implicacions que pot tenir per a les persones i la societat en general. L’adopció de pràctiques de protecció de la privadesa, la consideració de la justícia i la igualtat en la selecció de dades o l’adopció de pràctiques de transparència seran essencials per assegurar que la part ètica i humana no es perdi amb la implantació de la intel·ligència artificial.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La idea que les noves tecnologies ens alliberaran de les feines més feixugues i ens permetran dedicar més temps a la família, a l’oci i al desenvolupament personal no és nova. Des de la mecanització agrícola fins a la revolució industrial, cada gran transformació ha vingut acompanyada de la promesa d’una vida millor. 

L’arribada de la intel·ligència artificial (IA) ha reactivat aquest vell somni: podria ser l’inici d’una nova era de prosperitat compartida? O, al contrari, estem davant d’una nova fase de precarització i concentració de poder?

La història ens mostra una paradoxa del progrés. La tecnologia sempre ha augmentat la productivitat, però això no s’ha traduït automàticament en més benestar. L’exemple més clar és la jornada laboral: van caldre dècades de lluita sindical perquè es reconegués la jornada de vuit hores, tot i que les màquines ja permetien treballar molt més eficientment. 

Avui, la mateixa tensió es repeteix. Un estudi de l’AMB xifra en 1.516,73  euros mensuals el salari mínim necessari per viure dignament, una quantitat molt superior al salari mínim interprofessional vigent. La productivitat ha crescut, però els salaris i les condicions de vida no sempre han seguit el mateix ritme.

Plena presència de la IA 

La IA ja és present a tots els sectors: optimitza processos industrials, substitueix tasques administratives i fins i tot pren decisions en el món financer. Segons l’OCDE, més d’una quarta part dels llocs de treball a Europa podrien veure’s afectats per l’automatització. Això podria significar menys càrrega laboral per a les persones, però també la pèrdua massiva de feines repetitives i la creació d’una bretxa entre qui controla la tecnologia i qui en pateix els efectes. Les oportunitats existeixen —eficiència, reducció d’errors, alliberament de temps—, però també els riscos: desigualtat, desocupació i concentració de poder.

El debat no és només econòmic, sinó també polític. Les tecnologies digitals, com les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC), mostren com la innovació pot tenir dues cares: per una banda, prometen més eficiència i seguretat en les transaccions; per l’altra, poden limitar la privacitat i augmentar el control governamental sobre la ciutadania. La IA, igual que les CBDC, no és neutra: el seu impacte dependrà de qui la dissenyi i amb quins objectius. En un context marcat pel capitalisme clientelar, el perill és que els beneficis de la tecnologia serveixin sobretot per enriquir una minoria en detriment del conjunt de la població.

Alternatives que equilibren la balança

Hi ha, però, alternatives que apunten cap a un futur més equilibrat. Diversos països han experimentat amb la setmana laboral de quatre dies, amb resultats positius en productivitat i benestar. A Islàndia, per exemple, un estudi que va involucrar més de l’1% de la població va demostrar millores en la salut i l’equilibri entre vida personal i laboral. 

També s’ha posat sobre la taula la idea d’una renda bàsica universal com a mecanisme per garantir seguretat en un món amb menys feines estables. Aquestes mesures, combinades amb l’automatització, podrien fer realitat el somni d’una societat que treballi menys i visqui millor. De fet, informes de l’OCDE mostren que els països amb menys hores laborals solen registrar índexs de felicitat més alts i majors nivells de satisfacció vital.

Què cal fer amb la IA?

Al final, la resposta a la pregunta inicial no serà definida per la IA en si mateixa, sinó per les decisions col·lectives que prenguem. Si els guanys derivats de l’automatització es redistribueixen en forma de salaris dignes, reducció de jornada i millora dels serveis públics, la IA podria esdevenir una eina d’alliberament. Però si, com ja ha passat amb altres avenços, els beneficis queden concentrats en unes poques grans corporacions i es mantenen dinàmiques extractives, la promesa d’una vida millor podria convertir-se en una distopia de més desigualtat i control.

La veritable qüestió, doncs, no és què farà la IA amb nosaltres, sinó què decidirem fer nosaltres amb la IA. El futur no està escrit: depèn de si la societat és capaç de transformar el progrés tecnològic en progrés social. A La Plaça d’11Onze continuarem seguint de prop aquest debat per entendre com la tecnologia afecta les nostres vides i finances, i per preparar-nos per un futur que, si el construïm col·lectivament, podria ser molt millor.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En un nou episodi de La Plaça a Territori 17 analitzem com s’està adaptant una indústria clau en la lluita contra el canvi climàtic i en la creació de riquesa. La directora d’11Onze District, Gemma Vallet ens explica com s’està transformant aquest sector.

La indústria de l’automòbil carrega l’estigma de ser una de les més contaminants del planeta però, alhora, també és una de les més importants per a les economies de molts països. Per aquest motiu és imprescindible que la indústria es transformi. En un context d’escalfament constant del planeta i amb una economia que penja d’un fil, cal reduir dràsticament la petjada ecològica intentant evitar grans danys en l’economia. Això és possible? Actualment resulta molt incert.

En aquest episodi de La Plaça al Territori 17 de Ràdio Cardedeu, la directora d’11Onze District Gemma Vallet analitza l’electrificació de la indústria de l’automòbil. “Per al 2028, a nivell internacional, es calcula que es vendran 17 milions de vehicles elèctrics”, apunta Vallet. Segons explica Gemma Vallet, tot i la baixada de vendes de cotxes derivades de la crisi econòmica i la pandèmia, “a Europa el 2022 el 12% dels vehicles ja eren elèctrics”.

Entre els reptes pendents per a la indústria, Vallet hi inclou la necessitat de millorar la xarxa d’endolls disponibles i d’abaratir el preu del producte final. “Actualment la indústria està repercutint l’increment de costos de producció”, deia Vallet, i aquest fet s’està convertint en una barrera d’entrada per a molts usuaris. En aquest sentit, en la conversa que us adjuntem també s’apunten altres alternatives de mobilitat innovadores, com és el cas de San Francisco que està fent arribar les mercaderies al centre de la ciutat a través de telefèrics.

Si voleu escoltar aquest episodi de La Plaça a Territori 17, el teniu disponible a 11OTV i en aquest mateix article.

Les 153 empreses dedicades a les tecnologies immersives a Catalunya sumen una facturació de 136,6 milions d’euros i donen feina a 900 treballadors. En l’àmbit Europeu es preveu un creixement anual del 36% i que el sector assoleixi els 66.000 milions d’euros l’any 2026.

El metavers, els hologrames, la realitat virtual, la realitat mixta i la realitat augmentada, són algunes de les tecnologies immersives. La transformació digital ha fusionat el món físic i el virtual, transformant conceptes que no fa gaire eren considerats ciència-ficció en una realitat palpable que ja forma part del dia a dia de moltes persones.

Totes aquestes tecnologies estan experimentant un creixement exponencial i prometen canviar la manera en què percebem el món i interactuem amb la informació. Sectors com els de l’educació, entreteniment, medicina, disseny, indústria o turisme es veuran transformats amb noves oportunitats de creació i innovació.

Es tracta d’una indústria que globalment té un creixement anual del 38% gràcies a l’augment inversió en tecnologies immersives, l’adopció d’aquestes tecnologies en el sector sanitari, en l’educació i l’aparició del metavers i la web 3.0. Catalunya ja forma part d’aquest ecosistema tecnològic, i un estudi d’ACCIÓ detalla, per primera vegada, la situació del sector català de les tecnologies immersives. 

Startups i empreses amb menys de 10 anys

Segons l’informe elaborat per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, les 153 empreses catalanes especialitzades en tecnologies immersives facturen 136,6 milions d’euros de manera agregada i donen feina a prop de 900 treballadors. L’estudi confirma que es tracta d’un sector en creixement, ja que el 58,2% del total de les companyies té menys de 10 anys i un terç (32,7%) són startups. A més, el 19% són exportadores.

Específicament, un 66% de les empreses es dediquen a la realitat virtual, mentre que un 48,4% estan especialitzades en la realitat augmentada, seguides del 16,3% que es concentren en el metavers. Per sectors, el 39,2% d’aquestes empreses treballen en el camp de l’entreteniment, el 17% en la indústria 4.0, l’11,8% en la formació i el 10,5% en la salut.

En aquest context, l’estudi apunta que el territori català està dotat d’un ecosistema de suport que complementa el teixit empresarial de les tecnologies immersives: centres tecnològics i instituts de recerca, universitats i centres formatius, associacions i equipaments, clústers, administració pública, a més de fires i congressos de renom mundial com el MWC, l’ISE, l’IoT Solutions World Congress o l’Advanced Factories.

ACCIÓ també destaca que en l’àmbit Europeu es preveu un creixement anual del 36% i que el sector assolirà els 66.000 milions d’euros l’any 2026. Així mateix, a escala mundial l’estudi anticipa que les tecnologies immersives consolidaran el seu creixement anual del 38% i tindran un valor de mercat de 605.000 milions d’euros de manera agregada el 2028.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

A diferència de les divises fiat, el Bitcoin és una moneda digital descentralitzada que no està sotmesa al control d’un govern o banc central. El seu valor no està definit per una entitat, sinó que es deriva de la confiança del consumidor. Però en què es fonamenta aquesta confiança?

Tot i les diferències, les criptomonedes com el Bitcoin comparteixen algunes similituds amb les monedes fiduciàries tradicionals a les quals tots estem acostumats. Per tant, és important entendre què dona valor als diners fiat abans d’analitzar per què hi ha un gran nombre de persones que veuen al bitcoin com un dipòsit de valor.

Lluny queda un sistema monetari segons el qual el valor de les divises està sostingut per la seva convertibilitat a l’or. D’ençà que el president Richard Nixon va reunir el seu equip a Camp David per anunciar que suspenia la convertibilitat del dòlar amb l’or. El dòlar va passar de ser una moneda que basava el seu valor en l’existència d’una contrapartida en or, a ser una moneda fiduciària, diners fiat, amb un valor que deriva de la relació entre l’oferta i la demanda i l’estabilitat del govern emissor. 

Així doncs, els governs i els bancs centrals poden crear diners per ampliar la seva oferta monetària i estimular la despesa a través de mecanismes econòmics sense preocupar-se de tenir suficients reserves d’or, almenys això és la teoria. Per tant, tot i que aquestes monedes fiduciàries no estan sostingudes per actius tangibles, el seu valor és causat per la confiança col·lectiva en les divises. Com a contrapartida, les polítiques monetàries dels governs i banc centrals, així com l’evolució de l’economia poden fer fluctuar aquesta confiança i el valor de la moneda. 

Descentralització, seguretat i oferta limitada

L’ecosistema monetari del Bitcoin està totalment descentralitzat, és a dir, cap autoritat central regula la base monetària, eliminant la necessitat d’intermediaris i atorgant als usuaris més control sobre les seves transaccions financeres. En eliminar les autoritats centrals, es democratitza la creació de moneda, donant més poder i llibertat a la comunitat d’usuaris.

La creació de Bitcoins segueix unes regles detallades en un protocol molt estricte que es basa en la tecnologia blockchain. Aquesta tecnologia de cadena de blocs utilitza algoritmes criptogràfics i la fa més segures que les monedes físiques i altament immune a crisis. A més, si l’usuari vol fer una transferència o un pagament, té total llibertat, ni el banc, ni VISA, ni Mastercard l’han d’autoritzar. Aquestes característiques i el fet milers de comerciants ja accepten Bitcoin com a pagament per béns i serveis, li han donat un valor d’utilitat.

Per altra banda, des de la seva introducció, es va establir un límit màxim de 21 milions de monedes que es poden minar, la qual cosa introduïa un element d’escassetat intrínsec que també contribueix a donar-li valor, quan tenim en compte la relació entre preu i escassetat. És per això que molta gent considera el Bitcoin com a reserva de valor, tot i la seva volatilitat. La regulació global dels criptoactius i la competència amb altres monedes digitals marcaran el futur del Bitcoin, però en última instància, serà la confiança de la gent el que assegurarà, o no, la seva existència.             

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Avui dia ja podem accedir a les nostres finances, a les aplicacions o a dades personals sense necessitat d’ensenyar el document d’identitat en paper. A 11Onze analitzem com la digitalització de la identitat pot ajudar a reduir les desigualtats i millorar la qualitat de vida de la ciutadania d’arreu del món.

Un dels avantatges més celebrats de la digitalització és el fet de simplificar tràmits amb l’administració que impliquen una inversió de temps i diners important. Ara, ja podem aconseguir el padró sense haver-nos de desplaçar a l’Ajuntament; podem fer la declaració de la renda, amb assessorament inclòs, sense sortir de casa; o bé obtenir un certificat oficial, tot i viure en un poble, sense necessitat d’anar a la sucursal d’una gran ciutat. Aquest és un nou escenari de gestions en línia que gràcies a la identificació digital ens aporta agilitat i seguretat.

Aquesta utopia que, a poc a poc, esdevé la nostra quotidianitat, pot portar beneficis significatius a escala social, tant per a la ciutadania com per a l’administració, com ara reduir el frau o aconseguir un empoderament econòmic més inclusiu. Tot això, però, només s’aconseguirà si aquesta tecnologia es fa servir correctament.

El primer gran repte, identificar la població

Segons dades del Banc Mundial, de les 7.600 milions de persones que hi ha al món, gairebé 1.000 milions no tenen cap mena d’identificació reconeguda legalment. Els 6.000 milions restants es reparteixen entre aquelles persones que, tot i tenir identificació legal, no disposen de mecanismes per fer-la servir en l’àmbit digital i aquells que viuen en països on la identificació digital ja és una realitat, com és el cas de Catalunya.

A escala global, fer tràmits administratius o tributaris en línia no és tan habitual com a molts de nosaltres ens pot semblar, i això obre un altre debat: si oferir nous canals digitals implica més oportunitats i facilitats per a la ciutadania, la falta d’accés comporta més desigualtats? Tant els canals de comunicació com els processos administratius han adoptat la via digital com a punt de referència, i en tot aquest procés la tecnologia ha deixat enrere totes aquelles persones que prefereixen els canals tradicionals, sigui per desconeixement o per falta de recursos. Una dificultat afegida per accedir a bens i serveis que amplia la desigualtat social i suposa posar en risc el lliure accés als recursos públics.

Beneficis i riscos de la identificació digital es contraposen i, com en tot balanç, l’opció que pesa més és la que pot afavorir a més ciutadania, contribuir a la millora social i servir com a eina d’evolució, no només com a substitut d’antics mètodes. En aquest punt, les entitats i organismes que treballen amb col·lectius en situació de vulnerabilitat estan guanyant protagonisme.

iSocial: innovació tecnològica en l’àmbit social

ONG i entitats socials han fet un pas endavant en la lluita social i han introduït la innovació tecnològica en un sector que fins ara se n’havia mantingut al marge. És el cas de la fundació iSocial, orientada a oferir solucions innovadores per a la lluita social. La fundació ha creat Refugee Aid App, una aplicació pensada per al col·lectiu migrant a Europa que té dificultats en el procés d’acollida.

Gràcies a l’aplicació, anomenada RefAid, es posa en contacte persones que necessiten un suport i entitats que en presten, la majoria de les quals són ONG internacionals. Actualment, ja està disponible a 14 països, entre els quals encara no hi ha l’Estat espanyol. La mateixa empresa també ha tret al mercat Lifespots, una aplicació orientada a escala local, però amb la mateixa finalitat: facilitar els canals d’ajuda comunitària.

Una de les preocupacions per a les persones que han de migrar és la por a ser retornats al país d’origen. En aquest sentit, l’aplicació ofereix la seguretat que aquestes dades només es compartiran entre organitzacions socials i amb la finalitat de garantir l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que protegeix “el dret a buscar asil i a gaudir d’aquest a qualsevol país”.

La identificació digital s’obre camí

Un altre exemple és Protection People app (PPa), una plataforma també impulsada per iSocial i orientada a identificar digitalment les persones en situació administrativa irregular, que són prop de 1.000 milions arreu del món. Persones migrades, que viuen en situacions d’extrema vulnerabilitat o que han patit desastres naturals o humanitaris poden trobar-se en aquesta situació. Per acompanyar-les, aquesta aplicació els ofereix coordinació amb altres ONG per detectar necessitats i obrir nous camins, gràcies a les dades biomètriques (dactilar, facial i patró de venes del palmell de la mà, que no varien amb els anys) i a l’informe vital que l’acompanya. 

Identificar persones de forma 100% digital ja és una realitat i, en part, és gràcies a aplicacions que aconsegueixen fer, en qüestió d’hores, tràmits que els governs tarden mesos o, fins i tot, anys a completar. La innovació tecnològica en l’àmbit social obre un nou escenari per combatre la desigualtat social i aportar seguretat i facilitats a la ciutadania d’arreu del món.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.