Ha arribat la fi de les contrasenyes?

En tenim més de les que podem recordar i, gràcies a la biometria, les contrasenyes sembla que van pel camí de l’extinció. Però realment estem preparats per un món sense contrasenyes? 

Crear i recordar multitud de contrasenyes que compleixin requisits cada cop més específics per millorar-ne la seguretat s’ha convertit en un maldecap que tots ens voldríem estalviar. Això ha provocat que molta gent sempre utilitzi les mateixes contrasenyes i les creï senzilles de recordar. Per tant, menys segures.

Moltes empreses ja requereixen que els seus empleats actualitzin les seves contrasenyes regularment, i que continguin caràcters especials per fer-les més complexes i així intentar pal·liar els problemes de seguretat. Tanmateix, és impossible eliminar tots els riscos relacionats amb el factor humà i la tendència a escollir l’opció menys incòmoda, encara que pugui comprometre la seguretat.

La doble autenticació i la biometria arriben per substituir un sistema de contrasenyes que s’ha quedat obsolet a l’hora de garantir la seguretat a la xarxa. L’agent 11Onze Xavi Viñolas ens en fa cinc cèntims.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Des que Mark Zuckerberg va canviar el nom de Facebook per Meta, la idea del metavers no ha deixat de créixer. Però la llavor ja hi era. Els gurús tecnològics fa anys que treballen per construir el metavers, un univers digital il·limitat on asseguren que farem la majoria de transaccions vitals. Davant l’oportunitat de negoci, les entitats financeres ja han iniciat la conquesta d’aquest nou món verge.

Tot això del metavers ens sona a ciència-ficció, perquè neix, de fet, de la ciència-ficció que tant agrada a programadors, ‘hackers’ i magnats tecnològics. El primer cop que vam llegir la paraula “metavers” —un univers fora de l’univers— va ser a la novel·la de culte ‘Snow Crush’ (2010) de Neal Stephenson, que s’ha desmarcat públicament de com s’està fent ús del seu terme.

En aquesta distopia apocalíptica, l’autor imagina un món a internet que és una sola carretera infinita, propietat d’una companyia anomenada Global Multimedia Protocol Group. En aquest Estat virtual, els usuaris aixequen edificis amb la forma i la mida que volen, transaccionen sense mesura i ells mateixos s’encarnen en avatars impossibles. L’únic límit és la imaginació. 

El naixement d’un nou món

Avui dia, les xarxes socials i les plataformes no deixen de ser experiments incipients que ens condueixen irremeiablement cap a aquest metavers. Però què li cal per ser de debò? Segons els experts, cal que compleixi quatre característiques. La primera, la persistència, és a dir, que el nou univers paral·lel sigui com la vida mateixa, que no s’acabi ni es reiniciï mai. La segona, una escala massiva de socialització. La tercera, una tecnologia immersiva que els enginyers no acaben d’afinar i que sembla que volen introduir amb ulleres de realitat virtual. I, per últim, una veritable economia digital que el sostingui.

És en aquest sentit que Mark Zuckerberg, després de les vulneracions gravíssimes del dret a la privacitat que l’han portat als tribunals, aspira a liderar i dirigir aquest nou metavers. De fet, fa mesos que els rumors —El ‘New York Times’, sense anar més lluny, se n’ha fet ressò— asseguren que Zuckerberg ja ha mantingut converses amb els grans noms de l’administració americana per fer-se perdonar i per fer entendre la importància geopolítica del projecte.

Hem de comprendre bé el context en què creix la idea del metavers, perquè s’hi juguen, almenys, tres batalles alhora. La primera és, sens dubte, la de l’hegemonia dels Estats Units en un més que possible escenari de crisi mundial, tal com explica el president d’11Onze, James Sène. La segona és la de la crisi climàtica: en un planeta cada vegada més desproveït de recursos naturals, les possibilitats infinites d’un metavers són un camp fèrtil per al negoci. I, la tercera, la lluita entre l’estructura clàssica governamental de la gran banca i l’alternativa descentralitzada, però igualment depredadora, que proposa el món de les criptomonedes.

La conquesta universal de les finances

Així és com companyies, emprenedors, governs —El Catvers que ha presentat la Generalitat és una bona mostra d’aquesta dèria— i entitats financeres s’han llançat a la conquesta del metavers. Segons un informe de Bloomberg, ara mateix aquest nou entorn digital té un valor de 500.000 milions de dòlars. 

Des del món de les finances, el primer que hi ha donat el seu suport incondicional és Jefferies. El director estratègic d’aquest gran grup, Simon Powell, ha afirmat que el metavers serà “l’alteració més gran” que viurà la humanitat en segles. L’altre gran grup bancari que no s’ha fet esperar és Goldman Sachs, que assenyala que el ‘blockchain’ serà la “tecnologia fonamental” del nou metavers. En aquest sentit, el seu director, Rod Hall, ha assegurat que en el nou metavers caldrà identificar molt bé la propietat de cada actiu i que això suposa una oportunitat per a qualsevol entitat financera.

L’altre gran banc que hi està apostant és Bank of America, que ja ha començat a formar en realitat virtual els empleats dels seus 4.300 centres als Estats Units. El director d’investigacions del banc, Haim Israel, ha afirmat que les criptomonedes poden trobar en el metavers una “oportunitat” per ser massives. Sembla que la gran banca comença a adonar-se del potencial de les criptomonedes i està disposada a cooptar la seva estructura, que fins ara creixia per lliure. 

L’aposta és tan forta que hi ha bancs, com els coreans IBK i KB Kookmin Bank, que ja busquen treballar directament al metavers. IBK ha arribat a un acord amb Cyworld, una plataforma de xarxes socials de Corea que té la seva criptomoneda pròpia, la Dotori, per llançar productes financers per als seus usuaris. I a l’Estat espanyol, segons ha publicat ‘Cinco Días’, les grans entitats financeres ja han començat a assajar fórmules i productes només per al nou món digital. La conquesta del metavers per part de les finances ja no té aturador.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Segur que darrerament has sentit molt a parlar dels ‘tokens’, sobretot relacionats amb les criptomonedes, el ‘blockchain’ i el metavers. Però què són exactament? Per què serveixen? En el nostre dia a dia ja estem envoltats de ‘tokens’, tot i que no en som prou conscients. Ens en dona totes les pistes l’assistent executiva d’11Onze, Núria Rambla.

“Un ‘token’ és una fitxa, un símbol, un codi. Els ‘tokens’ són objectes similars a una moneda, però no de curs legal”, detalla Rambla. Això vol dir que només tenen valor dins el mercat on s’ha establert que es faran servir i únicament per a la finalitat per a la qual han estat creats. Ja fa molts anys que existeixen els ‘tokens’ i l’exemple més clar són les fitxes del casino o de les fires, aquestes monedes de plàstic que només serveixen per jugar a les escurabutxaques o al pòquer o per pujar al tren de la bruixa o als autos de xoc.

I què caracteritza els ‘tokens’? “No tenen valor, són emesos per institucions o companyies privades, estan fets amb materials de poc valor, tenen un sistema de control i són segurs i no es poden falsificar”, desgrana l’assistent executiva. Al món digital, els ‘tokens’ utilitzen la infraestructura de les criptomonedes, l’anomenat ‘blockchain’, per circular. Podríem dir, de fet, que una criptomoneda és un ‘token’, tot i que un ‘token’ no és ben bé una criptomoneda.

“Mentre que la criptomoneda té la seva cadena de ‘blockchain’, un ‘token’ sempre aprofita una cadena ja existent, motiu pel qual a les plataformes digitals els surt més econòmic”, argumenta Rambla.

Al món virtual, els ‘tokens’ tenen aplicacions infinites: poden servir com a codis de seguretat que es validen quan entrem en una web, com a punts bescanviables en els videojocs, com a milles recorregudes pels avions en les aerolínies… En el món de les finances, també es fan servir en les anomenades ‘tokenitzacions’, és a dir, per protegir les nostres dades quan fem pagaments en línia, mitjançant un codi que valida l’operació amb total seguretat. I pel que fa a les inversions, existeixen els ‘security tokens’, és a dir, títols d’inversió en ‘tokens’. Vols saber-ne més? Acaba de veure el vídeo de sota!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El govern dels EUA ha estat confiscant i venent bitcoin durant els últims 10 anys, acumulant BTC per un valor de 8.000 milions de dòlars i generant uns beneficis de més de 640 milions. D’on han sortit aquestes criptomonedes?

El Govern dels Estats Units ha anunciat que té previst vendre gairebé 118 milions de dòlars en bitcoin decomissats a Ryan Farace, un agent especial del Servei Secret dels Estats Units, condemnat el 2015 per blanquejar diners procedents del narcotràfic utilitzant Bitcoin a Silk Road, el conegut marketplace de la “dark web”. 

I és que el govern dels EUA és un dels majors tenedors de bitcoin del món, amb un balanç actual que supera els 200.000 BTC, per un valor aproximat de 8.000 milions de dòlars. D’ençà que es va posar en marxa el procés judicial, menys del 5% d’aquest botí s’ha posat a la venda. Aquestes reserves representen aproximadament l’1% de tots els BTC que hi ha actualment en circulació, convertint al govern dels Estats Units en un dels inversors en criptodivises més importants del món.

Van ser confiscats principalment a ciberdelinqüents que operaven a Silk Road, ja que la possibilitat de fer transaccions en total anonimat i descentralització d’aquesta criptodivisa la convertia en una opció molt atractiva per als criminals involucrats en activitats com el blanqueig de diners, el tràfic de drogues o els atacs de ransomware.

El govern dels EUA manté aquests BTC principalment fora de línia, en dispositius d’emmagatzematge xifrats i protegits per contrasenya i controlats pel Departament de Justícia, el Servei d’Impostos Interns o altres organismes governamentals.

Podria obtenir molts més guanys

Les vendes d’aquestes reserves de bitcoin es fan a través de subhastes públiques, la qual cosa permet al govern desfer-se de les seves tinences de bitcoin gradualment i sense distorsionar el preu de la criptomoneda en els mercats.

Tot i que aquestes subhastes han generat més de 640 milions de dòlars, el govern sembla poc interessat a incrementar els beneficis. De fet, alguns analistes creuen que ha deixat de guanyar mils de milions de dòlars per no vendre més tard i actuant com a un principiant en la compravenda de criptomonedes.

Però en qualsevol cas, està generant importants ingressos només amb aquestes operacions. Tu pots fer el mateix amb Bitvavo, la plataforma de gestió de criptoactius que 11Onze Recomana i que et permet operar amb més de 200 monedes digitals. La recent entrada en joc dels ETF de Bitcoin i el halving que tindrà lloc al maig d’aquest any, podrien fer pujar considerablement el valor d’aquest criptoactiu a la fi de 2024.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Brussel·les vol assegurar la sobirania de la Unió Europea millorant l’autonomia, competitivitat i resiliència del seu sector industrial, per reduir la seva dependència en altres actors globals.

El sector industrial de la Unió Europea encara representa més del 20% de la seva economia, genera uns 35 milions de llocs de treball i equival al 80% de les exportacions de béns, tanmateix, està en perill de quedar-se a la cua del de les dues grans potències del món, la Xina i els Estats Units, que estan promovent processos de reindustrialització massius.

El desfalc de les cadenes de valor de proveïment de matèries primeres i semiconductors causat per la pandèmia i les sancions a Rússia van posar de manifest la necessitat de reflexionar sobre com impulsar polítiques de reindustrialització que garanteixin l’autonomia estratègica dels 27 estats membres.

Era evident que s’havia de reforçar la base estructural en sectors clau, com l’alta tecnologia de doble ús, el subministrament energètic, les matèries primeres, les terres rares i la indústria de defensa, mentre s’afavoria la transició energètica cap a un nou model econòmic menys dependent dels hidrocarburs.

Finançar la sobirania tecnològica i la transició energètica

En aquest context, es van llançar els fons Next Generation de la UE, un programa acordat com a resposta econòmica a la pandèmia de la Covid-19 i dotat amb 800.000 milions d’euros que s’havien de destinar a finançar les transicions digital i ecològica.

Ara bé, una gran part d’aquest finançament s’ha vist obstaculitzat per la burocràcia. Fins a desembre del 2023 només havien desemborsat al voltant del 30% de les subvencions i préstecs disponibles, segons dades de la UE. Aquesta pèssima gestió de les ajudes del programa, allunya la possibilitat d’una transformació del model econòmic que es pretenia canviar.

El mateix mes de desembre que els ministres de la UE es posaven d’acord en augmentar la producció de tecnologies verdes per mitjà del Reglament sobre la Indústria de Zero Emissions Netes. L’objectiu és cobrir el 40% de les necessitats de la UE en productes de tecnologies estratègiques, com els panells solars fotovoltaics o les turbines eòliques, per poder competir amb la Xina.

Així mateix, es posava en marxa la iniciativa de “Chips for Europe” amb l’objectiu d’impulsar la sobirania tecnològica del continent, garantint que Europa compleixi el seu objectiu de la dècada digital de duplicar la seva quota de mercat mundial en semiconductors fins al 20%. Un projecte que s’ha vist reforçat amb iniciatives estatals com els PERTE de l’Estat espanyol o les subvencions de més de 22.000 milions d’euros per part d’Alemanya als fabricants de semiconductors perquè estableixin plantes de producció al seu territori.

La sobirana implica actuar com a una entitat sobirana

Un punt que les institucions europees no poden obviar, és que garantir la sobirania industrial no sols ha de basar-se en l’ús de subvencions, sinó en un canvi de mentalitat en l’àmbit geopolític. Europa ha d’imposar la seva pròpia política exterior en comptes d’actuar com una entitat supeditada als interessos econòmics dels Estats Units. 

Les sancions econòmiques imposades pels Estats Units a Rússia, l’Iran i la Xina en les últimes dècades, però especialment a Rússia arran de la guerra a Ucraïna, posen en qüestió el ‘cui bono’ que hi ha darrere els interessos econòmics dels actors involucrats en aquests conflictes. Aquestes sancions econòmiques han beneficiat enormement als Estats Units i han tingut conseqüències devastadores per a les economies dels països membres de la Unió Europea. 

Les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina són el preludi d’una repetició de l’estira-i-arronsa geopolític que s’ha vist amb Rússia, que ha desembocat en un conflicte bèl·lic a Europa i que ha perjudicat enormement el sector industrial europeu. El bloc econòmic de la Unió Europea té prou poder i capacitat de negociació per vetllar pels interessos del seu sector industrial enfront dels grans actors globals, però això implica afrontar un fet que és ineludible, la Unió Europea actuarà com una entitat sobirana o no serà.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La NASA es planteja enviar una missió tripulada a Mart en les pròximes dècades. Per a això serà necessari crear oxigen a partir del diòxid de carboni present en l’aire del planeta vermell. Part del dispositiu que ho fa possible és d’or.

Per les seves propietats, l’or ha tingut i continua tenint un paper fonamental en l’exploració espacial. Per posar un exemple, aquest metall noble ja va ser bàsic en el primer passeig espacial de la NASA l’any 1965. El cable que unia al coronel Ed White a la Gemini 4 estava recobert d’or per assegurar la seva subjecció i la visera del seu vestit també estava revestida d’or per protegir els seus ulls de la radiació solar.

La durabilitat i estabilitat de l’or, així com el fet que no s’oxidi i sigui un bon conductor de l’electricitat i de la calor, han portat als responsables de múltiples projectes espacials a utilitzar-lo amb finalitats molt diverses.

Missió a Mart

Una de les grans aspiracions de la NASA per a les pròximes dècades és enviar una missió tripulada a Mart. I serà necessària una gran quantitat d’oxigen, tant per fer cremar el combustible de la nau com per mantenir vius als astronautes.

La millor opció per no haver de transportar tot aquest oxigen des de la Terra és crear-lo en el mateix planeta vermell. I es pot aconseguir a partir del diòxid de carboni que constitueix la major part de l’aire marcià. Per això, el vehicle robotitzat Perseverance, que va arribar a Mart el febrer de 2021, incorpora un instrument anomenat MOXIE que produeix oxigen a partir del diòxid de carboni.

Com explica el Dr. Michael Hecht, investigador principal d’aquest projecte, “l’or és fonamental per al funcionament de MOXIE”, que pesa 17 quilograms i té una grandària similar al d’una bateria de cotxe. La carcassa de MOXIE està feta d’or perquè aquest metall “és extraordinàriament estable, no s’oxida ni es corroeix amb facilitat i és un excel·lent conductor de la calor”, segons Hecht. Aquesta última propietat és crucial, ja que en alguns moments del dia la temperatura és massa alta perquè pugui funcionar aquest dispositiu.

Un assaig a petita escala

Quan MOXIE està en marxa, el Perseverance roman pràcticament inactiu, ja que es requereix molta energia per separar les molècules de CO₂. Per això, MOXIE no funciona molt sovint, només una vegada al mes o cada dos mesos.

MOXIE triga unes dues hores a estar operatiu perquè una de les peces necessàries per al procés ha d’escalfar-se fins a assolir els 800 °C. Després, la càrrega de les bateries del vehicle permet produir oxigen durant una hora, en la qual a vegades els responsables del projecte canvien el voltatge o la velocitat del compressor per aprendre més sobre l’instrument.

En aquest temps MOXIE pot produir entre 6 i 10 grams d’oxigen. Es tracta d’una quantitat molt petita tenint en compte que cadascun de nosaltres consumim entre 10 i 20 grams d’oxigen cada hora, però permet a la NASA comprovar que aquesta tecnologia crítica funciona de manera adequada sobre el terreny.

De fet, el principal objectiu de MOXIE és demostrar que es pot confiar en aquesta tecnologia per nodrir d’oxigen a futures tripulacions d’astronautes i retornar-los a casa sans i estalvis. També aprendre molts detalls tècnics sobre com construir un futur sistema MOXIE molt més gran.

Dos viatges per a una missió

Tenint en compte les òrbites de la Terra i de Mart, el moment òptim per afrontar un viatge entre tots dos planetes es produeix cada 26 mesos. Una de les idees que es plantegen per dur a terme una missió tripulada és enviar primer tot el material necessari, tant el lloc on viurien els astronautes a Mart com els vehicles d’exploració, una central elèctrica i potser un “gran” MOXIE, i 26 mesos després enviar als astronautes.

D’aquesta manera, la base estaria instal·lada uns 20 mesos abans del viatge dels astronautes. Aquest “gran” MOXIE hauria de generar i emmagatzemar una part important de l’oxigen que els astronautes i el seu coet necessitarien en la missió. Això significa que el dispositiu hauria de produir entre 2.000 i 3.000 grams d’oxigen per hora, enfront dels 6-10 grams que produeix el MOXIE actual. I hauria de fer-ho gairebé sense parar.

Cal tenir en compte que el coet d’ascens per marxar de Mart requeriria entre 25 i 30 tones d’oxigen i que els astronautes podrien respirar entre 2 i 3 tones durant la seva estada de 18 mesos al planeta vermell fins que arribés el moment òptim per tornar.

El primer capítol de la sèrie The Golden Thread, que aborda la importància que ha tingut i té l’or en diferents àmbits de la nostra vida, incideix en el paper fonamental que ha jugat aquest metall preciós en l’exploració de l’espai.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Les estafes en línia són un problema freqüent que afecta moltes persones que fan servir Internet. Els estafadors utilitzen tècniques sofisticades per a enganyar les víctimes i obtenir diners o informació personal. Joan Benedicto, agent d’11Onze, ens detalla quines són i com evitar les estafes més comunes al món cibernètic.

La comoditat, rapidesa, baixos preus i gran quantitat d’opcions disponibles han fet que les compres i gestions per Internet es multipliquin de manera exponencial any rere any. Això no obstant, el comerç en línia també augmenta les possibilitats que siguem víctimes de fraus digitals.

Per protegir-se contra aquestes estafes, és important no compartir informació personal o financera en línia que no sigui estrictament necessària, o quan ho fem, no fer clic a enllaços sospitosos i verificar l’autenticitat del lloc web abans de proporcionar informació personal o financera.

Phishing i compres en línia

Abans de res, hauries d’evitar connectar-te a internet a través d’una xarxa de wifi oberta al públic. Cafeteries, hotels o qualsevol altre local amb connexions wifi disponibles sense contrasenya són més vulnerables que xarxes protegides amb contrasenya. Com explica Benedicto, “una persona amb suficients coneixements, podria crear una xarxa wifi oberta i accedir a qualsevol ordinador que s’hi connecti”.

Una de les estafes més comunes a Internet és el ‘’phishing, que “consisteix a crear una pàgina web molt semblant a alguna que tu utilitzes normalment, per fer-t’hi entrar i robar-te certa informació”, apunta l’agent d’11Onze. També es pot fer mitjançant un correu electrònic falsificat que sembli d’una companyia legítima, com ara un banc, per obtenir informació personal o accedir a un compte bancari.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Bitvavo ofereix l’opció de “Compra Recurrent”, que et permet comprar i invertir automàticament en criptomonedes sense necessitat de monitorar constantment el mercat. Ens ho explica Oriol Blanch, mànager d’afiliats a Bitvavo, en un nou pòdcast d’11Onze on també parlem dels ETF de Bitcoin.

Fa una setmana que la Comissió de Valors i Borsa dels Estats Units (SEC) va aprovar la comercialització d’ETF (Exchange Traded Funds) vinculats al bitcoin al comptat (recordem que els ETF a futurs ja estaven permesos). La llum verda del regulador estatunidenc impulsa la popularització de la inversió en criptoactius a través dels mercats tradicionals.

Aquests nous ETF de Bitcoin han acumulat 95.000 BTC en els primers sis dies de la seva comercialització.  Els ETF de Fidelity (FBTC) i de BlackRock (IBIT) lideren el mercat amb més de 1.200 milions de dollars en entrades cadascun. Però, què són els ETF de Bitcoin? 

Un ETF (Exchange Traded Fund) de Bitcoin és un fons d’inversió que es cotitza en borsa i que ofereix la possibilitat d’invertir en aquesta criptomoneda sense necessitat de comprar-la. Com explica Oriol Blanch, “per a les institucions i per als inversors més tradicionals, és una manera d’entrar en aquest mercat sense la necessitat de custòdia de l’actiu o d’entrar-hi a través d’un intercanvi com Bitvavo.”

Compres recurrents a Bitvavo

La compra periòdica de criptoactius amb un pressupost fix és una estratègia d’inversió que s’ha popularitzat entre els inversors que busquen reduir el risc associat amb l’intent de seguir les oscil·lacions del mercat. D’aquesta manera pots minimitzar l’impacte de les fluctuacions del mercat i acumular gradualment una cartera de criptomonedes estable.

En aquest sentit, Bitvavo ofereix l’opció de “Compra Recurrent”, que et permet comprar i invertir automàticament criptomonedes en sense necessitat de monitorar constantment el mercat. A més, “pots ponderar el preu i evitar la volatilitat en l’actiu que vulguis acumular”, apunta Blanch.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Prop de 500 empreses treballen a Catalunya en l’àmbit de la ciberseguretat. Es tracta d’una indústria en expansió per l’augment de les amenaces digitals. Només en un any el nombre de ciberatacs a Catalunya ha augmentat més del 30% i al món aquest tipus d’incidents ha crescut un 50%.

Durant el 8 i el 9 de novembre de 2014 Catalunya va patir un dels deu atacs informàtics més intensos d’aquell any al món. L’objectiu era tombar la consulta del 9N. No ho va aconseguir. Les mesures de ciberseguretat van permetre que la pàgina oficial de la consulta, Participa2014.cat, resistís. En canvi, van caure diverses pàgines web i serveis de la Generalitat, com la recepta electrònica o el registre d’historials clínics. Segons va desvelar fa unes setmanes una investigació periodística internacional, l’encarregat d’orquestrar l’atac informàtic va ser un empresari israelià, que no ha revelat qui el va pagar.

Es calcula que la Generalitat va patir aquell any gairebé 150 milions de ciberatacs. Tot i la magnitud de la xifra, no és res comparat amb el volum d’atacs informàtics que es produeixen en l’actualitat. L’any 2022 es van detectar 1.700 milions, segons el Govern. Això suposa un increment del 75% respecte a l’any anterior i multiplica per més de deu els incidents de 2014.

Catalunya, ben posicionada

Afortunadament, el sector de la ciberseguretat gaudeix d’una bona salut al nostre país. Segons un informe d’Acció i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, hi ha 495 empreses que s’hi dediquen, amb una facturació de més de 1.000 milions d’euros i prop de 10.000 treballadors. El ritme de creixement en nombre de companyies, facturació i llocs de feina respecte a 2021 va ser de dos dígits.

Una dada significativa és que Catalunya va ser la tercera regió d’Europa occidental en captació d’inversió estrangera en l’àmbit de la ciberseguretat, amb 163 milions d’euros, només per darrere d’Irlanda i la regió de Brussel·les.

Tot i que el 85% de les companyies són pimes, més de la meitat (54%) superen el milió d’euros de facturació i el 29% són exportadores. Es tracta d’un sector amb una important concentració geogràfica, ja que vuit de cada deu empreses se situen en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un mercat global en expansió

Sense dubte, les creixents amenaces digitals a les quals s’exposen institucions, empreses i particulars esperonen l’expansió del sector de la ciberseguretat. La gran presència digital de les empreses, tant de cara a l’exterior com de portes endins en la gestió de dades i processos, les fa especialment vulnerables als ciberatacs, que poden tenir un considerable impacte negatiu en el compte de resultats.

Es calcula que el 71% dels ciberatacs realitzats l’any 2022 al món van tenir motivacions financeres i que el seu cost va ser d’uns 7.000 milions d’euros. Només el valor dels criptoactius robats supera els 3.000 milions d’euros. Per això no sorprèn que entre 2022 i 2027 s’esperi un ritme de creixement de la facturació mundial en ciberseguretat del 13,6% anual, fins a assolir gairebé els 300.000 milions d’euros.

A l’hora de protegir-nos, cal tenir molt present que el correu electrònic s’ha consolidat com el primer vector de distribució de ‘malware’ i s’utilitza en l’inici del 84% dels ciberatacs. A més, en el 74% dels incidents de ciberseguretat amb afectació a Catalunya l’any passat es van fer servir tècniques d’enginyeria social.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

En l’àmbit de les tecnologies i la revolució digital, Europa està subordinada a les dues grans superpotències, els Estats Units i la Xina. L’última constatació ha estat la crisi dels microxips i dels semiconductors. A 11Onze analitzem com es distribueix el poder tecnològic al món i com la Unió Europea lluita per construir la seva sobirania digital. Ho aconseguirà?

Europa va surfejar tan superficialment la primera onada tecnològica que no va aconseguir contrarestar l’hegemonia dels Estats Units a internet, però ha d’aprofitar la següent. La Comissió Europea reconeix que la transformació digital d’Europa i la sobirania són una qüestió d’importància cabdal, i ha establert un pla estratègic per desenvolupar les seves pròpies capacitats i tecnologies digitals.

La nova guerra freda i les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina són un incentiu addicional perquè Europa assoleixi una independència tecnològica si vol evitar el risc de convertir-se en un camp de batalla en la lluita per la supremacia tecnològica i industrial entre aquests dos països. La implantació de les xarxes 5G i les sancions econòmiques dels Estats Units contra la Xina, amb l’excusa de l’espionatge, en són un perfecte exemple.

La decisió unilateral de l’administració del president Trump de treure als Estats Units de l’acord nuclear amb l’Iran i implementar noves sancions econòmiques va posar de manifest la incapacitat de la Unió Europea a l’hora de mantenir una mínima sobirania geopolítica. Els tímids intents, per part dels Estats europeus, de crear un sistema de transaccions bancàries alternatiu al SWIFT, per tal d’eludir les amenaces de Washington i preservar l’acord amb l’Iran, van quedar en paper mullat.

Tanmateix, si alguna cosa hem après de la pandèmia de la Covid-19, és que la infraestructura digital ha esdevingut fonamental per al benestar social i pel funcionament de l’economia. La connectivitat digital ens ha permès mantenir una certa normalitat en l’accés de la població als serveis dels centres educatius i mèdics durant el confinament, que difícilment hauria sigut possible sense aquesta metamorfosi tecnològica.

Mantenir la competitivitat d’Europa

El mercat únic és el nucli per a fer de l’economia digital europea un líder mundial, i en aquest sentit la Comissió Europea va proposar un pla estratègic per adaptar el mateix concepte a l’àmbit digital. Un ambiciós projecte que s’ha anat ampliant al llarg dels anys i que pretén reforçar l’economia digital de la Unió Europea mitjançant la millora dels requisits de responsabilitat i seguretat de plataformes i proveïdors de serveis digitals.

En aquest sentit, aquest passat desembre, es va anunciar una inversió de 1.000 milions d’euros per donar suport al programa Connecting Europe Facility (CEF), o Mecanisme per Connectar Europa, que defineix l’àmbit d’aplicació de les mesures a les quals dona suport la Unió Europea, necessàries per a la creació d’infraestructures i projectes de connectivitat d’interès comú dels estats membres.

Les noves normes, anunciades recentment, per a la distribució de programari de codi obert són una altra mesura pensada per a fer accessible al públic el codi font dels seus programes informàtics en benefici dels serveis públics, les empreses i la ciutadania, i així esperonar la innovació.

Totes aquestes propostes i mesures busquen assegurar que la Unió Europea no només sigui líder en l’àmbit regulador, sinó que també pugui competir o mantenir un mínim de sobirania en un sector geoestratègic que cada vegada esdevé més essencial.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!