El bitcoin consumeix tanta electricitat com Suècia

Com és possible que contamini una cosa que no existeix físicament? El cert és que les criptomonedes requereixen gran quantitat d’energia per a les granges de minat. De fet, si el bitcoin fos un país, se situaria entre els 30 principals consumidors d’electricitat del món, com explica l’agent d’11Onze Aitor Canudas.

Tan sols uns dies després de la primera transacció de bitcoins, que es va realitzar al gener de 2009, el pioner de la criptografia Hal Finney mostrava a Twitter la seva preocupació sobre les emissions de CO₂ que generaria aquesta criptomoneda. I no anava errat.

Un estudi de la Universitat de Cambridge calcula que la xarxa bitcoin consumeix més de 121 TWh d’energia anualment, la qual cosa vol dir que, si fos un país,  se situaria “entre els 30 principals consumidors mundials d’electricitat”, segons Canudas. De fet, per a que ens fem una idea de la magnitud de les dades, l’agent d’11Onze indica que aquesta criptomoneda gairebé consumeix tanta electricitat com Suècia i genera més emissions de CO₂ que Las Vegas.

La raó és que els processos necessaris per a les operacions de les criptomonedes requereixen una gran quantitat d’equips informàtics, les “granges de minat” i, per tant, una enorme quantitat d’energia. “Aquest conjunt de processos informàtics necessaris per validar les transaccions i generar nous blocs representa un 0,2 % del consum mundial d’electricitat”, especifica Aitor Canudas.

El problema és especialment greu en el cas del bitcoin, ja que, com advertia recentment Bill Gates, aquesta criptomoneda és la que consumeix més electricitat per transacció. D’aquí que, segons estimacions del Massachusetts Institute of Technology (MIT), l’ús dels bitcoins generi una petjada de carboni cada any d’entre 22 i 22,9 megatones.

L’origen brut d’una energia neta

Si bé normalment veiem l’electricitat com una energia neta, això depèn bàsicament del seu origen. Sobretot a Àsia, i especialment a la Xina, gran part de l’electricitat generada prové de la combustió de carbó, que resulta molt contaminant. Per això, el fet que un altíssim percentatge de les granges de minat se situïn en aquesta regió per aconseguir els preus de l’electricitat més assequibles multiplica la petjada de carboni.

De cara a preservar el medi ambient, Aitor Canudas assenyala la necessitat d’augmentar el percentatge d’energies renovables en l’electricitat que s’utilitza “per crear els nous blocs i fer les transaccions del bitcoin”. Una altra alternativa que apunta l’agent d’11Onze seria recórrer a criptomonedes alternatives, com el cardano, “que en teoria contaminen menys que el bitcoin”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu obligada a canviar i evolucionar. No existeix l’opció de no fer res. Les circumstàncies no controlables obliguen a crear comunitats resistents als canvis. 

L’escalfament de la terra i el canvi climàtic ens fan més vulnerables als desastres naturals. La responsable de l’ONU per la Reducció del Risc de Desastres, Mami Mizutori, alertava que en els pròxims vint anys el nombre de desastres o catàstrofes es duplicarà, i la causa per al 90% d’aquests estarà relacionada amb el canvi climàtic.

S’hi sumen factors com la pobresa, la contaminació atmosfèrica, l’augment demogràfic o la urbanització incontrolada o de risc. El resultat: més zones perilloses i més persones exposades. El nostre present i futur estarà marcat pels canvis constants, siguin naturals, tecnològics, polítics o socials.

Estem condemnats a conviure en un món canviant, però estem preparats per això? Analitzem com l’adaptació, una característica intrínseca en l’ésser humà, serà clau en la construcció de les societats resilients del futur.

Evitar els canvis o prevenir-los?

Davant d’un desastre, o d’una situació de canvi general, el pitjor que podem fer és no fer res. Per això, Margareta Wahlström, secretaria adjunta d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides, destaca la importància d’actuar per minimitzar els desastres. Alguns, com ara els relacionats amb el canvi climàtic, tenim la capacitat de contribuir a evitar-los. Però per aquells que no podem evitar, cal construir societats resistents als canvis, i la urgència és fer-ho abans que tingui lloc el pròxim desastre, tal com descriu Wahlström al seu article. 

Ensenyar això és imprescindible en tots els àmbits. Cada euro invertit en la prevenció pot estalviar-ne fins a set en la recuperació. I en aquest punt, la capacitat d’adaptació de la població és un factor clau. Cal entrenar la nostra ment per fer-la més resilient als canvis, i deixar enrere la mirada tradicional que vincula els canvis amb la por i la negativa a evolucionar.

Tornar al punt d’equilibri

L’adaptació als canvis és una característica més en l’ésser humà, fins i tot des d’un punt de vista biològic. És el que es coneix com a homeòstasi, concepte sorgit el 1865 pel metge Claude Bernard, que fa referència a la tendència general per la qual un organisme restableix l’equilibri i l’estabilitat interna. Des del punt de vista psicològic, la lectura és que davant situacions de canvi, les persones tendim a trobar l’equilibri de nou, és a dir, que tant el canvi com l’estabilització són dues constants innegables en la vida humana.

Per la seva banda, Darwin també s’apropava a aquesta idea en el seu procés de l’evolució, defensant que evolucionar no és més que tenir la capacitat d’adaptar-se a nous entorns.

En el canvi hi ha l’evolució

El psicòleg Jean Piaget teoritzava que la principal característica i, per tant, tret diferencial dels éssers vius, és justament aquesta capacitat d’autoregular-se. El nostre sistema, des de la part més biològica fins a la psicològica, és capaç de recuperar o restablir les estructures danyades. Per tant, un ésser viu és dinàmic i actiu per naturalesa, i canviar no és més que la resposta de supervivència del nostre cos en un intent d’adaptar-se a l’entorn. 

Piaget diferenciava dues formes d’adaptació: l’assimilació, que consisteix a incloure les novetats en els nostres esquemes ja definits. I l’acomodació, que modifica els esquemes per adaptar-los a les noves demandes. Passant la teoria a la pràctica, en l’era de la pandèmia podem haver-nos sentit identificats amb un sistema o altre segons el nostre comportament: hem incorporat els nous hàbits en la nostra rutina diària?, o bé,  l’hem modificat per crear-ne una de nova basada en el moment actual? 

Sigui quina sigui la nostra forma de posicionar-nos davant dels canvis, l’important és haver realitzat el procés d’adaptació. Això és el que ens pot salvar dels canvis constants: l’acció, fugir de la negació i l’estancament i obrir la possibilitat que cada canvi ens suposi un nou escenari prou reptador per obligar-nos a replantejar-nos-ho tot, sense més alternativa que evolucionar.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El món s’enfronta a una crisi alimentària. Els preus dels aliments s’estan disparant i els consumidors estan canviant els seus hàbits. La nova situació suposa alhora un repte i una oportunitat per a la indústria agroalimentària catalana.

L’IPC anticipat de setembre s’ha situat en el 8,9 %, sobretot per l’encariment dels carburants i aliments, segons l’INE. I plou sobre mullat si analitzem l’evolució dels preus de la cistella de la compra, tot i que la inflació interanual d’aliments i begudes no alcohòliques va ser del 6,2 %, disminuint dues dècimes en comparació al mes anterior. Cal destacar els elevats preus especialment les de productes bàsics com la carn, el pa, els cereals, els llegums, les hortalisses, la llet, el formatge i els ous.

La majoria de consumidors a Espanya han percebut aquests canvis i un 75 % ja han modificat els seus hàbits de compra, com indica una enquesta de la consultora McKinsey. Entre abril i maig, la meitat han provat alguna marca blanca, el 30 % han canviat de marca i el 26 % afirmen haver canviat de botiga o distribuïdor. Sens dubte, la principal causa és la cerca de millors preus.

A més, segons un informe de l’asseguradora Allianz, si els productors acaben traslladant al preu final dels aliments l’increment que han experimentat en els seus costos, sobretot per la pujada de carburants, electricitat i fertilitzants, la cistella de la compra s’encarirà enguany un 13 % a Espanya. Cal tenir en compte que actualment les llars europees ja dediquen de mitjana entre el 12% i el 25% dels seus ingressos, segons el país, a alimentació i begudes. Per tant, moltes economies familiars podrien veure’s ofegades.

Un estímul per al comerç de proximitat

El gran impacte del preu dels carburants en les cadenes de distribució pot suposar un impuls per al comerç de proximitat, com reflecteix l’informe “El sector agroalimentari a Catalunya”, elaborat per Acció i Prodeca. En aquest sentit, tant productors com distribuïdors hauran d’ajustar les seves estratègies per guanyar competitivitat.

La crisi alimentària suposa una oportunitat per al sector a Catalunya, tot i que també planteja riscos. Liderat per les indústries càrnies, el sector agroalimentari és un dels clars referents de l’economia catalana, ja que genera el 19,2 % del PIB, amb una facturació global de 43.088 milions d’euros. El sector primari suposa gairebé l’11 % del total; la indústria d’alimentació i begudes, el 70 %; i la indústria auxiliar, més del 19 %.

En el nou context, part dels productors i distribuïdors locals, sobretot els del sector primari, podran ampliar la seva quota de mercat a Catalunya, ja que els seus productes guanyaran competitivitat respecte als importats. De totes maneres, ningú pot passar per alt les grans tendències i reptes del sector que apunta l’informe d’Acció i Prodeca.

Tres àmbits d’actuació

Per començar, en el terreny mediambiental serà necessari tenir molt en compte la importància de la producció sostenible, basada en la bioeconomía circular i l’agricultura de precisió, o aspectes com la reducció del plàstic. La traçabilitat dels aliments permetrà identificar la seva sostenibilitat i assegurar-ne l’autenticitat.

També destaquen les oportunitats per a nous productes en l’àmbit de l’alimentació saludable. Això inclou productes que contribueixin a reduir la incidència de determinades malalties (diabetis, patologies cardiovasculars…), productes funcionals i l’àrea de la nutrigenética, que tendeix a personalitzar cada vegada més l’alimentació en funció de les característiques genètiques del consumidor.

Un tercer camp d’acció és el de la innovació. La tecnologia ha de facilitar el llançament de nous ingredients, additius i suplements alimentaris. D’altra banda, la implantació de la Indústria 4.0 en el sector hauria de permetre-li treure profit del ‘big data’ o la Internet de les coses.

Més dificultats per a les empreses exportadores

En general, les empreses amb major dependència de les exportacions seran les que més patiran per digerir els canvis en el mercat. Es podria dir que el sector agroalimentari català s’ha menjat el món en els últims anys, ja que les seves vendes a l’estranger s’apropen als 13.000 milions i suposen el 16% de les exportacions catalanes.

Per això, en alguns casos serà difícil que el creixement en el mercat interior pugui equilibrar la pèrdua de presència a l’exterior. Un clar exemple és el de la carn i els embotits, les exportacions del qual generen gairebé 4.600 milions d’euros (36% del total) i que està molt concentrat en el porcí.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El descens sostingut de les taxes de natalitat i el consegüent envelliment de la població estan provocant un declivi demogràfic global, especialment en països desenvolupats. Aquesta tendència genera preocupació perquè posa en qüestió la sostenibilitat del sistema socioeconòmic actual. 

Des dels anys cinquanta, a mesura que les societats s’han modernitzat, les taxes de fertilitat han anat disminuint. Els últims estudis suggereixen que aquestes continuaran caient en picat fins a finals de segle, la qual cosa donarà lloc a un profund canvi demogràfic que tindrà conseqüències globals.

El 2050, més de tres quartes parts dels països no tindran taxes de fertilitat prou altes per a mantenir la proporció de la seva població al llarg del temps. Es preveu que aquesta xifra augmenti fins al 97% el 2100, quan només sis de 204 països i territoris (Samoa, Somàlia, Tonga, Níger, Txad i Tadjikistan) tindran taxes de fecunditat superiors a 2,1 naixements per dona.

Així doncs, la major part del món s’acosta a un declivi natural de la població, conegut com a hivern demogràfic, en el qual el nombre de morts supera al de naixements. Això implica que hi haurà més gent gran que necessiti atenció, però menys persones joves que treballin per finançar les pensions i l’estat del benestar.

La crisi de fertilitat europea

En el cas europeu, el nombre de naixements ha caigut per sota dels 4 milions per primera vegada des de 1960, una de les taxes de natalitat més baixes del món. El 1990 va haver-hi 5,1 milions de naixements, l’últim any en què aquests van superar els 5 milions. Així mateix, la taxa de fertilitat també ha descendit, acostant-se a nivells de fa dues dècades.

Quant a l’Estat espanyol, té la segona taxa de fertilitat més baixa de tota la Unió Europea, només per darrere de Malta, segons dades de l’Eurostat. El 2022, la taxa espanyola era d’1,16 nens nascuts per dona, per sota de països com Itàlia (1,24) o Portugal (1,43), que també estaven per sota de la mitjana europea.

Tanmateix, les dades sobre l’evolució dels naixements facilitades per l’INE suggereixen que la caiguda de les últimes dècades podria estar arribant a la seva fi i que el 2024 podria suposar un punt d’inflexió per a l’estabilització, si no recuperació, de la natalitat a Espanya.

Un alarmisme infundat?

La població mundial ha assolit gairebé els 8.200 milions a mitjans d’aquest any i es calcula que creixerà en uns 2.000 milions en els pròxims seixanta anys, arribant a un màxim d’uns 10.300 milions al voltant del 2080. Encara que després s’espera que es redueixi fins als 10.200 milions, 700 milions menys del que es preveia fa una dècada.

És cert que el creixement o decreixement general de població no és l’única part de l’equació demogràfica que ens ha de preocupar: l’estructura per edats de la població, el desequilibri entre sexes, el procés accelerat d’urbanització, les enormes disparitats entre regions i la sostenibilitat ambiental són factors a tenir en compte si volem fugir d’una falsa dicotomia.

Els escenaris neoliberals més distòpics parteixen d’un sistema que ha fet del creixement econòmic continuat la seva estratègia reproductiva, deixant de banda la sostenibilitat ambiental i l’obligada reconfiguració del balanç de la vida laboral i familiar. Així mateix, part del fatalisme sorgeix del sector més conservador de la població que enyora el model de família tradicional i veu la immigració com una amenaça cultural.

De la mateixa manera que s’ha esvaït la justificació per la por a un creixement desbordat i sense límits de la població, l’alarmisme pel decreixement demogràfic i el descens de la natalitat possiblement es veurà amortit amb la realització que hi ha alternatives viables al model productiu actual, que en última instància poden ser beneficioses per al conjunt de la societat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La indústria de la moda és una de les més contaminants del planeta. Però es pot evitar? És la ‘slow fashion’ una solució? Es pot comprar de forma més sostenible? Ho debaten la presidenta de BASI Group, Nuria Basi, i la CMO de 11Onze, Gemma Vallet, en un nou Territori 17 de la Xarxa.

Un dels grans aprenentatges de la pandèmia és que podem gaudir de les nostres compres sense deixar de ser sostenibles. Però com fer-ho, en el cas de la moda? “Comprar amb seny, amb sentit comú i amb molta informació. El gran avantatge és que som els consumidors qui triem què volem comprar”, defensa Basi, que lidera una de les distribuïdores de moda més grans de la península Ibèrica i que dona servei a marques com Armand Basi, Lacoste o Cole Haan.

Funcionalitat, qualitat, durabilitat, necessitat… Hi ha diversos factors a tenir en compte a l’hora de triar la roba que lluïm. “Tal com deia la dissenyadora de moda britànica Vivienne Westwood, compra el que t’agrada, usa-ho i que et duri molt”, resumeix Basi. La presidenta de BASI Group és una gran defensora d’arreglar la roba i valora com les generacions passades tenien cura de les seves peces. 

“Ens estem equivocant si pensem que comprar roba nova és més barat que arreglar-la. La comprem, la fem servir, ens cansem d’ella i la llancem o, en el millor dels casos, la reciclem”, es queixa. Segons Basi, sovint tenim uns hàbits que tampoc hi ajuden: ens poden semblar molt pràctics, però que a la llarga no ho són, com deixar la roba dins la rentadora i no estendre-la fins al vespre que arribes a casa o fer servir productes de neteja que no són de qualitat i que malmeten el teixit.

Ser coherents, ser responsables

“És molt important que els productes vinguin amb una etiqueta de traçabilitat, per saber on s’han fabricat”, afirma Basi, que considera que aquest és un debat cada vegada més intens al món de la moda. La presidenta de BASI Group recorda, a més, que la sostenibilitat no només té a veure amb la qualitat del producte, sinó amb tots els processos socioeconòmics a través dels quals es fabrica la roba. 

I exemplifica la coherència en les compres amb un cas concret: “Si entrem a una botiga i ens trobem que una peça de roba només costa tres euros, val més que ens preguntem si tota la cadena de valor s’ha executat amb criteris de responsabilitat”, sosté. Al capdavall, tal com assegura Basi, es tracta de produir i consumir molt menys, però millor.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Un informe del Banc d’Espanya pronostica que les energies renovables podrien fer caure el preu de l’electricitat un 50% d’aquí a 2030. A més, preveu que la presència de les energies renovables sobre l’ús final d’energia representi el 42% del total del mercat.

En un estudi titulat “L’impacte de les energies renovables sobre el preu majorista de l’electricitat”, el Banc d’Espanya pronostica que les energies renovables podrien fer caure el preu de l’electricitat en un 50% addicional d’aquí a 2030 si es compleix el desplegament previst en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). 

“A més de contribuir a la transició climàtica, les energies renovables tenen un paper molt rellevant en la reducció dels preus a l’engròs de l’electricitat i aquesta rellevància previsiblement s’incrementarà en el futur”, assenyala informe.

Les energies eòlica i solar van passar de sumar el 26% del total de generació elèctrica durant el 2019, a més del 40% en els primers sis mesos d’enguany. El percentatge de demanda elèctrica cobert per renovables va assolir màxims del 47% en el segon trimestre de 2024.

A més, l’estudi mostra que el preu a l’engròs de l’electricitat va ser més d’un 40% inferior durant la primera meitat d’aquest any respecte al qual s’hauria observat de mantenir-se la capacitat de generació eòlica i solar en els nivells del 2019.

La importància dels factors externs

El BdE reconeix que, en qualsevol cas, el comportament futur d’aquests preus està subjecte a una considerable incertesa, en estar condicionat per l’evolució de diferents factors d’oferta o de l’adaptació de la demanda als nous nivells de generació renovable. En aquest context, precisa que els preus del gas natural encara tenen un efecte important en els preus del mercat, com s’ha vist amb la pujada de preus arran de les sancions imposades a Rússia.

Això no obstant, l’informe apunta que la predicció de la rebaixa del preu de la llum s’ha elaborat estan amb un interval de confiança d’entre el 45% i el 60%, en el supòsit que el preu del gas natural es mantingui en els nivells actuals i que no es redueixi el ritme d’execució dels ambiciosos projectes d’inversió previstos per a augmentar la capacitat de generació elèctrica renovable.

Per altra banda, els objectius climàtics marcats per la Unió Europea de reduir un 55% les emissions de CO₂ per a 2030 respecte al nivell de 1990, així com d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2050, continuaran tenint un efecte substancial en el preu als mercats a l’engròs. 

El BdE fa la reflexió que “sota el sistema marginalista vigent als mercats europeus, els preus de l’electricitat es fixen a partir de les ofertes de la tecnologia més cara necessària per cobrir la demanda de cada tram horari”. Per tant, “un augment de la generació d’energies renovables afectaria els preus a l’engròs en la mesura que desplaci a altres tecnologies de més cost marginal del mix energètic necessari per satisfer la demanda en determinats trams horaris”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les reivindicacions dels pagesos i agricultors, que s’emmarquen en un malestar a escala europea, posen el país davant d’un repte colossal. El de decidir si Catalunya ha de ser sobirana alimentàriament o ha de renegar de la seva pròpia terra. A 11Onze ho tenim clar: amb el menjar no s’hi juga.

Que el sector primari és essencial ho sap tothom, però sembla que de vegades ens n’oblidem. Per això els agricultors catalans, igual que els europeus, estan en peu de guerra. Les demandes són ben simples i es podrien resumir en una: tenir una mica de respecte per un sector que posa el plat a taula per a la Catalunya dels 8 milions. 

L’excés de burocràcia, l’asfíxia econòmica i la pressió reguladora són els cavalls de batalla d’uns pagesos que veuen que les males condicions del seu sector desincentiven el possible relleu generacional. Actualment, el pagès és un romàntic amb tractor. Gent que estima la terra i la treballa tot i que no s’hi guanya la vida. Les queixes d’haver de vendre per sota del cost de producció són endèmiques, i des de fa temps s’hi afegeixen la desprotecció dels agricultors davant dels intermediaris, les grans cadenes i la importació de productes d’altres països, que molt sovint no compleixen l’exigentíssima normativa que es demana als agricultors i ramaders europeus.

La grisor europea

La sobirania alimentària catalana està en qüestió, en part, per la xacra reguladora europea. La UE, governada des de la gris Brussel·les, empeny la seva enrevessada normativa cap a baix. El laberint burocràtic es llança cap al graó immediatament inferior de la cadena i va baixant per les administracions fins que cau de morros davant d’uns pagesos incapaços de gestionar l’absurda tirallonga d’ets i uts. Es demana a les persones més sàvies del món, les que saben crear menjar, que a més siguin oficinistes i recopilin dades i omplin formularis sens fi perquè pugin de nou la cadena i satisfacin la set de paperassa d’un buròcrata de Brussel·les.

El desembre de 2022 l’agricultor i diputat de Junts, Salvador Vergés, llegia al Parlament una llista de les gestions que s’exigeixen als pagesos. La tirallonga s’ha tornat a fer viral aquests dies arran de les protestes i, si no fos que tracta un tema tan seriós, faria riure.

🎙 Ahir, al Parlament, vaig fer una llarga interpel·lació a la Consellera reclamant-li q redueixi la paperassa i la burocràcia q ofega la pagesia. Aquí en teniu un 1r vídeo, on recomano als diputats q s’agafin fort a l’escó x aguantar el ruixat d tràmits d l’exemple q hi explico: pic.twitter.com/2flJLENVa8

— Salvador Vergés i… Tejero! (@vadorverges) December 22, 2022

La sequera i les prioritats

A tots els problemes habituals de la pagesia, enguany a més s’hi afegeix el de la sequera que viu tot el país. Els agricultors, per decisió del govern català, van ser dels primers a rebre les estocades de les retallades en el consum d’aigua. Mentrestant devien assistir, astorats, a una campanya turística d’estiu sense limitacions. I deuen continuar ben sorpresos, encara, veient la verdor dels camps de golf, observant les ingents fuites d’aigua declarades per l’ACA i adonant-se que les empreses envasadores d’aigua continuen extraient aigua dels rius. Els supermercats segueixen ben plens d’ampolles de plàstic plenes d’aigua tot i que produir ampolles de plàstic contamina i obliga a un consum extra d’aigua. Tot per comercialitzar un bé essencial que a d’altres els és negat. És ben normal, doncs, que els pagesos es preguntin fins quan ha de durar la broma?

Sobirania desoladora

Tot plegat deixa un panorama desencoratjador: el d’un país incapaç d’establir i gestionar les seves prioritats bàsiques. Si no som capaços de garantir la producció alimentària i l’aigua, què aspirem a ser? Per aquest motiu els agricultors redoblen la seva pressió, tot i que ja els rebés el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El president tot sovint penja a les seves xarxes vídeos on se’l veu fent receptes de cuina. És una manera distesa de mostrar-se davant del públic, però d’on són els ous que el Molt Honorable fa servir per fer el pa de pessic? D’on venen la farina, la mantega, la llet, la carn, les pomes o les carxofes? La resposta d’un polític urbanita seria ben simple: del supermercat. 

En una època en què sembla que Europa hagi donat l’esquena al sector primari per obsedir-se en l’economia de guerra, tot mirant a Rússia, des d’11Onze volem posar-nos al costat de la pagesia recordant, una vegada més, el risc de crisi alimentària al que ens enfrontem.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

És a l’estiu quan més persones ens apropem al mar i a la muntanya, i inconscientment ens posem novament a prova com a societat pel que fa a la manera de relacionar-nos amb la natura. Analitzar el nostre civisme ens ajudarà a mantenir l’esperit autocrític necessari per créixer en clau personal i col·lectiva. Si la natura ho és tot, el civisme també.

Sigui per pràctiques d’oci o per activitat industrial, a Catalunya en les darreres dècades han desaparegut un 54% d’espècies que viuen en rius i llacs, un 30% en zones agrícoles i prats i un 10% en boscos i matollars. Les conclusions d’aquest estudi, realitzat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, assenyalen actuacions humanes com l’alteració dels hàbitats naturals, l’explotació del sòl i el canvi climàtic, però la realitat és que tots podem contribuir-hi si duem a terme comportaments incívics o irrespectuosos en visitar espais naturals. 

La petjada de l’ésser humà

Sigui de vacances o passejant pel nostre entorn, segurament tots haurem presenciat comportaments incívics que posen en risc la mateixa natura i, fins i tot, la seguretat de les persones. Ens referim a actituds com fer soroll, embrutar l’entorn, deixar residus, molestar o perjudicar a la fauna, destorbar la tranquil·litat d’altres persones, i especialment dels residents locals, o comportaments de risc com fumar o encendre foc en zones amb risc d’incendi.

El nostre desig, com a turistes, és buscar llocs de tranquil·litat i on gaudir de la natura, però no sempre anirà d’acord amb les intencions de la resta de visitants. I si bé cadascú pot tenir conceptes diferents d’excursió, de pícnic o de tranquil·litat, hi ha límits com els residus o el soroll que travessen la línia del civisme en aquests espais.

Normes de convivència als Parcs Nacionals

En els darrers anys, pràcticament tots els parcs naturals de Catalunya han creat codis de conducta o recomanacions cíviques que tots els visitants han de complir amb un sol objectiu: preservar el territori. És el cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que acull anualment més de mig milió de visitants. Un nombre tan elevat de visitants pot posar en risc la biodiversitat de la zona, i fins i tot la mateixa seguretat dels excursionistes, si no es prenen les mesures correctes. Així doncs, què cal tenir en compte?

Abans de l’excursió

• En primer lloc informar-nos d’on anem, com és la zona, quina temperatura farà o quin recorregut volem seguir. Portar l’equip adequat serà clau per gaudir d’una bona experiència.
• Preparar els àpats en funció de la durada de l’excursió i sempre tenint en compte els residus que podrem generar, ja que els haurem de portar amb nosaltres fins que puguem reciclar-los adequadament.
• Si portem animals, dur-los lligats i cuidar la seva hidratació.
• Si accedim fins al parc amb vehicle propi, respectar els límits de velocitat i sense fer més soroll del compte. A l’hora d’aparcar, procurem fer-ho a les zones habilitades i senyalitzades.
• Utilitzar transport públic per accedir al parc sempre que sigui possible.

Durant l’excursió

• No sortir del recorregut marcat, així evitarem perdre’ns, però sobretot, evitarem trepitjar zones que no estan pensades per a visitants i que poden afectar a la fauna i la flora.
• Mantenir la distància de seguretat, tant entre vianants com entre ciclistes.
• No està permès banyar-se en rius i estanys, ja que tot i semblar-nos una activitat d’allò més natural, la realitat és que pot alterar i contaminar les aigües.
• Menjar a les zones habilitades. I si el recorregut no ho permet, procurar fer-ho sense deixar residus.
• Prohibit encendre foc. Una mesura que s’extrema en certes zones o períodes de sequera, però que és aplicable a totes les zones naturals. Per tant, ni gas combustible, ni encendre cigarretes està permès.
• No endur-nos res que no ens pertoqui. Ni pedres, ni plantes, ni molt menys fer activitats de caça. Si visitem l’espai, és per gaudir-ne tal com és.

Ètica i civisme, una aposta personal

En definitiva, complir els estàndards prèviament descrits no és més que un acte de civisme que, en cas de no sortir d’un mateix, s’haurà de complir per acatar la regulació vigent. Us recomanem llegir “Educar la convivència. La pràctica del civisme” del filòsof Francesc Torralba, un document breu que aprofundeix i ens fa reflexionar sobre la relació entre civisme i ètica.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La manca de pluges porta a reduir el subministrament d’aigua a molts municipis del nostre territori. Restriccions que afecten directament a l’agricultura, i en conseqüència, al bestiar. L’increment dels costos de producció i la pèrdua de collites per falta d’aigua tenen un impacte significatiu en l’augment de la inflació. Ens ho explica Sílvia Garriga, agent 11Onze.

L’escalfament del planeta provocat per l’activitat humana ha aguditzat la sequera, un mal endèmic dels països mediterranis. Un fet que queda palès en l’estat de les reserves d’aigua d’aqüífers i pantans del nostre territori. Catalunya acumula mesos de sequera i les reserves aigua han disminuït fins al 33%, gairebé a la meitat de l’any passat.

Les pluges i reserves hídriques són cabdals per a la producció agrícola, i tenen un impacte directe en els preus que paguem per productes al supermercat. Aquesta relació entre sequera i inflació no sempre és evident. Com apunta Garriga, “molts de nosaltres no hem estat conscients dels increments de costos de producció provocats per la sequera”.

A la pujada de costos de l’electricitat, combustible, fertilitzants, i pinsos, s’hi suma la pèrdua de conreus per la falta d’aigua, que deixen al sector agrícola sense marge de benefici. “Si es perden collites per la manca d’aigua, la demanda no disminueix, i s’ha d’importar producte que acabarà sortint més car per al consumidor”, explica Garriga.

Més de 500 municipis amb restriccions en el consum d’aigua

Catalunya està patint la sequera més greu des del 2008, quan les reserves d’aigua dels embasaments i conques internes van caure fins al 20%. Davant d’aquesta situació, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha vist obligada a decretar l’alerta per sequera a diverses zones del territori, aprovant limitacions en el consum d’aigua a més de 500 municipis. 

Als 301 que ja es trobaven en fase d’alerta, aquest dimarts s’hi van sumar els més de 100 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, que subministra la conca del Ter-Llobregat, i també als afectats per l’àmbit d’influència de l’embassament Darnius-Boadella.

Encara que no es preveu que la situació s’agreugi tant com per arribar a l’escenari d’excepcionalitat, moment en el qual les reserves baixen del 25%, tot dependrà de les pluges que puguin entrar durant el que queda de tardor. Els mapes de previsió meteorològica a llarg termini fan pensar que, de novembre a gener, hi haurà més pluja de la normal al litoral i a les comarques de Girona, però menys precipitacions de les habituals al Pirineu occidental.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

El Parlament Europeu dona llum verda a una llei sobre el dret a reparar reforçada amb l’objectiu de reduir els residus, facilitar les reparacions i estalviar diners als consumidors. La nova normativa obligarà els fabricants a arreglar un producte, fins i tot si ha esgotat la garantia legal.

Finalment, el Parlament Europeu va aprovar el 23 d’abril, per majoria absoluta amb 584 vots a favor, 3 en contra i 14 abstencions, la directiva sobre el dret a reparar que havia posat en marxa el novembre del 2020. Tanmateix, hi ha un termini de vint-i-quatre mesos per a aplicar-la, per la qual cosa no es farà efectiva de manera immediata al nostre país i es preveu que s’incorpori en la futura Llei de Consum Sostenible.

La nova normativa té com a objectiu reduir els residus, estendre la vida útil dels productes i facilitar les seves reparacions amb la finalitat d’avançar cap a una economia circular i estalviar diners als consumidors. En aquest sentit, obligarà els fabricants a arreglar un producte, fins i tot si ha esgotat la garantia legal.

A més, els fabricants hauran d’oferir recanvis i eines a un preu raonable i es prohibeix l’ús de clàusules contractuals o pràctiques informàtiques per a obstaculitzar les reparacions. Concretament, no podran impedir l’ús de recanvis de segona mà o impresos en 3D per tallers de reparació independents, ni negar-se a reparar un producte únicament per raons econòmiques o perquè anteriorment va ser reparat per tercers.

Facilitar les reparacions a un preu assequible

Una de les principals novetats és que el fabricant estarà obligat a dur a terme la reparació per un preu i en un termini raonables, fins i tot després de la fi del període de la garantia, a fi d’incentivar els consumidors a optar per reparar el producte en comptes de comprar-ne un de nou. 

En aquest sentit, s’introdueix el concepte de “garantia de qualitat”, segons el qual s’estén la garantia legal en dotze mesos si el consumidor decideix que es repari el producte. D’aquesta manera, una vegada expirada la garantia legal, el fabricant continuarà obligat a reparar productes domèstics comuns i tècnicament reparables, com ara rentadores, aspiradores i telèfons intel·ligents.

Així mateix, la directiva fixa que la reparació s’ha de fer de manera gratuïta o bé “a un preu raonable”, així com en un temps determinat. Fins i tot, preveu que el fabricant pugui oferir en préstec un aparell substitutori mentre dura la reparació. A més, estaran obligats a proporcionar recanvis durant un mínim de set a deu anys, segons el producte.

Aquestes mesures volen mirar d’evitar que la reparació d’un producte no sigui factible, ja sigui per la impossibilitat d’obtenir recanvis o per l’elevat cost d’aquestes. Addicionalment, estan pensades per donar una empenta al mercat dels productes recondicionats com una alternativa als nous productes.

Quan es començarà a aplicar a Catalunya?

Una vegada que Consell adopti formalment la directiva i s’hagi publicat en el Diari Oficial de la UE, els estats membres disposaran de 24 mesos per a incorporar-la a la legislació nacional. Es preveu que a Espanya s’incorpori en la futura Llei de Consum Sostenible, en la qual ja treballa el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

En el cas de Catalunya, ja fa dos anys que la llei general de defensa dels consumidors inclou mesures per protegir el dret a reparar dels consumidors. Per exemple, es va ampliar de dos a tres anys la garantia que cobreix qualsevol defecte de fàbrica.

Per altra banda, els serveis digitals (com ara subscripcions a serveis de reproducció de continguts audiovisuals per internet, serveis d’emmagatzematge en el núvol, etc.) i els continguts digitals (per exemple, arxius de música, videojocs, etc. descarregats digitalment), tenen una garantia legal de dos anys des de la data de subministrament.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!