Trucs per assegurar el teu compte cripto

Si ja operes amb criptomonedes a través de la plataforma Bitvavo que 11Onze Recomana, t’oferim 6 trucs per augmentar la seguretat del teu compte. Aprofita els consells i les promocions de Bitvavo i aprèn com funciona el món de les criptomonedes.

Durant aquest mes de juliol Bitvavo està oferint dues promocions per aquells usuaris que es donin d’alta a la plataforma. Però no només això, també ens dona idees per millorar la seguretat del nostre compte. T’ho expliquem a continuació:

1. Habilitar l’autenticació de dos factors. El primer pas per protegir el compte de Bitvavo és activar l’autenticació de dos factors (2FA). Així s’afegeix una capa extra de seguretat d’una manera ben senzilla: requerint un codi únic generat per una aplicació d’autenticació. Això dificulta notablement l’accés no autoritzat, per tant, és una magnífica barrera contra els hackers.
   Una altra cosa, si utilitzes una aplicació d’autenticació, d’aquelles que et reconeix a tots els dispositius, no sincronitzis els codis de Bitvavo amb el teu compte personal. Guarda’ls només al dispositiu.
2. Utilitza una contrasenya segura. Com pots crear una contrasenya forta? Doncs no és complicat, evita fer servir paraules comunes, frases o informació personal que pugui ser fàcilment endevinada. Sempre es recomana fer una combinació de lletres majúscules i minúscules, números i caràcters especials. Però, fes el favor, apunta-la en algun lloc, no te n’oblidis!
3. Mantingues la privadesa de la informació del teu compte. És una obvietat, però val la pena recordar-la i que mai comparteixis els detalls del teu compte Bitvavo amb ningú. Això inclou la teva contrasenya, la pregunta de seguretat i les claus API. A més, ves amb compte amb les estafes de phishing i els correus electrònics falsos que poden intentar robar la teva informació personal. Recorda, ni Bitvavo ni 11Onze et demanaran mai informació del teu compte a través de correu electrònic o d’una trucada telefònica.
4. Assegura el teu correu electrònic. El teu correu està vinculat a Bitvavo, per tant, seria bona idea que també en milloressis la seguretat. Per això pots activar l’autenticació de dos factors i comprovar regularment si hi ha filtracions de comptes. Hi ha eines per comprovar-ho com haveibeenpwned.com. També, una altra opció, és crear un correu electrònic només per a les teves gestions amb Bitvavo.
5. Utilitza el codi anti-phishing. Si actives el codi anti-phishing, s’inclourà a tots els correus electrònics generats automàticament enviats per Bitvavo. Amb aquest codi, pots comprovar si el correu electrònic procedeix realment de Bitvavo. Podeu canviar el vostre codi anti-phishing seguint les instruccions aquí. O mirant el vídeo que us enllacem aquí sota. 
6. Mira de mantenir-te informat. Consulta regularment els teus comptes, els blogs oficials i La Plaça. Això t’ajudarà a mantenir-te informat sobre qualsevol problema de seguretat o actualització a la plataforma.
7. EXTRA: Bloquejant la retirada de fons. Bitvavo també permet bloquejar absolutament les retirades de diners. D’aquesta manera només es pot operar en criptomonedes, però mai es poden treure els diners en euros. Això evita la possibilitat que algú pugui suplantar l’usuari i descarregar els diners. La plataforma neerlandesa explica en aquest article com bloquejar la retirada de dipòsits i com tornar-la a activar quan sigui necessari. 

Com utilitzar el codi anti-phising

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Quant ens gastem en productes de bellesa? Quina és la incidència de la cosmètica natural en aquest sector? Parlem de tot això i més amb Esther Vallès, cofundadora d’El Mirall Blau Perruquers, i amb Gemma Vallet, directora d’11Onze District, en un nou episodi de La Plaça de Territori 17.

Es consolida la recuperació de sector de la perfumeria i la cosmètica després del fre que va suposar la pandèmia sanitària. L’any passat es van facturar 9.205 milions d’euros, un 11,3% més que en l’exercici anterior, segons dades de l’Associación Nacional de Perfumeria i Cosmètica (STANPA).

El consum per càpita marca un nou rècord, aproximant-se als 185 euros per persona i any. Tanmateix, Esther Vallès pensa que la xifra real és molt més elevada, superior als 250 euros: “Crec que ens gastem una miqueta més, perquè cada vegada som més conscients que ens hem de posar productes de qualitat a la nostra pell.” De fet, les dades mostren que totes les categories de producte han crescut i superat els nivells prepandèmia per segon any consecutiu.

La cosmètica natural guanya espai en el mercat

La gent ha pres consciència dels avantatges dels productes cosmètics naturals. Cada vegada són més les persones que se sumen a la tendència a comprar cosmètics elaborats de manera artesanal i amb ingredients menys perjudicials per al medi ambient i la nostra pell.

Com explica Vallès: “Si fas servir un tipus de cosmètic que porti parabens i silicones, el que t’arregla per un cantó t’ho desarregla per un altre.” A més, es tracta de productes que són més sostenibles perquè estan elaborats amb ingredients d’origen vegetal, de manera que no generen residus químics agressius per al medi ambient.

Més enllà dels possibles beneficis de la cosmètica natural, la cofundadora d’El Mirall Blau apunta que els clients valoren, sobretot, l’honestedat i que els beneficis del producte siguin palpables. “Moltes vegades, els cosmètics moderns poden donar bons resultats immediats, però a la llarga t’estan perjudicant el cabell”.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Es consideren dipòsits de valor aquells actius, divises i mercaderies que no es devaluen amb el temps. L’or i altres metalls preciosos han estat històricament els dipòsits de valor per excel·lència, mentre que en les últimes dècades s’han fet evidents les grans deficiències de les monedes fiduciàries.

Com indica la Investopedia, “un dipòsit de valor és essencialment un actiu, mercaderia o divisa que pot guardar-se, recuperar-se i intercanviar-se en el futur sense que es deteriori el seu valor” quan l’intercanviem per productes o serveis: si avui equival a deu pomes, passat un temps haurem de poder intercanviar-lo per, com a mínim, deu pomes també.

L’or i altres metalls preciosos han estat considerats al llarg de la història els dipòsits de valor per antonomàsia perquè la seva vida útil és pràcticament il·limitada. I, si comprovem l’evolució del preu de l’or en les últimes dècades, veurem que una unça ha passat de cotitzar per sota dels 300 dòlars quan va entrar en circulació l’euro l’any 2002 a superar els 3.600 – 3.700 dòlars en l’actualitat.

En l’altre extrem, productes peribles com les pomes són pèssims dipòsits de valor perquè en pocs dies es descomponen i perden tot el seu valor. Tot i que determinats productes bàsics com els aliments poden pujar de preu temporalment en funció de la situació del mercat, el seu caràcter perible impedeix considerar-los dipòsits de valor.

Els diners moderns suspenen com a dipòsit de valor

Òbviament, l’euro i la resta de les monedes fiduciàries són dipòsits de valor molt deficients perquè no es revaloren al mateix ritme que els productes i serveis que permeten adquirir. Encara que les nostres monedes haurien de ser un dipòsit de valor raonablement estable, la inflació fa que el cafè que fa uns anys compràvem en un bar per un euro avui dia ens costi bastant més. Els nostres diners es deprecien dia rere dia.

Richard Nixon va posar fi al patró or l’any 1971, que fins llavors obligava als països del Fons Monetari Internacional (FMI) a mantenir un tipus de canvi fix respecte al dòlar i a la Reserva Federal dels Estats Units a recolzar la seva divisa amb or. Des de llavors, utilitzem monedes fiduciàries, és a dir, monedes que són de curs legal, però que no estan recolzades per cap bé valuós. Tots els bancs centrals poden fabricar diners segons la seva conveniència i el seu únic aval és la confiança dels ciutadans.

Com és lògic, si la quantitat de diners en circulació augmenta a un ritme més elevat que els béns i serveis que es poden adquirir amb ells, el desequilibri entre l’oferta i la demanda fa que s’apugin els preus. Per tant, els nostres diners es devaluen.

Una moneda raonablement estable és essencial per a la salut de l’economia. Una unitat monetària que funciona malament com a dipòsit de valor desincentiva l’estalvi i dificulta el comerç. Els seus efectes nefastos són evidents si donem un cop d’ull als casos d’hiperinflació que han viscut alguns països al llarg de la història.

Els metalls preciosos com a valor refugi

Al llarg de més de dos mil·lennis, moltes economies han utilitzat l’or i altres metalls preciosos com a moneda de canvi per la seva durabilitat, relativa escassetat i fàcil transport. A més, en les últimes dècades l’or ha tingut un paper important com a valor refugi. La seva demanda ha tendit a disparar-se en moments d’incertesa econòmica, com demostren les dades de l’any passat, el de major demanda des de 2011. La llarga experiència amb l’or permet avalar la seva capacitat per exercir com a dipòsit de valor a llarg termini.

En general, altres actius com els béns immobles, les obres d’art, les antiguitats o alguns objectes de col·lecció també han demostrat que poden tenir aquest rol. Tot i que el seu valor pot caure en moments puntuals, tendeixen a revaloritzar-se a llarg termini gràcies a una demanda més o menys constant i una oferta molt limitada.

El seu gran inconvenient respecte a l’or és que es tracta d’actius molt poc líquids: és difícil vendre’ls de manera immediata si volem fer-ho per un preu raonable. A més, aquests mercats exigeixen un bon coneixement i es ressenten especialment en les crisis econòmiques, quan més es tendeix a recórrer als dipòsits de valor.

I els criptoactius?

Més difícil és valorar si els criptoactius arribaran a considerar-se algun dia com a dipòsits de valor, ja que són massa recents. És cert que el bitcoin es basa en el principi d’escassetat, una característica pròpia dels dipòsits de valor: cada any es genera un número limitat de bitcoins i existeix un topall predeterminat. No obstant això, com tants altres criptoactius, el seu gran inconvenient és que manca d’un valor intrínsec. Gairebé tot el seu valor és ara com ara subjectiu, la qual cosa és terreny adobat per a la volatilitat.

Això sí, en la mesura que el bitcoin sigui acceptat de manera massiva com a mitjà de pagament i s’empri en un nombre creixent de transaccions, el seu valor s’enfortirà i augmentaran les probabilitats que arribi a ser un dipòsit de valor a llarg termini, més enllà de volatilitats puntuals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En un moment d’elevada incertesa econòmica, amb tensions geopolítiques globals, inflació persistent i una confiança minvant en les monedes fiduciàries, molts estalviadors es pregunten com protegir el seu patrimoni. I cada cop més, la resposta apunta en una direcció molt concreta: l’or.

Aquest metall preciós, amb milers d’anys d’història com a reserva de valor, torna a ocupar un lloc central en les estratègies de protecció financera. I no és casualitat. Més enllà del seu simbolisme, l’or ofereix una sèrie de característiques que el fan únic en temps d’incerteses.

L’or no és un actiu financer convencional. No depèn de cap emissor, no comporta risc de crèdit i no es pot crear arbitràriament, com sí que passa amb les divises. És un actiu tangible, escàs i universalment reconegut. Aquestes qualitats el converteixen en un refugi natural davant la inflació, la incertesa i els cicles econòmics adversos.

Quan les borses cauen, quan els bancs centrals imprimeixen diners a gran escala o quan el valor dels diners es dilueix, l’or manté —i sovint incrementa— el seu valor. I això és exactament el que està passant.

El moment actual

Durant els darrers quatre anys, el preu de l’or s’ha revalorat prop d’un 85 %, i només en el darrer any ha pujat més d’un 30 %. Es tracta d’una tendència clara i contundent, impulsada per la debilitat estructural del dòlar, la previsió de recessió als Estats Units i una inflació global que no s’ha pogut contenir del tot. Aquestes xifres no són promeses de futur: són fets que han cridat l’atenció tant d’inversors institucionals com de particulars.

Amb data d’agost de 2025, l’or cotitza prop dels 3.380 dòlars per unça, assolint màxims històrics. Paral·lelament, els bancs centrals —especialment el de la Xina— acumulen or mes rere mes, amb nou mesos consecutius de compres, en una clara estratègia per reduir la seva exposició al dòlar i blindar el seu sistema monetari.

També la demanda individual es manté elevada: a l’Índia, tot i el preu elevat, la compra de joies d’or continua sent massiva, reafirmant el metall com una reserva de valor familiar per excel·lència.

I què diuen les previsions?

Les principals entitats financeres internacionals apunten cap a una continuïtat de la tendència alcista en el valor de l’or durant els pròxims mesos i anys:

• HSBC preveu una mitjana de 3.215 $ l’unça el 2025, amb pics de fins a 3.600 $.
• Goldman Sachs va més enllà i estima que, si s’agreuja la recessió, podríem veure valors superiors als 3.800 $.
• J.P. Morgan apunta a una mitjana de 3.675 $ al quart trimestre d’aquest any, amb possibilitats reals de superar els 4.000 $ el 2026.
• D’altres informes, com el de WisdomTree, arriben a estimar un escenari extrem que podria portar l’or fins als 5.000 $ per unça si es desencadenen nous xocs inflacionaris o polítics a escala mundial.
  

Tot plegat dibuixa un escenari on l’or consolida el seu paper com a actiu estratègic per preservar valor i oferir estabilitat en carteres cada cop més exposades a riscos sistèmics.

I per als petits inversors?

Avui, invertir en or ja no és patrimoni exclusiu de grans fortunes ni de bancs centrals. Qualsevol inversor amb criteri i visió pot accedir-hi de manera segura i transparent, sense necessitat d’intermediaris opacs ni productes financers complicats.

Existeixen opcions accessibles per a tots els perfils: des de la compra directa de lingots o monedes, fins a la inversió fraccionada amb custòdia professional, o sistemes híbrids que permeten gestionar el teu or com un actiu patrimonial real, físic i assignat.

El més important no és només adquirir or, sinó com i amb qui ho fas. Els inversors més exigents busquen:

• Transparència contractual i preus clars.
• Or físic 100 % assignat, no paper ni promeses. 
• Custòdia segura i auditada, amb accés immediat al teu actiu si el necessites.
• Tracte personalitzat, amb acompanyament expert, no simples processos automàtics.

Invertir en or avui significa protegir el valor dels teus diners en un entorn on tot fluctua… menys el que és real. És una forma de diversificar amb seny, de refugiar-se sense renunciar al control, i de construir un futur sòlid sobre un actiu que ha resistit totes les crisis conegudes. L’or no canvia. Però la manera d’accedir-hi sí. I això ho canvia tot.

Un tancament amb perspectiva

Invertir en or no és cap moda passatgera ni una resposta impulsiva davant la por. És una decisió estratègica, arrelada en la història i avalada pels fets. En un món on la confiança en les institucions financeres es veu sacsejada, on les polítiques monetàries són cada cop més intervencionistes i on el valor dels diners es dilueix any rere any, l’or emergeix com una de les poques certeses tangibles que queden.

Aquest metall no promet rendiments espectaculars a curt termini. No ven la il·lusió d’un enriquiment ràpid. El que ofereix, però, és una forma sòlida de conservar valor, de garantir independència financera i de resistir els embats que ja estan transformant el sistema econòmic global.

Mantenir una part del teu patrimoni en or no és una aposta, és una assegurança. És blindar els teus estalvis davant escenaris que escapen al teu control: inflació desbocada, caigudes borsàries, crisi de deute sobirà, pèrdua de poder adquisitiu o canvis geopolítics imprevisibles.

A més, fer-ho ara, en un moment en què els bancs centrals acumulen reserves i el mercat consolida una tendència alcista, és actuar amb anticipació. No quan tot s’enfonsa, sinó quan encara tens marge per decidir.

Per això, si estàs pensant en com protegir el que has guanyat amb esforç, si no vols deixar els teus estalvis exposats a riscos sistèmics i vols començar a construir una estratègia patrimonial amb cara i ulls, l’or mereix un espai al teu horitzó. No és una resposta per a tothom. Però potser sí que és la resposta que tu estaves buscant.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

En un context econòmic cada cop més volàtil i inflacionari, les operacions a futur tornen a guanyar protagonisme. Tot i semblar un instrument modern i complex, les compres a futur són un mecanisme comercial amb milers d’anys d’història. Civilitzacions com l’egípcia o la romana ja pactaven preus per a mercaderies abans de la collita, protegint-se així de futures fluctuacions.

Avui dia, aquest sistema continua plenament vigent i sofisticat, especialment als mercats organitzats de futurs, com el Chicago Mercantile Exchange (CME) o l’Euronext. En aquests mercats, s’hi poden intercanviar tota mena d’actius: matèries primeres agrícoles (com blat, cafè, sucre o cotó), metalls preciosos (com l’or, la plata o el coure), fonts d’energia (com el petroli, el gas natural o l’electricitat), divises internacionals (dòlar, euro, ien…), així com índexs borsaris i altres productes financers derivats. 

La varietat d’actius negociables i la seva estandardització fan d’aquests mercats una eina fonamental per a empreses, inversors institucionals i governs que volen protegir-se contra riscos de preu, diversificar carteres o assegurar el subministrament de recursos estratègics.

Però, què és exactament una compra a futur?

Una compra a futur és un contracte entre dues parts que pacten, en el present, el preu d’un producte o actiu que serà lliurat o liquidat en una data futura. A diferència de la compra immediata, el lliurament físic o el pagament no es fa en el moment de la signatura, sinó més endavant, segons el calendari acordat.

Aquest tipus d’operacions es duen a terme en mercats regulats, amb normes estandarditzades que garanteixen la seguretat jurídica i financera de les dues parts. Per protegir l’acord, ambdues han de dipositar una garantia inicial (anomenada ‘marge’ o ‘margin’) que serveix com a compromís d’execució.

Posicions llargues i posicions curtes

Dins l’argot financer, els termes posició llarga i posició curta són fonamentals per entendre com funcionen les operacions a futur. Adoptar una posició llarga vol dir comprometre’s a comprar un actiu en una data futura determinada; en canvi, tenir una posició curta significa comprometre’s a vendre aquest actiu en aquell moment. Aquestes posicions no impliquen necessàriament la tinença física del producte —de fet, moltes vegades el contracte es liquida abans de la data de venciment per mitjà de compensació econòmica.

Aquest mecanisme permet que, tant els productors —que volen assegurar el preu de venda— com els compradors industrials o distribuïdors — que volen garantir un preu d’adquisició estable— puguin protegir-se davant la incertesa de mercat.

El contracte a futur ha d’incloure tota la informació essencial per ser executable:

• L’actiu o producte negociat (per exemple, 1.000 barrils de petroli brut).
• La quantitat concreta.
• El preu pactat (fixat en el moment de la signatura).
• La data de venciment o execució.
• La forma de liquidació (pot ser per lliurament físic o per diferència de preu).
• El lloc i les condicions de lliurament, en cas que hi hagi intercanvi físic de mercaderia.
  

Aquest sistema permet fixar condicions amb molta antelació, cosa especialment valuosa en sectors on els preus poden canviar radicalment en pocs dies.

Els avantatges de les compres a futur

• Estabilitat en temps d’inflació. En èpoques d’inflació o escassetat, les compres a futur són una eina de protecció contra la volatilitat dels preus. Empreses agrícoles, fabricants, distribuïdors o fins i tot inversors poden assegurar avui el preu d’un producte que necessitaran demà. 
• Planificació més fiable. Poder anticipar costos o ingressos facilita la planificació financera i logística, i redueix el risc d’imprevistos que poden afectar tota una cadena de subministrament.
• Accés àgil i cost moderat. El funcionament diari dels mercats de futurs assegura una alta liquiditat i una certa facilitat per operar o desfer posicions. A més, el cost inicial d’entrada (la garantia) sol ser relativament baix en comparació amb el valor total del contracte, cosa que permet moure grans volums amb menys capital.

Però també comporten riscos

Tot i els beneficis evidents, les compres a futur no són una fórmula màgica i comporten riscos significatius que cal tenir molt presents abans de fer qualsevol moviment:

• Risc de mercat: Si el preu real de l’actiu en la data de venciment resulta inferior al preu pactat, el comprador haurà de pagar més del valor actual, assumint una pèrdua. I a l’inrevés, si el preu puja i ets venedor, pots estar obligat a vendre per sota del preu de mercat. Això pot afectar de manera directa la rendibilitat de l’operació i, en casos greus, desestabilitzar el pressupost d’una empresa.
• Compromís contractual ferm: Els contractes de futurs no es poden trencar sense conseqüències. Un cop formalitzats, són vinculants, i incomplir-los pot comportar sancions econòmiques importants o pèrdues de la garantia dipositada. Per això és fonamental avaluar molt bé la capacitat de complir amb les condicions pactades abans de signar res.
• Complexitat tècnica: Els mercats de futurs són entorns molt especialitzats. Entendre com funcionen els mecanismes de liquidació, apalancament, garanties i ajustaments diaris requereix una formació prèvia sòlida. Operar-hi sense coneixement pot derivar fàcilment en decisions errònies o precipitades, especialment si es confonen amb operacions especulatives a curt termini.
• Volatilitat i apalancament: En alguns casos, els futurs es fan servir amb apalancament, és a dir, operant amb diners prestats o amb una garantia petita per un volum gran, fet que pot amplificar tant els guanys com les pèrdues. Una petita variació en el preu pot tenir un impacte molt gran sobre el resultat final de l’operació.

Un exemple senzill

Imagina’t una empresa de torradors de cafè que necessita grans quantitats de gra cada mes. Si tem una pujada de preus per culpa de fenòmens climàtics o inestabilitat geopolítica, pot optar per comprar cafè a futur. Pacta el preu ara, assegura l’estoc i evita sorpreses desagradables d’aquí a tres mesos.

Aquest mateix sistema s’utilitza arreu del món amb blat, petroli, sucre, gas, or o fins i tot energia elèctrica.

Una estratègia, no una aposta

Les compres a futur són molt més que una eina financera: són una estratègia de gestió del risc amb un gran potencial per protegir l’estabilitat econòmica d’una empresa o sector. En mans ben formades, permeten anticipar escenaris adversos, protegir els marges comercials, assegurar el subministrament i reduir la dependència dels vaivens del mercat.

Quan els preus fluctuen amb força —per causes com la inflació, tensions geopolítiques, desajustos logístics o sequeres—, aquest tipus d’operació pot marcar la diferència entre sobreviure o perdre el control dels costos. És per això que moltes grans empreses utilitzen els futurs com a element habitual dins del seu pla de previsió financera.

Tanmateix, cal recordar que no són una aposta ni un joc especulatiu per a qui no domini el terreny. Són una estratègia complexa que exigeix coneixement, rigor i disciplina. I com tota bona estratègia, no s’ha d’aplicar a cegues. Cal entendre-la, dimensionar-la i adaptar-la a les necessitats reals de cada negoci o operació.

Al capdavall, els mercats de futurs no ofereixen garanties absolutes, però sí una cosa molt valuosa: la capacitat d’anticipar, gestionar i mitigar el risc en un món cada vegada més impredictible.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Quan parlem d’or, parlem de valor. Però no tot l’or és igual: el que realment en determina el preu i l’ús és el grau de puresa. I aquí és on entren en joc dues maneres de mesurar-lo: els quirats (k) i les mil·lèsimes (‰).

Tot i que a les botigues de joieria sentim parlar d’or de 18 o 24 quirats, en el món de la inversió i la compravenda internacional, el sistema més habitual és el de les mil·lèsimes, una mesura molt més precisa.

Què vol dir la puresa de l’or?

La puresa de l’or indica la proporció d’or pur present en una peça respecte al total del seu pes. L’or pur —és a dir, sense barreja amb altres metalls— és químicament conegut com a Au i pertany a la família dels metalls nobles. Això vol dir que no s’oxida ni es degrada amb el temps, no reacciona fàcilment amb altres elements i té una resistència excepcional als àcids.

Aquestes propietats fan de l’or un metall especialment valuós, escàs i durador, però també massa tou per a alguns usos pràctics, com ara la fabricació de joies o monedes de circulació. Per això sovint es combina amb altres metalls com el coure, la plata o el pal·ladi, per augmentar-ne la resistència o alterar-ne el color.

Quirats: la mesura tradicional en joieria

El sistema dels quirats divideix la puresa en 24 parts. Així:

• 24 quirats (24 k): or pur (100%)
• 22 quirats (22 k): 91,6% d’or + 8,4% d’altres metalls
• 18 quirats (18 k): 75% d’or + 25% d’altres metalls
• 14 quirats (14 k): 58,5% d’or
• 9 quirats (9 k): 37,5% d’or

L’or de 18 quirats és el més habitual en joieria a Europa, ja que ofereix un bon equilibri entre qualitat, durabilitat i cost. En canvi, en països com l’Índia o els Emirats Àrabs Units, l’or de 22 quirats és més comú, especialment per peces tradicionals.

Mil·lèsimes: la mesura estàndard en la inversió en or

En l’àmbit de la inversió i la indústria, s’utilitza un sistema decimal molt més precís: les mil·lèsimes, que expressen la quantitat d’or pur per cada 1.000 parts.

• 999,9‰ (o “quatre noves”): or d’altíssima puresa, usat en lingots i monedes d’inversió. És el més proper a l’or pur real.
• 995‰: estàndard mínim per considerar un lingot com a “d’inversió” segons les directrius internacionals.
• 916‰: equival aproximadament a l’or de 22 quirats.
• 750‰: equival a 18 quirats.
• 585‰: equival a 14 quirats.

El 999,9‰ ja es considera or pur en els mercats internacionals. És el que trobem en lingots, monedes bullion i altres productes d’inversió reconeguts.

Com es presenta l’or d’inversió?

L’or d’inversió es comercialitza principalment en lingots i monedes. Els lingots poden pesar des d’1 gram fins a 1 kg o més, tot i que els formats més habituals en l’àmbit minorista són de 2,5 g, 5 g, 10 g, 20 g, 50 g i 100 g.

Les monedes bullion són emeses per bancs centrals o cases de la moneda oficials, i combinen valor de mercat amb una certa col·leccionabilitat. Exemples coneguts:

• Krugerrand (Sud-àfrica): 1 unça (31,1 g) d’or de 22 què
• Maple Leaf (Canadà): or pur 999,9‰
• Philharmoniker (Àustria): 999,9‰
• American Eagle (EUA): 22 què amb pes total d’una unça
• Britannia (Regne Unit): 999,9‰ des de 2013

Totes aquestes monedes han de dur gravades el pes i la puresa exactes, fet que garanteix la seva acceptació al mercat global.

I com s’aconsegueix l’or pur?

L’or no es troba a la natura en estat pur, sinó en forma de granets, vetes o barreges amb altres materials. Per convertir-lo en or d’inversió o d’alta qualitat, cal passar-lo per processos de refinament que poden incloure fosa a altes temperatures, processos químics amb àcids i posterior purificació.

Aquest or pur és el que es fa servir per fabricar lingots i monedes d’alt valor. Però en joieria, com ja hem dit, la puresa sovint es redueix expressament per motius tècnics o estètics.

Per què és important conèixer la puresa de l’or?

Saber si estem davant d’un or de 18 k, 22 k o 999,9‰ no és només una qüestió tècnica, sinó una garantia de valor, transparència i seguretat. Tant si el comprem com a inversió, com si es tracta d’una joia o herència familiar, identificar correctament la puresa ens ajuda a prendre decisions informades.

A més, en un món on l’or torna a guanyar protagonisme com a refugi davant la incertesa econòmica, conèixer el seu valor real és més rellevant que mai.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

És segur comprar or? Per què els inversors decideixen comprar-ne? En èpoques d’inestabilitat econòmica, en què el sistema financer i l’economia mundial trontollen, la compra d’or té més sentit que cap altre actiu. Ens explica per què Sara Casals, de l’equip de producte d’11Onze.

“L’or continua sent l’aposta més segura per protegir els nostres estalvis i, fins i tot, per obtenir-ne algun guany”, afirma Sara Casals. Això explica, segons l’experta de l’equip de producte, per què l’or representa una part importantíssima de les reserves estratègiques dels bancs centrals des de fa molts anys. “Cal deixar clar que quan parlem de seguretat en la compra d’or, parlem de l’or físic, i no com a inversió en fons digitals o mitjançant fons o accions en el sector de la mineria”, aclareix Casals.

L’or físic, diu, sempre tindrà valor i sobreviurà al pas del temps. “L’or és un valor refugi, degut a la seva capacitat de preservar la riquesa”, assevera la membre de l’equip de producte. Per tant, quan es preveu una pujada de la inflació, un dels actius preferits és l’or, que, a més, té una gran liquiditat. En vols saber més? Acaba de veure el vídeo de sota!

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

El paper de l’or com a actiu indispensable per diversificar i reduir el risc d’una cartera d’inversions enfront de la incertesa econòmica està més que demostrat. Tanmateix, segons una anàlisi feta pel Consell Mundial de l’Or, la seva capacitat de proporcionar rendibilitat a llarg termini és més elevada del que generalment se sol assumir.

Encara que generalment es percep com una opció conservadora per reduir el risc de les nostres inversions i que la seva funció principal és la de dipòsit de valor, un informe elaborat pel Consell Mundial de l’Or (WGC) conclou que les anàlisis tradicionals dels rendiments de l’or deixen de banda alguns factors importants que revelen una rendibilitat a llarg termini millor del que se sol pensar.

Segons el WGC, existeixen marcs per a estimar la rendibilitat de l’or a llarg termini, però manquen d’un enfocament sòlid que s’ajusti a les hipòtesis del mercat de capitals per a altres classes d’actius. Aquestes estimacions estan estretament correlacionades amb el nivell general de preus mesurat per l’índex de preus de consum (IPC). D’acord amb aquesta premissa, la rendibilitat esperada de l’or a llarg termini sol oscil·lar entre el 0% i l’1%.

No obstant això, l’anàlisi feta per l’organisme conclou que, si bé els estudis existents són rics en informació, amb freqüència es basen en dues pautes que, en la seva opinió, “caracteritzen erròniament a l’or i han portat a conclusions esbiaixades”. 

El Patró Or i la inversió financera

Per començar, gairebé tots els models utilitzen dades de períodes amb patró or. Tot i que el Consell Mundial de l’Or accepta que per norma general és millor tenir tantes dades històriques com sigui possible, en analitzar els preus de l’or, la cronologia més llarga esbiaixa les dades perquè durant la major part del segle XX el preu de l’or el fixaven els bancs centrals.

“Encara que el seu rendiment històric durant els períodes del Patró Or és una referència interessant, el més important és la seva estructura de mercat i el seu comportament després de 1971”. Per tant, a fi d’evitar aquest biaix, l’organisme utilitza dades a partir del 1971 per fer la seva anàlisi. 

L’altre factor que pot provocar que l’anàlisi del comportament a llarg termini de l’or sigui poc fiable és que els models solen assumir que la inversió financera impulsa gairebé exclusivament la demanda, ignorant altres factors importants d’aquesta. Segons l’estudi, la inversió financera representa un percentatge relativament petit de la demanda en relació amb les reserves d’or existents, mentre que altres fonts són més importants a llarg termini.

En conclusió, fent servir aquest model revisat que proposa el Consell Mundial de l’Or, la rendibilitat de l’or ha estat molt millor en els últims cinquanta anys del que suggereixen les anàlisis convencionals, amb una mitjana anual del 8%. El mateix model preveu una rendibilitat mitjana anual del 5,2% durant els pròxims quinze anys.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Preciosos 11Onze compta amb or físic en estoc i, per donar la benvinguda a l’estiu, engega Dies Preciosos. Compra or en condicions especials, fins a exhaurir existències.

Durant 15 dies Preciosos 11Onze ofereix l’or que té en estoc amb condicions exclusives. Durant aquest període serà possible comprar or sense haver de pagar cap mena de cost de gestió. 

També hi ha avantatges afegits per a les dues modalitats de compra d’or físic, deixant-lo en custòdia o rebent-lo a domicili. Pels que vulguin deixar l’or en custòdia podran fer-ho sense haver de pagar la custòdia del primer any, mentre que pels que vulguin l’or a domicili el rebran sense haver-ne de pagar els costos d’enviament amb personal de seguretat.

Totes aquestes condicions s’afegeixen al fet que Preciosos 11Onze ofereix l’or a un preu molt competitiu respecte al que es pot trobar al mercat, ja que compta amb un mercat secundari de compravenda d’or dins la seva comunitat. Aquesta campanya tindrà una durada de 15 dies o fins a exhaurir existències. Per posar-se en contacte amb l’equip de Preciosos 11Onze es pot fer a través d’aquest enllaç.

Or Físic: El refugi daurat en temps de tempesta geopolítica 

El preu de l’or físic, l’actiu tangible que ha fascinat la humanitat durant mil·lennis, no para de batre rècords. En un any ha passat de costar 69 € el gram a rondar els 95 €, un increment del 40% del seu valor, i no hi ha indicis que la pujada s’hagi de moderar. El metall daurat viu una època daurada gràcies a un còctel explosiu d’inestabilitat geopolítica, por a la inflació i la recerca frenètica d’actius segurs per part d’inversors i bancs centrals.

El món és un polvorí. El conflicte a Ucraïna entra al seu quart any, amb tensions que continuen ben roents. La d’Israel a Gaza, sumada als atacs contra Iran, han elevat el risc d’una conflagració regional més àmplia a l’Orient Mitjà. Això, afegit a les tensions creixents entre Estats Units i Xina desencadenades per la guerra aranzelària de Donald Trump, i a la incertesa política en nombroses regions, ha provocat una fugida cap a la seguretat.

Històricament, l’or ha estat una de les millors garanties contra la inflació a llarg termini. Tot i que la inflació s’ha moderat en els darrers mesos, el Banc Mundial ha alertat dels riscos de volatilitat en els preus de les matèries primeres i de pressions inflacionàries persistents en un entorn geopolític fragmentat. És en aquest moment quan el poder adquisitiu de les monedes fiduciàries disminueix i el valor de l’or tendeix a pujar, assenyala un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) que analitza l’efectivitat de les cobertures inflacionàries. Així doncs, donades les tensions geopolítiques esmentades (que afecten l’oferta energètica i de matèries primeres), la persistència de pressions en les cadenes de subministrament i els elevats nivells de deute públic, molts economistes temen un nou episodi inflacionari.

Un metall brillant en un món fosc

L’ascens imparable del preu de l’or físic és un símptoma clar dels temps que vivim: un món ple de tensions, incertesa i por a la pèrdua de valor dels diners. La combinació letal de conflictes armats, rivalitats entre grans potències i la persistència de l’amenaça inflacionària converteixen el metall daurat en el refugi preferit tant pels grans bancs centrals com pels inversors particulars que busquen protegir els seus estalvis. Mentre la tempesta geopolítica i econòmica no s’apaivagui, l’or físic encara brilla com l’àncora més sòlida en un mar agitadíssim. En aquest context, cal considerar la seva adquisició com a part d’una estratègia de protecció del patrimoni. Per tant, això deixa de ser una opció exòtica per convertir-se en una mesura de prudència financera cada vegada més estesa.

Si vols aprofitar els Dies Precisos per protegir els teus estalvis, posa’t en contacte amb Preciosos 11Onze.

L’or és considerat tradicionalment com el millor actiu per protegir-se de la inflació, una mesura fiable de cobertura contra el risc de perdre poder adquisitiu. Tanmateix, alguns inversors consideren els bons governamentals com una alternativa més segura on invertir els nostres diners davant la incertesa dels mercats. Analitzem els avantatges i desavantatges d’aquestes dues opcions.

Les compres d’or durant els últims tres anys han tingut un rendiment estel·lar amb màxims històrics pels inversors i han vist una pujada del 40% del seu valor. La condició d’actiu refugi, generalment atribuïda a l’or, s’ha confirmat gràcies a la incertesa causada per la pandèmia i a la subseqüent inflació, que ha penalitzat la rendibilitat d’altres actius. Un cop més, l’or ha proporcionat una valuosa cobertura enfront d’un futur incert.

Alguns economistes argumenten que l’or només augmenta en valor quan una moneda es devalua o en un context d’inflació elevada, i que no ofereix retorns adequats en altres escenaris de mercat. Mentre que és cert que l’or tendeix a augmentar de valor en èpoques d’inestabilitat financera o de devaluació de la moneda, no són els únics factors que incrementen la seva valoració per sobre de la mitjana. Per exemple, en el període des del 2013 fins al 2020, la inflació va ser molt baixa, i els efectes més nocius de la crisi i la inestabilitat econòmica ja s’havien superat a gran part del món, això no obstant, el valor de l’or va augmentar de manera constant.

Tanmateix, hem de tenir en compte que, si ens decantem per invertir en or a través d’un fons d’inversió o ETF, no tindrem possessió del metall preciós, fet pel qual perd gran part del seu valor intrínsec, i és un model que dona més versatilitat, però exigeix uns coneixements borsaris bàsics que requereixen intermediaris professionals del sector. Quan compres or físic, ets propietari del metall, mentre que invertint en or digital el que tens és un dret o una opció. A més, com que no es tracta d’un apunt comptable, no pot suspendre pagaments. A diferència d’altres actius financers, l’or sempre el podem tenir a mà.

Bons governamentals

L’atractiu més gran de comprar bons governamentals és que tenim assegurada certa rendibilitat, positiva o negativa, de la inversió. Això pot semblar contradictori, perquè de tota la vida, quan algú li presta diners a una altra persona, li cobra un interès i, per tant, a priori pot costar d’entendre que alguns bons cotitzin amb rendibilitat negativa.

Aquesta aparent incoherència és deguda al fet que alguns grans inversors busquen seguretat en valors refugi, com els bons governamentals, durant èpoques de turbulència dels mercats financers. La crisi del 2008, amb la fallida de Lehman Brothers i altres bancs, va posar de manifest que el Fons de Garantia de Dipòsits, que a Espanya cobreix 100.000 euros per client i entitat, no és res més que un premi de consolació, si parlem de dipòsits de milions d’euros.

Per tant, quan parlem de grups d’inversió amb grans quantitats de diners pot ser preferible comprar bons de països amb la màxima qualificació creditícia (AAA), fins i tot quan ofereixen una rendibilitat negativa, ja que, a diferència dels bancs, això ens garanteix la gran totalitat del nostre actiu. Tanmateix, pot haver-hi un motiu especulatiu: comprar deute amb rendibilitat negativa tot esperant que aquesta rendibilitat baixi encara més, de manera que el preu dels bons pugi.

Aquest és un escenari poc aplicable a l’inversor mitjà o petit, que tendeix a comprar títols emesos amb un valor nominal i que paga un interès determinat explícit sobre la inversió, trimestralment, semestralment o al venciment. I que, així i tot, també poden cotitzar al mercat borsari per oferir als inversors la possibilitat de vendre o comprar abans del seu termini.

Seguretat i rendibilitat

Abans d’invertir hi ha molts factors que hem de tenir en compte a l’hora de decidir quin actiu financer és el més adequat per a nosaltres. I és vital avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió. Per norma general, com més rendibilitat té una inversió, més risc comportarà. I a la inversa: si volem una inversió molt segura, tindrem una baixa rendibilitat.

Els metalls preciosos, especialment l’or, trenquen una mica aquesta norma, amb rendibilitats molt elevades en temps de crisi econòmica, atesa la seva condició de valors refugi, i amb preus relativament estables quan hi ha menys demanda en èpoques de creixement econòmic. Però sempre mantenint una tendència a l’alça a llarg termini, que també bé acompanyada d’una gran liquiditat gràcies al seu valor intrínsec.

Per altra banda, el binomi rendibilitat-risc és evident si parlem de bons governamentals. Uns valors de renda fixa emesos per governs, i que són considerats lliures de risc sempre que estiguem parlant de països desenvolupats amb economies segures i solvents, i amb una probabilitat pràcticament inexistent que deixin de pagar els seus creditors. Tanmateix, sempre acompanyats de rendibilitats relativament baixes o inclús negatives en el cas d’Alemanya.

Aquesta baixa rendibilitat es pot veure afectada per la inflació, si tenim en compte que els cupons que paguen la renda fixa són nominals en el temps. Per tant, davant d’un augment de la inflació, baixa el seu valor real i la rendibilitat d’aquesta renda fixa també és menor. Aquest és un escenari on la compra d’or ens ofereix una millor protecció inflacionària, gràcies a una més elevada rendibilitat, tot mantenint una alta seguretat i liquiditat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.