Quan penses en maneres de gestionar el teu patrimoni, segur que t’ha passat pel cap invertir en empreses estrangeres, però ho has descartat de seguida, perquè no veies clar com fer-ho. Invertir a l’estranger pot ser una tasca complicada. L’agent 11Onze Amadeu Vilaginés ens en fa cinc cèntims.

En un món globalitzat com el que vivim, és normal que cada vegada hi hagi més persones que vulguin invertir a l’estranger. I la tendència va a l’alça. Pot ser que veiem potencial en un sector poc implantat en el nostre país, però que, per contra, a Alemanya o als Estats Units té molt de pes, motiu pel qual se’ns desperta l’interès. Per desgràcia, no tot és tan fàcil: un procés que podria ser senzill, com és comprar les accions d’una empresa, en un mercat diferent del nostre pot ser un repte ple d’entrebancs.

I per què ho és tant, de complicat, sobretot per als inversors particulars? Doncs per moltes raons. El primer motiu que ho dificulta són les comissions. “El més normal és que el nostre ‘broker’ ens cobri unes comissions força més altes per invertir a l’estranger que a Catalunya”, argumenta l’agent. A més, i depenent del país en el qual vulguem invertir, haurem de tenir en compte molts altres factors com el canvi de moneda, la volatilitat del mercat, la legislació i seguretat jurídica de cada país, entre altres. 

ADR i GDR, certificats d’inversió

Per solucionar totes aquestes dificultats, s’empren els anomenats ADR, les sigles d’‘American Depositary Receipt’ (o, en català, rebuts de dipòsit americà); o la seva versió global, els coneguts GDR (‘Global Depositary Receipt’). Però, què són? “Ambdós són certificats emesos per bancs i que representen les accions d’una companyia estrangera, però que al mateix temps està cotitzant en la nostra borsa local”, explica Vilaginés. En el cas dels ADR, a la borsa dels Estats Units. I, en el cas dels GDR, a les borses de la resta del món.

Aquests certificats faciliten molt la vida dels inversors. “Si uns inversors americans volen invertir en una empresa xinesa, en lloc de complicar-se la vida fent-ho directament a la borsa de Xangai, pagant moltes comissions i veient-se exposats al canvi de divisa, poden simplement comprar un ADR xinès a la borsa de Nova York”, detalla l’agent. D’aquesta manera, a més, es cotitzaria en dòlars americans. 

No obstant això, no tot són avantatges. Els ADR no deixen de ser uns certificats emesos per entitats financeres i, per tant, no són exactament accions de l’empresa a invertir. “Això implica que alguns no permeten votar a les juntes d’accionistes i també pot haver-hi problemes de liquiditat en comparació amb la inversió a empreses locals”, alerta Vilaginés. Per això, és important invertir amb molta cura, i sempre amb l’assessorament d’un expert. Vols saber més sobre invertir a l’estranger? Acaba de veure el vídeo de sota!

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!