11Onze Business i la depreciació de l'euro

L’euro s’ha depreciat un 15% el darrer any, cotitzant a mínims que no s’havien vist en dues dècades. Això intensifica la pressió inflacionista i encareix els costos de moltes empreses catalanes que operen en l’àmbit internacional. Amb 11Onze Business el teu negoci tindrà un compte multidivisa que et permet protegir els teus diners davant la caiguda de l’euro.

L’índex de gestors de compres, PMI (Purchasing Managers’ Index), un indicador macroeconòmic per mesurar cap on es mou l’economia europea, assenyala que la preocupació al voltant de la conjuntura econòmica actual segueix augmentant i la confiança empresarial cau fins als nivells vistos en plena crisi sanitària.

Tanmateix, el PMI apunta que la creixent caiguda de l’activitat empresarial fa inevitable que la zona euro entri en recessió. Una desacceleració econòmica que sembla imparable donada la complicada situació geopolítica actual. Aquesta por a una recessió econòmica, esperonada per la pujada dels tipus d’interès dels bancs centrals per combatre la inflació, està fent minvar el valor de l’euro envers divises més estables com el dòlar.

Paral·lelament, el sabotatge als gasoductes Nord Stream 1 i 2 han frustrat qualsevol esperança d’alleujar la crisi energètica mitjançant la renegociació dels llaços comercials amb Rússia. Ha desaparegut, per tant, l’únic as a la màniga que tenia Europa per fer front a la pujada de preus imparable del gas liquat importat des dels Estats Units, cosa que desestabilitza encara més l’economia europea i el valor de l’euro.

Diversificar divises davant la davallada de l’euro

En aquest context, la debilitat de l’euro s’ha vist reforçada per la inusitada fortalesa del dòlar, amb la moneda europea arribant a cotitzar per sota del dòlar. Tanmateix, és molt possible que la Reserva Federal no tingui més remei que seguir apujant els tipus d’interès per controlar la inflació i, com a conseqüència, afeblint altres divises.  

Tot i que la caiguda de valor de l’euro enfront del dòlar beneficia les exportacions d’algunes empreses, oferint l’oportunitat d’expandir-se a altres mercats, la forta dependència d’Europa en hidrocarburs cotitzats en dòlars ha disparat el valor de les importacions de productes energètics, agreujant el dèficit comercial en la Zona Euro.

En una conjuntura d’alça del tipus de canvi, aquelles empreses que tenen diners o inversions en moneda estrangera en poden sortir beneficiades. El compte d’11Onze Business et dona accés al mercat Forex, així com l’opció d’obrir subcomptes multidivisa per diversificar el risc del tipus de canvi nominal entre dues o més divises.

Per exemple, si al gener haguéssim canviat 10.000 euros a dòlars, n’hauríem obtingut 11.298. I ara, aquests dòlars han pujat de preu, de manera que si els tornéssim a canviar ara ens en donarien 11.568 €. 10.000 € s’haurien convertit en 11.568 €, aportant un increment del 15,68%. D’aquesta manera assoliríem doble protecció: respecte a la davallada de l’euro davant del dòlar, i enfront de la pèrdua de valor d’un 9,1% causada per la inflació prevalent.

El compte d’11Onze Business et permet operar de manera senzilla i intuïtiva amb 28 divises arreu del món, i així evitar tenir els teus diners immobilitzats en euros. Això et facilitarà enviar diners a un tipus de canvi molt competitiu, sense comissions ocultes, i amb visualització en temps real dels pagaments oberts per l’empresa.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Tot i que l’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney, va arribar a afirmar que ningú va veure venir la gran crisi financera de 2007-2008, la veritat és que l’economista Nouriel Roubini havia advertit en 2006 que ens encaminàvem cap a una “profunda recessió”. Ara preveu una altra recessió “llarga i lletja”, que pot convertir-se en la pitjor catàstrofe econòmica de la nostra vida si no prenem les mesures adequades.

Recuperar una taxa d’inflació del 2 % sense un aterratge brusc de l’economia serà una “missió impossible”, segons l’economista Nouriel Roubini. Per això, adverteix que no ens enfrontem a “una recessió curta i superficial, sinó que serà severa, llarga i lletja”, i podria implicar un enfonsament de fins al 40 % en els valors de la Borsa.

Roubini, que es va guanyar l’apel·latiu de Dr. Doom (Dr. Catàstrofe) per predir l’esclat de la bombolla immobiliària i la consegüent recessió en la primera dècada d’aquest segle, porta temps alertant sobre els elevats ràtios d’endeutament de particulars, empreses i governs, la qual cosa impossibilitaria un aterratge suau de l’economia.

Segons ell, a mesura que els tipus d’interès pugin, cada vegada més llars, empreses, bancs i països zombis “cauran”. En economia, s’ha popularitzat el terme “zombi” per a referir-se sobretot a institucions i empreses que sobreviuen de manera artificial a base de la injecció de préstecs, sense els quals s’haurien de declarar en fallida.

La inevitable pujada de tipus

Aquest economista donava per feta la pujada de 75 punts bàsics que es va acordar en la reunió de setembre de la Reserva Federal dels Estats Units. I preveu pujades de com a mínim 50 punts bàsics per a les reunions que se celebraran al novembre i al desembre, la qual cosa situaria els tipus d’interès dels Estats Units a finals d’any com a mínim entre el 4 % i el 4,25 %. Si la forta inflació persisteix, els tipus podrien arribar fins i tot a fregar el 5 %.

Amb aquestes taxes d’interès, cada vegada més empreses seran incapaces de finançar-se o fer front als crèdits ja concedits. Serà la gota que fa vessar el got per a moltes companyies que en l’actualitat s’enfronten a un augment considerable dels costos de producció, pertorbacions en la cadena de subministrament i un descens clar de la demanda.

De fet, el Dr. Doom identifica en el llibre ‘Megathreats’ una sèrie d’amenaces per a les empreses i l’economia en l’actualitat. Entre elles, es troben l’envelliment de la població, el proteccionisme, les restriccions migratòries, la deslocalització de fàbriques d’Àsia a Europa i als Estats Units, la rivalitat entre els Estats Units i la Xina, el canvi climàtic i les pandèmies recurrents.

Sense marge de maniobra

En aquest context, Nouriel Roubini considera que molts països seran incapaços d’aplicar mesures d’estímul fiscal per a contrarestar la recessió. D’una banda, l’excés de deute fa que molts governs s’estiguin quedant “sense bales fiscals”. I, per una altra, es corre el risc que els estímuls sobreescalfin la demanda agregada, la qual cosa seria contraproduent per al control de la inflació.

En definitiva, aquest professor d’Economia en la Universitat de Nova York pronostica que entre finals de 2022 i finals de 2023 confluirà el pitjor de les dues últimes grans crisis: haurem de fer front a una estagflació com la viscuda en la dècada de 1970 i patirem les conseqüència dels impagaments d’un deute massiu, com va succeir en la crisi de 2007-2008.

Així com en aquesta última crisi les hipoteques i els bancs van ser els més afectats, Roubini considera que en la recessió que ens ve al damunt la baula més feble seran les empreses i la banca en l’ombra, que en molts casos “implosionaran”. Davant aquesta possible crisi empresarial, l’economista recomana “ser lleuger en accions i tenir més efectiu”.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Els engranatges econòmics grinyolen cada vegada més. L’augment del preu de l’energia està disparant els costos de producció, mentre que la inflació desbocada està frenant el consum i l’increment dels tipus d’interès encareix els crèdits per a empreses i famílies.

Agost va ser el mes amb l’electricitat més cara de la història a Catalunya, ja que el preu mitjà en el mercat majorista va ser de 307,80 euros/MWh, segons dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE). I això malgrat aplicar-se l’excepció ibèrica des de juny a Espanya i Portugal, que ha desacoblat el gas del mercat majorista de l’electricitat per reduir el preu de la factura elèctrica. En definitiva, en un any l’electricitat s’ha encarit un 190% i el preu ha pujat un 585% respecte a fa dos anys.

Els preus de tots els combustibles s’han disparat per la guerra a Ucraïna i països com Alemanya o Països Baixos ja han hagut de recórrer al carbó per compensar en part els problemes amb el subministrament de gas i petroli.

L’encariment de l’energia fa que els costos de producció de les empreses creixin exponencialment en tota Europa. L’Índex de Preus Industrials (IPRI), que mesura l’evolució dels preus dels productes fabricats i venuts a l’Estat espanyol en la primera etapa de la seva comercialització, indica que al juliol de 2022 van ser un 40% més cars que l’any anterior. D’aquest increment, més de la meitat es deu directament a l’augment del preu de l’energia. I, a Alemanya, les dades d’agost reflecteixen un encariment del 45% en els preus industrials respecte al mateix mes de 2021.

En aquesta situació, les empreses es troben davant la disjuntiva de traslladar l’augment de costos al consumidor final, amb la qual cosa corren el risc de perdre vendes, o reduir els seus marges, amb la qual cosa també surten perdent. En definitiva, no hi ha una decisió bona, la decisió òptima és la menys dolenta.

Una inflació de dos dígits

Un segon problema que tenalla l’economia és la inflació desbocada. A Catalunya, la variació interanual es va situar a l’agost en el 10,2 %, amb el que assolia per segon mes consecutiu un increment de doble dígit.

A més de l’energia, els preus dels aliments també s’han disparat, sobretot pels costos dels combustibles i els fertilitzants, que podrien augmentar enguany fins a un 70 %. Globalment, es preveu que els preus de les matèries primeres agrícoles augmentin un 18 % al llarg de l’any. I els increments estan afectant especialment productes de primera necessitat com els tomàquets, la carn, l’oli o la llet.

L’escassetat sostinguda d’aliments i els seus elevats preus podrien dur a milions de persones a problemes de desnutrició i generar revoltes populars. De fet, a Sri Lanka i el Perú ja s’han produït disturbis i països com Turquia o Egipte podrien seguir els seus passos.

Tot i això, no tota la responsabilitat de l’augment de la inflació correspon als aliments i l’energia, que són els productes amb valors més volàtils: la inflació subjacent, que no té en compte aquestes categories de productes, ja frega el 6 % a Catalunya.

Per descomptat, a més de devaluar els nostres estalvis, l’increment de la inflació suposa una pèrdua de poder adquisitiu per als ciutadans, la qual cosa llastra el consum i encongeix una mica més el mercat per a les empreses. Així, una segona llosa cau sobre el teixit productiu.

Tipus d’interès a l’alça

Davant l’escalada inflacionària, la majoria de bancs centrals s’han vist obligats a apujar els tipus d’interès per refredar l’economia, empesos per l’agressiva política monetària dels Estats Units, que acaba de pujar-los un 0,75 % per tercer cop enguany. I això tradicionalment ha portat associades més dificultats a Europa i crisis financeres en els mercats emergents i les economies en desenvolupament.

De moment, el Banc Central Europeu ha apujat els tipus d’interès un 1,25% en poc més de dos mesos i s’espera que continuï incrementant-los en les seves pròximes reunions. Aquesta pujada dels tipus d’interès escanya encara més l’economia, ja que encareix tant els crèdits que necessiten les empreses per a invertir i innovar com els crèdits al consum, imprescindibles per a dinamitzar determinats mercats.

En definitiva, amb la pujada dels tipus, una tercera llosa cau sobre els engranatges de l’economia. Per això no és d’estranyar que a l’agost desapareguessin a l’Estat espanyol unes 20.000 pimes i que fins a 90.000 es trobin en fallida tècnica, com indica l’últim baròmetre del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya. I les previsions per als pròxims mesos no són optimistes, ja que unes 700.000 tenen problemes de liquiditat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Nombrosos informes i estudis d’entitats com el Mobile World Congress, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa o la Fundación de Estudios de Economía Aplicada no només confirmen que efectivament els catalans fem alguna cosa, sinó que la fem força bé. I així doncs any rere any Catalunya ocupa les millors posicions en rànquings d’innovació.

L’informe de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) és ben concloent: “Catalunya lidera en nombre d’empreses innovadores a l’Estat espanyol, amb el 22% del total. Catalunya lidera tant en producte com en procés de negoci”. Unes xifres que no són producte de la casualitat, sinó d’una aposta conscient i proactiva, tant del teixit empresarial com de l’administració pública. Una altra dada? Segons el mateix estudi, hi ha hagut un creixement del 10,7% de les empreses innovadores en el trienni anterior a l’informe.

Aquesta innovació sempre va lligada a la despesa en recerca i desenvolupament (R+D). I, en aquest punt, les dades també mostren un creixement del 2,4% el 2019 respecte a l’any anterior, tercer any de creixement consecutiu i la xifra més alta de la sèrie històrica. Tanmateix, encara est troba per sota del total de l’Estat espanyol (4,2%) i de la Unió Europea (4,5%).

No hi ha cap dubte que els catalans tenim el talent, la ciència, el teixit industrial i l’esperit emprenedor, però potser ens manca una estratègia de país que sàpiga coordinar acadèmia amb indústria. Hem de poder evitar la fuga del talent que tant ens ha costat formar. I per això ens cal més finançament.

Inversió estrangera i finançament

Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i de l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA), el 36% de les petites i mitjanes empreses catalanes han rebut préstecs participatius de l’Estat, molt per sobre de la mitjana espanyola i al capdavant amb diferència.

Cal destacar que, per àmbit d’activitat, les pimes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) apleguen la majoria d’aquest finançament. Un teixit empresarial que sembla ser immune a la pandèmia i segueix creixent amb xifres d’ocupació que són l’enveja del sector. 

Així ho confirma un estudi realitzat pel gabinet d’estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Laboratori de Transferència d’Anàlisi Quantitativa Regional de la Universitat de Barcelona (AQR-Lab), que mostra que el sector de les TIC ha donat feina a 128.700 persones el tercer trimestre del 2020, un 19,1% més comparat amb el mateix període del 2019 i un màxim històric. 

Pel que fa a la inversió estrangera, la Cambra de Comerç de Barcelona ratifica que Catalunya també lidera la inversió productiva per valor dels actius. Unes dades especialment significatives, perquè no estan basades en dades trimestrals o anuals propenses a la volatilitat, sinó en la inversió neta acumulada en períodes de més de deu anys i que, per tant, permeten identificar tendències.

En definitiva, tots aquests informes, estudis i anàlisis confirmen que quan parlem d’innovació no n’hi ha prou a fer coses, i a fer-les bé, sinó que han d’anar acompanyades d’una visió de país que en doni suport.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

L’elevada inflació, la crisi energètica i la pujada de tipus d’interès estan generant les condicions per a que es produeixi una tempesta perfecta sobre l’economia europea. Cada vegada més dades donen credibilitat a aquells que pronostiquen una depressió per als pròxims mesos.

Unes 20.000 pimes van desaparèixer a l’agost en l’Estat espanyol i 90.000 es troben en fallida tècnica. A més, fins a 700.000 tenen seriosos problemes de liquiditat. Així ho indica l’últim baròmetre del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya.

Per si ja ens estem acostumant a les desorbitades xifres d’inflació que ens sacsegen cada mes, aquestes dades sobre l’evolució del teixit productiu posen de manifest la magnitud de la crisi en les pimes, el principal motor de l’economia catalana.

La veritat és que la frenada econòmica avança amb passes de gegant no sols a Catalunya, sinó a tota Europa. La morositat dels préstecs a les empreses va en augment en tot el continent. Per al teixit empresarial serà cada vegada més difícil sobreviure en un context d’elevada inflació i crisi energètica. Una dada reveladora és que els costos de producció a Alemanya han augmentat un 45,8 % en tan sols dotze mesos. Tot indica que s’apropa una “allau” de fallides d’empreses i llars.

Col·lapse imminent?

Tuomas Malinen, professor d’Economia en la Universitat d’Hèlsinki i CEO de la consultora GNS Economics, és una de les veus destacades que adverteixen des de fa mesos que les economies europees estan “a la vora del col·lapse”.

Aquest economista finlandès assenyala que arreglar les deficiències energètiques a Europa probablement portarà anys, la qual cosa podria implicar el tancament permanent de moltes indústries davant la falta de subministrament de gas rus. I no és l’únic que ho pensa, ja que un article recent de ‘The Economist’ també advertia contra el risc de desindustrialització.

Per desgràcia, el sector empresarial europeu s’enfronta a un triple desafiament. En primer lloc, els elevats preus de l’energia empenyen a les empreses a retallar la producció i a tancar fàbriques. D’altra banda, la forta inflació està erosionant la demanda. I en tercer lloc, les pujades de tipus d’interès -han passat del 0% al 1,25% en poc més de dos mesos- estan encarint el crèdit, tant de les empreses com dels consumidors.

Deu passos cap al desastre

Al febrer, Malinen va publicar un fil en Twitter en el qual detallava deu etapes que es podien succeir si esclatava la guerra entre Rússia i Ucraïna.

1. Occident respondria amb sancions.
2. Rússia respondria tancant el gas a Europa.
3. Es produiria un augment massiu dels preus de l’energia a Europa, empenyent al continent a l’estagflació.
4. La inflació assoliria els dos dígits en dos o tres mesos.
5. Els mercats d’actius fluctuarien fortament primer i després es desplomarien.
6. La inflació galopant obligaria el Banc Central Europeu a apujar els tipus de manera ràpida i a detenir el Programa de Compres d’Emergència (PEPP) i la flexibilització quantitativa (QE).
7. El sector bancari europeu s’enfonsaria.
8. El rendiment dels bons sobirans es dispararia.
9. L’eurozona es desmantellaria.
10. Europa cauria en una depressió.

La meitat de les seves prediccions ja s’han complert, així que tot indica que ens encaminem cap a una greu depressió econòmica.

Situació límit

Malinen indica que la velocitat de deteriorament de l’economia és enorme i avisa que el “caos” és qüestió de “setmanes, mesos com a màxim”. Per això, recomanava fa poc acumular diners en efectiu, aigua, menjar i fusta per fer front a la crisi econòmica i social que ens amenaça.

Les condicions actuals podrien ferir de mort a l’economia de mercat i potenciar l’intervencionisme dels Estats. Per exemple, la primera mesura de Lis Truzz, la nova primera ministra britànica, va ser congelar el preu de la factura elèctrica i compensar-lo amb l’emissió de deute. I més d’una trentena de països han implantat restriccions a l’exportació d’aliments, la qual cosa podria generar una nova crisi alimentària.

D’altra banda, Tuomas Malinen adverteix que la Xina no podrà acudir al rescat de les economies occidentals com va succeir després de la crisi financera de 2007-2008 perquè és un gegant econòmic amb “peus de fang”, ja que el seu creixement des de 2007 s’ha basat en “un incessant i totalment insostenible estímul del deute”.

En definitiva, cada vegada més economistes opinen que l’enfonsament de l’economia europea ja està en marxa.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Està previst que l’Autoritat de Defensa del Client Financer projectada pel Govern espanyol pugui imposar multes a les entitats financeres de fins al 5% dels seus ingressos i que les seves resolucions siguin vinculants en queixes de fins a 20.000 euros. Es finançaria mitjançant una taxa als bancs de 250 euros per cada reclamació admesa.

L’avantprojecte de llei per a crear l’Autoritat Administrativa Independent de Defensa del Client Financer ja es troba en fase d’audiència pública. Després d’aquest procés, el Consell de Ministres aprovarà el projecte de llei, que previsiblement s’adoptaria en la segona meitat de 2022.

Per a finançar aquest organisme, les entitats financeres hauran de pagar una taxa fixada inicialment en 250 euros per cada reclamació admesa. Amb això es vol incentivar que els serveis de queixes i reclamacions de les pròpies entitats financeres resolguin els conflictes dels ciutadans de manera àgil. El servei serà gratuït per als clients, que podran presentar les reclamacions sense necessitat d’advocat ni procurador.

L’avantprojecte de llei preveu multes a les entitats financeres de fins al 5% dels seus ingressos per a infraccions greus, que seran aquelles que puguin estimar-se com especialment rellevants pel “nombre d’afectats, la reiteració de la conducta o els efectes sobre la confiança de la clientela i l’estabilitat del sistema financer”. A més, les resolucions d’aquest organisme seran vinculants quan els imports reclamats siguin inferiors a 20.000 euros.

Tres nivells per a atendre les reclamacions

La creació d’aquesta autoritat complementa el sistema institucional de resolució de reclamacions en l’àmbit financer, que actualment s’articula en tres nivells: en primer lloc, els serveis d’atenció al client de les pròpies entitats financeres; en un segon estadi, els serveis de reclamacions dels organismes supervisors; i, finalment, els òrgans judicials.

Aquest organisme centralitzarà els actuals serveis de reclamacions del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. Això permetrà donar un tractament conjunt i coordinat a les reclamacions plantejades pels clients financers i hauria de redundar en una millor anàlisi dels conflictes i rapidesa en el servei.

Model de resolució

Tant persones físiques com jurídiques podran presentar reclamacions davant el nou organisme per incompliments de normes de conducta, bones pràctiques i usos financers, així com per abús de clàusules declarades com a tals pels tribunals corresponents en relació amb els contractes financers.

L’avantprojecte de llei afecta a la totalitat de les entitats financeres: tant entitats de crèdit, com empreses de serveis d’inversió, companyies d’assegurances, establiments financers de crèdit, plataformes de finançament participatiu, prestadors i intermediaris de crèdit, entitats de pagament i de diners electrònics o emissors i prestadors de serveis del sector fintech i de criptoactius.

Amb la finalitat d’assegurar l’accés adequat i inclusiu a aquest sistema de resolució de conflictes, l’avantprojecte de llei estableix el principi d’atenció personalitzada. Per això, es tindrà en compte l’edat, les característiques de la zona geogràfica i el nivell de competències dels ciutadans.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

Alemanya afronta una crisi energètica històrica que pot lapidar la seva important base exportadora, provocar una recessió, i que amenaça de causar un efecte dòmino a la resta d’Europa. Gran part del problema és autoinfligit i demostra els perills de seguir la política de sancions dictada pels Estats Units.

Alemanya segueix sent, juntament amb França, el principal motor de la Unió Europea i el tercer major exportador del món, per darrere dels Estats Units i la Xina, que ocupa el primer lloc. Tanmateix, les guerres comercials iniciades pels Estats Units i les subseqüents sancions i contra sancions entre la UE i Rússia, s’han ajuntat amb la crisi de logística i subministrament derivada de la pandèmia per finalment fer trontollar els fonaments de l’economia Alemanya.

Els economistes i els grups industrials alemanys avisen que l’augment dels preus de l’energia, un 35,6 % més elevats que en el mateix període de l’any passat, representa un risc creixent per a les petites i mitjanes empreses que constitueixen la base de l’economia. Una indústria alemanya gairebé paralitzada per l’escassetat d’energia, la considerable pujada de preus i una inflació desbocada del 7,9% són algunes de les dades econòmiques que suggereixen que Alemanya podria estar encaminada cap a una recessió econòmica, si no és que ja ha entrat en recessió en l’últim trimestre.

Una enquesta realitzada a empreses per l’associació industrial alemanya (BDI) entre mitjans d’agost i principis de setembre, mostrava una imatge desoladora del sector, amb un terç de les empreses afirmant que la seva existència estava amenaçada per l’augment dels preus i gairebé el 25% estava considerant l’opció de deslocalitzar part del seu negoci, o en procés de fer-ho.

La inevitable transferència de costos a empreses i consumidors

Des del govern alemany es llancen missatges, sovint contradictoris, que esperonen el malestar de la població. Per una banda, el ministre d’Economia, Robert Habeck, afirmava a mitjans d’agost que Alemanya ha de reduir el seu consum de gas en 20% si vol evitar l’escassetat d’energia aquest hivern. Una xifra només assolible si es redueix considerablement l’activitat industrial.

D’altra banda, després de les crítiques d’economistes i empresaris, pocs dies després anunciava que els dipòsits de gas alemanys estan plens en gairebé un 83% i aconseguiran el 85% de la seva capacitat a principis de setembre, molt abans de límit autoimposat del mes d’octubre.

En aquest context, el govern d’Olaf Scholz ha acordat un nou paquet d’ajudes econòmiques de més de 65.000 milions d’euros per a pal·liar l’impacte de la crisi energètica en la població, que de poc servirà quan després de rescatar a Uniper, el principal subministrador de gas d’Alemanya, s’haurà de fer el mateix amb la segona companyia gasística del país, VNG, la qual cosa assegura un nou cop per als consumidors quan a partir de l’1 d’octubre, les companyies energètiques tindran el vistiplau per tornar a apujar el preu de les factures.

Guanyadors i perdedors

Mentre que els països productors de petroli estan fent l’agost, Europa s’enfonsa i es prepara per a un hivern on sembla que amb prou feines podrà mantenir els llums encesos. Les sancions a Rússia s’han mostrat més efectives en castrar la recuperació econòmica europea que en debilitar una economia russa que tot i la reducció en l’exportació d’hidrocarburs a Europa està obtenint beneficis rècord gràcies a la pujada de preus a causa de les restriccions imposades pels Estats Units i la Unió Europea.

Al mateix temps, Estats Units s’ha convertit en l’exportador mundial més gran de gas natural liquat (GNL) durant el primer semestre de 2022. El negoci és extremadament lucratiu, ja que ven aquest gas tres vegades més car a Europa i armes als països adjacents d’Ucraïna.

L’estira-i-arronsa geopolític entre els Estats Units i Rússia, o amb la Xina, és inevitable. Fins i tot és comprensible, donat l’interès d’Estats Units en voler frenar la davallada del seu poder hegemònic en enfront d’un món creixentment multipolar. El que sorprèn és el servilisme de la Unió Europea pel que fa a política exterior.

La crisi energètica, i més concretament la crisi del gas, era fàcilment evitable. La UE, i específicament Alemanya, podria haver-se negat a participar en la guerra tàctica dels Estats Units contra Rússia, que va esperonar la crisi energètica posant fi a la posada en funcionament del gasoducte Nordstream 2. Ara, sense una alternativa de subministrament clara, ja que la UE també havia paralitzat el gasoducte MidCat, la indústria alemanya es veurà en seriosos problemes per mantenir la seva productivitat. La capacitat d’Alemanya per generar un superàvit econòmic és clau per al finançament de la UE i de països dependents com Espanya. Què passarà si Alemanya deixa de poder sostenir l’economia europea amb els seus beneficis? L’hivern pot ser molt complicat, no només a Alemanya.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’esclat de la bombolla immobiliària a la Xina pot suposar un cop dur per a la ranquejant economia mundial. Cal tenir en compte que la Xina suposa una cinquena part del PIB mundial i gairebé un terç del creixement de l’economia global, així que la greu crisi d’un sector com l’immobiliari, amb un pes enorme en la seva economia, és ja un problema de dimensions globals.

El sector immobiliari i les indústries associades suposen prop del 30 % del producte interior brut (PIB) de la Xina, gairebé el doble que a països com els Estats Units. Els plans d’estímul fiscal i flexibilitat creditícia que van arrencar l’any 2008 per promoure el consum han provocat un creixement descontrolat del sector en els últims 15 anys, per la qual cosa el Govern va decidir prendre mesures fa dos anys per a desinflar l’enorme bombolla immobiliària.

Una d’elles era obligar els promotors a complir estrictes indicadors de salut financera per poder obtenir préstecs dels bancs i altres institucions financeres amb un doble objectiu: d’una banda, frenar l’especulació per a reduir els preus i tornar a fer accessible l’habitatge a les classes mitjanes i, per l’altra, reduir el pes del sector immobiliari en l’economia xinesa.

La realitat és que molts promotors acumulaven deutes enormes. Com no han pogut demanar préstecs amb les noves normes, el sector s’ha trobat amb greus problemes de liquiditat. Les dificultats per les quals estan travessant grans grups, com Evergrande o Kaisa Group Hòldings, i la fallida de moltes constructores posen de manifest l’abast de la crisi.

La revolució de les hipoteques

En els últims mesos, el tancament o la falta de liquiditat d’aquestes constructores ha portat al retard o a la paralització de moltes promocions, així que desenes de milers de compradors han decidit negar-se a continuar pagant les quotes dels seus préstecs. I això suposa un greu problema per al sistema financer. Els préstecs afectats per aquestes protestes podrien ascendir a 145.000 milions d’euros, segons la consultora S&P Global Ràtings, i altres analistes fins i tot calculen que l’import podria ser major.

Tota aquesta situació ha portat al fet que en menys d’un any el preu dels immobles hagi caigut fins a un 30 %. I l’economia xinesa pateix les conseqüències de la paralització del mercat immobiliari. L’escenari comença a semblar-se molt al d’Europa i els Estats Units a partir de 2007, amb la creació de ciutats i aeroports fantasma, així que els dirigents xinesos s’esforcen per contenir el que podria ser el major enfonsament immobiliari mai vist en el món. Les seves conseqüències podrien marcar l’evolució econòmica mundial en la propera dècada.

De moment, en el segon trimestre de l’any Xina va créixer només un 0,4 % respecte al mateix període de l’any anterior, quan la previsió era que augmentés un 1 %. I si comparem el PIB amb el del primer trimestre, es va produir una reculada del 2,6 %.

A més de la crisi del sector immobiliari, en aquestes dades han pesat molt la política de “zero covid”, que ha provocat grans restriccions de mobilitat i problemes de producció, així com la caiguda de la demanda exterior per la recessió que plana sobre l’economia global. Com a conseqüència, l’atur entre els joves ja s’acosta al 20 %.

Vents de crisis

Tot apunta al fet que la situació empitjorarà. Si bé el país ha augmentat la seva quota de fabricació mundial des que va començar la pandèmia, la demanda exterior sembla que caurà en picat en els pròxims 12 mesos a causa de la recessió global.

D’aquí l’enorme paquet de mesures presentat pel Govern a l’agost, que inclou la inversió de 300.000 milions de iuans (44.000 milions d’euros) en infraestructures, una ampliació dels préstecs als governs locals per valor de 500.000 milions de iuans i la rebaixa dels tipus d’interès.

Cal tenir en compte que la Xina suposa gairebé una cinquena part del PIB mundial i el seu creixement representa gairebé un terç del creixement global, així que l’alentiment del gegant asiàtic pot provocar greus problemes estructurals en el sistema global. A més, mentre que en l’anterior crisi financera global Xina va ajudar al rescat de l’economia amb la compra d’ingents quantitats de deute públic d’altres països, aquesta possibilitat serà ara molt improbable.

En un estudi realitzat l’any 2019, la Reserva Federal dels Estats Units estimava que una caiguda del 8,5 % del PIB de la Xina provocaria un descens del 3,25 % en les economies avançades i de gairebé el 6 % en les emergents.

Una tardor difícil

Xina afronta amb moltes incerteses el Congrés del Partit Comunista que es farà a la tardor, en el qual s’espera que l’actual president, Xi Jinping, sigui triat per a un tercer mandat. En aquest mandat, haurà de fer front a greus problemes estructurals, la desacceleració del creixement per la reducció de la demanda exterior i una alta taxa de desocupació entre els joves. Fins i tot podria haver d’afrontar la marxa de moltes empreses estrangeres que operen al país.

Igual que Europa es constipa quan Alemanya esternuda, les malalties de tot el món s’agreujaran si l’economia xinesa perd el seu vigor.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Nombroses economies avancen inexorablement cap a la recessió. De moment, ja ha arribat als Estats Units, que acumula dos trimestres seguits amb un creixement negatiu. I s’espera que en els propers mesos arribi a l’Eurozona i altres països desenvolupats.

Bona part de les principals economies del món entraran en recessió en els pròxims mesos si no ho han fet ja, com succeeix amb Estats Units, que ha encadenat dos trimestres de contracció del seu Producte Interior Brut (PIB). Entre els afectats estarien l’Eurozona, el Canadà, el Regne Unit, el Japó, Corea del Sud i Austràlia, segons un informe del proveïdor de serveis financers Nomura que recull la CNBC.

La situació d’aquestes economies s’agreuja mes a mes per les agressives polítiques monetàries dels bancs centrals, que intenten controlar la inflació apujant amb força els tipus d’interès. Com a conseqüència, l’economia tendeix a alentir-se, ja que el finançament per a empreses i famílies s’encareix. Comprar un habitatge, un cotxe o qualsevol altre bé a terminis resulta cada vegada més costós.

Els Estats Units, ja en recessió

L’economia d’aquest país encadena dos trimestres consecutius amb reculades en el seu PIB, per la qual cosa tècnicament ja ha entrat en recessió. En el primer trimestre de l’any es va contraure un 0,4 % i en el segon, un 0,1 %.

Cal tenir en compte que la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units va apujar el tipus d’interès oficial 0,75 punts tant al juny com al juliol, i no descarta un altre augment “inusualment alt” al setembre segons com evolucioni la inflació. I la cosa no pinta gaire bé perquè l’IPC interanual es va situar al juny en el 9,1 %, el major percentatge en més de 40 anys, i al juliol va ser del 8,5 %.

En aquest context inflacionari, molts analistes consideren que la recessió es podria allargar fins l’any 2024 per la necessitat de seguir apujant els tipus d’interès, com ja va fer Paul Volcker a principis dels anys vuitanta a costa d’uns nivells de desocupació que van arribar a superar el 10 %. En aquest sentit, Bank of America preveu que l’atur augmentarà del 3,6 % al 4,6 %.

S’espera que la feblesa de l’economia dels Estats Units es contagiï al Canadà, que entraria en recessió en el primer semestre de 2023.

Europa segueix els passos dels Estats Units

L’evolució dels Estats Units és molt important per a Europa pel poder d’arrossegament de la primera economia mundial. Com indica Bloomberg, Goldman Sachs estima que l’Eurozona entraria en recessió a final d’any, després de contraure’s el PIB un 0,1 % en el tercer trimestre i un 0,2 % en el quart.

En aquest sentit, l’índex compost de gestors de compres, que mesura l’activitat manufacturera, va caure a l’agost de 49,9 a 49,2 punts, el seu nivell més baix en 18 mesos. Alemanya va patir el descens més intens dels últims dos anys i a França l’activitat es va reduir per primera vegada en un any i mig. La caiguda de la demanda fa que el sector manufacturer continuï acumulant productes acabats que no es venen.

En l’Eurozona podria produir-se una situació d’estagflació, amb una caiguda del PIB de fins al 4 % i una inflació amb xifres pròximes al doble dígit, que assolirien el seu pic a l’octubre d’enguany, segons Moody’s.

Alemanya i Itàlia podrien veure’s especialment afectats per l’alentiment econòmic. En el cas dels italians, influirà negativament la inestabilitat política, mentre que per als alemanys serà fonamental l’evolució del flux de gas rus, ja que d’ell depèn gran part de la seva indústria.

El ‘Brexit’ no salvarà de la recessió al Regne Unit. El Banc d’Anglaterra estima que el PIB britànic començarà a contreure’s en l’últim trimestre de l’any i que continuarà descendint fins al quart trimestre de 2023. Pel camí hi haurà noves pujades de tipus d’interès i la inflació podria arribar a superar el 13% a l’octubre d’enguany,

Incertesa a Catalunya

Per sort, l’economia catalana estaria entre les menys afectades de l’Eurozona. De moment, el PIB continua creixent, amb un avanç de l’1,5 % en el segon trimestre de l’any, tot i que no es pot passar per alt la caiguda de l’activitat en el sector industrial, molt afectat per l’augment de costos de les matèries primeres i de l’energia. I tampoc la destrucció d’ocupació al juliol i agost. Són dades que no conviden a l’optimisme.

D’altra banda, el Banc d’Espanya ja ha constatat l’enduriment de les condicions de finançament a les llars i a les empreses. El regulador bancari adverteix en un informe d’una “contracció de l’oferta de crèdit a les pimes en els pròxims mesos”, mentre que “les peticions de préstecs per a adquisició d’habitatge haurien continuat creixent” malgrat l’augment dels interessos.

Llums i ombres del gegant xinès

La seva situació no és idíl·lica, però la Xina es manté de moment allunyada de la recessió, tot i que el seu PIB es va contraure un 2,6 % en el segon trimestre de l’any a causa dels confinaments. Cal tenir en compte que al març i abril es van imposar tancaments totals o parcials en els principals centres del país.

D’altra banda, en contra de la tendència general, el Banc Central de la Xina va decidir baixar per sorpresa les seves taxes d’interès per aportar una mica d’oxigen a l’economia. En termes interanuals, l’economia de la Xina va créixer un pírric 0,4 % en el segon trimestre, molt per sota de l’1 % estimat pels experts.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’inici del curs escolar el 5 de setembre ve acompanyat d’un increment de fins al 23% en el preu dels articles bàsics i material escolar respecte al darrer any. L’abaratiment del transport públic sent l’únic factor que pot compensar l’espiral inflacionària.

La pujada de preus que notaran les famílies se suma a l’estrès financer habitual de la tornada a l’escola durant període entre agost i setembre, que concentra el 60% de la despesa total d’un alumne al llarg del curs escolar. Una tornada a la rutina marcada per una inflació desbocada que implica una despesa extraordinària per a moltes famílies que en prou feines s’ho poden permetre.

La pandèmia i els problemes de logística han fet augmentar fins a un 45% el preu del paper, que, així i tot, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), només s’ha traduït en un increment relatiu del 23% en els preus dels articles de papereria, com quaderns i folis, en bona part gràcies al fet que la majoria de les comandes ja fa mesos que estaven tancades. Tot i això, els llibres de text estan entre el material escolar que més s’ha apujat (entre un 5% i un 20%) en comparació amb el curs passat. 

La despesa en llibres i altres articles de papereria no és l’única cosa que amoïna als pares, els infants creixen i han de canviar de vestuari sovint. Una despesa especialment significativa pels pares que porten els infants a un centre que requereix uniforme. El preu de la roba i el calçat ha augmentat de manera considerable i segueix la tendència marcada per la inflació generalitzada, tot i que es manté per sota del 10%. 

Menjadors escolars i escoles concertades

El mes de maig passat, el Govern va confirmar que establia un topall màxim de 6,54 euros diaris, 21 cèntims més que fins ara, pel servei de menjador en aquells centres públics en què l’espai del migdia dura dues hores i mitja, o fins a 7,19 euros si els alumnes són comensals esporàdics. 

El Ministeri d’Educació justificava la pujada de preus amb la inflació i les revisions dels convenis col·lectius que feien créixer els costos de personal. Un argument que també fan servir les escoles concertades, on es calcula que s’aplicarà un increment general de fins a un 3% en les quotes que cobren aquestes escoles. Especialment significatiu a Catalunya, que juntament amb Madrid, és la comunitat autònoma que compta amb la xarxa més àmplia, i proporcionalment més gran, d’escoles concertades.

La reducció de les tarifes del transport públic, l’economia circular dels bancs de llibres que tenen alguns centres escolars per contribuir a la reducció de despeses, i les ajudes que es poden sol·licitar als mateixos centres educatius, als ajuntaments i consells comarcals, són opcions a tenir en compte per les famílies que no puguin assumir aquesta situació inèdita d’inici del curs escolar.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!