11Onze s'Arremanga: refugi per criatures

La col·laboració entre la comunitat d’11Onze i la fundació Better Shelter és un exemple del poder de la solidaritat i la cooperació enfront de situacions d’emergència. L’objectiu final d’aquesta iniciativa d’11Onze s’Arremanga és crear 50 escoles refugi per acollir a 1.750 infants desplaçats pel terratrèmol de Síria. Però com són aquestes aules? I com les construïm?

A través d’aquesta associació, es busca crear una xarxa d’ajuda i suport per a les comunitats afectades, brindant un lloc segur i les eines necessàries perquè els nens puguin continuar la seva educació i recuperar la normalitat en les seves vides. 11Onze demana a la seva comunitat que s’arremangui per ajudar als nens i nenes afectats pel terratrèmol al nord de Síria. Podem permetre que aquestes criatures segueixin passant dies al carrer sense res a fer, amb els riscos que comporta? Des d’11Onze creiem que no i confiem que la comunitat s’hi impliqui.

Una solució duradora

L’escola refugi de Better Shelter és una solució innovadora i durable per a les comunitats afectades per desastres naturals o conflictes. Aquesta iniciativa amb la qual col·labora 11Onze s’Arremanga està impulsada per la fundació sueca Better Shelter amb l’objectiu de construir escoles en el nord de Síria després del terratrèmol devastador que va afectar la regió.

Com explica Jas Texidó, director de Relacions Públiques i Institucionals d’11Onze, “volíem fer una acció col·laborativa que tingués un impacte immediat a la zona afectada”. James Sène, president d’11Onze, va suggerir de contactar amb la Fundació Ikea, la qual ja estava fabricant refugis per Better Shelter, “de manera que poguéssim evitar intermediaris innecessaris i això ens permetés fer un seguiment directe de les aportacions de la nostra comunitat”, apunta Texidó.

Segures, resistents i fetes amb materials de qualitat

Les escoles refugi no només proporcionen un espai segur per a l’aprenentatge, sinó que també serveixen com a un lloc d’estabilitat emocional pel desenvolupament personal dels nens afectats. Aquestes escoles serviran com a eina d’empoderament que els capacitarà pel camí cap a un futur més esperançador.

Els refugis de Better Shelter són molt més que simples tendes de campanya temporals. Aquestes estructures estan dissenyades per durar en el temps i proporcionar un lloc segur i digne per als infants i les seves famílies enmig de la crisi. Tenint en compte aquest objectiu, els refugis estan construïts amb materials de qualitat i són resistents a les inclemències del temps i altres factors ambientals.

El procés de fabricació i muntatge de les aules d’escola és eficient relativament senzill, tenen un cost de només 2.333 euros i en dues hores estan muntades. Un cop empaquetades a les instal·lacions d’IKEA, són enviades a un centre de distribució proper a la zona afectada. A la regió, els col·laboradors de Better Shelter, que inclouen organitzacions no governamentals i voluntaris, treballen per muntar les escoles refugi i moblar-les adequadament.

El temps requerit per a posar en marxa un refugi varia, però normalment són necessaris almenys dos mesos des de la signatura del contracte. Aquest termini depèn de l’operativa dels voluntaris que realitzen la instal·lació. No obstant això, en situacions d’emergència, s’implementen mesures per accelerar aquest procés i proporcionar ràpidament un lloc segur per als nens i els refugiats.

L’objectiu final d’aquesta iniciativa és crear 50 escoles refugi, amb un finançament de 100.000 €, per a atendre 1.750 nens i nenes desplaçats. Arremanguem-nos i unim-nos per a donar suport a aquest projecte. Algú ho ha de fer!

11Onze s’Arremanga és el servei d’11Onze per ajudar altres persones arreu del món.

Les monedes digitals dels bancs centrals i la nostra identitat ‘virtual’ al metavers jugaran un paper cabdal en la proposta per a reconstruir el model econòmic global que es plantejava des del fòrum econòmic de Davos. Quines conseqüències tindrà aquest canvi de paradigma per a les nostres vides? En una nova Fintech Talks, James Sène, president i fundador d’11Onze, ens explica els canvis que venen, i ens fa reflexionar sobre com afrontar-los.

Dos lleons coronen els pilars al peu de l’escala amb baranes de pedra que condueix a l’entrada principal de la Vil·la Urània. La casa és una torre envoltada per un jardí situada en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, que va ser cedida en testament a l’Ajuntament de Barcelona per l’astrònom Josep Comas i Solà. Un espai d’estil neoclàssic que s’ha reinventat combinant tradició amb modernitat, reconvertint-se en una cafeteria Japonesa, l’Oyatsu Lab, esdevé l’escenari ideal per a una Fintech Talks que analitza com serà el reinici del model econòmic actual.

És ben entrat el capvespre quan el públic assistent comença a omplir la cafeteria. A diferència d’altres convocatòries organitzades prèviament per 11Onze, aquesta xerrada està pensada per ser més distesa, en petit comitè, perquè flueixi la conversa entre audiència i ponent. Gemma Vallet, directora d’11Onze District, s’encarrega de fer les preguntes introductòries i moderar el debat.

Davant de la imminent recessió econòmica, la primera pregunta és òbvia, com hem arribat fins a aquest punt? D’entrada, Sène assenyala que 11Onze fa un parell d’anys que està explicant i avisant que la crisi del deute sobirà dels estats ens portarà a una crisi global amb importants conseqüències socioeconòmiques, “quan els bancs privats creen diners del no-res, constantment, és inevitable la inflació”.

Creixement il·limitat en un planeta de recursos finits

La interacció amb el públic assistent no es fa esperar, i la conversa deriva cap a la teoria econòmica neoclàssica, necessària per entendre el model econòmic actual. La gestió de l’escassetat com a concepte fonamental del sistema capitalista ha marcat un camí enfocat a un creixement il·limitat, que és del tot insostenible precisament pels recursos limitats del nostre planeta.

Un nou model mutualista, més comunitari, basat en les xarxes socials, on la majoria de les coses es comparteixen, s’està imposant com a contrapartida a l’statu quo existent fins fa pocs anys. Ens trobem davant d’una “transició del model antic, totalment dominat per uns pocs, a un nou model que arriba a més gent i està descentralitzat”, apunta Sène.

S’arriba a la conclusió que aquest canvi de model és inevitable, però que al mateix temps, els actors que ara dominen i dirigeixen l’economia faran el possible per perpetuar un sistema on es restringeixi l’accés de la gent als béns, per tant, assegurant la rellevància de l’escassetat en el model econòmic.

Un món virtual i virtualitzat

Són temes difícils d’explicar i que costen d’assimilar, però el president d’11Onze no s’arronsa, i proposa dues ‘tips’ per entendre el que està passant: com funciona l’ecosistema i les regles del joc. Però abans, apunta que hem de tenir clar que no vivim en un món virtual, sinó en un món virtualitzat, és a dir, “el que passa en el món digital, té un impacte real en la nostra vida, estem passant a un món totalment virtualitzat”.

La creació de les monedes digitals controlades pels bancs centrals (CBDC) serà la base en què se sustentarà, per sobreviure, el sistema financer centralitzat, mentre que el metavers jugarà un paper clau en digitalitzar les nostres identitats. Les interpel·lacions del públic apunten que potser ja hem fet tard per evitar un fet consumat, mentre que Sène afirma que la informació i educació financera són els recursos essencials perquè la població pugui defensar les seves llibertats.

El debat està obert i s’allarga fins ben passada l’hora de sopar, la conversa no només ha fluït, sinó que s’ha transformat en tot un seguit d’idees que augmenten la intel·ligència col·lectiva de la nostra comunitat, i sobretot, esperonen l’aprenentatge, tan necessari per a la nostra sobirania financera. Pròximament, publicarem aquesta Fintech Talks a 11Onze TV de La Plaça.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La taxa d’emancipació se situa a vint-i-nou anys, l’atur juvenil voreja el 30 % i el 90 % de les contractacions són temporals. Aquest és el context en què cada any milers de joves s’han d’emancipar, en situació de risc i sense suport familiar. Tot és encara més complicat si t’emancipes després de ser un menor tutelat.

Són joves que han hagut de marxar de casa en circumstàncies molt diverses o sense pares que se’n puguin fer càrrec, sigui de forma temporal o prolongada en el temps. La càrrega emocional darrere dels menors tutelats els obliga a créixer per avançat i madurar dins d’una societat que els estigmatitza i, en el cas dels estrangers, els discrimina.

La complexitat de la situació s’agreuja quan tot això s’ha de viure durant la infantesa. Garantir la seva protecció i assistència és una tasca primordial a escala social que sovint queda invisibilitzada. No podem posar cares a tots els protagonistes d’aquestes històries, però intentarem aportar dades que ens apropin a la seva realitat, viscuda des de Catalunya. Parlem amb en Josep, pare d’acollida, i amb en Joan Carles Martín, director de serveis de l’ASJTET Girona que gestiona la cooperativa Suara. 

Catalunya, pionera en el programa de suport a extutelats

Les estadístiques del Departament de Drets Socials de la Generalitat comptabilitzen, en data de maig de 2021, 7.590 menors en mesura de protecció, dels quals 334 han arribat aquest mateix any. Catalunya va ser pionera en reconèixer la necessitat de protecció per a joves extutelats i ho reconeix legalment des del 2010. La resta de comunitats autònomes s’hi han sumat en més o menys mesura, però la xarxa que s’ha creat a Catalunya i la seva posició geogràfica segueixen sent un reclam per als menors estrangers que arriben al país.

La Generalitat compta amb una gran xarxa de suport als menors tutelats a través de la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, que s’encarrega de vetllar pels drets dels infants i procurar que se’ls ofereixin oportunitats i qualitat de vida. D’aquí es deriva, entre altres, el CRAE, el Centre Residencial d’Acció Educativa, on són acollits centenars de nens i nenes que no accedeixen a famílies d’acollida.

Un cop finalitza la tutela de l’estat, Catalunya encara els ofereix un altre recurs: l’ASJTET, l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats que els acompanya, mitjançant una xarxa de recursos concertats a les entitats, en el procés d’emancipació entre els 18 i els 21 anys. Suport professional per a accedir a un habitatge, que pot ser assistit o no; suport acadèmic per a acompanyar-los en la formació, i inserció laboral per a guanyar independència, juntament amb una prestació mínima a la qual poden accedir per a iniciar aquesta nova etapa d’emancipació, sovint forçada pel context. 

Infants a la recerca d’un futur

En el cas del Josep, pare d’acollida d’un nen d’onze anys, el procés d’emancipació encara els queda lluny. L’acollida implica estar amb el menor fins que els pares es recuperin; per tant, res els pot assegurar que arribaran junts als 18 anys. 

Serà el menor qui decideixi, en el seu moment, on vol viure, però sens dubte ells voldran contribuir en el seu creixement: «Ell té molt clar que no vol tornar amb els pares; ens diu que els seus pares no tenen una bona qualitat de vida, i ell vol qualitat de vida. Nosaltres li hem dit que pot venir amb nosaltres i, si vol seguir estudiant, també l’ajudarem». 

Són l’exemple de com acollir pot suposar el naixement d’una segona família que, tot i no ser de sang, aporta a l’infant una atenció afectiva que mai havia tingut. Ell i la seva parella són una família col·laboradora a temps parcial; per tant, només el veuen els caps de setmana i per vacances, tot i que mantenen el contacte entre setmana i sovint fan videotrucades o el van a veure als partits de futbol. 

Ens explica que és suport 100 % emocional, i que gràcies a aquesta experiència el nen va molt millor a l’escola. De fet, el dia de tornar al centre on s’està entre setmana, els pregunta contínuament pels minuts que queden fins a l’hora de marxar i «tornar a la seva crua realitat» que encara l’ha d’acompanyar durant set anys més.

Càrrega emocional a tres bandes

«En aquest món es pot aprendre de dues maneres: des de les coses ben fetes o des de les coses mal fetes. Aquests joves han après a fer bé les coses perquè la pauta era fer-les malament per part dels seus pares». Les paraules d’en Joan Carles descriuen la realitat de molts joves extutelats. Una càrrega emocional a tres bandes per als joves, qui ho pateixen especialment, però també per a les famílies d’acollida i els professionals socials que es dediquen a ajudar-los i intentar facilitar-los les coses.

Es troben que les experiències vitals que arrosseguen solen ser especialment dures en els autòctons. Famílies desestructurades, poca qualitat de vida, pares sense interès per donar una vida digna als fills, abusos i violacions, i tantes altres circumstàncies que fan que, per a alguns joves, accedir al servei de tutela sigui una oportunitat per a progressar, i potser l’única. Altres, tot i no ser la majoria, esperaran amb ganes els divuit anys per a tornar amb els pares.

Una emancipació marcada per l’estigma social 

Ho pateixen els autòctons i s’agreuja en el cas dels estrangers. La dificultat de la inserció social per als extutelats se suma a les circumstàncies personals i a la càrrega emocional que la majoria arrosseguen. «La característica comuna que tenen tots és que a casa no han estat protegits o estimats», ens explica en Joan Carles. Una realitat sovint massa complexa per a viure-la sense acompanyament familiar, i on el suport que es realitza des de l’ASJTET i des d’entitats com Suara esdevé vital.

Per sort, la xarxa d’acompanyament és àmplia a Catalunya, però la demanda ho és més. L’arribada massiva de joves estrangers en els darrers anys ha saturat el sistema i ha comportat que molts autòctons no siguin tutelats si no es troben en una situació molt precària. Per a tots ells, la inserció social és clau perquè es puguin adaptar a la societat: «Aquesta és la roda que s’hauria de trencar en un bon estat de benestar, procurar que els fills de la gent que ha estat tutelada no siguin també tutelats». Una tasca social d’integració que sovint queda tacada pel racisme i que ha portat les seves vides a ser objecte de campanyes polítiques.

El racisme, la dificultat afegida per als joves immigrants

A Catalunya, els menors que han fet procés migratori són actualment 1.353, un 95,9 % dels quals són nois, i el 60,7 % tenen disset anys, és a dir, que voregen l’edat d’emancipació. Tutelar aquests menors estrangers significa que els pares renuncien al seu fill.

Després d’anys d’experiència, en Joan Carles remarca que «no te’n vas del teu país, de casa teva, en pastera o sota un camió ni vens a un lloc on estàs sol perquè sí». Molts persegueixen el somni europeu que els ofereix una oportunitat fora del seu poble, on ja tenen el destí marcat. Altres ho fan per encàrrec familiar d’anar a treballar i enviar diners. Diferents motius que descriuen una dura realitat: milers de menors d’edat arrisquen la vida a la recerca d’un futur.

Explica que des de Suara es troben cada dia amb dificultats perquè els joves estrangers accedeixin a feines o habitatges, tot i tenir ingressos, parlar l’idioma i estudiar. «Necessitem una societat amb memòria. Molts dels nostres avis van desplaçar-se per a sobreviure en sortir de la postguerra; no sé si estem tornant el que devem. Però no perdem l’esperança, nosaltres estem allà i continuarem treballant. És un treball d’arquitectura, d’anar col·locant les coses una a una perquè ells es puguin anar aguantant i puguin tirar endavant».

Unir esforços per a oferir-los una vida digna 

Comenta en Josep, des de la seva experiència, que l’acollida i tot el que envolta els menors tutelats no només és un tema invisibilitzat sinó que, quan se’n parla, s’opta més per la morbositat de la situació que pel suport i l’atenció que realment es mereix la situació. «Hi ha molts nens que no troben famílies i, per sort, nosaltres en el nostre entorn som un aparador. Es coneix l’adopció, però no l’acollida». 

El treball psicològic per a uns i altres és dur, però la recompensa és encara més gran, i en això coincideixen tots els testimonis. Al cap i a la fi, d’això tracta la vida: d’aportar, d’acceptar debilitats, de sumar fortaleses i que cadascú posi el seu granet de sorra per construir una societat lliure i justa on tothom tingui un lloc i, sobretot, una oportunitat, independentment de l’origen o el que hagi viscut.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Pobles i micropobles de Catalunya pateixen despoblament des de fa dècades. Una tendència marcada per les oportunitats laborals i la centralització del teixit empresarial a les ciutats que la pandèmia ha capgirat de forma definitiva: torna el desplaçament rural.

Des de l’any 2019 les dades demogràfiques demostren que s’està aconseguint frenar el despoblament rural a Catalunya, gràcies a vora 4.000 persones que s’hi han desplaçat. Des d’aleshores, i en especial des de la pandèmia, les xifres no han deixat d’augmentar. L’Ajuntament de Barcelona constatava a principis de 2021 que més de 13.000 empadronats havien abandonat la ciutat per marxar de l’àrea metropolitana o a municipis rurals. 

Cada cop més gent teletreballa des dels pobles. La cap d’agents 11Onze Lara de Castro, ens explica com fer-ho.

L’administració incentiva el repoblament rural 

Des dels Ajuntaments, l’objectiu és captar nous habitants, principalment famílies i gent jove que frenin l’envelliment de la població rural. Però aconseguir-ho només serà possible si s’hi sumen tots els actors.

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat es va llançar, a finals de 2020, el programa de promoció de l’habitatge en el món rural. Dos milions d’euros destinats a rehabilitar habitatges en desús per afavorir el trasllat de noves famílies. En pobles com Garidells, a l’Alt Camp, és precisament la manca d’habitatge que els ha portat a perdre 18,8% dels seus habitants en els darrers deu anys fins a situar-se en 190 empadronats.

També entra en joc la gestió des de les Diputacions, com és el cas de la Diputació de Lleida que dies enrere presentava la nova partida pressupostària per frenar el despoblament a través d’accions com incentivar la connectivitat digital o el teixit empresarial. En l’àmbit local els Ajuntaments també creen campanyes de promoció, ja sigui a través de rehabilitació d’espais, ajudes a persones joves, o posar el focus en els avantatges de la nova vida que se’ls ofereix, com va fer l’Ajuntament de Cardona amb la campanya “Una nova vida”.

Des del teixit social, per altra banda, s’han creat iniciatives ciutadanes per omplir de vida els pobles. És el cas de Repoblem, el compte que ha revolucionat les xarxes socials unint projectes i oportunitats de l’àmbit rural i persones que hi poden estar interessades.  

La psicologia avala els beneficis de la vida rural

El psicòleg social i mediambiental Mathew White va realitzar un estudi amb 10.000 persones durant divuit anys i va constatar que les persones amb més contacte amb la natura presentaven menys fatiga mental, taxes de depressió més baixes i més qualitat de vida.

La capacitat de desconnexió, d’allunyar-se del ritme frenètic i l’estrès visual de la ciutat o la facilitat per accedir a productes naturals i ecològics són alguns dels avantatges que els habitants rurals valoren més. També augmenta el sentiment de pertànyer a una comunitat, i això pot reduir la sensació d’aïllament i soledat. 

És el cas de la Susanna, que durant vint anys ha viscut a Pallejà i ara torna amb tota la família a Gandesa, d’on és originària. És sanitària, i per ella i la seva família el confinament va ser el punt decisiu per tornar al poble. Els avantatges estan clars: “més llibertat, i amb la pandèmia, també molta més seguretat”. La contrapartida va ser el canvi de vida social, ja que són poques les amistats que hi viuen tot l’any. 

L’exclusió financera i digital, l’assignatura pendent 

Exclusió financera, digital o de comunicacions són els principals reptes als quals s’enfronten els pobles. El sistema de comunicacions, de transport i fins i tot el teixit empresarial està clarament centralitzat a les grans ciutats, i això pot suposar un gran repte pels seus habitants, que s’han de desplaçar per fer qualsevol gestió. 

La pandèmia ha demostrat que tenir accés a la xarxa digital obre un món de possibilitats per treballar o estudiar des de qualsevol punt. Més llibertat individual per decidir, però amb un gran condicionant com és la connectivitat.

Catalunya afronta el repte de portar connexió a totes aquestes zones en un escenari tecnològicament inèdit en què es postula internacionalment com a punt estratègic pel desenvolupament de l’estratègia 5G. Una revolució en el món de les comunicacions que vol oferir a Catalunya la consolidació intersectorial del teixit social i productiu. Fomentar una nova indústria tecnològica, atraure talent, situar-se com a líder mundial en 5G i unir administració i operadors de telecomunicacions per accelerar el desplegament i la cobertura del 5G a tot el territori.

Reptes, projectes i demandes que configuren el mapa actual del despoblament a Catalunya i demostren que el full de ruta, en aquest sentit, està clar: si la distribució territorial ha d’incloure als pobles, els pobles han de tenir accés a tots els serveis.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

T’imagines un projecte col·laboratiu partint de la base que si volem un món millor, hem de començar a construir-lo sumant compromisos personals? Doncs així va sorgir una idea que s’ha convertit en realitat. Ens ho explica Xavi Vega, fundador del projecte, en un nou pòdcast de Persones.

Xavi Vega, dissenyador gràfic i professor de la Facultat de Comunicació de Blanquerna, volia fer alguna cosa per canviar el món. Estava convençut que si entre tots anàvem sumant petits compromisos, estaríem contribuint a fer un món millor. Cadascú té la seva visió personal de com seria un món ideal, però el canvi ha de començar des de la base, des de la comunitat.

Partint d’aquest concepte, Vega ha creat un projecte altruista perquè la gent se sumi a diferents compromisos a canvi d’una samarreta. “Es crea un compromís, hi ha una part que cobreix el cost de la samarreta, i una altra que és per donacions a petites organitzacions que fan un món millor”, explica Vega.

Un món més solidari, més lliure i més igualitari

La constant degradació dels drets socials i laborals, la corrupció generalitzada i la pèrdua de llibertats individuals que hem patit els últims anys, posen en evidència que encara ens queda molt camí per recórrer si volem viure en una societat pensada per afavorir el benestar de les persones.

Comprometre’s a ser part del canvi comporta ser proactiu amb accions individuals o donant suport a projectes que treballen per a esperonar aquest canvi de paradigma. En aquest sentit, Vega s’ha sorprès de veure com més d’una empresa ha proposat contribuir al projecte de forma totalment altruista, “moltes empreses grans amb les quals he contactat, i que tenen responsabilitat social corporativa, volen fer l’aportació per consciència, perquè els agrada el projecte, però no volen ni que surti la seva marca”.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Enguany, la plataforma International Women’s Day llança un concepte de campanya sofisticat, o més sofisticat si cap, que altres campanyes del 8M, com és: #EmbraceEquity.

La traducció aproximada d’Embrace Equity vindria a ser: Abraça l’Equitat.

La nova campanya gira entorn de l’equitat, un concepte que difereix del concepte d’igualtat. I és crucial entendre la diferència entre un vocable i un altre. Perquè tenir igualtat d’oportunitats, per se, no disminueix la bretxa de gènere.

Igualtat significa que tractem a tots per igual: cada persona o grup de persones rep els mateixos recursos i oportunitats. Posem un exemple: donem el mateix llibre a un alumne amb visió i a un altre invident. La situació és d’igualtat d’oportunitats, però no és equitativa. L’equitat consisteix a tenir en compte les diferències personals i poder facilitar els recursos per a eliminar o minimitzar els desavantatges i així poder donar les mateixes oportunitats des d’un punt de partida amb iguals avantatges. En el nostre exemple anterior actuar amb equitat seria donar a l’alumne invident un llibre adaptat en braille perquè tingués les mateixes oportunitats que l’alumne amb visió.

Equitat significa que brindem recursos i oportunitats que s’ajusten a les necessitats o circumstàncies específiques d’aquesta persona o grup i, d’aquesta manera, podem aconseguir un resultat igualitari. La campanya d’enguany vol que aprenguem el concepte d’equitat i això ens permetrà exigir i exigir-nos una societat més inclusiva. La veritable inclusió requereix accions equitatives.

132 anys per a tancar la bretxa de gènere

La igualtat és absolutament necessària per a establir les primeres regles del “joc”, si bé l’equitat és imprescindible per a progressar en la bretxa de gènere, en aquest ‘gap’ existent entre homes i dones. És interessant revisar l‘informe ‘World Economic Forum’s Global Gender Gap 2022’, on s’observa aquest gran ‘gap’ o bretxa entre homes i dones, gran ‘gap’ perquè s’estima que podria portar-nos uns 132 anys tancar aquesta bretxa.

Segons l’informe, i com es pot veure en el gràfic, Espanya està en el lloc 17 i Islàndia és el país que lidera el rànquing de països amb més igualtat i equitat entre homes i dones.

100 anys d’inequitat

Lo nostre, aquesta inequitat entre gèneres, sembla que va per a llarg. Seguim, doncs, insistint, continuem fomentant les campanyes del 8M, que es repeteixin en el temps i es facin virals. Cadascú que ho celebri o ho reivindiqui a la seva manera perquè no ens donin els 100 anys d’inequitat.

N.B. “Compañera, dame tira”

Astúries, el 8M el celebrarà amb la seva pròpia temàtica: “Compañera, dame tira” Una expressió minera, essència mateixa de la solidaritat i de l’asturià. Han compost el seu propi himne amb el qual prendran els carrers el 8M: «Dende les Cuenques mineres, la capital y occidente, de la costa y del oriente, equí tamos les muyeres».

Banda sonora de l’article

“Embraceable You”. Una cançó estàndard de jazz amb música de George Gershwin i lletra d’Ira Gershwin. La cançó va ser escrita en 1928 per a una opereta inèdita titulada East Is West. Es va publicar el 1930 i es va incloure en el musical de Broadway d’aquest any Girl Crazy, interpretada per Ginger Rogers en una rutina de cant i ball coreografiada per Fred Astaire. L’enregistrament de Billie Holiday de 1944 va ser inclosa en el Saló de la Fama dels Grammy en 2005.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En el mercat immobiliari, i concretament en el del lloguer, ens podem trobar amb situacions molt diverses i que poden suposar abusos i incompliments de la normativa vigent en cada moment. Però tots els abusos els pateix el llogater? O el propietari també es pot veure indefens?

El setembre passat, va entrar en vigor la nova Llei de contenció de preus del lloguer (Llei 11/2020 de 18 de setembre), amb l’objectiu de frenar la ingent pujada de preus que s’estava vivint, especialment a Barcelona i àrea metropolitana. Amb aquesta es rebaixa i congela el preu dels nous contractes de lloguer en zones amb alta demanda d’habitatge. S’ha aconseguit una reducció del 4,12% de mitjana.

Amb aquestes mesures, sembla que els polítics responen a les demandes de plataformes i sindicats, en favor d’un habitatge a preus assequibles o, si més no, regulats. Fins i tot, s’ha publicat una Guia Ràpida per conèixer l’abast de la nova normativa.

Quins són els abusos?

És evident que era insostenible mantenir el model alcista en els preus de l’arrendament, tal com ha estat passant els darrers anys. Els llogaters tenen uns drets bàsics que a vegades es veuen vulnerats, i que haurien de denunciar en cas de trobar-se en alguna d’aquestes situacions d’abús:

• En firmar el contracte de lloguer, el propietari ha d’entregar la cèdula d’habitabilitat i el certificat energètic. L’obtenció d’aquests documents té un cost, per la qual cosa, alguns propietaris poden intentar arrendar l’habitatge sense tenir-los, tot i ser obligatoris. Pel lloguer de locals només és obligatori el certificat energètic. 
• Fer un ús pacífic de l’habitatge, sense que el propietari ho pugui pertorbar. Molts cops es produeix l’anomenat bullying (assetjament) immobiliari, que consisteix a fer la vida impossible al llogater perquè marxi, i així poder especular amb aquell habitatge. Aquestes accions les solen dur a terme els grans tenidors, com ara fons d’inversió.
• El propietari s’ha de fer càrrec de les reparacions necessàries i de conservació. El llogater pot fer aquestes reparacions si són urgents, previ avís, i se li podrà descomptar del preu, però a vegades no s’accepten aquestes reparacions com a necessàries, i no hi ha retorn del cost.
• Pot resoldre el contracte i recuperar la fiança, però hi ha propietaris que no la volen tornar, i podria ser que aquests diners no s’haguessin dipositat a l’INCASÒL, tal com és preceptiu. Això pot significar que no s’hagi registrat el contracte de lloguer i, per això, podríem tenir més dificultats per la recuperació de la fiança.

Ara bé, el dret al retorn de la fiança es perd si es deixa l’habitatge amb desperfectes, que poden suposar un cost de reparació.

Protecció dels propietaris

Tot i això, ens podem trobar que el propietari no sigui el culpable d’una relació conflictiva amb l’arrendador. Per exemple, pot passar que l’habitatge no hagi estat llogat legalment, sinó que algú hagi decidit entrar-hi a viure sense permís; que hi hagi impagaments de la renda acordada; o, fins i tot, que hi hagi un mal comportament del llogater.

La nova llei no resol cap d’aquestes situacions en les quals un propietari es pot trobar i que, com a ciutadà, també té dret que se li donin eines per a resoldre-les. L’única previsió que es fa és de cara als petits tenidors que puguin estar en situació de vulnerabilitat, als quals se’ls permet una pujada del 5% del lloguer, per sobre dels màxims establerts.

El propietari es pot trobar en situació d’indefensió amb facilitat, ja que es considera que és la part forta del tracte. Però el cert és que pot veure com un llogater deixa de pagar-li o li fa malbé l’habitatge, i que la solució al problema sempre ha de passar pels jutjats, fet que li suposa un alt cost de temps i de diners. 

La qüestió és que aquesta problemàtica afecta de la mateixa manera als fons d’inversió i a petits tenidors. Amb les noves regulacions, sembla que aquesta situació comença a revertir, ja que tenen en compte la diversitat de propietaris que hi ha, i fan una mica més equitatiu el repartiment de responsabilitats en aquesta bogeria que és el mercat immobiliari.

Si vols conèixer opcions superiors per rendibilitzar els teus diners entra a Fons Garantits. Des d’11Onze Recomana et proposem les millors opcions del mercat.

Aquest any, per fi, deixem enrere unes festes de Nadal sense mascareta i donarem la benvinguda a uns Reis d’Orient carregats de caramels. I després de ses Majestats, arriben les rebaixes. Així doncs, quin dia comencen les rebaixes d’hivern? 

En el cas de Catalunya, el Consell Assessor de Comerç, va aprovar que el període de rebaixes d’hivern comencés de manera oficial el 23 de desembre del 2022 i acabés el 12 de març del 2023. Dit això, no deixa de ser una recomanació, ja que després dels canvis en les normatives dels últims anys que van alliberar els horaris comercials i períodes de descomptes, les botigues ja no s’han d’esperar a una data específica per començar les rebaixes.

Gràcies a la nova normativa es van flexibilitzar els períodes de rebaixes – ho veiem amb el Black Friday o els descomptes puntuals de desembre – però la majoria de botigues i marques continuen apostant per les dates clàssiques per a començar amb les rebaixes d’hivern. Així doncs, gairebé totes les botigues continuen celebrant les rebaixes a partir del 7 de gener, després de Reis.

Així i tot, moltes marques avancen les rebaixes a les seves botigues en línia o a través de les seves apps. De la mateixa manera, si prenem com a exemple el que han fet en anys anteriors, també a les tendes físiques hi haurà descomptes des d’uns dies abans de Reis en certs articles o determinades línies de productes.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El mercat laboral del futur és el tema d’aquest tercer episodi del video pòdcast d’educació financera d’11Onze. Des de les 19h podràs seguir la conversa en directe amb David Garrofé en aquesta pàgina.

Com és habitual, el ‘Que no faltin!’ es podrà veure en exclusiva en directe a La Plaça, en el reproductor que hi ha en aquest article. Els usuaris que ho desitgin poden deixar preguntes als comentaris d’aquesta notícia perquè en David Garrofé les respongui en directe.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El dimarts 13 de desembre a les 19 h el ‘Que no faltin!’ compta amb l’empresari David Garrofé. Si vols participar-hi, demana la teva plaça escrivint a [email protected].

Amb una baixa natalitat, faltarà mà d’obra. Amb la digitalització, desapareixeran unes feines i se’n crearan de noves. Amb la grandíssima mobilitat internacional, els nostres joves més talentosos estaran temptats de marxar a altres llocs amb millors condicions. Està preparada Catalunya pel mercat laboral del futur? Què els cal als nostres empresaris? Quines seran les feines més demandades?

En parlem el dimarts vinent al nostre vídeo-pòdcast d’educació financera, ‘Que no faltin!’. Per això comptarem amb l’empresari David Garrofé, que durant més de 30 anys va ser secretari general de Cecot. Serà una bona oportunitat perquè el públic d’11Onze pugui preguntar el que consideri necessari sobre aquest tema. Si voleu demanar plaça per participar-hi, podeu enviar un correu a [email protected].

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!