Com canviarà el món laboral en els pròxims anys?

Tecnologia, digitalització, sostenibilitat i el benestar integral dels treballadors jugaran un paper fonamental en la configuració de moltes feines en els pròxims cinc anys. El pensament analític i creatiu continuaran sent les capacitats més importants per als treballadors en aquesta evolució del món laboral.

L’últim informe sobre el Futur del Treball realitzat pel Fòrum Econòmic Mundial analitza com les tendències socioeconòmiques i tecnològiques configuraran el lloc de treball en un futur pròxim. Reuneix les perspectives de 803 empreses que donen feina a més d’11,3 milions de persones en 45 de països de tots els continents.

La pandèmia sanitària va esperonar una transformació laboral a través del teletreball, la gestió d’equips en remot, la migració de la informació al núvol, la implantació de noves mesures de ciberseguretat o la venda i atenció al client per internet. Així mateix, el canvi en les expectatives dels treballadors i els consumidors i la urgent necessitat d’una transició ecològica i energètica també estan reconfigurant la composició de la mà d’obra i estimulant la demanda de noves ocupacions i competències.

 Els professionals de la informàtica i la tecnologia han liderat el canvi durant els últims tres anys. Els perfils laborals a dins de l’ecosistema del Big Data, l’aprenentatge automàtic i la constant implementació de noves solucions digitals tenen assegurada la demanda. 

En qualsevol cas, una de les principals conclusions de l’estudi és que tot i que l’adopció de noves tecnologies continuarà sent el motor clau de la transformació empresarial en els pròxims cinc anys, qualsevol inversió en tecnologia realitzada per les empreses ha d’anar acompanyada d’una inversió equivalent en les persones.

Macrotendències i adopció tecnològica

Les feines de major creixement encara seran les relacionades amb les noves tecnologies. Concretament, els experts en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic encapçalen la llista, seguits dels especialistes en sostenibilitat, els analistes d’intel·ligència empresarial i els analistes de seguretat de la informació. 

El sector de la sostenibilitat també jugarà un paper destacat. Els treballs d’enginyeria d’energies renovables i d’instal·lacions i sistemes d’energia solar continuaran experimentant un creixement relativament ràpid, a mesura que les economies acceleren la seva transformació cap a les energies renovables.

Per altra banda, l’evolució de les noves tecnologies i la digitalització afectaran negativament alguns treballs d’oficina, com poden ser les feines de secretaria, caixers d’una entitat bancària, serveis postals, taquillers i treballs d’entrada de dades. Bàsicament, feines relativament repetitives que requereixen poca creativitat i que poden ser substituïdes per la intel·ligència artificial.

Pensament analític i creatiu

El pensament analític és considerat una competència bàsica per més empreses que qualsevol altra competència i constitueix, de mitjana, el 9% de les competències bàsiques desitjades per les empreses. Aquesta és seguida pel pensament creatiu, per davant d’aptituds relacionades amb el rendiment personal, com la resiliència, flexibilitat i agilitat. 

La fiabilitat i l’atenció als detalls ocupen el setè lloc, per darrere dels coneixements tecnològics. Finalment, completen la llista actituds relacionades amb el treball amb els altres; l’empatia, capacitat d’escoltar als altres, el lideratge i la influència social.

En aquest context, la majoria de les empreses enquestades coincideixen a dir que la inversió en aprenentatge i formació en el lloc de treball i l’automatització de processos són les estratègies de personal més comuns que s’adoptaran per a aconseguir els objectius empresarials de les seves organitzacions.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les reclamacions per operacions fraudulentes que els clients de la banca van presentar al Banc d’Espanya durant el 2022 duplicaven les de l’any anterior. Una gran part d’aquestes demandes es corresponen a operacions de pagament efectuades amb targeta o per transferència via internet. T’expliquem com protegir-te del frau bancari i quins passos has de seguir per fer una reclamació.

L’últim informe publicat pel Banc d’Espanya en què detalla el nombre de reclamacions i consultes ateses durant el 2022 deixa una imatge preocupant de la gestió tecnològica de la banca espanyola. Les reclamacions per operacions fraudulentes van augmentar un 109,1%, duplicant les de l’exercici anterior. Concretament, es van tramitar 34.146 reclamacions en el Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya i gairebé una de cada tres reclamacions (10.361, el 30,3% del total) estava relacionada amb operacions de pagament efectuades amb targeta (86,1%) o per transferència via internet (13,9%).

Per entitats, CaixaBank, BBVA i Banc Santander són les que més reclamacions reben, principalment pel seu gran volum de negoci, tot i que CaixaBank i BBVA reben més reclamacions de les que els correspondria per quota de mercat. En tot cas, és un problema generalitzat que afecta pràcticament la totalitat de la banca espanyola i que no desapareixerà, atesa la creixent popularitat de les compres per internet.

En general, les aplicacions bancàries i els pagaments en línia són molt segurs, tanmateix, aquesta seguretat també depèn en gran manera del comportament del mateix usuari en evitar que les seves dades personals del compte bancari o de la seva targeta es vegin compromeses. Dit això, tots podem ser víctimes de cobraments sospitosos en el nostre compte o targeta, per tant, fem un repàs a les estafes bancàries més freqüents.

Phishing i Smishing

Les pràctiques del phishing i smishing destaquen com unes de les principals causes que hi ha al darrere de l’increment de les reclamacions al Banc d’Espanya. Consisteixen a enviar a la víctima un correu electrònic (phishing) o un missatge d’SMS/WhatsApp (smishing) parany, per a aconseguir dades personals, com ara contrasenyes, claus bancàries o números de compte i de targetes de crèdit. El correu o missatge dirigeix al client cap a un duplicat fals d’una pàgina web o una aplicació de mòbil molt semblant a alguna de les que utilitza normalment, com pot ser la d’una entitat bancària, de manera que hi entri i se li pugui robar la informació. Els falsos pretextos poden ser molt variats: actualització del sistema, verificació de dades, problemes tècnics. 

Per tant, desconfieu de correus electrònics o SMS que us semblin sospitosos i no els obriu. I, sobretot, no faciliteu les vostres dades privades d’accés als serveis bancaris. Les entitats bancàries mai us demanaran les vostres dades personals o contrasenyes per correu electrònic o missatge de text.

Vishing

El vishing no és res més que una variant de les estafes anteriors que, en aquest cas, s’executa per via telefònica. L’estafador es fa passar per un treballador d’una entitat bancària o una empresa real i facilita un enllaç de parany o demana les dades personals directament a la víctima.

Com en els casos anteriors, hem d’evitar facilitar les nostres dades personals. Així mateix, no et refiïs d’ofertes o promocions que semblen massa bones per a ser certes. En cas de dubte, sempre et pots posar en contacte amb l’entitat bancària o companyia a través dels seus canals oficials.

Com fer una reclamació

En cas que s’efectuïn operacions no autoritzades en el teu compte bancari. Primer, canvia les teves contrasenyes de tots els serveis en línia i fes una reclamació al Servei d’Atenció o Defensa del Client de l’entitat financera. Pots fer-ho amb el full oficial de reclamació o trucant al telèfon gratuït per a incidències i reclamacions, tot demanant el número de referència corresponent a la teva reclamació. 

Paral·lelament, pots interposar una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra, però hi ha poques probabilitats de trobar al responsable directe del delicte, perquè sovint es tracta de grups delictius o de delinqüents que es troben fora del territori nacional.

Si en el termini de trenta dies no has obtingut resposta de l’entitat bancària, o bé la resposta no és satisfactòria, contacta amb l’oficina de consum del teu municipi. Si el banc no et reintegra l’import extret fraudulentament o la mediació no prospera, pots recórrer al Banc d’Espanya o a la via judicial. Recorda que si i l’import de la reclamació no supera els 2.000 euros, no et caldrà advocat ni procurador. Pots trobar més informació aquí.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.

Us presentem un recull dels 11 millors perfils de TikTok fets en català. Aquests joves s’han guanyat la popularitat a la xarxa social de moda fent vídeos en llengua catalana.

Quan sentim la paraula TikTok, l’aplicació de moda nascuda a la Xina el setembre del 2016 que ens permet fer vídeos musicals curts de fins a 1 minut de durada, molts pensem que aquesta plataforma només està dedicada als balls, la moda, el maquillatge i la diversió. Però, com a catalans, ens aporta alguna cosa més. El seu ús, en mans d’alguns joves, joves influenciadors, ha esdevingut una gran eina de difusió i promoció del català. Avui us volem donar a conèixer els que podem considerar els onze millors tiktokers que promouen el català. Comencem!

1. ferranxidk: en Ferran, que viu entre Girona i Barcelona, és un noi que fa vídeos graciosos, té més de 70.000 seguidors i acumula més de 9 milions de m’agrada a TikTok.
2. long_lixue: aquest altre conegut youtuber català, que viu a terres gironines i que té nacionalitat xinesa, també triomfa a TikTok. Molt conegut per col·laborar a iCat, també és famós per lluitar contra el racisme amb milions de m’agrada al seu perfil de TikTok. 
3. sanyesmag: aquest  jove de la Garrotxa és famós pels seus vídeos de màgia. Té més de 27.000 seguidors i mig milió de m’agrada  a TikTok. És un fort impulsor del català per mitjà d’aquesta xarxa social.
4. walter_capdevila: amb gairebé 200.000 seguidors i 5 milions de m’agrada a la xarxa, podríem proclamar aquest barceloní el rei de l’humor absurd. Amb el seu perfil de TikTok, el riure està garantit.
5. misstagless: aquí tenim la Sílvia, amb 10.000 seguidors, i més de 150.000 m’agrada a TikTok. Aquesta valenciana lluita per l’ús i la defensa del valencià, tot jugant amb l’humor casolà i amb molta personalitat. 
6. filologa_de_guardia: aquesta estudiant de filologia catalana es diu Aida. El seu perfil de TikTok té més de 5.000 seguidors i gairebé 50.000 m’agrada. Seran les vostres noves classes de català a la xarxa!
7. apitxat: aquí tenim en Xavier, amb gairebé 50.000 seguidors i un milió de m’agrada. És un altre reivindicador de les terres valencianes. Bromes i humor en valencià no us en faltaran.
8. Can Putades: aquestes noies són de la Garrotxa i viuen a Barcelona. Tenen 40.000 seguidors i gairebé 1 milió de m’agrada. Els seus vídeos fan alçar paraules desconegudes en català del parlar de la garrotxa, entre altres vídeos divertits de bromes del seu dia a dia, sense deixar de tenir el català com a base del seu perfil de TikTok.
9. Aroagr8: aquí tenim l’Aroa i la Paula, amb 15.000 seguidors i més de 130.000 m’agrada. Famoses des del confinament, aquestes dues noies juguen amb les paraules segons la seva regió, una de Girona i l’altra d’Amposta. Escoltar el català mai havia estat tan curiós.
10. Bertaarocach: si preferiu un perfil català que enganxa per la seva energia i les seves actuacions típiques d’adolescents que voldràs veure una vegada rere l’altra, aquí tenim la Berta. Un perfil amb més de 100.000 seguidors i 4 milions de m’agrada. 
11. julen_music: i, com que estem a l’estiu, i amb el sol ens entren moltes ganes de ballar, ens acomiadem amb el perfil d’en Julen. Fa unes versions boníssimes de cançons conegudes, tot jugant amb la música de Txarango, o fent una mescla de Plats Bruts amb música de la sèrie Friends. Té uns 10.000 seguidors i gairebé 90.000 m’agrada a TikTok.

Els anteriors perfils de TikTok que us hem presentat tenen milers de seguidors a la xarxa social de moda, i el millor de tot és que s’han guanyat la popularitat mostrant-se al món en català.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En un país on les pensions pengen d’un fil i les crisis econòmiques van i venen, qui decidirà la nostra vellesa? Podem planificar-la o dependrem dels fills o familiars? 11Onze es fa ressò d’una iniciativa que pretén planificar una vellesa a mida, amb autonomia i qualitat de vida.

La població d’entre 50 i 60 anys avança cap a la vellesa amb més incògnites que garanties pel que fa a la seva jubilació i les condicions en què podran passar la tercera i quarta edat. Tanmateix, un nou projecte pretén donar solució a aquest neguit i assegurar que tothom pot viure una vellesa digna, amb autonomia i tranquil·litat.

Xavier Resa i Pascual Flores han creat una iniciativa basada en la idea de cohousing. Tal com explica Resa al podcast, aquest projecte, que inicialment havia batejat amb el nom d’El Somni dels Faraons, consisteix a habilitar zones rurals en vies de despoblament per a acollir-hi unitats familiars o persones que vulguin viure la tercera i quarta edat en un ambient de tranquil·litat, amb tota mena de serveis, i sobretot amb qualitat de vida. 

Què vols ser de gran?

Cal tenir en compte que, actualment, a Catalunya, el col·lectiu d’entre 50 i 60 anys aplega més d’un milió de persones. Si hi afegim les persones de fins a 80 anys, la xifra es dispara en més de dos milions i mig, segons xifres de l’Idescat. De fet, l’Estat espanyol és un dels països del món amb més longevitat. 

I, tanmateix, el cert és que socialment hi ha un rebuig i un malestar quan es pensa en la gent gran. La principal incògnita per a molts és: què passarà quan arribi a la vellesa? Seré una càrrega per als fills? Acabaré en una residència? La por a la soledat i a què decideixin per tu són alguns dels pensaments més freqüents a l’hora d’imaginar aquesta etapa de la vida. 

Per això, projectes com el de Resa i Flores, com ho són altres iniciatives com les de Sostre Cívic, afavoreixen, tant econòmicament com en estil de vida, a tot aquest col·lectiu de persones que aviat entraran en la vellesa. I, alhora, beneficien els prop de 200 pobles de Catalunya que necessiten urgentment més població i un nou impuls en l’activitat econòmica. El Somni dels Faraons és un projecte complex, però pensat al detall, tal com assevera Resa, i amb un objectiu clar: buscar el bé comú i assegurar que tothom té accés a una vellesa digna.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Els estudiants espanyols se situen 12 punts per sota de la mitjana de l’OCDE en competència financera, segons l’última entrega de l’informe PISA. Aquesta bretxa ha augmentat des dels vuit punts registrats fa quatre anys i denota un deteriorament en les capacitats de l’alumnat per entendre finances bàsiques.

Quan fa tot just sis mesos que un informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) presentava un panorama devastador quant a l’educació financera a Europa, segons el qual, només el 34% dels adults europeus tenen coneixements mínims en educació financera, l’última entrega de l’informe PISA publicat aquest dijous mostra que molts adolescents tampoc tenen algunes de les aptituds, actituds i coneixements necessaris per a prendre decisions financeres bàsiques.

L’avaluació de competència financera de l’informe PISA se centra a esbrinar què saben fer els estudiants a través d’un qüestionari dividit en quatre blocs relacionats amb: diners i transaccions, planificació i gestió de les finances, risc i benefici, i panorama financer. Això permet obtenir una imatge específica de la familiaritat dels estudiants amb els diferents conceptes de les finances.

En el cas d’Espanya es van avaluar els coneixements financers de més de 2.000 alumnes de 15 anys d’un total de 206 centres educatius i s’han obtingut pitjors resultats que en l’anterior informe, situant als estudiants espanyols 12 punts per sota de la mitjana de l’OCDE (486 punts enfront d’una mitjana de 498). Es tracta d’un empitjorament respecte als vuit punts registrats el 2018, que col·loca a l’Estat espanyol en el lloc 12è de 20 països analitzats.

Només un 25% d’alumnes presenten un nivell alt en competència financera, enfront d’un 58% de nivell mitjà, mentre que el 17% no assoleix el nivell bàsic de coneixements. Això es tradueix en el fet que només un 27% dels alumnes espanyols són capaços d’entendre un contracte de compravenda, enfront del 34% de la mitjana de l’OCDE. Així mateix, mentre que el 95% dels estudiants espanyols saben identificar una factura, un 42% no són capaços de realitzar interpretacions bàsiques d’aquesta, ni d’una nòmina, ni tampoc de fer operacions numèriques senzilles com el càlcul de percentatges.

Pla d’educació financera d’11Onze

Empoderar a la ciutadania a través de l’educació financera ha estat al cor d’11Onze des dels seus inicis. Ampliar els coneixements sobre economia i finances de la nostra comunitat, posant al seu abast totes les eines necessàries, és un dels pilars fundacionals de la primera fintech comunitària de Catalunya.

Des del llançament d’11Onze Escola, un projecte que ofereix sessions formatives sobre el món de les fintech perquè centres educatius, empreses i col·legis professionals de tot el país puguin formar els seus alumnes en matèria econòmica i financera, disposem d’una plataforma única que permet complementar el currículum escolar educant als joves en qüestions monetàries i que posa al seu abast eines per a la creació de riquesa. 

Amb el mateix propòsit de formar a la nostra comunitat, s’impulsen les lliçons de la secció Aprendre, que ofereix continguts com la sèrie El Diner, les Formacions 11Onze fetes pels mateixos treballadors o els nostres Cursos curts. A més, a l’apartat Descobreix d’11Onze TV també trobareu peces dels nostres agents sobre temes d’interès per al nostre dia a dia. Perquè des d’un bon principi teníem clar que sense una bona formació financera difícilment serem una societat lliure que pugui decidir el seu futur.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Diuen que no ets tant el que dius com el que fas, i en aquest sentit els catalans fan moltes coses, i el més important, les fan de forma conjunta. A Catalunya es comptabilitzen 74.438 associacions, segons dades del Departament de Justícia del 2020. Una xifra que serveix per entendre la magnitud d’aquesta xarxa en l’àmbit social. L’autoorganització marca i defineix la societat catalana.

Com a concepte, l’associacionisme es refereix a l’organització voluntària de persones que busquen un interès comú, ja sigui de caràcter cultural, polític, esportiu, d’assistència social, de lleure o de qualsevol altre àmbit. El punt important és que aquesta activitat es fa sense ànim de lucre i buscant el benefici de la societat.

De la clandestinitat a la creació del teixit social

Històricament, el terme associacionisme neix al segle XIX arran de les teories del socialisme utòpic, i tot i que a l’època medieval ja es van crear gremis i confraries amb la intenció de defensar els interessos comuns, no va ser fins a l’era de la revolució industrial que van proliferar les associacions com a tals. La finalitat sempre ha sigut la mateixa, vetllar per les necessitats de la societat, i en el moment que el sistema econòmic i empresarial apuntava cap al capitalisme incipient, l’aparició de l’obrerisme organitzat va esdevenir necessari.

Al llarg del segle XIX i XX la societat catalana va crear associacions en diferents àmbits, com és el cas d’ateneus, escoles, cooperatives o sindicats. L’aparició de moltes d’aquestes entitats corresponia a la mancança d’aquests serveis bàsics, com podia ser l’escolarització, la salut o la defensa dels interessos laborals dels treballadors. En els àmbits on no existia protecció social, era la mateixa societat la que buscava mecanismes per protegir-se. També va ser en aquestes dècades que el moviment de recuperació de consciència nacional va aflorar, en un intent de reivindicar la personalitat pròpia de Catalunya i lluitar per la seva preservació. Una fita que va quedar desdibuixada en l’època franquista, quan totes les institucions nacionals catalanes i la xarxa d’associacions van ser perseguides i reprimides. En aquest context, el dret a associació queda pràcticament inhabilitat, però l’associacionisme català sobreviu en la clandestinitat.

L’associacionisme com a reflex del poble català

Els valors de l’associacionisme marquen el camí cap a una societat més compromesa i menys individualista. De fet, si analitzem alguns elements bàsics de la cultura catalana, veiem que aquesta idea està en sintonia amb la realitat cultural. Aplecs, sardanes, festes majors, Sant Jordi… tot implica ajuntar-se, organitzar-se, conviure i compartir. No és casualitat, per tant, que la majoria dels catalans destinin part del seu temps lliure a activitats associatives o socials, amb afany de millorar la qualitat de vida del conjunt del país. 

En la varietat hi ha el gust, i pel que fa a entitats, n’hi ha per a tots els gustos. Qualsevol català pot trobar, avui dia, alguna associació que sigui del seu interès, i on pugui aportar el seu gra de sorra. Inquietuds esportives, històriques, del món de l’alimentació, científiques, acadèmiques, d’assistència social… tot té cabuda en el teixit associatiu català. 

Més enllà d’on arriben els organismes públics, aquesta xarxa de persones imparable pot contribuir de forma activa i molt significativa a crear oportunitats i vetllar pel benefici de tots els col·lectius, ningú pot quedar enrere des d’un punt de vista social. En especial, des de les associacions s’ha fet i es continua fent una tasca imprescindible enfocada a col·lectius exclosos, emergències socials, persones amb menys recursos, afectades per abusos bancaris o del sistema, malalties minoritàries, grups de suport, i un llarg etcètera. Entitats que s’han hagut d’organitzar de forma interna i, en molts casos, sense ajuda pública, per satisfer necessitats bàsiques dels ciutadans, tant físiques com psíquiques, i millorar així la seva qualitat de vida. 

Una tasca que mai ha rebut el suport merescut i que en molts casos es finança a través de donatius i ajudes dels ciutadans. Per sort, la consciència social cada vegada té més pes i la cooperació va més enllà de la mateixa associació per obrir-se a tota la ciutadania, en una circumstància en què el suport de tots i cadascun dels col·laboradors és imprescindible. Amb això s’escenifica que el teixit associatiu té un doble vessant: la participació activa des de dins o la col·laboració des de fora, de manera que n’acaba formant part tota la societat.

La cultura, un pilar bàsic de desenvolupament

A Catalunya, la cultura de tot un poble s’ha mantingut al llarg dels anys i fent front a tota mena de situacions socials i polítiques, gràcies, en bona part, a les associacions i la seva tasca de preservació i enfortiment del teixit cultural. Per fer-nos una idea del pes que suposen, de les 74.438 associacions anteriorment esmentades, 34.261 són de caràcter cultural. La lectura que se’n deriva és que la societat catalana aposta per la cultura i, amb això, aposta pel coneixement, per la llibertat d’expressió i fomenta el pensament crític. 

La cultura juga un paper clau en el desenvolupament d’un territori i esdevé una part imprescindible en la vida dels ciutadans. Més enllà dels llibres, les sèries o els museus, la cultura també és la llengua, la forma de relacionar-nos amb els altres i amb l’entorn, són els costums que ens fan viure d’una determinada manera, celebrant unes dates concretes o donar valor a un sentiment de pertinença en un territori. La solidaritat social o la cooperació són dos valors que també estan altament influïts per la cultura i que, al seu torn, poden influir, i molt, en el funcionament social d’un poble. La cultura ho és pràcticament tot, i les associacions adopten la funció de conservar aquest valor identitari a través d’organitzacions i activitats que en dinamitzin la preservació d’aquests valors.

La cooperació social, una aposta de valor

L’associacionisme entén la creació d’una comunitat des de la base de la inclusió i amb la finalitat de reforçar aquests lligams perquè el treball conjunt permeti al conjunt de la societat avançar més, i avançar millor. En cap cas, però, aquesta unió de persones s’ha de viure des de l’exclusió cap a tots els que no en formen part. Un fet que pot derivar en sentiments negatius per part de la resta de ciutadans, i que s’allunya de la raó de ser d’aquest tipus d’entitats on el respecte i el treball en equip marquen la seva existència. Perdre aquesta essència suposaria individualitzar el moviment i condemnar-lo a desaparèixer.

El sentiment identitari pot tenir un gran impacte en una societat i pot ser determinant en el seu desenvolupament. Un territori que cregui en les seves persones, que vulgui defensar la cultura i que promogui tota mena d’activitats des de l’autoorganització i la tasca voluntària, és, sens dubte, un territori amb inquietud per evolucionar constantment. A Catalunya, el teixit associatiu és testimoni d’aquesta voluntat i creix cada dia amb la mirada posada en el futur, però sense perdre de vista els orígens. Treballar col·lectivament per un futur amb una societat més justa i compromesa és apostar per les persones i assegurar que, des de les associacions, es vetllarà pel seu benestar i el del territori.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les dones dediquen el 62% de la seva jornada laboral a feines domèstiques no remunerades. Si aquestes tasques es reconeguessin, el PIB espanyol pujaria un 40% i les dones serien responsables de gairebé el 52% de la riquesa.

El 8 de març de 2023 la patronal PIMEC va publicar un estudi que cal recordar cada Dia de la Dona. L’aportació de la dona a l’economia espanyola és un minuciós treball en col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostel·la. S’analitzen dades des de 2007, tenint en compte salaris, feines, aportació al PIB i, molt especialment, les diferències entre aturats homes i dones.

L’estudi va arribar a la conclusió que s’invisibilitza una gran part de l’activitat econòmica de l’estat, com si no fos important, quan en realitat és un dels tractors econòmics de la societat. La tradicional dedicació de les dones a les tasques domèstiques, d’assistència i de cures ha relegat aquesta activitat econòmica a la intimitat de les llars, no reconeixent-la. Però darrere d’una dona que deixa la feina per cuidar els nens, dels pares o de les parelles, hi ha una dona que passa a l’economia no remunerada. Ara bé, que no es pagui no vol dir que no sigui feina i que no tingui un impacte econòmic.

Si la feina de totes aquestes dones es pagués, suposaria un increment del PIB espanyol d’un 40%. No són números dits a l’atzar. En la següent taula es pot veure la dedicació en hores d’homes i dones a tasques considerades no productives. La participació de les dones gairebé dobla la dels homes.

Això té una traducció econòmica directa i calculada de manera molt conservadora. A l’estudi valoren el preu de l’hora de feina de la llar en només 7,82 euros per hora. Amb aquest càlcul tan modest, la feina domèstica feta per dones equivaldria a 541.000 milions d’euros, és a dir el 40,7% del PIB d’Espanya l’any 2022. 

Només és economia allò que és productiu?

El Dia de la Dona és un dia per reivindicar la igualtat. Normalment, es posa el focus en la bretxa salarial entre homes i dones, en la dificultat de conciliar i en la poca quantitat de dones en càrrecs directius. Totes aquestes reivindicacions són certes, però cal sumar-hi aquesta: s’invisibilitza l’aportació econòmica no remunerada. Per tant, cal fer-se una pregunta pertinent, només és economia allò que és productiu? Allò que es compra i es ven? Les tasques domèstiques i de cures són imprescindibles. Tothom ha de fer-les. Quan l’esforç recau, habitualment, en les dones aquestes estan deixant de guanyar diners perquè d’altres puguin fer-ho. Això les fa dependents i involuntàriament generoses: sense la seva aportació l’economia individual i col·lectiva quedaria seriosament danyada. És la feina que les dones regalen.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La nova Llei de Benestar Animal que va entrar en vigor el setembre passat, requerirà que tots els propietaris de gossos disposin d’una assegurança de responsabilitat civil per a la seva mascota. Per això 11Onze Segurs ofereix, en col·laboració amb Mussap, una assegurança a mida del teu millor amic. En parlem amb Marc Castell, director comercial de Mussap.

Una de les obligacions de la nova Llei de Benestar Animal —la primera norma estatal que regula la relació amb els gossos, els gats i altres animals de companyia— és l’exigència a tots els propietaris de gossos de contractar una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil. Fins ara, l’assegurança només era obligatòria si el gos era d’una raça catalogada com a potencialment perillosa i per a aquells propietaris que resideixen en comunitats autònomes que ja havien decidit imposar aquesta obligatorietat pel seu compte.

L’incompliment de l’obligació de tenir una assegurança per al teu gos tindrà com a conseqüència sancions administratives i econòmiques. Per tant, serà essencial que el teu gos estigui degudament assegurat per evitar una multa i per a protegir a tercers en cas que causi danys a persones o propietats.

Tot i que la nova llei va entrar en vigor el divendres 29 de setembre de l’any passat, l’obligació de l’assegurança està suspesa i pendent que es defineixi i s’aprovi el reglament pertinent. Tanmateix, com explica Marc Castell, independentment de la nova llei “és una assegurança imprescindible quan tens una mascota. Una mossegada d’un gos pot ser molt costosa. Pots tenir una sanció econòmica per la multa i per la via judicial”.

Què cobreix l’assegurança obligatòria?

L’assegurança haurà de cobrir els danys que causi el gos a tercers independentment de qui en sigui el responsable en el moment que es produeixin els danys, com pot ser un familiar o un passejador de gossos, que també estarien coberts per la pòlissa de l’assegurança. Això vol dir que si el teu gos mossega algú o danya la propietat d’algú, l’assegurança cobrirà els costos associats amb les reclamacions de tercers, com ara despeses mèdiques o reparacions.

En aquest sentit, Castell avisa que “qualsevol assegurança està pensada per cobrir un fet fortuït, inesperat i que no és intencionat”, per tant, “no es cobreixen fets totalment evitables” per deixadesa, com per exemple, que el teu gos faci les seves necessitats al portal d’una casa. En aquest context —com especifica l’article 30 de la nova normativa— els futurs propietaris de gossos hauran d’acreditar un curs de formació per a tinença de gossos, que serà gratuït i tindrà una validesa indefinida.

Quant em costarà la broma?

Evidentment, el preu de la prima de l’assegurança varia en funció del tipus de gos i la quantia del capital a assegurar, però des d’11Onze Segurs t’oferim una assegurança a mida del teu millor amic, en col·laboració amb Mussap, i amb un descompte addicional per a la nostra comunitat si la contractes a través nostre. Aquí pots consultar els preus i les condicions. Si vols més informació, omple aquest formulari i un dels nostres agents es posarà en contacte amb tu.

Vols la millor assegurança per al teu millor amic? Entra a 11Onze Segurs i contracta una assegurança a mida del teu millor amic amb un descompte especial per als membres de la nostra comunitat.