Viure al poble, un privilegi de tota la vida

Durant la pandèmia, moltes famílies han decidit abandonar la ciutat pel camp. Però, com hi viuen, aquells que fa anys que habiten una masia? En parlem amb en Ramon Carrer i la seva mare, Ventura Vives. Per a ells, viure al poble és més que un privilegi.

 

Els darrers temps, molts han pres la decisió de donar una segona oportunitat als entorns més despoblats. Prefereixen tenir al costat un riu que no pas un cinema. Però hi ha un grup de persones, sigui per tradició familiar o perquè forma part de la seva manera de viure, que no s’han mogut mai de la masia. Ramon Carrer, de 59 anys, és una d’aquestes persones. Hi viu amb la seva mare, Ventura Vives, de 93, i ambdós ens expliquen que la vida a pagès, per a ells, “no és un obstacle”, sinó tot el contrari.

Ens trobem amb tots dos al costat d’una capella del segle XIII, la capella de Sant Sebastià, al municipi d’Òdena (L’Anoia), i la sensació que tenim és de viatjar en el temps: no se sent massa soroll, ni tampoc hi ha gent amb mascareta voltant amb presses amunt i avall, com passa a la ciutat. És capvespre, s’hi respira olor de vida, olor de natura, i tot s’esdevé perquè comencem a xerrar.

 

—Què li sembla que la gent jove vulgui viure en entorns rurals? —ens atrevim a demanar.

—Ho trobo perfecte. Ha arribat un punt que les persones s’han adonat que viure en un pis és massa tancat —ens respon en Ramon amb el seu caràcter afable.

I la vida rural d’aquí a vint anys, com la veu?

—La veig bé i engrescada, perquè la gent ara valora més viure-hi.

 

Mare i fill han sortit de la casa pairal per atendre’ns una estona, i ho han fet amb un somriure immens. Només per aquest petit detall, apreciem que a la masia són feliços. En Ramon ens explica, sota la mirada atenta de la Ventura, que la casa és part de la família des de fa més de dos-cents anys, i que no troben a faltar res. També assegura que el que més valoren és la tranquil·litat. Admet, a més, que durant la pandèmia i el confinament no van sentir-se aïllats. 

 

—Estar aquí em fa sentir lliure. Sobretot és gratificant. Perquè al matí em desperto i veig el bosc i, per a mi, és mitja vida —explica en Ramon amb els ulls distrets.

—Ha dit que ha viscut aquí tota la vida. Pot explicar-ne alguna curiositat?

—Aquest camí abans era l’antiga N-II Barcelona-Madrid. I aquí mateix, davant de casa, va ser on, per primera vegada a la vida, vaig veure elefants. Jo tenia set o vuit anys, i el motiu pel qual els vaig veure és perquè per aquest antic camí, abans carretera principal, hi va passar un circ.

 

Tots dos passen el dia cuidant la casa, sense nervis, malgrat que comencen a feinejar a les 9 h, perquè en una casa tan gran sempre hi ha feina. Així és la vida de la Ventura i en Ramon. Catalunya és plena de masies com la seva, en pobles habitats sobretot per gent gran, que viuen com volen, que és el més important, afirma en Ramon, i que esperen que els joves no tinguin por d’engegar en entorns rurals la seva aventura. “Que no tinguin por, endavant!”, s’acomiada la parella.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Més regulació per a sobreviure

4min lectura

Denuncien les males pràctiques de les grans distribuïdores del

Sostenibilitat

Civisme a la natura, civisme de fons

5min lectura

És a l’estiu quan més persones ens apropem al mar i a la

Comunitat

Catalunya frena el despoblament rural

5min lectura

Pobles i micropobles de Catalunya pateixen



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Carles Mateu del Rio i de BatlleCarles Mateu del Rio i de Batlle says:
    Carles Mateu

    Es una maravella, qui pogués. Ara visc al costat del mar, però on estigui la muntanya!!

  2. Rosa Maria SoléRosa Maria Solé says:
    Rosa Maria

    Conec algú, que va canviar la ciutat per anar a viure a un poble per amor, em pensava que no si acostumaria i sí. ho aconseguit.

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Els temps van canviant… Moltes gràcies pel teu comentari, Rosa Maria!

      Fa 3 setmanes
  3. Vicenç ClascàVicenç Clascà says:
    Vicenç

    Quina enveja més sana. Molts cops hi hem pensat a casa, però fer el pas costa molt i sobretot quan tens els pares grans, els nens a l’escola, el teu entorn social, la feina,… molts factors fan que no prenguem la decisió de fer-ho.

    • Amadeu VilaginésAmadeu Vilaginés says:
      Amadeu

      Bon dia Vicenç! Sí, és una decisió que a vegades costa, i al final poder-ho fer dependrà de les circumstàncies de cadascú. Moltes gràcies pel comentari! 😀

      Fa 3 setmanes
  4. David MateosDavid Mateos says:
    David

    Una vida que molts de nosaltres cerquem des de fa temps, però no gaire fàcil d’aconseguir per molts motius.
    Enveja sana!!
    Salut! i força el canut!

    • Amadeu VilaginésAmadeu Vilaginés says:
      Amadeu

      Gràcies David pel comentari, i molta raó, no sempre és fàcil canviar d’aires i tornar al poble, però si s’aconsegueix és una decisió que val la pena 😀

      Fa 3 setmanes
  5. Josep RuaixJosep Ruaix says:
    Josep

    Molt bo 👍

  6. Pere SorianoPere Soriano says:
    Pere

    Ens cal mantenir contacte amb la natura i mantenir-la. Intentar deixar de viurar apilats en vertical i guanyar vida en horitzontal.

    • Joan BenedictoJoan Benedicto says:
      Joan

      Molt bon punt de vista Pere! Viure en contacte amb la natura sempre va bé.

      Fa 3 setmanes
  7. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc

    Pare de poble i mare de ciutat. Es conegueren a les ballades de sardanes. He mamat a ciutat l’esperit de vida de la Catalunya rural. Ara visc al Maresme i com qui no vol la cosa, en mi conviuen aquests costums d’ambdues cultures.

    • Elisabet Porqueras GarciaElisabet Porqueras Garcia says:
      Elisabet

      Dues cultures que ens enriqueixen com a persones, gràcies pel teu comentari Francesc, ens veiem per La Plaça

      Fa 3 setmanes
  8. David PoyanoDavid Poyano says:
    David

    El que cal és la repoblació del món rural i no que els de ciutat sortiu a invadir-ho tot els caps de setmana i vacances per després tornar a la comoditat de la ciutat. Això no és sostenible.

    • Aitor CanudasAitor Canudas says:
      Aitor

      Esperem que a poc a poc David succeeixi i així els pobles de tota la vida no caiguin en l’oblit

      Fa 3 setmanes
  9. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  10. Faust CardielFaust Cardiel says:
    Faust

    Sóc de ciutat, però super seguidor del camp i poble.

    • Jennifer Roca CivitJennifer Roca Civit says:
      Jennifer

      Bon dia, Faust! Ben dit, cert també que tots necessitem respirar la natura encara que la nostra llar sigui a ciutat. Que tinguis bon diumenge, ens veiem per la Plaça!

      Fa 3 setmanes
  11. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Una vida plena en contacte amb la natura jo també ho vull

    • Elisabet Porqueras GarciaElisabet Porqueras Garcia says:
      Elisabet

      Crec que és el somni de molts… gràcies pel teu comentari Alícia, ens veiem per La Plaça.

      Fa 3 setmanes
  12. Laura CarlúsLaura Carlús says:
    Laura

    Enhorabona, mai és tard per replantejar-se un altre estil de vida

    • Elisabet Porqueras GarciaElisabet Porqueras Garcia says:
      Elisabet

      Viure envoltat de la natura, una bonica decisió, Gràcies, Laura pel teu comentari, ens veiem per La Plaça.

      Fa 3 setmanes
  13. Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
    Laura

    M’encanta el camp!

Deixa una resposta