Coneixes l’origen de la revetlla de Sant Joan?

El 23 de juny celebrem la revetlla de Sant Joan. Una festa que sempre ha tingut un gran significat dins el folklore català. Amb aquest article us volem apropar una mica més per descobrir part dels secrets d’aquesta nit tan màgica i tan plena de foc de casa nostra.

 

Ha arribat la temporada d’avarques i espardenyes, i amb això, donem per inaugurat l’estiu i el temps de la calor a Catalunya. Hi ha, però, una festa que determina encara més el tret de sortida de la temporada, parlem de la nit més màgica, d’aquella que arriba amb dos dies de retard respecte al solstici d’estiu: la Revetlla o Nit de Sant Joan, també coneguda com la Nit de les Bruixes o Nit del Foc, i que és celebrada arreu dels Països Catalans. 

 

  • Els primers, els grecs

Per poder-nos endinsar en la història de la nit del 23 de juny, vigília de Sant Joan, res millor que donar una ullada al Costumari català, el llibre de referència quant a les nostres tradicions i costums, escrit l’any 1952 pel folklorista i etnòleg barceloní Joan Amades.

Segons Amades, la tradició de celebrar aquesta festa, en honor a l’entrada de l’estiu, data de l’època romana, quan els romans sortien a recollir la berbena (Verbena officinalis), herba amb moltíssimes propietats i algun secret de més, que encara dona nom a la festa en castellà, tot i que amb una v inicial. Els romans feien servir aquesta planta herbàcia per a usos medicinals i màgics, i creien que si la recollien durant la nit de Sant Joan, els portaria felicitat i riquesa. Però ells no van ser els primers a fer xerinola en aquesta data. Ho foren els grecs, els quals feien fogueres per festejar el naixement del déu Apol·lo, considerat com el déu del Sol. És conegut que a Barcelona se celebrava la revetlla al carrer des del segle XV, on ja hi havia la tradició, antiga i perduda, de sortir a buscar herbes medicinals la nit de Sant Joan. 

I és així que la celebració i les fogueres han perdurat tant en el temps, essent durant anys, el foc el tret més diferencial d’aquesta festa. I si avui en dia les fogueres s’encenen per barris o carrers de les diferents ciutats o viles, antigament era costum encendre-les davant de les masies o les cases més aïllades. Concretament eren enceses quatre fogueres, una per cadascun dels quatre vents, per a protegir la llar de malalties, lladres, mals esperits i embruixaments. Amades especifica que fins i tot la gent que vivia allunyada i sola dins els boscos, aquella nit encenia un fogueró per petit que fos. Però sembla ser, segons podem llegir al Costumari, que, de la mateixa manera que actualment estan prohibides en ambients rurals i llocs rodejats de bosc, també van estar prohibides antigament a moltes ciutats per por de provocar incendis. Es té constància de lleis antigues promulgades arreu per intentar evitar que la gent n’encengués, així com de prohibicions per motius religiosos. Aquesta festa d’origen pagà, va superar els entrebancs en la clandestinitat i el foc mai va deixar de ser-hi present. I així, a poc a poc, es va reprendre i normalitzar el costum d’encendre focs als carrers i places de totes les viles de les ciutats dels Països Catalans

L’escriptor també ens detalla al seu llibre, que a les fogueres s’hi cremava llenya i mobles vells, que recaptava la quitxalla de cada barri, al crit de: “Hi ha res pel foc de Sant Joan?”. La llenya i els estris per cremar que recaptava la canalla la transportaven en una vella estora que feia de carretó, i després l’amagaven en alguna quadra o safareig, perquè no fos saquejada per alguna colla d’algun altre carrer, i la guardaven fins a l’esperada nit de revetlla. També era molt típic de la nit de Sant Joan, que mentre la mainada anava tirant els trastos vells i la llenya a la foguera anessin cantant: “Tireu-hi al foc de Sant Joan, tireu-hi, tireu-hi”.

Finalment, i atesa la calor que es pateix sempre en aquesta època, i per si us penseu que tot és foc per Sant Joan, bo és de recordar que la revetlla també va associada a l’aigua, als banys de mitjanit i a moltes formes festives de remullar-se, llençant-se galledes plenes d’aigua pels carrers, o, fins i tot, des dels balcons.Són aquestes, doncs, algunes de les tradicions que guarda la nostra terra. I aquest any, amb més motiu que mai, després de passar confinats i amb restriccions l’any 2020, celebrem la revetlla de Sant Joan. Fem, doncs, cas de les paraules que ens va deixar Joan Maragall: Ja les podeu fer ben altes – les fogueres aquest any”.

 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Història de la banca

5min lectura

Història de la banca a Catalunya

Equip Editorial Equip Editorial
  1. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  2. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Molt bé la referèncla sl Costumari Català de Joan Amades. Una obra grandiosa

  3. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Sabia coses però això de banyar-se, al mar passat la mitja nit i que seran aigues miraculoses, essent una festa pagana sembla que hi ha esperit religiós

    • Jordi CollJordi Coll Planas says:
      Jordi

      Si, ja saps, Alícia, que moltes vegades ens n’anem a dormir havent adquirit nous coneixements dels quals no en teníem ni la més remota idea…

      Fa 3 mesos

Deixa una resposta