Dies Preciosos: oferta limitada d’or amb 11Onze

Preciosos 11Onze compta amb or físic en estoc i, per donar la benvinguda a l’estiu, engega Dies Preciosos. Compra or en condicions especials, fins a exhaurir existències.

Durant 15 dies Preciosos 11Onze ofereix l’or que té en estoc amb condicions exclusives. Durant aquest període serà possible comprar or sense haver de pagar cap mena de cost de gestió. 

També hi ha avantatges afegits per a les dues modalitats de compra d’or físic, deixant-lo en custòdia o rebent-lo a domicili. Pels que vulguin deixar l’or en custòdia podran fer-ho sense haver de pagar la custòdia del primer any, mentre que pels que vulguin l’or a domicili el rebran sense haver-ne de pagar els costos d’enviament amb personal de seguretat.

Totes aquestes condicions s’afegeixen al fet que Preciosos 11Onze ofereix l’or a un preu molt competitiu respecte al que es pot trobar al mercat, ja que compta amb un mercat secundari de compravenda d’or dins la seva comunitat. Aquesta campanya tindrà una durada de 15 dies o fins a exhaurir existències. Per posar-se en contacte amb l’equip de Preciosos 11Onze es pot fer a través d’aquest enllaç.

Or Físic: El refugi daurat en temps de tempesta geopolítica 

El preu de l’or físic, l’actiu tangible que ha fascinat la humanitat durant mil·lennis, no para de batre rècords. En un any ha passat de costar 69 € el gram a rondar els 95 €, un increment del 40% del seu valor, i no hi ha indicis que la pujada s’hagi de moderar. El metall daurat viu una època daurada gràcies a un còctel explosiu d’inestabilitat geopolítica, por a la inflació i la recerca frenètica d’actius segurs per part d’inversors i bancs centrals.

El món és un polvorí. El conflicte a Ucraïna entra al seu quart any, amb tensions que continuen ben roents. La d’Israel a Gaza, sumada als atacs contra Iran, han elevat el risc d’una conflagració regional més àmplia a l’Orient Mitjà. Això, afegit a les tensions creixents entre Estats Units i Xina desencadenades per la guerra aranzelària de Donald Trump, i a la incertesa política en nombroses regions, ha provocat una fugida cap a la seguretat.

Històricament, l’or ha estat una de les millors garanties contra la inflació a llarg termini. Tot i que la inflació s’ha moderat en els darrers mesos, el Banc Mundial ha alertat dels riscos de volatilitat en els preus de les matèries primeres i de pressions inflacionàries persistents en un entorn geopolític fragmentat. És en aquest moment quan el poder adquisitiu de les monedes fiduciàries disminueix i el valor de l’or tendeix a pujar, assenyala un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) que analitza l’efectivitat de les cobertures inflacionàries. Així doncs, donades les tensions geopolítiques esmentades (que afecten l’oferta energètica i de matèries primeres), la persistència de pressions en les cadenes de subministrament i els elevats nivells de deute públic, molts economistes temen un nou episodi inflacionari.

Un metall brillant en un món fosc

L’ascens imparable del preu de l’or físic és un símptoma clar dels temps que vivim: un món ple de tensions, incertesa i por a la pèrdua de valor dels diners. La combinació letal de conflictes armats, rivalitats entre grans potències i la persistència de l’amenaça inflacionària converteixen el metall daurat en el refugi preferit tant pels grans bancs centrals com pels inversors particulars que busquen protegir els seus estalvis. Mentre la tempesta geopolítica i econòmica no s’apaivagui, l’or físic encara brilla com l’àncora més sòlida en un mar agitadíssim. En aquest context, cal considerar la seva adquisició com a part d’una estratègia de protecció del patrimoni. Per tant, això deixa de ser una opció exòtica per convertir-se en una mesura de prudència financera cada vegada més estesa.

Si vols aprofitar els Dies Precisos per protegir els teus estalvis, posa’t en contacte amb Preciosos 11Onze.

Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Horror! La televisió no funciona perquè un dels teus fills estava jugant i ha llançat alguna cosa contra la pantalla o, fins i tot pitjor, l’ha tirat al terra. Es tracta d’accidents d’allò més habituals quan hi ha nens petits a casa. La teva assegurança de llar es faria càrrec de la reparació en aquesta mena d’accidents?

Els nens es passen el dia jugant i és habitual que en un moment o un altre acabin trencant alguna cosa a casa. La televisió és un dels objectes de valor que amb més facilitat pateix les conseqüències de les seves entremaliadures, especialment ara que són més lleugeres que mai i es poden caure amb facilitat en cas de rebre un cop.

Les assegurances de llar inclouen dins de la cobertura de responsabilitat civil els danys que els nens puguin provocar a tercers dins o fora de casa, ja que es dona per fet que es produeixen per accident. Però elements com la nostra pantalla de televisió no entren en la categoria de danys a tercers, sinó que són danys propis, per la qual cosa normalment estan exclosos.

Quines reparacions solen cobrir les assegurances de llar?

Si no tenim contractades cobertures addicionals, els danys que normalment cobreix una assegurança de llar són els provocats per l’aigua, els fenòmens atmosfèrics i els derivats d’un robatori. També sol incloure’s la reparació d’electrodomèstics en cas de sobrecàrrega de tensió, tot i que en aquests casos normalment s’estableix un límit d’antiguitat per a l’electrodomèstic.

A més, les assegurances de llar solen incloure la reparació o restitució de vidres trencats i fins i tot sanitaris, però poques vegades fan referència a elements com les pantalles de les televisions. I un televisor trencat pot convertir-se en un gran problema perquè la reparació pot ser més o menys costosa en funció de quines peces hagin sofert danys.

La conveniència d’una cobertura específica

Com més val prevenir que curar, quan es tenen fills petits és aconsellable contractar una assegurança que cobreixi qualsevol dany que es produeixi en la llar per accident. Això sí que ens protegiria en cas que algun dels nostres fills trenqués la televisió mentre juga, o fins i tot si es despengés una làmpada i causés danys en un moble o algun altre element.

De tota manera, cal tenir en compte que aquest tipus de cobertures no ens protegeixen absolutament de tot. Sempre hi ha límits i béns que estan exclosos, com sol passar amb les ulleres. Per això, és necessari llegir amb atenció la pòlissa abans de contractar-la per comprovar quins danys es poden reclamar i quins no.

Què fer en cas de sinistre?

Si una malifeta dels nostres fills ha provocat algun desperfecte a casa, convé contactar amb la companyia d’assegurances el més aviat possible per comunicar el sinistre. L’habitual és que les companyies atorguin als seus assegurats un termini màxim de set dies per fer-ho des que en tenen coneixement, tot i que en algunes pòlisses aquest termini s’amplia.

Quan parlem amb l’operador, haurem d’explicar-li què és el que ha succeït i quines són les conseqüències de l’accident. Qui ens atengui ens confirmarà si aquest desperfecte està o no cobert per la pòlissa. En cas que ho estigui, es desplaçarà al nostre domicili un pèrit per examinar els danys i emetrà un dictamen amb la solució adequada. En el cas de la televisió, això podria implicar la reparació o el canvi per una nova.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

L’or és considerat tradicionalment com el millor actiu per protegir-se de la inflació, una mesura fiable de cobertura contra el risc de perdre poder adquisitiu. Tanmateix, alguns inversors consideren els bons governamentals com una alternativa més segura on invertir els nostres diners davant la incertesa dels mercats. Analitzem els avantatges i desavantatges d’aquestes dues opcions.

Les compres d’or durant els últims tres anys han tingut un rendiment estel·lar amb màxims històrics pels inversors i han vist una pujada del 40% del seu valor. La condició d’actiu refugi, generalment atribuïda a l’or, s’ha confirmat gràcies a la incertesa causada per la pandèmia i a la subseqüent inflació, que ha penalitzat la rendibilitat d’altres actius. Un cop més, l’or ha proporcionat una valuosa cobertura enfront d’un futur incert.

Alguns economistes argumenten que l’or només augmenta en valor quan una moneda es devalua o en un context d’inflació elevada, i que no ofereix retorns adequats en altres escenaris de mercat. Mentre que és cert que l’or tendeix a augmentar de valor en èpoques d’inestabilitat financera o de devaluació de la moneda, no són els únics factors que incrementen la seva valoració per sobre de la mitjana. Per exemple, en el període des del 2013 fins al 2020, la inflació va ser molt baixa, i els efectes més nocius de la crisi i la inestabilitat econòmica ja s’havien superat a gran part del món, això no obstant, el valor de l’or va augmentar de manera constant.

Tanmateix, hem de tenir en compte que, si ens decantem per invertir en or a través d’un fons d’inversió o ETF, no tindrem possessió del metall preciós, fet pel qual perd gran part del seu valor intrínsec, i és un model que dona més versatilitat, però exigeix uns coneixements borsaris bàsics que requereixen intermediaris professionals del sector. Quan compres or físic, ets propietari del metall, mentre que invertint en or digital el que tens és un dret o una opció. A més, com que no es tracta d’un apunt comptable, no pot suspendre pagaments. A diferència d’altres actius financers, l’or sempre el podem tenir a mà.

Bons governamentals

L’atractiu més gran de comprar bons governamentals és que tenim assegurada certa rendibilitat, positiva o negativa, de la inversió. Això pot semblar contradictori, perquè de tota la vida, quan algú li presta diners a una altra persona, li cobra un interès i, per tant, a priori pot costar d’entendre que alguns bons cotitzin amb rendibilitat negativa.

Aquesta aparent incoherència és deguda al fet que alguns grans inversors busquen seguretat en valors refugi, com els bons governamentals, durant èpoques de turbulència dels mercats financers. La crisi del 2008, amb la fallida de Lehman Brothers i altres bancs, va posar de manifest que el Fons de Garantia de Dipòsits, que a Espanya cobreix 100.000 euros per client i entitat, no és res més que un premi de consolació, si parlem de dipòsits de milions d’euros.

Per tant, quan parlem de grups d’inversió amb grans quantitats de diners pot ser preferible comprar bons de països amb la màxima qualificació creditícia (AAA), fins i tot quan ofereixen una rendibilitat negativa, ja que, a diferència dels bancs, això ens garanteix la gran totalitat del nostre actiu. Tanmateix, pot haver-hi un motiu especulatiu: comprar deute amb rendibilitat negativa tot esperant que aquesta rendibilitat baixi encara més, de manera que el preu dels bons pugi.

Aquest és un escenari poc aplicable a l’inversor mitjà o petit, que tendeix a comprar títols emesos amb un valor nominal i que paga un interès determinat explícit sobre la inversió, trimestralment, semestralment o al venciment. I que, així i tot, també poden cotitzar al mercat borsari per oferir als inversors la possibilitat de vendre o comprar abans del seu termini.

Seguretat i rendibilitat

Abans d’invertir hi ha molts factors que hem de tenir en compte a l’hora de decidir quin actiu financer és el més adequat per a nosaltres. I és vital avaluar el risc que estem disposats a assumir i definir clarament els objectius d’inversió. Per norma general, com més rendibilitat té una inversió, més risc comportarà. I a la inversa: si volem una inversió molt segura, tindrem una baixa rendibilitat.

Els metalls preciosos, especialment l’or, trenquen una mica aquesta norma, amb rendibilitats molt elevades en temps de crisi econòmica, atesa la seva condició de valors refugi, i amb preus relativament estables quan hi ha menys demanda en èpoques de creixement econòmic. Però sempre mantenint una tendència a l’alça a llarg termini, que també bé acompanyada d’una gran liquiditat gràcies al seu valor intrínsec.

Per altra banda, el binomi rendibilitat-risc és evident si parlem de bons governamentals. Uns valors de renda fixa emesos per governs, i que són considerats lliures de risc sempre que estiguem parlant de països desenvolupats amb economies segures i solvents, i amb una probabilitat pràcticament inexistent que deixin de pagar els seus creditors. Tanmateix, sempre acompanyats de rendibilitats relativament baixes o inclús negatives en el cas d’Alemanya.

Aquesta baixa rendibilitat es pot veure afectada per la inflació, si tenim en compte que els cupons que paguen la renda fixa són nominals en el temps. Per tant, davant d’un augment de la inflació, baixa el seu valor real i la rendibilitat d’aquesta renda fixa també és menor. Aquest és un escenari on la compra d’or ens ofereix una millor protecció inflacionària, gràcies a una més elevada rendibilitat, tot mantenint una alta seguretat i liquiditat.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

L’acceleració de la digitalització, precipitada per la pandèmia, no ha fet més que confirmar la inevitabilitat de la transformació digital de la nostra societat. Una revolució tecnològica que ha canviat la nostra manera de treballar, comprar, estudiar i comunicar-nos, però que posa en qüestió aspectes vinculats amb les relacions personals.

En un món interconnectat on Internet, les xarxes socials i les eines telemàtiques han canviat radicalment la manera de comunicar-nos, ens hem acostumat a parlar davant d’una pantalla, a resoldre els assumptes més trivials del nostre dia a dia asseguts al sofà, a fer les compres des del llit i a treballar en pijama.

La comunicació electrònica ha augmentat la capacitat d’interacció entre les persones, i ens permet aconseguir una productivitat i eficiència sense precedents, tant en l’àmbit corporatiu com individual. L’auge del teletreball ha significat un canvi en positiu per molta gent, especialment pels que han experimentat una millora en la conciliació de la vida personal i laboral. Tanmateix, pels nadius digitals que s’han convertit en nòmades digitals que han fet del món la seva oficina.

La normalització de la convivència entre persones i intel·ligència artificial ens ha permès agilitzar les interaccions amb l’administració, establiments de comerç digital i entitats financeres. Ja no és necessari fer cua a una oficina física d’un banc, d’una asseguradora, o a la del SOC, podem fer pràcticament totes les gestions des del mòbil. Així mateix, han sorgit moltes noves feines basades en les tecnologies digitals, impensables només fa uns anys.

La importància de la interacció física

Tot i l’innegable progrés que ha suposat la transformació digital de la nostra societat, la realitat d’aquesta revolució no és tan idíl·lica com alguns volen dibuixar. L’absència física, intrínseca del món digital, presenta reptes pel que fa a l’empatia entre persones acostumades a l’anonimat dels espais virtuals, les interaccions personals entre treballadors, o la bretxa digital entre la gent més vulnerable i la resta de la societat.

La transformació digital ha propiciat que les fronteres entre el món físic i el digital siguin cada vegada més borroses. I, si ja tenim dificultats en adaptar-nos a aquest canvi de paradigma, pensem que el boom del metavers, l’Internet de les Coses, els NFT i la intel·ligència artificial encara ens acostaran més a una realitat virtual semi immersiva, que deixarà ‘fora de joc’ a una part significant de la població.

En aquest context, es fa evident la necessitat d’abordar de manera integral els canvis socio-tecnològics que estan definint i assentant les bases de la societat del futur. No només per assegurar-nos que la tecnologia segueixi sent una força positiva de progrés, sinó també, per evitar que part de la societat es quedi enrere, o que la immersió en el món digital castri l’essència del que ens defineix com a persones.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els experts en economia fa temps que avisen d’una realitat que afecta el sistema bancari espanyol. El fons de garantia de dipòsit, que hauria de protegir els nostres estalvis en cas de fallida d’un banc, podria ser insuficient. Com podem assegurar les nostres finances?

En teoria, un fons de garantia de dipòsits (FGD) protegeix els estalvis que tenim a les entitats bancàries del país mitjançant la imposició d’un termini fix de fins a un màxim de 100.000 euros per persona física o jurídica. D’aquesta manera, si un banc fes fallida i no pogués fer front a les obligacions amb els clients, el FGD del país es faria càrrec de compensar als titulars dels comptes els estalvis de fins a un màxim de 100.000 euros. Tanmateix, si tinguessis una quantitat superior als 100.000 euros en un sol compte corrent, el FGD no cobriria la diferència.

Aquesta és la teoria, però a la pràctica els experts en economia adverteixen que aquest FGD, a l’Estat espanyol, té un forat negre que li impediria cobrir les pèrdues. En aquest punt, cal demanar-se com es dota de recursos el FGD. Són tots els bancs que estan inscrits al Registre de Bancs i Banques de l’Estat, i que disposen d’accés al finançament del Banc d’Espanya, els que han d’anar fent aportacions al FGD. Així, tal com recomana el Banc Central Europeu, els recursos del FGD haurien de ser, almenys, de l’1% del total dels dipòsits que han estat contractats per les entitats bancàries del país.

D’aquesta manera, segons els càlculs que han fet els experts, el FGD de l’Estat hauria de disposar d’entre 5.500 i 8.250 milions d’euros. Tanmateix, economistes de prestigi com Santiago Niño Becerra consideren que aquesta xifra es queda curta en cas que algunes de les principals operadores bancàries de l’Estat espanyol fessin fallida. I, per si fos poc, avisen que el FGD ni tan sols té aquests 8.250 milions, perquè encara s’està recuperant de les aportacions que va haver de fer durant el rescat bancari a causa de la crisi econòmica del 2008. Si les xifres del FGD són negatives, alerten, cal anar amb peus de plom. És per aquest motiu que els bancs disposen d’assegurances complementàries: on no arribi el FGD hi ha d’arribar l’assegurança.

Les EMI, valor segur

Per això, els experts recomanen obrir comptes corrents en entitats bancàries que tinguin assegurats els dipòsits dels clients a través d’Electronic Money Institutions (EMI), com fa 11Onze. Les EMI són empreses regulades que estan autoritzades a emetre diners electrònics com a equivalent digital als diners en metàl·lic. Les llicències EMI les emeten els Bancs Centrals de cada país, i per a poder operar a la Unió Europea se’ls demana un capital molt alt.

Les EMI, a diferència de la banca tradicional, no estan autoritzades a vendre productes bancaris poc sòlids, ni a promocionar productes d’inversió ni tampoc a recomanar operacions que comportin risc de crèdit als clients. Aquesta darrera condició és, possiblement, la més important, perquè, quan un client diposita els seus diners en un banc tradicional, sí que pren un risc. Això és així perquè els bancs estan autoritzats a fer servir els dipòsits dels clients per a préstecs. Les EMI, en canvi, no estan autoritzades a fer-ho i, per tant, ofereixen un risc zero i asseguren que els seus estalvis estan 100% segurs. 

A més, aquestes EMI tenen l’obligació d’assegurar el 100% dels dipòsits rebuts amb pòlisses d’assegurança, independentment de l’import. Addicionalment, els diners no els poden dipositar en qualsevol banc: ha de ser un banc de reconeguda solvència i classificat entre els Globally Systemic Important Bank (GSIB). Per acabar, els dipòsits dels clients assegurats per una EMI no formen part del balanç de la mateixa EMI i, en conseqüència, queden fora de qualsevol balanç en cas de fallida de l’EMI, és a dir, segueixen protegits per l’assegurança, que garanteix la recuperació total dels estalvis.

Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar els bancs. Tota la informació sobre el Finança Litigis la trobaràs a 11Onze Recomana.

La fusió entre les noves tecnologies i el capitalisme modern està transformant la nostra societat a una velocitat vertiginosa. El tecnocapitalisme es caracteritza per l’hegemonia de les grans corporacions tecnològiques, on la digitalització de la informació i comunicació estableixen la base per a la creació de riquesa i poder.

La revolució tecnològica que hem experimentat durant les darreres dècades ha fet evolucionar el capitalisme modern, generant noves maneres de crear riquesa en l’era digital. Les grans tecnològiques com Alphabet, Amazon, Apple i Meta han reconfigurat el model socioeconòmic, però, aquest canvi de paradigma esperonat pel tecnocapitalisme també ha comportat alguns impactes negatius per a la societat.

Control de dades i pèrdua de privacitat

Un dels pilars del tecnocapitalisme és l’acumulació massiva de dades personals i del seu processament. Compartim molta informació personal, pública i privada, a vegades de manera conscient, altres vegades de manera inconscient. Les empreses tecnològiques utilitzen el Big Data sobre les cerques, converses i preferències dels usuaris per predir i influenciar el seu comportament. Això ha portat a la monetització de la nostra intimitat, que es ven al millor postor per fins comercials.

Algunes de les grans plataformes digitals justifiquen la legitimitat d’aquest model de negoci argumentant que amb la comercialització de la informació dels usuaris cobreixen els costos dels seus serveis. Tanmateix, aquesta pèrdua de privacitat no només implica que nosaltres som el producte, és a dir, que la nostra informació personal es converteix en un actiu lucratiu per a aquestes empreses, sinó que també es pot utilitzar per manipular-nos. 

Aquests algoritmes pensats per mantenir-nos enganxats a les xarxes socials no només estan destruint vincles comunitaris i la nostra capacitat d’interacció física, sinó que també estan modelant les nostres preferències polítiques, socials i econòmiques —sovint sense que en siguem conscients— propiciant la desinformació i la polarització social. L’escàndol de Cambridge Analytica només és un dels nombrosos exemples de com aquestes corporacions poden fer un ús indegut de la nostra informació personal.

Monopolització, deshumanització i precarietat laboral

L’èxit de les grans tecnològiques s’ha traduït en la creació de monopolis i oligopolis que dominen completament el mercat global. Aquestes empreses tenen un poder desmesurat, no només econòmicament, sinó també en termes de control polític i social. Això pot generar enormes desigualtats, tant entre empreses com entre individus.

El control hegemònic del mercat que tenen algunes d’aquestes corporacions elimina la competència, castra la innovació i concentra la riquesa en un petit nombre de mans. El seu poder d’influència en les polítiques públiques i internacionals, facilita la promíscua relació entre política i negocis, on es barregen els interessos privats i poder polític, la qual cosa debilita la sobirania estatal i la democràcia.

Si bé la digitalització i la robotització han creat nous sectors econòmics, també han portat a la precarització d’alguns treballs. En el món tecnocapitalista, molts empleats estan subjectes a condicions laborals inestables, contractes temporals o pràctiques abusives, especialment en sectors com el de l’atenció al client, la logística del comerç electrònic i el de les plataformes de serveis com Uber o Deliveroo.

De la mateixa manera, la substitució de treballadors humans per robots o algoritmes està convertint-se en una amenaça tangible. El treball físic i intel·lectual es veu reemplaçat per programari informàtic amb la promesa d’una major eficiència, però això ha portat a la destrucció de llocs de treball tradicionals i a una creixent polarització entre els treballadors qualificats i els no qualificats. Altres feines que requerien creativitat, fins no fa gaire considerades segures enfront dels bots digitals, s’estan veient amenaçades per l’evolució dels models d’intel·ligència artificial.

Per altra banda, la inevitabilitat de la transformació digital de la nostra societat no s’ha distribuït de manera equitativa. El tecnocapitalisme ha accentuat la bretxa digital i les desigualtats socials d’aquells amb accés limitat a internet o pocs coneixements de les noves tecnologies que es troben desavantatjats en termes educatius, econòmics i socials.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

T’has llegit la pòlissa de la teva assegurança de la llar? L’error més habitual en contractar una assegurança és no revisar quines cobertures inclou la pòlissa. Per evitar sorpreses desagradables d’última hora, et detallem alguns punts del contracte en els que t’has de fixar.

La cobertura de continent cobreix els costos de reparació o reconstrucció del teu habitatge en cas de desgràcia. Per a diferenciar-ho del contingut, una fórmula molt gràfica és imaginar que podem posar el nostre habitatge cap per avall. Tot el que cauria seria contingut, mentre que el que no cauria seria continent.

Cal tenir en compte que el valor de la cobertura de continent no representa el preu de compra o el valor de mercat del teu habitatge. Tampoc hauria d’incloure el valor del sòl sobre el qual es va construir la casa o l’edifici. En realitat, és la quantitat que es necessitaria per reconstruir l’habitatge i deixar-lo com estava. Aquest valor es coneix com a «cost de reconstrucció».

L’assegurança de llar també inclou una secció dedicada al «contingut», és a dir, les teves coses (televisor, roba, ordinador, bicicleta, etc.). L’import que apareix en aquesta secció és la quantitat que l’assegurança et pagarà com a màxim si passa alguna cosa amb les teves coses, d’aquí que hagi de correspondre’s més o menys amb el seu valor real.

Les clàusules de la pòlissa, a examen

Aquí tens alguns elements que hauries de tenir en compte per no pagar de més i que l’assegurança no et pagui de menys en cas de sinistre:

• Evita duplicitats. Si la teva finca té assegurança, comprova les seves cobertures, ja que podràs excloure de la pòlissa particular els elements del continent que ja estiguin inclosos en l’assegurança comunitària. Tingues en compte que, en cas de sinistre, si un element està cobert tant per l’assegurança comunitària com pel teu particular, no el cobraràs dues vegades.
• Assegura’t que la valoració del continent és correcta. Si els capitals assegurats estan molt per sobre del valor de la teva casa, estàs pagant per una protecció que no necessites, ja que en cas de sinistre l’assegurança només pagarà la reconstrucció, res més. I, en el sentit contrari, si el valor de reconstrucció de la teva casa està per sobre dels capitals assegurats, l’asseguradora només pagarà fins als capitals assegurats, deixant-te coix en la teva recuperació. Per tant, has d’ajustar la pòlissa perquè estigui lleugerament per sobre del valor de la teva casa, però sense pagar per una cobertura innecessària. De manera orientativa, tingues en compte que la valoració hauria d’oscil·lar entre uns 800 euros per metre quadrat en els pisos normals i els 1.300 euros en una casa unifamiliar.
• Comprova que la valoració del contingut és adequada. Tingues en compte que les assegurances imposen límits al valor individual de les teves coses que cobreixen per defecte. Normalment, els teus objectes valuosos necessitaran una cobertura addicional. Per tant, cal que els donis d’alta o la teva companyia només et retornarà fins al límit individual que tens per defecte en la teva pòlissa. Et recomanem fer fotos (o un vídeo) de totes les teves coses. Per a estimar el seu valor, convé fer primer una llista amb els objectes de valor i calcular el seu cost, i després estimar la xifra dels articles menys valuosos, com roba i utensilis de cuina, i arrodonir el seu valor.
• Vigila com es reflecteix la cobertura dels vidres. La cobertura de vidres inclou des de finestres fins a miralls. Has d’assegurar-te que les finestres s’incloguin dins del capital i cobertures de continent, mentre que els miralls interiors s’inclouen en el contingut. De vegades les asseguradores utilitzen aquesta separació per excloure part dels vidres de la cobertura, així que fixa’t si tots estan coberts.
• Tingues en compte la cobertura dels danys estètics i la pisa sanitària. Banys, plaques de cocció i altres elements han d’estar protegits per aquestes cobertures. Algunes asseguradores inclouen aquests elements com a part del contingut, la qual cosa pot perjudicar-te si el capital assegurat està per sota del real. A més, pot fer que banys i cuines quedin fora de cobertures específiques, com els danys estètics, si només es cobreixen els danys del continent i banys i cuines es consideren contingut. Has de comprovar que la cobertura de danys estètics cobreix les reparacions necessàries per a mantenir la uniformitat estètica de la teva casa després d’un sinistre, ja que les asseguradores juguen molt amb les limitacions d’aquesta cobertura, especialment en banys i cuines. Comprova que la teva pòlissa cobreix la pisa sanitària com a continent i no té exclusions ocultes. Ni tampoc els danys estètics, que han de cobrir un capital mínim de 2.000 euros.
• Assegura’t que l’assegurança cobreix el valor de reposició del contingut. El valor real és el valor que calculen la majoria de les asseguradores per a substituir les teves coses robades o danyades. Es calcula partint del que costaria avui aquest mateix article (el valor de reposició) restant la pèrdua de valor a causa de l’edat, el desgast i els trencaments (depreciació). D’aquí la importància que l’assegurança no cobreixi el valor real, sinó el valor de reposició, que ve a ser el preu pel qual es podria comprar avui el teu article (de la mateixa marca i model) si fos nou. En definitiva, el valor de reposició és el preu de mercat. Si la teva assegurança utilitza el valor real, probablement et compensa buscar una assegurança amb preu similar que utilitzi el valor de reposició.
• Comprova que la pòlissa s’inclou defensa legal. Sense aquesta cobertura, la teva assegurança no t’oferirà el suport d’un advocat en cas de conflicte legal. Aquesta és una de les primeres cobertures que les asseguradores tendeixen a retallar per oferir preus més baixos.
• Repassa si el preu contempla els elements de seguretat. El fet de posar una porta de seguretat fa que la majoria de les assegurances abaixin el preu de les cobertures relacionades amb robatori. I el mateix succeeix amb mesures de seguretat com a alarmes o reixes. També elements com a sensors de fum o aigua haurien d’ajudar-te a reduir el preu de les cobertures relacionades amb aigua i foc. Assegura’t que aquests modificadors estan inclosos en la teva assegurança si els tens.

Com a resum, podem destacar que és fonamental que revisis els capitals assegurats i l’adequació a les característiques del teu habitatge; comprovis que tots els límits són correctes i cobreixen allò que esperes, i que la teva assegurança contempla alguns modificadors en el preu per ajustar l’import que pagues cada any als canvis que realitzes en la teva llar.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

El mapa polític de l’Europa de finals del segle XV es configura després d’infinitat d’esdeveniments socials, polítics i econòmics de caràcter conflictiu ocorreguts durant el segle anterior i amb una població reduïda a menys del 50% a causa de la Pesta Negra. La nova geografia política sorgida d’aquest procés mostrarà una gran varietat de formes institucionals del poder. Al costat de les dues herències del Baix Imperi cristià —el Sacre Imperi i el Papat—, les monarquies feudals sortiran àmpliament reforçades de tot aquest atzucac estructural, la qual cosa les legitimarà per a governar d’una manera diferent i les portarà a construir un nou concepte d’Estat.

Per a sustentar tota aquesta nova concepció de l’Estat, les monarquies europees buscaran els mecanismes bàsics que els permeti consolidar noves estructures estatals amb un caràcter marcadament centralitzador i unipersonal. Per aquest motiu, primer combatran enèrgicament contra totes aquelles famílies poderoses —els Armagnac, els Lancaster, els Bragança, els Mèdici o els Colom— que tinguin la capacitat de disputar les seves decisions. El combat no sempre serà per mitjà de l’ús de la violència, sinó que es començaran a crear complots per deslegitimar-los o se’ls aplicarà una mil·limètrica política matrimonial d’antropofàgia territorial a fi d’ampliar les propietats estatals de forma permanent, sense la necessitat d’un vessament de sang.

La nova concepció política durà a terme un clar arraconament dels òrgans més representatius de la ciutadania —com ara les Corts, els Estats Generals o les Dietes— els quals seran substituïts per un potent consell del rei, molt més especialitzat. D’aquesta manera, l’Estat multiplicarà la seva presència en el territori a través de la creació d’una potent xarxa administrativa vinculada a les diferents activitats del nou sistema de gestió. En poc temps, apareixerà el funcionariat, que esdevindrà vitalici en finalitzar el segle i que permetrà a un segment de la població enriquir-se il·limitadament pel sol fet de treballar a prop del poder. 

Fins aquest moment, les monarquies s’havien finançat amb els seus propis recursos a través de rendes ordinàries vinculades als drets senyorials o els beneficis produïts per les seves possessions, ja fos per l’explotació dels boscos, l’encunyació de monedes o el tràfic d’esclaus. Però ara això ja no seria suficient.

Un canvi de paradigma econòmic

Les monarquies europees calmaran la seva ambició a través de la imposició d’una triple estratègia: primer, convertiran aquells subministraments del sistema feudal en regulars i en abundants, la qual cosa farà aparèixer infinitat de fons de finançament extraordinaris sobre les persones i els béns, com ara les taxes sobre els intercanvis, la famosa gabella sobre la sal o els impostos sobre els habitatges, els focs, entre d’altres; segon, crearan la necessitat de consum, com per exemple nous hàbits alimentaris o la introducció de la moda en la necessitat de vestir; i tercer, forçaran alliberar-se de la necessitat habitual d’haver de demanar consentiment als seus súbdits, els quals —encara representats en òrgans institucionals— toparan amb l’argument que “en temps de pau aquesta petició és del tot innecessària”. Però l’element clau i fonamental que permetrà que tot aquest nou engranatge funcioni a la perfecció serà la creació d’un exèrcit permanent, orientat a controlar l’interior —entre amenaces i persuasions— i a projectar el poder del monarca vers l’exterior. 

L’or continuarà essent el principal problema de l’economia europea atès que encara serà del tot necessari per als intercanvis. Des de l’Antiguitat, la relació Orient-Occident havia passat per infinitud d’alts i baixos, però la seva balança comercial sempre havia estat deficitària —respecte a l’or— atès que el continent asiàtic era pobre en jaciments del preuat metall preciós. L’únic or que arribava amb certa regularitat a Europa —des del segle X— era l’or sudanès, però aquest mai arribarà a satisfer les necessitats de l’economia feudal.

L’estudi i valoració dels clàssics grecollatins

L’atmosfera d’un fort dinamisme econòmic impregnarà tot aquest període, el qual obligarà les monarquies europees a buscar nous camps d’acció i noves fonts de beneficis que permetin mantenir les noves i costosíssimes estructures d’Estat. Europa esdevindrà un espai massa petit per a satisfer la ‘grandeur’ dels naixents Estats moderns, però sobretot testimoniarà un dèficit de matèries primeres. Aleshores serà quan apareixerà el veritable desig d’acostar-se fins a l’origen de les fonts de l’or africà o les espècies orientals.

La cosmovisió de la societat medieval estava condicionada per la religió, les llegendes imaginàries i la desconeixença geogràfica, però això canviarà radicalment a partir del Quattrocento amb la recuperació de manuscrits grecs ignorats per l’Església —que controlava la cultura— atès que eren considerats textos pagans. Amb la introducció de les regles bàsiques sobre la correcta traducció llatina —promoguda per Petrarca i Boccaccio— s’aconseguirà transcriure correctament aquests manuscrits que cobraran un nou sentit. Les relectures de gran quantitat de textos clàssics —com ara Euclides, Pitàgores, Ptolemeu, Eratòstenes i molts d’altres— permetran construir un nou pensament crític que conduirà als savis humanistes a voler verificar quanta certesa contenen els textos antics sobre el món. 

Aquest humanisme afavorirà el trencament definitiu amb la tradició medieval i exaltarà les qualitats pròpies de la naturalesa humana. Permetrà descobrir el jo humà i li donarà un sentit racional a la seva existència. Aquest antropocentrisme deslligarà l’ésser de la meravella metafísica i el situarà davant les portes de la curiositat empírica. La divulgació d’aquest pensament innovador serà possible gràcies la invenció de la impremta de tipus mòbils. Però aquest canvi mental també facilitarà que un reduït grup de persones —instal·lades tant a Sagres com a Nuremberg— comencin a experimentar i aplicar mètodes científics moderns basats en les matemàtiques i l’astronomia, els quals alteraran la cosmovisió universal.

La conquesta i explotació colonial

Tot plegat possibilitarà que ambiciosos homes de negocis es llencin a la cerca de rutes marítimes que els condueixin a nous territoris on trobar abundants productes que els permetin satisfer la creixent demanda dels mercats europeus. I en aquest context, l’Estat afavorirà aquesta economia expansiva participant —de forma indirecta— en les aventures comercials d’aquests atrevits emprenedors que mostraran molta audàcia però poca experiència atlàntica.

L’atzar i els alisis conduïren als primers navegants a la zona més poblada del continent americà. La superfície terrestre del “Nou Món” —sumant tant el nord com el sud— suposa una àrea de 42,5 milions de km2. Abans de l’arribada dels europeus, s’estima que vivien a tot el continent uns 100 milions de persones, en contraposició als 1.000 milions que hi viuen actualment. I d’aquests, uns 80 milions de persones vivien a la franja que va entre Mèxic i el Perú. Per altra banda, en el progressiu descens vers al sud del continent africà, els europeus descobriren que el món musulmà hi havia penetrat molt més enllà del que pensaven. Més enllà de la línia de l’equador s’endinsaren per un món totalment desconegut i descobriren l’Àfrica negra. Amb una àrea de 32 milions de km2, les estimacions actuals parlen d’uns 60 milions de persones que podrien viure en tot el continent africà a finals del segle XV.

Des del principi dels viatges cap a l’oest, els primers navegants van tenir la certesa i la consciència que allí on havien arribat no eren les Índies Orientals, sinó que es tractava d’un territori completament diferent. I en adornar-se d’aquest fet, l’Estat va desplegar tota la seva moderna maquinària jurídica i administrativa per a posseir-lo legítimament. Sense encomanar-se a ningú i per dret de conquesta, les monarquies europees van començar a adjudicar-se la propietat d’aquells territoris tot ignorant la població autòctona. En aquest punt, la religió hi va jugar un paper clau per a justificar la destrucció, aniquilació i extermini de les cultures ancestrals que hi vivien harmònicament. Un camí similar seguirà el continent africà, encara que aquest procés s’iniciarà uns cent anys més tard.

A mesura que els nouvinguts —ja en nom de la Corona— van anar endinsant-se per aquests nous territoris, descobririen que els metalls preciosos no eren l’única font de riquesa. En menys de cinquanta anys, els mercats europeus seran abastits, en quantitats impensables fins aleshores, d’infinitat de productes tropicals, com ara el pebre, el sucre, el cotó o el tabac. La façana atlàntica veurà créixer una important xarxa portuària que anirà des de Cadis fins a Anvers i vertebrarà un nou espai econòmic. I aleshores, la Corona s’autodefinirà Imperi, sempre, amb un sol radiant!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El concepte de “moda ràpida” ha disparat el consum de roba en l’últim quart de segle. Es tracta d’un model molt agressiu amb el medi ambient, que ha portat a la indústria tèxtil a convertir-se en la segona més contaminant del món. La situació comença a canviar, però la pretesa circularitat encara queda molt lluny.

Si planeges un viatge a Xile per a aquest estiu i tens previst visitar l’impressionant desert d’Atacama, et sorprendrà una atracció indesitjada. Milers de tones de deixalles tèxtils s’acumulen en el que s’ha convertit en el major abocador de roba usada del món.

Per desgràcia, no és l’únic. Com denuncia un informe de Greenpeace, cada any una enorme quantitat de roba acaba en abocadors de llocs recòndits. I aquest problema és tan sols la punta de l’iceberg del mal que genera el sector tèxtil al medi ambient.

En l’últim quart de segle, el model de “moda ràpida” que han impulsat gegants com Inditex, basat en una elevada rotació de peces barates i de poca qualitat, ha disparat el consum de roba. A la Unió Europea, per exemple, la quantitat de roba comprada per persona ha augmentat un 40 % des del 1996. Cada any els europeus consumim 26 kg de tèxtils i ens desprenem d’11 kg, que majoritàriament són incinerats o acaben en abocadors. Solament es recicla una ínfima quantitat de peces.

La segona indústria més contaminant

La pretesa circularitat de la indústria de la moda encara queda lluny. Com advertia l’ONU l’any 2019, es tracta del segon sector més contaminant del món en diversos àmbits, després del petrolier. I les dades del Parlament Europeu apunten en la mateixa direcció.

Per començar, els tints i productes d’acabat són els responsables del 20 % de la contaminació mundial d’aigua potable. Part de les substàncies utilitzades per donar color a la roba acaben en els rius, amb el consegüent impacte en la seva flora i fauna. Un cas paradigmàtic és el de Bangladés, on rius com el Buriganga han anat canviant periòdicament de color pels centenars d’adoberies instal·lades en les seves ribes.

Una altra qüestió és la ingent quantitat de recursos hídrics que requereix la indústria tèxtil: per elaborar una sola samarreta de cotó es necessiten 2.700 litres d’aigua, el mateix que beu una persona en diversos anys. I és que el cultiu de cotó és un dels que més aigua requereix.

La situació no millora en el cas de fibres sintètiques com el polièster i el niló. Si bé en aquests casos la despesa d’aigua és menor, la seva petjada de carboni augmenta en ser derivats del petroli. En total, es calcula que la indústria de la moda genera el 10 % de les emissions mundials de CO₂.

D’altra banda, el rentat de la roba sintètica, que no és biodegradable, allibera cada any mig milió de tones de microfibres. Es tracta del 35 % dels microplàstics primaris que acaben en els oceans, segons un informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

Cap a un sector més circular

Des d’organitzacions ecologistes reclamen un canvi de paradigma en la indústria tèxtil per a fer-la més sostenible i un acord internacional que prohibeixi l’exportació de deixalles tèxtils.

La Unió Europea ja ha instat els governs a establir lleis més estrictes sobre la producció i el reciclatge de la roba amb l’objectiu de reduir la seva petjada ecològica. De fet, els països de la UE estan obligats a fer una recollida separada dels tèxtils abans de 2025 i el pla d’acció per a l’economia circular aspira a una economia totalment neutra en carboni per al 2050.

L’estratègia europea inclou nous requisits de disseny ecològic per als productes tèxtils, una informació més clara per al consumidor i un passaport digital per a les peces. La idea és que els fabricants es responsabilitzin dels seus productes al llarg de tota la cadena de valor i que els consumidors ho tinguin més fàcil a l’hora de triar roba més sostenible gràcies a l’etiqueta ecològica.

Més enllà del marc regulador, és fonamental la conscienciació individual. En aquest sentit, una recent enquesta de l’OCU dona arguments per a l’optimisme, ja que el 36% dels enquestats ja evita les marques de “moda ràpida”, el 84 % afirma no comprar més roba de la necessària i un 89 % dona o recicla la seva roba. Si la tendència es consolida, potser el desert de Atacama pugui continuar sent només això: un desert.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.