Per ser bon inversor, aprèn el truc de les 5D

Amb una inflació rampant i una crisi que sembla que vol aixecar el cap, és fonamental saber moure els diners que tenim estalviats per treure’n el màxim profit. Però com fer-ho? Quin és el truc per invertir amb seny? Una de les claus és la diversificació.

Al capdavall, diversificar els estalvis significa no posar tots els ous al mateix cistell. Però, quins són aquests cinc cistells? On haig de posar els ous? Tot i que gran part dels nostres diners segur que els tenim ben guardats en un compte d’estalvi, és interessant que una part estigui repartida en diferents productes financers. Això ens ha de permetre diversificar la inversió i, amb paciència, obtenir un millor rendiment dels nostres estalvis. Si ets inversor principiant, pren nota!

1. Diversificació temporal. És important que invertim en diferents productes amb una durada en el temps diferent, és a dir, a curt, mitjà i llarg termini alhora. Aquesta diversificació temporal ens ha de permetre recollir beneficis en diferents moments de la vida. 
2. Diversificació entre títols. Una vegada hem establert l’horitzó temporal de les nostres inversions, hem d’analitzar bé en què invertim. Diversificar entre títols implica, doncs, invertir en diferents tipus de productes: accions, bons d’inversió, paquets ETF… En definitiva, invertir una mica en tot, perquè el risc sigui menor.
3. Diversificació geogràfica i sectorial. A més, no només hem de procurar invertir de forma variada i amb terminis diversos, sinó que hem de procurar invertir en zones geogràfiques i en sectors diferents. Intenta invertir per tot el món, perquè, si ho fas, obtindràs millors resultats. No et quedis només al teu territori!
4. Diversificació per potencial de creixement. A banda d’invertir en zones geogràfiques i sectors que ja estan consolidats, procura destinar una part de la inversió en països i sectors emergents. En aquest cas, buscarem un cert component de volatilitat, és a dir, la fluctuació del mercat, que ens pot donar un benefici inesperat a curt termini.
5. Diversificació per tipologia de producte. Si fins ara havíem parlat d’accions, bons o paquets ETF, ara hi afegim altres productes d’inversió, de menys a més risc, com són els plans d’estalvi, els plans de jubilació, els béns immobilitzats com l’habitatge, els metalls preciosos o les criptomonedes. Així completem el cicle sencer de la inversió!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La desigualtat econòmica es manifesta de diverses maneres, i una de les més notòries és la disparitat en els costos de vida entre diferents estrats socials. Un dels enfocaments que fa llum sobre aquesta disparitat és l’Índex de Vimes, creat per l’activista Jack Monroe a partir de la Teoria de les Botes de Vimes.

De vegades els escriptors i els pensadors són els que aporten una mirada més lúcida sobre la societat. És el cas de l’escriptor britànic Sir Terry Pratchet, que una de les novel·les desenvolupa una eina conceptual per comprendre perquè és més car ser pobre. A les novel·les de la sèrie Mundodisco, l’inspector Samuel Vimes, desenvolupa la Teoria de les Botes de Vimes. En resum, ve a dir que si una persona té un sou baix, comprarà botes barates, en comptes de cares. Però que la mala qualitat de les botes barates l’obligarà a comprar botes més sovint, de manera que a mitjà termini haurà gastat més diners en botes que algú que tingui prou diners per comprar unes bones botes que no es trenquin.

Aquest exemple, portat a tota mena de productes produeix la paradoxa que, pel fet de tenir poca liquiditat, un es veu obligat a gastar més i, per tant, a continuar sent pobre. La idea darrere de l’Índex de Vimes és simple, però poderosa: suggereix que ser pobre no sols implica tenir menys diners, sinó que també comporta una sèrie de costos addicionals i barreres que perpetuen el cicle de la pobresa. Aquest concepte ha estat àmpliament adoptat per economistes i activistes com una manera d’entendre i abordar la desigualtat econòmica des d’una perspectiva més holística.

Per què és més car ser pobre?

A més de l’exemple proposat per la Teoria de Vimes (extrapolable a roba, vehicles, informàtica o qualsevol altre producte) hi ha altres variables que fan que la vida de la gent amb pocs recursos pugui resultar més cara. Per exemple, en tenir sous baixos o poc patrimoni, és molt habitual que aquestes persones no tinguin accés a bons préstecs i serveis financers. D’aquesta manera molts acaben recorrent a prestadors d’alt interès a caure a les targetes revolving. Tot això pot generar una espiral de deute i augmentar els costos a llarg termini.

També acaben sent més grans els costos de salut i benestar, perquè les persones amb baixos ingressos no acostumen a tenir accés a la medicina preventiva. Sovint tampoc no tenen una alimentació adequada, perquè no poden consumir aliments de la màxima qualitat. Tot plegat redunda en una major incidència de malalties cròniques i lesions, cosa que alhora genera costos addicionals en forma de tractaments mèdics i pèrdua de productivitat laboral.

Jack Monroe, la desigualtat quotidiana

Aquesta és la visió de l’activista econòmica Jack Monroe, que va demanar permís a la família Pratchett per crear l’Índex de Vimes. El que apunta Monroe és que no té cap sentit que la inflació es calculi tenint en compte tota mena de productes, perquè la gent amb baixos ingressos no consumeix productes cars. I aquests productes cars són els que acostumen a tenir menors increments i atenuen la mitjana inflacionària. Si l’arròs ha pujat un 300% i el xampany un 2%, les tòfones un 1% i el caviar un 1%, l’estadística ha de dir que els preus han pujat un 76%, però en realitat l’esforç del pobre s’ha triplicat.

La proposta de l’Índex de Vimes és calcular la inflació només amb productes de primera necessitat.

L’activista Jack Monroe explica l’Índex de Vimes a la Fira del Llibre d’Edimburg del 2022.

Una cistella de la compra representativa

L’Índex de Vimes ofereix una lent valuosa per comprendre per què ser pobre resulta més costós a la societat moderna. En reconèixer els múltiples factors que contribueixen a aquesta dinàmica, des de l’accés limitat a productes assequibles fins als costos addicionals associats amb la pobresa, podem avançar cap a solucions més efectives que tractin la desigualtat econòmica de manera integral.

La perspectiva d’activistes com Jack Monroe ens recorda que les lluites econòmiques es juguen a la vida quotidiana de les persones i que les solucions han de ser tant estructurals com pràctiques. En incloure una varietat de productes i serveis a la cistella de compra representativa, podem obtenir una imatge més precisa dels desafiaments que enfronten les persones de baixos ingressos i treballar cap a un futur on tothom tingui accés a una vida digna i pròspera.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

És sostenible el sistema de pensions? Com hauria de canviar la seguretat social per poder suportar l’envelliment de la població? Podem confiar que l’Estat continuarà pagant les pensions? És bona idea dependre de la decisió del govern de torn? Tot plegat ho respon el catedràtic d’Economia Política Jesús Huerta de Soto a la sèrie documental “Ni justícia ni social”.

A 11Onze, la nostra voluntat és apropar el coneixement econòmic a la població perquè tothom sigui conscient del que passa i pugui pensar què cal fer. Aquest dimarts, us recomanem una producció que Value School ha estrenat recentment. Es tracta de la sèrie documental ‘Ni justícia, ni social’, dirigida per Jesús Huerta de Soto, catedràtic d’Economia Política de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.

Dependre de l’Estat

El sistema de pensions públiques el va crear Otto von Bismarck, pare de l’Alemanya moderna i el seu primer canceller. L’any 1889 va fundar el primer sistema de jubilacions de la història. I ho va fer per motius polítics. En aquell moment, necessitava aturar l’avenç del socialisme i, amb aquesta mesura es va guanyar el favor dels treballadors. Aleshores, Bismarck tenia un objectiu claríssim a llarg termini: fer que els ciutadans fossin dependents de l’Estat.

Aquella mesura política va fer fortuna i es va escampar pel món. El 1935 el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt (el pare del ‘New Deal’) va crear la Seguretat Social moderna. Apostava per un sistema de pensions de repartiment, no de capitalització. Quina diferència hi ha? El sistema de capitalització fa que cada treballador aparti una part del seu sou de manera nominal i la recuperi en jubilar-se. Com una mena de pla de pensions públic: et generes la teva pròpia pensió. 

En canvi, el sistema de repartiment aposta perquè siguin els treballadors actuals els que paguin les pensions actuals. És a dir, l’Estat té una entrada i una sortida de diners. Això, el 1935, no era problema perquè als Estats Units hi havia 52 treballadors per cada jubilat. Actualment, però, la mitjana europea i nord-americana és de dos treballadors per cada jubilat. I, per tant, el sistema s’enfonsa. Més encara si es té en compte que les pensions són superiors als salaris dels treballadors. Això vol dir que mantenir el sistema de pensions actual suposa destruir l’estalvi i, en conseqüència, la capacitat econòmica dels treballadors.

Però el sistema de repartiment de pensions té el problema que crea dependència per part dels treballadors quan es jubilen. S’ha destruït l’estalvi, perquè no tenen capacitat d’estalviar i perquè, a més, es refien que l’Estat els pagarà una pensió. Actualment, el 70% dels jubilats espanyols depenen de la seva pensió. Aleshores què cal fer?

Recuperar el model de la Segona República

A Espanya, abans del cop d’estat que va dur a la Guerra Civil i la dictadura, ja existia el que s’anomenava “Régimen de capitalización en el retiro obrero”. És a dir, un sistema de capitalització nominal per als treballadors. Franco va apostar pel sistema de repartiment i ho va fer, evidentment, gastant els diners acumulats pel sistema de capitalització. Allò el va fer molt popular, però acabava d’hipotecar el futur de les pensions.

En aquest episodi de “Ni justícia, ni social”, Huerta de Soto aposta per tornar al sistema de capitalització de pensions. I troba una manera per evitar que el canvi d’un sistema a l’altre impacti directament en el deute públic. Un joc de mans econòmic que depèn exclusivament de canviar el sistema financer. Novament, la banca privada està al mig del problema, però amb polítics valents també podria estar a mig camí de la solució.

Episodi 1 de “Ni justícia, ni social. Les pensions”.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Moltes llars tenen joies d’or o altres peces d’aquest metall preciós que amb el pas dels anys han perdut la seva brillantor. L’or gairebé no s’oxida, però la brutícia acumulada pel contacte amb la pell i cosmètics pot malmetre el seu aspecte. T’expliquem com netejar i cuidar les teves joies d’or amb productes naturals.

L’or pot perdre la seva lluentor natural pel contacte amb el pH de la nostra pell o per reaccions amb substàncies líquides, com el clor de la piscina o altres agents nocius. Per a mantenir l’esplendor de les peces d’or, es recomana netejar-les amb un drap blanc de cotó, com fan els joiers a l’hora de manipular-les, evitant així que el contacte amb la pell els hi resti lluentor. Existeixen moltes maneres tradicionals, naturals i efectives de netejar les teves peces d’or. A continuació t’expliquem alguns dels trucs clàssics per retornar la brillantor a aquest metall preciós:

Netejar amb sabó

• Barrejar unes gotes de sabó de rentar plats suau amb aigua tèbia en un recipient.
• Submergir la peça d’or al recipient durant uns quinze minuts una vegada estigui llesta la mescla. Veuràs que les impureses es desincrusten soles.
• Retirar la peça d’or del recipient i esbandir bé amb aigua tèbia.
• Assecar-la bé amb un drap suau.
• Repetir aquest procés tantes vegades com creguis necessari.

Recuperar la lluentor amb vinagre

• Barrejar en un recipient ½ tassa de vinagre blanc i 2 cullerades de bicarbonat de sodi
• Submergir les peces d’or que estiguin brutes o hagin perdut la seva lluentor, durant dues hores.
• Esbandir les joies d’or amb aigua freda i assecar-les amb un drap suau. També es pot fer servir una camusa abrillantadora.

Preservar la brillantor amb bicarbonat de sodi

• Barrejar tres cullerades de bicarbonat en un recipient amb un dit d’aigua tèbia. Remoure fins a formar una mescla consistent.
• Aplicar aquesta mescla sobre les peces d’or que vulguis netejar.
• Un cop aplicada la mescla sobre les joies, tirar un raig de vinagre per activar l’efervescència que desprengui la brutícia de les joies.
• Esperar uns minuts i retirar la mescla
• Esbandir amb abundant aigua tèbia, assecar les peces d’or acuradament amb un drap suau.

Or blanc o amb acabat mat

En cas que tinguis una peça d’or blanc o or amb acabat mat, has d’evitar fer servir una camussa per donar brillantor. L’or blanc consisteix en un aliatge d’or pur, de color groguenc, i altres metalls preciosos més blanquinosos, com poden ser el platí, níquel, etc., als que s’hi afegeix un bany de rodi. Per tant, netejant aquestes peces amb una camussa, podries eliminar el bany de rodi o aconseguir una brillantor no desitjada en una peça amb acabat mat.

Guarda or amb or, no barregis metalls preciosos

Per a preservar la lluentor de les teves peces i joies d’or no les guardis al costat d’altres joies o peces en plata o un altre metall. Guarda i classifica les teves peces de valor segons la composició del metall: or amb or, platí amb platí… Evitaràs que l’or o altres metalls s’enfosqueixin i així també faràs que es conservin millor, amb tota la seva lluentor.

Lingots d’or i monedes de col·leccionisme

Els lingots d’or, com els que pots comprar amb Preciosos 11Onze, acostumen a venir precintats o empaquetats amb un blíster termo-segellat que porta un codi certificant el seu origen i autenticitat. Això es fa per certificar i preservar el seu valor, tant quan els compres com a l’hora de vendre’ls. Tot i que pot ser temptador trencar el blíster per tocar la peça amb les nostres mans, no és recomanable. 

Les monedes d’or comprades com a inversió també venen empaquetades, però rarament precintades. Així i tot, no és recomanable la seva manipulació per la possible contaminació de la peça i risc de malmetre la moneda quan es neteja. A més, cal tenir en compte que les monedes de col·leccionisme, especialment monedes antigues, poden perdre una bona part del seu valor si es netegen i perden la seva pàtina original.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

David Garrofé té un coneixement profund de les necessitats dels empresaris catalans i les pimes. Durant més de 30 anys ha estat secretari general de la Cecot. Va deixar el càrrec el juny passat i, ara, és un empresari més obrint-se camí en l’era de la Covid-19. Amb aquesta experiència a l’esquena, fa una radiografia complexa del context econòmic que li ha tocat viure a Catalunya, amb un dèficit fiscal sense precedents i una crisi global de deute a tocar. 

“La vida de l’empresari és apassionant. Però, és cert, trobo a faltar la vida pública, un espai molt agraït i també sacrificat. Vivim immersos en algunes inèrcies que fan difícils els canvis”, apunta Garrofé només començar. Reconeix que, ara per ara, viu amb el risc empresarial al cos, en un context que l’apassiona. I, tanmateix, creu fermament que la societat civil no pot renunciar a intervenir en el desenvolupament de les polítiques públiques.

Però com pot fer-ho, com pot oferir solucions a la política? “La veritat és que hi ha un punt de decepció, però algun dia l’has d’assumir, també. Hi ha tantes coses que semblen tan lògiques de canviar, que només cal un cert concert i lideratge intern. I aleshores et demanes: però tant costa? Per això soc un enamorat de la capacitat de la societat civil per canviar les coses”, afirma l’empresari.

El consens per la meritocràcia

En la mesura que la societat civil s’organitza, diu Garrofé, és capaç de fer coses molt grans. “No obstant això, venim d’una tradició cultural en què les administracions s’han situat en un paper de superioritat i baixa escolta. Escolten poc i tendeixen a anar per lliure. I es perd aquell principi que el polític és un servidor públic”, es queixa l’empresari, que considera que s’ha creat un aparell administratiu “molt feixuc i inflexible”.

“Massa vegades tenim al capdavant responsables polítics que volen continuar vivint molts anys de la política. Per tant, les seves anàlisis estan més fonamentades pel ‘Què puc fer per continuar en el càrrec?’ en lloc de ‘Què puc fer per transformar les coses?’”, es lamenta. Aquest és el gran mal que afecta Catalunya, però que també limita altres països del món globalitzat. En aquest sentit, Garrofé considera que el que transforma veritablement les coses són els marcs normatius i legislatius que ens emparen: “I nosaltres partim d’un marc, la Transició, que va voler ser democratitzant, però que arrossega molts vicis històrics”.

Per això, considera imprescindible “canviar el marc”. “Necessitem una revolució en la funció pública. En altres països, està professionalitzada, i no hi ha canvis. A partir d’un cert grau, són els millors tècnics que té l’Estat, i no polítics que baixen a fer funcions per a les quals no estan capacitats. I, a més, hi ha un gran rendiment de comptes”, argumenta Garrofé. “Ha d’haver-hi una reforma consensuada per part de la societat per prestigiar la funció pública, perquè sigui més meritocràtica”, defensa.

El llast del dèficit fiscal

Garrofé està convençut que, en general, sí que valorem el motor que és Catalunya, però considera que existeix un risc més que evident de quedar enrere en la cursa global. “La nostra competència no és Madrid o Màlaga, sinó la Xina, el Vietnam o els Estats Units. Els Estats Units genera una quantitat de patents! Inverteixen quatre vegades més que nosaltres en R+D”, assenyala l’empresari.

A Catalunya s’inverteix poc en investigació, lamenta Garrofé, perquè l’administració no és prou conscient que, de fet, les grans empreses tecnològiques mundials, com Facebook o Google, creixen i es consoliden gràcies al finançament dels fons públics. “És normal que Catalunya, que és principal potència a tot l’Estat, amb un 25% de les exportacions, tingui el pressupost de la Generalitat d’Empresa més petit que el de Cultura? I no vol dir que el de Cultura sigui alt… Així es vol transformar un país?”, es queixa l’empresari.

A més, recorda que el govern espanyol no ha finançat mai Catalunya, que està en una posició geoestratègica privilegiada, com es mereix. “Fins i tot ells ho reconeixen, i cada vegada és més greu. Ha estat un llast per Catalunya. A més, hi ha la manca d’inversió en infraestructures. Estem parlant de 200.000 milions d’euros de manca acumulada”, detalla Garrofé, que es queixa que plou sobre mullat. “Les diferències reals acumulades són espectaculars”, afegeix. Per això, considera que cal forçar els governs a prendre decisions valentes.

La crisi de deute, un crac històric?

Sobre la gestió de les finances públiques posa el crit en el cel, sobretot en un context com ha estat la pandèmia, que ha provocat una incertesa que, admet, “ha vingut per quedar-se” i haurem de saber afrontar. “Els últims deu anys s’han emès tants diners públics com en tot l’agregat de la història de la humanitat”, explica. I recorda que la inflació és la conseqüència d’imprimir tants bitllets.

“Els materials sòlids, com l’alumini, l’aigua, el paper, els ‘hard assets’, que en diuen, valen alguna cosa, però els bitllets? Només són paperets impresos que no valen res”, s’exclama. I recorda que, si la crisi de deute que han acumulat potències com els Estats Units esclata, pot impactar en tot el món sense remei. “I què estan fent els bancs centrals de la Xina o l’Índia? Estan comprant or, sense fer soroll, de mica en mica”, revela.

Les conseqüències més evidents, segons Garrofé, aniran sumant-se en cadena. La primera, la inflació. “Ja l’estem vivint, i diuen que és temporal, però en tenim per anys. La inflació és la misèria dels pobres, perquè als rics més rics no els afecta tant. Ara n’hem acumulat un 6% i, si aquest any n’acumulem una xifra similar, ja haurem perdut un 12% de poder adquisitiu. I com repercuteix això a un conveni col·lectiu?”, es pregunta. 

Garrofé és pessimista i creu, com molts altres analistes econòmics, que ve un crac borsari sense precedents, perquè el valor dels diners està sobredimensionat. Així que, com pot la gent corrent combatre aquesta crisi històrica que sembla inevitable i protegir els seus estalvis? Un dels productes que oferirà 11Onze és la compra d’or i altres metalls preciosos, no en inversió, sinó en lingots. “La moneda s’anirà devaluant… I, per tant, què mantindrà el valor dels nostres estalvis? Els actius de tota la vida, els clàssics. Oferir or és un bon servei, i tant”, conclou.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les monedes d’inversió, també conegudes com a monedes bullion, estan encunyades en metalls preciosos, generalment or i plata. Hi ha diverses monedes d’or d’inversió disponibles en el mercat, però les Britannia i Krugerrand són de les més populars i cobdiciades del món. T’expliquem la seva història i què les fa especials.

Krugerrand

La Krugerrand es va encunyar per primera vegada el 3 de juliol del 1967 per a comercialitzar al llarg del món la gran quantitat d’or produït a Sud-àfrica. La Krugerrand va ser pionera en establir el nou concepte de la mida de moneda d’una unça bullion, un estàndard que ara és reconegut mundialment. A més, va ser la primera moneda d’or, de curs legal, emesa després de la Segona Guerra Mundial, en bona part, assentant les bases per la creació de les monedes d’or que posteriorment van emetre altres països.

A l’anvers de la moneda hi trobem el bust de Paul Kruger, president de la República de Sud-àfrica des del 9 de maig del 1883 fins al 31 de maig del 1902. El seu cognom, Kruger, i “rand”, la unitat monetària sud-africana, es combinen per donar nom a la moneda. Una gasela, l’animal nacional de Sud-àfrica, està gravada al revers, sota la qual hi ha trobem la llegenda: “una unça d’or fi”, en anglès i afrikaans, una llengua derivada del neerlandès parlada, sobretot, a Sud-àfrica.

Tot i que les monedes Krugerrand són d’or de 22 quirats, és a dir, tenen una puresa de 91,67%, diferint de la major part de les monedes d’una unça emeses per altres països, que solen ser d’or pur en un 99,99%, 24 quirats, les Krugerrand compensen aquesta menor llei amb més pes (1,09 unces).

Es tracta d’una moneda extremadament popular que atreu una gran quantitat d’inversors d’or. Gràcies a això, la Krugerrand sol tenir una prima menor sobre el preu de l’or que altres monedes d’1 unça o, de fet, qualsevol producte d’or de similar grandària.

Britannia

La Britannia d’or va néixer a Europa el 1987, i va ser la primera moneda d’or d’inversió que es va encunyar en els quatre tipus de pes (1, ½, ¼, 1/10 d’unça d’or). Rep el seu nom del llatí, quan en el segle II una figura femenina, brandant una llança en una mà i un escut en l’altra, va aparèixer en les monedes encunyades al sud de la Gran Bretanya durant l’ocupació de l’Imperi Romà.

Aquest disseny es va mantenir igual fins al 2000, amb l’anvers de la moneda mostrant la imatge de la reina Isabel II i el valor nominal en lliures esterlines, un disseny comú a totes les monedes d’or de la Commonwealth. Posteriorment, “The British Royal Mint” va introduir un nou disseny de la figura femenina per als anys senars, mantenint l’anterior per als anys parells. Més variacions amb la imatge acompanyada d’un lleó, o la Britannia asseguda, van ser encunyades en posteriors edicions.

La comercialització d’aquesta moneda d’or de 24 quirats és tan popular al Regne Unit com a la resta del món. Gran part de les edicions de les monedes Britannia són fàcils d’aconseguir, però la compra d’una Britannia d’un any específic pot tenir un preu bastant elevat a causa de la seva escassetat. Per tant, comprar una edició actual esperant veure com augmenta el valor més enllà de la possible fluctuació a l’alça de l’or, és un factor gens descartable.

Fins ara, amb Preciosos 11Onze es podien fer compres de lingots d’or. A partir d’ara, també oferim l’opció de comprar monedes d’or Krugerrand i Britannia. Pel dia de demà, regala or.

En general, en les organitzacions, el lideratge que ha destacat seria el del líder carismàtic. Un líder que convenç, mobilitza i acostuma a tenir un ego de considerables dimensions. Que és fred, poc proper, no es preocupa pel benestar mental del seu equip. Vol feina una bona feina feta i que la companyia o l’empresa en qüestió continuï en marxa. Però l’autèntic lideratge, aquell que aporta positivitat i que beneficia tothom de manera subtil i influent, pensant en el bé dels altres, és també el mateix que obté millors resultats. Això sí, crida poc l’atenció.

Tots hem sentit admiració per un líder que desplega seguretat i autoestima (potser aparent, però creïble). Ho hem llegit als llibres, vist a les pel·lícules i fins i tot, hem compartit temps amb aquesta mena d’autoritats. Aquest però, no té per què ser l’únic lideratge que funcioni i sigui efectiu. De fet, un autèntic líder és aquell que crea autoritat al voltant de la seva feina i que no entén de jerarquies ni poder. El soroll d’aquest “líder silenciós” no és pas visible perquè no en fa. No busca gaire protagonisme, fins i tot l’accepta amb certa resignació. La manera de descobrir-ne un és parlar amb persones properes, que tenen ganes de comentar-te les seves bondats.

Una autoritat creada a partir del respecte cap els altres

Sense afany de ser exhaustius podríem dir-ne algunes característiques i potser descobrim que tenim una persona així entre nosaltres. El líder silenciós s’arremanga per treballar i esforçar-se (es lleva ben d’hora, ben d’hora, i potser va a dormir ben tard, ben tard per estar amb la família o fer un cop mà en alguna causa). S’exigeix i en la mateixa mesura també exigeix, i per tant valora, els altres. Assumint la responsabilitat, fins i tot quan no ha estat directament el qui ha fet la pífia. Podríem dir que socialitza els guanys i es queda amb les pèrdues –a l’inrevés d’alguns directius de bancs d’inversió en fallida, que varen socialitzar les pèrdues i es van apropiar dels guanys. Clarament no practicaven el lideratge silenciós. Bé, potser quan van marxar amb una indemnització milionària varen intentar no fer gaire soroll, no fent dringar les monedes, però aquest silenci expost, no compta.

De fet, en els temps actuals on sembla que la corrupció troti sense fre, algunes veus reclamen més controls per limitar els comportaments abusius dels responsables d’organitzacions i polítics. Els controls formals són atractius, i la lògica simple ens porta a creure que més controls creen més control. Pensar així es pot anomenar una“il·lusió de control”. I tots ens hem il·lusionat en algun moment, somiant que les lleis i formalitats evitarien que quatre gats ens facin escurar la butxaca col·lectiva. Però no, els controls formals no poden garantir una solució definitiva. De fet, poden arribar a fer les coses tan complexes, que ens posin en un entramat de formalitats que paralitzin qualsevol acció. Mentre els quatre gats estaran mirant la manera de trobar en la complexitat un buit legal per a poder continuar abusant.

I potser més controls posarien els directius honrats en el viacrucis de la paperassa. Un cert control formal és necessari i indica la bona salut de l’organització, però voler evitar qualsevol descontrol és una mica patològic. Què preferim, evitar qualsevol abús, o fomentar i valorar-ne l’ús correcte? 

Un més de l’equip

Tornem al nostre líder. Molt sovint practica amb l’exemple. Diu, “fem això”, i ja s’hi ha posat. Sense excuses. Té un sentiment d’equip, de comunitat. Cuida les relacions entre els seus col·laboradors, de fet hi sent una preocupació real, per com els va la feina i la vida. Vol el seu bé, en majúscules, darrere de cada empleat hi veu una persona. I hi confia. Confia de vegades en les seves possibilitats més enllà del que cadascú confia en un mateix, ajudant a desenvolupar el talent que tots tenim latent. Tots nosaltres quan ens enfrontem amb una feina per primera vegada pensem, en sabré prou? Doncs ell o ella animen i donen marge a l’error, veuen l’esforç que hi ha al darrere de qui té ganes de treballar. Nota que a tots ens agrada aportar el nostre granet de sorra i rebre l’elogi o l’estirada d’orelles amb puntualitat.

Tothom li troba un ego petit. No direm que no en té, mentiríem (i ens ho diria). Però com que es coneix, només li deixa decidir coses menors. I es disculpa i accepta les crítiques. Les fa i les pot rebre, no s’ofèn ni se sent amenaçat davant del talent. Ben al contrari, vol persones amb talent, i sap dir davant de tothom: el mèrit és del Josep o de la Maria, o de tots una mica. I sobretot, sobretot, és silenciós i suau. 

Tant de bo entre tots poséssim de moda aquest tipus de persones a les empreses. Tots seríem una miqueta més feliços i potser treballaríem millor. No cal tenir por del teu superior, això no generarà que el treballador en qüestió sigui més productiu, només provocarà apatia cap a ell i la feina. Desitjo que si algun cop coneixeu algun “lider silenciós”, l’elogieu de tant en tant, encara que no li agradin gaire els afalacs. Que no defalleixi.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Les dues sondes del Programa Voyager llançades el 1977 a l’espai per la NASA tenien com a missió explorar els planetes exteriors del nostre sistema solar. Les acompanya un disc de gramòfon fabricat de coure i cobert amb or que conté un missatge per donar a conèixer l’existència de vida a la Terra a possibles éssers extraterrestres intel·ligents.

En la immensitat del cosmos, dues diminutes càpsules del temps travessen l’espai interestel·lar amb un missatge pensat per donar a conèixer la nostra existència a qualsevol forma de vida extraterrestre intel·ligent que es puguin trobar pel camí. Un missatge en una ampolla còsmica que conté una petita mostra del que són la humanitat i el planeta Terra, però que també simbolitza el nostre afany i capacitat per descobrir noves fronteres.

Carl Sagan, conegut astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc, va ser l’encarregat de liderar l’equip que va crear el “Golden Record” el 1972.  El disc d’or del Programa Voyager seria una actualització de les plaques muntades anteriorment a les sondes Pioneer, amb molta més informació sobre la vida a la Terra i l’essència de la humanitat.

Els discs fan trenta centímetres de diàmetre, es van fabricar de coure i es van recobrir d’or. Es van triar aquests metalls per la seva estabilitat química i propietats tèrmiques, ja que havien de ser prou resistents per aguantar les forces del llançament i posteriors canvis tèrmics a l’espai. També s’hi va afegir una minúscula quantitat d’urani-235 pensada per servir de rellotge, de manera que un futur descobridor extraterrestre pogués deduir la seva antiguitat.

El contingut dels discos d’or

El batec d’un cor, el cant dels ocells, el concert de Brandenburg de Bach, un ballarí de Bali, un embrió humà… Els discos d’or inclouen un compendi de sons, imatges i informació que ofereixen una visió general de la Terra i els seus habitants. El contingut dels discs va des de salutacions en diverses llengües fins a gravacions de música popular, sons de la naturalesa, fotografies de persones i paisatges, i fins i tot instruccions de com reproduir el disc.

S’hi van incloure 90 minuts de música amb peces de diferents tradicions culturals, des de música clàssica fins a música popular de diversos països. La intenció era capturar la diversitat cultural i l’expressió artística humana i mostrar-la a la resta de l’univers. Aquesta idea quedava plasmada en una inscripció en el disc: «Als creadors de música – tots els mons, tots els temps».

També es van enregistrar sons de la naturalesa seleccionats per a mostrar alguns exemples de com és la vida a la Terra, transmeten la riquesa i la complexitat del nostre entorn natural. Així com 115 fotografies en format analògic, des d’impressionants paisatges fins a representacions d’anatomia humana i diagrames científics. A més, es van incloure missatges de salutació en 55 llengües diferents (no, no hi ha cap salutació en català) per mostrar la diversitat lingüística del nostre planeta.

Les sondes espacials Voyager són els objectes creats per l’home més distants de la Terra i els primers a arribar a l’espai interestel·lar. Gràcies als últims esforços de la NASA, tindran una vida útil fins al voltant del 2026 i després continuaran el seu viatge en silenci. La probabilitat que siguin trobades per alguna vida extraterrestre intel·ligent és extremadament petita, però el missatge contingut als discs d’or perdurarà per sempre més a l’espai sideral.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Segons dades oficials de la Generalitat, 52.461 beneficiaris han rebut finançament per un total de 5.390 milions d’euros procedents dels fons Next Generation. Més de la meitat dels fons distribuïts ha anat a parar a empreses, un 97% de les quals són pimes, que han rebut un 56% de l’import compromès fins ara.

El visor interactiu posat en marxa pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat s’actualitza periòdicament i permet consultar com s’han distribuït aquests recursos a Catalunya, en convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la mateixa Generalitat com pel govern espanyol.

Aquesta eina mostra com dels 7.469,8 milions d’euros dels fons Next Generation assignats a Catalunya,  ja se n’han repartit 5.390 milions entre 52.461 beneficiaris entre empreses, corporacions locals, centres de recerca, entitats sense ànim de lucre, particulars i altres entitats del sector públic. D’aquests, més de la meitat han anat a parar a empreses, un 97% de les quals són pimes, que han rebut un 56% dels recursos al tancament del febrer de 2024.

La major part dels recursos s’han adjudicat al sector empresarial. Concretament, 2.748,4 milions (un 51% del total) han anat a parar a 12.439 empreses, mentre que 663 corporacions locals han rebut 1.087,5 milions (un 20%) a través de convocatòries de subvencions i concessions directes. Així mateix, 237 centres de recerca i/o formació han estat beneficiaris amb 984,7 milions (un 18%) i 976 entitats sense ànim de lucre i del tercer sector han rebut 270,9 milions (un 5%). A més, 169,3 milions (un 3%) han anat a parar a 38.021 particulars i 123 milions (un 2%) s’han distribuït entre 125 altres entitats del sector públic.

Sostenibilitat, transició energètica i noves tecnologies

Quant als sectors on s’han destinat dels fons, destaquen els projectes relacionats amb els vehicles elèctrics, com la construcció d’una planta de producció de l’empresa sud-coreana Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp per a fabricar làmines de coure, component clau en les bateries dels cotxes elèctrics. Una nova línia d’assemblatge de Seat a Martorell, així com un servei de subscripció de bateries i la xarxa d’estacions de recàrrega de Silence, o la bateria de càrrega ultra-ràpida que fabricarà Bold Valuable Technology, entre altres.

Per altra banda, una part dels fons també van a parar a empreses com Openchip & Software Technologies, Lhyfe Hidrogeno i Bunge Ibèrica, i serviran per construir infraestructures per a processadors avançats i semiconductors, per desenvolupar projectes d’hidrogen verd o per finançar propostes vinculades al PERTE Agroalimentari, com l’enfortiment industrial, l’acceleració de la sostenibilitat i la competitivitat de la cadena de valor de la proteïna alternativa. Addicionalment, Alier, La Farga YourCopperSolutions i Ametller Origen Obradors han rebut ajuts per al foment de l’economia circular.

Els fons europeus també han arribat a les entitats sense ànim de lucre, que inclouen les entitats del tercer sector, entre les quals s’han repartit 268 milions. En destaquen la Fundació Jaume Bofill, amb més de 16 milions, i la Fundació Agropecuària de Guissona, amb més d’11 milions; seguides de la Fundació la Muntanyeta, amb 7 milions, i la Fundació Catalana de l’Esplai, amb més de 6 milions. L’Associació Dincat, el Clúster de Fotònica i Òptica (SECPHO), la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla, i la Fundació Santa Teresa del Vendrell han rebut més de 5 milions cadascuna.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Mantenir la competitivitat d’una empresa en època de crisi econòmica sovint implica reduir les despeses. La creença popular que el màrqueting és una despesa operacional fa que moltes empreses retallin la partida publicitaria sense pensar-s’ho dues vegades. Publiquem un article de VIA Empresa, on Gemma Vallet, directora d’11Onze District, ens explica per què invertir en publicitat en temps de crisi pot salvar el nostre negoci.

Màrqueting per sobreviure a una tardor incerta

La publicitat al pla d’empresa no és una despesa, és una inversió, un flotador, pot evitar que vostè i la seva empresa tanquin.

En aquests moments de crisi econòmica, pregunteu-vos què poden fer les empreses, els empresaris, les persones al davant del màrqueting, vendes i branding per a continuar venent a una tardor que es presenta crítica, marcada pel que alguns anomenen la incertesa… La incertesa a hores d’ara és més ben poca, es confirma que estem immersos en una crisi global de les històriques i els consumidors, els ciutadans, ja han començat a contenir el seu consum. L’incert aquí és fins quan aquesta contenció en el consum, i nosaltres ara -consumidors- en aquest entorn anem a comprar el just i imprescindible.

És la primera cosa a tenir clara, a entendre. Què és imprescindible per als teus clients, per als consumidors de la teva marca? Aquesta pregunta de reflexió cal fer-la a consciència. Imprescindible és el pa i també el catalogat com a entreteniment i oci. Per exemple, en temps de crisi, la música (la cultura que per a alguns governs és motiu de retall de pressupostos) és un bé que es pot catalogar d’imprescindibles i es pot comprar en format de concerts, festivals… a un preu raonable, perquè la gent ara necessita com el pa el seu moment d’evasió.

El preu «raonable», el denominat pricing en màrqueting, està sent un altre dels trencaclosques perquè no haver de tancar per haver adoptat un low cost en què hem d’haver-hi de regalar productes, serveis.

La marca, ¿compraran marca o escullen les marques blanques o marques nascudes, incubades, en els marketplaces com Amazon? La marca encara és la millor aposta que es pot fer en qualsevol negoci, a hores d’ara no ho posem en dubte. Apostem per continuar invertint a construir marca. Mercadona va fer-se un buit, un bon buit en el mercat, per vendre millor que ningú en alimentació les marques blanques… I cert és que Mercadona inverteix a mantenir la seva bona reputació, a construir la seva pròpia marca.

La partida de publicitat

Publicitat. Què fer en aquests moments? Sobretot, no retallar en comunicació de marca, de producte, en publicitat, perquè després serà pitjor, si retalla aquesta partida serà per fer que tothom s’oblidi de la seva marca i els seus productes i serveis… i això del branding i màrqueting té molt de sentit comú: si t’obliden, et deixen de comprar. Pot ser que el seu director financer li recordi que cal retallar despeses i la partida publicitària figura a la columna de despeses. No sabem gaire bé com va arribar aquí. Aquesta partida que posa publicitat al seu pla d’empresa no és una despesa, és una inversió, un flotador, pot evitar que vostè i la seva empresa tanquin.

Estudieu bé el mercat, és el moment d’invertir en dades, en intel·ligència del mercat.

És el moment d’estudiar, de revisar aquestes gestes del màrqueting com en el seu dia va ser una campanya històrica al mercat dels detergents, la campanya protagonitzada per un director general, un CEO, el Sr. Manuel Luque, que salva l’empresa en un moment on tots els indicis eren de tancament amb un missatge reptador: «Busqueu, compareu i si trobeu alguna cosa millor, compreu-la». Transparència, honestedat i bon fer… Imprescindible.

Pots llegir l’article original aquí

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!