Per una compra conscient, regals solidaris

Que si té de tot, que si serà de la seva talla, que si li agradarà… Regalar per Nadal de vegades pot ser un maldecap. Però no hem de comprar per comprar. Podem fer regals de forma conscient, responsable i solidària. La cap de producte junior Sara Casals ens en dona algunes pistes.

Amb els regals solidaris l’encertaràs sempre i hi ha tanta varietat com organitzacions no governamentals, entitats socials i federacions hi ha al món. D’entrada, el regal pot ser una targeta solidària amb la qual fem una donació en nom d’una tercera persona. Però també poden ser regals, perquè aquestes entitats acostumen a tenir botigues virtuals on difonen la seva causa amb marxandatge. Us llistem algunes:

• Arrels Fundació, un taller de dignitat. Aquesta entitat que dona suport a les persones sense llar, fa temps que les ajuda mitjançant un taller ocupacional, on elaboren un ampli ventall de productes. A la seva botiga hi trobareu un munt d’objectes fets per persones en situació de vulnerabilitat. Enguany, a més, han obert una botiga física al centre de Barcelona, La Troballa, on es poden trobar tots els seus productes.
• Proactiva Open Arms, contra la crisi del refugi. L’ONG que rescata persones a les portes d’Europa, a la mar mediterrània, té una botiga on ven tot de productes de marxandatge, però on a més pots trobar regals especials, com entrades a concerts solidaris o targetes de regal per donar suport a la seva causa.
• Botiga solidària de Sant Joan de Déu, el regal doble. En aquesta botiga solidària pots fer dos regals en un: faràs feliç la persona que rebrà el regal, però ajudaràs totes les persones que necessiten ser cuidades. S’hi poden trobar des de mitjons, fins a neules, polseres, llibretes, caixes de xocolatines i caramels i, fins i tot, regals d’empresa.
• Top Manta, la botiga de la diversitat. Una bona colla de venedors ambulants de Barcelona, farts de la persecució policial i esgotats per les traves en la regularització de la seva situació administrativa, van fundar Top Manta, una marca ecològica, diversa, solidària i de disseny. Tenen peces de roba exclusives realitzades per dissenyadors i il·lustradors de renom i el seu darrer model de vamba, l’Ande Dem, ha estat tot un èxit de vendes.

Remena per internet i troba’n moltes més: l’associació de pallassos d’hospital Pallapupas, la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, Amics de la Gent Gran, l’AFANOC contra el càncer infantil… La llista és interminable, però t’animem a explorar-la sencera!

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

Cada Nadal generem tones de residus, fem compres que no necessitem i llencem més menjar que mai. La bona notícia és que existeixen alternatives que no treuen màgia i, en canvi, reforcen el vincle comunitari. Celebrar amb consciència és possible —i potser, fins i tot, més feliç.

Nadal és sinònim de llums, embolcalls i abundància, però també de malbaratament. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, durant les festes es generen un 20% més de deixalles que en qualsevol altre període de l’any. Només els embolcalls de regals i paper d’un sol ús arriben a més de 10.000 tones de residus addicionals.

Pel que fa al menjar, la situació no és millor, atès que es calcula que una quarta part dels àpats de Nadal acaba a les escombraries, especialment aliments cuinats o frescos mal planificats. I això sense comptar la despesa energètica de les llums decoratives o el transport per a compres massives.

Aquest excés té conseqüències directes a través d’un increment de més emissions de CO₂, més despesa familiar i més pressió sobre els recursos locals. El que havia de ser una celebració de proximitat i afecte, sovint es converteix en una cursa de consum accelerat.

Reciclar sí, però millor reutilitzar

Reciclar és necessari, però reutilitzar és revolucionari. Abans de comprar noves decoracions, pensem en què ja tenim: garlandes de paper reciclades, espelmes fetes amb restes de cera, o ornaments de fusta recuperada. A molts municipis catalans s’organitzen tallers de manualitats sostenibles on es donen noves vides a materials antics.

També creixen els mercats d’intercanvi —de joguines, roba o llibres— que permeten renovar sense comprar. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, promou cada any la campanya “Renova les teves joguines”, amb punts d’intercanvi solidaris.

Aquesta economia circular no és només un gest ecològic, sinó que és un acte cultural. Recuperar el valor de l’objecte, la història que hi ha darrere, i fer del regal un símbol d’afecte real, no de despesa.

Alimentació circular

El menjar és un dels grans protagonistes de Nadal… i també del seu malbaratament. La clau és la planificació. Comprar en quantitats realistes, apostar pel producte local i de temporada, i pensar en receptes d’aprofitament pot reduir fins a un 40% dels residus alimentaris segons l’Agència Catalana de Consum.

Les sobralles poden convertir-se en plats nous, com ara croquetes amb el pollastre del rostit, cremes de verdures o postres amb fruita madura. Cada àpat aprofitat és un acte d’estalvi i responsabilitat.

I fins i tot, en alguns barris ja experimenten amb menús comunitaris on cada família aporta un plat, reduint la despesa i fomentant el sentiment de col·lectivitat. Nadal no és gastar més, sinó compartir millor.

Comunitat i solidaritat real

El Nadal sostenible també és socialment just. En molts pobles i barris, les iniciatives per compartir temps, menjar o joguines van més enllà de la caritat: són projectes de cohesió. 

Bancs d’aliments locals, xarxes de suport mutu o entitats veïnals organitzen dinars per a gent gran o famílies vulnerables. Altres, com la “Marató de joguines solidàries”, recullen regals per redistribuir-los amb criteris d’equitat.

La solidaritat no és donar el que sobra, sinó reconèixer-nos com a comunitat. Cal recuperar el sentit de les festes com un espai d’encontre, d’empatia i de cooperació pot ser el millor regal d’aquest Nadal.

Fer un Nadal més sostenible no és restar alegria, sinó que és sumar responsabilitat i vincle. Potser cal menys embolcall i més mirada, menys despesa i més temps compartit. Perquè, al cap i a la fi, el veritable esperit nadalenc no és consumir, sinó compartir vida.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

A través d’11Onze Segurs pots assegurar el teu vehicle amb la mútua catalana Mussap amb un descompte del 5%. Fundada l’any 1932 a Barcelona com a mútua de treball agrícola, va comptar amb el suport de Francesc Macià i recentment ha estat reconeguda amb el Segell EthSI de qualitat ètica.

Un dels objectius d’11Onze és oferir a la seva comunitat productes de la màxima qualitat, que encaixin amb els seus valors i que tinguin un preu competitiu. Per aquest motiu, fa uns mesos es va posar en marxa 11Onze Segurs, per donar alternatives a la gent de La Plaça, també pel que fa a les assegurances. Una de les apostes ha estat iniciar una col·laboració amb la mútua catalana Mussap, fundada l’any 1932 amb la presència del president Francesc Macià.

En conversa amb el director comercial de Mussap, Marc Castell, analitzem els punts forts de les assegurances ofertes a través d’11Onze Segurs: les màximes cobertures a preus competitius. “És cert que el preu depèn del tipus de conductor i vehicle”, apunta Castell “però en alguns segments estem per sota de la mitjana del mercat”.

Els valors de Mussap

La companyia destaca per la seva qualitat, la transparència i el seu arrelament al país. “Tenim oficina pròpia a totes les capitals catalanes i tenim presència a tot el país. Tenim molt clara la nostra identitat i ens sentim molt partícips d’una societat que, no només ens ha vist néixer, sinó que ens ha fet créixer amb la seva confiança”, assegura Castell. En aquest sentit, la visió és molt propera a la d’11Onze, que té com a un dels seus objectius estimular l’economia catalana. Aquest fet passa, evidentment, per consumir béns i serveis del país.

A més, però, la qualitat de Mussap ha estat avalada recentment amb la concessió del Segell EthSI. Es tracta d’un distintiu de qualitat ètica i solidària que valora el grau de transparència i bones pràctiques que duen a terme les companyies asseguradores, els gestors asseguradors i els productes que comercialitzen.

Digital i amb descompte

Si voleu saber quin preu tindria assegurar el vostre vehicle amb 11Onze Segurs i Mussap, podeu entrar a la pàgina d’11Onze Segurs on trobareu un simulador. Només pel fet de ser d’11Onze, aconseguireu un descompte addicional del 5% sobre el preu de la prima anual. Amb 11Onze Segurs i Mussap tots els tràmits es poden fer en català i de manera àgil. Per exemple, es poden declarar sinistres digitalment o trucar al telèfon d’assistència.

Per conèixer en profunditat el producte i la visió de Mussap, podeu escoltar la conversa a 11Onze Pòdcast. En Marc Castell, director comercial de la mútua, ha volgut deixar una idea ben clara sobre l’experiència i la identitat de Mussap: “No trobareu una entitat de més de 90 anys que continuï sent ella mateixa, mantenint la seva essència, sense haver estat absorbida, ni fusionada. Som una marca amb molta personalitat, identitat, i independència”.

Si vols descobrir la millor proposta per assegurar el teu vehicle entra a 11Onze Segurs, assegurances amb els valors d’11Onze.

L’alimentació s’ha convertit en un luxe encobert. Les famílies catalanes dediquen més pressupost que mai a menjar, i els últims mesos la inflació acumulada en productes frescos —especialment peix i marisc— ha posat l’espasa al coll a moltes llars. La veda del peix, que redueix l’oferta, dispara encara més els preus. 

Davant d’aquest panorama, toca deixar de fer teories i passar als fets, on se sumen estratègies quotidianes, valentes i realistes per contenir la despesa sense renunciar a una alimentació digna i sana.

La veda és necessària: regenera ecosistemes i evita col·lapses que hipotecarien el futur de la pesca. Però el seu impacte immediat és clar: menys oferta i més preu. A la llotja s’encareix i al mercat encara més. A això s’hi sumen altres factors: 

• El combustible pesquer continua car, i part del sobrecost recau directament en el consumidor. 
• Els majoristes competeixen pel poc producte disponible, i la subhasta dispara els preus.
• La restauració absorbeix el peix de més qualitat, deixant menys marge i menys varietat per al comprador domèstic.
• Les importacions no compensen la davallada local, bé per qualitat, bé per costos logístics o per disponibilitat.
  

El resultat el veiem cada setmana on gambes, rap, lluç o tonyina a preus que fan mal de mirar. La pregunta, però, no és per què passa, sinó: què hi podem fer mentre passa?

Canviar hàbits de compra: menys romanticisme i més números

No podem controlar ni la veda ni el gasoil, però sí la manera com comprem. I és aquí on hi ha veritable marge de maniobra. 

• Comprar peix de proximitat… però en el moment adequat. La proximitat és un valor, així i tot, també ho és el calendari. Abans de la veda, els preus són més estables. Just després, quan la flota torna a sortir i el mercat s’omple, apareixen oportunitats que duren pocs dies, però que valen molt. Comprar sense mirar el ritme natural del mar és condemnar-se a pagar el doble.
• Alternar fresc i congelat. El mite que el congelat és de segona ja no s’aguanta. Un peix congelat correctament manté les propietats nutricionals i, sobretot, manté el preu. Lluç, verat, salmó, emperador o tonyina són opcions excel·lents per combinar amb la compra de fresc. Una estratègia silenciosa però molt efectiva.
• Apostar per espècies infravalorades. El mercat és emocional: si tothom compra el mateix, el preu s’enfila. Però hi ha tresors fora del radar: bonítol, verat, sorell, llenguado petit o musclos, nutritius i econòmics. Quan surts del camí marcat, la teva butxaca respira.

El truc que realment funciona: la substitució intel·ligent

Cuinar és més flexible del que sembla. Quan un producte es dispara, no cal renunciar-hi: cal substituir-lo.

• Gamba massa cara? Llagostí congelat o musclo fresc. 
• Llenguado inassumible? Panga de qualitat o llenguado petit.
• Tonyina prohibitiva? Bonítol, igual de saborós i més econòmic. 
  

Les receptes no canvien; el que canvia és el preu. Substituir bé pot representar estalvis del 20% al 60%. No és menjar pitjor, és menjar amb criteri.

Comprar amb el cervell: menys improvisació, més planificació

En un context inflacionari, improvisar és caríssim. Per tant, la planificació és una vacuna contra la inflació. D’aquesta manera: 

• Compra setmanal amb menú predefinit: menys malbaratament i millor control.
• Evita comprar al dia: és quan els preus són més alts.
• Revisa les ofertes: n’hi ha que són trampes disfressades de descompte.
• No vagis al súper amb gana: la gana és enemiga del pressupost i amiga del consum impulsiu.

El mètode del doble rendiment

La cuina pot ser una font de despesa… o d’estalvi. Quan entens que gairebé tot es pot aprofitar, els números de final de mes canvien, sempre que en facis un:

• Aprofitament total. Els caps i espines del peix es converteixen en un fumet que dona vida a altres plats. Les cues i retalls són ideals per a croquetes, i els sobres d’un sopar poden acabar sent amanides o truites.
  Amb les gambes passa el mateix: els caps i closques enriqueixen salses, arrossos i fideuades, i els cossos, congelats en petites porcions, permeten improvisar un àpat sense comprar res. Una gamba pot tenir tres vides. I cada vida és estalvi.

• Cuinar amb estratègia. El batch cooking —cuinar per a dos o tres dies en una sola sessió— redueix consum energètic, evita el cansament de pensar què fer cada dia i elimina compres impulsives. Un petit esforç setmanal amb un retorn enorme.

Reorganitzar el pressupost familiar

L’alimentació és una partida rígida, però no immòbil. Ajustos petits fan diferències grans:

• Substituir capricis improvisats per compra planificada.
• Reduir refrescos, alcohol i ultraprocessats.
• Prioritzar producte base i evitar elaborats cars.
• Vigilar snacks i lactis prèmium.
• Rebaixar els menús cars dels caps de setmana sense renunciar al plaer de cuinar bé.

Els preus no baixaran sols

Els preus no han tornat als nivells d’abans de la crisi inflacionària —i no hi tornaran. Les cadenes de distribució han consolidat marges, les polítiques europees no frenen els intermediaris, el petit productor continua sense força negociadora i el consumidor paga el tram final.

No és catastrofisme, sinó que és diagnòstic d’un sistema alimentari que funciona en clau extractiva. Per això la millor estratègia és centrar-se en el que podem controlar des de casa. 

L’augment de preus és una realitat tossuda, però no invencible. Amb planificació, substitucions intel·ligents, compra estratègica i cuina d’aprofitament, una família pot reduir entre un 10% i un 25% de la factura mensual. És feina? Sí. És just haver de fer equilibris per menjar bé? No. Però és l’eina que tenim mentre el sistema continua funcionant amb les seves pròpies regles.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Els cantem sense voler, i serveixen per vendre productes, serveis o candidats polítics, tant hi fa. Durant les festes de Nadal, el ‘jingle’, i més concretament, els ‘jingles’ nadalencs, sonen a tota hora als centres comercials, a les botigues i a la televisió. Però què fa que s’enganxin tant?

Els experts asseguren que la primera cançó comercial de la història va ser per una publicitat de cereals del 1926. Es titulava “Have You Tried Wheaties?”, hi sonava un quartet a cappella i la va produir Note Line Music Productions als Estats Units. Però va ser a partir de la dècada dels 30 del segle XX que el ‘jingle’ es va popularitzar i, amb l’expansió de la televisió, va agafar una nova dimensió.

Un ‘jingle’ és un missatge publicitari que es canta. Normalment, són cançonetes de durada molt curta, de no més de 60 segons, que no podem deixar de taral·lejar. Els ‘jingles’ acompanyen els anuncis radiofònics i televisius, perquè són fàcils de recordar, solen esmentar el nom de la marca o l’eslògan, i són molt i molt repetitius. És el que es coneix com a ‘branding’ auditiu. 

L’efectivitat feta melodia

De fet, segons els experts, la música produeix nivells de reconeixement de fins al 90%, mentre que els elements verbals només arriben al 60%. Es calcula que els ‘jingles’ que contenen paraules funcionen un 14% millor que aquells que només són melòdics. A més, els que mencionen el nom de la marca són un 30% més efectius que els que no l’esmenten. Si a sobre desperten l’emoció, l’empatia i la confiança, els publicistes han arribat a bon port.

Els professionals del ‘jingle’ asseguren que no és només una cançó, ni de bon tros, i necessita molt d’art. D’entrada, el ‘jingle’ ha de ser persuasiu i ha de complir fil per randa amb l’estratègia publicitària que se li hagi encomanat. Per això, l’estil musical ha de ser coherent amb la identitat de la marca i el producte que anuncia.

Com més directe sigui més incidirà en el nostre cervell bombardejat a missatges. En resum, ha de ser clar, curt i senzill. De ‘jingles’ n’hi ha de publicitaris, és a dir, per vendre un producte o un servei; identificadors, que permeten identificar fàcilment una marca; i polítics, que difonen una idea.

Nadal, l’època daurada

Però si una època recull tot l’esperit dels ‘jingles’ és Nadal: la dèria del ‘jingle’ contamina els artistes més reconeguts. I, a partir d’aquí, no hi ha límits. Fa més de 40 anys que es versionen cançons i nadales, i sempre tenen èxit. Des del “Let It Snow! Let It Snow! Let It Snow!” de Frank Sinatra, fins al “Blue Christmas” d’Elvis Presley, passant pel “What Are You Doing New Year’s Eve” d’Ella Fitzgerald o el “White Christmas” d’Otis Redding. Sense comptar els discos de Nadal de Michael Bublé, el cas més sonat és el de Mariah Carey i el seu “All I Want For Christmas Is You”. Precisament aquest any, la cançó ha arribat als 1.000 milions de reproduccions, una bestiesa mai vista per un ‘jingle’ i que li ha valgut el certificat de diamant.

A l’Estat espanyol, els ‘jingles’ nadalencs estan ben representats per nadales de tota mena: les mítiques de Raphael, que aquest 2021, després de 56 anys ininterromputs, no protagonitzarà la famosa gala de Nadal de TVE, però també les més modernes i nostrades, com “Aquí és Nadal i estic content!” de La Pegatina, “Simplement” de Blaumut o “Si ens veiessis” de Joan Dausà i Sara Pi. 

I per què recordem tan bé els ‘jingles’, siguin o no de Nadal? Almenys hi ha tres raons, segons els psicòlegs, que fan que escoltar música i recordar-la sigui com muntar a bicicleta: per simple exposició, perquè vinculem les cançons a records concrets de la nostra vida i per l’anomenada memòria motora, és a dir, perquè el nostre cervell processa les lletres de les cançons de forma subconscient, com si fossin un hàbit més, com caminar, conduir o nedar. I tu, quants ‘jingles’ ets capaç de recordar?

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

El Consell de Ministres ha aprovat un paquet d’ajudes addicionals per  als ciutadans afectats per la DANA. Com a part de les noves mesures, s’estén el període en què es pot congelar el pagament de les hipoteques. Tanmateix, qui es fa càrrec de la hipoteca si el nostre habitatge està destruït? Tenim dret a alguna ajuda si no havíem contractat una assegurança de la llar?

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat avui dimarts el segon paquet de mesures urgents aprovat pel Consell de Ministres per ajudar als ciutadans afectats per la DANA en els municipis de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia, a fi d’alleujar la desastrosa situació econòmica en què es troben un gran nombre de famílies, autònoms i empreses a conseqüència de les inundacions.

El nou paquet d’ajudes inclou 110 mesures addicionals per un valor de 3.765 milions d’euros que s’afegeixen a les de 10.600 milions anunciades el 5 de novembre, sumant un total de 14.365 milions per als damnificats. Amb aquestes ajudes es vol avançar en la primera fase de resposta immediata i en la segona de reconstrucció, dins del Pla de Resposta Immediata, Reconstrucció i Rellançament enfront dels danys causats per la DANA.

Entre les noves mesures, Pedro Sánchez apunta que es poden estendre les ajudes per danys dels habitatges als propietaris que no residien, però les tenien arrendades, així com la compensació per pèrdues materials als inquilins i béns que no siguin de primera necessitat. A més, “perquè aquestes ajudes arribin més ràpidament, hem decidit en aquest Consell de Ministres realitzar un acompte immediat del 50% a tots els ciutadans que sol·licitin aquestes ajudes.”

Qui es fa càrrec de les hipoteques dels afectats?

El Ministeri d’Hisenda i el sector bancari s’han mobilitzat per posar en pràctica una moratòria d’almenys tres mesos en els pagaments de les hipoteques per als ciutadans afectats per la DANA. Es tracta d’una mesura similar a la implementada per la banca espanyola després de l’erupció volcànica a La Palma, en què es van concedir 3.227 moratòries per un total de 133,8 milions d’euros.

En aquest context, i segons el decret aprovat la setmana passada, les famílies podien acollir-se a una nova pròrroga de nou mesos més, durant els quals no cal pagar el capital del préstec, però sí que es continuaran cobrant els interessos que es generin. Amb les noves mesures aprovades aquest dilluns, les llars afectades que presentin risc de vulnerabilitat poden estendre aquest període 12 mesos addicionals. 

Tanmateix, moltes d’aquestes edificacions han quedat totalment o parcialment destruïdes. Es calcula que, només als municipis de València, més de 75.000 habitatges s’han vist afectats per les inundacions. En aquests casos, les assegurances de la llar, excepte cobertures específiques acordades, no cobreixen la destrucció d’un habitatge per una catàstrofe natural i serà el Consorci de Compensació d’Assegurances el que es responsabilitzi dels danys.

Això sí, només estaran coberts pel Consorci aquells propietaris que tinguessin contractada una assegurança de la llar. Per als casos en què no existeixi una assegurança, el Govern té la potestat de catalogar a una zona com a catastròfica, de manera es pot tenir accés a una sèrie d’ajudes de les administracions públiques.

Quant als damnificats per aquesta DANA, les persones que s’hagin vist afectades podran sol·licitar fins a 60.480 euros per destrucció total de l’habitatge habitual; 41.280 euros si els danys afecten l’estructura; 20.640 euros si no afecten l’estructura,10.320 euros per a estris domèstics essencials i 36.896 euros per a elements comuns d’una comunitat de propietaris. A més, es permet, sense cap cost per al consumidor, modificar i suspendre temporalment els contractes de subministrament, així com ajornar les factures.

Per a més informació sobre les ajudes disponibles i de com demanar-les, pots consultar les pàgines web de l’Administració i de l’associació de consumidors FACUA.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

Els economistes fan previsions de cap on portarà l’economia l’automatització del treball, però si d’una cosa podem estar segurs és que la tendència no fa més que guanyar força. Analitzem els canvis que venen i com ens hi podem adaptar per assegurar el nostre futur laboral.

La tecnologia continua avançant a un ritme vertiginós i, com vam aprendre de l’última Revolució Industrial, l’automatització de processos en el món laboral comporta la destrucció de llocs treball. Segons l’estudi de Randstad ‘Flexibility at work, Abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Però també poden sorgir noves oportunitats pels que saben aprofitar aquesta inevitable metamorfosi ocupacional. 

L’arribada de l’anomenada Quarta Revolució Industrial ens ha d’esperonar a pensar en noves maneres d’aportar valor en el nostre lloc de treball abans que aquesta automatització o intel·ligència artificial assumeixi les nostres tasques. L’efecte final de l’automatització pot ser i ha de ser una cosa molt positiva per la gran majoria de la població. Sobretot si com a societat entenem que, mentre molts treballadors senten com una amenaça real la inseguretat econòmica, també ens permet adaptar-nos a aquesta transició i a la nova realitat tecnològica.

Eficiència i rendibilitat

Transferir les tasques de producció de mans humanes a un conjunt tecnològic optimitza la producció en massa, redueix els costos de producció i l’ús de recursos i, alhora, incrementa la rendibilitat. No només el teixit industrial augmentarà les tasques que destina a l’automatització, sinó que també se’n beneficiaran sectors tecnològics de l’administració, les finances o la logística. 

I això és clau, perquè, quan parlem de pèrdua de llocs de treball, els experts afirmen que són les tasques, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant. És a dir, aquestes tecnologies no tenen per què substituir a les persones, però sí a les tasques que són menys valorades o que requereixen menys habilitats, competències o coneixements professionals.

Educació i formació continuada

La importància d’adquirir competències digitals és, òbviament, una necessitat que no podem desestimar si ens hem d’adaptar a aquest nou escenari laboral dominat per les noves tecnologies, però no podem oblidar que això implica una formació continuada i en constant actualització.

Una de les coses que hem après arran de la pandèmia de la Covid-19 és la importància de moltes professions de serveis essencials, sanitàries o de l’àmbit de l’educació, on el factor humà no és fàcilment substituïble per la tecnologia, com tampoc ho són feines que requereixen habilitats com la creativitat o la capacitat de comunicació. Aquests són sectors de l’economia que difícilment es veuran afectats d’una manera significant per l’automatització, almenys en un futur pròxim. 

Resta per veure com la tecnologia, la intel·ligència artificial i l’automatització transformen l’economia en general, i, sobretot, com serà el procés d’adaptació de les generacions que no han nascut en un món digital. Però el que és segur és que l’automatització de processos i tasques que, fins fa ben poc, semblava inversemblant que no les poguéssim fer els humans, no només ja ha arribat, sinó que es quedarà per formar part del nostre dia a dia.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

S’acosta Nadal i les despeses es disparen. Tot i la pujada de preus, no ens estarem dels viatges, regals, menjars i celebracions que formen part dels hàbits de consum d’aquestes festes. Segons una enquesta de l’OCU, la despesa mitjana per persona serà de 745 euros.

És el que es desprèn de l’enquesta a una mostra representativa de la població espanyola d’entre 18 i 74 anys que ha fet l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Concretament, dels 745 euros de mitjana que ens gastarem aquest Nadal, 396  aniran destinats als regals, uns 190 en menjars i celebracions, 70 en loteria, i la resta en festes i viatges.

Encara que el panorama econòmic segueix sent preocupant, un 62% de les persones enquestades preveuen gastar una quantitat similar de diners que en altres anys, mentre que un 21% declaren que augmentaran la despesa del 2022 i un 17% afirmen que la reduiran.

Nou de cada deu enquestats tenen planejat reunir-se amb familiars o amics, com marca la tradició, mentre que la meitat també participarà en un dinar o sopar d’empresa i gairebé el 40% anirà a alguna sala de festa per arrodonir la nit després del sopar.

Gastar més del que teníem previst 

Més enllà de participar en activitats típiques com anar a veure la Cavalcada de Reis, fer compres pels mercats ambulants nadalencs o gaudir de la il·luminació de la ciutat, un 27% té pensat fer un viatge per evitar l’estrès de les festes o gaudir-les des d’una altra perspectiva.

Pel que fa a on comprarem els regals, l’enquesta confirma la tendència cap a la preferència per fer compres a Internet, 36% dels enquestats, enfront del 30% que prefereix fer les seves compres en botigues físiques, mentre que la resta combinarà en igual mesurada tots dos canals. Això sí, més de la meitat dels enquestats asseguren que sempre es gasten més del que havien planejat i més d’una tercera part se senten estressats per les compres i els regals.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis o fer un regal que perduri en el temps, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Quan s’acosta l’última setmana de desembre, el calendari sembla accelerar-se. Entre dinars, compres i tancaments d’any, reapareix la mateixa pregunta incòmoda de sempre: encara soc a temps de rebaixar la factura fiscal del 2025?

La resposta és que potser sí. I el sorprenent és que una de les eines més potents continua sent la gran desconeguda: l’amortització anticipada de la hipoteca. Una opció que només té sentit per a aquelles persones que encara conserven el dret a la deducció per adquisició d’habitatge habitual en l’àmbit estatal i/o poden aplicar el règim transitori de la deducció autonòmica de Catalunya.

Una deducció heretada del passat

La deducció estatal per adquisició d’habitatge habitual —tant interessos com capital amortitzat— ja no genera nous drets des de l’1 de gener del 2013. Només hi tenen accés els contribuents que van comprar abans d’aquesta data, que complien els requisits que marcava llavors la normativa i que ja havien aplicat aquesta deducció en exercicis anteriors. Sense aquest darrer punt, no et pots acollir al règim transitori.

A Catalunya la situació és similar, on la deducció autonòmica per inversió en habitatge habitual es manté, però únicament per al règim transitori. Per tant, si vas comprar el teu pis o casa després del 31 de desembre del 2012, ni l’Estat ni la Generalitat et permeten aplicar aquesta deducció.

En molts casos s’ha repetit la idea que “pots deduir fins a 1.500 € anuals”, però aquesta és una simplificació. A Catalunya, la referència als 9.040 € correspon als límits establerts per determinades deduccions dins del règim transitori. La quantitat exacta aplicable depèn del supòsit concret i de si es tracta del tram estatal, autonòmic o de casos especials.

Quan l’amortització anticipada té sentit… i quan és inútil

La clau és tan simple com això: si els interessos que pagues cada any ja superen el límit deduïble, amortitzar capital no et donarà cap benefici fiscal addicional. L’amortització, en aquests casos, és invisible a ulls de l’Agència Tributària.

Sovint passa amb hipoteques antigues amb tipus del 3%, perquè si et queden uns 120.000 € pendents, els interessos anuals poden situar-se entre 2.800 € i 3.300 €. Si el límit deduïble és inferior, ja no tens marge. L’amortització anticipada no afegeix res.

A Catalunya, si tens dret al règim transitori, els percentatges del tram autonòmic són del 7,5%, o del 15% en casos de discapacitat. Però sempre dins de la base màxima prevista. En resum, l’amortització anticipada només té sentit si es compleixen tres condicions: 

• Encara no has arribat al límit deduïble (interessos + capital amortitzat). 
• Tens dret al règim transitori, tant estatal com autonòmic.
• Financerament, immobilitzar capital té sentit dins del teu perfil econòmic. 
  

Si alguna d’aquestes peces falla, el benefici fiscal pot ser mínim o inexistent.

Una aritmètica per no enganyar-nos

Si encara tens marge per deduir, l’estratègia és clara: cal posar números sobre la taula, veure què has pagat realment durant l’any i comparar-ho amb el límit que et permet la normativa. Només quan tens aquesta fotografia precisa pots decidir si una amortització anticipada et dona un retorn fiscal real… o només la il·lusió d’estalvi. Per tant, hauràs de fer el següent:

• Calcula que ja has pagat d’interessos + amortització durant l’any. 
• Comprova si aquest import arriba o no al límit deduïble.
• Si tens marge, decideix quina quantitat vols amortitzar abans del 31 de desembre.

I un punt fonamental: la deducció mai equival al total amortitzat. L’error habitual és pensar que cada euro que destines a reduir capital es transforma directament en estalvi fiscal, però no funciona així. Amb la deducció estatal del 15%, per exemple, amortitzar 1.500 € només et retornaria 225 €, una fracció modesta de l’esforç real. I en el cas de la deducció autonòmica, on els percentatges són del 7,5% o del 15% segons el supòsit, el retorn és encara menor, fet que reforça la idea que l’operació només és rendible quan realment tens marge dins del límit deduïble.

Catalunya: què has de revisar, sí o sí

Abans de fer cap moviment, assegura’t de tenir molt clar si realment encaixes dins del règim transitori i quins límits marca la normativa per al teu cas. Només revisant amb detall dates, requisits i bases imposables evitaràs errors que poden convertir una bona intenció fiscal en una operació inútil. Només aleshores sabràs si l’amortització anticipada juga realment a favor teu. Per tant, abans de fer cap moviment, assegura’t de:

• Que l’habitatge habitual es va adquirir abans de l’1 de gener del 2013.
• Que pots aplicar el règim transitori estatal i, si escau, el tram autonòmic de Catalunya (7,5% o 15%). 
• Que no superes els límits previstos en renda i base imposable (en alguns casos, màxim de 30.000 € després de mínims).
• Que la teva hipoteca i les seves condicions compleixen la normativa exigida.
• Que amortitzar no et deixa sense liquiditat ni et resta flexibilitat davant imprevistos.

Recorda que la deducció només s’aplica sobre les quantitats efectivament satisfetes durant l’any —ni compromisos futurs, ni amortitzacions acordades però no pagades.

Una decisió fiscal o una decisió de vida?

L’amortització anticipada pot ser encertada si només et manca un petit tram per arribar al límit deduïble i només en aquests casos és on el benefici fiscal existeix i compensa. Però si els interessos de la hipoteca ja superen el límit, l’amortització no aporta res fiscalment. I pot restar-te liquiditat, capacitat d’inversió i coixí d’estalvi.

L’última setmana de l’any és un bon moment per baixar a la realitat dels números: compara interessos + amortització acumulada amb el límit deduïble real. I només llavors decideix si l’amortització anticipada encaixa amb la teva situació i amb la normativa catalana.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si et preocupa la qualitat de l’aigua que beu la teva família, probablement carreteges grans quantitats de garrafes o d’ampolles d’aigua mineral que al cap de l’any et costen més de 1.000 euros. Amb un filtre a la teva aixeta pots continuar gaudint d’aigua de qualitat, reduir per 15 la teva despesa, ajudar el planeta i estalviar-te maldecaps i d’esquena.

Estalviar no significa necessàriament privar-se de moltes coses. Sovint significa evitar sobrecostos innecessaris en productes essencials. Per això neix Imprescindibles 11Onze, perquè puguis reduir despeses en productes dels quals no pots prescindir.

El primer d’aquests productes disponibles a la web d’11Onze està relacionat amb l’aigua, el líquid essencial per a la vida. Hem de beure’n dos litres diaris i el més habitual és que acabem comprant un munt d’ampolles o garrafes de plàstic, amb el consegüent impacte mediambiental del plàstic que comporten.

Una família de quatre membres hauria de beure una mitjana de 2.920 litres d’aigua a l’any. Això equival a una despesa mínima de 1.196 euros si comprovem els preus de les ampolles d’1,5 litres més populars als principals supermercats d’Espanya i fem la mitjana. 

En termes mediambientals, aquest consum suposa més de 60 kg de plàstic abocats al planeta i una quantitat de CO₂ similar emès a l’atmosfera durant la seva fabricació i transport.

Més de mil euros d’estalvi

És possible beure aigua de bona qualitat, amb bon sabor, estalviar i ajudar a preservar el planeta? La resposta és sí. Tan senzill com substituir el consum d’aigua envasada per aigua filtrada. El filtre Tappwater, que està fet en un 70 % de closca de coco, captura fins a 100 substàncies que podem trobar a l’aigua corrent, metalls pesants inclosos.

Pel que fa a l’estalvi econòmic, la senzilla instal·lació d’aquest filtre, que no requereix cap eina, equival a un estalvi de més de 1.100 euros a l’any per a una família de quatre membres. De gairebé 1.200 euros que suposa la compra d’aigua envasada es passa a menys de 90 euros en total. 

El kit amb el filtre i els recanvis necessaris per al consum anual costen 79,99 euros. I a això només s’han de sumar menys de 10 euros de consum d’aigua de l’aixeta, tenint en compte que el preu mitjà a Espanya és d’aproximadament 0,0019 euros per litre i que amb el paquet anual de Tappwater es poden filtrar fins a 4.800 litres.

El planeta també s’estalvia plàstic i CO₂

 Addicionalment, el medi ambient s’estalvia unes 1.947 ampolles de plàstic que no hauràs de carregar fins a casa i 63 kg de CO₂. I també t’assegures que l’aigua està lliure dels microplàstics que poden desprendre els envasos de plàstic quan es degraden per l’escalfor, i que ja s’ha demostrat que arriben al nostre torrent sanguini. 

Tots els productes de Tappwater passen estrictes proves de qualitat abans de ser enviats als clients, i per això ofereixen una garantia d’un any.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.