Com fer front a l’augment dels preus dels aliments

El preu de la cistella de la compra puja més d’un 30% en els últims dos anys, mentre les famílies retiren xifres rècord de dipòsits per fer front a la inflació. Però, ho podem compensar amb la rendibilitat dels nostres estalvis?

Segons l’estudi anual de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la cistella de la compra ha pujat un 14,1% des de setembre del 2022, un increment acumulat del 30,8% en els últims dos anys. Es tracta de les majors pujades en els 35 anys que porta fent aquesta enquesta l’Organització de Consumidors.

Aquest augment de preus afecta el 90% dels productes bàsics que s’ofereixen habitualment en els supermercats, i és liderat pel sucre (65,7%), la llet condensada (61,4%), les pastanagues (56,1%) i les patates fregides congelades (49,7%). Entre els pocs productes que baixen, hi trobem al capdavant l’oli de gira-sol (-39,8%), encara que el descens del seu preu es deu al fet que l’any passat va pujar molt més.

Així mateix, segons dades publicades per l’INE, la inflació consolida la seva tendència a l’alça i repunta fins al 3,5% al setembre, mentre el preu dels aliments continua creixent molt per sobre d’aquesta xifra. El Banc d’Espanya preveu que aquest any tanqui amb una inflació interanual del 3,6% i que arribi fins al 4,3% durant el 2024.

Retirada històrica de dipòsits bancaris

Les estadístiques publicades el dijous passat pel Banc d’Espanya mostren que les llars van tancar agost amb 963.040 milions d’euros en els seus comptes. Això equival a 21.847 milions menys que al tancament de 2022, un 2,22% del total. Un enfonsament tan brusc dels dipòsits bancaris de les famílies no s’havia vist des dels anys de la crisi financera del 2008. 

Lluny queda la tendència de les llars d’augmentar de forma sostinguda els dipòsits bancaris a mesura que empitjorava la crisi econòmica per la pandèmia de la COVID-19. Ara s’imposa la necessitat de fer front a l’increment de despeses derivat de l’elevada inflació i l’augment dels interessos dels préstecs, especialment de les hipoteques.

En aquest context, la poca remuneració que ofereix la banca tradicional pels dipòsits bancaris ha esperonat la fugida de dipòsits en favor d’altres productes i inversions que ofereixen una major rendibilitat pels estalvis o, si més no, eviten l’erosió del valor dels diners que es deixen al banc.

Diversificació de l’estalvi cercant millor rendibilitat

Ens trobem davant d’un procés de destrucció de l’estalvi que es va accelerant. Res que no haguéssim dit des d’11Onze fa molts mesos, però, hi ha alguna manera de protegir els nostres estalvis? És possible assegurar el nostre poder adquisitiu a curt termini amb l’objectiu d’aconseguir uns guanys molt per sobre de la inflació? 

Des d’11Onze Recomana estem convençuts que sí, i t’oferim dos productes que generen rendibilitats excepcionals. Amb Finança Litigis només et cal una aportació inicial de 10.000 euros per aconseguir uns guanys de fins a un 9% al final del contracte, és a dir 1 o 2 anys en funció del cas i la quantitat. Mentre que Retorn Mensual està pensat per particulars i empreses que puguin aportar un mínim de 100.000 euros, de manera que puguin obtenir rendiments d’un 22,5% en 24 mesos.

Si partim de la base que una família es gasta una mitjana de 6.000 euros anuals en menjar, una pujada de preus d’un 14,1% (en l’últim any) equival a 846 euros. Un increment de la despesa familiar que Finança Litigis, fins i tot amb l’aportació mínima, compensaria sobradament, generant retorns molt per sobre dels dipòsits bancaris tradicionals.