Las claves del liderazgo en el s. XXI

La evolución de las cualidades que definen a un buen líder no se puede analizar de manera independiente a la transformación de la sociedad a lo largo del tiempo. Pilar Oltra, agente de 11Onze, nos hace un análisis de cómo ha cambiado el concepto del liderazgo durante el transcurso de la historia.

El liderazgo clásico, que prevaleció desde tiempos inmemoriales hasta el siglo XIX, daba prioridad a valores como bravura, fortaleza, astucia e incluso ‘respeto’ a través del miedo. Hoy en día, conceptos como la empatía, o la dificultad de mantener la motivación y el compromiso de los empleados toman protagonismo a la hora de definir a un buen líder.

Cómo explica Oltra, actualmente un líder “desarrolla su actividad desde la vulnerabilidad, analizando sus fortalezas, debilidades, amenazas y oportunidades, así como sus valores, emociones y creencias”, fundamental para despertar los sentimientos positivos de sus colaboradores.

La inteligencia emocional

La capacidad de reconocer los sentimientos propios y ajenos, y de conectar adecuadamente con otras personas, lo que se conoce como inteligencia emocional, nos ayuda en la resolución de conflictos, a ser más empáticos y a comunicarnos de manera efectiva. “Hace que el liderazgo incremente el rendimiento individual y de los equipos y organizaciones”, apunta la agente de 11Onze.

Un buen líder tiene que ser capaz de combinar la consecución de las tareas con conductas orientadas a fomentar las relaciones entre las personas. Cómo detalla Oltra, “se necesitan líderes para cumplir los objetivos empresariales, pero también suficientemente hábiles para hacer partícipes a sus equipos, de forma que se sientan igualmente inspirados”.

11Onze es la fintech comunitaria de Cataluña. Abre una cuenta descargando la super app El Canut para Android o iOS. ¡Únete a la revolución!

Contratar un seguro de hogar es esencial para protegernos ante incidentes que puedan afectar nuestra vivienda, pero muchas veces no es fácil entender la terminología de la póliza. Te explicamos algunos de los conceptos básicos que tienes que conocer.

Una póliza de seguro del hogar es un contrato según el cual, el tomador (la persona quien contrata), paga una prima (cantidad de dinero) a la compañía aseguradora a cambio de que se le garantice la cobertura de un riesgo que queda definido en la póliza. Por eso, es importante que, a la hora de contratar la póliza, estudies con detenimiento cada una de las cláusulas del contrato. Te ayudamos a familiarizarte con la terminología que utiliza el asegurador para hacer más fácil todo este trámite.

Continente

Se entiende como continente a todos los elementos estructurales de un inmueble, es decir, los cimientos, paredes, techos, puertas, ventanas, así como la instalación eléctrica, de agua y dispositivos de seguridad. Básicamente, todos aquellos elementos que si pusiéramos la vivienda del revés no caerían, además de cualquier estructura unida a ella (el garaje, la piscina…).

Tienes que tener en cuenta que cada compañía aseguradora puede tener pequeñas variaciones a la hora de considerar qué elementos conforman el continente. Aun así, tienes que saber que el importe de la cobertura del continente no representa el precio de compra o el valor actual de mercado, sino el coste de reconstrucción de la vivienda.

Contenido

El contenido hace referencia a todos aquellos elementos o bienes que se encuentran en el interior del inmueble: muebles, electrodomésticos y otros aparatos electrónicos, así como ropa, joyas, obras de arte y cualquier efecto personal de valor. La cobertura del contenido te puede ayudar a recuperar el coste de sustituir tus cosas que se hayan dañado en diferentes situaciones, o que hayas perdido en caso de robo.

Ten presente que tendrás que hacer una lista de todos los objetos antes de contratar el seguro, y que pertenencias que superen ciertos valores establecidos, requerirán una cobertura adicional. También es importante recordar avisar a la compañía si quieres añadir nuevos bienes que hayas adquirido después de firmar la póliza.

Responsabilidad Civil

La cobertura de responsabilidad civil ofrece protección frente a los daños ocasionados a terceros por parte de quien es legalmente responsable. En el caso de los seguros de hogar, cubre a la persona que ha contratado la póliza o a cualquier miembro de su familia (incluso mascotas si las añadimos a la póliza) que vivan en la vivienda, por incidentes a la misma vivienda que puedan afectar a otra persona.

Se trata de un tipo de cobertura indispensable en cualquier seguro de hogar. Un escape de agua que causa daños en el piso de abajo, un tiesto que cae de tu balcón encima un coche, o la rotura de la ventana del vecino mientras tus hijos jugaban con una pelota, son ejemplos de incidentes que estarían cubiertos.

Cuidado con la letra pequeña

Sí, es una obviedad, pero hemos de leer detenidamente la letra pequeña de nuestra póliza para evitar sorprendidas de última hora. Por ejemplo, términos como hurto y robo pueden parecer similares, pero mientras que muchas pólizas cubren los daños ocasionados en caso de robo (sustracción de bienes mediante el uso de la fuerza o la violencia), otras compañías no te aseguran en caso de hurto (sustracción de bienes por negligencia), como puede ser el caso si te has dejado la puerta de casa abierta.

La falta de mantenimiento de un inmueble o no tomar las precauciones correspondientes si tienes un perro de raza peligrosa, son dos ejemplos más de acciones imprudentes que se podrían clasificar como negligencia, y que no estarían cubiertas por la mayoría de seguros de hogar.

Y finalmente, compara antes de contratar. La oferta del mercado de seguros es muy variada gracias a la entrada de las insurtech y a la competencia que hay entre diferentes compañías. Toma el tiempo necesario para hacer un estudio comparativo que te permita encontrar la opción que se adapte más bien en tus necesidades y al tipo de vivienda que quieras asegurar.

Si quieres conocer un seguro justo para tu hogar y para la sociedad, descubre 11Onze Segurs.

Vivim en una meritocràcia, on l’esforç es veu recompensat? Realment funciona l’ascensor social? Nombrosos estudis qüestionen si l’èxit socioeconòmic de les persones depèn dels seus mèrits o si està predeterminat pels privilegis que atorga el lloc de naixement o la classe social.

Això que el futur és a les nostres mans, que tantes vegades hem escoltat dels nostres pares i avis, està en dubte. Almenys si no pertanyem a una família acomodada. Un estudi d’Esade mostra que la igualtat d’oportunitats en l’Estat espanyol és una fal·làcia: és 24 vegades més fàcil acabar entre l’1% de població amb major renda si es prové d’una de les famílies amb més ingressos que si es pertany a alguna de les de menys ingressos.

Per sort, la situació a Catalunya és molt millor que a Andalusia o Canàries, ja que ofereix el nivell més gran de mobilitat intergeneracional absoluta i relativa de la mostra, amb taxes similars a Escandinàvia. Però, així i tot, l’ascensor social està clarament desgreixat.

Un model qüestionat

Després de deixar enrere la societat feudal, que estava constituïda per estaments rígids, se suposava que la societat burgesa, basada en la teòrica igualtat davant la llei, havia de permetre que les persones de les classes més baixes progressessin socialment si s’esforçaven prou. Tradicionalment, els estudis eren la principal via d’ascens de les classes humils i mitjanes. No obstant això, cada vegada més experts indiquen que els estudis ja no garanteixen res i que la meritocràcia no existeix.

La idea que en la nostra societat l’esforç preval sobre els privilegis és fonamental per legitimar els sistemes polítics i econòmics liberals occidentals. Per mantenir l’ordre social establert, la majoria dels individus han de creure que poden progressar si s’esforcen prou.

Tot i això, com adverteix Michael Sandel, professor de Dret a Harvard, «el primer problema de la meritocràcia és que les oportunitats en realitat no són iguals per a tothom«. De fet, en les universitats de la denominada Ivy League, que inclou a vuit de les més prestigioses dels Estats Units, hi ha més estudiants que pertanyen a l’1% de les famílies amb més ingressos del país que al 60% amb menys ingressos.

Daniel Sanabria, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, afegeix que en realitat «el millor predictor del rendiment acadèmic i de l’èxit professional posterior no és el rendiment cognitiu, és el context sociocultural, que els teus pares tinguin diners.

L’aventura d’emprendre

S’han popularitzat històries de superació de joves emprenedors com Steve Jobs, que va fundar Apple en el garatge de la seva casa. No obstant això, no són casos representatius, sinó extremadament inusuals, històries que únicament li ocorren a una persona d’entre un milió. A més, en molts d’aquests casos existeixen factors determinants de l’èxit que van més enllà del mèrit i de l’esforç personal.

La recerca ha demostrat que la característica més comuna entre els emprenedors és l’accés a capital, sigui a través de la família o contactes que facilitin l’estabilitat financera. Més que una inclinació genètica, sol ser els diners i una xarxa de seguretat el que permet als emprenedors assumir riscos.

De fet, una famosa recerca dels economistes David Blanchflower i Andrew Oswald indica que els mesuraments de la personalitat i les puntuacions dels tests psicològics gairebé no ajuden a predir qui dirigeix el seu propi negoci. En realitat, «el que importa és el capital inicial«, asseguren de manera rotunda en el seu estudi.

En aquest sentit, l’últim Global Entrepreneurship Monitor, que analitza l’emprenedoria en el món, adverteix que les empreses solen posar-se en marxa sovint amb els diners de familiars, amics i companys de feina. I cal tenir en compte que molts fundadors de ‘startups’ no cobren un sou durant algun temps, alguna cosa que poden permetre’s poques persones.

Els rics d’ahir i d’avui

Sembla que la riquesa de les dinasties familiars es perpetuen en el temps molt més enllà del que es pensava, com suggereix una recerca dels economistes italians Guglielmo Barone i Sauro Mocetti. En comprovar la mobilitat intergeneracional i la distribució de la riquesa a Florència comparant els registres de 1427 amb els de 2011, van descobrir que les famílies florentines més riques continuaven tenint els mateixos cognoms gairebé sis-cents anys després. I altres estudis apunten al fet que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Toscana.

L’esforç individual no és cap garantia d’èxit avui dia per als joves. Un informe del Govern espanyol fins i tot reconeix que “néixer en una família amb pocs ingressos condiciona les oportunitats d’educació i desenvolupament molt més que en altres països europeus.” La pobresa s’està convertint cada vegada més en una gàbia sense sortida per a una part important de la població.

Tot i que els títols i la formació especialitzada augmenten en línies generals l’ocupabilitat i la renda mitjana, la majoria d’anàlisi mostren que les capes de la població que neixen en una posició social solen viure i morir en la mateixa posició.

De fet, els joves han vist com es menysté el seu present i s’hipoteca el seu futur. A l’hora de retallar en els últims anys les grans partides pressupostàries, la d’educació ha sortit molt pitjor parada que les de sanitat i pensions. Per tant, el principal dinamitzador de l’ascensor social grinyola més que mai. I el volum de deute públic que hauran de pagar en els pròxims anys s’ha disparat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Et farem deu recomanacions perquè puguis gaudir de les teves vacances i estalviar en les reserves i en moltes coses més.

Enguany s’espera que un gran nombre de persones facin les vacances els mesos de juliol, però tindrem diners per a les nostres vacances tan desitjades? Segur que tots estem pensant en l’estiu i, per tant, en les vacances. Molts de vosaltres ja teniu al cap on voleu viatjar, però esteu esperant noves recomanacions per saber si finalment podrem agafar un avió i gaudir d’una desconnexió merescuda.

Les vacances són necessàries per a fer un reset, gaudir dels nostres, cosa que és molt necessària, i recarregar les piles per a tornar a la feina amb el cap serè. També és un moment en què intentem no estar tan pendents de les despeses: solem fer excessos als àpats, en comprar-nos allò que sabem que no trobarem a la nostra ciutat i aprofitem per a anar a aquell hotel que tant ens venia de gust. Per això, us expliquem alguns consells per a estalviar en vacances, i que la tornada al setembre sigui més tolerable i sense maldecaps.

1. Estalvia a un any vista sempre que puguis. El primer pas recomanable és crear un pressupost estimat de l’import que penses invertir en la teva pròxima destinació i així poder crear un pla d’estalvi a un any vista. El mètode més còmode és obrir un compte d’estalvi o moneder al teu banc i fer-hi una transferència automàtica mensual de manera recurrent; així, abans de començar les vacances ja tindràs la quantitat estalviada que et permetrà fer-les sense despeses imprevistes.
2. Reserva anticipada. El món en línia ens proporciona una alta oferta de preus. A més, si tens la possibilitat de tenir les dates de les teves vacances confirmades a l’inici de l’any, podràs estalviar molts diners, obtindràs millors preus al teu bitllet d’avió, tren, o el transport que vulguis. Com més aviat el reservis, molt millor! I el mateix ocorrerà amb l’hotel, inclús et recomanem que reservis en aquell restaurant que has estat seguint per Instagram, mitjançant aplicacions que ofereixen descomptes molt interessants, fins i tot del 50%. És important que revisis a les teves reserves les despeses de cancel·lació, per si fos necessari.
3. Aprofita l’esmorzar. Tothom sap que l’esmorzar és l’àpat més important del dia i que és necessari per a grans caminades. Fes ús de l’esmorzar si està inclòs en les teves nits d’hotel i prepara’t i menja com un rei, aprofita i emporta’t una fruita per a mig matí per si et ve la gana abans que arribi el dinar.
4. Planifica els llocs. Si t’encanta fer una presentació del teu pròxim viatge i compartir-la amb la resta de la gent amb qui hi aniràs, estàs de sort, perquè aquesta és una altra manera d’estalviar diners. Si fas un llistat dels indrets que vols visitar, tens l’opció d’entrar al seu lloc web i fer-ne la reserva. Hi podràs trobar promocions, inclús, si sou diverses persones, us podreu beneficiar de descomptes per grup. A més, tenint el tiquet comprat és possible que fins i tot eviteu llargues cues per a adquirir-lo.
5. Canvi de divises. Tot i que la cotització de les monedes no es pot controlar, abans de canviar diners, consulta-ho amb el teu banc de confiança unes setmanes abans del teu viatge, per a informar-te si és millor esperar als dies abans la sortida. En molts casos, la recomanació serà fer-ho a l’aeroport, car les cases de canvi tracten d’oferir-hi el millor canvi. Una cosa important, en cas que durant el teu viatge vulguis fer les teves compres amb targeta de crèdit, és que canviïs una quantitat, encara que sigui petita, per si sorgeix qualsevol imprevist (tiquet de tren, propina, etc.).
6. Ús moderat de targetes. Com hem esmentat, quan estàs de vacances, l’últim en què vols pensar és en el que t’estàs gastant, però gairebé sempre tenim algun excés… Intenta aplicar les recomanacions que t’hem fet fins al moment i mira d’evitar al màxim l’ús de les targetes de crèdit si no està planificat dins les teves prioritats. En el moment serà una compra impulsiva, però després t’arribarà una suma important de despeses.
7. Ruta en carretera. Si la teva opció vacacional és agafar el cotxe i recórrer alguns pobles del teu voltant, utilitza el GPS, que sempre et recomana la millor ruta perquè evitis fer quilòmetres innecessaris i, per tant, estalviar en benzina. Visitar destinacions prop de casa és una opció molt recomanable; sovint oblidem els meravellosos indrets que tenim prop de la nostra ciutat i que podem visitar sense agafar un avió.
8. Evita restaurants turístics. Planifica bé el teu temps i, quan visitis algun lloc determinat, si és en una zona turística, evita les hores punta per a dinar o sopar: normalment, els restaurants d’aquestes zones solen ser d’escassa qualitat i d’alt cost. És preferible caminar quatre passes i cercar alternatives de llocs que solen freqüentar els locals, preguntar a la recepció de l’hotel, al taxista i, per descomptat, mirar les opcions que trobaràs als cercadors d’Internet.
9. Contracta free tours. Busca’ls als centres de les grans ciutats o pregunta-ho a aquell amic que viatja molt, que segur que n’ha utilitzat. Són guies turístics que et fan un recorregut per la ciutat explicant-te un munt de coses molt interessants sense una tarifa concreta. Si t’agrada, és optatiu deixar-li una propina.
10. Finança les teves vacances. Si ha estat un any difícil i alguns dels consells que hem esmentat no els has pogut seguir, com ara fer una previsió anticipada, no renunciïs a uns merescuts dies de descans, troba la teva agència de viatges més propera i finança aquell viatge que tanta il·lusió et fa; també pots fer la consulta al teu banc i ampliar la teva targeta de crèdit per a poder fer front a les despeses o demanar un petit préstec que aniràs pagant còmodament mes a mes.

L’estiu ja és aquí. Aprofita aquestes recomanacions i comença a somniar despert. I recorda, de la quantitat que t’hagis fixat per al teu gaudi, divideix-la entre els dies de vacances i no gastis més del previst.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Arriba l’estiu i molts ja comencen a planificar les vacances per poder desconnectar de la rutina fent un viatge o marxant uns dies fora de la residència habitual. Tanmateix, abans de deixar la casa sola hem de tenir en compte alguns aspectes importants per evitar sorpreses a la tornada.

La tornada a la normalitat després de la crisi sanitària va ser motiu d’alegria per a molts ciutadans que finalment podien gaudir de les vacances d’estiu sense restriccions, però també va engrescar a les persones propenses a la cleptomania, a les quals el virus havia trastocat la seva línia de ‘negoci’ habitual.

Els sinistres per robatori en plena pandèmia es van reduir un 23,5% respecte al 2019, però durant els últims dos anys ens hem anat apropant a les xifres prèvies a les restriccions de moviment. En els períodes vacacionals i caps de setmana els robatoris als habitatges solen augmentar i, segons un estudi d’Unespa, Catalunya, amb un 58%, és la comunitat autònoma on tens més probabilitat de patir un robatori a la llar.

Així doncs, et volem donar uns senzills consells que pots seguir per evitar un robatori a casa teva mentre ets fora de vacances o, si més no, pal·liar-ne les possibles conseqüències.

Precaucions bàsiques abans de marxar

• No deixis objectes de valor en llocs fàcilment accessibles. Si no tens una caixa forta, és preferible portar-los a una empresa especialitzada per emmagatzemar-los abans d’amagar-los per algun racó de la casa. Si això no és possible, apunta el número  de  sèrie, la  marca i el model dels objectes per facilitar la seva identificació en cas de robatori.
• Avisa a alguna persona de confiança de la teva absència perquè reculli la correspondència o apugi i abaixi persianes amb certa freqüència, però evita comentar-ho a tots els veïns o publicar-ho a les xarxes socials.
• Assegura’t de tancar bé les portes, finestres, obertures a patis interiors i el garatge. No t’oblidis de posar l’alarma. Tot i això, intenta que l’habitatge sembli ocupat amb l’ajuda d’una persona de confiança que hi pugui entrar de tant en tant o amb un sistema de domòtica que et permeti programar l’engegat i apagat dels llums de la llar.
• No  deixis  cap missatge al contestador automàtic del mòbil o del telèfon fix indicant que  ets  fora. Sempre pots  activar el  desviament  de  trucades o respondre als missatges quan tinguis accés a wifi si estàs fora d’Europa i no vols gastar diners en trucades.
• Una assegurança de la llar amb cobertura per robatori és una opció molt recomanable. Cal tenir en compte que també ens protegeix davant d’imprevistos, com una fuita d’aigua, i pot oferir cobertures en cas d’okupació o robatori a persones fora de la llar.

A la tornada, en cas de robatori

• No dubtis a trucar immediatament a la policia o al telèfon d’emergències 112 si sents sorolls dins de casa o trobes portes o finestres forçades. 
• Posa’t en contacte amb la teva assegurança i tingues a punt l’inventari d’objectes sostrets.
• Formalitza la denúncia i avisa al teu banc si sospites que s’han emportat un ordinador o qualsevol altre suport digital que pogués contenir informació rellevant sobre les teves dades financeres, de manera anul·lin les contrasenyes d’accés a la banca en línia.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

En general, en las organizaciones, el liderazgo que ha destacado es el del líder carismático. Un líder que convence, moviliza y suele tener un ego de considerables dimensiones. Que es frío, poco cercano, no se preocupa por el bienestar mental de su equipo. Quiere trabajo, un buen trabajo hecho y que la compañía o la empresa en cuestión continúe en marcha. Pero el auténtico liderazgo, aquel que aporta positividad y que beneficia a todos de manera sutil e influyente pensando en el bien de los demás, es también el mismo que obtiene mejores resultados. Eso sí, llama poco la atención.

Todos hemos sentido admiración por un líder que despliega seguridad y autoestima (quizás solo aparente, pero creíble). Lo hemos leído en los libros, visto en las películas e incluso, hemos compartido tiempo con este tipo de autoridades. Este sin embargo, no tiene por qué ser el único liderazgo que funcione y sea efectivo. De hecho, un auténtico líder es aquel que crea autoridad alrededor de su trabajo y que no entiende de jerarquías ni poder. El ruido de este «líder silencioso» no es visible porque no existe. No busca mucho protagonismo, incluso lo acepta con cierta resignación. La manera de descubrir a uno de ellos es hablar con personas cercanas, que tienen ganas de comentarte sus bondades.

Una autoridad creada a partir del respeto hacia los demás

Sin ánimo de ser exhaustivos podríamos decir algunas características y quizás descubrimos que tenemos una persona así entre nosotros. El líder silencioso se sube las mangas para trabajar y esforzarse (se levanta muy temprano, muy temprano, y quizás va a dormir bien tarde, bien tarde para estar con la familia o hacer una mano en alguna causa). Se exige y en la misma medida también exige, por lo que valora, los demás. Asumiendo la responsabilidad, incluso cuando no ha sido directamente el que ha hecho la pifia. Podríamos decir que socializa las ganancias y se queda con las pérdidas (al contrario de algunos directivos de bancos de inversión en quiebra, que socializaron con las pérdidas y se apropiaron de las ganancias. Claramente no practicaban el liderazgo silencioso. Bueno, tal vez cuando se fueron con una indemnización millonaria intentaron no hacer mucho ruido, no haciendo sonar las monedas, pero este silencio expuesto, no cuenta.

De hecho, en los tiempos actuales donde parece que la corrupción trota sin freno, algunas voces reclaman más controles para limitar los comportamientos abusivos de los responsables de organizaciones y políticos. Los controles formales son atractivos y la lógica simple nos lleva a creer que más controles crean más control. Pensar así se puede llamar una «ilusión de control». Y todos nos hemos ilusionado en algún momento, soñando que las leyes y formalidades evitarían que cuatro gatos nos hagan fregar el bolsillo de forma colectiva. Pero no, los controles formales no pueden garantizar una solución definitiva. De hecho, pueden llegar a hacer las cosas tan complejas que nos pongan en un entramado de formalidades que paralicen cualquier acción mientras cuatro gatos están mirando la manera de encontrar en la complejidad un vacío legal para poder continuar abusando.

Y quizás más controles pondrían los directivos honrados en el viacrucis del papeleo. Un cierto control formal es necesario e indica la buena salud de la organización, pero querer evitar cualquier descontrol es algo patológico. ¿Qué preferimos? ¿Evitar cualquier abuso o fomentar y valorar su uso correcto?

Uno más del equipo

Volvamos a nuestro líder. Muy a menudo practica con el ejemplo. Dice, «hacemos esto», y ya se ha puesto. Sin excusas. Tiene un sentimiento de equipo, de comunidad. Cuida las relaciones entre sus colaboradores, de hecho,  hay una preocupación real, por cómo les va el trabajo y la vida. Quiere su bien, en mayúsculas, detrás de cada empleado ve una persona. Y confía. Confía a veces en sus posibilidades más allá de lo que cada uno confía en uno mismo, ayudando a desarrollar el talento que todos tenemos latente. Todos nosotros cuando nos enfrentamos con un trabajo por primera vez pensamos, ¿sabré suficiente? Pues él o ella animan y dan margen al error, ven el esfuerzo que hay detrás de quien tiene ganas de trabajar. Nota que a todos nos gusta aportar nuestro granito de arena y recibir el elogio o el tirón de orejas con puntualidad.

Todo el mundo le encuentra un ego pequeño. No diremos que no tiene, mentiriamos (y nos lo diría). Pero como se conoce, solo le deja decidir cosas menores. Y se disculpa y acepta las críticas. Las hace y puede recibir, no se ofende ni se siente amenazado ante el talento. Al contrario, quiere personas con talento, y sabe decir delante de todos: el mérito es de José o de María, o de todos un poco. Y sobre todo, sobre todo, es silencioso y suave.

Ojalá entre todos pusiéramos de moda este tipo de personas en las empresas. Todos seríamos un poquito más felices y quizás trabajaríamos mejor. No hay que tener miedo de tu superior, esto no generará que el trabajador en cuestión sea más productivo, solo provocará apatía hacia él y al trabajo. Deseo que si alguna vez conoces algún «líder silencioso», lo elogies de vez en cuando, aunque no le gusten mucho los halagos. Que no desfallezca.

11Onze se está convirtiendo en un fenómeno como primera comunidad fintech de Cataluña. Ahora, lanza la primera versión de El Canut, la super app de 11Onze, para Android y Apple. Desde El Canut se puede abrir la primera cuenta universal en el territorio catalán.

Hem escoltat moltes vegades que els sous dels directius es troben per damunt del què seria raonable i just. Que, de fet, les diferències entre el que cobra més en una empresa i el que cobra menys no poden ser infinites. I de fet haurien de ser molt finites i acotades. No és raonable pensar que en una empresa hi hagi d’haver algú que tingui una responsabilitat infinitament més alta que la de la resta dels treballadors. Però si mirem la realitat veurem que acceptem que sigui al contrari. I això és bo?

Si mirem les empreses que han fet fallida sobretot per les accions irresponsables d’uns pocs, veurem que en general no se’ls pot fer tornar allò que han pres, o reparar allò que han espatllat. En alguns casos es poden perseguir certes responsabilitats de manera penal, però són els mínims, donat que el lucre o l’avarícia excessius no sembla que estiguin contemplats com a delicte en el Codi Penal. De fet, ser avariciós (però dient-li ambiciós), és una conducta que s’anima de manera bastant general a les empreses. 

Però no sempre el directiu negligent es mou per avarícia quan pren conductes que poden portar al desastre. I moltes vegades aquestes conductes i decisions de persones que es troben al càrrec de situacions de molt risc, no poden ser detectades a temps, per evitar les conseqüències indesitjables. Podríem trobar casos recents, com ho serien per exemple aquells on perilla el futur econòmic de persones que hi tenen estalvis per a la jubilació (casos de fallida d’entitats financeres) o encara més importants, aquells casos en què es poden perdre vides humanes.

Més control, menys problemes?

Ens preguntem com pot ser que es deixi en mans, de vegades, d’una sola persona qüestions tan importants, i que pugui ser la negligència d’una sola persona (per un excés d’avarícia o per una possible deixadesa), l’única causa d’una desgràcia que no s’ha pogut evitar. Aquests casos ens fan pensar en com es podria resoldre la situació per a poder evitar tan nefastes conseqüències. Es poden posar controls que fessin possible evitar aquestes conseqüències? I quins controls haurien de ser aquests? Però encara més rellevant, té sentit que determinades decisions, accions i conductes es troben en mans de pocs directius? És aquesta la manera més eficaç d’exercir el control per tal d’evitar allò que no es vulgui de cap manera?

Sembla clar que en un sistema on el que té responsabilitat se’l premia de manera massa generosa, i se’l fa responsable i infal·lible, no és bo per a ningú. A llarg termini, ni pel directiu mateix, encara que a curt pugui semblar que sí. Crea una falsa motivació amb aspiracions, del tipus piràmide, on tothom vol arribar a dalt. Però quan hi arriba ha de ser infal·lible: zero defectes i cap possibilitat de fallar. En cas que no tingui mala fe pot acabar molt malament, si les conseqüències de la seva acció o omissió són desastroses.

I tot i actuar de mala fe, si mesura bé les conseqüències de l’acció, i no són punibles, pot acabar amb el benestar de molta gent i resultar impune. I incorporar controls formals no resulta factible donat que crear controls que puguin preveure-ho tot no és possible. Com ho podem fer doncs? Sembla que una manera seria fomentar la cultura de la corresponsabilitat. Tots podem ser avariciosos, però si entre tots hem d’arribar a un objectiu, i ens hem de donar suport els uns amb els altres, les temptacions són menors. De la mateixa manera, els errors humans es compensen perquè que una persona pugui ser negligent o tenir un excés de confiança és possible, però que tots el tinguem alhora, ja sembla més complicat. La pressió disminueix, el control dels uns als altres ens fa més cautelosos, i a més, i molt important, hem de compartir el mèrit quan les coses van bé. Això ens ajuda a ser realistes de què un de sol arriba molt menys lluny que un equip ben avingut.

Compartir per explotar el potencial de les persones

Les organitzacions funcionen millor quan les persones donen el màxim d’elles mateixes i ho fan motivades més enllà del sou percebut o de l’estatus que obtenen a la feina. I fan la seva feina sense seguir la lletra gran i petita del seu contracte laboral, i per tant tenen una implicació que va més enllà de les seves obligacions contractuals.  

En moments de dificultat, les empreses poden tirar endavant si els treballadors tenen motivacions internes que fan que vagin més enllà de les seves obligacions, aportant aquella qualitat que no es pot mesurar, però que és clau per crear un clima laboral favorable a la col·laboració i on treballar pot aportar satisfacció a tothom. Sembla utòpic dir això, però molts empresaris tenen clar que les seves empreses funcionen quan les persones es troben valorades al lloc de treball i poden fer-s’hi professionalment. I, per tant, fomenten de manera activa aquest ambient de confiança on els treballadors tinguin ganes d’aportar aquest plus que no es troba ni remunerat econòmicament ni especificat en un contracte laboral.

La solidaritat té una naturalesa espontània i voluntària. Fomentar-la s’ha de fer des del reconeixement que el treballador ho fa perquè vol, i que té mèrit, precisament, perquè ho fa així. El què és espontani per part del treballador pot ser reconegut. Però ho ha de ser reconeixent la seva naturalesa espontània, mai a través d’un incentiu associat al compliment d’un objectiu. Cal tenir-ho present per a no perdre aquella qualitat tan especial que requereix un reconeixement autèntic, sense forçar que hi sigui.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

¿Debes contratar un seguro de hogar cuando te conceden una hipoteca? La respuesta es sí. Pero eso no significa que estés obligado a contratarlo con el banco que te ha concedido el préstamo. Y si lo has hecho, tienes derecho a cambiar a cualquier aseguradora que te ofrezca mejores condiciones. Te ofrecemos todas las claves para conseguirlo.

Tradicionalmente, los bancos han aprovechado la concesión de una hipoteca para forzar la contratación de otros productos, sobre todo seguros de hogar y vida, que en la mayoría de los casos ofrecen unas condiciones poco competitivas. Por suerte, la ley hipotecaria de 2019 deja claro que, si bien la entidad financiera puede exigir la contratación de un seguro de hogar, el cliente tiene todo el derecho a contratarlo con la compañía que mejores condiciones le ofrezca. E incluso puede cambiar de aseguradora si le interesa.

La única condición para cambiar es esperar al vencimiento anual de la póliza contratada con el banco. Mediante notificación formal realizada con dos meses de antelación al vencimiento de la póliza, el cliente puede indicar a la entidad bancaria su decisión de no renovar el contrato del seguro de hogar a su vencimiento.

Además, el usuario debe presentar al banco una copia de la nueva póliza, en la que ha de figurar la cesión de derechos correspondiente al capital que aún está sujeto a hipoteca. Se trata de un formalismo que la nueva compañía te puede ayudar a hacer correctamente.

Intereses vinculados

Un asunto espinoso a la hora cambiar de seguro suele ser la vinculación del tipo de interés de la hipoteca con la contratación del seguro con el banco. De hecho, es probable que las cláusulas de la hipoteca contemplen una subida del tipo de interés si el seguro no se contrata con el banco.

En ese caso hay que ser cuidadosos para no salir perjudicados económicamente y calcular cuánto ganamos y cuánto perdemos con el cambio. Puede producirse un leve perjuicio económico en los primeros años de hipoteca, cuando la parte de la cuota correspondiente a intereses es muy alta y la de amortización de capital es muy baja. En cambio, con el paso de los años, el impacto del tipo de interés se convierte en mínimo porque casi todo lo que pagamos es capital, así que esa cláusula coercitiva ya no supone ningún impedimento para cambiar el seguro de hogar a otra compañía.

Utilizando una calculadora hipotecaria es posible saber cuál es la fecha exacta en la que nos interesa cambiar de aseguradora para beneficiarnos de mejores condiciones y precio. El ahorro es significativo en más ocasiones de las que nos imaginamos.

Si quieres conocer un seguro justo para tu hogar y para la sociedad, descubre 11Onze Segurs.

T’has llegit la pòlissa de la teva assegurança de la llar? L’error més habitual en contractar una assegurança és no revisar quines cobertures inclou la pòlissa. Per evitar sorpreses desagradables d’última hora, et detallem alguns punts del contracte en els que t’has de fixar.

La cobertura de continent cobreix els costos de reparació o reconstrucció del teu habitatge en cas de desgràcia. Per a diferenciar-ho del contingut, una fórmula molt gràfica és imaginar que podem posar el nostre habitatge cap per avall. Tot el que cauria seria contingut, mentre que el que no cauria seria continent.

Cal tenir en compte que el valor de la cobertura de continent no representa el preu de compra o el valor de mercat del teu habitatge. Tampoc hauria d’incloure el valor del sòl sobre el qual es va construir la casa o l’edifici. En realitat, és la quantitat que es necessitaria per reconstruir l’habitatge i deixar-lo com estava. Aquest valor es coneix com a «cost de reconstrucció».

L’assegurança de llar també inclou una secció dedicada al «contingut», és a dir, les teves coses (televisor, roba, ordinador, bicicleta, etc.). L’import que apareix en aquesta secció és la quantitat que l’assegurança et pagarà com a màxim si passa alguna cosa amb les teves coses, d’aquí que hagi de correspondre’s més o menys amb el seu valor real.

Les clàusules de la pòlissa, a examen

Aquí tens alguns elements que hauries de tenir en compte per no pagar de més i que l’assegurança no et pagui de menys en cas de sinistre:

• Evita duplicitats. Si la teva finca té assegurança, comprova les seves cobertures, ja que podràs excloure de la pòlissa particular els elements del continent que ja estiguin inclosos en l’assegurança comunitària. Tingues en compte que, en cas de sinistre, si un element està cobert tant per l’assegurança comunitària com pel teu particular, no el cobraràs dues vegades.
• Assegura’t que la valoració del continent és correcta. Si els capitals assegurats estan molt per sobre del valor de la teva casa, estàs pagant per una protecció que no necessites, ja que en cas de sinistre l’assegurança només pagarà la reconstrucció, res més. I, en el sentit contrari, si el valor de reconstrucció de la teva casa està per sobre dels capitals assegurats, l’asseguradora només pagarà fins als capitals assegurats, deixant-te coix en la teva recuperació. Per tant, has d’ajustar la pòlissa perquè estigui lleugerament per sobre del valor de la teva casa, però sense pagar per una cobertura innecessària. De manera orientativa, tingues en compte que la valoració hauria d’oscil·lar entre uns 800 euros per metre quadrat en els pisos normals i els 1.300 euros en una casa unifamiliar.
• Comprova que la valoració del contingut és adequada. Tingues en compte que les assegurances imposen límits al valor individual de les teves coses que cobreixen per defecte. Normalment, els teus objectes valuosos necessitaran una cobertura addicional. Per tant, cal que els donis d’alta o la teva companyia només et retornarà fins al límit individual que tens per defecte en la teva pòlissa. Et recomanem fer fotos (o un vídeo) de totes les teves coses. Per a estimar el seu valor, convé fer primer una llista amb els objectes de valor i calcular el seu cost, i després estimar la xifra dels articles menys valuosos, com roba i utensilis de cuina, i arrodonir el seu valor.
• Vigila com es reflecteix la cobertura dels vidres. La cobertura de vidres inclou des de finestres fins a miralls. Has d’assegurar-te que les finestres s’incloguin dins del capital i cobertures de continent, mentre que els miralls interiors s’inclouen en el contingut. De vegades les asseguradores utilitzen aquesta separació per excloure part dels vidres de la cobertura, així que fixa’t si tots estan coberts.
• Tingues en compte la cobertura dels danys estètics i la pisa sanitària. Banys, plaques de cocció i altres elements han d’estar protegits per aquestes cobertures. Algunes asseguradores inclouen aquests elements com a part del contingut, la qual cosa pot perjudicar-te si el capital assegurat està per sota del real. A més, pot fer que banys i cuines quedin fora de cobertures específiques, com els danys estètics, si només es cobreixen els danys del continent i banys i cuines es consideren contingut. Has de comprovar que la cobertura de danys estètics cobreix les reparacions necessàries per a mantenir la uniformitat estètica de la teva casa després d’un sinistre, ja que les asseguradores juguen molt amb les limitacions d’aquesta cobertura, especialment en banys i cuines. Comprova que la teva pòlissa cobreix la pisa sanitària com a continent i no té exclusions ocultes. Ni tampoc els danys estètics, que han de cobrir un capital mínim de 2.000 euros.
• Assegura’t que l’assegurança cobreix el valor de reposició del contingut. El valor real és el valor que calculen la majoria de les asseguradores per a substituir les teves coses robades o danyades. Es calcula partint del que costaria avui aquest mateix article (el valor de reposició) restant la pèrdua de valor a causa de l’edat, el desgast i els trencaments (depreciació). D’aquí la importància que l’assegurança no cobreixi el valor real, sinó el valor de reposició, que ve a ser el preu pel qual es podria comprar avui el teu article (de la mateixa marca i model) si fos nou. En definitiva, el valor de reposició és el preu de mercat. Si la teva assegurança utilitza el valor real, probablement et compensa buscar una assegurança amb preu similar que utilitzi el valor de reposició.
• Comprova que la pòlissa s’inclou defensa legal. Sense aquesta cobertura, la teva assegurança no t’oferirà el suport d’un advocat en cas de conflicte legal. Aquesta és una de les primeres cobertures que les asseguradores tendeixen a retallar per oferir preus més baixos.
• Repassa si el preu contempla els elements de seguretat. El fet de posar una porta de seguretat fa que la majoria de les assegurances abaixin el preu de les cobertures relacionades amb robatori. I el mateix succeeix amb mesures de seguretat com a alarmes o reixes. També elements com a sensors de fum o aigua haurien d’ajudar-te a reduir el preu de les cobertures relacionades amb aigua i foc. Assegura’t que aquests modificadors estan inclosos en la teva assegurança si els tens.

Com a resum, podem destacar que és fonamental que revisis els capitals assegurats i l’adequació a les característiques del teu habitatge; comprovis que tots els límits són correctes i cobreixen allò que esperes, i que la teva assegurança contempla alguns modificadors en el preu per ajustar l’import que pagues cada any als canvis que realitzes en la teva llar.

Si vols conèixer una assegurança justa per a la teva llar i per a la societat, descobreix 11Onze Segurs.

El mundo cambia y, con él, también se alteran los riesgos y la manera de afrontarlos. La oferta de las aseguradoras tiene que adaptarse a las nuevas necesidades. La crisis de la propiedad, la revolución de la movilidad, los grandes avances médicos, el peso que tomarán los activos intangibles y el cambio climático marcarán el futuro del sector.

Vivimos en una sociedad marcada por la globalización, la digitalización y la hiperconectividad. Además, la inteligencia artificial avanza a pasos agigantados y el cambio climático es una realidad cada vez más palpable. Todos estos elementos están cambiando el sector asegurador y la oferta de productos que tendremos a nuestra disposición en los próximos años.

En concreto, la inteligencia artificial, hará que el negocio evolucione desde la gestión de siniestros hacia la prevención de pérdidas y los servicios de asesoramiento sobre riesgos. Y es que el ‘big data’ permitirá que el volumen de siniestros se reduzca a una fracción de lo que es hoy.

Los expertos indican que la experiencia aseguradora, tal y como la conocemos, perderá valor y los seguros tenderán a convertirse en una característica más de un producto o servicio prestado por un actor en el que confíe el consumidor. 

Cinco cambios radicales

En este contexto, apuntamos las grandes tendencias que van a moldear el sector en los próximos años:

1. La crisis de la propiedad. Las nuevas generaciones tienden a poseer menos cosas y recurren más al consumo de productos y servicios compartidos, lo cual exigirá cambios importantes en áreas de negocio como los seguros de coche.
2. La revolución de la movilidad. Nos encaminamos hacia sistemas de movilidad con vehículos cada vez más autónomos, conectados y compartidos. La movilidad entendida como un servicio que puede involucrar diferentes medios de transporte en cada trayecto hará que las aseguradoras deban replantearse el concepto de seguro de vehículo por el de un seguro de “viaje” cuyo precio se adaptará a cada trayecto que realicemos.
3. Auge de la medicina preventiva. En salud se presta especial atención a conceptos como la medicina preventiva, la farmacogenómica y la asistencia a distancia. Cada vez dispondremos de más herramientas para monitorizar nuestros cuerpos y analizar nuestra salud. Pero, con una sociedad cada vez más longeva, no será suficiente con monitorizarlo y digitalizarlo todo. El factor humano seguirá siendo un elemento importante.
4. La importancia de los activos intangibles. En la actualidad, hay relativamente pocas opciones de pólizas para activos intangibles que cada vez cobran más importancia para las empresas, como la propiedad intelectual, las marcas, las redes o los datos de los clientes. Y todos esos elementos son activos fundamentales para las empresas. 
5. Una climatología extrema. Con el cambio climático, las catástrofes naturales tenderán a aumentar con el paso de los años. Las compañías aseguradoras deberán desarrollar capacidades para orientar a sus usuarios sobre cómo vivir de manera sostenible y evitar riesgos. En este sentido, la evolución de la tecnología predictiva será una gran aliada para alertar, prepararse y tomar decisiones ante incendios, inundaciones y otros desastres naturales.

Si quieres conocer un seguro justo para tu hogar y para la sociedad, descubre 11Onze Segurs.