Trucs per assegurar el teu compte cripto

Si ja operes amb criptomonedes a través de la plataforma Bitvavo que 11Onze Recomana, t’oferim 6 trucs per augmentar la seguretat del teu compte. Aprofita els consells i les promocions de Bitvavo i aprèn com funciona el món de les criptomonedes.

Durant aquest mes de juliol Bitvavo està oferint dues promocions per aquells usuaris que es donin d’alta a la plataforma. Però no només això, també ens dona idees per millorar la seguretat del nostre compte. T’ho expliquem a continuació:

1. Habilitar l’autenticació de dos factors. El primer pas per protegir el compte de Bitvavo és activar l’autenticació de dos factors (2FA). Així s’afegeix una capa extra de seguretat d’una manera ben senzilla: requerint un codi únic generat per una aplicació d’autenticació. Això dificulta notablement l’accés no autoritzat, per tant, és una magnífica barrera contra els hackers.
   Una altra cosa, si utilitzes una aplicació d’autenticació, d’aquelles que et reconeix a tots els dispositius, no sincronitzis els codis de Bitvavo amb el teu compte personal. Guarda’ls només al dispositiu.
2. Utilitza una contrasenya segura. Com pots crear una contrasenya forta? Doncs no és complicat, evita fer servir paraules comunes, frases o informació personal que pugui ser fàcilment endevinada. Sempre es recomana fer una combinació de lletres majúscules i minúscules, números i caràcters especials. Però, fes el favor, apunta-la en algun lloc, no te n’oblidis!
3. Mantingues la privadesa de la informació del teu compte. És una obvietat, però val la pena recordar-la i que mai comparteixis els detalls del teu compte Bitvavo amb ningú. Això inclou la teva contrasenya, la pregunta de seguretat i les claus API. A més, ves amb compte amb les estafes de phishing i els correus electrònics falsos que poden intentar robar la teva informació personal. Recorda, ni Bitvavo ni 11Onze et demanaran mai informació del teu compte a través de correu electrònic o d’una trucada telefònica.
4. Assegura el teu correu electrònic. El teu correu està vinculat a Bitvavo, per tant, seria bona idea que també en milloressis la seguretat. Per això pots activar l’autenticació de dos factors i comprovar regularment si hi ha filtracions de comptes. Hi ha eines per comprovar-ho com haveibeenpwned.com. També, una altra opció, és crear un correu electrònic només per a les teves gestions amb Bitvavo.
5. Utilitza el codi anti-phishing. Si actives el codi anti-phishing, s’inclourà a tots els correus electrònics generats automàticament enviats per Bitvavo. Amb aquest codi, pots comprovar si el correu electrònic procedeix realment de Bitvavo. Podeu canviar el vostre codi anti-phishing seguint les instruccions aquí. O mirant el vídeo que us enllacem aquí sota. 
6. Mira de mantenir-te informat. Consulta regularment els teus comptes, els blogs oficials i La Plaça. Això t’ajudarà a mantenir-te informat sobre qualsevol problema de seguretat o actualització a la plataforma.
7. EXTRA: Bloquejant la retirada de fons. Bitvavo també permet bloquejar absolutament les retirades de diners. D’aquesta manera només es pot operar en criptomonedes, però mai es poden treure els diners en euros. Això evita la possibilitat que algú pugui suplantar l’usuari i descarregar els diners. La plataforma neerlandesa explica en aquest article com bloquejar la retirada de dipòsits i com tornar-la a activar quan sigui necessari. 

Com utilitzar el codi anti-phising

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

L’aprenentatge automàtic és una branca de la intel·ligència artificial en què es basen aplicacions com el ChatGPT. Ariadna Font, referent internacional en l’aprenentatge automàtic i l’ètica, ens parla de les possibles aplicacions d’aquestes noves tecnologies i dels reptes ètics que ens plantegen.

L’eclosió de la intel·ligència artificial a través d’aplicacions com el ChatGPT, desenvolupada per OpenAI, està canviant les nostres vides i revolucionant moltes feines. L’evolució de l’aprenentatge automàtic, o ‘machine learning’, té com a objectiu desenvolupar algoritmes i sistemes que puguin aprendre i fer prediccions a partir de dades o de la interacció amb els usuaris. “Permet als sistemes informàtics millorar automàticament el seu rendiment en una tasca específica a través de l’experiència”, apunta Font.

Aquesta tecnologia està sent utilitzada en diversos àmbits com ara la salut, la seguretat, el comerç, la robòtica o la indústria, per automatitzar processos, fer operacions financeres, detecció de frau o pel diagnòstic de malalties. Això no obstant, el seu ús també planteja una sèrie de reptes ètics que són importants de considerar.

Conseqüències no desitjades

Si els algoritmes estan entrenats amb dades que reflecteixen els prejudicis i les desigualtats de la societat, els resultats poden ser injustos per a certes persones o grups, i poden conduir a la discriminació. Això és especialment preocupant en contextos com el de la selecció de personal, l’aplicació de la llei i la concessió de préstecs, on la discriminació pot tenir un impacte significatiu. Com explica Font, “els models de ‘machine learning’ poden prendre decisions importants que afecten les nostres vides, per tant, és molt important considerar quins efectes aquestes decisions tenen sobre nosaltres”.

Per altra banda, l’aprenentatge automàtic pot posar en risc la privacitat i la seguretat de les persones. Per exemple, les dades que s’utilitzen per entrenar els algoritmes poden contenir informació mèdica personal i sensible, i si no són protegides adequadament, poden ser robades o utilitzades indegudament. 

Per abordar aquests reptes ètics, és rellevant que els dissenyadors i desenvolupadors d’aquesta tecnologia adoptin una perspectiva ètica i pensin en les implicacions que pot tenir per a les persones i la societat en general. L’adopció de pràctiques de protecció de la privadesa, la consideració de la justícia i la igualtat en la selecció de dades o l’adopció de pràctiques de transparència seran essencials per assegurar que la part ètica i humana no es perdi amb la implantació de la intel·ligència artificial.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La idea que les noves tecnologies ens alliberaran de les feines més feixugues i ens permetran dedicar més temps a la família, a l’oci i al desenvolupament personal no és nova. Des de la mecanització agrícola fins a la revolució industrial, cada gran transformació ha vingut acompanyada de la promesa d’una vida millor. 

L’arribada de la intel·ligència artificial (IA) ha reactivat aquest vell somni: podria ser l’inici d’una nova era de prosperitat compartida? O, al contrari, estem davant d’una nova fase de precarització i concentració de poder?

La història ens mostra una paradoxa del progrés. La tecnologia sempre ha augmentat la productivitat, però això no s’ha traduït automàticament en més benestar. L’exemple més clar és la jornada laboral: van caldre dècades de lluita sindical perquè es reconegués la jornada de vuit hores, tot i que les màquines ja permetien treballar molt més eficientment. 

Avui, la mateixa tensió es repeteix. Un estudi de l’AMB xifra en 1.516,73  euros mensuals el salari mínim necessari per viure dignament, una quantitat molt superior al salari mínim interprofessional vigent. La productivitat ha crescut, però els salaris i les condicions de vida no sempre han seguit el mateix ritme.

Plena presència de la IA 

La IA ja és present a tots els sectors: optimitza processos industrials, substitueix tasques administratives i fins i tot pren decisions en el món financer. Segons l’OCDE, més d’una quarta part dels llocs de treball a Europa podrien veure’s afectats per l’automatització. Això podria significar menys càrrega laboral per a les persones, però també la pèrdua massiva de feines repetitives i la creació d’una bretxa entre qui controla la tecnologia i qui en pateix els efectes. Les oportunitats existeixen —eficiència, reducció d’errors, alliberament de temps—, però també els riscos: desigualtat, desocupació i concentració de poder.

El debat no és només econòmic, sinó també polític. Les tecnologies digitals, com les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC), mostren com la innovació pot tenir dues cares: per una banda, prometen més eficiència i seguretat en les transaccions; per l’altra, poden limitar la privacitat i augmentar el control governamental sobre la ciutadania. La IA, igual que les CBDC, no és neutra: el seu impacte dependrà de qui la dissenyi i amb quins objectius. En un context marcat pel capitalisme clientelar, el perill és que els beneficis de la tecnologia serveixin sobretot per enriquir una minoria en detriment del conjunt de la població.

Alternatives que equilibren la balança

Hi ha, però, alternatives que apunten cap a un futur més equilibrat. Diversos països han experimentat amb la setmana laboral de quatre dies, amb resultats positius en productivitat i benestar. A Islàndia, per exemple, un estudi que va involucrar més de l’1% de la població va demostrar millores en la salut i l’equilibri entre vida personal i laboral. 

També s’ha posat sobre la taula la idea d’una renda bàsica universal com a mecanisme per garantir seguretat en un món amb menys feines estables. Aquestes mesures, combinades amb l’automatització, podrien fer realitat el somni d’una societat que treballi menys i visqui millor. De fet, informes de l’OCDE mostren que els països amb menys hores laborals solen registrar índexs de felicitat més alts i majors nivells de satisfacció vital.

Què cal fer amb la IA?

Al final, la resposta a la pregunta inicial no serà definida per la IA en si mateixa, sinó per les decisions col·lectives que prenguem. Si els guanys derivats de l’automatització es redistribueixen en forma de salaris dignes, reducció de jornada i millora dels serveis públics, la IA podria esdevenir una eina d’alliberament. Però si, com ja ha passat amb altres avenços, els beneficis queden concentrats en unes poques grans corporacions i es mantenen dinàmiques extractives, la promesa d’una vida millor podria convertir-se en una distopia de més desigualtat i control.

La veritable qüestió, doncs, no és què farà la IA amb nosaltres, sinó què decidirem fer nosaltres amb la IA. El futur no està escrit: depèn de si la societat és capaç de transformar el progrés tecnològic en progrés social. A La Plaça d’11Onze continuarem seguint de prop aquest debat per entendre com la tecnologia afecta les nostres vides i finances, i per preparar-nos per un futur que, si el construïm col·lectivament, podria ser molt millor.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En un nou episodi de La Plaça a Territori 17 analitzem com s’està adaptant una indústria clau en la lluita contra el canvi climàtic i en la creació de riquesa. La directora d’11Onze District, Gemma Vallet ens explica com s’està transformant aquest sector.

La indústria de l’automòbil carrega l’estigma de ser una de les més contaminants del planeta però, alhora, també és una de les més importants per a les economies de molts països. Per aquest motiu és imprescindible que la indústria es transformi. En un context d’escalfament constant del planeta i amb una economia que penja d’un fil, cal reduir dràsticament la petjada ecològica intentant evitar grans danys en l’economia. Això és possible? Actualment resulta molt incert.

En aquest episodi de La Plaça al Territori 17 de Ràdio Cardedeu, la directora d’11Onze District Gemma Vallet analitza l’electrificació de la indústria de l’automòbil. “Per al 2028, a nivell internacional, es calcula que es vendran 17 milions de vehicles elèctrics”, apunta Vallet. Segons explica Gemma Vallet, tot i la baixada de vendes de cotxes derivades de la crisi econòmica i la pandèmia, “a Europa el 2022 el 12% dels vehicles ja eren elèctrics”.

Entre els reptes pendents per a la indústria, Vallet hi inclou la necessitat de millorar la xarxa d’endolls disponibles i d’abaratir el preu del producte final. “Actualment la indústria està repercutint l’increment de costos de producció”, deia Vallet, i aquest fet s’està convertint en una barrera d’entrada per a molts usuaris. En aquest sentit, en la conversa que us adjuntem també s’apunten altres alternatives de mobilitat innovadores, com és el cas de San Francisco que està fent arribar les mercaderies al centre de la ciutat a través de telefèrics.

Si voleu escoltar aquest episodi de La Plaça a Territori 17, el teniu disponible a 11OTV i en aquest mateix article.

Les 153 empreses dedicades a les tecnologies immersives a Catalunya sumen una facturació de 136,6 milions d’euros i donen feina a 900 treballadors. En l’àmbit Europeu es preveu un creixement anual del 36% i que el sector assoleixi els 66.000 milions d’euros l’any 2026.

El metavers, els hologrames, la realitat virtual, la realitat mixta i la realitat augmentada, són algunes de les tecnologies immersives. La transformació digital ha fusionat el món físic i el virtual, transformant conceptes que no fa gaire eren considerats ciència-ficció en una realitat palpable que ja forma part del dia a dia de moltes persones.

Totes aquestes tecnologies estan experimentant un creixement exponencial i prometen canviar la manera en què percebem el món i interactuem amb la informació. Sectors com els de l’educació, entreteniment, medicina, disseny, indústria o turisme es veuran transformats amb noves oportunitats de creació i innovació.

Es tracta d’una indústria que globalment té un creixement anual del 38% gràcies a l’augment inversió en tecnologies immersives, l’adopció d’aquestes tecnologies en el sector sanitari, en l’educació i l’aparició del metavers i la web 3.0. Catalunya ja forma part d’aquest ecosistema tecnològic, i un estudi d’ACCIÓ detalla, per primera vegada, la situació del sector català de les tecnologies immersives. 

Startups i empreses amb menys de 10 anys

Segons l’informe elaborat per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, les 153 empreses catalanes especialitzades en tecnologies immersives facturen 136,6 milions d’euros de manera agregada i donen feina a prop de 900 treballadors. L’estudi confirma que es tracta d’un sector en creixement, ja que el 58,2% del total de les companyies té menys de 10 anys i un terç (32,7%) són startups. A més, el 19% són exportadores.

Específicament, un 66% de les empreses es dediquen a la realitat virtual, mentre que un 48,4% estan especialitzades en la realitat augmentada, seguides del 16,3% que es concentren en el metavers. Per sectors, el 39,2% d’aquestes empreses treballen en el camp de l’entreteniment, el 17% en la indústria 4.0, l’11,8% en la formació i el 10,5% en la salut.

En aquest context, l’estudi apunta que el territori català està dotat d’un ecosistema de suport que complementa el teixit empresarial de les tecnologies immersives: centres tecnològics i instituts de recerca, universitats i centres formatius, associacions i equipaments, clústers, administració pública, a més de fires i congressos de renom mundial com el MWC, l’ISE, l’IoT Solutions World Congress o l’Advanced Factories.

ACCIÓ també destaca que en l’àmbit Europeu es preveu un creixement anual del 36% i que el sector assolirà els 66.000 milions d’euros l’any 2026. Així mateix, a escala mundial l’estudi anticipa que les tecnologies immersives consolidaran el seu creixement anual del 38% i tindran un valor de mercat de 605.000 milions d’euros de manera agregada el 2028.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

A diferència de les divises fiat, el Bitcoin és una moneda digital descentralitzada que no està sotmesa al control d’un govern o banc central. El seu valor no està definit per una entitat, sinó que es deriva de la confiança del consumidor. Però en què es fonamenta aquesta confiança?

Tot i les diferències, les criptomonedes com el Bitcoin comparteixen algunes similituds amb les monedes fiduciàries tradicionals a les quals tots estem acostumats. Per tant, és important entendre què dona valor als diners fiat abans d’analitzar per què hi ha un gran nombre de persones que veuen al bitcoin com un dipòsit de valor.

Lluny queda un sistema monetari segons el qual el valor de les divises està sostingut per la seva convertibilitat a l’or. D’ençà que el president Richard Nixon va reunir el seu equip a Camp David per anunciar que suspenia la convertibilitat del dòlar amb l’or. El dòlar va passar de ser una moneda que basava el seu valor en l’existència d’una contrapartida en or, a ser una moneda fiduciària, diners fiat, amb un valor que deriva de la relació entre l’oferta i la demanda i l’estabilitat del govern emissor. 

Així doncs, els governs i els bancs centrals poden crear diners per ampliar la seva oferta monetària i estimular la despesa a través de mecanismes econòmics sense preocupar-se de tenir suficients reserves d’or, almenys això és la teoria. Per tant, tot i que aquestes monedes fiduciàries no estan sostingudes per actius tangibles, el seu valor és causat per la confiança col·lectiva en les divises. Com a contrapartida, les polítiques monetàries dels governs i banc centrals, així com l’evolució de l’economia poden fer fluctuar aquesta confiança i el valor de la moneda. 

Descentralització, seguretat i oferta limitada

L’ecosistema monetari del Bitcoin està totalment descentralitzat, és a dir, cap autoritat central regula la base monetària, eliminant la necessitat d’intermediaris i atorgant als usuaris més control sobre les seves transaccions financeres. En eliminar les autoritats centrals, es democratitza la creació de moneda, donant més poder i llibertat a la comunitat d’usuaris.

La creació de Bitcoins segueix unes regles detallades en un protocol molt estricte que es basa en la tecnologia blockchain. Aquesta tecnologia de cadena de blocs utilitza algoritmes criptogràfics i la fa més segures que les monedes físiques i altament immune a crisis. A més, si l’usuari vol fer una transferència o un pagament, té total llibertat, ni el banc, ni VISA, ni Mastercard l’han d’autoritzar. Aquestes característiques i el fet milers de comerciants ja accepten Bitcoin com a pagament per béns i serveis, li han donat un valor d’utilitat.

Per altra banda, des de la seva introducció, es va establir un límit màxim de 21 milions de monedes que es poden minar, la qual cosa introduïa un element d’escassetat intrínsec que també contribueix a donar-li valor, quan tenim en compte la relació entre preu i escassetat. És per això que molta gent considera el Bitcoin com a reserva de valor, tot i la seva volatilitat. La regulació global dels criptoactius i la competència amb altres monedes digitals marcaran el futur del Bitcoin, però en última instància, serà la confiança de la gent el que assegurarà, o no, la seva existència.             

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

Avui dia ja podem accedir a les nostres finances, a les aplicacions o a dades personals sense necessitat d’ensenyar el document d’identitat en paper. A 11Onze analitzem com la digitalització de la identitat pot ajudar a reduir les desigualtats i millorar la qualitat de vida de la ciutadania d’arreu del món.

Un dels avantatges més celebrats de la digitalització és el fet de simplificar tràmits amb l’administració que impliquen una inversió de temps i diners important. Ara, ja podem aconseguir el padró sense haver-nos de desplaçar a l’Ajuntament; podem fer la declaració de la renda, amb assessorament inclòs, sense sortir de casa; o bé obtenir un certificat oficial, tot i viure en un poble, sense necessitat d’anar a la sucursal d’una gran ciutat. Aquest és un nou escenari de gestions en línia que gràcies a la identificació digital ens aporta agilitat i seguretat.

Aquesta utopia que, a poc a poc, esdevé la nostra quotidianitat, pot portar beneficis significatius a escala social, tant per a la ciutadania com per a l’administració, com ara reduir el frau o aconseguir un empoderament econòmic més inclusiu. Tot això, però, només s’aconseguirà si aquesta tecnologia es fa servir correctament.

El primer gran repte, identificar la població

Segons dades del Banc Mundial, de les 7.600 milions de persones que hi ha al món, gairebé 1.000 milions no tenen cap mena d’identificació reconeguda legalment. Els 6.000 milions restants es reparteixen entre aquelles persones que, tot i tenir identificació legal, no disposen de mecanismes per fer-la servir en l’àmbit digital i aquells que viuen en països on la identificació digital ja és una realitat, com és el cas de Catalunya.

A escala global, fer tràmits administratius o tributaris en línia no és tan habitual com a molts de nosaltres ens pot semblar, i això obre un altre debat: si oferir nous canals digitals implica més oportunitats i facilitats per a la ciutadania, la falta d’accés comporta més desigualtats? Tant els canals de comunicació com els processos administratius han adoptat la via digital com a punt de referència, i en tot aquest procés la tecnologia ha deixat enrere totes aquelles persones que prefereixen els canals tradicionals, sigui per desconeixement o per falta de recursos. Una dificultat afegida per accedir a bens i serveis que amplia la desigualtat social i suposa posar en risc el lliure accés als recursos públics.

Beneficis i riscos de la identificació digital es contraposen i, com en tot balanç, l’opció que pesa més és la que pot afavorir a més ciutadania, contribuir a la millora social i servir com a eina d’evolució, no només com a substitut d’antics mètodes. En aquest punt, les entitats i organismes que treballen amb col·lectius en situació de vulnerabilitat estan guanyant protagonisme.

iSocial: innovació tecnològica en l’àmbit social

ONG i entitats socials han fet un pas endavant en la lluita social i han introduït la innovació tecnològica en un sector que fins ara se n’havia mantingut al marge. És el cas de la fundació iSocial, orientada a oferir solucions innovadores per a la lluita social. La fundació ha creat Refugee Aid App, una aplicació pensada per al col·lectiu migrant a Europa que té dificultats en el procés d’acollida.

Gràcies a l’aplicació, anomenada RefAid, es posa en contacte persones que necessiten un suport i entitats que en presten, la majoria de les quals són ONG internacionals. Actualment, ja està disponible a 14 països, entre els quals encara no hi ha l’Estat espanyol. La mateixa empresa també ha tret al mercat Lifespots, una aplicació orientada a escala local, però amb la mateixa finalitat: facilitar els canals d’ajuda comunitària.

Una de les preocupacions per a les persones que han de migrar és la por a ser retornats al país d’origen. En aquest sentit, l’aplicació ofereix la seguretat que aquestes dades només es compartiran entre organitzacions socials i amb la finalitat de garantir l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que protegeix “el dret a buscar asil i a gaudir d’aquest a qualsevol país”.

La identificació digital s’obre camí

Un altre exemple és Protection People app (PPa), una plataforma també impulsada per iSocial i orientada a identificar digitalment les persones en situació administrativa irregular, que són prop de 1.000 milions arreu del món. Persones migrades, que viuen en situacions d’extrema vulnerabilitat o que han patit desastres naturals o humanitaris poden trobar-se en aquesta situació. Per acompanyar-les, aquesta aplicació els ofereix coordinació amb altres ONG per detectar necessitats i obrir nous camins, gràcies a les dades biomètriques (dactilar, facial i patró de venes del palmell de la mà, que no varien amb els anys) i a l’informe vital que l’acompanya. 

Identificar persones de forma 100% digital ja és una realitat i, en part, és gràcies a aplicacions que aconsegueixen fer, en qüestió d’hores, tràmits que els governs tarden mesos o, fins i tot, anys a completar. La innovació tecnològica en l’àmbit social obre un nou escenari per combatre la desigualtat social i aportar seguretat i facilitats a la ciutadania d’arreu del món.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

L’impacte del canvi climàtic en el medi ambient, l’economia i la societat és cada vegada més evident. Per entendre i fer front a aquest fenomen els científics es basen en complexes models de predicció que són crucials per valorar els riscos de l’escalfament global. 

Les projeccions climàtiques són essencials per tal d’avaluar els efectes de l’escalfament global i els riscos que en resulten. Així, els models de predicció del canvi climàtic són simulacions tècniques de la futura evolució del clima a la Terra que s’obtenen mitjançant l’execució i estudi de models numèrics. Aquestes simulacions es poden fer en un àmbit global o regional i es basen en les lleis de la física, la química, la biologia i la dinàmica atmosfèrica.

Els models climàtics globals (MCG) els realitzen l’equip de tècnics i científics del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GICC) amb seu a Ginebra i que depèn de les Nacions Unides. Es tracta d’un organisme multinacional que investiga les causes i efectes del canvi climàtic arreu del món i s’encarrega a portar a terme les negociacions relatives als diferents escenaris que es preveuen, com es va fer en el marc del Protocol de Kyoto.

Tot i que a l’Estat espanyol l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) s’ocupa de les projeccions climàtiques regionalitzades, des de 2008 el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha realitzat diversos estudis -conjuntament amb el Barcelona Supercomputing Center- per tal d’elaborar projeccions regionalitzades del clima per al segle XXI al nostre territori.

La metodologia dels models de predicció

Amb el fi d’aconseguir una simulació fiable, els diferents models de predicció requereixen tantes dades d’entrada com sigui possible: concentració de gasos d’efecte hivernacle o aerosols a l’atmosfera, radiació solar, emissions de gasos contaminants i altres factors que poden influir en el clima.

Un cop introduïdes el conjunt de condicions inicials basades en dades observades, els models numèrics i equacions fonamentals que governen les dinàmiques de fluids, de conservació d’energia i d’altres relacionades amb la interacció entre l’atmosfera, els oceans i la superfície terrestre, ens poden indicar el comportament futur del sistema climàtic si es desenvolupen certs escenaris.

Aquests escenaris defineixen trajectòries que representen concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle i aerosols, és a dir que tenen un origen principalment antropogènic i, per tant, depenen en gran manera del nostre comportament i decisions polítiques globals. 

Fiabilitat dels models climàtics

Primer de tot, cal tenir en compte que, a diferència d’una previsió meteorològica, els models climàtics no pretenen fer prediccions molt precises i a petita escala del que passarà en els pròxims dies, sinó que tenen com a objectiu projectar els canvis climàtics al llarg dels anys o dècades, però en cap cas estan pensats per fer una previsió del temps que farà en un futur.

És a dir, aquestes simulacions diàries s’interpreten estadísticament per produir projeccions climàtiques, donant lloc a estudis sobre la probabilitat que s’observin unes condicions meteorològiques particulars en el futur. I en aquest sentit, un estudi sobre la fiabilitat de 17 models climàtics que es remunten a principis de la dècada de 1970, va arribar a la conclusió que la majoria dels models van ser efectius en predir les temperatures de les dècades següents.

Evidentment, més enllà d’una aproximació, és difícil que un model de predicció climàtica sigui 100% correcte, però els models van millorant a mesura que avança la tecnologia i la comunitat científica té plena confiança en què aquestes simulacions són la millor eina que tenim per fer front al canvi climàtic. En tot cas, i independentment de la seva eficàcia, sabem que tenim la capacitat de reduir la quantitat de gasos d’efecte d’hivernacle que emetem al nostre planeta, i no tenim cap motiu per no fer-ho.

Si vols descobrir com beure la millor aigua, estalviar diners i ajudar al planeta, entra a Imprescindibles 11Onze.

En un moment en què el planeta ens demana responsabilitat i sentit comú, el consum també ha entrat en una nova etapa. Comprar productes nous ja no és l’única opció. Cada cop més persones aposten per allargar la vida útil de tot allò que ja existeix, i això ha donat lloc a una tendència que no només ha vingut per quedar-se, sinó que està canviant la cultura del consum: el recommerce.

El concepte és senzill però potent: vendre i comprar productes de segona mà a través de plataformes digitals. L’objectiu? Reduir residus, reutilitzar allò que encara és útil, i evitar la sobreproducció que alimenta el model de consum tradicional. És la versió pràctica de les tres famoses R de l’economia circular: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. 

Aquest canvi d’hàbits, que fins fa uns anys es considerava minoritari o alternatiu, s’ha estès amb força entre aquells consumidors que volen estalviar diners i alhora tenir un impacte positiu en el medi ambient. I per fer-ho possible, ha nascut un ecosistema digital de plataformes que faciliten la compravenda d’objectes de segona mà d’una forma ràpida, segura i assequible. A continuació, destaquem:

• Una de les grans impulsores d’aquesta revolució és Back Market, una plataforma especialitzada en tecnologia recondicionada. Smartphones, ordinadors portàtils, càmeres, petits electrodomèstics… tot passa per mans professionals que asseguren el seu correcte funcionament abans de posar-ho a la venda. A més, la mateixa plataforma actua com a garantia, oferint un servei de postvenda rigorós i àgil. És una forma intel·ligent de comprar tecnologia d’última generació a preus molt més assequibles i sense generar més deixalles electròniques.
• Per als qui volen vendre allò que ja no utilitzen —o trobar gangues en productes de tota mena—, Wallapop continua sent una de les opcions més populars. Aquesta app ha sabut posicionar-se com una mena de mercat de segona mà digital, on la proximitat i el tracte directe entre compradors i venedors en facilita la logística. Des de mobles fins a material esportiu, passant per videojocs o roba infantil, és una finestra oberta al consum responsable i pràctic.
• Una altra plataforma que cal tenir en compte és Letgo, que es diferencia per incorporar tecnologia d’intel·ligència artificial. Aquesta funcionalitat permet reconèixer els objectes a partir d’una imatge, categoritzar-los automàticament i agilitzar la seva publicació. El resultat és una experiència d’usuari molt fluida i eficient, especialment útil per a qui vol vendre sense complicacions.
• En l’àmbit de la mobilitat, Coches.net s’ha convertit en referent. Aquesta app no només permet comprar i vendre cotxes de segona mà, sinó també vehicles nous, de quilòmetre zero, autocaravanes o furgonetes. El valor afegit és la garantia que ofereixen molts dels venedors professionals de la plataforma, fet que genera confiança i redueix riscos en una operació tan sensible com és la compra d’un vehicle.
• La roba, un dels grans focus de consum massiu i contaminació, també té les seves plataformes específiques. Vinted és una comunitat de compravenda de moda que funciona com una xarxa social: les persones venen la seva roba amb fotos o vídeos, i poden seguir-se mútuament. És una manera fresca i divertida de donar una segona vida a peces que ja no fem servir, i a la vegada renovar l’armari sense caure en l’espiral del consum impulsat per la moda ràpida.
• No podem oblidar Milanuncios, un clàssic dels anuncis classificats que ha sabut adaptar-se al món digital. Amb una oferta molt variada que va més enllà dels objectes —feina, habitatge, serveis—, continua sent una plataforma molt útil per a tota mena de transaccions, especialment en entorns més rurals o per a persones que busquen opcions més tradicionals.
• I si parlem de nínxols específics, una app com Bkie demostra fins on pot arribar la personalització dins del recommerce. Dedicada exclusivament a la compravenda de bicicletes i equipament ciclista, ha creat una comunitat pròpia, fidel i activa. Amb el ciclisme en auge, aquesta app ha sabut captar les necessitats d’un col·lectiu exigent que busca qualitat, bon preu i confiança entre usuaris.

Aquesta nova manera de consumir no només té beneficis ambientals i econòmics. També canvia la relació que tenim amb els objectes, ens fa més conscients del seu valor i ens educa en una cultura del consum més madura, menys basada en la novetat i més en l’ús responsable.

Comprar de segona mà, avui, ja no és sinònim de necessitat, sinó de consciència. I el recommerce és una eina poderosa per fer realitat aquest canvi. A través d’aquestes apps, podem comprar millor, vendre allò que no utilitzem i contribuir activament a una economia més sostenible, humana i eficient. Així que la pròxima vegada que pensis a comprar alguna cosa nova, pregunta’t abans: realment ho necessito nou? Potser la resposta et sorprèn… i el planeta t’ho agrairà. 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Les criptomonedes han revolucionat el sistema financer mundial, però com tota nova tecnologia genera moltes preguntes. Hem preparat un petit glossari dels termes bàsics que hauries d’entendre per a iniciar-te en el món de les criptodivises. 

Les criptomonedes, també conegudes com a criptodivises o monedes digitals, són una divisa alternativa que es pot definir com un actiu digital que fa servir un xifratge criptogràfic per garantir la seva titularitat, assegurar la integritat de les transaccions, i controlar la creació d’unitats addicionals. Dit això, hi ha uns conceptes clau que cal tenir clars a l’hora d’entendre el funcionament de les criptomonedes.

Blockchain

El ‘blockchain’, o cadena de blocs en català, és una tecnologia que permet fer transaccions entre dues o més persones sense la necessitat d’intermediaris. Ve a ser el llibre de comptabilitat on es guarden totes les operacions distribuïdes en ordinadors, que poden estar en qualsevol part del món, interconnectats a través d’una xarxa Peer-To Peer (P2P), d’igual a igual, i sense la necessitat d’un servidor central. Es tracta d’una tecnologia que facilita la descentralització d’aplicacions financeres i qualsevol altre registre digital. A més, es considera molt segura perquè només es pot modificar el registre de tot el que ha passat a la xarxa si totes les parts hi estan d’acord.

Mineria

Mentre que en el sistema monetari tradicional, els Governs imprimeixen diners en funció de les seves necessitats, la creació monetària en l’ecosistema de les criptomonedes més populars, com per exemple el Bitcoin, està limitada. A més, les criptomonedes no s’emeten i queden disponibles per a tothom, es posen en circulació en blocs encriptats que han de ser desxifrats. D’aquí ve el concepte de la mineria de les criptomonedes, un procés computacional mitjançant el qual un conjunt d’ordinadors, els miners connectats a la xarxa, reben un nou algoritme per a resoldre un problema matemàtic, que, un cop solucionat, es recompensa amb una comissió per l’emissió d’una nova unitat de la criptomoneda, que s’afegeix a la cadena de blocs.

Moneders

Els moneders de criptomonedes o ‘wallets’ són moneders virtuals que ens permeten gestionar les nostres criptomonedes. La principal diferència amb altres moneders virtuals que podem trobar a molts bancs resideix en la seguretat que ofereix el seu programari, permetent un control absolut de les claus públiques i privades per signar transaccions i operacions executades amb criptomonedes a través de la xarxa blockchain. L’ús d’aquests moneders és indispensable a l’hora d’administrar monedes digitals basades en la criptografia, i que no existeixen en el món físic.

Staking i Hodling

El concepte de ‘staking’ consisteix en adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en un moneder amb la finalitat de donar suport a la seguretat i funcionament de la cadena de blocs. A canvi rebrem un guany, o recompensa, en forma de criptomonedes addicionals. El ‘hodl’ és un procés similar, però en aquest cas els actius no estan bloquejats i els pots utilitzar lliurement. Es tracta d’una opció que fan servir inversors que volen mantenir els seus actius durant un llarg període de temps amb l’esperança que es revalorin.

Tokens

Tot i que els conceptes de token i criptomoneda es poden considerar com a sinònims, la distinció està en el fet que les criptomonedes tenen una cadena de blocs pròpia, mentre que els tokens s’emeten en una altra cadena de blocs, com per exemple Ethereum. Un token és una unitat de valor emesa per una persona o per una empresa privada amb la qual pots representar diferents objectes dins d’una cadena de blocs. És un valor transferible dins de la xarxa de blockchain, però que no té un valor real fora d’ella, semblant al que ens passaria si tinguéssim fitxes d’un casino o punts d’una aerolínia. Per tant, un token pot tenir diferents finalitats: des de donar accés a més funcionalitats en un joc en línia, a poder ser intercanviat per objectes reals, col·leccionisme, participar en un esdeveniment …

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!