L’escalfament global s’accelera

El 24 d’octubre es commemora el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic per conscienciar sobre un dels principals desafiaments que afronta la humanitat. S’estima que les activitats humanes han provocat l’augment d’1 °C en la temperatura del planeta respecte a l’era preindustrial. I l’escalfament global podria suposar 1,5 °C addicionals entre 2030 i 2052 si no es prenen mesures dràstiques.

 

L’escalfament global provocat per l’acció humana s’està intensificant. Es calcula que la temperatura de la Terra havia augmentat 0,08 °C per dècada des de 1880, tot i que el ritme des de 1981 s’ha doblat. La temperatura està pujant actualment a un ritme de gairebé 0,2 °C cada dècada, encara que en regions com l’Àrtic el ritme és fins a dues o tres vegades major. I el pitjor és que podria pujar 1,5 °C més entre 2030 i 2052, segons un informe de l’ONU.

La major part de l’escalfament s’ha produit en els últims 40 anys. De fet, els nou anys compresos entre 2013 i 2021 es troben entre els deu més càlids des que es tenen registres, segons els mesuraments de l’Administració nord-americana. I s’estima que els anys 2016 i 2020 han estat els més càlids de la història.

 

A la recerca de responsables

Fenòmens naturals com l’activitat volcànica o les variacions en l’òrbita de la Terra influeixen en l’escalfament global, però els canvis observats en el clima del planeta des de mitjan segle XX es deuen fonamentalment a l’activitat humana.

La causa principal és la crema de combustibles fòssils, que ha anat augmentant a mesura que ho ha fet la població humana. La seva combustió genera gasos amb efecte d’hivernacle que atrapen els raigs del Sol en l’atmosfera terrestre, elevant la temperatura mitjana de la superfície del planeta.

Els gasos que més contribueixen al problema són el diòxid de carboni, els clorofluorocarburs, el vapor d’aigua, el metà i l’òxid nitrós. Les seves concentracions en l’atmosfera es troben en els nivells més alts dels últims dos milions d’anys.

Els blocs de gel extrets de Groenlàndia, l’Antàrtida i algunes glaceres revelen que el ritme d’escalfament actual és deu vegades superior al que es va produir immediatament després de l’última glaciació. El diòxid de carboni procedent de les activitats humanes està augmentant unes 250 vegades més ràpid que el procedent de fonts naturals.

No tots els països contribueixen per igual a l’escalfament global: els 100 països que menys emeten generen el 3 % de les emissions totals, mentre que els deu amb majors emissions generen el 68 %.

 

L’impacte en els oceans

El nivell global de la mar ha augmentat uns 20 centímetres en l’últim segle. No obstant això, el ritme de les dues últimes dècades gairebé doblega el del segle passat i s’accelera lleugerament cada any. No és d’estranyar. Segons la NASA, Groenlàndia va perdre una mitjana de 279.000 milions de tones de gel l’any entre 1993 i 2019, mentre que l’Antàrtida va perdre uns 148.000 milions de tones l’any.

A més, s’estima que, des del començament de la Revolució Industrial, l’acidesa de les aigües superficials de l’oceà ha augmentat un 30 % per l’augment de les emissions de diòxid de carboni. L’oceà ha absorbit entre el 20 % i el 30 % de les emissions generades per la humanitat en les últimes dècades i els 100 metres superiors mostren un escalfament de més de 0,3 °C des de 1969.

 

Efectes persistents

Una mala notícia és que l’escalfament provocat per les emissions d’origen humà des del període preindustrial fins al present persistirà durant segles o mil·lennis i continuarà provocant nous canvis a llarg termini en el clima.

De totes maneres, els riscos futurs relacionats amb el clima dependran del ritme, el pic i la durada de l’escalfament. En conjunt, seran majors si l’escalfament global supera els 1,5 °C en les pròximes dècades. I, per desgràcia, es preveu que l’escalfament global podria assolir uns 3,2 °C a la fi d’aquest segle.

Tot i que cada vegada més països s’estan comprometent a assolir un nivell zero d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en 2050, és necessari que la meitat d’aquestes reduccions es produeixin abans de 2030 per mantenir l’escalfament per sota d’1,5 °C. De fet, la producció de combustibles fòssils hauria de disminuir aproximadament un 6 % l’any entre 2020 i 2030.

L’escalfament global ja està provocant canvis en els patrons meteorològics i suposa una greu amenaça pels fenòmens extrems que desencadena: intenses sequeres, greus incendis, tempestes catastròfiques i una seriosa disminució de la biodiversitat.

Podem pagar la factura del canvi energètic ara o pagar la del canvi climàtic en les pròximes dècades.

 

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Sostenibilitat

Reduir la petjada de carboni

6min lectura

Després d’una reducció temporal provocada per la

Sostenibilitat

Sense temps per a aturar el canvi climàtic

4min lectura

Les dades són clares: el moment d’actuar si volem aturar el canvi

Sostenibilitat

Ens calen desastres per canviar?

4min lectura

Davant de desastres naturals (o pandèmics) la societat es veu



Equip Editorial Equip Editorial
  1. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    alicia

    Gràcies per aquest excel.lent article,malgrat el.contingut no sigui massa bo pera nosaltres

  2. Pere SorianoPere Soriano says:
    Pere

    Sembla que no te aturador. A on acabarem?.

  3. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  4. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Esfereïdor, o es fan polítiques a nivell mundial per revertir-ho o pinten bastos.

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Si Manuel, llàstima que els canvis aplicats per política de forma autoritària sempre impliquen conflicte. De totes maneres, sembla que cada vegada més la població està disposada a renunciar pel bé comú.

      Fa 1 mes
  5. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Quines xifres!! 148.000 tones de gel anuals desfets anualment a l’antartida i 279.000 a groenlandia i tot pels gasos emesos a l’atmòsfera que s’acumulen sense aturador potenciant els rajos solars i per tant la calor. Com a ciutada a peu de carrer la sensació es que les plaques solars son per tant en la meua opinió la solució per revertir tot aquesta potenciació solar provocada pels gassos acumulats a l’atmòsfera. La solució la sabem tots/es: 1) Parar la emisió de gassos que s’acumulen a l’atmòsfera potenciant els rajos solars i per tant la calor i l’escalfament solar i 2) Absorvir tota aquesta calor generada i provocada pels gassos acumulats a l’atmosfera que potencien la calor i l’escalfament global mitjançant plaques solars massives q transformen i enmagatzemen l’excés de calor per a q no emeti calor i que no generi més calor. Ara bé la pregunta vertadera es: Com ho fem? Com apliquen aquestes dues solucions? Ja hem vist q a bones desde el protocol de kyoto com des del 11 de desembre de 1997 s’ha intentat aplicar les mesures per establir “el com a bones” per posar en pràctica aquestes 2 solucions, on la seua ineficacia política va portar al COP21 de kyoto a l’Acord de Paris de 2015 ampliant tant l’inici de detecció del canvi climatic al 9 de Maig de 1992 per l’ONU com les formes urgents d’aplicar aquestes 2 solucions esmentades anteriorment on curiosament tant Macron com Merkel com a potenciadors de l’Acord de Paris van negociar amb Rusia documents relacionats amb l’actual conflicte de Rusia-Ucraīna i ara sense saber perqué hi ha una guerra energètica on uns es llancen la culpa als altres, però sense a vindre a compte els països presenten mesures d’alerta civil amb lleis de seguretat nacional. Que està passant? no funcionen les mesures impulsades a bones per revertir els efectes hivernacles i s’inventen una guerra per a cumplir-les I aplicar-les de mala manera?Aquesta es una qüestió q en principi començaran a provar sota el nom de “simulació d’alerta civil’ el proper 27 d’octubre on curiosament CreditSuisse presentarà la reestructuració de deute per no poder cobrar les factures dels proveïdors Russos per les sancions Europees. Esperem que es quedi amb això amb una broma de mal gust I els polítics facin la seua feina q no es altra q prohibir els gasos defecte hivernacle I presentar les alternatives.

    • Laura Bunyol BartrinaLaura Bunyol Bartrina says:
      Laura

      Molt interessant Jordi, comparteixo amb tu algunes de les afirmacions que comentes en el teu missatge, ara bé, aquest funcionament denota una imperant falta de responsabilitat política i impunitat dels nostres representants davant la llei. És cert, que el canvi climàtic canviarà la perspectiva de moltes relacions, i és clar, hi haurà guerres perquè els interessos dels bancs i de la vella economia sempre s’oposaran als nous canvis que arriben, perquè finalment això suposarà que s’hauran d’adaptar molt de pressa i que no podran cobrar tots els deutes que han generat. Ara mateix, quan un bé esdevé tan escàs com l’energia fòssil o l’aigua, el fet que se’n pugui fer ús de venda als mercats, serà un problema polític i econòmic es miri com es miri. Per tant, regular aquest mercat és vital a escala mundial i per fer això farà falta un miracle o un acord global. I sí, et dono tot el suport amb les plaques solars, i amb la sobirania energètica sobretot.

      Fa 1 mes

Deixa una resposta

App Store Google Play