Els perills de les xarxes de WiFi públiques

Les xarxes de WiFi obertes ofereixen conveniència, permetent-nos accedir a Internet en cafeteries, aeroports, hotels i altres llocs públics. No obstant això, aquestes xarxes rarament estan degudament protegides i comporten nombrosos riscos de seguretat que molts usuaris sovint passen per alt. 

Les xarxes de WiFi públiques són punts de connexió gratuïta a internet que podem trobar en multitud d’espais públics, com poden ser hotels, cafeteries, aeroports i centres comercials, i que ens permeten navegar per internet sense utilitzar la nostra tarifa de dades. Però és segur connectar-se a aquest tipus de xarxes? 

Encara que hi ha algunes excepcions, és important tenir en compte que, per norma general, les xarxes de WiFi públiques o obertes sovint tenen una seguretat més feble que les xarxes de WiFi privades com les que podem tenir a casa. Les mateixes característiques de fàcil connexió que les fan atractives per als consumidors també les converteixen en un imant per als hackers, els quals hi poden tenir accés sense les restriccions pròpies d’una xarxa degudament protegida. 

Així doncs, un hacker connectat a una d’aquestes xarxes podria configurar el seu equip per a interposar-se entre nosaltres i el proveïdor del servei, i així accedir a la nostra informació o robar les nostres dades.

Una altra de les tècniques més utilitzades pels pirates informàtics per a obtenir informació confidencial d’altres usuaris consisteix a crear una xarxa WiFi falsa amb el nom de l’establiment d’on es rep el senyal, per així poder accedir al dispositiu dels clients que es connectin a la seva xarxa.

Com ens podem protegir?

Evidentment, de vegades ens trobarem en situacions en les quals una xarxa de WiFi pública, oberta o no gaire segura serà l’única connexió disponible, per tant, és aconsellable que adoptem algunes precaucions bàsiques.

• Desactiva la connexió automàtica. Assegura’t que el teu mòbil o ordinador no es connecti automàticament a xarxes de WiFi públiques, configurant el teu dispositiu perquè et demani autorització abans de connectar-se a una xarxa.
• Actualitza el teu dispositiu. És essencial haver executat totes les actualitzacions pendents del teu dispositiu, ja sigui del sistema operatiu, navegador o de les aplicacions que utilitzis. Això permetrà tancar qualsevol forat de seguretat que pugui ser utilitzat per tercers.
• Descarregat un antivirus. Segurament ja utilitzes un antivirus en el teu ordinador, però també és recomanable instal·lar-ne un en el teu telèfon mòbil si el fas servir per a connectar-te en xarxes obertes de WiFi.
• Evita fer servir aplicacions bancàries. Quan estem connectats a una xarxa de WiFi pública, és aconsellable evitar accedir a l’aplicació del nostre banc o a qualsevol altra aplicació de pagaments que podem fer servir per a fer compres per internet.
• Fes servir una xarxa privada virtual (VPN). Moltes d’aquestes aplicacions de VPN són gratuïtes i ofereixen una connexió virtual xifrada entre tots dos punts d’intercanvi de dades que impedirà l’accés als ciberdelinqüents o, si més no, dificultarà la seva tasca.
• Fixa’t en els certificats SSL. SSL és una tecnologia estandarditzada que permet xifrar el trànsit de dades entre dos servidors web, protegint així la connexió. Si surten les lletres “HTTPS” al principi de la direcció (URL) d’un lloc web, aquest lloc està protegit per un certificat SSL. Per tant, activa l’opció de fer servir sempre HTTPS en els llocs web que visitis amb freqüència, o que requereixin les teves dades personals.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La computació quàntica ja no és ciència-ficció. Les grans potències tecnològiques hi estan invertint milers de milions perquè saben que pot transformar l’economia global. Des de la seguretat bancària fins a la logística, la intel·ligència artificial o el control monetari, els ordinadors quàntics prometen resoldre en minuts problemes que avui requeririen dècades. Però, qui controlarà aquesta potència?

Durant dècades, els ordinadors tradicionals han funcionat amb una mateixa lògica: el sistema binari. Tot es redueix a bits, que poden ser 0 o 1. Aquesta arquitectura ha permès construir des dels primers ordinadors fins als actuals sistemes d’intel·ligència artificial, però també té límits evidents.

Alguns problemes matemàtics són tan complexos que, fins i tot amb els ordinadors més potents del món, trigarien dècades o segles a resoldre’s. Aquí entra en joc la computació quàntica, que no treballa amb bits, sinó amb qubits. Aquests poden existir en dos estats alhora gràcies a la superposició quàntica: com una moneda girant a l’aire, que no és cara ni creu, sinó totes dues coses simultàniament.

Aquesta propietat permet als ordinadors quàntics explorar certs càlculs en paral·lel d’una manera impossible per a un ordinador clàssic. La conseqüència és enorme: problemes que avui considerem “impossibles” podrien resoldre’s en minuts. I això no és només una revolució tecnològica. És un canvi de paradigma econòmic.

La gran amenaça per al sistema financer

La primera gran víctima potencial de la computació quàntica podria ser la seguretat digital. El sistema financer global es basa en la criptografia: bancs, targetes de crèdit, transferències internacionals, signatures digitals o criptomonedes depenen de sistemes matemàtics que avui són pràcticament impossibles de trencar perquè requeririen desenes d’anys de càlcul computacional.

Però un ordinador quàntic prou avançat podria reduir aquest temps a minuts. Això significa que gran part de la infraestructura financera mundial podria quedar obsoleta. El que avui protegeix comptes bancaris, dades personals o reserves estatals podria deixar de ser segur. És precisament aquesta capacitat la que està desencadenant una nova cursa tecnològica global comparable a la carrera nuclear del segle XX.

Els Estats Units, la Xina i la Unió Europea competeixen per liderar una tecnologia que no només transformarà l’economia, sinó també la geopolítica mundial. La computació quàntica podria alterar l’equilibri de poder global de la mateixa manera que ho van fer internet, el petroli o la bomba atòmica. Qui lideri la quàntica tindrà un avantatge decisiu en l’economia del futur.

La computació quàntica no només afecta la seguretat financera. També pot revolucionar la productivitat global: optimitzar xarxes logístiques, reduir costos energètics, accelerar el desenvolupament farmacèutic i transformar els mercats financers. Els grans fons d’inversió podrien analitzar milions d’escenaris simultàniament, les asseguradores calcular riscos amb una precisió mai vista i els bancs centrals modelitzar crisis gairebé en temps real. El risc és evident: que aquesta tecnologia amplifiqui encara més les desigualtats econòmiques globals.

Europa vol evitar quedar enrere

Durant anys, Europa ha exportat talent tecnològic mentre els grans gegants digitals naixien als Estats Units o a la Xina. Però en computació quàntica la situació és diferent. La Comissió Europea ha incrementat les inversions en recerca quàntica amb programes com el “Quantum Flagship”, destinat a impulsar empreses, universitats i centres d’investigació europeus. L’objectiu és clar: evitar una dependència tecnològica absoluta de les grans potències. I no és només una qüestió econòmica, sinó també de sobirania.

En un món cada vegada més digitalitzat, qui controla la infraestructura tecnològica controla també la informació, les finances i bona part de la capacitat política. Ja ho hem vist amb el domini del dòlar i dels sistemes de pagament globals. La computació quàntica podria crear una nova dependència encara més profunda. I quan es combini amb la intel·ligència artificial, el canvi podria accelerar-se exponencialment: des de la medicina personalitzada fins a la predicció financera, la creació de nous materials o el desenvolupament d’armes autònomes. El debat ja no és si aquesta revolució arribarà, sinó qui la controlarà.

El risc d’un nou capitalisme extractiu digital

Cada gran revolució tecnològica ha vingut acompanyada d’una concentració de poder econòmic. Va passar amb la revolució industrial, va passar amb internet i podria tornar a passar amb la computació quàntica. Les grans corporacions tecnològiques ja acumulen dades, capacitat computacional i recursos financers a una escala mai vista.

La computació quàntica podria reforçar encara més aquesta hegemonia. És un escenari que encaixa amb la lògica del capitalisme extractiu modern: controlar la infraestructura per controlar l’economia. En aquest context, la tecnologia deixa de ser una eina neutral i es converteix en una eina de poder.

La història econòmica ens ensenya que cada gran canvi tecnològic redefineix els centres de poder mundials. La màquina de vapor va impulsar l’Imperi Britànic, el petroli va consolidar els Estats Units i internet va crear els gegants tecnològics actuals. La computació quàntica podria determinar qui liderarà l’economia global durant les pròximes dècades, perquè qui domini aquesta tecnologia no només tindrà avantatge econòmic, sinó també geopolític.

Un futur que ja ha començat

Encara som als inicis d’aquesta revolució. Els ordinadors quàntics actuals continuen tenint limitacions importants: els errors computacionals són elevats i la seva estabilitat és extremadament delicada. Però el desenvolupament avança ràpid, molt més del que la majoria de la societat percep.

Com va passar amb internet als anys noranta, molta gent encara veu la computació quàntica com una tecnologia llunyana. Però les grans empreses i els governs ja competeixen per dominar-la. Això significa que el futur econòmic del món podria començar a decidir-se ara mateix, dins de laboratoris que la majoria de ciutadans ni tan sols coneix.

Per això és fonamental entendre què està en joc. La computació quàntica no és només tecnologia: és economia, poder i sobirania. I per a la comunitat 11Onze, comprendre aquests canvis és una manera de protegir-nos, anticipar riscos i prendre millors decisions. Perquè el futur no l’escriuen només els qui dominen la tecnologia, sinó també els qui tenen el coneixement per no quedar-ne sotmesos.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució

La intel·ligència artificial (IA) està transformant el món a una velocitat vertiginosa. Empreses, governs i inversors competeixen per posicionar-se en el que sembla el nou motor del creixement global. Però darrere l’eufòria tecnològica, sorgeixen dubtes incòmodes: estem davant d’una revolució estructural o d’una nova bombolla financera? I, sobretot, quin risc representa per als inversors i per al sistema econòmic en el seu conjunt?

La història econòmica és clara. Cada gran innovació ha anat acompanyada d’un cicle similar: entusiasme, inversió massiva, sobrevaloració… i correcció. Va passar amb el ferrocarril al segle XIX, amb les empreses tecnològiques durant la bombolla “puntcom” del 2000 i, més recentment, amb sectors com el de les energies fòssils, on alguns analistes ja alertaven d’una sobrevaloració estructural dels actius. La IA no sembla una excepció.

Segons dades de mercat, les grans tecnològiques han concentrat una part significativa de les pujades borsàries dels últims anys. Empreses amb valoracions multimilionàries que, en molts casos, encara no han demostrat models de negoci rendibles associats a la IA. La pregunta és inevitable: estem pagant pel futur… o inflant-lo?

La narrativa que ho justifica tot

Cada bombolla necessita un relat. I la IA en té un de molt potent. Automatització massiva, augment exponencial de la productivitat, substitució de llocs de treball i nous models econòmics dibuixen un futur disruptiu que sembla justificar qualsevol valoració. Però el problema no és la tecnologia, sinó la seva traducció en expectatives financeres.

Moltes empreses incorporen la paraula “IA” al seu discurs per atraure capital, tal com ja va passar amb “blockchain” o “cripto” fa uns anys. El resultat és una distorsió del mercat, on el valor percebut supera —i sovint molt— el valor real. Aquest fenomen encaixa amb una dinàmica més profunda del sistema econòmic actual, on la proximitat entre poder financer, polític i empresarial pot amplificar tendències especulatives i afavorir determinats actors.

El veritable problema no és que hi hagi una bombolla, sinó que aquesta pugui afectar tot el sistema. Quan grans fons d’inversió, bancs i institucions concentren capital en un mateix sector, el risc deixa de ser individual i esdevé sistèmic. Ja ho vam veure el 2008 amb les hipoteques subprime o amb la possible bombolla del carboni, i amb la IA el patró es podria repetir: concentració d’inversió, dependència de narratives, infraestructures costoses i un possible efecte dominó que, en cas de correcció, podria impactar els mercats financers globals.

L’economia real vs. l’economia especulativa

Hi ha una desconnexió creixent entre l’economia real i els mercats financers. Mentre els salaris lluiten per mantenir el poder adquisitiu i el cost de la vida augmenta, els mercats poden experimentar pujades espectaculars basades en expectatives futures. Aquesta divergència està configurant una economia dual cada cop més evident.

D’una banda, trobem una economia real marcada per la inflació, els impostos elevats i la pèrdua de poder adquisitiu. De l’altra, una economia financera impulsada per narratives i excés de liquiditat, on la IA s’està convertint en un dels principals motors. Però quan la distància entre ambdues és massa gran, la història ens ensenya que l’ajust acaba arribant.

Això no vol dir que la IA no sigui una oportunitat. Ho és, i molt gran. Però cal diferenciar entre tecnologia i inversió: que una innovació transformi el món no implica que totes les empreses vinculades siguin bones apostes. En moments d’eufòria, la gestió del risc esdevé clau: diversificar, entendre els actius i evitar seguir la massa són principis bàsics per protegir el patrimoni, especialment quan els creixements semblen desconnectats dels fonaments.

En aquest context, el paper dels bancs centrals és determinant. Durant anys han injectat grans quantitats de liquiditat, alimentant la inversió en actius de risc i sectors emergents com la IA. Però quan les condicions canvien —amb pujades de tipus d’interès o restriccions monetàries— aquestes inversions poden desinflar-se ràpidament. El que avui sembla una aposta segura, demà pot revelar-se com un actiu clarament sobrevalorat.

Revolució sí, però no a qualsevol preu

La intel·ligència artificial és, sens dubte, una revolució tecnològica. Però això no la fa immune a les dinàmiques clàssiques dels mercats. Confondre innovació amb valor segur és un error recurrent, i sovint costós. La clau no és evitar la IA, sinó entendre-la, analitzar-la i, sobretot, no deixar-se portar per la narrativa dominant.

La història no es repeteix exactament, però rima. I avui, la rima sona familiar. Quan tothom parla del mateix actiu, quan les valoracions es disparen i el relat supera les dades, és moment de prudència. La IA pot ser el futur, però també pot ser la pròxima correcció. La diferència entre guanyar i perdre no estarà en detectar la tecnologia, sinó en entendre el moment. En un entorn cada cop més complex, entendre les dinàmiques del sistema financer és clau per protegir els estalvis i prendre decisions amb criteri. 

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució

La Reserva Federal dels Estats Units llançarà aquest estiu un sistema de pagaments en temps real pensat per agilitzar les transaccions entre comptes bancaris. Aquest avenç és vist per alguns crítics com un nou pas cap a un dòlar digital per a contrarestar les criptomonedes i eliminar els diners en efectiu.

En un món cada vegada més digital i interconnectat, els sistemes de pagament estan evolucionant per adaptar-se a les necessitats d’empreses i consumidors que demanen tenir accés a serveis de pagament ràpids per a fer gestions de manera més eficaç i poder controlar millor la seva tresoreria. El sector privat ha estat la punta de llança d’aquesta evolució, però els governs també hi volen prendre partit.

Per a satisfer aquestes necessitats, la Reserva Federal dels Estats Units té previst introduir el juliol d’aquest any un nou sistema de pagaments conegut com el FedNow. Aquesta nova plataforma de pagaments instantanis està dissenyada per a fer possibles pagaments segurs i eficients en temps real, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

Això suposa un gran avantatge per a empreses i consumidors, ja que no hauran de dependre dels terminis de processament tradicionals, que ara poden ser de diversos dies hàbils. El nou sistema permetrà que els fons es transfereixin immediatament entre els comptes bancaris participants, i en tractar-se d’una organització governamental sense ànim de lucre podrà oferir preus més competitius.

Per altra banda, l’adopció del FedNow pels bancs, les empreses i les principals institucions financeres dels Estats Units podria provocar que altres entitats estrangeres es veiessin forçades a utilitzar el servei. Això és significatiu perquè podria ajudar al dòlar, també en format digital, a perpetuar el seu regnat en les transaccions transfrontereres internacionals. Aquest escenari no es pot descartar enfront de la creixent desdolarització i l’anunci del llançament d’una nova moneda per part del grup dels BRICS.

Un nou sistema de pagaments relacionat amb el dòlar digital?

Paral·lelament al llançament del FedNow, la Reserva Federal està estudiant la possibilitat d’introduir el dòlar digital. Com ja han fet altres països, es tractaria de posar en circulació una moneda digital vinculada al banc central (CBDC). Aquesta proposta ha generat crítiques pel fet que podria afectar les llibertats fonamentals de la ciutadania, augmentant la capacitat dels governs per rastrejar i controlar a la població.

En aquest sentit, el governador de l’estat de Florida Ron DeSantis i el candidat presidencial Robert Kennedy Jr, qüestionen els motius que hi ha al darrere de la possible introducció del dòlar digital i del nou sistema de pagaments de la FedNow. Concretament, Robert Kennedy Jr va manifestar que l’emissió d’un dòlar digital servirà com un mecanisme per a controlar als ciutadans estatunidencs, igual que el sistema de pagaments FedNow, afirmant que “la distinció entre el FedNow i una CBDC és important des d’un punt de vista tècnic, però no des del punt de vista de les llibertats civils”.

Arran d’aquestes declaracions que pretenen vincular les dues propostes, s’ha deslligat la polèmica en xarxes socials, en les quals circulen continguts que afirmen que la Reserva Federal llançarà aquest juliol una moneda digital de banc central anomenada FedNow, que donarà més poder al Govern per ratificar l’esclavitud financera i la tirania política.

Una desinformació que s’ha viralitzat fins al punt que la Reserva Federal ha vist necessari desmentir-la oficialment, apuntant que “FedNow no està relacionat amb una moneda digital. FedNow és un servei de pagaments que la Reserva Federal posa a la disposició de bancs i cooperatives de crèdit per a transferir fons. El servei FedNow no és una forma de moneda ni un pas cap a l’eliminació de cap manera de pagament, inclòs l’efectiu.”

A banda d’això, Jerome Powell i Lael Brainard, president i exvicepresidenta de la Reserva Federal, assenyalaven que encara podrien faltar anys per a veure un dòlar digital convertir-se en realitat, però que el FedNow es podria perfilar com a una millor alternativa a una CBDC. Sigui com sigui, la controvèrsia està servida, i és probable que impulsi encara més l’argument a favor de les criptomonedes, com a monedes digitals descentralitzades que poden servir com a una defensa contra les CBDC o altres alternatives monetàries recolzades per l’Estat.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

En els últims anys s’ha estès el mite que la nostra mala gestió del correu electrònic és summament nociva per al medi ambient. Les últimes recerques relativitzen el seu impacte i apunten a altres hàbits digitals com a responsables d’una part apreciable de l’escalfament global.

El llibre ‘How Bad Are Bananas? The Carbon Footprint of Everything’, publicat l’any 2010, ha popularitzat la idea que els correus electrònics provoquen una gran petjada de carboni. El seu autor estimava que cada missatge, encara que només sigui per a respondre «gràcies», genera un mínim de 0,3 grams de CO₂ pel consum energètic associat als nostres dispositius i, sobretot, als grans centres de dades. I cal tenir en compte que cada dia s’envien entre 150.000 i 300.000 milions de correus electrònics en el món, tot i que la majoria són ‘spam’.

Algunes recerques recents relativitzen aquest suposat perjudici mediambiental dels nostres missatges. A part d’alliberar una mica d’espai en els servidors que els allotgen, no hi ha proves que es redueixi substancialment el consum energètic de la infraestructura digital si evitem els nostres correus prescindibles i esborrem els innecessaris.

Molt poques vegades encenem un mòbil o ordinador només per enviar un correu electrònic i tant els sistemes d’emmagatzematge com els de transmissió de dades funcionen sense descans, fins i tot quan no els utilitzem, per la qual cosa el consum d’energia es manté bastant estable.

Una perspectiva actualitzada

Amb les noves estimacions, es calcula que escalfar aigua en una tetera requereix més electricitat que l’enviament i magatzematge de mil correus electrònics. I eliminar aquest miler de missatges de la nostra safata tindria un benefici de carboni d’uns cinc grams de CO₂, el mínim que generaria el nostre ordinador en mitja hora si el mantenim encès per esborrar-los. Tot i que costi assimilar-ho, esborrar manualment els correus electrònics pot tenir un major impacte en les emissions de carboni que emmagatzemar-los.

En realitat, una primera mesura eficaç per limitar la petjada de carboni del correu electrònic és reduir en la mesura que sigui possible el nombre de dispositius electrònics que fem servir per gestionar-lo i conservar-los el temps més gran possible, ja que la seva fabricació genera una petjada de carboni important.

Però, sobretot, salvaguardar el medi ambient implica emprar dispositius que ofereixin una bona eficiència energètica i racionalitzar el temps en què els mantenim encesos: cal no oblidar que una part de l’electricitat amb la qual alimentem aquests dispositius té el seu origen en combustibles fòssils.

L’origen d’un trànsit excessiu

Òbviament, evitar correus innecessaris, escriure de manera concisa, incloure enllaços a arxius en lloc d’adjuntar-los, limitar el nombre de destinataris, buidar regularment la carpeta de ‘spam’ i donar-se de baixa de butlletins que realment no ens interessen són bones pràctiques que reduiran el trànsit d’Internet. Però, si realment volem contribuir amb els nostres hàbits digitals a la bona salut del planeta, hauríem de mirar més enllà del nostre correu electrònic.

Els intercanvis de correus només representen l’1% del trànsit d’Internet, la qual cosa és una minúcia si ho comparem amb els serveis de ‘streaming’ de vídeo, que ja suposen més del 80% del que transita per la xarxa. I això sí que suposa una quantitat apreciable de tones de CO₂.

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.

L’automatització, la intel·ligència artificial i la robòtica estan transformant la manera en què vivim i treballem. Aquests avenços tecnològics milloren la productivitat, però també plantegen reptes i preguntes sobre com afectaran els treballadors i a l’economia en general.

L’evolució de la durada de la jornada laboral ha mantingut una tendència decreixent en les últimes quatre dècades. Segons un informe publicat en el Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, la jornada laboral mitjana a l’Estat entre 1987 i 2019, s’ha reduït de 37 a 31,8 hores setmanals.

Aquest estudi analitza el conjunt de canvis estructurals de l’economia que han contribuït a la reducció de la jornada laboral i les perspectives que es mantingui aquesta tendència en un futur. Assenyala l’augment del pes del sector serveis, l’impuls a la parcialitat laboral i el progrés de la tecnologia com a principals factors contribuents al descens de la jornada laboral mitjana.

Els avanços tecnològics en automatització, robòtica i digitalització de la informació i la comunicació, han modificat la naturalesa de moltes tasques laborals i possibilitat una reducció de la càrrega de treball sense disminuir la productivitat. Una reducció de la jornada laboral que facilita la conciliació entre la vida laboral i personal, redueix l’estrès i millora de la salut i el benestar dels treballadors.

Tanmateix, tot i que és cert que la tecnologia comporta beneficis personals i contribueix a augmentar la productivitat i l’eficiència a les empreses, també pot tenir un impacte negatiu en els treballadors en reemplaçar algunes feines amb l’automatització o reduir les hores de treball disponibles.

Invertir en educació i formació

L’informe assenyala que la inversió en capital humà i la innovació són factors clau en la millora de la productivitat. És a dir, les regions que inverteixen en educació i formació tenen una força laboral més preparada per l’adopció de noves tecnologies i per aprofitar les oportunitats d’aquesta revolució ocupacional.

Segons l’estudi de Randstad, ‘Flexibility at work: abrazando el cambio’, a l’Estat espanyol el 52% dels llocs de treball actuals corre el risc d’automatitzar-se, parcialment o totalment, en la pròxima dècada. Així i tot, cal tenir en compte que quan parlem de pèrdua de llocs de treball, són les tasques que requereixen menys competències, i no les professions en si mateixes, les que la tecnologia està automatitzant. 

En un context de crisi econòmica i davant de la incapacitat de moltes empreses per augmentar els salaris significativament, la reducció d’hores de feina, tot mantenint els salaris i la productivitat, pot ser un factor determinant a l’hora de captar talent. En tot cas, el procés d’adaptació per part de la societat a aquesta nova realitat laboral requerirà la col·laboració del teixit empresarial i l’administració pública perquè ningú es quedi enrere.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Europa podria tornar a parlar de racionament d’aliments. No és un titular alarmista: és una advertència directa del cor del sistema financer. La pregunta no és només si passarà, sinó què implica realment aquest escenari. Sobretot, què diu sobre la fragilitat del model econòmic actual i la nostra dependència de factors que no controlem. I, encara més important, quines conseqüències pot tenir en la vida quotidiana de milions de ciutadans europeus.

Quan Christine Lagarde parla, els mercats escolten. Però aquesta vegada el missatge va més enllà de la política monetària. La presidenta del Banc Central Europeu ha obert la porta a mesures extremes com el racionament d’aliments si les tensions geopolítiques i energètiques es mantenen. No és l’escenari central, però tampoc es pot descartar en un context cada cop més volàtil.

Per entendre l’abast de l’advertència cal mirar el context global: una economia encara tocada per la pandèmia, tensionada per la guerra d’Ucraïna i sotmesa a una inflació persistent. Ara, el focus es desplaça cap a l’Orient Mitjà i a punts crítics com l’estret d’Ormuz. Si aquesta via clau es veu interrompuda, el món podria perdre fins a un 13% del subministrament diari de petroli, amb un impacte que aniria molt més enllà del combustible i acabaria afectant tota la cadena econòmica.

Energia, escassetat i control: el retorn d’un vell fantasma

L’energia és el sistema circulatori de l’economia. Quan falla, tot es veu afectat. No és només una qüestió de carburant o electricitat: és l’arrel de tota activitat productiva. Quan el cost energètic puja, s’encareix tot el que depèn d’ell, des de la indústria fins als serveis més bàsics.

Fertilitzants més cars. Transport més car. Producció més cara. El resultat és inevitable: aliments més cars. Ja ho hem viscut recentment. Després de la COVID i la guerra d’Ucraïna, el cost de la vida es va disparar mentre els salaris quedaven enrere, provocant una pèrdua sostinguda de poder adquisitiu. I això en un escenari sense disrupcions extremes de subministrament.

El problema és que aquest cop podria anar més enllà. No parlem només d’inflació, sinó de possibles interrupcions físiques en les cadenes de subministrament. Quan no hi ha prou recursos per a tothom, la lògica del mercat deixa pas a la gestió política de l’escassetat. I és en aquest punt quan el racionament deixa de ser un record del passat per convertir-se en una opció real.

CBDC: la peça que encaixa massa bé

En paral·lel a aquests advertiments, els bancs centrals acceleren el desplegament de les monedes digitals (CBDC). Sobre el paper, es presenten com una evolució natural del sistema financer: més eficients, més ràpides i amb menys costos de transacció. Una adaptació lògica a una economia cada cop més digitalitzada.  

Però aquesta innovació incorpora un element diferencial que no es pot ignorar: el control. Tal com s’ha analitzat a 11Onze en foces articles, les CBDC permeten una traçabilitat total de les transaccions i obren la porta a mecanismes de supervisió directa sobre els ciutadans. No és només una nova forma de pagar, sinó una eina que podria redefinir la relació entre l’Estat i els diners.

A diferència de l’efectiu, aquestes monedes podrien:

• Limitar què pots comprar
• Determinar on pots gastar
• Imposar dates de caducitat als diners
• Aplicar tipus d’interès negatius de forma directa
• Bloquejar comptes en temps real

És a dir, un sistema en què la política econòmica deixa de ser una eina indirecta i passa a actuar en temps real sobre la ciutadania. Les decisions ja no es limiten a tipus d’interès o impostos, sinó que poden afectar directament com, quan i en què es poden utilitzar els diners. Un canvi de paradigma que transforma la gestió econòmica en un mecanisme de control immediat.

Crisi i control: la lògica del sistema

Aquesta combinació —crisi sistèmica i augment del control— no és nova. El model econòmic actual s’ha anat construint, en gran part, a partir de grans xocs: guerres, crisis financeres o emergències globals. Són moments excepcionals que permeten aplicar mesures que, en condicions normals, generarien un fort rebuig social .

És el que alguns economistes -com ara Noemi klein- defineixen com la “doctrina del xoc”. Quan la por i la incertesa dominen, el marge de maniobra dels governs s’amplia. La ciutadania, buscant estabilitat, accepta canvis profunds que transformen les regles del joc econòmic i social.

En paral·lel, la pressió sobre les classes mitjanes no deixa de créixer. La inflació no només encareix el cost de la vida, sinó que també incrementa la recaptació fiscal de manera silenciosa, fent que els ciutadans paguin més sense que hi hagi una pujada explícita d’impostos. El resultat és un escenari delicat: menys poder adquisitiu, més càrrega fiscal i una dependència creixent de subsidis públics que, en un entorn de moneda digital programable, podrien acabar condicionant també com i en què es poden gastar.

I mentre tot això passa… l’or torna al centre

En un context d’incertesa creixent, els bancs centrals reforcen les seves reserves amb aquest metall preciós, recuperant un patró de comportament que s’ha repetit al llarg de la història . No és una decisió casual, sinó una resposta a la desconfiança envers un sistema cada cop més tensionat.

L’or no depèn de cap govern, no es pot crear del no-res ni manipular amb facilitat. És tangible, limitat i universalment acceptat. En aquest sentit, representa gairebé l’antítesi de les monedes digitals emeses pels bancs centrals. Per això, mentre els diners es digitalitzen, creix també l’interès pels actius físics. Al final, tot es redueix a una qüestió de confiança.

Però el debat de fons no és tecnològic, sinó polític i social. La pregunta incòmoda és inevitable: quin preu estem disposats a pagar per l’estabilitat? Si les crisis energètiques i alimentàries es consoliden, les mesures excepcionals poden deixar de ser temporals. I allò que avui es presenta com una solució d’emergència pot acabar definint les regles del joc a llarg termini.

Tenim tots els ingredients d’una tempesta perfecta: tensions geopolítiques, dependència energètica, inflació estructural, endeutament elevat i una digitalització accelerada del sistema monetari. Entendre aquest escenari no és alarmisme, sinó més aviat responsabilitat. El sistema està canviant ràpidament. I només qui entengui què està passant podrà protegir el seu patrimoni i la seva llibertat econòmica

Protegir els estalvis amb or físic ha estat una de les principals aportacions d’11Onze a la seva comunitat i, ara, s’amplia el ventall de productes. Per això, davant de la volatilitat, de l’encara alta inflació i de la crisi de confiança creixent en el sistema bancari, l’or torna a reforçar-se com a valor refugi. Descobreix l’Or Llavor a Preciosos 11Onze.

Segur que darrerament has sentit molt a parlar dels ‘tokens’, sobretot relacionats amb les criptomonedes, el ‘blockchain’ i el metavers. Però què són exactament? Per què serveixen? En el nostre dia a dia ja estem envoltats de ‘tokens’, tot i que no en som prou conscients. Ens en dona totes les pistes l’assistent executiva d’11Onze, Núria Rambla.

“Un ‘token’ és una fitxa, un símbol, un codi. Els ‘tokens’ són objectes similars a una moneda, però no de curs legal”, detalla Rambla. Això vol dir que només tenen valor dins el mercat on s’ha establert que es faran servir i únicament per a la finalitat per a la qual han estat creats. Ja fa molts anys que existeixen els ‘tokens’ i l’exemple més clar són les fitxes del casino o de les fires, aquestes monedes de plàstic que només serveixen per jugar a les escurabutxaques o al pòquer o per pujar al tren de la bruixa o als autos de xoc.

I què caracteritza els ‘tokens’? “No tenen valor, són emesos per institucions o companyies privades, estan fets amb materials de poc valor, tenen un sistema de control i són segurs i no es poden falsificar”, desgrana l’assistent executiva. Al món digital, els ‘tokens’ utilitzen la infraestructura de les criptomonedes, l’anomenat ‘blockchain’, per circular. Podríem dir, de fet, que una criptomoneda és un ‘token’, tot i que un ‘token’ no és ben bé una criptomoneda.

“Mentre que la criptomoneda té la seva cadena de ‘blockchain’, un ‘token’ sempre aprofita una cadena ja existent, motiu pel qual a les plataformes digitals els surt més econòmic”, argumenta Rambla.

Al món virtual, els ‘tokens’ tenen aplicacions infinites: poden servir com a codis de seguretat que es validen quan entrem en una web, com a punts bescanviables en els videojocs, com a milles recorregudes pels avions en les aerolínies… En el món de les finances, també es fan servir en les anomenades ‘tokenitzacions’, és a dir, per protegir les nostres dades quan fem pagaments en línia, mitjançant un codi que valida l’operació amb total seguretat. I pel que fa a les inversions, existeixen els ‘security tokens’, és a dir, títols d’inversió en ‘tokens’. Vols saber-ne més? Acaba de veure el vídeo de sota!

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Més enllà de la seva popularitat en el sector de la joieria i com a dipòsit de valor per als inversors i estalviadors, l’or és un metall preciós que gràcies a les seves propietats físiques té un ampli ventall d’aplicacions industrials que van des de l’electrònica a la medicina.

Al llarg de la història, l’or ha estat considerat com el dipòsit de valor per antonomàsia, la qual cosa l’ha convertit en un actiu essencial per les persones que volen protegir els seus estalvis i per als inversors que volen diversificar les seves carteres en moments d’incertesa econòmica.

El seu valor intrínsec és causat per la seva durabilitat i relativa escassetat. Però també per una gran demanda continuada en el temps que prové de diversos àmbits, des de bancs centrals i inversors privats, que acumulen lingots i monedes d’aquest metall preciós, fins al sector de la joieria. Així mateix, les seves propietats físiques li atorguen una gran versatilitat per ser utilitzat en diverses aplicacions industrials, com ara:  

• El sector de l’electrònica. L’or té una excel·lent qualitat com a conductor d’electricitat, així com molt bona resistència a la corrosió i a l’oxidació. Això fa que sigui un metall ideal per ser utilitzat en components electrònics, com ara els connectors, xips i circuits integrats que podem trobar en ordinadors i telèfons mòbils. Es calcula que unes 300 tones d’or a l’any s’utilitzen en components electrònics i que el 7% de l’or mundial es troba en aquest tipus de dispositius.
• El sector de l’automoció. A part de ser utilitzat en components electrònics, la indústria automobilística s’aprofita de l’excel·lent qualitat de l’or com a aïllament tèrmic per a evitar que les altes temperatures puguin danyar la mecànica dels monoplaces de F1 i de superesportius de marques com McLaren i Koenigsegg.
• El sector de la indústria aeroespacial. De la mateixa manera que és apreciat en l’automoció per la seva protecció tèrmica i, més enllà del seu ús en components electrònics, la indústria aeroespacial utilitza el pa d’or per a recobrir parts de motors d’avions, satèl·lits i càpsules espacials per protegir-los contra les temperatures extremes i la radiació. Així mateix, l’or es fa servir com a un component del revestiment dels parabrises dels avions que ajuda a reflectir la radiació infraroja.
• El sector de la medicina. Gràcies al fet que no és reactiu ni tòxic, l’or s’utilitza en pròtesis i dispositius mèdics implantables, com ara marcapassos. Per altra banda, les nanopartícules d’or es fan servir en la biomedicina en tècniques de diagnòstic per a la detecció de cèl·lules canceroses. Així com pel tractament de l’artritis reumatoide i el dolor muscular.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Pagaments instantanis, apps bancàries, diners digitals. Tot sembla còmode. Però darrere la tecnologia financera hi ha decisions polítiques i de poder.

La tecnologia financera s’ha integrat a la vida quotidiana amb una rapidesa sorprenent. Paguem amb el mòbil, enviem diners en segons, contractem serveis financers amb dos clics. Tot és més àgil, més eficient, més “user-friendly”. Però aquesta comoditat té un revers que sovint passa desapercebut: la tecnologia financera no és neutra. Mai no ho ha estat.

Cada infraestructura digital incorpora una visió del món. I, en el cas dels diners, aquesta visió té conseqüències profundes sobre la llibertat econòmica, la privacitat i el poder de decisió dels ciutadans.

La fi dels diners anònims

Durant segles, els diners en efectiu han permès una cosa fonamental: anonimat. Comprar, vendre o estalviar sense deixar rastre. No com un privilegi criminal, sinó com una expressió bàsica de llibertat individual.

La digitalització total del sistema financer canvia radicalment aquest paradigma. Pagaments electrònics, targetes, apps bancàries i projectes de moneda digital impliquen traçabilitat absoluta. Cada transacció queda registrada. Qui paga, quant, on i quan.

El que sovint es presenta com a eficiència i lluita contra el frau també obre la porta a un nivell de control inèdit. No només per part de les entitats financeres, sinó també dels estats. En aquest context, iniciatives com les monedes digitals de banc central —impulsades, entre d’altres, pel Banc Central Europeu— generen un debat legítim: fins on arriba la comoditat i on comença la vigilància?

Eliminar l’efectiu no és només un canvi tecnològic. És un canvi de contracte social.

Quan cada gest deixa empremta

En un sistema completament digitalitzat, els diners deixen de ser només un mitjà d’intercanvi, per convertir-se en dades… i les dades tenen valor.

Hàbits de consum, freqüència de pagaments, tipus de comerços, localització geogràfica. Tot pot ser analitzat, creuat i explotat. No necessàriament amb males intencions, però sí amb incentius clars: control de risc, segmentació de clients, optimització de beneficis.

El problema no és només qui recull aquestes dades, sinó qui decideix com s’utilitzen. I aquí el ciutadà sovint queda en una posició passiva, amb poc marge de maniobra i escassa capacitat de supervisió.

Algoritmes que decideixen per tu

Crèdit concedit o denegat. Límits de despesa. Primes d’assegurança. Condicions de finançament. Cada cop més decisions financeres passen per sistemes automatitzats.

Aquests algoritmes no són objectius per definició. Són models dissenyats per humans, entrenats amb dades històriques i orientats a maximitzar determinats resultats. Sovint, l’eficiència i la reducció del risc per a l’entitat, no necessàriament el benestar del client.

El problema és l’opacitat. Quan una decisió la pren una persona, es pot preguntar, negociar o recórrer. Quan la pren un algoritme, la resposta acostuma a ser un “no compleix els criteris”. Sense explicacions clares. Sense context. Sense dret real a rèplica.

Això genera una nova asimetria de poder: sistemes que decideixen sobre la vida econòmica de les persones sense que aquestes entenguin com ni per què.

Automatització i dependència

La tecnologia financera promet autonomia, però pot generar dependència. Dependència de plataformes, d’infraestructures privades i de criteris que no controlem.

Quan tot passa per apps i sistemes digitals, quedar-ne exclòs —per edat, coneixement, recursos o decisió personal— implica una marginació real. L’accés als diners deixa de ser universal per convertir-se en condicional.

A més, la concentració tecnològica en poques mans reforça dinàmiques de poder difícils de revertir. El sistema es torna eficient, sí. Però també més fràgil i menys plural.

Tecnologia sí, però amb esperit crític

La tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa. Depèn de qui la dissenya, amb quins incentius i sota quines regles. Acceptar-la acríticament és tan ingenu com rebutjar-la en bloc.

El repte no és frenar la innovació, sinó que governar-la. Garantir que la digitalització financera respecti drets fonamentals com la privacitat, la llibertat de decisió i l’accés universal. Cal assegurar que la tecnologia estigui al servei de la ciutadania, i no només del sistema financer o del control institucional.

Això exigeix regulació, transparència i, sobretot, ciutadans informats. Sense coneixement, no hi ha capacitat de triar. I sense capacitat de triar, la llibertat es dilueix.

El coneixement com a defensa

Entendre com funcionen els sistemes financers digitals no és una qüestió tècnica reservada a experts. És una eina de sobirania personal. Saber què implica pagar sense efectiu. Comprendre com es prenen les decisions automatitzades. Qüestionar quines dades cedim i a canvi de què. Tot això forma part d’una nova alfabetització imprescindible.

En un món on els diners són cada cop més digitals, la ignorància ja no és neutral. Juga en contra. Entendre la tecnologia financera és essencial per preservar la llibertat econòmica.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!