Euro digital i privacitat: què diu la UE?

Brussel·les proposa els pilars legals per garantir l’acceptació de l’euro digital i la seva coexistència amb els diners en efectiu. Els bancs comercials seran els encarregats de distribuir i limitar les quantitats d’aquesta divisa digital. Però respectaran la privacitat i l’anonimat dels ciutadans?

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu han presentat un paquet de propostes legislatives per convèncer al Parlament Europeu i al Consell de la UE de donar suport al llançament de l’euro digital. Les autoritats europees justifiquen la necessitat d’una CBDC  perquè cada vegada hi ha més ciutadans -un 55% segons les seves enquestes- que prefereixen pagar a través de mètodes electrònics.

Es tracta d’un conjunt de mesures que busquen oferir un mètode de pagament alternatiu i complementari als diners en efectiu per als ciutadans i les empreses. El Banc Central Europeu decidiria qui podrà fer servir l’euro digital, com es farà servir internacionalment, i els bancs comercials s’encarregarien de distribuir i limitar les quantitats d’aquesta nova divisa digital. 

Per una banda, es vol garantir que els euros en efectiu continuïn sent accessibles i àmpliament acceptats per totes les persones i negocis de tota la zona euro i, per l’altra, s’estableix el marc legal per a un possible euro digital com a complement dels bitllets i monedes en euros, que serà d’acceptació obligatòria en els comerços de l’eurozona, “excepte entre comerciants molt petits que optin per no acceptar pagaments digitals”.

Tranquil·litzar als bancs i als ciutadans

Segons les autoritats europees, les propostes presentades permetrien als ciutadans emmagatzemar fins a 3.000 euros digitals en moneders segurs que garantiran la privacitat. “Tenir un moneder digital en euros recarregat en el telèfon -o un altre dispositiu- serà el mateix que tenir monedes i bitllets en la butxaca. Podràs pagar amb la mateixa facilitat. Ni tan sols serà necessari tenir connexió a Internet“, apuntava durant la roda de premsa Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu de la Comissió, però afegia que “la quantitat estaria subjecta a un límit màxim com a manera de protegir l’estabilitat financera i evitar sortides substancials de diners dels bancs”.

En aquest context, la protecció de la privacitat és una de les qüestions que més preocupen a l’Eurocambra, a les associacions de consumidors i als ciutadans que van deixar comentaris durant el període de consulta pública del projecte. El vicepresident de la Comissió afirma que no hem de patir per la nostra privacitat i protecció de dades que “les dades personals estarien totalment protegides. Els bancs, ni tan sols el BCE, no veurien ni podrien rastrejar les dades o detalls personals de la gent. Els pagaments sense connexió oferirien un nivell de privacitat similar al que ofereix avui els diners en efectiu”.

Això, però, és un punt contenciós entre els proponents i crítics d’aquestes mesures legislatives. Mentre que possibilitar pagaments fora de línia per a petits imports, en els quals no quedin registrats les dades del pagador i el beneficiari, pot garantir un cert nivell de privacitat, la tecnologia permet reconstruir aquestes transaccions si les autoritats pertinents ho requereixen. 

De la mateixa manera, no es pot garantir l’anonimat que ofereixen les transaccions en efectiu. Com admetia Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, “L’anonimat total -com el que ofereix els diners en efectiu- no sembla una opció viable. Contravindria altres objectius de política pública, com garantir el compliment de les normes contra el blanqueig de capitals i lluitar contra el finançament del terrorisme. I també faria pràcticament impossible limitar l’ús de l’euro digital com a vehicle d’inversió”.

Centralització vs. descentralització

Tot i que l’euro digital podria ajudar a reduir l’economia submergida i el risc de frau gràcies a la completa traçabilitat sobre la major part de les transaccions, els governs tindrien un control sobre els nostres diners sense precedents. La qual cosa els permetria saber exactament com els gastem i els atorgaria la capacitat de parar pagaments o confiscar-los, com va passar amb les protestes dels camioners contra el govern canadenc. 

En aquest context, les criptomonedes ofereixen una alternativa a la banca centralitzada controlada per l’Estat, democratitzant la creació de moneda mentre dilueixen el monopoli bancari tradicional. A més, en termes pràctics, la introducció de les CBDC no acaba de ser entesa del tot per una ciutadania que, de fet, ja fa transaccions digitals bancàries i en el comerç diàriament a través dels mètodes de pagament existents.

I és precisament en aquest punt, on la suposada necessitat d’introduir un nou mètode de pagament, o encara més important, on els conceptes de privacitat, anonimat i llibertat que ara tenim amb els diners físics i les criptodivises poden ser decisius en determinar si la proposta d’un euro digital no és res més que una solució a la recerca d’un problema -almenys pel que pertoca als interessos dels ciutadans- que està destinada al fracàs a no ser que sigui imposada per la força.

11Onze Recomana Bitvavo, les criptomonedes de manera fàcil, segura i a baix preu.

L’ecosistema startup de Catalunya, majoritàriament ubicat a l’àrea metropolitana de Barcelona, continua creixent i consolidant a la ciutat comtal com a un dels principals hubs tecnològics d’innovació i emprenedoria digital d’Europa.

El desenvolupament de l’ecosistema digital d’empreses emergents a Catalunya ha convertit a Barcelona en un centre tecnològic de primer ordre que atrau algunes de les principals empreses globals. La sinergia entre administració pública, universitats, institucions i emprenedors ha posicionat a la capital catalana com el principal clúster tecnològic del sud d’Europa.

L’últim informe sobre l’ecosistema d’empreses emergents a Catalunya fet per ACCIÓ identificava un total de 1.902 startups el 2021 – un creixement de l’11,4% respecte a l’any anterior – que facturen 1.710 milions d’euros i donen feina a 19.300 treballadors. Aquestes xifres confirmen la tendència a l’alça vista en els darrers anys d’un ecosistema digital que viu de la capacitat per atraure talent i inversors, i que el Govern aspira que arribi a les 4.000 empreses emergents ell 2030. 

La maduresa del sector tecnològic català es fa palès amb l’estudi recentment publicat per CaixaBank i l’IESE, confirmant el lideratge de Catalunya, que concentra el 18% de les startups de tot l’Estat, la majoria d’aquestes a les comarques del Barcelonès i el Vallès Occidental.

Un sector internacional i multicultural

Nombrosos estudis confirmen que la diversitat cultural té un impacte positiu en la innovació, per tant, no és d’estranyar que l’èxit de moltes startups estigui estretament lligat a la seva capacitat per atraure talent internacional on emprenedors i treballadors de diversos orígens treballen en equips petits impulsats per un mateix objectiu estratègic.

En aquest sentit, un 26% dels treballadors i un 17% dels fundadors de les startups en territori català són estrangers. Una tendència que es preveu anirà en augment tenint en compte que el 73% d’aquestes startups compten amb clients internacionals, representant gairebé la meitat de la seva facturació.

El suport a l’emprenedoria digital, la situació privilegiada de Barcelona, l’ecosistema tecnològic de Catalunya, i l’esperit emprenedor de la cultura catalana han facilitat que les empreses emergents cada dia guanyin més punts per apoderar-se d’una gran part del teixit empresarial del país, convertint a Barcelona en el segon hub de la Unió Europea preferit per crear-hi una startup.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

D’ençà que el 2021 la Comissió Europea demanés un estudi de viabilitat a propòsit de crear un registre patrimonial de tots els ciutadans, es repeteixen periòdicament els missatges alarmistes a la premsa alternativa i a les xarxes socials sobre la inevitable aplicació d’aquest registre d’actius per tenir un control absolut sobre la població. Quins són els fets, més enllà del sensacionalisme mediàtic?

En el context de la lluita contra el blanqueig de capitals i l’evasió fiscal, el juliol del 2021, la Comissió Europea va fer una licitació sobre un estudi de viabilitat per a un registre europeu centralitzat dels actius de tots els seus ciutadans.

Aquest projecte tenia com a finalitat analitzar la viabilitat d’establir un registre patrimonial que més tard es pogués debatre com a una futura iniciativa política. El seu objectiu era estudiar com recopilar i vincular la informació disponible de diverses fonts i estats membres sobre la propietat d’actius i analitzar el disseny, l’abast i els reptes d’aquest registre d’actius de la UE.

A més, la Comissió demanava que l’estudi tingués en compte “la possibilitat d’incloure en el registre, dades relatives a la propietat d’altres actius, com ara criptomonedes, obres d’art, béns immobles i or.” La intenció era obtenir una visió general dels possibles recursos que caldrien per portar a terme un registre d’aquest tipus, així com els reptes operatius i informàtics, i la viabilitat política i jurídica de la proposta.

La crida a la resistència civil

Tan aviat com es va fer pública la licitació van sorgir dures crítiques en contra de la proposta, argumentant que representava un perill per la llibertat i els drets civils de la ciutadania europea. Que aquestes noves mesures es prescriviren sense sentit ni comprensió i per pura cobdícia de poder de la casta política.

Aquest fet va esperonar una allau de preguntes al Parlament Europeu: Sobre quina base jurídica té previst la Comissió crear aquest registre central d’actius? Pot excloure la Comissió la possibilitat que en el futur s’introdueixin impostos addicionals sobre els ciutadans de la UE a través d’aquest registre? Es planteja la Comissió adaptar el registre a la legislació sobre protecció de dades?

Rolf von Hohenhau, president de l’Associació de Contribuents Europeus (TAE), avisava que “Si els ciutadans hi donen el seu suport, perdran tots els seus drets personals per una porta del darrere burocràtica. Amb el pretext d’impedir el blanqueig de diners, tots serem investigats.” I instigava a la població a “prendre els carrers com les armilles grogues a França.”

L’advocada holandesa Ellen Timmer feia una anàlisi de la iniciativa i apuntava que “No s’explica per què els registres d’actius en poder de les autoritats fiscals no són suficients i quin valor addicional cal esperar del nou registre d’actius.” Al mateix temps, les xarxes socials explotaven amb continguts que es feien virals alertant sobre el pla de la Comissió Europea.

Per altra banda, un portaveu de la Comissió afirmava que “L’estudi de viabilitat no és de cap manera indicatiu de cap pla per a establir un registre de la propietat a escala de la UE”, en declaracions a EURACTIV, afegint que aquest registre no figurava en el paquet de propostes legislatives de la Comissió per a lluitar contra el blanqueig de capitals.

Les sancions contra Rússia

El 17 de març de 2022, la Comissió Europea va posar en marxa la “Freeze and Seize Taskforce”, que ve a ser un grup operatiu per a facilitar la coordinació entre les autoritats dels estats membres a l’hora d’implementar les sancions contra els oligarques russos i bielorussos.

En aquest context, Theresa Neef, Gabriel Zucman i Thomas Piketty, de l’Observatori Fiscal de la UE i del Laboratori Mundial de Desigualtat, van presentar una proposta de Registre Europeu d’Actius que connectaria la informació sobre la propietat dels actius europeus a tota la UE. És a dir, donant suport al projecte de la Comissió Europea sota la justificació de reforçar les sancions contra Rússia.

Per altra banda, el partit dels Verds/Aliança Lliure Europea (Els Verds/ALE), es posicionava clarament a favor d’aquesta nova normativa: “Tots els països de la UE haurien de crear registres amb informació sobre la titularitat real que inclogui tots aquests tipus d’actius. Aquests registres haurien d’estar interconnectats i ser de lliure accés a través d’un punt d’accés únic europeu.”

Les conclusions de l’estudi

El març del 2024 es presentaven les conclusions de l’estudi sol·licitat per la Comissió Europea: “La creació de registres complets que denotin la propietat i el valor dels actius, que siguin exhaustius i complets, va resultar majoritàriament inviable des del punt de vista operatiu per a aquest grup d’actius.”

Prèviament, el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, ja havia aclarit que: “La Comissió Europea no té cap intenció d’establir una base de dades central sobre els actius dels ciutadans de la UE. És cert que actualment la Comissió està duent a terme un estudi a petició del Parlament Europeu amb vista a la practicitat de registrar patrimonis als estats membres de la UE. Aquest estudi general només mostra quins mecanismes hi ha en els 27 estats membres. La Comissió no està planificant cap activitat basada en els resultats d’aquest estudi.”

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Prop de 500 empreses treballen a Catalunya en l’àmbit de la ciberseguretat. Es tracta d’una indústria en expansió per l’augment de les amenaces digitals. Només en un any el nombre de ciberatacs a Catalunya ha augmentat més del 30% i al món aquest tipus d’incidents ha crescut un 50%.

Durant el 8 i el 9 de novembre de 2014 Catalunya va patir un dels deu atacs informàtics més intensos d’aquell any al món. L’objectiu era tombar la consulta del 9N. No ho va aconseguir. Les mesures de ciberseguretat van permetre que la pàgina oficial de la consulta, Participa2014.cat, resistís. En canvi, van caure diverses pàgines web i serveis de la Generalitat, com la recepta electrònica o el registre d’historials clínics. Segons va desvelar fa unes setmanes una investigació periodística internacional, l’encarregat d’orquestrar l’atac informàtic va ser un empresari israelià, que no ha revelat qui el va pagar.

Es calcula que la Generalitat va patir aquell any gairebé 150 milions de ciberatacs. Tot i la magnitud de la xifra, no és res comparat amb el volum d’atacs informàtics que es produeixen en l’actualitat. L’any 2022 es van detectar 1.700 milions, segons el Govern. Això suposa un increment del 75% respecte a l’any anterior i multiplica per més de deu els incidents de 2014.

Catalunya, ben posicionada

Afortunadament, el sector de la ciberseguretat gaudeix d’una bona salut al nostre país. Segons un informe d’Acció i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, hi ha 495 empreses que s’hi dediquen, amb una facturació de més de 1.000 milions d’euros i prop de 10.000 treballadors. El ritme de creixement en nombre de companyies, facturació i llocs de feina respecte a 2021 va ser de dos dígits.

Una dada significativa és que Catalunya va ser la tercera regió d’Europa occidental en captació d’inversió estrangera en l’àmbit de la ciberseguretat, amb 163 milions d’euros, només per darrere d’Irlanda i la regió de Brussel·les.

Tot i que el 85% de les companyies són pimes, més de la meitat (54%) superen el milió d’euros de facturació i el 29% són exportadores. Es tracta d’un sector amb una important concentració geogràfica, ja que vuit de cada deu empreses se situen en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un mercat global en expansió

Sense dubte, les creixents amenaces digitals a les quals s’exposen institucions, empreses i particulars esperonen l’expansió del sector de la ciberseguretat. La gran presència digital de les empreses, tant de cara a l’exterior com de portes endins en la gestió de dades i processos, les fa especialment vulnerables als ciberatacs, que poden tenir un considerable impacte negatiu en el compte de resultats.

Es calcula que el 71% dels ciberatacs realitzats l’any 2022 al món van tenir motivacions financeres i que el seu cost va ser d’uns 7.000 milions d’euros. Només el valor dels criptoactius robats supera els 3.000 milions d’euros. Per això no sorprèn que entre 2022 i 2027 s’esperi un ritme de creixement de la facturació mundial en ciberseguretat del 13,6% anual, fins a assolir gairebé els 300.000 milions d’euros.

A l’hora de protegir-nos, cal tenir molt present que el correu electrònic s’ha consolidat com el primer vector de distribució de ‘malware’ i s’utilitza en l’inici del 84% dels ciberatacs. A més, en el 74% dels incidents de ciberseguretat amb afectació a Catalunya l’any passat es van fer servir tècniques d’enginyeria social.

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Brussel·les vol assegurar la sobirania de la Unió Europea millorant l’autonomia, competitivitat i resiliència del seu sector industrial, per reduir la seva dependència en altres actors globals.

El sector industrial de la Unió Europea encara representa més del 20% de la seva economia, genera uns 35 milions de llocs de treball i equival al 80% de les exportacions de béns, tanmateix, està en perill de quedar-se a la cua del de les dues grans potències del món, la Xina i els Estats Units, que estan promovent processos de reindustrialització massius.

El desfalc de les cadenes de valor de proveïment de matèries primeres i semiconductors causat per la pandèmia i les sancions a Rússia van posar de manifest la necessitat de reflexionar sobre com impulsar polítiques de reindustrialització que garanteixin l’autonomia estratègica dels 27 estats membres.

Era evident que s’havia de reforçar la base estructural en sectors clau, com l’alta tecnologia de doble ús, el subministrament energètic, les matèries primeres, les terres rares i la indústria de defensa, mentre s’afavoria la transició energètica cap a un nou model econòmic menys dependent dels hidrocarburs.

Finançar la sobirania tecnològica i la transició energètica

En aquest context, es van llançar els fons Next Generation de la UE, un programa acordat com a resposta econòmica a la pandèmia de la Covid-19 i dotat amb 800.000 milions d’euros que s’havien de destinar a finançar les transicions digital i ecològica.

Ara bé, una gran part d’aquest finançament s’ha vist obstaculitzat per la burocràcia. Fins a desembre del 2023 només havien desemborsat al voltant del 30% de les subvencions i préstecs disponibles, segons dades de la UE. Aquesta pèssima gestió de les ajudes del programa, allunya la possibilitat d’una transformació del model econòmic que es pretenia canviar.

El mateix mes de desembre que els ministres de la UE es posaven d’acord en augmentar la producció de tecnologies verdes per mitjà del Reglament sobre la Indústria de Zero Emissions Netes. L’objectiu és cobrir el 40% de les necessitats de la UE en productes de tecnologies estratègiques, com els panells solars fotovoltaics o les turbines eòliques, per poder competir amb la Xina.

Així mateix, es posava en marxa la iniciativa de “Chips for Europe” amb l’objectiu d’impulsar la sobirania tecnològica del continent, garantint que Europa compleixi el seu objectiu de la dècada digital de duplicar la seva quota de mercat mundial en semiconductors fins al 20%. Un projecte que s’ha vist reforçat amb iniciatives estatals com els PERTE de l’Estat espanyol o les subvencions de més de 22.000 milions d’euros per part d’Alemanya als fabricants de semiconductors perquè estableixin plantes de producció al seu territori.

La sobirana implica actuar com a una entitat sobirana

Un punt que les institucions europees no poden obviar, és que garantir la sobirania industrial no sols ha de basar-se en l’ús de subvencions, sinó en un canvi de mentalitat en l’àmbit geopolític. Europa ha d’imposar la seva pròpia política exterior en comptes d’actuar com una entitat supeditada als interessos econòmics dels Estats Units. 

Les sancions econòmiques imposades pels Estats Units a Rússia, l’Iran i la Xina en les últimes dècades, però especialment a Rússia arran de la guerra a Ucraïna, posen en qüestió el ‘cui bono’ que hi ha darrere els interessos econòmics dels actors involucrats en aquests conflictes. Aquestes sancions econòmiques han beneficiat enormement als Estats Units i han tingut conseqüències devastadores per a les economies dels països membres de la Unió Europea. 

Les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina són el preludi d’una repetició de l’estira-i-arronsa geopolític que s’ha vist amb Rússia, que ha desembocat en un conflicte bèl·lic a Europa i que ha perjudicat enormement el sector industrial europeu. El bloc econòmic de la Unió Europea té prou poder i capacitat de negociació per vetllar pels interessos del seu sector industrial enfront dels grans actors globals, però això implica afrontar un fet que és ineludible, la Unió Europea actuarà com una entitat sobirana o no serà.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

El Banc Central Europeu detecta deficiències fonamentals en la manera en què els bancs de l’eurozona aborden la ciberseguretat i avisa que estan perdent milions d’euros per culpa del cibercrim, sistemes de gestió antiquats i la baixa qualitat dels serveis tecnològics externalitzats.

El sector bancari ha introduït importants canvis tecnològics en els últims anys, especialment arran de la necessitat d’actualitzar-se davant del canvi de paradigma en la gestió de les finances que han esperonat les fintech. La inversió en tecnologies de la informació a la banca ha estat notablement superior a la de la majoria d’indústries, però aquesta transició cap a la digitalització de les finances per a millorar l’eficiència bancària no ha estat fàcil.

En aquest context, el Banc Central Europeu (BCE) ha realitzat una enquesta entre els bancs de l’eurozona que supervisa i ha dut a terme 22 inspeccions des de 2020 per a comprovar fins a quin punt estan preparats per a fer front al cibercrim. L’estudi del BCE deixa una imatge preocupant sobre la preparació del sector bancari europeu, arribant a la conclusió que els problemes són “més greus i generalitzats” del que es preveia.

Pel que fa a l’incompliment dels contractes per part dels serveis tecnològics externalitzats, l’enquesta feta per la institució de la UE indica que això ha comportat un cost addicional de 148 milions d’euros als bancs el 2022, un augment del 360% respecte a l’any anterior.

Tot i que el BCE explicava que aquestes pèrdues es deuen principalment per la manca de disponibilitat o mala qualitat dels serveis subcontractats, aquestes “es van concentrar en unes poques entitats significatives i, per tant, no indiquen una tendència sectorial”. Així mateix, constatava que “els acords de subcontractació dels bancs sovint no abordaven prou els requisits de seguretat informàtica”.

Es dupliquen les operacions fraudulentes a la banca espanyola

Segons l’últim informe del Banc d’Espanya, corresponent a 2022, les reclamacions per operacions fraudulentes han augmentat un 109,1%, duplicant-se des de l’any anterior. Concretament, es van tramitar 34.146 reclamacions en el Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya.

La pràctica del phishing en destaca com una de les principals causes (10.361 de les denúncies) que hi ha al darrere de l’increment d’aquestes reclamacions sobre targetes i transferències, motivades per operacions presumptament fraudulentes. Recordem que el phishing consisteix a crear una pàgina web molt semblant a alguna que tu utilitzes normalment, per fer-t’hi entrar i robar-te certa informació.

A més, cal tenir en compte que durant el 2022 encara no hi havia peticions de clients sobre el nou Codi de Bones Pràctiques, que es va aprovar a la fi de l’exercici, i que ha fet augmentar les reclamacions en el 2023. Per entitats, CaixaBank, BBVA i Banc Santander són les que més reclamacions reben, gràcies a la seva major quota de mercat. En tot cas, en el conjunt europeu, el BCE avisa que aquests resultats “plantegen serioses preocupacions de supervisió que confirmen la necessitat de continuar les inspeccions in situ juntament amb converses entre bancs i supervisors”.

Si vols descobrir com aconseguir guanys pels teus estalvis amb un producte de justícia social, 11Onze Recomana Finança Litigis. Finança les demandes contra els bancs. Fes justícia i aconsegueix rendiments pels teus estalvis per damunt de la inflació gràcies a les indemnitzacions que hauran de pagar.

Les estafes en línia són un problema freqüent que afecta moltes persones que fan servir Internet. Els estafadors utilitzen tècniques sofisticades per a enganyar les víctimes i obtenir diners o informació personal. Joan Benedicto, agent d’11Onze, ens detalla quines són i com evitar les estafes més comunes al món cibernètic.

La comoditat, rapidesa, baixos preus i gran quantitat d’opcions disponibles han fet que les compres i gestions per Internet es multipliquin de manera exponencial any rere any. Això no obstant, el comerç en línia també augmenta les possibilitats que siguem víctimes de fraus digitals.

Per protegir-se contra aquestes estafes, és important no compartir informació personal o financera en línia que no sigui estrictament necessària, o quan ho fem, no fer clic a enllaços sospitosos i verificar l’autenticitat del lloc web abans de proporcionar informació personal o financera.

Phishing i compres en línia

Abans de res, hauries d’evitar connectar-te a internet a través d’una xarxa de wifi oberta al públic. Cafeteries, hotels o qualsevol altre local amb connexions wifi disponibles sense contrasenya són més vulnerables que xarxes protegides amb contrasenya. Com explica Benedicto, “una persona amb suficients coneixements, podria crear una xarxa wifi oberta i accedir a qualsevol ordinador que s’hi connecti”.

Una de les estafes més comunes a Internet és el ‘’phishing, que “consisteix a crear una pàgina web molt semblant a alguna que tu utilitzes normalment, per fer-t’hi entrar i robar-te certa informació”, apunta l’agent d’11Onze. També es pot fer mitjançant un correu electrònic falsificat que sembli d’una companyia legítima, com ara un banc, per obtenir informació personal o accedir a un compte bancari.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Comprem, treballem, ens informem i paguem a través de plataformes digitals. Són còmodes, ràpides i eficients. Però també invisibles, opaques i imprescindibles. La pregunta ja no és si vivim connectats, sinó si continuem sent lliures en un sistema governat per algoritmes que decideixen per nosaltres sense demanar permís.

La digitalització ha simplificat la vida quotidiana. Però també ha creat noves formes de dependència estructural. En aquest nou escenari, qui controla les dades controla el poder econòmic, el consum i, cada cop més, les decisions individuals. I això té conseqüències que van molt més enllà de la tecnologia.

Durant anys, hem parlat de serveis digitals com si fossin una capa addicional de confort. Una eina més. Avui, això ja no és cert. Plataformes tecnològiques i sistemes digitals s’han convertit en canals gairebé únics d’accés a serveis bàsics: treballar, cobrar, pagar, comunicar-se, informar-se o fins i tot relacionar-se amb l’administració.

La dependència del núvol, dels sistemes operatius dominants i dels ecosistemes tancats fa que una fallada tècnica ja no sigui només un problema informàtic. És una fallada econòmica. Quan cau un sistema de pagaments, quan una plataforma bloqueja un compte o quan un servei deixa de funcionar, l’impacte és immediat i real.

La comparació és clara: energia, aigua, sistema financer i ara infraestructura digital. Tots quatre comparteixen una característica clau: quan esdevenen imprescindibles, deixen de ser neutrals. I qui els controla acumula poder.

Les dades: el recurs estratègic del segle XXI

Aquest immens volum de dades no s’acumula de manera passiva. És processat, creuat i interpretat constantment. Les dades són la matèria primera; el valor real neix quan es transformen en coneixement accionable. Qui té la capacitat d’analitzar-les no només entén el comportament humà, sinó que pot anticipar-lo i orientar-lo. En aquest punt, la informació deixa de ser descriptiva per convertir-se en poder.

És aquí on entren en joc els algoritmes. Sistemes dissenyats per ordenar el caos informatiu, però també per prioritzar, filtrar i decidir. A partir de les dades que generem, els algoritmes construeixen perfils, assignen probabilitats i prenen decisions automàtiques que afecten el nostre consum, la informació que rebem i les oportunitats que se’ns ofereixen. No actuen en el buit: operen sobre models econòmics que busquen maximitzar rendiment, eficiència i control.

El resultat és un desplaçament silenciós de la presa de decisions. Allò que abans era una elecció conscient, avui sovint és una resposta induïda. No perquè algú ens obligui, sinó perquè el sistema ens presenta una única opció com la més lògica, la més barata o la més convenient. Quan les decisions es deleguen a processos opacs que no entenem ni podem qüestionar, la frontera entre recomanació i condicionament es dilueix. I amb ella, una part essencial de la nostra llibertat.

Dependència digital i llibertat econòmica

Aquesta dependència digital no és només una qüestió d’hàbits, sinó de poder econòmic. Quan els pagaments, l’accés als serveis i la gestió dels diners passen per infraestructures digitals centralitzades, la llibertat financera deixa de ser només una qüestió de renda. Esdevé una qüestió d’accés. Qui controla la infraestructura pot autoritzar, limitar o bloquejar l’activitat econòmica d’una persona sense necessitat de coerció directa. N’hi ha prou amb un clic.

A mesura que el sistema es digitalitza, també ho fa l’exclusió. Quedar fora d’una plataforma, perdre l’accés a un compte o no encaixar en els criteris d’un sistema automatitzat pot significar quedar fora del circuit econòmic. El debat sobre les monedes digitals de banc central s’inscriu plenament en aquest context: més eficiència operativa, sí, però també una capacitat de control sense precedents. El dilema no és tecnològic. És polític i de sobirania personal.

El problema s’agreuja quan aquesta dependència es combina amb una creixent centralització. Com més concentrem dades, serveis i decisions en poques infraestructures digitals, més vulnerable esdevé el conjunt. Ciberatacs, apagades, errors sistèmics o tensions geopolítiques poden paralitzar de cop l’activitat econòmica quotidiana. La tecnologia ens ofereix confort immediat, però també crea fragilitats invisibles. I aleshores, la pregunta deixa de ser teòrica: què passa amb la teva vida econòmica quan el sistema del qual depens deixa de funcionar?

Tecnologia sí, dependència no

La tecnologia pot empoderar o sotmetre. La diferència no és tècnica. És de control, de criteri i de sobirania. En un món governat per algoritmes, la llibertat econòmica no es perd de cop, sinó de manera gradual, quan deixem d’entendre com funcionen els sistemes que condicionen les nostres decisions i deleguem el control en infraestructures opaques que no qüestionem.

Preservar aquesta llibertat passa, primer, per prendre consciència. Saber què cedim quan utilitzem una plataforma, quines dades generem i com es poden usar. Però també per diversificar riscos, evitar dependències absolutes i no confiar-ho tot a un únic intermediari digital. La comoditat immediata no pot justificar una pèrdua estructural d’autonomia.

A 11Onze, creiem que el futur no és renunciar a la tecnologia, sinó utilitzar-la amb criteri. Recuperar el control sobre allò que és essencial: les nostres dades, els nostres diners i les nostres decisions. Perquè la veritable innovació no és delegar-ho tot a un algoritme, sinó construir eines que reforcin la sobirania personal i ens permetin continuar decidint en un entorn cada cop més automatitzat.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

La NASA es planteja enviar una missió tripulada a Mart en les pròximes dècades. Per a això serà necessari crear oxigen a partir del diòxid de carboni present en l’aire del planeta vermell. Part del dispositiu que ho fa possible és d’or.

Per les seves propietats, l’or ha tingut i continua tenint un paper fonamental en l’exploració espacial. Per posar un exemple, aquest metall noble ja va ser bàsic en el primer passeig espacial de la NASA l’any 1965. El cable que unia al coronel Ed White a la Gemini 4 estava recobert d’or per assegurar la seva subjecció i la visera del seu vestit també estava revestida d’or per protegir els seus ulls de la radiació solar.

La durabilitat i estabilitat de l’or, així com el fet que no s’oxidi i sigui un bon conductor de l’electricitat i de la calor, han portat als responsables de múltiples projectes espacials a utilitzar-lo amb finalitats molt diverses.

Missió a Mart

Una de les grans aspiracions de la NASA per a les pròximes dècades és enviar una missió tripulada a Mart. I serà necessària una gran quantitat d’oxigen, tant per fer cremar el combustible de la nau com per mantenir vius als astronautes.

La millor opció per no haver de transportar tot aquest oxigen des de la Terra és crear-lo en el mateix planeta vermell. I es pot aconseguir a partir del diòxid de carboni que constitueix la major part de l’aire marcià. Per això, el vehicle robotitzat Perseverance, que va arribar a Mart el febrer de 2021, incorpora un instrument anomenat MOXIE que produeix oxigen a partir del diòxid de carboni.

Com explica el Dr. Michael Hecht, investigador principal d’aquest projecte, “l’or és fonamental per al funcionament de MOXIE”, que pesa 17 quilograms i té una grandària similar al d’una bateria de cotxe. La carcassa de MOXIE està feta d’or perquè aquest metall “és extraordinàriament estable, no s’oxida ni es corroeix amb facilitat i és un excel·lent conductor de la calor”, segons Hecht. Aquesta última propietat és crucial, ja que en alguns moments del dia la temperatura és massa alta perquè pugui funcionar aquest dispositiu.

Un assaig a petita escala

Quan MOXIE està en marxa, el Perseverance roman pràcticament inactiu, ja que es requereix molta energia per separar les molècules de CO₂. Per això, MOXIE no funciona molt sovint, només una vegada al mes o cada dos mesos.

MOXIE triga unes dues hores a estar operatiu perquè una de les peces necessàries per al procés ha d’escalfar-se fins a assolir els 800 °C. Després, la càrrega de les bateries del vehicle permet produir oxigen durant una hora, en la qual a vegades els responsables del projecte canvien el voltatge o la velocitat del compressor per aprendre més sobre l’instrument.

En aquest temps MOXIE pot produir entre 6 i 10 grams d’oxigen. Es tracta d’una quantitat molt petita tenint en compte que cadascun de nosaltres consumim entre 10 i 20 grams d’oxigen cada hora, però permet a la NASA comprovar que aquesta tecnologia crítica funciona de manera adequada sobre el terreny.

De fet, el principal objectiu de MOXIE és demostrar que es pot confiar en aquesta tecnologia per nodrir d’oxigen a futures tripulacions d’astronautes i retornar-los a casa sans i estalvis. També aprendre molts detalls tècnics sobre com construir un futur sistema MOXIE molt més gran.

Dos viatges per a una missió

Tenint en compte les òrbites de la Terra i de Mart, el moment òptim per afrontar un viatge entre tots dos planetes es produeix cada vint-i-sis mesos. Una de les idees que es plantegen per dur a terme una missió tripulada és enviar primer tot el material necessari, tant el lloc on viurien els astronautes a Mart com els vehicles d’exploració, una central elèctrica i potser un “gran” MOXIE, i vint-i-sis mesos després enviar als astronautes.

D’aquesta manera, la base estaria instal·lada uns vint mesos abans del viatge dels astronautes. Aquest “gran” MOXIE hauria de generar i emmagatzemar una part important de l’oxigen que els astronautes i el seu coet necessitarien en la missió. Això significa que el dispositiu hauria de produir entre 2.000 i 3.000 grams d’oxigen per hora, enfront dels 6-10 grams que produeix el MOXIE actual. I hauria de fer-ho gairebé sense parar.

Cal tenir en compte que el coet d’ascens per marxar de Mart requeriria entre 25 i 30 tones d’oxigen i que els astronautes podrien respirar entre 2 i 3 tones durant la seva estada de divuit mesos al planeta vermell fins que arribés el moment òptim per tornar.

El primer capítol de la sèrie The Golden Thread, que aborda la importància que ha tingut i té l’or en diferents àmbits de la nostra vida, incideix en el paper fonamental que ha jugat aquest metall preciós en l’exploració de l’espai.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

La intel·ligència artificial facilita el compliment del 79% dels objectius de desenvolupament sostenible marcats mundialment a l’Agenda 2030. Analitzem l’estudi de Nature Communications per desgranar el perquè d’aquesta xifra i des de quins àmbits s’assolirà.

Què s’entén per intel·ligència artificial (IA)?

Tot i que no existeix una sola manera de descriure-ho, una forma acurada és la que descriu Britannica, entenent la IA com la capacitat d’un ordinador digital o robot per desenvolupar tasques que requereixen intel·ligència humana. És a dir, aprofitar les eines tecnològiques per optimitzar tasques humanes i, al mateix temps, assolir reptes que fins ara semblaven impossibles. El desenvolupament social i econòmic no s’entén sense aquests mecanismes d’IA que, avui dia, ja marquen la nostra vida quotidiana. Reconeixement facial, dactilar, per veu, predicció meteorològica, comunicació interactiva amb màquines, extracció automàtica de coneixement o raonament lògic són alguns dels assoliments que, sens dubte, marcaran el segle. El focus, i el repte, està a crear i utilitzar aquesta tecnologia per contribuir a un desenvolupament sostenible a escala global.

Els tres pilars del desenvolupament sostenible

Societat, economia i medi ambient conformen la base per entendre el món actual i, per tant, són els punts clau per desenvolupar accions estratègiques. Des d’aquests tres grans blocs s’han creat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 17 objectius i 169 metes conformen els reptes presents i futurs a escala mundial per mantenir a ratlla els avenços tecnològics i assegurar que cada pas contribueix positivament al progrés social.

A través de les 169 metes es tracten tots els àmbits, com ara la pobresa, l’educació de qualitat, l’accés a l’alimentació, salut i aigua per la població, l’energia neta i assequible o la creació de ciutats sostenibles. L’estudi de Nature Communications, basat en més de seixanta fonts, determina que un correcte desenvolupament de la IA pot tenir un impacte positiu en 134 d’aquestes metes, el 79%. Els usos de la IA són múltiples i els trobem representats en aquelles accions més quotidianes.

IA per a reduir les desigualtats socials

La tecnologia s’obre pas per arribar a totes les butxaques, també des del punt de vista econòmic. Actualment, utilitzar IA a través dels nostres smartphones forma part de la nostra rutina. Reconeixement de veu, tàctil i d’empremta, localització de dispositiu, connectivitat… les eines IA s’incorporen a tota velocitat per simplificar l’experiència dels usuaris i aconseguir que tothom tingui accés a la tecnologia. L’objectiu és reduir, així, la bretxa digital.

Però la IA va més enllà i busca crear mecanismes d’inclusió per a certs col·lectius. Un exemple són les eines com Google Lookout o Microsoft Seeing AI que faciliten la percepció de l’entorn per a les persones cegues gràcies a la identificació d’objectes, persones o text.

A casa nostra, aplicacions com el Localitzador de la Fundació Arrels utilitzen la tecnologia com a mecanisme d’atenció a col·lectius en risc, en aquest cas enfocat a donar suport a persones sense llar. Un altre exemple és Refugee Aid App que posa a l’abast de persones migrants la localització d’ONG, centres socials i d’ajuda humanitària on poden ser atesos.

Aquest és un dels punts clau de la IA, afavorir la interconnexió entre usuaris d’arreu del món i facilitar la creació d’espais de trobada des d’on afrontar, de forma col·lectiva, un desenvolupament social igualitari i inclusiu. La tecnologia posa la plataforma, però són els ciutadans els qui han de passar a l’acció.

IA per a una economia circular

En clau de desenvolupament sostenible, apareix el concepte d’economia circular en què la producció va alineada amb el cicle de vida dels productes i s’allunya del sistema tradicional basat en comprar, utilitzar i llençar. La IA incentiva aquest sistema a partir de les accions quotidianes més senzilles. Més enllà de connectar marques i consumidors, les plataformes digitals incentiven l’intercanvi de productes de segona mà i s’ha creat, des de l’entorn digital, una tendència basada en reutilitzar productes i promocionar el DIY.

La indústria també s’apunta a la producció basada en les 7R, i ho fa de formes molt diverses. Les màquines es posen al servei del medi ambient per dur a terme una producció basada en materials reciclats, des de pneumàtics per fer carreteres fins a peces de roba. La tecnologia també arriba als mètodes de transport, que cada vegada són més sostenibles i fomenten la cooperació per sobre de la propietat privada.

En l’àmbit de generació de riquesa la IA també és clau en el sector empresarial en termes d’eficiència i optimització de processos, així com en el procés de selecció. Des d’unir empreses i cercadors de feina fins a crear processos automatitzats de selecció de talent. En la mateixa línia, empreses d’inversió com Circularity Capital connecten, a partir d’aplicacions, inversió i projectes sostenibles. El teixit empresarial s’adapta a les necessitats mediambientals amb la tecnologia com a principal aliat.

IA en el medi ambient: tecnologia per entendre el món

Amb voluntat de preservació mediambiental, s’han creat plataformes que utilitzen l’anàlisi de dades per identificar espècies en risc d’extinció, evitar la desertificació en zones de risc o afavorir el manteniment dels boscos. Per un ús més quotidià, apareixen aplicacions que incentiven el consum d’aliments de temporada, promouen el comerç de proximitat o incentiven el consum de peix de forma sostenible, sense oblidar la predicció meteorològica que esdevé clau en l’àmbit marítim o de muntanya.

Al mateix temps, des del nostre mòbil i gràcies a la IA, podem calcular la qualitat de l’aire a temps real, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o la petjada de carboni que generem diàriament. Tot de facilitats que demostren que portar un estil de vida sostenible està només a un clic.

La tecnologia ens permet entendre i saber què està passant arreu del planeta, i inclús en altres planetes. Les aplicacions creades a través d’IA s’estenen en tots els àmbits i la lectura global és positiva: s’està aconseguint crear un tipus de tecnologia que facilita la vida als humans i, sobretot, que procura pel seu desenvolupament sostenible, pensant en clau comunitària. L’autèntic repte en aquesta qüestió, i en el que fa èmfasi l’estudi, és aconseguir que la creació i el manteniment d’aquesta tecnologia no generi un impacte negatiu al planeta. La IA pot afavorir el desenvolupament sostenible, però només s’aconseguirà si el procés fins a assolir-ho també és respectuós amb el medi ambient.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!