La Gen Z trobarà feina gràcies a TikTok

La famosa aplicació de vídeos està provant d’introduir una eina per sol·licitar feina que permetrà als usuaris presentar directament els seus currículums en vídeo a empreses. La plataforma ja ha finalitzat el pla pilot, i ara s’espera que vegi la llum oficialment.

Els currículums en vídeo són comuns en alguns sectors, com en el món audiovisual o del periodisme. A través de les xarxes socials, creadors de continguts ens tenen acostumats a Catalunya a demanar feina amb fils i vídeos originals. Alguns fins i tot s’han fet virals, com el cas del periodista Enzo Vizcaíno. Ara, TikTok estaria fent un pas més perquè aquesta tendència sigui una realitat en tot l’àmbit laboral.

Tot i que TikTok té per finalitat que els usuaris comparteixin vídeos de curta durada enfocats a l’entreteniment, la repercussió que ha guanyat els darrers anys com a xarxa social està fent que els seus creadors es replantegin les funcions de l’aplicació. Amb aquest objectiu, van llançar el juny una prova pilot de TikTok Resumes, una nova plataforma que hauria de posar en contacte ocupadors i treballadors a través de currículums visuals i originals.

De fet, la idea va sorgir arran del hashtag #CareerTok que circula de fa temps per la xarxa social, i per la demanda de les empreses, que veuen en el jovent que és usuari de la plataforma una oportunitat per ampliar les seves plantilles amb perfils creatius. A la prova pilot de TikTok s’hi van inscriure més de 30 empreses, com Chipotle, Target i Shopify.

L’‘influencer’, el perfil més buscat

En el vídeo que TikTok va fer circular durant la prova pilot, la plataforma recomanava als usuaris que fessin un audiovisual de poc més de tres minuts que resumís passions i interessos, però que no inclogués cap dada de contacte. “Aquests són alguns dels motius pels quals m’has de contractar…”, “Deixa’m que t’expliqui algunes coses sobre mi…” o “Aquestes són algunes de les coses gràcies a les quals puc millorar la teva empresa…” eren les frases d’inici que proposaven. 

El cert és que les empreses van buscar sobretot perfils d’usuaris que fossin capaços de generar continguts corporatius dins del mateix TikTok. I tot plegat fa sospitar que l’interès de les marques és trobar ‘influencers’ experimentats que els ajudin a connectar amb el públic més jove. De fet, són moltes les empreses que ja contracten aquestes superestrelles per promocionar-se. Caldrà esperar per veure si realment TikTok es converteix en el nou LinkedIn de la Gen Z.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.

En el món globalitzat, on el cibercrim i l’espionatge industrial són el pa de cada dia, organitzar una estratègia tecnològica que protegeixi la teva empresa i els teus clients és una tasca més que important: és essencial. Per això, 11Onze ha incorporat Raul Arribas com a cap tecnològic.

Arribas ha cursat estudis en enginyeria informàtica i s’ha bregat en el sector digital des que va iniciar-s’hi com a programador. D’aleshores ençà, ha liderat projectes d’enginyeria, informàtica i ciberseguretat de plataformes punteres com Amazon, Glovo o Blueliv. A 11Onze té l’encàrrec de marcar les guies de l’empresa com a Chief Technology Officer (CTO), donar una visió. El repte més immediat: el llançament de la super app El Canut aquest 1 d’octubre.

• Què suposa marcar la direcció tecnològica d’una fintech com 11Onze?

El director de tecnologia té una posició executiva. D’una banda, ha d’organitzar i donar forma a l’equip tècnic. De l’altra, implica prendre tot d’eleccions, com ara quins llenguatges de programació emprarem, quines plataformes tecnològiques ens donaran suport, on residiran les nostres dades, entre d’altres.

• Per què és tan important la tecnologia a l’hora de fer enlairar una startup?

Cal entendre que avui dia gairebé totes les empreses modernes són tecnològiques. Així que una entitat financera comunitària també ho és, evidentment. La tecnologia ha de ser part integral de l’empresa, i a 11Onze ocupa un lloc troncal. De fet, jo diria que en una fincom és encara més important, perquè has de donar seguretat absoluta als clients. T’hi jugues la confiança. Quan s’han d’executar operacions digitals complexes, la ciberseguretat cal tenir-la present d’una forma gairebé obsessiva, perquè el malware està a l’ordre del dia. El cibercrim és un negoci que mou molts diners i qualsevol empresa n’és vulnerable. Per això, cada passa que fas tecnològicament és importantíssima, i la fas pensant sempre en la seguretat. Així ho fem a 11Onze.

• El 2021 ha batut rècord històric en ciberatacs. La pandèmia hi ha tingut a veure?

Sí, n’estic segur, perquè la crisi sanitària de la Covid-19 ha trastocat les maneres de funcionar de tot l’àmbit laboral. Ens hem hagut d’adaptar per la força. La transició s’ha fet d’un dia per l’altre. I moltes empreses no han tingut ni la mentalitat ni els coneixements per protegir la feina remota dels seus treballadors. Al final, els empleats s’estan connectant als sistemes de l’empresa des de comptes d’internet que potser no són del tot segurs i en xarxes en les quals no poden confiar. Això ha fet que aquestes empreses quedessin desprotegides: t’arrisques a ser infectat per malware, que et bloquegin els sistemes, que et robin dades privades, que et falsifiquin targetes de crèdit… Les empreses tecnològiques com 11Onze estan acostumades a abordar els riscos del teletreball i del cibersabotatge, però les empreses tradicionals, no.

• I quins són els riscos d’una fincom com 11Onze?

Hi ha molts competidors que estan disposats a obtenir la informació confidencial que generes. I també hi ha molts actors de la indústria del cibercrim que volen aconseguir aquesta informació per vendre-la al millor postor. A 11Onze no només ens assegurem que això no passi, és que tota l’estructura tecnològica ja s’ha pensat des d’un bon principi perquè sigui així de segura. Els clients poden tenir la certesa que no es filtra cap informació privada.

• I com es fa per protegir una empresa des de l’inici?

Sense entrar en detalls tècnics, les dues tasques essencials per protegir-la són un bon xifrat d’informació i un bon control d’accés, tant de les dades emmagatzemades com de les comunicacions entre els diferents serveis.

• Tan important és protegir les comunicacions, fins i tot a través del correu electrònic, que sembla una eina tan inofensiva?

És que el correu de Google, per exemple, processa i guarda la informació que intercanvies. Hem de confiar que ho guarda tot de forma anonimitzada, però al capdavall ho fa per saber què interessa a una franja concreta de població i després vendre publicitat. En canvi, les adreces electròniques xifrades, com les que proporciona una plataforma com Protonmail, per exemple, asseguren que només tu saps què passa dins de la teva bústia.

• A banda de la seguretat dels comptes, 11Onze tindrà un mercat de moneda digital pròpia, les Peles. Què fa que una criptomoneda guanyi valor?

De moment, a La Plaça, les peles són tokens interns, és a dir, que quan s’activin només es podran intercanviar dins de la mateixa xarxa. Que una criptomoneda pugi de valor depèn de molts factors que s’interrelacionen els uns amb els altres: la utilitat que se li dona, quanta gent la fa servir i per a què, la potència de minat que assegura la xarxa, les funcionalitats que ofereix…

• Després del llançament de El Canut, quin és el gran repte a curt termini d’11Onze?

En l’estat d’innovació en què es troba 11Onze ara mateix, el més important després del llançament serà com fer créixer la super app, veure quines funcionalitats li podem anar afegint per oferir als clients serveis cada vegada millors.

Vols un compte d’11Onze? Demana tanda a Fem Cua. Amb el codi que et donarem, podràs obrir un compte l’1 d’octubre.

James Sène, president de l’empresa de tecnologia financera 11Onze, comparteix la seva experiència i la seva visió sobre com podem afrontar els reptes de la ciberseguretat en l’era de Pegasus.

“Tocar i llest” (“Tap&Go”) s’ha convertit en el nostre últim mantra. Ja sigui a la caixa registradora d’una botiga, a una cafeteria o dins un taxi, tot el que fem avui dia és tocar i marxar. El que no pensem és que aquest petit gest pot dur-nos a pagar alguna cosa que no hem comprat, a perdre tots els nostres estalvis a les mans dels ciberdelinqüents o, pitjor encara, a ser víctimes d’un robatori d’identitat. Fins ara, l’abús de la tecnologia es limitava principalment als guanys monetaris.

Des de la seguretat nacional fins a la llibertat individual, la tecnologia en mans equivocades està causant un mal incalculable a la nostra societat. Ja està robant a molts els seus estalvis i, ara, amenaça de robar la nostra llibertat.

La quantitat de diners robada pels ciberdelinqüents és sorprenent. Fins avui, els estatunidencs han declarat haver perdut més de 469 milions de dòlars per fraus relacionats amb la pandèmia. Al Regne Unit, les empreses han perdut més de 6,2 milions de lliures esterlines per estafes cibernètiques en l’últim any, amb un augment del 31% dels casos durant el punt àlgid de la pandèmia.

En alguns països europeus, la ciberdelinqüència representa gairebé la meitat de tots els delictes comesos. La Covid-19 ha avivat el foc dels ciberdelictes, i ha posat en escac a bancs, fintechs i empreses de tot el món. De fet, el 2020 va marcar el rècord històric de ciberdelinqüència, frau i robatori d’identitat als Estats Units i a Europa. No és d’estranyar que el 76% dels europeus estigui cada vegada més preocupat per la ciberdelinqüència.

Les empreses —grans i petites— i els ciutadans del carrer —joves i adults— s’han convertit en víctimes de la ciberdelinqüència. Als EUA, l’oleoducte Colonial va saltar als titulars quan va tancar la totalitat del seu sistema d’oleoductes per primera vegada en els seus 57 anys d’història. Mentrestant, a Europa, unes 800 botigues de supermercats Coop a Suècia es van veure obligades a tancar després que les caixes dels punts de venda i les d’autoservei deixessin de funcionar. Això es va deure a un ciberatac continu que va afectar organitzacions de tot el món. La llista continua…

La ciberdelinqüència adopta diverses formes. Els pirates informàtics poden robar les teves dades, la teva identitat per a cometre un frau en línia. Pots acabar pagant una factura per alguna cosa que mai has demanat. Cada dia, milers de persones són bombardejades per textos falsos sobre lliuraments de paquets en línia “phishing” per a obtenir dades bancàries. Molts han perdut els estalvis de la seva vida per aquestes operacions delictives. Els correus electrònics falsos que exigeixen dades bancàries per a la devolució d’impostos s’han convertit en una cosa habitual. Fins i tot la missatgeria relacionada amb les vacunes de Covid-19 s’està utilitzant per a liquidar els estalvis de les víctimes. El frau “autoritzat”, en el qual s’enganya els consumidors perquè transfereixin diners als delinqüents, va assolir nivells rècord el 2020, amb 479 milions de lliures perdudes de gairebé 150.000 víctimes.

La ciberseguretat s’ha convertit avui en una prioritat nacional. Per als bancs i les fintechs —que depenen d’oferir un refugi de seguretat financera als seus clients- és imperatiu que ofereixin ciberseguretat.

Abans de res, cal educar la gent sobre els ciberdelictes i les seves diverses formes. Els governs han de prendre la iniciativa en aquest sentit: igual que hi ha campanyes per a reduir l’obesitat, s’han d’engegar campanyes per a educar a la gent sobre la ciberdelinqüència.

La Unió Europea ha desenvolupat una política global de ciberseguretat que inclou una llei de ciberseguretat dissenyada per a millorar la ciberresistència d’Europa i una Agència permanent de la UE per a la ciberseguretat.

Els fraus en línia són una novetat per a la majoria de nosaltres i són molt més difícils d’evitar, sobretot per a aquells que encara no estan totalment acostumats a l’àmbit digital. Com podem protegir-nos?

Algunes mesures que podem prendre per a evitar ser víctimes de ciberdelictes són mantenir segura la informació personal i privada en les xarxes socials. Els ciberdelinqüents solen obtenir la nostra informació personal a partir d’unes poques dades, per la qual cosa com menys informació compartim públicament, millor per a nosaltres. És millor no compartir informació com el nom del nostre primer col·legi, la mascota o el cognom de soltera de la mare. Canviar la configuració de la privacitat en les nostres xarxes socials, per exemple, configurant el perfil com a privat, o també ajuda a restringir la informació que poden veure les persones que no has afegit com a contactes.

El robatori d’informació personal també pot produir-se quan algú obté les teves dades personals de manera fraudulenta o amb enganys, com de costum, per a obtenir un benefici econòmic. Pot ser que t’enganyin perquè donis informació personal a través d’Internet, o que un ciberdelinqüent et robi el correu per a accedir a la informació del compte que t’han enviat. Per això és important protegir les teves dades personals. Una VPN també pot ajudar-te a protegir les dades que envies i reps en línia, especialment quan accedeixes a Internet a través d’una wifi pública.

Les noves tecnologies són sempre vulnerables. Les dades biomètriques emmagatzemades per un proveïdor de serveis podrien ser piratejades. És un objectiu tan valuós per als ciberdelinqüents com una base de dades amb noms d’usuari i contrasenyes. Una contrasenya es pot canviar, però una empremta dactilar és teva per a tota la vida. Qualsevol violació de la seguretat que suposi la filtració d’aquesta informació tindrà probablement conseqüències molt més greus que el robatori d’una contrasenya.

Per tant, és important que la gent estigui informada sobre la manera en què s’utilitzen i conserven les dades biomètriques, i en quines circumstàncies poden ser transmesos a altres organismes. A més, aquesta tecnologia ha d’utilitzar-se com un mètode de protecció secundària que complementi altres mesures de seguretat en lloc de substituir-les per complet, per raons òbvies.

Entenc que la lluita contra la ciberdelinqüència és cosa de tots. Per a la majoria de la gent, això significa seguir uns quants passos senzills i de sentit comú per a ajudar a mantenir-se a si mateix i a la seva família més segurs.

Però això no significa que els bancs i els governs no hagin de rendir comptes per l’abús de poder o la falta d’inversió en un sistema de seguretat sòlid. Al Regne Unit, la majoria dels bancs han adoptat un codi voluntari per a reemborsar a les víctimes d’aquesta mena de delictes “sense culpa”, però el nombre de víctimes que aconsegueixen recuperar els seus diners pot ser tan baix com el 30% en alguns bancs! A mesura que la tecnologia es mou i canvia, nosaltres també hem de comprendre, adaptar-nos i garantir la nostra seguretat.

És inevitable que vegem més “Pegasus” que erosionin la nostra confiança en la tecnologia, però crec que també trobarem als nostres Beleròfons per a combatre als ciberdelinqüents.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!

S’apropa el llançament de la nostra aplicació bancària i un dels dubtes recurrents és saber quines dades biomètriques avalaran la seguretat de les nostres operacions. Parlem amb l’agent David López per a resoldre tots els dubtes sobre el tractament de les dades biomètriques a 11Onze.

Quines dades biomètriques requerirà l’App d’11Onze?

Existeixen diversos tipus de dades biomètriques i, tot i que les més comunes són l’empremta dactilar i el reconeixement facial, també han aparegut sistemes que es basen en la manera de caminar, la veu o en dades cal·ligràfiques. 11Onze se centrarà en les dues primeres, l’empremta dactilar i el reconeixement facial, que complementaran la contrasenya personal i el número secret PIN.

Per què s’utilitzarà el reconeixement biomètric?

El reconeixement biomètric forma part dels processos KYC (Know Your Customer [Coneix el teu client]) que s’han de complir per poder operar amb una entitat financera. A més d’ajuntar una fotografia del DNI, el sistema demana un reconeixement facial que compara les dues fotografies, la del DNI i l’autoretrat, per assegurar-se que el client que obre un compte efectivament és qui diu ser. Les dades biomètriques tenen nombrosos beneficis, alguns molt bàsics, com ara que amb aquestes dades no necessites recordar una contrasenya o que el sistema et reconeix de forma automàtica. A diferència del que seria una contrasenya, el reconeixement biomètric genera una verificació del control de presència, és a dir, sabem que aquesta persona és qui diu ser, però a més a més sabem que està aquí en aquest moment.

On queden registrades les dades dels usuaris?

Les dades biomètriques no sortiran mai del dispositiu des del qual accedeixes. Les faràs servir per poder entrar a la nostra aplicació, però sempre romandran al teu dispositiu. Això ho podràs llegir a la política de privacitat. Un dels punts clau per a nosaltres és garantir la confidencialitat en el tractament de dades, i per això fem servir un sistema estàndard a la indústria per emmagatzemar i garantir que les credencials estan segures.

Com ho utilitzarem en la nostra operativa diària?

En la teva operativa diària, bàsicament faràs servir el reconeixement dactilar o el reconeixement facial, en funció del dispositiu que tinguis o dels permisos que vulguis acceptar. Sobretot et caldrà a l’hora d’entrar a l’aplicació. Una vegada dins, per seguretat et demanarà el PIN de tant en tant per verificar la teva identitat. Per tant, hauràs de recordar aquest número en tot moment.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La Plaça d’11Onze segueix millorant l’experiència d’usuari. El sistema de notificacions permet seguir agents i no perdre’s cap novetat.

El cor de La Plaça són els continguts i la conversa que es produeix amb els usuaris. I, de mica en mica, la manera com els usuaris interactuen anirà perfilant el que els hi aparegui. Aquest és l’objectiu, que La Plaça ofereixi de forma orgànica continguts adequats a cada usuari, de manera que la comunitat sigui cada vegada més útil.

Per això s’ha activat un sistema de notificacions que permet que els membres sàpiguen què hi ha de nou interessant per a ells. És el puntet vermell que hi ha dalt de tot a la dreta, on hi ha el perfil d’usuari. Aquí hi apareixeran les notificacions de tot allò que et pugui ser rellevant, en funció del que mires, t’agrada o segueixes. I també se t’avisarà quan guanyis més Peles!

Un altre punt clau del sistema és que els usuaris poden seguir als agents que més els agradin. Això és important perquè cada vegada hi haurà més creadors de continguts a La Plaça i, per tant, aquesta funció els facilitarà trobar contingut.

Si et queden dubtes sobre com funciona, aquí et deixem algunes captures.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

11Onze segueix la fase test de la seva aplicació, i en aquest procés ens preguntem quin dels dos sistemes operatius de mòbil és més popular: Android o iOS? I quin funciona millor?

L’any 2020, més del 90% d’internautes de l’estat espanyol van accedir a la xarxa amb els seus telèfons intel·ligents, segons un estudi de Statista. De l’any 2015 ençà, a Espanya, la quota de mercat de sistemes operatius per a dispositius mòbils s’ha repartit quasi exclusivament entre aquests dos “gegants”: un 87,1% per Android (Google) i un 12,7% per iOS (Apple).

Per tant, des del 2012 Android i iOS plegats abasten el 99% del mercat mundial, amb vora un 73% de quota per Android.

Parlem de les descàrregues d’aplicacions

El primer trimestre del 2021, els usuaris van fer 28.200 milions de descàrregues d’aplicacions de Google Play i només 8,4 milions de descàrregues de l’App Store d’Apple. És evident, doncs, que aquestes xifres no mantenen la proporció de les quotes de mercat esmentades abans (altrament, parlaríem de 20.592 milions i de 7.616 milions de descàrregues, respectivament) i hi ha diversos motius que ho podrien explicar.

La plataforma Google Play sempre ha acumulat la major part de les descàrregues d’aplicacions, però l’App Store d’Apple és més forta en termes de generació d’ingressos.

El primer trimestre de 2021, Google Play disposava de 3,48 milions d’aplicacions disponibles, i Apple App Store, 2,22 milions. Aquest 61% de Google Play per un 39% d’Apple App Store en quant aplicacions disponibles, s’acosten molt més a les proporcions de quota de mercat mundial d’Android i iOS respectivament. 

Android vs. iOS

Els sistemes iOS són més eficients i segurs que les instal·lacions Android; el seu programari està dissenyat específicament pels dispositius Apple, mentre que les aplicacions per a Android estan dissenyades de manera que s’adaptin a una gran varietat de fabricants i models de tota mena.

Atès que Apple en tot moment està al corrent del seu maquinari i dispositius, les actualitzacions es publiquen en la mateixa data per a tothom: tots els seus dispositius s’actualitzen el mateix dia sense cap mena de discriminació. En canvi, Android és conegut per la seva qüestionada cronologia d’actualitzacions, perquè els diferents fabricants programen les actualitzacions segons les seves prioritats, i no juntament amb Google, cosa que provoca un retard massiu.

Android ofereix una gran quantitat d’opcions per a personalitzar l’aspecte del nostre telèfon intel·ligent, mentre que els iPhones opten per la simplicitat en la seva interfície d’usuari i aquesta absència de múltiples opcions ajuda els usuaris a confondre’s menys i, al seu torn, ajuda a crear una experiència d’usuari fàcil.

Android té molts altres avantatges, simplement per la seva naturalesa de codi obert. iOS, en canvi, és un sistema operatiu de font tancada, és a dir, només el fabricant, Apple, té el control de tot el que està relacionat amb iOS. Això implica que, un cop adquirit el dispositiu Apple, inicies una relació amb la marca que forçosament t’acompanyarà al llarg de tota la vida del dispositiu. Per tant, la versatilitat i la millora dels seus sistemes operatius és el que està provocant que, cada vegada, sigui més popular Android.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Amb l’inici de les proves de l’aplicació d’11Onze, que obrirà les portes als primers serveis financers de l’entitat, aprofitem per fer un repàs del progrés de la banca mòbil en els darrers anys.

La passada setmana 11Onze va iniciar les proves de la seva aplicació, amb la qual oferirà serveis bancaris d’última generació al nostre país. Els primers usuaris que tenen el privilegi de testar-la han estat escollits entre els membres actius de La Plaça i encara es pot sol·licitar la participació enviant un correu a [email protected].

11Onze oferirà els seus serveis financers d’acord amb la creixent demanda d’aplicacions bancàries mòbils per part dels clients, cada cop més utilitzades en detriment de les operacions tradicionals i presencials. L’evolució de la banca mòbil ens confirma un augment notable de les aplicacions com a opció preferent.

Una nova tecnologia d’abast mundial

Actualment, el 35% dels clients de banca a escala mundial recorren a les aplicacions mòbils per fer les seves gestions bancàries quotidianes. Països tan diversos com Polònia, Sud-àfrica, Nova Zelanda, Corea del Sud, Suècia o Tailàndia superen el 50% d’usuaris de banca mòbil, el que ens parla de la globalitat de la seva implantació en el sector. Mercats principals com els Estats Units, ja compten amb 57 milions de clients fent-la servir.

La banca mòbil ha fet un recorregut més llarg del que recordem, començant-se a desenvolupar en el Regne Unit. A l’Estat espanyol ho va fer el 1983, tot i que els primers sistemes telefònics no van arribar fins una dècada més tard, el 1995. Avui l’utilitzen el 44% dels clients de l’Estat habitualment, situant-se en la 21a posició a escala mundial. 

La satisfacció dels usuaris avala la banca mòbil

Fins ara, les entitats havien fet l’aposta de donar un servei combinat en diversos canals, però hi ha un augment de la satisfacció expressat en l’opinió dels clients quan disposen de bons serveis de banca digital. En aquest sentit, cada vegada valoren més positivament tenir una bona aplicació mòbil: àgil, intuïtiva i segura. Aquesta utilitat, ràpidament apreciada per l’usuari de l’aplicació mòbil, queda reflectida en com es manté aquesta com una eina estable en el nostre dispositiu, conservant-la un 6% més que qualsevol altra aplicació de qualsevol sector.

Les aplicacions bancàries mòbils han rebut el lògic impuls de les generacions més joves, més avesades a les noves tecnologies i amb menors recances per fer-ne ús. Els anomenats millennials s’avancen a qualsevol altra franja d’edat en fer el canvi de la banca en línia a la banca mòbil, per la comoditat que els representa. Aquest perfil jove està fent augmentar els clients amb compte a empreses fintech gairebé en un 20% mensual.

Més operativa a menys cost

La facilitat per treballar amb disponibilitat de 24 h, amb menors comissions i costos, sense paper físic en la documentació i la simplificació dels tràmits, són els atractius que més valoren els clients a l’hora d’escollir la banca mòbil. Els usos més freqüents també són senzills: els pagaments, les consultes de moviments i les transferències.

No obstant això, la innovació va de la mà de l’evolució d’aquestes apps. Des dels sistemes per garantir la seguretat de l’usuari, fins a eines que facilitin l’estalvi o facin balanç i assessorament de guanys i despeses d’un determinat període, així com la gestió integral de les subscripcions. Les demandes dels clients s’amplien per incloure tots els serveis possibles dins les aplicacions, com ara la petició i formalització de crèdit. Una demanda coneguda per les entitats que, al seu torn, estan obrint cada vegada més el ventall de funcionalitats.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Com a consumidors estem avesats a què les noves tecnologies ens permetin comprar i vendre amb un simple clic. Però, potser ens és més desconegut el servei que fan les eines digitals en els mercats que tenen milers d’anys de vida, com és el cas del mercat de raïm.

Aquest estiu, el Clúster Vitivinícola Català, INNOVI, ha presentat el projecte  MORA – Mercat Online de Raïm. El clúster ha impulsat aquest projecte de mercat digital amb la idea de posar en contacte viticultors i elaboradors en el moment que s’ha de comprar o vendre raïm. 

INNOVI ha impulsat MORA perquè sigui una eina en línia que posi en contacte a viticultors i elaboradors per tal que planifiquin de la millor manera possible la verema. La plataforma es troba disponible per telèfon mòbil i per ordinador.

Raïm sense intermediaris

A banda de contribuir en la millora de la planificació de la verema, amb MORA es vol donar visibilitat a petits cellers que tenen dificultats per conèixer varietats, volums i característiques de les vinyes que li són interessants per elaborar el seu producte, i, també, pretén ser una eina d’ajuda als productors de raïm que cerquen comprador. En definitiva, l’objectiu de l’eina és permetre la connexió entre oferta i demanda de forma directa, ser un punt de trobada, ser el mercat on es fan negocis. Un cop el venedor i el comprador entren en contacte, l’operació de compravenda es fa directament entre ambdues parts, sense intermediació. La tecnologia, per tant, podrà acostar venedor i comprador d’una manera directa, millorant els marges de benefici per als viticultors.

A Itàlia existeix un projecte semblant. L’any 2017, l’emprenedor Francesco Mazzone va crear la plataforma UVA Online on fa d’intermediari entre els viticultors, tant de raïm de taula, com el de vinificar.

Innovi ofereix tutorials sobre com utilitzar MORA. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El laboratori farmacèutic Reig Jofre, una de les 10 famílies més influents en el sector de la salut, segueix apostant per Catalunya.

Catalunya compta amb una llarga trajectòria en investigació farmacèutica i salut. Empreses com Grífols, Almirall, Esteve o Uriach se sumen a la llista d’empreses de les sagues familiars més importants del país.

En el cas de Reig Jofre, l’empresa va néixer com a farmacèutica familiar l’any 1929 de la mà de Ramon Reig Jofre. Noranta anys i tres generacions més tard, l’empresa cotitza a l’Ibex 35 i les vendes han arribat als 62 milions d’euros en el primer trimestre del 2021.

De farmàcia de barri a multinacional de referència

Aquesta història d’èxit comença en una farmàcia del barri de Gràcia de Barcelona fundada per Ramon Reig Jofre. Quatre dècades després, el seu gendre, Joan M. Biosca, n’agafa les regnes i n’inicia l’expansió. Uns anys més tard, el 2006, serà el seu fill Ignasi Biosca qui assumirà la tercera generació que encara segueix vigent.

Des d’aleshores, la seva evolució ha sigut constant i amb una clara orientació internacional. En un primer moment van crear la planta de producció a Sant Joan Despí (1998), seguida de la de Toledo (2000) i del centre de control de l’activitat comercial al Regne Unit (2014). Gràcies a l’adquisició de l’empresa sueca Bioglan AB, també compten amb una planta a Suècia (2009). L’any 2015 es fusiona amb l’empresa de complements alimentaris de venda en farmàcia de referència, Natraceutical, i reforça la seva posició en el mercat farmacèutic espanyol, millorant també la seva cotització a la borsa espanyola. Entre el 2016 i el 2017 s’inicia la comercialització dels seus productes al mercat asiàtic.

La internacionalització dels laboratori

L’any 2019 van comprar la divisió de l’empresa Bioibérica per 46 milions d’euros, una companyia que ja comptava amb una cartera de productes per a l’artrosi i malalties similars. Una compra acceptada pels inversors i amb una finalitat doblement estratègica: ampliar beneficis i guanyar posicionament al mercat, i aconseguir una injecció de diners per a ampliar la planta de Sant Joan Despí. Dos objectius que no van tardar a aconseguir.

Avui l’empresa compta amb poc més de 1.000 treballadors, uns beneficis nets de 5,7 milions, en xifres de 2020, i presència en més de 70 països, en 8 dels quals tenen venda directa. La producció a Espanya suma el 45 % de la producció total, motiu pel qual el CEO Ignasi Biosca destacava, durant la pandèmia, la importància de conservar empreses farmacèutiques i del sector de la salut dins del país. La resta de producció es concentra a Europa (42 %) i a la resta del món (13 %).

La pandèmia, una aliada inesperada

La Covid-19 va arribar quan la fàbrica s’estava enllestint. Janssen necessitava fàbriques per a produir els centenars de milions de dosis necessàries del seu vaccí Ad26.COV2-S i Roig Jofre va ser l’escollit, sobretot, per dos motius. Per una banda es va valorar la tecnologia capdavantera de l’empresa, que assegura que cap treballador tingui contacte amb la matèria primera en cap punt del procés. I, per altra banda, el fet que la planta encara no s’hagi estrenat assegura una disponibilitat del 80 % a la producció de les vacunes. 

L’acord amb Janssen va disparar el seu preu a borsa un 25 %, i tot apunta que l’empresa catalana serà un punt clau en la cura de la Covid-19. Tanmateix, ara per ara el procés de fabricació dels nous vaccins s’ha endarrerit a causa d’incidències en la producció dels Estats Units i a Holanda.

La fàbrica de Sant Joan Despí funcionarà 24 hores al dia per a produir anualment fins a 250 milions de dosis del vaccí.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Catalunya tindrà a l’espai una constel·lació de fins a sis satèl·lits, amb una inversió pública de 18 milions d’euros durant quatre anys. El projecte implica 30 empreses emergents i diversos centres de recerca.

Fins fa ben poc, només les agències espacials estatals i els països rics podien posar satèl·lits en òrbita. Com que enviar satèl·lits a l’espai va a pes (literalment) i els satèl·lits poden arribar a pesar tones, això posava un llindar molt alt a l’hora d’accedir-hi. Catalunya aposta per l’estratègia NewSpace.

El NewSpace, o SpaceIndustry 4.0, transforma les idees i maneres de fer conegudes fins fa ben poc en la conquesta de l’espai, les tecnologies que ho permeten i els negocis que se’n poden derivar.

S’aparta dels models promoguts des de les agències espacials de caràcter governamental, almenys, en cinc aspectes fonamentals. Primer, el NewSpace apareix per l’impuls de la iniciativa privada i de les potencialitats emergents de negoci. Segon, proposa una flexibilització dels procediments de disseny i construcció dels ginys espacials. Tercer, cerca una reducció del temps de desenvolupament. Quart, aprofita l’avantatge competitiu de les noves tecnologies. Cinquè, a conseqüència dels anteriors, aconsegueix una dràstica disminució dels costos del cicle de desenvolupament. 

Tot això fa que el NewSpace esdevingui, en alguns aspectes, un seriós competidor de l’estratègia espacial tradicional: l’OldSpace. Aquest nou canvi de paradigma tecnològic tindrà implicacions comercials i industrials que aniran molt més enllà del mateix sector aeroespacial.

El gener de 2021, el Govern va donar llum verd a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència Espacial de Catalunya. L’Agència, com a element clau de l’estratègia NewSpace, implementarà la política de desenvolupament econòmic nacional d’aquest àmbit i serà l’entitat de referència per als agents públics i privats en tot el que relaciona amb el sector espacial al país.

Els nanosatèl·lits

Els nanosatèl·lits pesen poc (fins a 10 kg), orbiten en l’espai a baixa altura —cosa que permet més protecció contra la radiació còsmica i solar, i que necessitin molta menys energia per a transmetre dades en comparació amb els satèl·lits convencionals— i tenen una vida útil de quatre anys, fins que la gravetat els atrau i cauen a la Terra. Es construeixen mitjançant l’assemblatge de CubeSats, elements unitaris amb un volum de 10 cm cúbics (una mica més que un cub de Rubik) i un pes aproximat d’1 kg.

A diferència dels grans satèl·lits tradicionals, no són geoestacionaris, de manera que, per a ser eficients, necessiten funcionar en «constel·lació» o xarxa per tal que sempre n’hi hagi algun que per la seva posició pugui oferir cobertura.

La funció d’aquests nanosatèl·lits de l’AEC serà la d’augmentar la cobertura 5G per a la Internet de les coses (IoT), l’observació terrestre, serveis propis de la Generalitat, o, per exemple, el control antiincendis i rescat en espais naturals i zones aïllades. 

L’Enxaneta

El primer satèl·lit, l’Enxaneta —un nanosatèl·lit de la mida d’una capsa de sabates i 10 quilos de pes—, va ser llançat a l’espai a bord d’un coet Soiuz el 22 de març de 2021, des del Cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. 

L’Enxaneta fa una volta a la Terra cada hora i mitja, en una òrbita polar, és a dir, en el sentit dels meridians terrestres, a una alçada de només 500 quilòmetres, i sobrevola Catalunya dues vegades al dia.

L’Enxaneta en concret, que es compon de 3 CubeSats, desplegarà serveis de connectivitat global de la Internet de les coses, tot permetent: la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats per tot Catalunya, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura; fer un seguiment del cabal de rius i reserves d’aigua, de la fauna salvatge per a protegir-la; rebre dades meteorològiques d’estacions en llocs remots; monitorar ramats i conreus per tal de detectar malalties, i de definir estratègies més eficients.

Qui hi participa

Avui, l’ecosistema NewSpace a Catalunya està format per 30 empreses emergents, algunes de les quals, com ara Sateliot, OpenCosmos, Pangea o Zero2Infinity, líders a escala mundial en el sector dels nanosatèl·lits, han anat creixent impulsades per molts anys de cooperació en projectes, estudis i missions espacials amb l’Agència Espacial Europea (ESA). 

Però és que, a més, a Catalunya tenim també 13 centres d’R+D, dels quals destaquen la UPC Nanosat Lab i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i un dels centres d’incubació de negocis de l’Agència Espacial Europea, l’ESA BIC Barcelona, amb seu a Castelldefels. 

Finalment, i en col·laboració amb l’IEEC, la UPC Nanosat Lab ha desenvolupat l’estació terrestre de seguiment i control de satèl·lits instal·lada a l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’IEEC.

Usos dels nanosatèl·lits de l’estratègia NewSpace de Catalunya

• Anàlisi geogràfica, geològica i meteorològica
• Monitoratge
• Agricultura i aqüicultura
• Seguretat i emergències
• Telecomunicacions i sector audiovisual
• Transport i logística
• Recerca
• Medi ambient, energia i aigua
• Boscos
• Ciutats intel·ligents

Allò que ha de venir

Segons el Govern, es generaran 1.200 nous llocs de feina d’alt valor afegit i una facturació d’uns 280 milions d’euros fins al 2025. S’enlairaran sis nanosatèl·lits fins al 2023, amb un pressupost total de 18 milions d’euros.

L’Aeroport de Lleida-Alguaire acollirà un port espacial dedicat a missions de vol suborbital (SpacePort), a més d’un centre de proves de propulsió per a coets-llançadora (el segon d’Europa) i un parc empresarial i un centre de formació per a empreses tecnològiques vinculades amb l’espai. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram