Test App 11Onze: seguretat biomètrica

S’apropa el llançament de la nostra aplicació bancària i un dels dubtes recurrents és saber quines dades biomètriques avalaran la seguretat de les nostres operacions. Parlem amb l’agent David López per a resoldre tots els dubtes sobre el tractament de les dades biomètriques a 11Onze.

Quines dades biomètriques requerirà l’App d’11Onze?

Existeixen diversos tipus de dades biomètriques i, tot i que les més comunes són l’empremta dactilar i el reconeixement facial, també han aparegut sistemes que es basen en la manera de caminar, la veu o en dades cal·ligràfiques. 11Onze se centrarà en les dues primeres, l’empremta dactilar i el reconeixement facial, que complementaran la contrasenya personal i el número secret PIN.

Per què s’utilitzarà el reconeixement biomètric?

El reconeixement biomètric forma part dels processos KYC (Know Your Customer [Coneix el teu client]) que s’han de complir per poder operar amb una entitat financera. A més d’ajuntar una fotografia del DNI, el sistema demana un reconeixement facial que compara les dues fotografies, la del DNI i l’autoretrat, per assegurar-se que el client que obre un compte efectivament és qui diu ser. Les dades biomètriques tenen nombrosos beneficis, alguns molt bàsics, com ara que amb aquestes dades no necessites recordar una contrasenya o que el sistema et reconeix de forma automàtica. A diferència del que seria una contrasenya, el reconeixement biomètric genera una verificació del control de presència, és a dir, sabem que aquesta persona és qui diu ser, però a més a més sabem que està aquí en aquest moment.

On queden registrades les dades dels usuaris?

Les dades biomètriques no sortiran mai del dispositiu des del qual accedeixes. Les faràs servir per poder entrar a la nostra aplicació, però sempre romandran al teu dispositiu. Això ho podràs llegir a la política de privacitat. Un dels punts clau per a nosaltres és garantir la confidencialitat en el tractament de dades, i per això fem servir un sistema estàndard a la indústria per emmagatzemar i garantir que les credencials estan segures.

Com ho utilitzarem en la nostra operativa diària?

En la teva operativa diària, bàsicament faràs servir el reconeixement dactilar o el reconeixement facial, en funció del dispositiu que tinguis o dels permisos que vulguis acceptar. Sobretot et caldrà a l’hora d’entrar a l’aplicació. Una vegada dins, per seguretat et demanarà el PIN de tant en tant per verificar la teva identitat. Per tant, hauràs de recordar aquest número en tot moment.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La Plaça d’11Onze segueix millorant l’experiència d’usuari. El sistema de notificacions permet seguir agents i no perdre’s cap novetat.

El cor de La Plaça són els continguts i la conversa que es produeix amb els usuaris. I, de mica en mica, la manera com els usuaris interactuen anirà perfilant el que els hi aparegui. Aquest és l’objectiu, que La Plaça ofereixi de forma orgànica continguts adequats a cada usuari, de manera que la comunitat sigui cada vegada més útil.

Per això s’ha activat un sistema de notificacions que permet que els membres sàpiguen què hi ha de nou interessant per a ells. És el puntet vermell que hi ha dalt de tot a la dreta, on hi ha el perfil d’usuari. Aquí hi apareixeran les notificacions de tot allò que et pugui ser rellevant, en funció del que mires, t’agrada o segueixes. I també se t’avisarà quan guanyis més Peles!

Un altre punt clau del sistema és que els usuaris poden seguir als agents que més els agradin. Això és important perquè cada vegada hi haurà més creadors de continguts a La Plaça i, per tant, aquesta funció els facilitarà trobar contingut.

Si et queden dubtes sobre com funciona, aquí et deixem algunes captures.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

11Onze segueix la fase test de la seva aplicació, i en aquest procés ens preguntem quin dels dos sistemes operatius de mòbil és més popular: Android o iOS? I quin funciona millor?

L’any 2020, més del 90% d’internautes de l’estat espanyol van accedir a la xarxa amb els seus telèfons intel·ligents, segons un estudi de Statista. De l’any 2015 ençà, a Espanya, la quota de mercat de sistemes operatius per a dispositius mòbils s’ha repartit quasi exclusivament entre aquests dos “gegants”: un 87,1% per Android (Google) i un 12,7% per iOS (Apple).

Per tant, des del 2012 Android i iOS plegats abasten el 99% del mercat mundial, amb vora un 73% de quota per Android.

Parlem de les descàrregues d’aplicacions

El primer trimestre del 2021, els usuaris van fer 28.200 milions de descàrregues d’aplicacions de Google Play i només 8,4 milions de descàrregues de l’App Store d’Apple. És evident, doncs, que aquestes xifres no mantenen la proporció de les quotes de mercat esmentades abans (altrament, parlaríem de 20.592 milions i de 7.616 milions de descàrregues, respectivament) i hi ha diversos motius que ho podrien explicar.

La plataforma Google Play sempre ha acumulat la major part de les descàrregues d’aplicacions, però l’App Store d’Apple és més forta en termes de generació d’ingressos.

El primer trimestre de 2021, Google Play disposava de 3,48 milions d’aplicacions disponibles, i Apple App Store, 2,22 milions. Aquest 61% de Google Play per un 39% d’Apple App Store en quant aplicacions disponibles, s’acosten molt més a les proporcions de quota de mercat mundial d’Android i iOS respectivament. 

Android vs. iOS

Els sistemes iOS són més eficients i segurs que les instal·lacions Android; el seu programari està dissenyat específicament pels dispositius Apple, mentre que les aplicacions per a Android estan dissenyades de manera que s’adaptin a una gran varietat de fabricants i models de tota mena.

Atès que Apple en tot moment està al corrent del seu maquinari i dispositius, les actualitzacions es publiquen en la mateixa data per a tothom: tots els seus dispositius s’actualitzen el mateix dia sense cap mena de discriminació. En canvi, Android és conegut per la seva qüestionada cronologia d’actualitzacions, perquè els diferents fabricants programen les actualitzacions segons les seves prioritats, i no juntament amb Google, cosa que provoca un retard massiu.

Android ofereix una gran quantitat d’opcions per a personalitzar l’aspecte del nostre telèfon intel·ligent, mentre que els iPhones opten per la simplicitat en la seva interfície d’usuari i aquesta absència de múltiples opcions ajuda els usuaris a confondre’s menys i, al seu torn, ajuda a crear una experiència d’usuari fàcil.

Android té molts altres avantatges, simplement per la seva naturalesa de codi obert. iOS, en canvi, és un sistema operatiu de font tancada, és a dir, només el fabricant, Apple, té el control de tot el que està relacionat amb iOS. Això implica que, un cop adquirit el dispositiu Apple, inicies una relació amb la marca que forçosament t’acompanyarà al llarg de tota la vida del dispositiu. Per tant, la versatilitat i la millora dels seus sistemes operatius és el que està provocant que, cada vegada, sigui més popular Android.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Amb l’inici de les proves de l’aplicació d’11Onze, que obrirà les portes als primers serveis financers de l’entitat, aprofitem per fer un repàs del progrés de la banca mòbil en els darrers anys.

La passada setmana 11Onze va iniciar les proves de la seva aplicació, amb la qual oferirà serveis bancaris d’última generació al nostre país. Els primers usuaris que tenen el privilegi de testar-la han estat escollits entre els membres actius de La Plaça i encara es pot sol·licitar la participació enviant un correu a [email protected].

11Onze oferirà els seus serveis financers d’acord amb la creixent demanda d’aplicacions bancàries mòbils per part dels clients, cada cop més utilitzades en detriment de les operacions tradicionals i presencials. L’evolució de la banca mòbil ens confirma un augment notable de les aplicacions com a opció preferent.

Una nova tecnologia d’abast mundial

Actualment, el 35% dels clients de banca a escala mundial recorren a les aplicacions mòbils per fer les seves gestions bancàries quotidianes. Països tan diversos com Polònia, Sud-àfrica, Nova Zelanda, Corea del Sud, Suècia o Tailàndia superen el 50% d’usuaris de banca mòbil, el que ens parla de la globalitat de la seva implantació en el sector. Mercats principals com els Estats Units, ja compten amb 57 milions de clients fent-la servir.

La banca mòbil ha fet un recorregut més llarg del que recordem, començant-se a desenvolupar en el Regne Unit. A l’Estat espanyol ho va fer el 1983, tot i que els primers sistemes telefònics no van arribar fins una dècada més tard, el 1995. Avui l’utilitzen el 44% dels clients de l’Estat habitualment, situant-se en la 21a posició a escala mundial. 

La satisfacció dels usuaris avala la banca mòbil

Fins ara, les entitats havien fet l’aposta de donar un servei combinat en diversos canals, però hi ha un augment de la satisfacció expressat en l’opinió dels clients quan disposen de bons serveis de banca digital. En aquest sentit, cada vegada valoren més positivament tenir una bona aplicació mòbil: àgil, intuïtiva i segura. Aquesta utilitat, ràpidament apreciada per l’usuari de l’aplicació mòbil, queda reflectida en com es manté aquesta com una eina estable en el nostre dispositiu, conservant-la un 6% més que qualsevol altra aplicació de qualsevol sector.

Les aplicacions bancàries mòbils han rebut el lògic impuls de les generacions més joves, més avesades a les noves tecnologies i amb menors recances per fer-ne ús. Els anomenats millennials s’avancen a qualsevol altra franja d’edat en fer el canvi de la banca en línia a la banca mòbil, per la comoditat que els representa. Aquest perfil jove està fent augmentar els clients amb compte a empreses fintech gairebé en un 20% mensual.

Més operativa a menys cost

La facilitat per treballar amb disponibilitat de 24 h, amb menors comissions i costos, sense paper físic en la documentació i la simplificació dels tràmits, són els atractius que més valoren els clients a l’hora d’escollir la banca mòbil. Els usos més freqüents també són senzills: els pagaments, les consultes de moviments i les transferències.

No obstant això, la innovació va de la mà de l’evolució d’aquestes apps. Des dels sistemes per garantir la seguretat de l’usuari, fins a eines que facilitin l’estalvi o facin balanç i assessorament de guanys i despeses d’un determinat període, així com la gestió integral de les subscripcions. Les demandes dels clients s’amplien per incloure tots els serveis possibles dins les aplicacions, com ara la petició i formalització de crèdit. Una demanda coneguda per les entitats que, al seu torn, estan obrint cada vegada més el ventall de funcionalitats.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Com a consumidors estem avesats a què les noves tecnologies ens permetin comprar i vendre amb un simple clic. Però, potser ens és més desconegut el servei que fan les eines digitals en els mercats que tenen milers d’anys de vida, com és el cas del mercat de raïm.

Aquest estiu, el Clúster Vitivinícola Català, INNOVI, ha presentat el projecte  MORA – Mercat Online de Raïm. El clúster ha impulsat aquest projecte de mercat digital amb la idea de posar en contacte viticultors i elaboradors en el moment que s’ha de comprar o vendre raïm. 

INNOVI ha impulsat MORA perquè sigui una eina en línia que posi en contacte a viticultors i elaboradors per tal que planifiquin de la millor manera possible la verema. La plataforma es troba disponible per telèfon mòbil i per ordinador.

Raïm sense intermediaris

A banda de contribuir en la millora de la planificació de la verema, amb MORA es vol donar visibilitat a petits cellers que tenen dificultats per conèixer varietats, volums i característiques de les vinyes que li són interessants per elaborar el seu producte, i, també, pretén ser una eina d’ajuda als productors de raïm que cerquen comprador. En definitiva, l’objectiu de l’eina és permetre la connexió entre oferta i demanda de forma directa, ser un punt de trobada, ser el mercat on es fan negocis. Un cop el venedor i el comprador entren en contacte, l’operació de compravenda es fa directament entre ambdues parts, sense intermediació. La tecnologia, per tant, podrà acostar venedor i comprador d’una manera directa, millorant els marges de benefici per als viticultors.

A Itàlia existeix un projecte semblant. L’any 2017, l’emprenedor Francesco Mazzone va crear la plataforma UVA Online on fa d’intermediari entre els viticultors, tant de raïm de taula, com el de vinificar.

Innovi ofereix tutorials sobre com utilitzar MORA. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El laboratori farmacèutic Reig Jofre, una de les 10 famílies més influents en el sector de la salut, segueix apostant per Catalunya.

Catalunya compta amb una llarga trajectòria en investigació farmacèutica i salut. Empreses com Grífols, Almirall, Esteve o Uriach se sumen a la llista d’empreses de les sagues familiars més importants del país.

En el cas de Reig Jofre, l’empresa va néixer com a farmacèutica familiar l’any 1929 de la mà de Ramon Reig Jofre. Noranta anys i tres generacions més tard, l’empresa cotitza a l’Ibex 35 i les vendes han arribat als 62 milions d’euros en el primer trimestre del 2021.

De farmàcia de barri a multinacional de referència

Aquesta història d’èxit comença en una farmàcia del barri de Gràcia de Barcelona fundada per Ramon Reig Jofre. Quatre dècades després, el seu gendre, Joan M. Biosca, n’agafa les regnes i n’inicia l’expansió. Uns anys més tard, el 2006, serà el seu fill Ignasi Biosca qui assumirà la tercera generació que encara segueix vigent.

Des d’aleshores, la seva evolució ha sigut constant i amb una clara orientació internacional. En un primer moment van crear la planta de producció a Sant Joan Despí (1998), seguida de la de Toledo (2000) i del centre de control de l’activitat comercial al Regne Unit (2014). Gràcies a l’adquisició de l’empresa sueca Bioglan AB, també compten amb una planta a Suècia (2009). L’any 2015 es fusiona amb l’empresa de complements alimentaris de venda en farmàcia de referència, Natraceutical, i reforça la seva posició en el mercat farmacèutic espanyol, millorant també la seva cotització a la borsa espanyola. Entre el 2016 i el 2017 s’inicia la comercialització dels seus productes al mercat asiàtic.

La internacionalització dels laboratori

L’any 2019 van comprar la divisió de l’empresa Bioibérica per 46 milions d’euros, una companyia que ja comptava amb una cartera de productes per a l’artrosi i malalties similars. Una compra acceptada pels inversors i amb una finalitat doblement estratègica: ampliar beneficis i guanyar posicionament al mercat, i aconseguir una injecció de diners per a ampliar la planta de Sant Joan Despí. Dos objectius que no van tardar a aconseguir.

Avui l’empresa compta amb poc més de 1.000 treballadors, uns beneficis nets de 5,7 milions, en xifres de 2020, i presència en més de 70 països, en 8 dels quals tenen venda directa. La producció a Espanya suma el 45 % de la producció total, motiu pel qual el CEO Ignasi Biosca destacava, durant la pandèmia, la importància de conservar empreses farmacèutiques i del sector de la salut dins del país. La resta de producció es concentra a Europa (42 %) i a la resta del món (13 %).

La pandèmia, una aliada inesperada

La Covid-19 va arribar quan la fàbrica s’estava enllestint. Janssen necessitava fàbriques per a produir els centenars de milions de dosis necessàries del seu vaccí Ad26.COV2-S i Roig Jofre va ser l’escollit, sobretot, per dos motius. Per una banda es va valorar la tecnologia capdavantera de l’empresa, que assegura que cap treballador tingui contacte amb la matèria primera en cap punt del procés. I, per altra banda, el fet que la planta encara no s’hagi estrenat assegura una disponibilitat del 80 % a la producció de les vacunes. 

L’acord amb Janssen va disparar el seu preu a borsa un 25 %, i tot apunta que l’empresa catalana serà un punt clau en la cura de la Covid-19. Tanmateix, ara per ara el procés de fabricació dels nous vaccins s’ha endarrerit a causa d’incidències en la producció dels Estats Units i a Holanda.

La fàbrica de Sant Joan Despí funcionarà 24 hores al dia per a produir anualment fins a 250 milions de dosis del vaccí.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Catalunya tindrà a l’espai una constel·lació de fins a sis satèl·lits, amb una inversió pública de 18 milions d’euros durant quatre anys. El projecte implica 30 empreses emergents i diversos centres de recerca.

Fins fa ben poc, només les agències espacials estatals i els països rics podien posar satèl·lits en òrbita. Com que enviar satèl·lits a l’espai va a pes (literalment) i els satèl·lits poden arribar a pesar tones, això posava un llindar molt alt a l’hora d’accedir-hi. Catalunya aposta per l’estratègia NewSpace.

El NewSpace, o SpaceIndustry 4.0, transforma les idees i maneres de fer conegudes fins fa ben poc en la conquesta de l’espai, les tecnologies que ho permeten i els negocis que se’n poden derivar.

S’aparta dels models promoguts des de les agències espacials de caràcter governamental, almenys, en cinc aspectes fonamentals. Primer, el NewSpace apareix per l’impuls de la iniciativa privada i de les potencialitats emergents de negoci. Segon, proposa una flexibilització dels procediments de disseny i construcció dels ginys espacials. Tercer, cerca una reducció del temps de desenvolupament. Quart, aprofita l’avantatge competitiu de les noves tecnologies. Cinquè, a conseqüència dels anteriors, aconsegueix una dràstica disminució dels costos del cicle de desenvolupament. 

Tot això fa que el NewSpace esdevingui, en alguns aspectes, un seriós competidor de l’estratègia espacial tradicional: l’OldSpace. Aquest nou canvi de paradigma tecnològic tindrà implicacions comercials i industrials que aniran molt més enllà del mateix sector aeroespacial.

El gener de 2021, el Govern va donar llum verd a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència Espacial de Catalunya. L’Agència, com a element clau de l’estratègia NewSpace, implementarà la política de desenvolupament econòmic nacional d’aquest àmbit i serà l’entitat de referència per als agents públics i privats en tot el que relaciona amb el sector espacial al país.

Els nanosatèl·lits

Els nanosatèl·lits pesen poc (fins a 10 kg), orbiten en l’espai a baixa altura —cosa que permet més protecció contra la radiació còsmica i solar, i que necessitin molta menys energia per a transmetre dades en comparació amb els satèl·lits convencionals— i tenen una vida útil de quatre anys, fins que la gravetat els atrau i cauen a la Terra. Es construeixen mitjançant l’assemblatge de CubeSats, elements unitaris amb un volum de 10 cm cúbics (una mica més que un cub de Rubik) i un pes aproximat d’1 kg.

A diferència dels grans satèl·lits tradicionals, no són geoestacionaris, de manera que, per a ser eficients, necessiten funcionar en «constel·lació» o xarxa per tal que sempre n’hi hagi algun que per la seva posició pugui oferir cobertura.

La funció d’aquests nanosatèl·lits de l’AEC serà la d’augmentar la cobertura 5G per a la Internet de les coses (IoT), l’observació terrestre, serveis propis de la Generalitat, o, per exemple, el control antiincendis i rescat en espais naturals i zones aïllades. 

L’Enxaneta

El primer satèl·lit, l’Enxaneta —un nanosatèl·lit de la mida d’una capsa de sabates i 10 quilos de pes—, va ser llançat a l’espai a bord d’un coet Soiuz el 22 de març de 2021, des del Cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. 

L’Enxaneta fa una volta a la Terra cada hora i mitja, en una òrbita polar, és a dir, en el sentit dels meridians terrestres, a una alçada de només 500 quilòmetres, i sobrevola Catalunya dues vegades al dia.

L’Enxaneta en concret, que es compon de 3 CubeSats, desplegarà serveis de connectivitat global de la Internet de les coses, tot permetent: la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats per tot Catalunya, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura; fer un seguiment del cabal de rius i reserves d’aigua, de la fauna salvatge per a protegir-la; rebre dades meteorològiques d’estacions en llocs remots; monitorar ramats i conreus per tal de detectar malalties, i de definir estratègies més eficients.

Qui hi participa

Avui, l’ecosistema NewSpace a Catalunya està format per 30 empreses emergents, algunes de les quals, com ara Sateliot, OpenCosmos, Pangea o Zero2Infinity, líders a escala mundial en el sector dels nanosatèl·lits, han anat creixent impulsades per molts anys de cooperació en projectes, estudis i missions espacials amb l’Agència Espacial Europea (ESA). 

Però és que, a més, a Catalunya tenim també 13 centres d’R+D, dels quals destaquen la UPC Nanosat Lab i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i un dels centres d’incubació de negocis de l’Agència Espacial Europea, l’ESA BIC Barcelona, amb seu a Castelldefels. 

Finalment, i en col·laboració amb l’IEEC, la UPC Nanosat Lab ha desenvolupat l’estació terrestre de seguiment i control de satèl·lits instal·lada a l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’IEEC.

Usos dels nanosatèl·lits de l’estratègia NewSpace de Catalunya

• Anàlisi geogràfica, geològica i meteorològica
• Monitoratge
• Agricultura i aqüicultura
• Seguretat i emergències
• Telecomunicacions i sector audiovisual
• Transport i logística
• Recerca
• Medi ambient, energia i aigua
• Boscos
• Ciutats intel·ligents

Allò que ha de venir

Segons el Govern, es generaran 1.200 nous llocs de feina d’alt valor afegit i una facturació d’uns 280 milions d’euros fins al 2025. S’enlairaran sis nanosatèl·lits fins al 2023, amb un pressupost total de 18 milions d’euros.

L’Aeroport de Lleida-Alguaire acollirà un port espacial dedicat a missions de vol suborbital (SpacePort), a més d’un centre de proves de propulsió per a coets-llançadora (el segon d’Europa) i un parc empresarial i un centre de formació per a empreses tecnològiques vinculades amb l’espai. 

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

El Mobile World Congress és la punta d’un iceberg tecnològic instal·lat a la ciutat comtal. Actualment, el sector tecnològic té 160.000 treballadors, entre directes i indirectes, i ha posicionat Barcelona com el tercer clúster tecnològic més important d’Europa.

Durant els seus escassos quatre dies de durada, el Mobile aporta més de 100.000 visitants professionals a la capital catalana, a més de jugar un paper clau en la forja de relacions entre empreses tecnològiques a la ciutat. És important destacar, però, que l’empremta del sector tecnològic a Barcelona no acaba aquí: al contrari, és només el començament.

Clúster digital i d’innovació a Europa

Actualment, Barcelona s’ha posicionat eficaçment com una de les ciutats més atractives del continent pels professionals del sector tecnològic i d’empreses emergents. Segons l’informe Startup Heatmap Europe, la ciutat comtal es troba 3a en el rànquing dels hubs d’Europa més ben posicionats per acollir startups, essent escollida pel 17% dels fundadors d’empreses emergents europees.

Aquesta posició privilegiada ha permès a la ciutat captar molts inversors durant els últims anys, ja que, a més d’haver vist néixer fins a tres unicorns (empreses valorades en més de 1.000 milions d’euros) locals —Glovo, Letgo i eDreams— ha atret també set unicorns d’origen estranger en ple procés de transformació digital de la ciutat: N26, Globant, Checkout, Bitpanda, Deliveroo, Revolut i Global Switch.

Aquesta injecció de capital i de talent estranger es reflecteix també en el nombre de treballadors atrets per l’auge d’aquest sector: més de 80.000 empleats de forma directa, i una quantitat similar indirectament. A més, aquest tipus de feines acostumen a estar més ben remunerades, augmentant així el poder adquisitiu de la capital catalana. Es pot dir, per tant, que Barcelona té una importància cabdal en l’àmbit tecnològic i de captació de talent professional al continent.

El 22@ o com convertir un barri industrial en un bressol de la innovació a la ciutat

Haver arribat a obtenir aquest avantatge competitiu envers altres ciutats amb més població o més pes econòmic no ha sigut pas fàcil, i podríem dir que s’ha degut sobretot a l’existència d’alguns trets clau, entre els quals els acords tancats entre institucions públiques i privades per tal de promocionar de manera conjunta Barcelona al món, tot duent a terme projectes comuns per a millorar-ne la competitivitat a escala global.

En concret, un dels projectes que més ha aportat en aquest sentit ha sigut la creació del 22@: un districte situat en els antics barris industrials del Poblenou, el qual es trobava en desús d’ençà del trasllat de moltes fàbriques fora de Barcelona a partir de finals del segle XX.

Amb la creació d’aquest projecte es va voler reconvertir els espais en desús que ocupaven les antigues fàbriques en un barri de vocació tecnològica i digital, adaptant el típic barri industrial del passat al nou segle XXI, en un exemple claríssim d’adaptació als nous temps.

Els efectes del 22@ són plenament visibles: més de 90.000 treballadors d’alta qualificació conviuen diàriament en alguna de les 10.000 empreses que s’han vist atretes pel potencial del barri, des de petites companyies emergents fins a grans multinacionals, generant sinergies entre els diferents sectors presents en el districte, sobretot de l’àmbit de la digitalització i de la cultura.

Barcelona, ciutat de futur

En definitiva, podem dir que Barcelona es troba molt ben situada per a la captació del talent internacional, en un moment clau en el qual es preveu que el sector de la transformació digital tindrà un paper molt important en l’economia i seguirà augmentant a un ritme estratosfèric.

La ciutat comtal ha de tenir clars els seus objectius i aprofitar tots els recursos dels quals disposa per tal de poder vincular la promoció internacional de Barcelona com a hub tecnològic amb un model de ciutat sostenible i eficient, per tal de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes al mateix temps que es posiciona en el món com a ciutat de futur.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

Per visitar La Plaça amb freqüència des del teu telèfon mòbil o tablet, t’interessa llegir aquest tutorial. Aquí aprendràs a guardar la web de La Plaça com un accés directe al teu smartphone, com si fos una APP.

Android

1. Visita la pàgina web La Plaça
2. Obre el menú
   Quan hagi carregat la pàgina, fes clic a la icona de la part superior dreta de la pantalla (tres punts verticals) per visualitzar el menú de totes les opcions disponibles.
3. Afegeix-lo com a accés directe
   En aquest menú, selecciona l’opció «Afegeix a la pantalla d’inici» i apareixerà una nova finestra.
4. Tria el nom
   Edita el nom de l’accés directe i posa La Plaça 11Onze o deixa el predeterminat de la web. Fes clic a «Afegeix».
5. Ara ja tindràs l’accés directe des del teu smartphone com si fos una app.

iOS

1. Visita la pàgina web La Plaça
2. Prem Compartir
   Prem la icona del mig «Compartir» de la pantalla (ho hem marcat en vermell a la imatge 1).
3. Afegeix-lo a la pantalla d’inici
   Ara prem la icona de «més» en què es llegeix «Afegir a la pantalla d’inici» a la imatge 2.
4. Tria el nom
   Tria el nom que vulguis per a l’accés directe, en aquest cas serà «La Plaça 11Onze» i clica a «Afegir».
5. Ara ja tindràs l’accés directe des del teu smartphone com si fos una app.

Si has seguit les passes correctament, ja tindràs accés directe a La Plaça des del teu smartphone a un sol clic.

Si tens qualsevol dubte, tens servei d’atenció 24×7 al nostre xat d’ajuda.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram

La nostra “nova normalitat” en convivència amb el virus ha donat ales a processos com el teletreball i la gestió d’equips en remot, la migració de la informació al núvol, la implantació de mesures de ciberseguretat o la venda i atenció al client per internet. Tota una revolució que no hauria sigut possible sense la implementació dels perfils de tecnologies de la informació (IT).

Els professionals de la informàtica i la tecnologia continuaran liderant el canvi durant aquest 2021. El Big Data, l’aprenentatge automàtic i la constant implementació de solucions digitals marcaran l’ecosistema en el qual estan cridats a créixer els perfils IT durant el 2021. Aquestes són algunes que podrien tenir una major demanda durant el 2021.

1. Full Stack Developer. Té un gran potencial sobretot en el camp de la programació, ja que la seva formació serà aprendre i desenvolupar llenguatges HTML5 a més de conèixer diversos tipus de processadors, i serà capaç de programar amb diversos llenguatges. 
2. Especialistes en ciberseguretat. Són una peça clau en qualsevol empresa, sigui de la mida que sigui. La banca i altres sectors estan mostrant un gran interès per captar aquest tipus de talent. Una formació variada en la qual podran desenvolupar diferents funcions com ara administrador de sistemes, gestor de risc, desenvolupament d’eines de detecció, ethical hacker, així com d’altres relacionades amb la investigació i la innovació. 
3. CIO (Chief Information Officer) aquesta és la denominació moderna de l’antic Responsable de Sistemes. Tenen profunds coneixements tècnics i el seu gran valor és la seva habilitat per gestionar el factor humà. La seva feina, entre altres, és analitzar com les diverses tecnologies beneficien a l’empresa i milloren el procés empresarial. 
4. Especialista en AI i Machine Learning aquest podríem dir que és un dels perfils de l’any.  Destaca per la creació de sistemes que aprenen automàticament, identificant patrons de milers de dades. A més entendrà i sabrà aplicar els algoritmes més utilitzats de la indústria, així com tenir capacitat per poder adaptar-los i modificar-los per fer front a problemes complexos del món real. 
5. Desenvolupament d’apps. El mòbil avui en dia és el dispositiu més utilitzat per accedir a la xarxa. Davant d’aquesta tendència, es multiplica la necessitat de perfils com aquest, centrat en el desenvolupament d’apps per Android i IOS. Han de dissenyar l’aplicació, les formes de navegació, els quadres de diàleg, les notificacions. Fer les proves pertinents i durant tota la vida si ha de fer un seguiment. 
6. Enginyers de dades. Aquests professionals són molt necessaris a causa de l’expansió del Big Data, calen dissenyadors de l’arquitectura de les bases de dades i dels sistemes de processament. La formació recau en tres pilars bàsics, matemàtiques, estadística, per poder modelitzar els sistemes i tractar la informació, per altra banda la computació per poder utilitzar els dispositius de càlcul de manera generalitzada i eficient.

També es necessiten professionals en altres àmbits

• En l’àmbit de la salut
  La Psicologia i la salut mental. L’estrès, la depressió, les fòbies o les addiccions són problemes de la societat actual, a causa de la pandèmia, per tant els professionals de la salut mental seran molt necessaris aquest 2021. Els Auxiliars de geriatria i pediatria, també seran importants. La cura i atenció de les persones grans ha experimentat també  un increment més que notable, així com la cura de menors. Per això aquests professionals es reclamen constantment.
• En l’àmbit de la logística
  El sector logístic ha vist augmentar notablement el seu volum de treball. D’aquí que la creació de llocs de treball en aquesta àrea sigui una constant en els últims mesos.

En conclusió, els professionals de les noves tecnologies, són els que tenen més mercat per recórrer. Els especialistes en IT tenen el futur assegurat, això sí, sortiran noves professions que faran que aquest sector estigui en constant evolució per la demanda del mercat. Hem d’estar preparats per veure un canvi en el sector professional tal com havíem entès fins ara. El futur farà que noves professions relacionades amb les noves tecnologies ocupin un lloc destacat del mercat laboral, creant noves feines per a nous professionals i al mateix temps en veurem desaparèixer d’altres.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram